Veus Parròquia del 12/1/2022

Les àvies i els avis són sàvies i sàvies. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblid. Festa de vici sense edat. En vici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dona'ls vida, que et torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten, i tu a ells també. Des de vici sense edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal JustSolidari.cat o en vici sense edat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Ara escoltes pràdio d'Esvern. Sintonitzes pràdio d'Esvern. La pràdio de Sant Just. Durant el vuit curts. Beus de la Parròquia. Programa d'informació i història. Gràcies a les festes nadanques i el parent de les vacances del programa Les Beus de la Parròquia, avui em toca a mi començar el segon trimestre. Espero que tots hagi pogut celebrar, si més no, amb la família íntima aquest Nadal. Que hagi gaudit de la cabalcada de Reis, que ha recorregut plena de globus, com sempre, els carrers de Sant Just. Encara que aquest any s'hagi tingut de fer en un format d'experiència de la ciutadania. Ha tingut prou la prerrepresentació que s'havia fet ja tradicional d'un petit passebre vivent, fet amb tota la il·lusió. Abans de començar amb les notícies, vull desitjar-vos a tots un meravellós any 2022. Aquests dies de Nadal, hi ha una lectura del profeta Isaíes, que comença amb el poble que caminava a la fosca ha vist una gran llum. I nosaltres, el passat 8 de desembre, la vam veure, aquesta llum. Aquesta llum és l'estrella de Maria, que corona la torre de la mare de Déu de la Sagrada Família. I que il·lumina el cel de Barcelona. Suposo que no hi ha ningú que no s'hagi assabentat de la col·locació d'aquesta estrella. Tots els mitjans de comunicació n'han parlat. I potser l'heu anat a veure. Però m'agradaria que coneguéssiu més coses sobre aquesta estrella. L'idea de construir la Sagrada Família la va tenir en Josep Bocavella, president de l'Associació dels Devots de Sant Josep, quan va visitar a la ciutat de Loreto on hi ha la representació de la Casa de Nazaret. I en tornar a Barcelona va pensar que l'associació que presidia podria recollir diners i construir una petita església que recordés aquesta Casa de Nazaret i dedicar-la a la Sagrada Família. Van comprar un terreny i van encarregar a l'arquitecte Francesc de Paula de Vilà a l'arquitecte d'aquesta església. Ell va fer el projecte d'una església petita similar a l'Atlantic Convent de les Saleses i es va posar la primera pedra al dia de Sant Josep de l'any 1882. Francesc de Vilà i Josep Bocavella van tenir diverses discrepàncies i ell no va voler continuar i va passar el projecte al seu alumne predilecte, Antoni Gaudí. Gaudí tenia 30 anys i tenia 30 anys. El projecte de l'església petita va dir que no, era l'única vegada que podria fer una església. Aquesta petita no la vull fer. M'agradaria fer una església que no fos la Casa de Nazaret i expliqués la vida del nen Jesús. Vull fer una església monumental, que fos la meva obra mestra que era molt entusiasta, convents en Josep Bocavella i projecte on església monumental amb 3 façanes i 18 torres. La façana del naixement, la façada de la exclusificació i la façana de la glòria. Amb 4 torres a cada façana, o sigui, 12 torres que representen els 12 apòstols. 4 torres una mica més altes, els 4 acostats, que representen els 4 evangelistes, una torre alapsis per la mare de Déu i la torre de Jesucrist al centre. D'aquestes 18 torres actualment en tenim 9 de fetes. 8 pels apòstols, 4 a cada façana i la torre de la mare de Déu. Em falten 9. I d'aquestes 9, que són les 4 dels evangelistes de Jesucrist i les 4 torres dels apòstols que corresponen a la façana principal, se n'estan fent 5 simultàniament. Les torres dels apòstols fan 102 i 107 metres. Culminen amb una cosa de colors que representa els símbols episcopals. Doncs els apòstols van ser els primers visbes. I són de trencadís de vidre de Murano, de color groc, vermell i blanc, els colors de la bandera de la ciutat de Barcelona. Gaudí va fer les 4 torres de la façana del neixement, per deixar-les com a model. I, per tant, les torres de la façana de la passió són exactament igual, i les de la façana principal també seran iguals. Les torres dels evangelistes faran 135 metres i culminaran amb el símbol de cada evangelista. Les maquetes d'aquests