Béus de la Barroquia. Béus de la Barroquia és l'audició que porta a les vostres llars tota la informació de la Barroquia, del sants just i pastor. I també d'altres temes com són la societat, la religió, romanisme, d'arreu allà on es produeix la notícia. Recordeu que Béus de la Barroquia se met als dimecres a dos quarts d'avui del vespre. I en segona audició, als dissabtes, a dos quarts d'onze del matí. Sempre a la sintonia de ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada. Iniciem Béus de la Barroquia, en la lectura de l'Avengelli de Sant Lluc. Però avui no serà el del proper diumenge, sinó el que vam escoltar diumenge passat. El motiu d'aquesta variació és que després d'analitzar-lo molt en profunditat, vam sentir que podíem entendre la manera com estan relacionats, el perdó i l'amor. Per això considerem molt adient que, en acabar la lectura de l'Avengelli, oferir-vos el comentari que sobre el tema va fer José Antonio Pagola al Full Perroquial. Bé, podem escoltar el l'Avengelli segon Sant Lluc. En aquell temps, un fariseu invita a Jesús a menjar amb ell. Jesús, doncs, anà a casa del fariseu i és posar a taula. Hi havia el poble, una dona, que portava una vida pecadora. Quan sabe que Jesús era a taula, a casa del fariseu, hi anà amb un gerret de lavastra ple de perfum. I és quedar enrere, plorant els peus de Jesús. Amb les llàgrimes, començar de mullar-li els peus i el si ajogava amb els seus cadells. Després, li vaçava els peus i li ungia amb perfum. El fariseu que havia convidat Jesús en veure això pensava. Aquesta dona que el toca és una pecadora. Si ell fos profeta, sabria qui és i quina vida porta. Jesús, li digue. Simó, té de dir una cosa. Ell, li contestarà. Mestre, digueu. Jesús, continuar. Dos homes devien diners a un prestador. L'un li devia 500 monedes de plata, l'altre, 50. Cap d'ells no tenia res per pagar. I el prestador els perdonava el deute. Quin d'aquests et sembla que l'estimarà més? Simó, li respongue. Jo diria que aquella qui ha perdonat el deute més gran. Jesús, li diu. És així mateix. Llavors, Jesús agirà cap a la dona i li digue a Simó. Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m'has donat aigua per rentar-me els peus, però ella me'ls ha rentat amb les llàgrimes i me'ls ha xugat amb els cabells. Tu no m'has rebut amb un ves, però ella, d'ensar qui ha entrat, no para de basar-me els peus. Tu no m'has ungit el cap, però ella m'ha ungit els peus en perfum. Per això et dic, has vist que aquesta dona estima molt i és que eren molts els pecats que li han estat perdonats. Però quan no hi ha tant a perdomar, quan no hi ha tant a perdonar, no hi ha tant amor. Després, digue a la dona. Els teus pecats et són perdonats. Els altres que eren a taula començaren a pensar. Qui és aquest que fins i tot perdona els pecats? Digue encara a la dona. La teva fer t'ha salvat. Vés-te'n en pau. I com us hem dit abans, el comentari de José Antonio Pagola va molt relacionat sobre aquest tema, que realment és excepcional, segons el nostre criteri. I respectant la llengua en aquesta escrit, el llegirem també en castellà, que porta per títol comentari a l'Evangelio d'avui. La reacció del fariseo ante la mujer que se acerca a Jesús no se hace esperar. No puede disimular su desprecio. Si éste fuera profeta, sabría quién es esta mujer y lo que es una pecadora. Él no es tan ingenuo como Jesús. Sabe muy bien que esta mujer es una prostituta indigna de tocar a Jesús. Habría que apartarla de él. Pero Jesús no le expulsa ni la rechaza. Al contrario, la acoge con respeto y ternura. Descubre en sus gestos un amor limpio y una fe agradecida. Delante de todos habla con ella para defender su dignidad y revelarle cómo la ama Dios. Tus pecados están perdonados. Luego, mientras los invitados se escandalizan, la reafirma en su fe y le desea una vida nueva. Tu fe te ha salvado. Vete en paz. Dios estará siempre con ella. Hace unos meses me llamaron a tomar parte en un encuentro pastoral muy particular. Estaba entre nosotros un grupo de prostitutas. Pude hablar despacio con ellas. Nunca las podré olvidar. A lo largo de tres días pudimos escuchar su impotencia, sus miedos, su soledad. Por vez primera comprendí por qué Jesús las quería tanto. Entendi también sus palabras a los dirigentes religiosos. Os aseguro que los publicanos y las prostitutas entrarán antes que vosotros en el reino de los cielos. Estas mujeres engañadas y esclavizadas, sometidas