Veus Parròquia del 17/11/2021

...d'esper, sintonitzes, ràdio d'esper, ràdio de Sant Just, l'hora d'avir-t'ho a tu. Final la porta, eh? Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Quan acaba la setmana, tot el que vols fer és desconnectar. O no, el club alternatiu en Pals Verde. I vendres a les 9 tenint tota la música que has de conèixer. Les novetats que no escoltaràs a cap altre lloc sense oblidar-nos dels èxits de sempre. Redescobrés la música. El club alternatiu en Pals Verde. I vendres a les 9 del vespre, escoltes en directe, al ràdio d'esper. I sempre que vulguis, al ràdio d'esper.com. Les àvies i els avis són sàvies i sàvies. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblid. Festa de vici sense edat. En vici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar a les persones de dalt avançada. I depèn de tu, que ho facin sols, sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompany-los a veure el poble on es van criar, dona els vida, que et torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten, i tu a ells també. Des de vici sense edat, et necessitem. Festa voluntària. Més informació al portal JustSolidari.cat o en vici sense edat.cat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just Esvern. Estudiu l'FP d'Oxiliar d'Infarmaria. Puc aportar molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FP dual. Estudiu i treballo a l'hora. Informa't a les prescripcions i descobreix el teu futur a fp.amd.cat. I fa prou, aviat podràs volar. Amb el suport de la Condició Barcelona Formació Profesional i l'AMB. Més informació al portal JustSolidari.cat o en vici sense edat.cat. Més informació al portal JustSolidari.cat o en vici sense edat. Veus de La Parròquia, programa d'informació i història. Bona tarda! Ja torno a estar amb vosaltres aprofitant aquesta oportunitat que ens dona ràdio d'Esvern per fer-vos arribar algunes notícies que he pensat que us podrien interessar. Bona tarda! Primer parlarem del Sant Crist de l'Epanto. El dia 7 d'octubre es va conmemorar el 450è aniversari de la Batalla de l'Epant, que va tenir lloc el golf de l'Epant a prop de l'actual ciutat grega de Nàuplia l'any 1571. Va ser una batalla per explicar-ho d'una manera fàcil entre els turcs i els cristians per veure qui dominava el Mar Mediterrani. Va ser l'última gran batalla naval del tipus de la Guerra de Galeres i hi van participar per una banda, l'Esquadra de la Santa Lliga, formada per naus d'Espanya, Malta, Nàpols, Gènua, Sicília, Venècia, els Estats Pontificis i fins i tot armadors privats com Andreia Lòria. I per l'altra banda, l'Esquadra dels turcs otomants. Les galeres de la Santa Lliga eren més lleugeres i ràpides que els galiots otomants i, a més a més, feien servir la pòlbura. La Dictòria es va decantar cap als cristians. Llavors el Papa Pius Cinquè va instituir la festa de la mare de Déu del Roser. La ciutat de Barcelona té una gran relació amb aquesta batalla. Les galeres es van construir a les redressanes reials, avui museu marítim, que si no coneixeu us aconsello de visitar, on podreu contemplar la reproducció a mida natural de la nau capitana que va dirigir Joan d'Àustria assessorat pel català Lluís de Recasens en aquesta batalla triomfal. En aquesta galera hi anava la talla del crís crucificat que es venera a la Catedral de Barcelona, coneguda com el Sant Crist de la Pan, i que és potser la imatge més venerada i estimada de totes les que té la Catedral. És una talla de fusta d'autodes conegut molt ennegrida pel pas dels anys i amb el cos amb una posició estranya. Diu la llegenda que el Sant Crist es va moure per desviar una bomba dels turcs i evitar que impactés contra la galera, i ja es va quedar així. El seu enfosquiment és degut al fum de la batalla i el pas del temps, com la imatge