símbols estan ja fetes, no a mi natural, però estan exposades dins de la nau central. La torre de Maria, en principi, també tenia que fer 135 metres. Però el cardenal Martínez Sistaks no li semblava bé. Ell deia que tenia que ser més alta que les dels evangelistes. I quan va venir el papa li va comentar i el papa també va afirmar que tenia que ser més alta. Llavors van modificar el càlcul de Gaudí i la van preparar per 138 metres culminant amb l'estrella lluminosa com volia Gaudí. La torre de Jesucrist acabarà amb una creu de 4 braços i farà exactament 172 metres i mig. I per què 172 metres i mig? Doncs perquè a Gaudí, per fer la Sagrada Família, li donen una mençana de l'eixample. Aquestes mençanes fan 100 metres de costat. No la pot fer ni llarga ni ampla, diu bé, la faré alta. I quin és la cosa més alta de Barcelona? La muntanya de Montjuïc, que fa 173 metres. I Gaudí pensa, bé, Montjuïc està creat per la natura, en definitiva per Déu. Jo no puc superar aquesta mida. Llavors la fa de 172 metres i mig. Gaudí sap que el seu projecte va més enllà de la vida d'una persona. I quan mor l'any 1926 a 74 anys, deixa la façana de la nativitat acabada la ornamentació. I tota la part teòrica, dibuixos, planos, maquetes, càlculs, matemàtics, així els seus arquitectes poden continuar com ell volia, sense cap dificultat fins l'any 1936. Que durant els primers dies de la Guerra Civil, els anarquistes entren al taller de Gaudí, que està ple de maquetes i dibuixos de temàtiques religioses i ho cremen tot. Llavors es perden moltes coses. I l'any 1952, quan recomanen les obres, els arquitectes fent treballs de recerca troben els càlculs matemàtics de Gaudí, que es recalculen amb l'ordinador i s'arriben el mateix resultat. O sigui, que tot el que és part arquitectònica es segueix exactament Gaudí, encara que s'utilitzi materials i tècniques modernes. Aquesta operació ja és una altra història. S'intenta seguir i fer les coses que volia fer Gaudí, però ja no el tenim a peu d'obra per corregir i controlar. Seguint els càlculs de Gaudí, s'ha fet tot l'interior de la vesílica. Un interior extraordinari on els protagonistes són les columnes, la llum i els colors dels vitralls. Que va ser consagrada el dia 6 de novembre de l'any 2010 i el mateix papa Benet XVI. A partir d'aquest moment, l'increment d'avis d'Ans va ser notable i, per tant, es van aconseguir molts més diners. Així els arquitectes van pensar que l'any 2026, per commemorar el centenari de la mort de Gaudí, es podrien acabar totes les torres. Però va venir la pandèmia i el flux dels visitants es va tallant sec i van deixar d'ingressar diners. La Fundació Sagrada Família és una associació sense ànim de lucre que no rep cap diner públic. S'autofinança ja des del primer dia amb donacions, actualment no hi ha gaires donacions, però hi ha totes les entrades dels visitants. Poc a poc aquests visitants s'han tornat a venir i s'ha pogut acabar la Torre de Maria aquest any. Per fer aquesta torre no s'ha inventat res. Gaudí escriu l'any 1922 que l'Apsis vindrà coronat per un simbòri, simbòri Valditorra, dedicat a la mare de Déu, la Turris Davidica, remetat per una estrella lluminosa de vidre, il·luminada de dia per la llum del sol i de nit per llum artificial. S'han agafat els models del Dodecaedra estrellat que Gaudí tenia penjats al seu estudi i també s'han inspirat en el relleu de l'estrella de Batlem que hi ha a la columna central del vitrall de la Fasana del Neixement, que si es para tensió té una gran similitud amb l'estrella que culmina la Torre de Maria. La Torre de Maria segueix el dibuix que va fer Gaudí l'any 1906. Té la mateixa estructura arquitectònica que es va fer servir per la maqueta a la Segristia, deixada per Gaudí, adaptant-se a les dimensions de la Torre, amb peces de formigó a l'interior i pedra a l'exterior. Aquesta estructura s'ha fet en tècniques modernes amb acert laminat i pedra, amb unes peces que encaixen com un pudler i enfilades d'acer a l'interior que poden suportar l'embat del vent. Hi ha unes franges verticals de color blau, una pedra molt rara de trobar la natura, que ve del Brasil, el granit blau de Bahia. Gaudí volia aquestes franges de color blau, perquè el mantell de la mare de Déu és de color blau. Al voltant de la Torre hi ha unes lletres en lletí de l'aureació de l'Ave Maria. Hi ha unes flors, jassamins, lliris, exosenes, moguet, que també representen a Maria. El pinacle que sostenta l'estrella fa 18 metres i és de trencadís de colors blau, blanc i groc. Hi ha cada dues puntes molt estirades per poder aguantar l'estel. L'estrella té com a base un do de caedra. És una figura geomètrica de 12 cares en forma de pentàgon. 