Veus Parròquia del 27/10/2021

Bona tarda, amics suïdors de ràdio d'Esber. En tots vostès veus de la parròquia. Contentes d'estar una altra vegada amb vostès, començant un curs, la Montserrat Giró i la que us parla de l'Igna Santa Barba, us saluden molt molt contentes de retornar als programes, que eren de les veus de la parròquia. I si vostès recorden, el nostre programa és paraula viscuda. I encara els diré més, la paraula viscuda, quan comencem el curs, sempre invitem amb una persona, amb tots els programes, però sempre al principi, invitem el mossèn de la parròquia. Aquest any, per tots vostès, és nou, encara que ja fa uns quants mesos que està aquí. Bona tarda, mossèn Javier. Molt bona tarda, moltes gràcies. Molt bona tarda a tots. I ara la Monts ens fa res, un petit esbós del que és el mossèn, perquè el qui no el conegui, sense dir l'edat i sense dir res. Bé, el mossèn, o sigui, fa, això com diu la Lina, poc temps que és aquí Sant Just, però nosaltres el tenim avui com a primer programa de la ràdio d'aquest curs. mossèn Javier sobrevies, és una persona molt dinàmica, és una persona molt entregada a la seva fe, a la seva aquell escollit de forma de vida, i penso que m'està aquí la ràdio també, possiblement, hi ha coses que ja es van explicar, però li passaré la paraula perquè ens expliqui potser una mica la seva trajectòria com a mossèn, perquè també la seva professió com a metge, o sigui, vol fer un petit recordatori d'aquelles coses que ell ha anat fent en el seu transcors de vida. Bé, moltes gràcies per haver-me convidat, i jo vaig néixer a Barcelona des del novembre, el 15 de novembre passat, encara no fa un any, doncs vaig entrar a la paròquia de Sant Just d'Esvern, com a rector, succeint a mossèn Joaquim Rius, i llavors vaig estar, doncs, ara portem aquest final de pandèmia i epidèmia, doncs també reiniciant les coses, tornant del mateix programa a tornar al l'horari habitual, no després d'haver estat el matí, etc. I per part meva, doncs això, jo ara vinc d'estar a la paròquia d'aquesta lli de fels, durant 8 anys, i això, soc un escut de Barcelona, soc el tercer de 4 germans, i bé, sí, com tu també deies, doncs això, abans d'estudiar per mossèn, doncs vaig estudiar medicina, i així va quedar de madura una mica, doncs, el que el senyor em demanava, i després, doncs, això, m'he fet la preparació de la filosofia, de la teologia, i després, doncs, vaig ser ordenat, estan a Sant Boi de Llobregat, o vaig estar, doncs, més de 12 anys a la paròquia de Sant Antoni Maria Claret, i després és quan vaig, el vice-mademenà anar cap a l'estella fels, i ara, mademenat, doncs, això, fa un any, doncs, venir cap aquí a Sant Just, a la paròquia. Perquè sempre t'has mogut al baix de Llobregat. Això, sí, sí, sí. Quan nosaltres vam sentir que el mossèn, no solsament era mossèn, de cap allà, si només el més metge, vam dir, ja ho tenim tot arreglat, a l'ànima ja ho cos, o sigui, que si algú es desmai a la paròquia, sabrem els primers auxilios que el van, no? I donar l'estremoció, tota la vegada. Sí, però un prega perquè no tinguin que baixar d'allà de la malaltat. O un dia vam tenir que baixar, se'n recorda? Sí, però que hi hagi un enfermer o metge o algú de primers auxilis que també s'ha de dir... Que agafi la responsabilitat. S'ha de dir com actuar. Bueno, jo sóc a té, però ja estic tan malament, ja tan balleta, que ja no puc fer gaire cosa. Bé, no exagerarà. Bueno, no. Bé, ara, Luki, va en si, perdó, com esteu parlant, és molt interessant això que he dit, i a les hores, doncs, sempre, si et recorden vostès, li demanem a la persona que vingui, algú que el llegir, el veure, el viure, l'hi agradar. I el preguntar-li el mossèn, què li agradaria parlar, ell ens va dir d'un llibre, el Principito, el príncep. I és un llibre que es crea, jo crec que tothom l'ha llegit, perquè em feia el fet que més o menys era una lectura que es feia a l'institut, una lectura que a vegades molts col·legis l'han fet. I està tan carregat de, jo diria no d'Andaluge, sinó, però es poden treure tants, tants, tants, tants consells, reflexions sobre la naturalesa humana i sobre les esperances amb algo millor que jo crec que per això l'ha triat. I ara és vostè el que ens dirà el per què l'ha triat. Perquè tinc un bon record, i potser perquè és un llibre d'aquests que hem conegut en certa manera, i també podem compartir algunes coses que la gent pugui recordar més fàcilment. I però sí, jo recordo això, d'intentar