Veus Parròquia del 6/10/2021

... Hola! Veus a la parròquia? Sant Josep Bern... ...aprofitem per saludar a tots els oients amb aquest curs nou, que n'hi ha des d'aquest any fins al 22. Aquesta serà la primera misió que farem. En principi, aquest curs el farem continuant igual que el curs passat, serà la Núria Garcia, periodista de Ràdio L'Esvern, que hi entrevistirà a un membre del grup de justicis i pares de Sant Just, diferent cada vegada, de manera que podeu sentir els diferents temes que ells mateixos hauran preparat. Bé, les notícies que parlarem durant aquest curs vindran donades bàsicament per aquests temes. Notícies d'Àfrica. Notícies d'Àfrica és un apartat de notícies que nosaltres obtenim de nacions unides mensualment sobre l'actualitat dels pobles i estats del continent d'Àfrica. El continent d'Àfrica és un continent molt gran, que té 52 estats, que hi ha milers de pobles diferents i llengües, i que té una població aproximadament de 1.500 milions habitants. Per tant, és un dels continents que mensualment, diàriament, surgen també per migrar cap als estats que poden donar una vida millor en els pobles, sobretot els que tenen problemes i estan patint. Bàsicament per la falta de menjar, per la falta de futur, i per la falta de sanitat, i per la falta també d'ensenyaments. Després, una altra tema que nosaltres parlarem, tindrem en compte i fa una part del nostre itinerari d'aquest curs, és l'acostil canvi climàtic. Canvi climàtic és un tema de molta rigorosa actualitat, i necessari anar seguint per el futur del nostre planeta, que ja el tenim aquí, aquest futur ja se'ns ha fet present actualment. Aquestes notícies també ens venen de Nacions Unides, no totes, per una part sí. Per exemple, podem dir que el canvi climàtic afectarà a l'Amèrica Latina d'una manera molt preferent. Després, una altra cosa, dintre del canvi climàtic, aquesta informació que tenim molt recent, ens parla de que mil milions de nens estan greuments amenacats pel canvi climàtic, mil milions de nens. Entre els més vulnerables estan els nens de la República Centroafricana, el Txat i Nigèria, segons l'estudi de la gent gentcia de l'ONU per a la infància, sobre l'impacte de l'ecidicis del clima, a través dels seus efectes en l'aigua, en el calor, en els ciclons, entre altres fenòmenes. Aquesta cifra seguiran empitjorant a mida que els efectes, el calentament global, s'accelerin. Més o menys coincideix en la regió del Sahel, del Sahel, que és, entre el menys, no també sanitat, ja fa anys, però ara encara més la manca de puges. Després, una altra informació sobre el canvi climàtic és que les dacions d'onides demanen el Gévin, el Gévin ja sabeu que és aquella agrupació d'estats rics, els més rics i els més políticament, més fort a nivell mundial, que formen un grup, aquest grup, que funciona d'una manera no democràtica, sinó que és escollit, per als mateixos components qui són, i que reuneixen periòdicament per establir uns acords que volen, pretenen ser la direcció del resto de nacions al món. Llavors, les nacions d'onides demanen al Gévin un compromís inequívoc, tras la falta d'acord sobre el canvi climàtic que han tingut les darreres reunions. Això és molt important perquè no pot ser que, en la situació actual, no hi hagi un compromís, sense cap mena de sombra. Per altra banda, també el secretari de Nacions Unides, Antonio Guterres, ens està dient, declarant que els objectius que s'havien fixat en nacions unides reparda a tots els països, els Estats conformen membre de radicar la pobreza en els anys 2000. Ara no estem lluny de lograr aquests objectius en el moment actual. Per tant, si el 2030 hem de tenir aquests objectius d'haver lograt que la riquesa, la pobreza, s'hagi aturat, que s'hagi acabat, estem lluny de lograr-ho en aquest moment. Després, una altra notícia que ha fet el món climàtic que us avancem és que els manglares són importants i vitals per la supervivencia del canvi en la lluita contra el canvi climàtic i que estan desapareixent a un ritme accelerat. Una cosa que és interessant també sobre allà respecte a la climatologia, el canvi climàtic, és aquest estat d'Amèrica Central petitet, alguns de nosaltres hi hem visitat, que és Costa Rica, que de cara a treballar un cop que estan passant, ja tenen una sèrie de temps passats sota el treball per treballar el Covid-19, és que famílies que han perdut el seu treball per la pandèmia generen ingressos gràcies a la reforrestació