La ràdio d'Esber. En tots vostès veus de la perròquia. Com un dimecres cada mes, el programa de veus de la perròquia té l'espai paraula viscuda. I la paraula viscuda, com vostè saben, la fem en Montserrat Giró, bona tarda Montserrat. Normalment una persona amiga que ens ve a expressar el que sent, després d'haver llegit un text, alguna cosa que li crida l'atenció, que l'ha fet canviar, la ha fet variar o la ha fet pensar. Però avui, concretament, Semana Santa i torno a repetir, Semana Santa, no tenim ningú, però tenim uns textos que creiem que són molt addients per expressar el que en realitat un cristià hauria de fer amb la seva pròpia vida. Aquests textos ens han proporcionat una associació que se'n diu a cat. La cat vol dir acció dels cristians per l'evolució de la tortura. I ens diu que és una associació ecomènica que reuneix els cristians de totes les confessions. Fixin-se en la paraula ecomènica, que és el que vol dir. Fem una pregària perquè tots els cristians, els que seguim a Cris, estiguem ben units, i això es diu economisme. Aleshores, aquesta associació s'ha fet, i torno a dir de totes les confessions, per lluitar per l'evolució de la tortura i la pena capital. Els cristians ens comprometem a lluitar per un món sense tortura, perquè aquest flegell és incompatible amb la dignitat humana. És en el Evangeli on trobem la nostra força per l'acció. La fe, en el Cris, mort i ressuscitat ens dona força d'esperar i d'actuar per l'evolució de la tortura. Això no és un invent, no és una cosa que la gent s'ha agafat. Hi ha, amb un article concretament a l'article cinquè de la Declaració Universal dels Drets Humans, n'hi ha un pàrraf que diu que ningú no serà soués a la tortura ni a penes o tractes cruels, inhumants i degradants. I després podríem dir que ells han fet un camí, ells diuen el camí de la creu, amb els crucificats. I ens donen una sèrie de pautes que després les comparem a el que fem aquests dies, alguna vegada, i que s'acostuma a fer i que encara es fa, no tot reu, però sí que es fa, que és el viacrucis. El viacrucis, si vostè s'ho recorden, té 14 estacions en les quals cada una d'elles representa un passatge de la crucifició del senyor. En tots ells se llegeix algun text bíblic del nou testament i per reflectir, per expressar, per mostrar aquesta crucificció. I aquests que ells han titulat camí de la creu amb els crucificats, ens diuen. El món està ple d'eclècies cristianes precedides per la imatge del crís crucificat, i també està ple de persones que s'ofreixen crucificades per la desgràcia, les injustícies i el oblid. Malalts que no pot ser atesos, dones maltractades, ancians ignorats, nens i nenes explotats i violats, immigrants sense papers ni futur, presoners ufegats en el seu remordiment, homes i dones torturats de la manera més cruel víctimes soles en els corredors de la mort, en esperant un tràgic final. Aquesta creu plantada pels cristians a tot arreu és la memòria comovadora d'un deu crucificat, i és el record permanent de la seva identificació amb tots els innocents que s'ofreixen d'una manera injusta en el nostre món. Déu sofreix amb nosaltres, i saber això ho canvia tot. Per contemplar el misteri d'un deu crucificat és necessari apropar-nos cada dia una mica més els nostres crucificats. Això del que volem fer amb aquesta pregària del camí de la creu, acostar-nos al sofriment real dels nostres germans empresonats, torturats, i en espera el corredor de l'amor. Aquesta és la creu de la creu de la creu de la creu. I també estan aquí, senyalades de la primera la 14. I a la primera estació hi ha un encabassament que ens diu que la creu, que és com un viacrucis, també estan aquí senyalades de la primera a la 14. Estació. I a la primera estació n'hi ha un encabassament que ens diu, Jesús és condenat a mort. I ens passa un exemple, i ens diu, Hank Esquina està condenat a