30 arestes i 12 àvertex a cada costat. I de cada costat hi surt una piràmide pentagonal, que són com si fossin els ratxos de l'estrella. Per això és un do de caedra estrellat. És una estrella feta de vidre texturat cuït a 80 graus i a ser inoxidable. Consta de 123 peces de vidre que tenen 3 capes. La de vidre texturat, una altra capa que evita l'efecte mirall i una tercera capa de seguretat. L'estructura és de ser inoxidable i està tractada perquè no tingui cap reflex. Té un diàmetre de 7 metres i mig. Cada ratx fa 2,90 metres. I la seva embargadura és de 6,2 metres. Pesa 5.500 quilos. A sota de l'estrella hi ha una corona inclinada cap a la torre de Jesucrist de ferro forjat. Que això s'expliquen els escrets de l'apocalipsi. Formada per 12 estrelles fetes a alpens. Mentre que la part de vidre ha estat feta a Mataró, hi ha un tall de 5.500 quilos. A més que la part de vidre ha estat feta a Mataró, hi ha uns tallers que té la mateixa companyia a la sentiu de Sió. L'estructura de ser inoxidable l'han preparat a França. De dia s'il·lumina amb la llum del sol. I a la nit amb 12 reflectors let. Per tant, el seu cos energètic és molt baix. Però tot el conjunt ha costat un millor i mig d'euros. Nosaltres podem tenir el goig de dir que hem sigut la generació que hem vist acabades l'interior de la Sagrada Família i l'estrella de Maria. La Sagrada Família de Maria. El passat mes de novembre, a l'Església de San Felip Neri de Barcelona, es va inaugurar l'Orga Barrock que culmina un projecte iniciat l'any 1967. El concert inaugural el va fer l'organista Montserrat Torrent, que als seus 95 anys va veure complert el somni de poder estrenar aquest orga que porta el seu nom. Montserrat Torrent és una reconeguda organista a nivell internacional que ha donat concerts d'orga per tot el món. El seu gran somni era que a Barcelona tingués un orga Barrock. És un orga que en aquesta primera fase té 49 registres, 3.481 tubes, 3 teclats de 56 notes i un pedalier de 32 notes. Però per si no ho sabeu, aquí a la Barrock de Sant Just Desvern, tenim des de l'any 2005 un magnífic orga, el millor de totes les esglègies del Baix Lloragat, que va sonar el dia 20 de novembre en un concert ofert pel nostre organista Santi Vila Rúbia per commemorar els 15 anys de l'orga. La Barrock de Sant Just té una bella tradició musical, mossèn Antonino ja va crear l'any 1917 una escola cantòrum i per poder acompanyar els cants, per adquirir l'any 1950 per 75.000 passetes, el taller Roger-de-Collbato un orga, un anticorga construït per l'organer Aquelino Amethua de Azpeitia Gipúsqua, que venia del convent de religioses del Carré Hospital, ampliat i transformat per posar-lo al cor de la nostra església. Cap església del Baix Lloragat tenia un orga. La segona mà es va anar deteriorant pel pas del temps i la caixa va estar plena de corcs, es feien reparacions periódiques, però finalment van decidir de conservar l'interior i modificar-lo. Quan es va desmuntar es va veure que no era viable a prop de res i per les característiques i dimensions de la nostra església es va decidir de fer un orga d'estètica a Barrocka de nova creació. El desmuntar les fustes van comprovar la quantitat de llum que entrava a través de la rosassa i com il·luminava tota la nau. I així el que es va fer va ser posar el vitrall de Sant Justi i la Sant Pastor al lloc original i fer un moble caixa que permetés l'entrada de llum. Els treballs es van encarregar a l'organer Joan Carles Castro. Però com se feia per financiar tot això? La població de Sant Just va fer seu aquest projecte i a poc a poc es van anar recollint els diners. Es van demanar subvencions i sobretot vam tenir la participació econòmica i de suport d'en Josep Manuel Corrales. Gràcies a les seves gestions es va poder fer un concert al Teatre del Liceu amb el Lema, la Festa del Can per l'Orga d'un Poble i tota la gent de Sant Just el va omplir de goma a goma. Hi ha dos teclars de 56 notes i un pedalier de 30 notes i 796 tups. Es va