i recuperació dels païsbers en les ciutats en un projecte pujat per al programa de Nacions Unides per al desenvolupament. Aquesta és una qüestió que és una alternativa que el costa rica ha posat en marxa i que té molta lògica, perquè els païsbers en les grans ciutats i les metròpolis és el que ajuda a contenir el CO2 que es llença que hi ha l'amorsfera per als altres elements mecànics que s'originen amb la combustió dels combustibles fòssils. Això és només una idea dels temes que es podran portar sobre el canvi climàtic. Després, una altra partat que hi considerem molt important és de treballar i conèixer i parlar sobre els edats humans i la convenció dels edats dels infants. Aquesta qüestió és una qüestió molt important que s'hi posa en marxa. El que hem de fer amb l'objectiu de recordar i tenir present sempre són actualitat en el terreny social i també polític. Només recordar que Nacions Unides, quan va fer la declaració dels drets humans, consideren que es respecta a la dignitat a tots els membres de la família humana i als drets iguals inalienables de cadascú, constitueixen el fonament de la llibertat, de la justícia i de la pau. Fiqueu-se que aquí fos l'emfecís amb la dignitat. Llavors, l'Assemblea General, que eren tots els països que es formaven part de Nacions Unides a l'any 48, pràcticament tots els que havien el planeta, va fer aquesta proclamació. Aquesta declaració universal dels drets de l'home, com l'ideal comú que tots els pobles i totes les nacions han assolit a fi que tots els individus i òrgans de la societat tenien aquesta declaració sempre present a l'esperit, s'esforcin a promoure el respecte d'aquests drets i d'aquestes llibertats mitjançant l'ensenyament i l'educació i assegurant mesures progressives d'orda nacional internacional, lloc reconeixement i aplicació universals i efectius, tant per part dels Estats membres com dels territoris que jurídicament en depenen. Llavors, també, també dintre de la qüestió de declaració dels drets humans, volent recalcar l'article primer. De fet, en total, hi ha 27 articles i és molt interessant, d'alguna manera, poder consultar de quant en quant, per contrastar les notícies que ens venen a través dels diaris, les informacions que surten a través de mitjans per poder veure en quin punt es valora la notícia. Des d'aquest punt de vista, l'article 1 diuen, només llegirem l'article 1. Tots els Estats humans neixen lliures iguals en dignitat i en drets. Són dotats d'error i de consciència i els cal mantenir-se, entre ells, en esperit de fraternitat. A l'última encíclica que ha fet el papa francès, em va fer l'audat, o sigui, que tracta diferents temaris que toquen a la persona, que toquen a la natura i que toquen a l'esperit, parla de fraternitat. La segona, que ha fet sobre la segona part de l'audat, parla sobre fraternitat. Fratell dit tutti on incideix en tots els efectes de relació, amb el qual està dintre, segueix la línia de la Semblea General de Nacions Unides, a part de la pròpia línia de l'Iclesia Cristiana, per dir d'alguna manera. Llavors, una altra tema que també tractarem també és el tema de la convenció dels drets dels infants. Això és una mena d'acord, també, de Nacions Unides, però que efectivament, estrictament, es limita i amplia tots els drets que tenen els infants. Per exemple, a càrrec de la societat i a càrrec de les famílies. Aquests drets dels infants, per exemple, jo recordo ara un dels drets que últimament està fent, siguen recordats i que és important, és aquest, aquí, a l'estat actualment, tenim moltes famílies, moltíssimes famílies, milers de famílies a tot l'estat, que tenen dificultats per donar els àpats als seus fills per falta de mitjans econòmics. Persones que han perdut la feina, persones que han perdut la família, famílies monoparentals que han perdut la feina, és a dir, en un assaig de col·lectius que tenen dificultats per alimentar els fills. Doncs bé, la convenció dels drets dels infants amb un dels articles que té present, dir que quan això passa, quan els tutors, els pares o els responsables no poden donar el menjar que necessiten els fills, les administracions tenen la obligació de donar aquests aliments i de cuidar-se dels infants perquè siguin alimentats. Per tant, aquesta ja veieu una miqueta per on va els drets dels infants, tots els articles que hi ha, que també són de rigorosa actualitat. El tema del consum, perdoneu, abans que aquest, el tema