llegir aquell llibre, perquè te'l regalen, normalment d'anar en petit, i no és un llibre per un en petit. Llavors ho intenta començar a llegir-lo i el deixa. I el tornes a començar a llegir i el tornes a deixar. Però no sé per què, si algun comentaria alguna cosa o què, però jo recordo que quan el vaig llegir ja així, com de veritat, ja em va deixar un record molt fort i molt positiu, que va ser quan tenia 18 anys. I això, un estiu, després d'una experiència tan bé d'encontre, ja he fet un curs de monitors, i he dit que va ser un moment molt especial per poder-lo llegir, o tenir la sensibilitat per captar en certa manera la força que té aquell llibre. I llavors, mira, m'ha acompanyat, hi ha coses que un record de vegades de tant en tant, i que ara comentarem alguns aspectes de llibre, si us sembla... Jo i tant, i tant, i tant. Llavors jo penso en això, sí que jo no vaig llegir com a lectura de classe o d'instituts, sinó això, en el que dius has de mirar el tren, en el que dius, fas la il·lusió, quan vas a l'institut també te'n portes el llibre, que si mai llegeixes, coses d'aquestes... Si vols veure, també l'estria perquè era petitó, i això que havia fàcilment a la motxilla, i llavors... No passava gaire. I llavors si us mira, doncs te'n portes una mica així, no havies d'això, anava en tren i tal, i llavors hi hauria algunes hores per poder fer alguna cosa. I sí, recordo, doncs, d'acabar de llegir-lo en el tren, és que tinc encara aquest record, no? De manera de dir-ho, ostres, i quedar, quan vol impactar... Que li va quedar imprimat. Especialment, recordo que el tinc més, és com un can a l'amistat, i com un descobrir això, l'amistat, no? Llavors no sé si entrem en una mica més amb el llibre, no? No, jo només vol dir que som llibre, que penso que l'engegi moltes persones, i a cada persona, possiblement, li ha tret una cosa diferent, no? Perquè cada pàgina és bonica, o sigui, cada pàgina té les seves coses, i penso que si fessin una taula rodona gran i el comentessin, entrem molts. Que d'o dir-hi alguna cosa. Això no me'n passa amb un llibre. Aquí el pri a la estructura del llibre és que l'aviador, que és l'autor de l'Antoine de Saint, explodir, vostè podria agradar més bé que jo, jo l'englès, sí, això, no? Doncs ell era viador i es va, verdaderament, va tenir un accident, i es va quedar en el desert. Jo m'imagino que dins d'aquest desert va començar totes aquestes reflexions, i la seva imaginació li va portar amb aquest desert tan petitet, tan bonic, i que li va donant lliçons de vida, i va trobant diferents personatges, diferents coses i tal, no? I aleshores, que vostè busqui, van sortint diferents persones, no? I aleshores, doncs, surt el bavador, que aquest és el que té menys importància, surt el farolero, que aquest ell, el principal, li agrada molt per què diu, almenys aquest, fa pagals de més, per ell no ho fa. El mercader, se'n recorda, que l'únic que està és per guanyar, el venidós, el rei, que la gent els agrada molt menar, i jutgar, i aleshores diu, jutgar a un mateix costa molt, no? I ara vostè diu, i després surt, quan ell ve a la terra, perquè això li va explicant, i quan ve a la terra es troba diferents coses, a part de que primer ha parlat de la flor, aquella que cuida, o del bé, tota la mandanga, no? I és molt xulo, i aleshores, quan arriba a la terra, et troba el zorro, que aquest li diu coses molt interessants, i ara vostè continua. Doncs jo començaria, per al principi. Aquest sentit, el primer que es posa al llibre, doncs és l'experiència de l'autor, respecte a un dibuix que va a fer. Estem a un barret, però en certa manera per ell és això, un assert que s'ha menjat un elefant, i llavors aquí deixa aquesta forma de barret, i llavors, clar, se sent incompres, perquè la gent diu tothom que és un barret, i ningú veu que jo és un assert que s'ha menjat un elefant. I llavors, aquest dibuix, no ho sé, jo diria que també ens ajuda molt, a tenir una ment oberta, el sentit que en moltes, una realitat, una mateixa realitat, pot tenir visions molt diferents, i que no són contradictòries sinó moltes vegades complementàries. I això em sembla que és molt important, a l'hora de quan parlem i quan en relacionem amb la gent. A mi em dol molt quan la gent discuteix i dius no, però sí, part de raó té un i part de raó té l'altre. I llavors, un insisteix en la seva visió, i l'altre en la seva visió, com intentant només val la meva o sobre la teva, i dius no, no, si les