Veus Parròquia del 3/11/2021

... Aquest és el programa de Beus de l'Aparroca i avui toca fer-ho amb el grup de Justícia i Pau d'aquí de Sant Just. Tenim el mossèn amb nosaltres. Bona tarda. Bona tarda mossèn. Moltes gràcies. També tenim amb nosaltres en Jesús Castro, el president de Justícia i Pau d'aquí de Sant Just. Hola, bon dia. Bé, comencem el programa. Avui parlem amb el mossèn sobre l'esclavitud moderna. Sí, és un tema que se'n parla poc i he trobat una referència del papa francès en la início del seu pontificar l'any 2013, que em sembla superinteressant i també per despertar l'interès nostre. És un tema que se'n parla molt poc. No ens fem els distrets. No ens fem els distrets, hi ha molta complicitat. I ens fa unes preguntes. On està el teu germà? On està el teu germà? És clau. I ens la pregunta on està? Aquell que estàs matant. Cada dia en el taller que han d'estir, a la rei de prostitució, en els dents que utilitzes per demanar pels carrers, evidentment sense veure formació ni a l'escola, o aquells que s'han treballat demagat perquè no tenen la situació regularitzada. I, a més, amb exclamacions, ens diu la pregunta és per tots. Potser quan pensem en esclavitud ens venen imatges de fa uns quants segles, però que actualment també existeix l'esclavitud amb les formes adaptades al segle XXI, però segueix a ventir llocs on continua donant-se casos. Aquesta és la situació que unes persones tenen com el domínil sobre altres persones i es tracten no amb el respecte de la dignitat que demanarien, sinó com a coses, com a propietats seves. Aquest és el tema de la manera de definir l'esclavitud. I sí que encara hi ha formes com les que potser podem pensar de les pel·lícules de fa no tants anys, potser fa 100, 200 anys, potser una situació que havia Amèrica, però encara hi ha situacions d'esclavitud, de semisclavitud, moltes vegades forçades, ara en parlarem per situacions diverses que porten aquesta manca de llibertat, aquesta situació d'estats forçats obligats en unes situacions d'enigrans i que t'enten contra la llibertat individual. Llavors també això, el papa, aquesta referència que feia de l'any 2013, és dels primers documents que ell escriu, els primers que escriu en ell, diguem-ne molt de... sota molt, diguem-ne, que surt d'ell, diguem-ne, i va tractant molts temes, inclús com a cop, perquè al principi diu, recullo en aquesta carta, que és llarga, el que ell havia anat escoltant quan el van escullir papa, una mica com diumineu, les sessions que s'han de batica entre els cardenals, hi ha discursos, hi ha que va parlant de com haurien de fer-se les coses, etcètera. Aquí faig una mica de recull i tracta molts temes, però és interessant que també tracta aquest tema que avui volem treure del silenci, perquè crec que és un tema molt silenciat, que potser queda lluny, però que és molt real, i que les xifres que ens donen, les entitats, diguem-ne, internacionals que parlen d'aquest tema, és que en el món hi hauria avui uns 40 milions de persones en aquesta situació d'esclavitud. També s'inclouen dins de l'esclavitud, per exemple, dues qüestions, que són el treball forçós, i també el matrimoni forçós. Serien dues bandes, dos àmbits, en els que es produeix... Sí, en aquests 40 milions, una mica les entitats especialitzades parlen de que al voltant d'uns 25 milions serien situació d'explotació forçada laboral, diguem-ne, o, bàsicament, en aquest sentit, i uns 15 milions de persones que viuen en una situació de matrimonis forçats. Llavors, aquí veiem, doncs, això, que les situacions de persones que han tingut un prestem, per exemple, seria una part d'aquests que s'han vist, i a vegades, potser, ens arriben notícies, no? Ara ja no tant, però quan venia tanta gent amb avió a América Latina, ara penso, sobretot, i que per pagar el billet de l'avió havíem contractat una deuda important amb uns interessos que potser eren del 10% mensual. Ostres, és clar. És clar, és més del 100% anual, vull dir que... I clar, tot això, moltes