del dret al treball i salari de cent. Bueno, aquest és un gran tema, el tema del dret al treball, tots tenim dret al treball. Ho diu el dret de l'home, i ho diu l'audat, o sigui, i ho diu en el sentit comú i un sentit primari de justícia social. Actualment aquest dret al treball, evidentment, no es compleix, perquè no hi hagi treball. És que no hi hagi treball per aquesta minoria que pateix. I per la gent que treballen, molts ells no arriben a tenir un salari de cent que els permet cobrir les necessitats de casa, de lloguers, d'alimentació, d'escoles, de sanitat, etcètera, etcètera, etcètera. O sigui, és una qüestió important. I això d'aquí depèn, depèn, amb una part molt important, per una banda, de les empreses i per altra banda, que són les que creen llocs de treball, i per altra banda de l'administració de l'Estat, que estan per d'alguna manera ballar perquè aquests drets es compleixin de manera que han d'actuar sobre el tema de la riquesa del país, perquè incideixin, amb un augment de riquesa al país, perquè les empreses puguin crear nous empleus. Aquí em ve la memòria el tema del corredor Mediterrani. El corredor Mediterrani, que s'hauria d'haver construït ja fa temps, a la perifèria de la península, el tema de que estigués construït amb un estudi que va fer justicial de Sant Just, teníem clar que la seva construcció i posada en marxa podia portar una riquesa no inferior dels 30.000 milions d'euros al any a l'Estat, a través de les millores que hi haurien, precisament amb el tema de la producció, en el tema del transport i en el tema del manteniment de la pròpia línia, i que creia milers de llocs de treball. Per tant, qui ho va de ballar, qui ho va de posar en marxa, ho va de fer a l'Estat, perquè això és la seva feina, és la seva responsabilitat, i no se'n pot escapar, i no pot mirar un altre cantor. És molt important, avui dia, el segle que estem, que el Cordom Mediterrani es pugui funcionar. Per què? Perquè el Cordom Mediterrani seria la terminal i la sortida dels vaixells que venen fins a Europa passant pel Mediterrani i fent escala als ports de la perifèria Mediterrània. Des d'Espanya, des de Catalunya, des de València, des de Andalusia, enviarien les mercaderies a tot Europa, mentre que actualment han de, per no tenir aquest Cordom Mediterrani, en lloc d'anar a descarregar el Mediterrani, d'una de volta, pel Estret de Gibraltar, a Atlàntic Amunt, Canal de la Màniga, fins als ports de Rotterdam o Hamburg, a la qual hi ha una pèrdua de temps enorme i de costos enormes. D'aquí vindria l'Estalvi, que portaria la riquesa també al tema del cobrador, a part de portar-hi una riquesa de treball als països costaners, a les comunitats costaneres, per l'augment de producció, perquè podien col·locar les seves mercaderies, sobretot, parlem de l'agricultura, amb un dia o dos dies màxim per tenir els productes agrícoles des d'Andalusia, des de Múrcia, des de Llavan, des de Catalunya, al centre d'Europa, als mercats d'Europa, per tant, els escartxofes del Parat, que tenen un renom important, podrien estar collides d'avui demà passat al mercat de París o al mercat de Berlín. Per tant, ja veieu l'important, amb molts dels aspectes també en l'industrial, que comportaria el cobrador. Després, un altre aspecte que treballarem també, són la qüestió sanitària, els drets que tenim des del punt de vista sanitària, ensenyament, i també el treball que ja n'hem parlat, i el d'una vivenda digna. Ja ho hem vist aquesta vegada, desgraciadament amb la pandèmia, la qüestió ha sigut dura, molt dura per la població, i la veritat és que no hem de parlar cada vegada més del treball fan magnífic, que han fet la sanitat pública a Catalunya, que és la que coneixem millor. Els metges, les enfermeres, els auxiliars, les persones que ajuden, els equips de neteja, han estat el peu del canó, han anat situant-se davant dels reptes que durant setmanes canviaven i empitjoraven la situació, i han dedicat el temps, les hores, i una miqueta del seu salut l'han posat en risc. Sapiguent què feia, era molt necessari del seu fein, i un cop hem tingut les vacunes, s'han abocat a poder posar-les per evitar que la vacuna, per lograr que la vacuna fes un retroxés, tal com està passant ara, però recordem, ha estat gràcies al treball dels sanitaris. En quan els reptes sanitaris que hem de fer nosaltres per millorar la sanitat, bueno, els sanitaris, passant pels metges i fins a les zones de neteja, els