de la mare de Déu de Montserrat. Té la perbaixa de les cames una mica més clara, deguda a un intent de restauració que van decidir no acabar perquè sortiu una fusta massa blanca. També es pensa, més científicament, que el Sant Crist es va deformar a causa de les altres temperatures dels incendis durant la batalla i van retorçar la fusta. Actualment es troba la capella del Santíssim, antiga sala capitular de la Catedral, però durant segles el seu lloc fou la capella d'honor del centre de la Girola, darrere de l'alta major, on avui hi ha Sant Helena, i des d'allà presidia la Catedral que està dedicada a la Santa Creu. Borra la imatge penjava d'un cordill, un exbot d'una galera, cosa que feia que el Sant Crist se l'anomenés també com el Sant Crist de la Galera. Aquest exbot ara està cedit al Museu Marítim. Durant segles els pescadors i la gent de mar s'han sentit molt vinculats a aquesta imatge, i cada matí un d'ells s'acostava a la Catedral per veure en quina direcció estava orientada la galera, i poder així orientar les barques en el moment de tirar les xarxes i encomanant-se el Sant Crist de la Pan tenir una bona pesca. Durant les set semanes d'aquaresma el Sant Crist es baixa i es posa a la primera capella de l'esquerra per a millor veneració dels fidels, i el divendre sant es treu a fora de la Catedral, i a la plaça de la Ceu a les tres de la Tarda presideix el cermó de les set paraules, recordant plora que va morir Jesús i les últimes set paraules que va dir quan estava a la creu. Si encara voleu veure més coses de la Batalla de l'Epan, el Convent de Montsió d'Esplugues conserven totes les banderes de la nau capitana dels otomants, que Joan d'Austria se'n va endur com a botida guerra, i les va donar el primer convent que va tovar en Tocaterra. Abans de pujar Montserrat per oferir la llàntia de la Galera Ottomana, la llàntia del Reimoro en acció de Gràcies a la Moraneta. Ara parlarem una mica del dòmun. El diumenge dia 24 d'octubre es va celebrar el diumenge del dòmun. La paraula dòmun és la contracció de les paraules domingo i mundial. És el nom amb què es coneix la jornada mundial de les missions. Una jornada instaurada l'any 1926 pel PAP Pius XI per tal de recollir nens pels missioners que estaven evangelitzant en terres dins fidels. La primera persona que va pensar en ajudar els missioners va ser la noia francesa Paulina Pericott, que va tenir la iniciativa de crear grups de 10 persones perquè resessin i fessin una aportació semanal de diners per ajudar els missioners que llavors estaven evangelitzant la Xina. Durant els anys 50-60 del segle passat, el diumenge del dòmun, els nens de 10-12 anys sortien a postular amb unes guardioletes de ceràmica que eren el bus d'un negret o d'un xinet demanant diners pels carrers. També durant tot l'any hi havia a les classes de les escoles una guardioleta, jo la recordo de Cartró, perquè els nens anessin posant diners per les missions i també portàvem a l'escola el paper de plata de la xocolata, llavors no hi havia paper d'alumini, i la maestra em feia una gran bola que també deien que era per vendre i aportar diners a les missions. Tot aquest concepte que ara té quasi 100 anys sembla que estigui una mica desfasat, però hi ha moltes ordres religioses que treballen en països d'emició, reduït el llenguatge actual vol dir països del tercer món, i que no s'ocupen solsament de evangelitzar, sinó que fan treballes de promoció social i ajuda, muntan escoles, hospitals, fan paus d'aigua potable, centres d'educació, paradones i mares, centres de treball i d'ajuda per l'agricultura, etc. A la televisió i a altres mitjans de comunicació, la setmana passada, van explicar la història de superació d'en Xengor Bat, un nen de Sierra Leone, protagonista del documental Libertat, dirigit