Veus Parròquia del 24/11/2021

I se'n va a dir... Ràdio d'esfer Ràdio d'esfer Ràdio d'esfer Donarà... Ara escoltes Ràdio d'Esfer Bona tarda amics suïdors de Ràdio d'Esfer En tots vostès veus de la parròquia Com cada dimecres un cop al mes la Montserratx i jo i qui us parla la Lina us saluden i presenten el programa paraula Biscuda Hola, bona tarda a tots i totes I com vostès saben paraula Biscuda sempre tenim una persona amiga que ens ve a dir alguna cosa que ha llegit, que ha peït que ha disfrutat o que creu que val la pena i aleshores aquí tenim a nosaltres el bon amic Lluís Casals, bona tarda Lluís Bona tarda, gràcies Ara després el Lluís ens explicarà el llibre que agafat, que és un llibre molt interessant i el per què, però primer la Montser ens dirà una cosa de Lluís sense entrar en detalls sense entrar en detalls Lluís Casals és una persona entrenyable és un gran amic i crec que un són justents de primera ella és una persona que està al club d'esplai després està compromès políticament perquè està amb uns programes en gàmbia s'han just solidari sobretot, ara és el president però també és l'ànima amb altres de la seva colla podria continuar parlant i dient perquè el seu treball amb la societat és constant i té una família meravellosa a la Marta el genís i la veïuna que són unes persones molt entrenyables com ell per tant us deixem amb la seva paraula i ara direm el llibre en realitat més que un llibre jo crec que és una cosa vigent per el que ell ens dirà que és un llibre del Martín Caparrós i es diu El Ambre amb aquesta paraula ja ens ho diu tot i ara els diré una cosa que ens ha passat que en comptes d'haver llegit El Ambre, jo em vaig mirar un sol llibre que era Ambre i que no té res a veure encara que sí perquè també es parla de la fam però ell ens parlarà molt més d'aquell llibre Lluís és el teu torre i m'agradaria mirar-me, és un plaer estar aquí amb vosaltres amb aquestes dues grans amigues que us estimo molt i m'ha fet molta il·lusió acollir-me a la vostra proposta d'on està comentar aquest llibre La fam és un tema que a mi m'interessa i m'ha preocupat sempre moltíssim perquè és la gran vergonya de la humanitat perquè d'alguna forma hi ha moltes conflictes en el món hi ha moltes dificultats, hi ha guerres el que passa és que la fam és un fenomen intrínsecament lligat a l'estructura econòmica i social sobre tot econòmica en la qual es regim La fam és un producte directe del llibre de l'esquena o del capitalisme i parlarem molt de dades però penso que els números presentats de la forma digàtica són molt explicatius El gran mestre que hem perdut fa poc en aquesta disciplina d'arcadiolíveres que sempre ens fèiem una presentació molt digàtiques amb les quants eren els conflictes a l'abast, posar l'economia a l'abast de la gent que no estan preparats en aquesta matèria. Martín Caparro és un periodista argentí, és un home que ha publicat més de 14 novelles, 15 assajos, articles innumerables en molts diaris, està traduït a desenes de llengües, i preocupat per aquest fenomen, va viatjar per tot una sèrie de països, els països més afectats a nivell de la fam, però parla també en el llibre, en països que no ens ho pensarien com a Estats Units, en països amb una potència econòmica important, les quals també es produeix el fenomen de la fam. És un assaig gran de... De 700 pàgines, però que a mi m'ha apassionat, m'ha apassionat i he pres molts apunts en aquest fantàstic i a l'hora terrible, i he recorregut pel fenomen de la fam en el món. I ho enfoca amb dos basants, a nivell literària penso també que l'assatge està molt ben fet, perquè treballa amb dos basants, la basant global i la basant concreta. En cada un dels països, per exemple, el que se n'anava Madagascar o quan està a la Índia, a Bengala, ens parla d'una persona, d'una família, i com viu el fenomen de la fam. Fa càxons concrets que aleshores ho veus molt repetit. Exacte. Que amb un suburbi de calcuta, quin és el sentiment, quin és el pensament, quina són, què li passa pel cap amb una dona que té tres fills i que es lleva cada matí, es desperta cada dia o es desperta del seu mal dormir diverses vegades a la nit, amb una sola preocupació. Com sofarà per