dues valen. És més, potser no només hi ha dues, sinó n'hi han tres, quatre i cinc, no? I hi ha moltes mirades de la realitat que són complementàries. M'imagino un, segons com veigis tu, un cup, aquesta figura geomàtrica, pots dir, veus només un quadrat, no? Des d'una altra perspectiva potser no veus dos plans, no? Des d'una altra veuràs com una piràmide, no? Vull dir que a certa manera, dius, i és veritat una, si l'altre també, i l'altre també, i l'altre també. És a dir, aquesta realitat que ens envolta, i més si fem referència als actes humans també, que és molt rica, i aquest sentit, sí que clar, puc dir, doncs això, no és un esfer del cup, i pot haver dit que s'equivoqui, i dius, no, això no és. Però moltes vegades són parts de la realitat, que són complementàries, i no abusades o contradictòries, no? Així vaig dir que en moltes coses de la nostra realitat social, política, cultural, i incluso religiosa, doncs ara se'ns falta buscar més la complementaritat que l'oposició de coses, no? I després ja entrem a aquest personatge que es troba en un asteroide, i en aquest sentit, doncs això, mig perdut en l'oliver... I en allà, sí, però primer l'experiència que té ella al seu planeta, en certa manera, dius, i jo he dit que també és una mica l'experiència de, per un costat, sentir-se responsable de la seva planeta, perquè té uns volcans, que ell té que cada dia cuidar perquè no explotin, té que arrencar les males herbes, perquè si no, aquestes males herbes resultaria que es menjaran el planeta i la flora, després aquesta única flora que té amb la qual ell té una relació com especial, i aquí comença a veure també això. El tema també important de l'assoledat, no? Primer l'assoledat, perdó, mossèn, però jo també he vist aquí que després li diu a la Guineu, li diu la responsabilitat, clar, i ell és el responsable d'aquella flora, amb un principi, i això també és, com digueu, el tatu, que surts responsables d'alguna cosa, no? Home, això fa pensar molt en la responsabilitat que tenim en la cura del planeta. Ja? Bueno, estem amb el papa francès, que estupendo. Exacte. La casa comuna, com ell en parla en la sèrie de lauda Tossig, va escriure fa pocs anys i que en certa manera, doncs, aquesta preocupació per la cura de la creació. Jo diria que sense ser el que moderament es pot dir ser ecologistes, per ser cristià, és ecologista en el sentit de respectar aquesta creació que entenem que és bona i que ha sortit de les mans de Déu, no? I a partir d'aquí també l'importància d'administrar-la sense degradar-la. És a dir, sí que ja aquesta Déu ens dona, diguem-ne, el planeta, però justament perquè l'enriquim per dir-ho d'una manera, no? La presentació humana enriqueix la creació d'una manera molt important, no? Però, dius, aquesta creació, doncs, com la cuidem, i no només pensant en nosaltres, sinó pensant en les generacions futures, no? És a dir, el concepte aquest de que ja tenim una hipoteca respecte a les generacions futures, eh? És una idea molt important també de tenir en compte, és a dir, no podem no es pensar per nosaltres i per d'aquí 50 anys, no? Encara que les previsions que s'acostumen a fer a 50 anys, per la ONU i institucions internacionals, quasi totes fallen bastant, eh? Potser perquè estan valent causades per apuntar-les. No, però jo diria que hi ha molts factors que no calculen en aquell moment. Tu penses que fa 50 anys en la imigra això que hem tingut i ningú comptava amb això, per exemple, no? Això modifica totalment el pla de gent amb moltes coses de la societat, no? Llavors dius, bé, hi ha molts factors que hi han sortit. Per tant, fer previsions, en certa manera pot ser bé, però fins a quin punt fer previsions a gaires anys? Jo entenc que les vulguin fer, però en certa manera són com molt orientatives, no? Sí, sent música, no. D'aquesta paraula, previsions, hi ha hagut no una falta de previsions, sinó una falta de compromís per cuidar aquest... Perquè fins ara, o des que també els ecologistes, com el papa francès, ens hem posat en aquesta... veure que això ens en va de les mans, per part de, diguéssim, de tot polítics, no ha sigut una falta de compromís molt greu, perquè no era una cosa que és algo que s'ha vist venir, però també nosaltres no n'hem sigut conscients com per veure que l'estàvem destruint. Bueno, a veure... No hi busquem. No, no, no, a veure, jo penso que sí que podem dir coses, però dius, a part que les generalitzacions són molt difícils de dir. O