per Raül de la Fuente i produït per missions cel·lesianes, per denunciar les condicions de vida en el centre penitencial de Panemba, a Frital, on va anar a parar en Xengor i que ha vingut ara a Barcelona per promocionar aquest film i explicar la seva història. En Xengor, quan tenia 6 anys, es va quedar sense pare, i va anar a parar a casa d'una tieta que el Mac tractava, i es va escapar. Estava sol pels carrers de Frital, caminant sense rum de nit i de dia, sense fer mal a ningú i intentant sobreviure com podia. Però a Sierra Leone, va gavondejar pels carrers, és un delicte que mereix la privació de Libertat, encara que siguis menor, i ell, que era un nen, encara, el van portar per primera vegada a la presó de Panemba, on va tenir de conviure amb adults sense cap escrupul. La presó de Panemba és la punta de l'Iseberg, ja que les Nacions Unides estimen que hi ha més de 1.200.000 nens i nenes empresonats en comissaries i presons de tot el món. La majoria per faltes lleus, o pel simple fet de dormir en un banc del carrer. El drama d'aquests nens és que es veuen obligats a compartir cel·la i espais amb adults, que els someten a tota mena d'humiliacions, els roben el menjar, els violen, els tracten com esclaus, i fins i tot alguns els obliguen a que els ventin durant tota la nit per mitigar la calor de la presó. Les missions cel·lacianes és l'única organització que té permís per accedir a la presó de Panemba i oferir serveis de revisions mèdiques, atenció psicosocial, activitats recreatives i aliments a un grup de 225 reclusos. En aquest penal, preparat per 300 persones, n'hi ha actualment més de 2.000. Els cel·lacians van haver d'insistir molt per poder entrar en aquesta presó l'any 2013, quan van saber que hi tenien nois d'entre 13 i 17 anys, que hi havien entrat per robar un telèfon o per dir en volar de nit pels carrers. Quan la policia t'enxampa per primera vegada, t'avisa. La segona vegada ja te'n presona directament, per un període que pot ser de set mesos a un any, i els carrers ens hi deixen perquè no tenen altra opció que subsistir al ras són víctimes d'una pena de dos anys. Aquests nens mai tindran la possibilitat d'emigrar Europa, perquè no tenen suport familiar, ni diners per pagar les màfies que els ajuden a fer el viatge. I la primera prioritat dels missioners cel·lacians és que recuperin la llibertat aquests nens que en cap cas haurien de ser obligats a complir condena amb adults, i per això han impulsat la campanya Innocència entre Reixes. En Xengor forma part d'un grup de nois els quals les missions cel·lacianes van ajudar a sortir de Pademba, pagant una fiança o gràcies a les gestions dels seus advocats. Ara estudia i treballa a Don Bosco Fanjul, atenent els nens sense llar. Aquesta comunitat cel·laciana disposa de 400 nens que cull a menor sense sostre. Molt d'ells són nens que han aconseguit sortir de la presó, però també tenen nenes abusades, que calculen que en Ferra-Leone n'hi ha més de 25.000. Ara els missioners ja no es dediquen a anar repartint estampetes de la mare de Déu o del nen Jesús. Ara tenen altres coses a fer, i per aquests cel·lacians el repte és mitigar els dolorosos moments que sofreixen aquests nens després d'11 anys de guerra civil. I la tercera notícia seria la celebració del 125 aniversari de l'arribada de l'ordre de Sant Joan de Déu a Sant Boi de Llobregat i del desert aniversari de la creació del nou hospital de Sant Boi. La tercera notícia seria la celebració del 125 aniversari de l'arribada de l'ordre de Sant Joan de Déu a Sant Boi de Llobregat i la celebració del nou hospital de Sant Boi. Aquestes cites rellevants pel Parc Sanitari de Sant Boi s'han hagut de jornar per la pandèmia i ara se celebra entre aquest any 2021 i 2022. L'ordre hospitalària ha programat