vegades són deutes, que la gent potser s'ha sentit quasi obligada a necessitar aquests diners per una circumstància X, ho han acceptat, potser no tenen altres recursos, potser amb l'esperança de poder anar-ho pagant, però clar, és que, com a molt amb la feina que triguis, potser servirà per pagar els interessos, però és a dir, aquell capital i per poc que es descuidis, s'aumenta lucar aquelles persones amb una actitud d'usura, diguem-ne, i absolutament injusta, doncs estan forçant aquelles persones, i llavors, doncs això, vegades, ho fa dir d'un treball, però un treball, doncs això, segurament, de 14 o 16 hores diàries i en unes condicions que avoriem com són, vegades es parla de com una esclavitud que seria un treball en servei d'hombre, on li ve potser el que hem estudiat de la dada a mig dels servos de la Glebra i coses d'aquestes, que tenien molt imitada la llibertat i les publicitats de promoció social, tot el que vegades posarem de la censor social i de la gent, doncs mira, i com també facilitar a la gent que té menys recursos o que pugui accedir als estudis, sobretot si té una mica de capacitat, doncs també que la gent pugui promocionar-se a nivell, doncs, humà i econòmic i cultural, no? Clar, tot això són idees, diguem-ne, no sé si són molt modernes, però aplicades més modernament, no, diguem-ne? Aplicades al dia d'avui. Quan hi ha tot el tema de les manifestacions a Mananbeques per a l'Universitat, on pensen que les coses d'aquest tipus no, en certa manera, i com això, doncs, facilitar al que la gent, doncs, no sigui per un tap, diguem-ne, econòmic, doncs pugui, les persones també, sortir del seu context social, cultural, econòmic, i pugui també, doncs, creixer, no? Bueno, un aspecte d'aquesta esclavitud moderna important seria, doncs, aquesta situació d'estar treballant en aquestes condicions pèsimes, en un escenari molt baix, i tinguent aquesta situació d'un deute, que, en certa manera, doncs, és, paitament que és impossible alliberar-te. I de no poder prosperar, en aquest sentit, de no quedar-se en un llindar, de no poder tenir altres aspiracions, també, de fet, és una forma d'esclavitud, de veure sempre els mateixos pocs recursos, i no poder aspirar. Sí, i en certa manera, si tens el deute, que et sents com obligat a apagar, diguem-ne, no et permet buscar altres sortides, diguem-ne, és dir, que estàs com molt bloquejat en aquesta situació, i per això aquesta situació de dependència, i també en certa manera, de domini per a altres persones, en les condicions que no són justes, no? Efectivament. A vegades també hi ha un treball forçós. Això hi ha, inclús, organitzat per alguns estats, o en situacions, hi ha d'explotacions, agricoles o fàbriques, o vaixells que estan pescant durant un any al mar, i dius, situacions que, clar, a vegades que hi ha lliurement, està embarcada, que té que anar fins a Japó, i està tot l'any fora, però diferent, si això ho fas en certa llibertat, o això ve donat per una situació de també d'un treball forçós. Sense anar més lluny, per exemple, hi ha marques de roba, que, per exemple, on estan fabricant la roba, per exemple, és a la Índia, que tenen gent treballant en situacions, hi ha mores, un munt d'hores seguides, també en instal·lacions bastant precàries, no sé si fa un parell anys o així va sortir els mitjans d'una fàbrica tèxtil que es va derrumbar, òbviament, per aquest lloc, no tenia ni les condicions, la gent que estava dins hi havia moltíssima gent, que s'estaven respectant les normes. Una cosa bastant alarmant. Sí, va sortir això a les notícies, perquè es va morir el voltant de 100 persones, perquè es va derrumbar una difícil bastant gran, i sí que et expliquen això, que tenen inclús contacte als minuts per anar al lavabo, que no poden deixar, i tenen un copo de producció que han de complir, i el problema és també que si deixen d'estar allà, no saben anar. És allò o el carrer? Aquí viu una situació d'una presió molt forta, perquè a vegades, amb el tema d'aquestes