aconseguir 200 grans o 250 grans de rosa aquell dia? Per aquell dia. Perquè el dia en concret. I d'aquí salta les macrocauses que produeixen aquest problema, perquè en el món es produeix el doble dels aliments que necessiten per alimentar la humanitat, el doble. Per tant, no hi hauria d'haver-hi cap problema per l'alimentació humana, llavors la gent que passa fam són els pobres entre els pobres. La fam és la pobreza més extrema, absolutament més extrema. Potser perquè la fam no és que sigui fam, la fam és una necessitat vital de l'individu. És una necessitat que nosaltres, com humans, el necessitem per la nostra existència. És clar, perdoni, eh? No, no, per favor. Continua. No, no, per mi te l'ho deixem acompanyar. Com ve dieu la lina, no? Els humans tenim diverses necessitats, necessitats de relació social, necessitats de companyia, necessitats de medicina, necessitats i desitjos, no? De sexe, relacions, tota una sèrie de coses. Però l'alimentació és la primera. L'alimentació és la primera. Allò que ens permet funcionar com a màquina, com a organisme. Com a organisme? Depèn de l'alimentació. No, no, perdó. Amb aquell llibre que jo he llegit, perquè m'hi confós, aquí diu això, que és clar, si no miga fa aquesta espècie de febrícula, de febre que té, i aleshores fa voler, i la persona no és la persona. La persona necessita menjar, necessita dormir i necessita veure, i diuen que menjar pot anar passant, però sense veure i sense dormir molt de allò també, no? Ara, tu això no solsament ho has llegit en el llibre, sinó que ho has viscut, perquè ho has vist, més o menys, però ho has vist amb els països que has anat, o les coses que has participat. Fem extrema, jo no he arribat a veure-ho. Jo, com a país que he anat molt i continuo anat molt per motius professionals, és a Gàmbia, i a Gàmbia és un dels països més pobres d'Àfrica, però concretament, fam no n'hi ha perquè és un país molt petit, estem parlant de menys població a Catalunya, i a Gàmbia estem parlant d'un millor 16.000, un millor més gran, no, una extrema més petita, però amb molt poca gent, i llavors el tema d'alimentació, a veure, sí que et sorprèn moltes coses, per exemple, un detall que explicava els meus fills l'altre dia, que anem a prop dels companys que treballem allà amb temes d'energia solar i desenvolupament, viuen molt a prop del mar, 5 minuts, i vas caminant fins al mar amb unes platges immenses fins on s'acaba la vista i n'hi ha ningú, i llavors hi ha un xicot allà que té una paradeta i et fa uns pinxos de carn de xai a l'abrasa i una mica de ros i tal, hi vam anar allà a dinar, i hi havia una altra colla que estava amb una altra banda i li van donar un pinxó de carn, i llavors jo de raull anava a fixar-ne, a veure què feia, i ell amb molt de cuidado va treure una porció de carn i se la va menjar, i la resta ho va publicar amb un paper, però a casa seva només menjava arroz, hi ha centenars de millons de persones en el món en què la seva alimentació és un plat de ros cada dia, els dies que poden, llavors vull visc però indirectament, no he estat jo en els països en els quals hi ha morts per fam, però jo crec que per entrar en el llibre, el llibre és un company, és un company de dades i frases contundents, cada una més que altra, i de tant en tant en Martín Caparrós fa una parada en el llibre, i diu com a carajo podem viure sabient de tot això, com podem continuar vivint en un planeta amb una comunitat humana, quan sabem que passa tot això, i començaré amb alguna dada d'aquestes contundents, per exemple. A l'11S es parla de les torres bessones, es parla de les torres bessones com un canvi de paradigmes, es parla de l'abans i del després, la geopolítica mundial va canviar a partir de les torres bessones, quanta gent va morir a l'edat de les torres bessones? 