seus ingressos no estan d'acord amb el seu esforç i la valoració de la seva feina. Llavors, si parlem de sous i de ingressos, no estan suficientment remunerats, i ja si els comprem amb sanitaris a nivell d'Europa, la renta que els països estinen a sanitat, els diners que estinen a sanitat en els països europeus, seran molt per sobre del percentatge que dedica la sanitat, la generalitat de Catalunya i l'estat espanyol. Per tant, és de justícia reconèixer-ho i millorar els salaris, els ingressos d'aquests professionals. Igual passa amb l'ensenyament vital perquè els professors puguin viure amb dignitat i preparar-se cada any i estar a la guai del dia de les coses noves que cada any estan canviant en tots els termes i puguin estar sempre disponibles i dedicar les hores no se'ls ha vendit entre les aules, sinó també de formació, estan en aquesta mateixa situació, ingressos que no arriben a acobir de les seves necessitats i sempre van per sota. Per tant, aquí la cosa està molt clara. Si volem tenir un ensenyament que sigui de venguàrdia o com a mínim que vagi el dia amb els països europeus, hem d'amplorar els seus ingressos i no podem mirar un altre cantor. Quan el treball ja ho hem comentat una miqueta i quan el vivend de Dignà, bueno, la qüestió de la vivenda ja ho veieu, hi ha molts propietaris que han aprofitat la situació darrerement en què s'han trobat famílies que han perdut la vivenda, han perdut l'ampleu, i llavors, per falta de pago, els han embargat la casa, sense tenir en compte la situació de les famílies. Això és una cosa que contarriu totament l'esperit de la declaració de drets humans, des de la seva rel. Una persona, una família necessita un sostre per poder desallar la seva vida. I, a més a més, la condició humana de propietat. La propietat no és un dret que sigui d'una manera absoluta, sobre l'absolut. Sempre i quan la propietat és un bé, absolut, sempre i quan, sempre i quan, no trapitzi els drets fonamentals i la dignitat de les persones. Llavors ja no és tan absolut. La qüestió també de la vivenda ha sigut una cosa que ha colpejat també pel fet que molts propietaris, sobretot immobiliàries, font dos buitres, han aprofitat per augmentar la renta als lloguers d'una manera indiscriminada. I si no podien pagar la gent aquests moments, llavors els treuen, els expulsen de la vivenda. Per tant, això és una cosa que s'ha de tenir present en els nostres programes. Una altra cosa, el tema del consum, el tema del consum també és important, tractar-lo perquè el sistema econòmic del nostre món va molt encaminat el consum indefinit, el consum sense fi. Aquesta és una qüestió que realment s'ha de tenir en compte, tenir en compte que el 20% dels habitants del planeta tenen dificultats per poder tenir aliments. La importància de l'aigua a la nostra vida, aquest tema de l'aigua és important i no es pot oblidar gens i mica de la importància que té, perquè és un bé que ara ja és escàs amb una part important del planeta i que, a més a més, ens interessa molt. El cos humà està format per un 75% de procediment d'aigua i el 97% de l'aigua total del planeta és aigua salada. Per tant, vol dir que és escassa. Llavors, aquí hi ha també la qüestió. Si el canvi climàtic comporta menys pluja, vol dir que hem de pensar molt seriosament aquesta aigua com un bé comú. Després, una altra qüestió. Sapigueu que fem cartes de quan és precis el Parlament Europeu, el Parlament espanyol, la Generalitat, el Parlament a les Nacions Unides, amb situacions límits com es troben, protestant i demanant que canviïn aquestes situacions per part dels poders que tenen per fer-ho, com per exemple la situació dels refugiats que hi ha a l'illa de lesbos, a les illes greges. Una altra situació, la fama Madagascar, que actualment la seva població és molt obligada per a falta d'aliments i per a que l'atern ha donat els fruits, a menjar fulles d'abra i insectes per a sobreviure. En aquests casos, Justícia Pals d'en Just fa uns escritos demanant aquests estaments que facin el possible per arreglar la situació. Per què? Per què poden fer-ho? Només per això. També per donarem notícies de la situació política, econòmica, a l'estat i a Catalunya. Sempre és interessant anar seguint-los. I remés, amics, gràcies per escoltar això que us hem dit i ja hem inaugurat el curs. Espero que no han sigut massa pesats en aquesta primera edició, perquè tingués una idea pronta a les nostres 12 edicions posteriors.