marques, són molt conegudes, que potser no en direm cap, però que ets assolent i dius que encara la gent d'allà t'agraeix que hi vagi, i en aquesta situació no és d'explotació, perquè si no, no es quedarien res, però això no justifica, no de justificació, i també en aquestes centre-amèrica, llatinoamèrica, d'explotacions d'aquest tipus, de l'àmbit potser més textil, és el que ens ve més al cap, en certa manera, o a vegades el fetotxos, en certes maneres, aquestes imatges que van surten dels nens, ve de trepitjar en el fango, o de girar els totxos perquè els hi toqui la calor per un costat i un altre. I clar, aquí també hi ha tot el tema de l'explotació infantil, entraria també en aquest apartat, d'aquesta esclavitud, i en certa manera, ah, aquí, és un debat potser una mica... delicat en el sentit de que quantes famílies fins fa res, doncs a casa els nens col·laboraven amb coses que podien ser adequades, i sobretot fa 150 anys que no s'ho hagués dit agrícola, doncs mira, els nens potser es dicaven a les pallofòs de Blat de Moro, doncs pelar-les, i mira, i no sé si ara entendria que s'explotació infantil, però, o sigui, també, el que pot ser una col·laboració adequada a l'edat i, inclús, en el treball familiar, o en una casa, doncs, peïral i tal, a una situació que parla més d'explotació, amb el treball infantil de moltes hores, amb un treball esforçat per les seves edats, amb nens que encara estan fent el seu desenvolupament físic, i que això també els pot afectar. I que no els puguin donar la opció tampoc de tenir uns estudis o d'escolaritzar-se, perquè, clar, aquests nens, vull dir, quan ja tenen 6-7 anyets que ja poden començar a fer alguna feina, ja directament els posen a treballar, sense donar-los la opció d'anar a l'escola... Potser no hi ha escoles, tampoc, en allà. Això també és un altre aspecte, però, clar, si ja estem treballant, encara ho impossibilites més, no? Jo em fa venir al cap la mare de la Calcuta, quan va començar a les barriades d'aquesta ciutat, patiguem-ne com a monge, perquè primer estava en un col·legi fent de mestra, de lo primer que va fer no va ser atendre els moribuns, que això també ens es fa una molt d'ella, sinó va ser intentar que les famílies pobres ensenyessin escriure els nens, i que va tenir que lluitar molt contra els pares, perquè els pares, això, clar, li traies el nen, i el nen tenia que anar a demanar... Li traies madobra a la família? Sí, madobra, i sobretot anaven a la mendicitat, llavors dius, clar, si el nen està aquí dos hores o tres hores, doncs aprenent, doncs... i és de les coses que dius, clar, com inclús trencar això, i la gent que potser té poca consciència, perquè també ells potser mai han après ni llegir ni escriure, ni han potser sentit, especialment, aquesta necessitat, i es perpetua aquesta dinàmica, no? Llavors, aquí també vades això en alguns àmbits, com l'horitzó de futur, d'expectatives, és molt limitat, i és el que ells han viscut, no? I ara penso... dius, mira, la gent està acostumada, que hi hagi molta mortalitat infantil, per exemple, ara penso en algunes zones del món, i dius, bueno, mira, si és molt la criatura, doncs... que hi farem, no? La gent està acostumada a la desgràcia, la tragèdia, en certa manera, i mira, es conforma, llavors... Aquest nen potser més de sortir d'aquestes situacions i de justícia, doncs, clar, potser ni el tenen, no? Que dius, encara també és un factor més de pobresa, no?, en certa manera, perquè ni tenen aquestes aspiracions, diríem, força justes i legítimes que podrien tenir, no? Sí, sí, sí. I de l'explotació infantil, també podríem anar, per exemple, als matrimonis forçats. Sí, aquest és un tema que això... moltes dones, inclús nenes, no?, perquè això es produeix moltes vegades abans dels 18 anys, doncs, sense partirem possibilitats de l'acció, doncs, per interessos, i moltes vegades, també, en una situació d'estar així, doncs, servil, diguem-ne, i de maltractes, no? No deixa de ser un altre mena, un altre tipus, de