sigui, jo des de petit sempre he tingut... he sentit el discurs ecologista, vull dir que no és una cosa nova, ni de fa 5 anys, 10 o 20. Fa més de 50 anys que hi ha aquesta sensibilitat, etcètera, i potser en certs... més marcada en certs temes que en altres fa 50 anys. Llavors, la situació... ja veig aquí tot un tema d'interessos econòmics importants, que fan que les empreses, segons quines empreses i segons quins països, doncs això és de gràcia i molts interessos econòmics i arrederes. Jo no entenc, tampoc ho he estudiat, potser ho entendria si ho estudies una mica més, però tot el tema de gramar carbó per proteïnergia i en lucre contamina, ja no només a la Xina, on això és molt important, sinó també a Espanya, tot els plans de conversió a nivell de carbó, de caminera de Ponserrada i zones d'estúries i tal i qual, i després ja està molt subvencionat, llavors dius, no acabo d'entendre, potser té les seves explicacions, però... i dius, fins a quin punt això, com s'està expolvint en Àfrica, com es deixa Àfrica, com es porten residus a aquests països, doncs els sistemes de control són molt menors, com també en molts llocs, especialment potser de l'Europa Occidental, que abans eren molt degradats, s'han reconvertit i són llocs actualment doncs, doncs que estan molt bé i la contaminació no riu s'ha millorat molt, és a dir, que en aquest sentit ha desaparegut en gran mesura, ja veus pros i contres, llavors dius, i després aquí a mi m'agradaria tenir més clar, fins a quin punt l'influència de l'home és el que provoca segons quines coses, perquè ara després les explicacions no sé, són una mica... m'ha de dir que fos una mica més exhaustiva, perquè dius, quan el sol comença segons quines èpoques de l'història, doncs ha tingut més explosions, i ha calentat més, doncs també la temperatura ha augmentat, llavors fins a quin punt aquest augment de la temperatura és i això, crec que també és bo ser molt rigorosos, quan el tio... pujarà un grau d'aquí 50 anys, dius, i potser abans, però vull dir que fins a quin punt això són previsions, que són prou certes, el forat de la capa d'usor, ara fa molts anys que no se'n parla. Bueno, perquè també s'ha de vegades queda més petita. Exacte, d'haver-hi tot un alarme, potser fa 10 o 15 anys que s'estava fent mòbren, i després resulta que ara ja no se'n parla. Hi ha coses d'aquestes que dius, sí que d'haver-hi un compromís a intentar reciclar, a intentar cuidar el planeta. Perdó, la ràdio és molt, molt, el cronòmetro funciona molt bé, aleshores vostè volia llegir alguna coseta petita del llibre? Bueno, després d'això, tu ja acabes de fer, doncs, el petit príncep surt dels seus asteroides, buscant tenir amics i tenir una relació com més intensa, llavors va viatjant i va visitant planetes que són també molt petits, i on hi ha personatges sols, en fons és un gran tractat de psicologia, que el llibre es presenta amb quatre línies i de manera molt amable, inclús simpàtica, doncs això, el rei amb tota la seva càrrega que té de voler menar, o després estar això, el senyor que és venidós, i que només escolta les nuances que li puguin fer, i no escolta res més. El marcader, que només que li interessen els números, i que tothom està comptant, està comptant, està comptant, és una mica també que hi hagi que s'ha absorbit una mica, doncs, pels diners, i només pensar en el que té, i no enganxat, no, això. Després d'això, o del farol tal, després d'això, i aquí li recomana, hi ha un geògraf que li diu, més a la Terra, i llavors a la Terra és un planeta molt més gran, i cau el desert, llavors el desert diu, què passa aquí? Estàvem amb un desert, i després doncs dius, a veure què faig, no? I després busquen aigua, dintre del desert, i hi ha una cosa aquí que et diu, el que és bonic i que és el més vell del desert, és que a vegades et pots trobar un pou amagat. És a dir, jo aquí també li veig com una analogia de que moltes vegades pensem que no hi ha res, i en canvi hi ha molt dintre de l'altra persona, no? No, no podem parlar més del principi, tu almenys que no vulgui dir res, perquè sempre nosaltres llegim. Molt bé, doncs acabaria dient només la cena del llop, el pedó de la Guineu, que justament és on jo diria que parla més de l'amistat, no? I com la Guineu li ensenya a fer amistat, no? I li diu, convé, doncs això, primer, que m'has de domesticar, no? I què vol dir domesticar? Crear vincles. Això és una cosa que us utilitzem clar com més, és a dir, crear vincles. La