mort per un assassinat que ell sempre ha negat que hagués comés. No autoritza la prova de l'ADN que, segons ell, demostrarien la seva inocència. Fa anys que espera el corredor de l'amor. I la data d'execució va ser dictada pel 9 de novembre del 2011. La pressió feta per molts organitzacions va obtenir 4 dies abans la suspensió temporal i la revisió del cas. Tu també vas passar pel tràngul de ser condenat a mort. La teva condemna era clarament injusta, però la diferència de Hans ningú va intercedir per tu. Estava sol, feies nosa i havies de morir. Recorda't, senyor, de tots els que, com tu, passen i passaran per aquest moment espantós d'escoltar la condemna a mort. Ajuden a sentir-nos a prop d'ells i del seu dolor i abandon. La segona estació no les llegirem totes perquè no tenim temps, però, com veuen, és primer un exemple viu i després una reflexió sobre el que aquest exemple ens diu i la nostra posició com a cristians. Amb la segona estació aquí el títol seria Jesús Carrega amb la Creu, però no la llegirem. La tercera diu Jesús cau sota el pès de la Creu per primera vegada. La deixem també perquè per el que es deia abans del temps. I ens anem a la quarta estació que diu Jesús troba la seva mare. I en aquest l'exemple és l'Aimu Joseín a Xalacati, Bangladesh, ha rebut un tret a la cama disparat per membres del batalló d'acció ràpida, R-A-B. És un escolar de set anys que retornava al ramat familiar a la casa. La mare suplica que el portin a l'hospital. Ignoren la seva suplica i quatre dies després van d'empotar-li la cama. Tu que vas sofritant al veure el teu fill estimat, sangrant, colpejat i malferit, sense poder allargar-hi el seu dolor físic, recorda't d'aquesta mare i de totes les mares del món que sofreixen pels seus fills, malalts, empresonats, colpejats per la vida sense il·lusió ni esperanç de futur. Fes que sempre cerquem la teva dolça mirada i col·laborem que a què molts la puguin descobrir. Ja saltem també a la sisena estació. Aquí, l'anúncies, la verònica, aixuga el rostre de Jesús. I hem dit abans que aquests exemples que diem no són exemples, són coses reals estretes de la vida real, i el que després nosaltres hem de reflexionar i hem de dir el que creiem que tindria que fer un creient de veritat. Aquesta la sisena és això, la verònica aixuga el rostre de Jesús i diu una dona valenta s'acosta a Jesús i li neteja el rostre. Jesús se la mira complagut i agraeix el seu gés generós. Si ens mires a nosaltres, que veus Jesús, són covards pel fet que el cor ens diu que hem de fer, tenim por del que diran per implicar-nos massa lluitant sense perjudicis per la justícia i la veritat. Senyor, et demanem que sapiguem ser valentes com la verònica, que no va pensar què li podia passar i va fer el que el cor li dictava, aixugar el teu rostre de vi. També a nosaltres molts rostres, plens de sangs, colpejats i destrossats que ens esperen, que sabíem aixugar i amorosir tants rostres humans, molt mesos, pel dolor i pel sofriment. Amb la buitena estació podríem dir Jesús, consol a les dones de Jerusal·lem, però ja hem parlat de les dones, veieu que és clar, nosaltres som dones i veiem el paper de la dona dintre de totes aquestes estacions. Amb la novena diu Jesús cau per tercera vegada i anem a la decena estació i aquesta diu, Jesús és despullat dels seus vestits. A Guatemala, Lucía Escobar i Gustavo Girón, periodistes defensors dels drets humans, estan amenaçats. Jensi Roberto Ordóñez, empleat del canal 14, ha estat assassinat després de mesos de menaces i xantatges. Òscar de León, reporter de televisió, ha amenaçat també mentre s'investiga un cas de corrupció. Estan sent despullats dels seus drets professionals i obligats a treballar sota la manassa i la por. Jesús, els homes, tu em pres tot, no tens res. Et quedava la mare i el peu de la creu, es la vas donar. Ajuda els que ho han perdut tot i