2.900 i pico, gairebé 3.000, han morit 3.000 persones a les torres bessones, aquells mateix dia, quanta gent va morir de fa? Possiblement 25.000, i l'endemà 25.000 més, i avui a l'octubre del 2021 segueixen morint 25.000 persones de fa cada dia. Tu dius, i ella es fa per què passa cosa aquesta? No solament fa la descripció del que està passant, sinó que ell té una reflexió sobre el problema. I a les hores aquí, quina part el luma queda? Com queden els comands? Com queden la nostra reacció davant d'això? Quanta gent? Que sé que és conscient, però això passa en un altre país. El problema és que on pot pensar que el tema de la fam és un tema que li queda lluny, i amb una lleugera discapacitat o una discapacitat de poder actuar, és un problema del món d'uns certs països, etcètera, que no sé què, i la meva capacitat d'actuació davant d'això és molt limitada. Anem a analitzar aquest fet. El Mardica Barrosa ens explica que hi ha una partat important del llibre que ens sembla que es diu el capital o l'economia. Com influeixen les transaccions internacionals i l'economia actual i el sistema capitalista del tema de la fam? Una dada contundent. Els preus dels aliments bàsics, de l'arròs, del gà, es regulen a la Bolsa de Chicago, la bolsa més important de transaccions internacionals. A nivell mundial és la Bolsa de Chicago. L'especulació amb el blat és 50 vegades el valor del blat. I els diners que es mouen, especulant amb el blat, és 50 vegades el valor del blat. El 2008 va haver-hi una gran crisi econòmica mundial. De fa quatre dies. El que van fer les grans fortunes mondials són el Bill Gates, la Mancio Parada, però hi ha fortunes més importants. El que es diu són plans de pensions, plans de pensions. Això ho explicava molt bé. Els plans de pensions suecs, nordics països amb una gran capacitat econòmica, d'anesos, etc. Són millons i millons de persones que cada mes aporten una quantitat de diners. I van al banc periódicament, o miren els seus ordinadors, i van buscant a veure quin és el pla de pensions que rentabilitzen d'una forma més alta en les seves aportacions. I ningú es pregunta què es fa amb aquests diners. Els plans de pensions més importants del món es van refugiar a la Bolsa de Chicago. Per què? Perquè si jo hi merdeixo a Apple i hi ha crisis, la gent no compra tablets. Però hi ha una cosa que sempre es compra, que és l'arròs, que és el blat. I com que la gent es mora, si tu especules amb blat, si tu especules amb blat i a l'especular amb blat puja el preu a la bolsa del blat, tu saps que el blat es vendrà. Però és un material que no quedarà als magans, que es vendrà, perquè la gent, perquè els humans mengen. És un valor segur dintre de la Bolsa. Això va provocar millons d'amors afegits en la situació. Aquí aterro amb el que plantejàvem abans. Ho tenim molt a prop, això. On s'ha preocupat de què fan amb el seu pla de pensions al banc? Ja he anat al banc perquè un dia em van trucar. Un dia em van trucar. Un pla de pensions petit, però a algú tinc de pla de pensions. I sempre he tingut un renta fixa per aquest motiu. I un dia em van trucar a la caixa on el banc està. Per què no tenim aquesta altra oferta? Digueu on ho invertiràs. No t'estic preguntant això. T'estic preguntant en quines empreses ho invertiràs. No tinc aquesta informació. Ja està bé com està. No te la donen. És clar, perquè potser és una cosa dessecrètica professional que no els interessa. I discutir amb un familiar, discutir amb un company. I no em deia perquè el banc en té cico d'una. I em vaig dedicar unes hores a bussejar per internet. I després li vaig preparar una informació. en què inverteix el teu pla de pensions, és una empresa d'actius immobiliàries. Són els que s'han quedat bona part de la vivenda pública de Madrid, que els va vendre la Navotella, i que també hi estava ficat el que llavors era ministra d'Igenda. Montoro? No, Montoro, no. Sí, el Montoro. La família del Montoro, la família del Montoro i el gendre de l'Adnard estaven en aquest fons motor que es va quedar bona part de la vivenda pública de Madrid. Anem a una altra empresa. Mira, aquesta empresa està implicada en la contaminació d'una patroquímica implicada en la contaminació del Delta del Níger. El Delta del Níger a l'Àfrica ha quedat completament nervós. No pot veure ningú. El Delta del Níger era un cancastràs i un vergel, és a dir, era una zona d'extracció pesquera, hi havia gent a cultures ancestrals dedicades a la pesca, perquè era com el Delta del Llobregat molt aplicat per 50, no? El Delta del Níger no s'hi pot viure, ja. Perquè està absolutament contaminat