un gruix d'activitats adreçades als professionals i el voluntariat, però també als pacients, familiars i població en general. El 10 d'octubre va tenir lloc l'eucaristia d'acció de Gràcies amb la presència del superior de l'ordre general el germà Jesús Etayo, acompanyat del superior provincial el germà Amador Fernández i altres sacerdots de l'ordre de Sant Joan de Déu. L'ordre hospitalària de Sant Joan de Déu va ser fundada l'any 1537 a Granada, per Joa Cidad, un pastor portugès que després de ser soldat del Contador O Pesa va acabar vivint a Granada com a venedor de llibres. Va sentir predicar a Sant Joan d'Àvila i es va quedar tan ecstasiat que el van prendre per boig i el van tancar a la secció de Demens de l'Hospital de Granada. Allà va comprovar per si mateix com es tractaven els malalts mentals. I quan per la intervenció del mateix Joan d'Àvila va poder sortir, va començar a cuidar els malalts i els pobres, demanant caritat pels carrers de Granada, fins que va poder fundar un hospital. És el protector dels infermers i les infermeres i dels bombers. Actualment l'ordre de Sant Joan de Déu està formada per més de 1.000 germans, gestiona més de 300 centres assistencials en més de 55 països del món, on hi treballen més de 40.000 professionals i 8.000 voluntaris i té més de 300.000 benefactors. Els que són una mica grandets recordaran l'anticospital de Sant Joan de Déu que hi havia a la Diagonal de Barcelona on ara hi ha l'hotel Hilton, on se tenien els nens de poliomilitis, una malaltia molt amuda a principis de segle i on també es visitava a nens i nenes gratuïtament o pagant molt poc. Jo encara recordo a l'hermana amb el seu hàbit negre passant per les cases de Sant Just a demanar caritat i també donant un calendari a tots els seus benefactors. Més tard va venir la vacuna i la poliomilitis es va pràcticament arredicar. Llavors les instal·lacions de la Diagonal es van quedar obsoletes, ja no eren massa útils i van vendre els terrenys. Així van poder finançar la construcció de l'Hospital Materno Infantil a Finestrelles, un hospital pediàtric de referència on han nascut tants nens i nenes de Sant Just. Això és de domini públic, però el que crec que no sap massa gent és que s'emboi de Llobregat i hi hagi un hospital gestionat també pels hermanos de Sant Joan de Déu. Les persones d'aquesta banda de Llobregat relacionem s'emboi amb el Manicomi. Ara potser no es fa servir tant, doncs tots estem més conscients del que són les malalties mentals i dels seus tractaments. Però quan jo era petita, si algú feia massa el burro o parlava fort, o reia sense ton i so, escoltaves, apa, a veure si encara et tancaran a Sant Boi o uf, aquest és un poc a solta, el tindrien que tancar Sant Boi, tant referència a nens com a adults. Aquests Manicomi va existir. L'any 1590, a Sant Boi es va crear un component de caputxins. Després s'hi van instal·lar els servites, que van estar al convent fins a la desamortització de Vinditzàbal l'any 1835 i es va abandonar. L'any 1853, el doctor Antoni Pujades, que va tenir de marxar del carrer del Canuda de Barcelona on tenia un hospital psiquiàtric, va venir a Sant Boi amb 12 malalts i va reconvertir l'antic convent dels servites en un hospital mental, que va créixer ràpidament. L'any 1894 va poder construir un nou pavalló per homes i el 1913 per dones. Segons les paraules del psiquiatre alemany, Joan Bastista Ulès Berger, aquest Manicomi era el Manicomi més gran, sa, vell, més ben dotat amb els més moderns avenços i el més elegant del món. Però després dels anys d'esplendor, arriben els anys d'esquesatat i després de 42 anys de funcionament, el doctor Pujades es veu obligat a vendre l'hospital. L'any 1895 hi arriben els germans de Sant Joan de Déu amb Benito Meni i dues comunitats de 24 germans