violència de gènere. Exacte, també. Aquí també, a mi m'ha ajudat molt un musser fa anys, que em va dir una cosa que pot tan riqui, una mica, també, que aquesta perspectiva pot ser molt occidental. A la Índia, molts matrimonis són pactats per a les famílies, sense que ho sàpiguen, o es coneguin molt poc als novis, en certa manera, i clar, així d'entrada, des de la nostra perspectiva, és en Marioma, això està molt malament, no?, però, en certa manera... La referència que tinc és que quan em considero a ticar segon, l'any 1965, doncs, que quan parlaven, es van parar de molts temps, també esperava el tema del matrimoni, llavors els visbes a la Índia, ho van reivindicar. Compte, primer, que els pares volen la vida dels seus fills, i segon, l'èxit matrimonial d'aquests matrimonis, és més gran que el vosso que teniu a Europa, amb tants divorcis. Llavors dius, ostres, ajuda a sortir de la meva quadratura antropològica o així occidental, i ho dic per matitzar una mica això, matrimoni forçant, no, però que hi ha una fórmula, potser, de matrimoni, d'altres cultures, que, en certa manera, no ens passa amb el cap, o que ens semblen així d'entrada, que serien fora del lloc, i que, potser, en aquest context, i això, en certa manera, perquè els famílies, els pares, no ho fan, sigui per interessos econòmics, o estratègics, o altres, sinó buscant també l'èxit personal dels seus fills, doncs també això, no? Bueno, això seria com un bon èxit, però és interessant també incorporar-ho, perquè a vegades podrem tenir la visió molt... molt nostra, marcada per la nostra cultura, no? Però, bueno, si ens dubta el matrimoni infantil, a altres vegades, de nenes amb senyors, a vegades potser de 50, 60 anys, vull dir que... clar, i a vegades, moltes vegades, perquè aquestes famílies reben un pagament, la dota que es diu, o sis, i llavors dius, bé, i els ajuts, els ajuda a sortir una mica d'aquesta situació de pobresa, no? Però, clar, són situacions profundament injustes, no? Totalment. I això, sí, que a vegades, inclús en alguns països que hi ha certa tradició amb això, hi ha enlleix contra això, però encara és molt difícil combatre, diguem-ne, el que això se segueixi produint, no? Va, després, sí, inclús això. Famílies que han vingut, en motiu de la migració, aquí també, això es segueix una mica donant, no?, en certa manera, i bé, fent-ho aquí, o sobretot dels estius, en el seu país, i consorcer-te'n, diguem-ne, matrimonis d'aquest estil, no? Llavors, dius, clar, són temes així també, que entren dins d'aquest conteix que vas, en diem, de la trata de persones, no? Globalment també, a vegades, parlar d'esclavitud, potser de la terminologia més moderna, però potser queda menys clara, i sembla el tema de la trata de persones, no? Trata de persones que sobretot afecten, mirant dades aquí al davant, el 65%, diuen de les víctimes, de la trata del món, són dones i nenes. Sí, exacte, entre 60 i 70%, afecta més a les dones, no? També, jo no deixaria de dir que existeix una mica l'esclavitud, també, com tenim en el clichèntic, i aprofitaria per explicar una experiència que vaig tenir, parlant a Itàlia, amb un missioner. Allà vam anar-hi, perquè una noia de la paròquina jo estava, feia les promeses, els vots ferpetos, com a missionera convoniana, ella estàs amb, actualment, i llavors, la paròquina vam anar a un grup que la coneixíem i que havíem estat amb ella, llavors, motiu d'aquesta visita, estava a Brescia, hi havia un missioner, i ens va explicar la seva experiència, de feia pocs mesos, això farà, potser, uns 12 o 15 anys, potser tampoc farà molt, però explicava això, que estaven allà a Sudan, que és de les zones on més esclavitud, tradicionalment, ha hagut a Àfrica, i que es manté, perquè a l'esclavitud, l'associant potser molt, l'esclavitud de nen negres que es van portar a Amèrica. Sí, jo crec que quan la gent parla d'esclavitud, directament, pensa en aquest tipus. Però, clar, l'esclavitud és molt més antigues, amb el tema dels romans, amb el tema