a toda clase de abusos, aterrorizadas para mantenerlas aisladas, muchas sin apenas protección ni seguridad alguna, son las víctimas invisibles de un mundo cruel e inhumano, silenciado en buena parte por la sociedad y olvidado prácticamente por la iglesia. Los seguidores de Jesús no podemos vivir de espaldas al sufrimiento de estas mujeres. Nuestras iglesias diocesanas no pueden abandonarlas a su triste destino. Hemos de levantar la voz para despertar la conciencia de la sociedad. Hemos de apoyar mucho más a quienes luchan por sus derechos y su dignidad. Firmado José Antonio Pagola. Notícies d'Església. Fa uns dies que la parròquia ha presentat un nou grup amb activitats dedicades a la mainada sota l'EMA fent camí. Aquest grup es proposa la tasca d'ajudar els nens i nenes que, a ben rebutjant el Segrament de la Comunió, decideixin seguir en contacte amb la parròquia dintre d'un programa adequat per a les seves edats. Aquest programa està adreçat als alumnes de Cinquè i Cisera Primària i compren jocs, excursions, vivències i d'altres temes interessants per la mainada. La intenció del nou grup és que, amb la música, la imatge, la paraula i l'actitud, envers els nens, aquests trobin una manera lúdica de continuar el camí de la vida i de la fe. Fent camí està format per un bon grup de joves a qui ja coneixem pel seu estil propi en les celebracions de la missa jove mensual que animen amb cans i música. Si decidiu interessar-vos pel tema del grup fent camí, només cal posar-vos en contacte amb ells tots els divendres, de dos quarts de sis fins a dos quarts de set de la tarda. Recordeu-ne l'adreça, parròquia del Sant Justipastó, plaça de l'Església, telèfon 933-711-297, l'adreça postal Justipastóarrobatelefónica.net. Parlem també d'Uano Fass, un de nosaltres, és una iniciativa ciutadana europea que té el suport de diverses associacions catòlices. Podeu informar-vos a través de la web www.unodenosotros.eu o bé contactar amb l'associació UAN o FASS enviant un e-mail a www.unodenosotros.eu Camí de la Beatificació de Màrtirs el 13 d'octubre 2013 a Tarragona. Aquell dia seran beatificats uns 500 màrtirs del segle XX a Espanya, entre els quals hi ha diversos relacionats amb la nostra diòsisi. Sigui pel seu neixement o la seva mort. En aquest marc, el passat 29 de maig es va constituir el tribunal que ha d'instruir la causa de recepció, reconeixement i reinomació de les despulles de nou germans de l'ordre hospitalari de Sant Joan de Déu, que seran beatificats a Tarragona. Les seves restes, provenents del cementiri de la Malbarosa a València, seran reinomats a la capella del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu, de Sant Boi de Llobregat, que es troba la curia provincial de l'ordre religiosa. Formació per a catequistes i animadors de joves. 25 de juny, des de les 7 de la tarda, fins a dos 49 del vespre a la Casa de l'Església, ha adreçat els catequistes i animadors dels grups de joves de les parròquies i moviments de l'adiòsasi. La Sílvia Urbina, del moviment cristià de joves de Barcelona, parlarà de com poden ajudar les quatre notes típiques de l'acció catòlica en el servei com a catequistes. Heu escoltat notícies d'Església. Les tecnologies de la informació i de la comunicació vinculen les diverses realitats de la vida quotidiana amb el fet religiós en els centres escolars. És un article de Oriol Domingo publicat a la Vanguardia en el seu espai de religió, que em va semblar molt i molt interessant. Diu així, un plantejament modern i pioner acaba de posar en marxa l'àmbit educatiu i religiós de Catalunya a l'escola. Aquest plantejament vincula dos factors a l'escola, les tecnologies de la informació i la comunicació i la relació de les realitats quotidianes amb el fet religiós. Aquestes són les claus que configuren catrel·ligió a l'aula, tot a una lliçó de cein d'imaginació en la línia de les aportacions de l'escola catalana en la seva llarga història i també en sintonia amb una Església de Catalunya, manté una postura respectuosa en l'àmbit escolar. Catrel·ligió a l'aula és un web d'actualitat religiosa constantment posat al dia al servei de la comunitat educativa. És un espai de recursos digitals per facilitar el tractament dels diversos aspectes del fet religiós en els centres d'educació secundària. També és un instrument pràctic per activitats de formació no reclada de la que taquesi o dels grups de reflexió cristiana. El format d'aquest