de petròlia. Mira, aquesta està implicada en això. Mira, aquesta altra empresa està denunciada per l'ONJetal, i l'ONJetal, per tràfic d'armes en països en conflictes pocs justificables, etcètera, etcètera. És a dir, tot el que s'acosti als dos dits per a lo general, o hi ha armes, o hi ha treball infantil, etcètera, no? Tornant. Doncs per això dic que la fam està molt més a prop de nosaltres del que ens pensem. No és un fenomen que has d'onar perquè sí, sinó que és un fenomen que té una correlació directa en les estructures econòmiques que funcionen en aquest moment amb el meu liberalisme. Bé, a les hores, Lluís, tu has agafat això per expulsar-ho. Què t'ha fet pensar, a part de tot? Digues una conclusió. Bueno, el... No una conclusió, després vull que parli's més, però digues una cosa, mira, una de les coses, les vegades, que ho llegeixes, és el que et vas com a tu, no? Doncs una vegada que em vaig quedar també impactada va ser amb un llibre de l'Estevec, que en l'any 29, que va haver aquell catombi a Nord-Amèrica, te'n recordes, les coses del 29, i parla d'aquesta gent dintre de Nord-Amèrica, que passava tant de gana, tant de gana, i acaba el llibre que el protagonista, una senyora que està lectant i que si no pot, li dóna una mica de peit perquè aprengui una mica de llet. Això és una una una, que dius, la gana. Però ara jo vull fer una pregunta, i perdona, eh, i vull que continuïs. Aquesta fam, a part de ser una fam física, a part de ser aquest problema que és enorme, que tots ens hauríem de sentir responsables tots, eh, perquè això pot començar a casa teva. Tu, casa teva, si deixa el nano, perquè deixes un tros de pa. Quan hi ha algú que amb aquest tros de pa passaria el dia, és a dir, que tenim que ensenyar, és un problema pedagògic de tothom. A part de les companyies, que això ja és un altre cantar, és a dir, que la gent tindria que fer les preguntes, que no les fa, la gent viu així, tu les fes les preguntes, diguei, on te's inverteix, o el que jo tinc a fer, no? Doncs és un problema pedagògic per la canalla, no? Però encara si tot, n'hi ha un altre tipus de fam. Quina fam? Fam de què? De que les coses vagin més bé, no? Suposo. Sí. Però el que deies, perdó, el que deies, mira, no estic jo per res, és que esclar, els demés dius, esclar, si jo no puc fer res. I jo penso que tots, i amb tot, podem fer alguna cosa, encara que sigui petit. Sí, a Mardica i a Barros hi ha un punt al final de lliure, que, com que aquesta pregunta la va repetint constantment, com el carajo, com el carajo podemos vivir sabiendo todo esto, no? Ell diu, realment, realment són problemes estructurals que ens sobrepassem, relativament, no? Perquè el compromís personal és tan bàsic com aquest, és a dir, tu ets responsable de què es fan els teus diners, els teus diners, no? Sí, però fixa't que el que importa és la seguretat. Quina seguretat tindré quan jo em jubilaré? Ja, ja. No què fan amb els meus diners? No, és que cada un mira per ell. No importa el que de després. Perquè és això que dius, els bancs no t'ho informen, i si ho preguntes, si això m'ha dit això d'allò de... No, perquè això va al armament, jo no, i ara al nostre banc, no. I aquest, una de les coses que a nosaltres ens fa d'anteres, per exemple, es fa una recolleta del que sigui, i es porten elements precisament més aviat amb Àfrica, que no em va ser a l'Òsia o a l'Amèrica dels Ures, això no ho sé, potser ho sé tot més bé. I quan arriben allà, les autoritats d'allà, el govern d'allà ho retén i fa pagar... No arriba a vegades a la població, això és el que voldria de les meves poquesis. No es porten elements, però l'aliment és una mercaderia... És una mercaderia que és... És periple. Periple. Periple, sí. Periple, es diu? És una mercaderia periple. És una mercaderia periple, i per exemple, un container d'aquí, a canvi o treu més, vull dir. Ens hauria de fer en comptes que es refriginessis, caríssim. El que es fan són transferències de diners que moltes vegades no es coneixen per res. També, també, i he llegit fa poc un altre llibre de la Namisa... Namisa, no me'n recordo. Una economista africana que ha sigut consultor del banc mundial, etcètera, etcètera, que es diu... Dead