dels grics, amb el tema dels perses, el fet de l'esclavitud ja és una cosa que existeix, hi ha vegades molt de diferents, a llarg de la història, però també del món àrab, respecte a l'Àfrica Subsejariana, i el temem, lamentablement, que la pell, en certa manera, dona com un dret a tractar-me amb superioritat aquelles persones. Llavors, explicava aquest missioner, que tant a Sudam feia poc, doncs això va anar a un testavei, que estava amb algunes monges, a buscar un enfermer o un metge, perquè tenia una persona que estava malalta, llavors la van emportar, i va anar al campament on hi havia uns 40 nens, i allà hi havia un que estava molt malalt, a veure si es podia fer alguna cosa. En certa manera, doncs, se m'han adonat que era una situació de tracte d'esclavitud, i que ja van fer el que vam poder, clar, per ells el que es mori un nen és perdre diners, és un capital que després el vendran, llavors van anar allà, van anar a l'emissió, van parlar, van tornar a contactar, van intentar negociar, els van dir que si no portem aquests nens després els estaran contra nosaltres, i els vam fer pagar una mica més car. Com si fossin mercaderies. El pagant els van alliberar, i és una situació que encara està passant com a qui diu avui. Jo recordo una fotografia també, potser de fa uns 20 anys que va sortir als diaris, de també això, una ONG que estava també alliberant els claus, pagant, en certa manera. Fins a quin punt això perpetua una mica la situació aquesta, o fins a quin punt això dona la llibertat, i és més important tornar-se amb els seus pares, etc. En aquestes situacions. És una situació també d'aquesta ordre religiosa dels mercaderis. Els mercaderis és una ordre religiosa, que funda Sant Pere Nolàscar, a principis del segle XIII, per alliberar els claus cristians, que estava en març dels musulmans, de nord d'Àfrica o a Turquia, dels otomans, en aquella època, etc. I ell venia d'una família de comerciants, i ho fa no per les armes, sinó busca el negociar amb aquelles persones, que tenien detingudes, perquè els havien raptat en un viatge, perquè anaven amb aixecs i uns pirates, uns cursaris musulmans, els havien agafat presos, el cas famós del Cervantes. Quan torna la bateria Lepanto, passa per Itàlia, ve cap a Espanya, i el seu barco és assaltat. Ell aporta empres, quan portava cartes de recomanació molt importants, havia aconseguit tal, resulta que el tenen també per un gran personatge. I llavors, allà, ell, en part diners, però al final és un mercedari, que es queda com a prenda, com a penyora, fins i que va de pagar el seu rescat, i ell ja pugui tornar, doncs cap aquí, no? Quan s'adona que hi ha aquest tipus d'esclavitud, això es pot denunciar a organitzacions o a... no sé, algun tipus d'organització, o associació a la nivell internacional, perquè pugui... Poguer-ho fer, suposo que sí, però suposo que aquella situació són països, pensem, que l'estructura, diguem-ne, jo diria que... diguem-ne això, la estructura estatal, diguem-ne d'organització, de policia, de jutges, de tot això, també és a saber fins a quin punt això té prou força, com per poder plantejar això, i són països, a vegades, amb territoris immensos, i suposo que si estan per allà, aquells capturant, diguem-ne, nens per portals, perquè després això, també, moltes vegades, que seran explotats, no només laboralment, sinó també sexualment, vull dir, i tot el tema d'alguns països d'aquestes, de la zona d'Arabia, doncs en allà hi ha esclavitud d'aquest tipus, i llavors, en aquest sentit, doncs... Bueno, suposo que sí, però sembla que pot ser bastant... tenim molt a fer, en aquest sentit, i, bueno, una manera, també, d'ajudar-nos parlant una mica avui, i que no... no ens fem els distrets, no ens fem de manera. No, no, no. Jesús, hola, bona tarda. Hola, bona tarda. Des de Justícia i Pau, el tema de l'esclavitud, com, no sé si ara mateix l'esteu abordant, o l'heu abordat alguna vegades, si algun cop heu fet alguna xerrada, o com heu tractat aquest tema des