gent està enviscant una situació de molta soledat i convé que sapiguem crear vincles, i això es crea amb paciència, amb temps, i volguem tenir aquest apropament que és molt important, no? Però un cop del temps d'onesticat ets responsable d'aquella persona, això també li diu. I també li diu que és molt bonic, això per mi és una dels postos més malcos del llibre, les coses no són visibles amb els ulls, sinó són visibles en el cor. Ja vull dir, les coses són els sentiments, jo me'n diria. L'essencial és invisible als ulls. L'essencial és invisible als ulls. Aquesta frase et fa descobrir una realitat més profunda i és molt important, no? Jo penso que tot el conjunt del llibre, que és un diàleg, perquè sempre és un diàleg continuat, et fa veure els pros i els contres, per dir-ho d'alguna manera. I potser aquesta paraula de domesticat potser no la acabaria de trobar encertada, perquè els crear lligams és a partir d'aquest respecte, com des abans del començament dels seus, del que pensa l'altra persona. Aquí hi trobo aquesta paraula poc encertada. Jo crec que la paraula de domesticat per nosaltres, no sé si per l'autor, però té una connotació de domini sobre l'ALSA. Llavors en aquí sí que la defineix perquè la pregunta és què és domesticat. Llavors li diu, domesticat és crear vincles. Potser és una altra... No, aquesta defineix... O aquesta defineix hi ha un apropament, diguem-ne, el que això és, no? Vostè vol llegir l'Avengelli? Això... No, no, si té ganes. El que em mandi. El que tots uents, doncs, si participen en nosaltres amb la coaristia del dimenge, podran sentir aquest Evangeli que ara llegirà el mossèn i que sobretot és molt important que es delmirin, perquè dona dos principis preciosos, que són estimadeu, sobretot les coses, i el pròxim. De l'Avengeri segon se'n marc i diu, en aquell temps, un dels mestres de la llei ha anat a trobar Jesús i li va fer aquesta pregunta. Quin és el primer de tots els bonaments de la llei? Jesús li respongue. El primer és aquest. Escolta, és real. El senyor és el nostre Déu. El senyor és l'únic. Estima el senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tot l'ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces. El segon és... Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap altre manament, més seran que aquests. El mestre de la llei li digue. Molt bé, mestra. És veritat que Déu és un de sol, i que no n'hi ha cap altra fora d'ell, i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot el pensament i amb totes les forces, i estimar els altres com a si mateix és millor que tots els sacrificis i totes les ofrenes cremades a l'altar. Jesús, en sentir aquesta resposta tan assenyada, li digue. No ets lluny del regne de Déu. I ningú no s'atrevia a fer-li cap més pregunta. És potser que a mi és un dels que m'agrada moltíssim, perquè jo crec que si la gent estima Déu i estima els demés, mai farà mal. Ni a la terra, ni a ni el principi pit o si torna. I per acabar, vols dir alguna cosa, perquè a mi... A mi es volia dir que aquesta banjeli també ens porta aquesta reflexió de valors que ens porta el llibre. Hi ha una cosa que no hem dit, que és que aquest llibre sempre està il·lustrat pel mateix autor que és el que escriu. I fa uns dibuixos molt bonics que són aquests llibres que poden atraure amb els nens, perquè per això diuen del principi pit. Però ell acaba dient que aquest llibre, que era per als nens, en realitat li dedica a un adult. I aquí de una cosa molt bonica, que aquí el últim dibuix que fa, diu, mireu atentament aquest passatge a fi d'estar segurs que el podreu reconèixer si aneu un dia per l'Àfrica en el desert. I si arribem a passar per allà, us suplico. No aneu de pressa, espereu un moment, exactament sota de l'estel. Si a la sora és un nen o s'arriba a vosaltres, s'hi riu, si té els cabells d'or, si no respon quan se l'interroga, adivinareu qui és. Sigueu amables a les sores. No em deixeu tan trist. Escriviu-me de seguida. Tiem-me que el príncep ha tornat. És molt maco com acaba, no? Moltes gràcies per haver vingut. Diem els oïdors a la propera. El dissabte... Ah, sí, el dissabte. Això es tornarà a repetir, no? A les hores del matí. Dos quarts de 12. Han canviat l'horari una mica. Però, bueno, que el coronavirus, que diuen els inglesos, no ens torni a fer la pesqueta, i nosaltres podem continuar i estem tots vostès. Moltes gràcies, fill de la propera. Moltes gràcies, Lina. Moltes gràcies. Fins ara. Fins ara.