i una de tres germanes, que amb un grup de professionals de confiança s'iniciarà al rum del centre, mantenint en dignitat l'atenció dels malalts mentals. A partir del 70 s'inicia una tímida reforma que culmina amb la integració de l'hospital al sistema sanitari. L'any 1958 s'inaugura a Sant Boi un hospital privat de Medicina General i l'any 2005 la Generalitat confia a l'Hospital de Sant Joan de Déu les seccions de cirurgia i Medicina General. L'any 2009 el Parc Sanitari de Sant Joan de Déu enceta el seu recorregut amb la integració d'aquestes dues entitats locals. Sant Joan de Déu serveix de salut mental i l'Hospital de Sant Boi, començant així una nova etapa per les dues entitats que fins a les hores eren independents. L'any 2011 s'enderroquen els murs de l'hospital psiquiàtric i pot accedir tota la població en uns magnífics jardins on es descobreixen uns bancs de trencadí que es podrien atribuir a Gaudí. Si més no, en aquests bancs s'hi veu la inspiració de Gaudí i que diuen que els van fer construir uns interns com a teràpia per la seva malaltia. Ara passem a la segona part del programa i parlarem una mica de les imatges de Sant Just i Sant Pastor que tenim a la parròquia. Diu mossèn Antonino en el seu llibre Notes històriques del poble i la parròquia de Sant Just d'Esvern que el culte a Sant Just i Sant Pastor no es va instruir al nostre país fins ben entrat al segle XIII, cosa que no és certa. Doncs ja us vaig dir en el programa anterior i també, com diuen en el seu llibre Paragrins, el cor de Barcelona, Jaume Castro i Maritxell Teller Paulina Nola va ser qui va introduir el culte de Sant Just i Sant Pastor a la nostra zona l'any 393. Ja us vaig dir, no? Paulina Nola havia arribat a Barcelona després d'enterrar el seu fill a Complutum i va explicar que havia tingut el goig d'enterrar-lo a la vora de Sant Just i Sant Pastor. Segons sembla, Paulí hauria portat relíquies dels infants màrtils. Influia així en la cristianització de Barcino. Potser Paulí no va portar cap relíquia, però el que sí que va portar va ser el culte dels germans màrtils en l'època paleocristiana, o sigui, el segle IV, quan feia només 100 anys que ells havien mort al Caladenades. També ens diu mossèn Antonino, i això sí que és veritat, que té una constància escrita, que l'any 986 ja hi havia l'església primitiva al nostre poble, dedicada a un sant just, sense especificar si era sant just visver d'urgell o un altre sant just. Però, parlant en Jaume Castro, ell pensa que per la seva proximitat en Barcelona, aquesta iglesia primitiva podria estar molt bé dedicada a Sant Just i Sant Pastor. D'això no ho podem afirmar de moment. Però el que sí que estem segurs és que el primer document on trobem escrit que la nostra iglesia té com a titular a Sant Just i Sant Pastor és un escrit d'una visita pastoral de l'any 1438, o sigui que Sant Just i Sant Pastor fa, com a mínim, 683 anys que estan protegint el nostre veïnat. Com eren les imatges de Sant Just i Sant Pastor? És difícil de precisar, però sabem, perquè hi ha fotografies, que l'altar major de l'església tenia un retaula gòtic, que es va comprar a finals de 1590 i després de moltes vicissituds, que un dia us explicaré, es va col·locar l'any 1606. Aquest retaula estava dividit en diferents taules i al centre hi havia una escultura de la mare de Déu, que més tard va ser substituïda per les imatges de Sant Just i Sant Pastor, també en escultura. En una visita pastoral del 1825, el senyor Visva parla d'unes imatges molt ben decorades, però molt mal fetes. Jo he sentit explicar a la meva sogra que eren uns nois drets, grans, amb unes túniques fins als peus i sense cap gràcia. Però el 6 de gos de 1927, aquestes imatges van ser substituïdes per un magnífic grup escultòric de talla de fusta fet