de l'organització, des de Justícia i Pau. Sí, el tema de l'esclavitud va a dir que, per l'experiència que jo tinc en Justícia i Pau, en Barcelona, i s'enjust, no és un tema que ambijem a bordat, d'una manera directa. Però sí que, realment, el que hem fet ha sigut treballar a través del propi de Jesús, diguem-ne, el que és el seu model de persona, a parlar de la llibertat, però, sobretot, la qüestió dels migrants. Nosaltres, en qüestió dels migrants, veiem una forma d'esclavitud també. La pobreza també és una forma d'esclavitud molt gran. En què ens basem per defensar davant d'aquesta situació dels poderes establers? Doncs ens basem en les generacions unides de l'any 48. Hi ha 27 articles, les quals són els 27, i em sembla que no el dic malament, porta una mica el tema aquest en cada article. En certa manera, limitar la llibertat de les persones en tot el sentit és una manera d'esclavitud. Per altra banda, el sistema econòmic que nosaltres tenim, el sistema econòmic occident, està basat molt amb l'accident, amb el guany. Per seguir el guany i l'accident, per sobre de tot. És la guia total del sistema. Però aquest buscar l'accident és a canvi de que una gran majoria de poblacions, sobretot els del tercer món, que són els més febles, no arribin a tenir els mitjans que necessiten per poder viure d'una manera de sent. El qual vol dir que indirectament, d'alguna manera, estem al costat dels migrants que venen en pateres, per exemple, a l'illa de Lesbos, de la situació que tenen allà els camps de refugiats, de la situació dels camps de refugiats a Tenerife, a l'Atlàntic, i per altra banda, a la mateixa Europa, també hi ha camps per refugiats. La veritat és que fa molt de falta que es faci una refugació profunda, profundament en aquest tema, a nivell mundial, i per tots els cantons ens ve la necessitat de fer-ho. Per exemple, el cas del canvi climàtic. Sí. Hi ha una necessitat de trollar aquestes coses perquè totes van a parar el mateix. El canvi climàtic augmenta la pobra dels països del tercer món, i augmenta la riquesa dels països del primer món. Sí, però el que havia a la fi a nivell global no deixa de afectar-nos negativament a tots. A tots ens afecten negativament, perquè això d'agrada la dignitat de les persones. Ja ho deien, estem en la cisena extinció. No ens n'adonem perquè és un procés que va... una extinció no passa d'un dia per l'altre, sinó que és un procés que... que agafa... una tapa llarga, i per això no... potser no ens adonem, però ja estaríem parlant de la cisena extinció. Efectivament. No ens n'adonem, però sí que ens n'adonem. També al mateix temps ho veiem. Aquí el que nosaltres necessitem, i això és una miqueta d'una opinió des de Justícia i Pau, de que hi hagi una... que els poders que hi ha a l'administració, a l'estat, als governs, els poders econòmics, sobretot els poders econòmics, que són molt potents, es posin les piles i agafin... i facin un treball totalment d'atacar el problema de la climatologia. Que agafin compromís. Agafin compromís. I que aquest compromís sigui perfectament visible i que més a més es mullin, es mullin a tots els nivells, a nivell econòmic, a nivell polític, a nivell del que sigui. I que a la ciutadania puguem veure i escoltar veritablement s'està davant de la situació climàtica, que és un front davant de la pobresa general. Aleshores, la pobresa porta tots els problemes que els de l'esclavitud. L'esclavitud és un problema nou. Els romans tenien un sistema, i abans ho ha dit el Mossèn, també altres pobles. Bueno, tenim treballadors que no els hi paguem re i que ens donen riquesa. Home, estupendo, això és el màxim ideal del capitalisme salvatge. Clar. Bé, doncs, deixem aquí el programa una altra sessió de veus a la paròquia amb Justícia i Pau. Tornarem, aquí, un mes, quan acabin de passar els altres grups per al programa. Un plaer haver estat amb vosaltres, amb Mossèn i Jesús. Moltes gràcies a vosaltres. Núria, moltes gràcies. La tarda. Moltes gràcies. Moltes gràcies.