servei facilita la visualització i la vivència del fet religiós. Aquesta actuació és una iniciativa de CatalunyaReligió.cat, que és un portal nascut al 2009 i que té el suport de les principals religions de diverses entitats diucessanes de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya i de l'editorial Que Sals. El coordinador del projecte és Aloi Aran, arquitecte, teòleg, màster universitari en formació del professorat de secundària en l'especialitat de tecnologia. Si em permets un incís, no és de les principals religions, sinó de les principals ordres religioses. Cad religió a l'aula es va presentar el passat 8 d'abril a Barcelona a la onzena jornada de telemàtica educativa més feria tic. Fou una de les aportacions estelars. Educadors i agents editorials valoren molt positivament aquesta eina per apropar l'actualitat informativa religiosa als adolescents i joves i per oferir recursos els responsables de les assignatures d'aquesta matèria. Molt recomanable. Molt recomanable. Molt i molt bé, perquè més té una visió molt objectiva i té una visió molt a l'abast de tothom i de totes les maneres de pensar bo d'entendre. Exposar la tecnologia a l'abast de la religió. I a l'abast de donar unes formes expositives molt clares, molt concretes i molt precises i que pot entendre tothom. Això em sembla molt, molt important aquest pas. I continuem amb un article escrit per Maria Paz López a la Vanguardia. Una mostra a Vic relata el sentit de l'art sacre medieval català. El sentit religiós dels objectes de l'art sacre medieval pot resultar llunyar a la comprensió del visitant contemporani. Per intentar resoldre aquesta situació, el Museu Episcopal de Vic desplega fins al 27 d'octubre l'exposició Fàcies Fidei en lletir Rostres de la Fer o Facetes de la Fer, en la que es mostren peces sedides per museus diosesants de Catalunya que, confrontades amb peces del Museu Pígata, expliquen les obres en el seu contest espiritual i funcional. Les nostres àvies reconeixien immediatament una escena de l'anunciació o del calvari. I ara, a un visitat menor de 30 anys, se li han d'explicar argument de Marc Soreda, conservador del Museu Episcopal i també comissari de la Mostra. Fàcies Fidei, subtitulada Expressions Artístiques de la Fer Cristiana, a la Catalunya Medieval, proposa set conceptes religiosos, creació, encarnació, eucaristia, creu, santedat, paraula i vida, il·lustrats per set peces deixades pels museus diosesants de Barcelona, Tarragona, Lleida, Giona, Solsona, Tortosa i Orgell. Cada una d'aquestes peces convidades dialoga amb una obra de la col·lecció del Museu de Dí. Així, per exemple, el sagrament de l'eucaristia ha es presentat a través d'un calça i una patena del segle XIII del santuari de Núria, sedits pel museu diocessar de l'Orgell, que es complementen amb una pintura moral del sant sopar, també del segle XIII de la capella de Santa Catarina, de la Catedral d'Orgell, que forma part del fons del Museu Vigatar. L'exposició pretén trasmetre el visitant actual, com una persona de l'edat mitjana, sense tenir gran vegatge cultural ni teològic. Sabia com interpretar aquestes peces i com situar-les a la litúrgia i als relats de d'Avengelli, assenyala Marc Soreda. Un altre exemple, una bíblia miniada del segle XIII, de l'arxiu capitular de Tortosa, i un retaula de Sant Pere del segle XV, de l'església de Sant Pere de Toralló, diòces i d'Evig, il·lustren la paraula. El Museu Episcopal d'Evig, fundat al 1891, i dirigit ara per Josep Maria Riba, exhibeix 8.000 obres distribuïdes entre l'exposició permanent i les galeries d'estudi, però la xifra de peces registrades arriba a 30.000. Molt i molt recomanable. Sí, jo he anat un parell de vegades també. I vaig estar amb els nens i realment és molt curiós, perquè fa que els nens preguntin molt i aleshores està informat i llegir bé per explicar-los ben bé tot el que allò significa. Ni tant, ni tant que sí. Jesús s'ha explicat als nens. Les periodistes sandreboixaderes i àngels López Romero relaten en els seus llibres per transmetre la fe catòlica als fills. És un article assignat per Maria Paz López i publicat a la Vanguardia? Diu així. Dues periodistes catòliques, casades i mares, que breguen d'un costat a l'altre entre feina, família i altres activitats frenètiques, acaben de publicar cengles llibres sobre com transmetre la fe als fills. Dos llibres, en els quals la veu dels nens i nenes, és escoltada i