els que estan a punt de perdre tot per denunciar la injustícia. Que sapiguem que tu ets vas quedar sense res, però que ara, per l'esclat de la teva resurrecció, els acompanyes a fi que no perdin l'esperança d'un demà millor. I per últim ens en anem a la caturcena, de la vegada se'n costa una mica a mi. La caturcena és a estació. I aquí diu, Jesús és sapoltat. A Sri Lanka continua la impunitat a causa de l'enfonsament de l'estat de dret i de la paral·lici del sistema institucional i judicial. Més de dos anys després del final del conflicte amb els revels de mils, centenars de persones continuen impressionades en els camps de detenció, sense ocupació ni presentació davant d'un tribunal, amb virtut de les lleis d'assepció i de la llei antiterrorista. El silenci de molts sistemes judicials en el món és com una tomba tancada. Senyor, tu no podies restar en el sapucre. Tu ets el Déu de la vida, de la llum, de la joia, de la pau. L'esclat de la teva resurrecció ens dona la certesa que vius per sempre més. Ajuda a obrir tantes tombes tancades que amaguen la injustícia. Ell lluem per haver vençut l'amor i per adonar-nos la certesa de la nostra vida futura amb tu, ressuscitat. I acaben amb una coletilla final, que diríem, i que diu, el peu de la teva creu, Jesús, i són tots, no hi manca ningú. Tenim desits d'estimar i de saber estimar, de cercar i de trobar, de buscar-nos i trobar-nos, i som tots, amb els braços aixecats, oferint la nostra pregària. El peu de la creu, i som tots, agraint, veneint, adorant. No és la creu nua, sinó la creu humanitzada, esperant matins de la resurrecció. I així acaba aquesta, podríem dir, guia, jo diria que és més aviat una guia, que es diu camí de la creu amb els crucificats. Jo crec que ets deixa un gran sabor de boca. Normalment veiem, a vegades, amb l'església o amb les persones, un ritus, sobretot a vegades es creu la religió, com una cosa que només és purament ritual, complir unes pràctiques i complir uns manaments, que en un moment determinat es van donar orientats per Déu, proclamats per Déu. Però l'important, l'obertaderament important, i és el que tothom tindríem que saber, és el massatge de Jesucrís, que és el ser humà i el nostre entorn, estimar els germans. En aquesta setmana, que tenim una setmana santa, no cal posar-nos a tragis, s'ha de més que sigui una setmana d'alegria, perquè ens diu que al final ens torna la vida, és el saber estimar, és el consell, no consell, perquè jo crec que l'on de vostès jo practica, però és el desig que nosaltres tenim des d'aquesta misora per tots vostès, que tingui una bona pàscua, que s'ha ficant disfrutar física, monsonalment i també en l'esperit. Escoltant el silenci, escoltant els germans, tenim un moment d'atenció per tots, de dedicar-nos-hi una sonriure, com deien una de les nostres entrevistades, que és molt important. Queda totet ja, però pensem que ja no cal dir res més, hauríem d'allegir l'Evangeli, com ens mana el nostre rector, però l'Evangeli millor que l'escoltin a l'eclésia, perquè és l'Evangeli en la qual, doncs, Jesús es mostra els apòstols perquè ha ressuscitat, i sobretot en Maria Magdalena quan van al sepulcre. Si no poden o la volen escoltar, doncs això segurament el dissabte, a dos quarts d'11, es tornarà a repetir. Desitgem que passin molt bons dies de festa i disfrutin amb la família i amb tots nosaltres junts, perquè formem una gran família tal com diu aquí. Moltes gràcies per haver-nos escoltat, pensem que aquestes reflexions ens ajuden a estar vinculats a la vida de cada dia, i això creiem que és l'importància que és el mestratge, estar amb totes les persones i ens sentim al costat d'aquesta associació que ha fet aquest camí de la creu. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Ràdio d'Esvern ens fem escoltar 98.FM. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera. Fins la propera.