Eight, que vol dir ajuda-camata, no? És a dir, que els grans... El seu anàlisi és que l'ajut internacional no sabés per res. Sí. És a dir, que l'ajut internacional, el gran, el que fan els estants, no sabés per res. I em va sorprendre molt, perquè quan ja portava 3 quarts parts del llibre, vaig pensar... Hosti, qui m'ha dit això? Giro la coberta, ho havia dit a la Faes. Faes la coberta, m'ha dit... Bueno, m'he dit una... Escolta, és que... Les dues són més bones, l'anàlisi del senyor. L'economista aquesta és una persona absolutament reconeguda i fa nada dades molt interessants. Explica, el problema aquest que toca ara ens anem una mica del tema de l'ajut internacional. Hi ha casos bàsiques realment brutals, que sé jo. Ha perdit en alguna. Alguna vegada l'Unió Europea ha provocat gravíssims problemes a Senegal. Perquè va exportar accedent de pollastre al congelat. Va regalar accedent de pollastre al congelat. El que va aconseguir és destruir tots els petits negocis de pollastre de Senegal. Perquè se'n van a fer polletes, perquè el preu del pollastre va acabar un empicat i es van arruïnar. I quan ja es van acabar els pollastres congelats a l'Unió Europea, doncs no hi vien els d'Unió Europea i tampoc hi vien els altres, perquè es vien arruïnats. Com quan l'actriu de... El Charleston. El Charleston va fer una campanya internacional per recollir de mosquiteres. Va aconseguir mig milió de dòlars i va inundar de mosquiteres un país, no sé quin país, en què la malaria era un problema. Llavors hi havia, en aquest país, un xicot, que tenia 20 dones treballant fent mosquiteres a la seva empresa. En 20 treballadors. Es va arruïnar, es va arruïnar completament. El nostre humi, Carlos, com a la ràdio S... No, que diu que ens queden 3 minuts. Sí, ja ho sé. Però estava pensant que tot just hem ensatat el tema. Lluís, hem ensatat el tema. Un altre dia el tornem a convidar. I que el proper dia ho estigui continuant. Ah, molt bé. Això ha sigut un portafol de l'ambre de la fam del món. Hi ha moltes coses a dir i moltes coses a fer, encara que no ens ho sembli. Si voleu abans de cavall, ja hi deixo 3 o 4 frases. Jo penso que són una de les frases que més m'han impactat. Les lleis són amb castellà, m'han dit de paraules, jo penso que parlem de coses amb castellà. No s'han de traduir. Tots l'entenem. Cada any, 20 milions de nens nacen amb cerebros que no han pogut desenvolupar-se com devien. 20 milions cada any. Nem capa millo o gabapicho, dadas. En 1970 la fau calculava unos 90 millones de desnutridos en toda África. En 2019, más de 250 millones. El hambre mata todos los días más personas que el sida, la tuberculosis y la malaria juntas. Que el sida, tuberculosis y malaria juntas. Calculamos que en este momento hay unos 800 millones de personas que no comen lo suficiente. Uno de cada 10 personas son muchas personas. En la Bolsa de Chicago se negocia cada año en la cantidad de trigo igual a 50 veces la producción mundial. La especulación con el trigo mueve 50 veces más dinero que la producción del trigo. No, son muy interesantes, pero no podemos decir res más. Senyors, aquest programa es tornarà a repetir el dissabte a dos quarts de... no, a les 12. A dos quarts de 12. Perquè ha canviat el horari. Li donem moltes gràcies a Lluís per expulsar un tema que tots sabem, però no sé si ens sentim responsables o ens hauríem de sentir. Aquesta per una, i creiem que sempre nosaltres llegim a l'Avengelli, perquè és a les veus de la parròquia, però crec que aquí i la Montse abans ha tingut una idea brillant, que el dient és resar el pare nostre, perquè diu, padre nuestro. Vull dir, el padre nostre que no ha de quedar cada dia. Aleshores, doncs ja, si creiem en alguna cosa superior, els que creguin, doncs que ens faci entrar dintre de l'error i veure la gravetat de l'assunto. I sentim-se tots una mica vergonyits per aquesta poca responsabilitat que té la humanitat, en vez dels demés. Però som humans, senyors. Fins a la propera, gràcies, Lluís, i si vols dir adeu a la gent. Adeu, gràcies, un plaer i molt de gràcies per convidar-me. Gràcies a tu. Adeu-siau a tots els senglestans, cada senglestans. Gràcies per ser-hi. Gràcies a tots els senglestans.