reflectida com no solen fer els llibres de temàtica religiosa. Es palpa a les dues obres la vida quotidiana de les famílies catòliques. Una vida tan accelerada com la dels qui no creuen en Déu. Una vida en la qual trobar temps per rezar requereix també les seves dosis d'organització. Sandreboixaderes, corresponsant a la Roma, per a mitjans catalans, i mare d'una nena de 20 mesos, han entrevistat 15 famílies catòliques catalanes sobre les seves vivències religioses per al seu llibre Com Viure Jesús en Família. Transmetre avui la fe i els valors cristians als nostres fills, editat per Pòrtic. Mentre que Marie-Àngeles López Romero, redactor en cap de la revista religiosa R21 i mare de tres fills, conversa amb el seu fill petit, Miguel, en mamà dioses verde, com respondere a los niños con palabras de hoy que edita San Pablo. Després que la criatura li fes aquesta colorista pregunta, quan tenia 5 anys, d'una manera o una altra, les dues autores tracten qüestions de la fe i pràctica religiosa de manera comprensible per a petits i grans. Molt ben encertada la pregunta si és verd, però és una altra. Si deia que era un cel, naturalment la criatura. Ana Misa va anar a la taula, rezar el cotxe, ser voluntaris de càrites o d'altres entitats d'acció social, compartir diumenge per grinar en grup, convidar a casa cristians no-catòlics, jugar a plegats, són algunes de les vivències que li expliquen a Sandra Buxaderes les famílies que ha visitat. Ara les arredoneix recorrent a la seva pròpia experiència amb la seva filleta Núria. Si el teu estil de vida quotidiana no es coeren amb el missatge de Jesús, la transmissió de la fe no funciona. Els nens donen valor a allò a què els seus pares donen valor, per això cada gest comta, argumenta Buxaderes. Ara correm al risc d'haver intelectualitzat molt la fe, si Jesús és un personatge viu, que ha de ser viu en família. Sandra és la petita de cinc germans i recorda com un moment màgic quan la seva mare rasava amb ella a la seva habitació per les nits. Llavors, la meva mare era només per a mi. Evoca. He intentat donar veu als nens per intentar donar que la fe la pot transmetre també al fill. La fe del fill enriqueix la fe dels pares. Afirma Buxaderes. Com viure Jesús en família recull les vivències religioses de parelles amb criatures. Entre les 15 famílies que he entrevistat representatives de la gent creient convençuda i no convençuda, en parelles en qui un és agnòstic i algun divorciat, hi ha tres conegudes del gran públic. Les de Tomàs Molina, meteoròleg de TV3, Josep Maria Carbonell, ex diputat del Parlament de Catalunya i de Gada de la Facultat de Comunicació Blanquerna i Carles Torné, poeta i novel·lista. Per la seva part, Marianz López Romero, ha escrit un llibre fresc que han sentit l'humor i anècdotes que evidencien la genialitat infantil per atendre a respondre a les preguntes essencials sobre Déu, la fe, l'església catòlica, la religió, d'una manera senzilla i comprensible per adults que vulguin transmetre la fe als seus fills, nens o alumnes, i per a creients cansats del llenguatge religiós, gastat, diu l'autora. López Romero considera que amb els nens cal parlar de tot. Més encara, si es tracta d'una cosa, que entenem que és bo per ells, com conèixer Jesús de Nazaret i el model de vida que ens proposa. Per acostar-se al seu llenguatge, el periodista establert de Madrid, ella és sevillena, assegura que s'ho ha passat bomba buscant metàfores i comparacions que ajudessin el seu fill a entendre qüestions profundes. Així va discórrer que l'esperit sant és la banda sonora d'una pel·lícula i la fe és una espècie de carnet per punts que cal anar renovant perquè, si no, ja no val a la pregunta sobre el colorit de Déu, Miguel acaba arribant a col·locar-ne, sigui com sigui. Per a Sandra Buxaderes és el seu primer llibre, per a Marie-Àngeles López Romero és el tercer, després de Papàs Blamdi Blub i Morir No Sienta Fatal, publicats també per l'editorial Sant Pablo. Hem arribat als moments finals de Beus de la Parròquia. Avui amb la beu de Joan Algarra ja vam controlar-te el so i les músiques en Marc Pelernau. També, d'en Pere Oliver. Us esperem en aquesta sintonia, ràdio d'Esvern, el proper dimecres a dos quarts d'avui del vespre. I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins a les hores a tothom, adeu-siau. Adeu-siau. Fins a les hores.
Veus Parròquia
Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...