per l'escultor Josep Tenes i Alibés. Josep Tenes i Alibés era el germà petit de mossèn Antonino. Era un escultor notable. Podem trobar escultures seves a llocs de la ciutat, uns relleus del monument de Colón, una escultura de les de la plaça de Catalunya i potser la més bonica, una escultura de la caputxeta vermella que hi ha a la part alta del passeig de Sant Joan. Potser en Josep Tenes li agradava esculpar les coses d'una manera original o diferent. Per això, quan va fer les imatges de Sant Justi Sant Pastor, les va esculpar d'una manera magnífica. Primer de tot, els va representar com a nens, uns nens germans que s'estimen i es protegeixen. Un està a genullat i l'altre dret i posa la mà sobre l'espatlla del seu germà. I els va vestir com anaven els nens romans, amb túnica curta i sandàlies, portant a les mans les tauletes de cera i els va servir als nens llavors per aprendre a escriure i la fulla de palma. Aquest grup escultòric tan bonic va desaparèixer malauradament en l'incendi del 1936. Va ser una llàstima, perquè tenia molta qualitat i expressava molt bé l'estimació dels dos nens i la tendreja i la inocència de la seva mirada davant del martiri. Acabada la guerra, el 5 de desembre del 1939, es van posar en un altar provisional dues imatges individuals, suposo que fetes a Olot, per indicació de mossèn Antonino, dels dos nens, representats com a nens, amb una túnica curta i sandàlies que tenen força gràcia. Doncs cada un té la seva cara i la seva personalitat. Estan drets, separats i un porta una creu i l'altre les tauletes de cera i la fulla de palma. Aquestes dues imatges van estar molts anys a l'altar del Baptisteri i quan el Baptisteri es va convertint la sala Pere Terres, es van guardar les golfes de la rectoria. Ara recuperades, les podem veure col·locades en dues peanes a la sala d'entrada dels locals peruquials. Però estic segura que a mossèn Antonino aquestes imatges petites, fines i polides no li devien semblar gran cosa i ells sempre pensaven que era el grup escultòric que havia fet el seu germà. Llavors no d'obrir a parar de barri anar fins que va poder portar als tallers dolots una fotografia de l'escultura del seu germà perquè em fessin una d'igual. Aquesta còpia del grup escultòric del Josep Tennis és la que ara presideix l'alta major. Jo esclar, no he vist mai l'escultura original, però crec que aquesta és més gran i una mica més grullera i no té l'expressió de cara que tenia l'original. Encara que és de factura moderna amb unes tonalitats de color pastel molt adients. I el que sí que expressa molt bé és aquesta relació d'amistat, estimació i protecció que hi havia entre aquells dos nens. A part d'aquest grup tenim altres representacions a la parròquia. Les més antigues són dos d'os relleus quasi de vulto que hi ha a la banda de fora de la porta renaixentista de la Fesana principal i també les tenim amb el Rosató, que hi ha a sobre aquesta porta. Bé, els tenim representats en un mosaic que hi ha a la Placeta de la Gilesia, adossat a l'aparell dels locals perroquials fets amb peces de rejola de valència, molt semblant a un que hi ha a Tielmes, el poble natal de Sant Justi Sant Pastor. L'any 2016, els alumnes dels tallers d'art plàstiques de Can Ginestar van fer un retaula molt gran que també representa Sant Justi Sant Pastor i el van regalar a l'església parroquial. És un retaula que està penjat a l'entrada exterior de la capella del Santíssim i que també representa als nens romans amb la palma del Martí. Seguirem parlant de les representacions d'imatges, pintures o vitralls de Sant Justi Sant Pastor que tenim no massa lluny de casa per si les voleu anar a descobrir. Ara, però, només dir-vos que dissabte el matí per anar a passar al programa que voleu tornar a escoltar. Gràcies. Gràcies.