inaugurar el 19 de domèbre del 2005 renaït per Montseñor Joan-Andric Vivés el que visba d'Orgel i copríncep d'Andorra i amb la presència del molt honorable Josep Montilla llavors president de la Diputació. Tot això va passar quan era rector de la nostra perròtia mossèn Anton Roca, vam ser l'enveja de tot l'Arci Prestat. Evidentment el nostre òrgan és el de Sant Felipneri però és el més important de tot el baix lloragat. Gaudim-lo perquè forma part del nostre patrimoni. Ara parlarem una mica de la festa de Sant Antoni Abat. El proper diumenge, dia 16, es celebrarà a Sant Just la festa de Sant Antoni Abat que l'hi turgicament és el dia 17 de gener. Després de missa 12 o sigui més o menys a les 12 del migdia tindrà lloc la tradicional benedicció de mascotes i animals d'acompanyia a la plaça Berdeguer o a la zona adient que les autoritats hagin decidit. En acabar la benedicció, els carros i carroatges participants faran com és costum el recorregut dels 3 toms. O sigui, les 3 voltes del circuit predeterminat obrint la comitiva i aniran el capital de bandera, el banderè, que portarà la bandera de Sant Antoni Abat i els dos cordonistes, tots muntats a cavall. La celebració de Sant Antoni Abat té una llarga tradició a Sant Just d'Esvern, població d'origen rural on hi havia moltes masies i els animals eren uns dels motors econòmics dels pagesos. Totes les masies i moltes cases del poble tenien cavalls, matxos i ases que feien servir per les feines del camp o pel transport. Ja més a més tenien vaques, porcs, gallines, conills, oques, gossos guardians o de casa. Els carratés, també n'hi havia forces en Just, feien servir els cavalls com a bèstia de tir pels seus carros de transport. Totes aquestes persones tenien una gran devoció a Sant Antoni Abat, dit popularment Sant Antoni dels Burros o Sant Antoni del Porquet, protector dels animals domèstics. Doncs si tenien algun problema i el que vallen malaltia, la seva economia sofria un gos sotrac. Formaven part d'una associació, una mena de confreria i organitzaven una gran festassa per Sant Antoni. Llavors el mateix dia 17 de gener. Festa grossa on a Sant Just d'Esvern quasi insòlit el vas llobregat i suposo que a Catalunya hi participaven també els carnicers, els tossinares i el ferrer, que de fet també es guanyaven la vida amb els animals. L'associació disposava d'una bandera de color groc amb la imatge de Sant Antoni, crudada per Carolina Catesús, filla d'un tossinaire i gran protectora dels gossos. Aquesta bandera era portada el dia anterior a casa del banderet i presidia la façana de casa seva fins l'endemà al matí que l'anaven a buscar al capital a la bandera i als cordonistes i tots muntats a cavall anaven a l'església on es feia un ofici solemne. M'ho s'han entonint o escriu al seu llibre una missa cantada. Les persones eren els que presidien la festa i eren escollits per sorteig entre els socis. Els proveitaris de carros i carruatxes els guarnien amb flors i enremades i els cavalls també eren engalanats amb guarniments picarols i plomalls, i així es portaven a Benaí. Les mascotes i els animals domèstics no anaven a la benedicció. Més tard també s'hi portaren els gossos guardians o caçadors. I ningú tenia cap gos com a mascota. Després de la benedicció es repartien borregos entre els assistents i els forns venien tortells de Sant Antoni. Un tortell com el Tortell de Reis sense confitura que tenia amagada entre la pasta una figureta d'un porquet. Els socis revien una bossa amb borregos, coca, un tortellet i una estampa de Sant Antoni que després era clavada a la quadra com a protecció dels animals. Aquell dia no es treballava i molta gent anava a veure la benedicció i la desfilada dels tres toms. Els socis anaven mudats amb les seves millors gales, abric i corbata, que probablement només traien de l'armari per les grans solemnitats. A les cases es feia un gran dinar. Suposo que es codella i rustit com el dia de Nadal i el dia de Neu, un ball molt lluit amb orquestra. El ball era pels socis i els seus familiars, però estava obert a tota la població. Per recaptar diners, arribava un garrinet o un parell de bullastres o uns ànecs. I també es feia el ball del Tortell, on es tenia de comprar un tortellet per poder ballar, tal com es feia amb el ball de rams per la festa major. Recordo perfectament els carros engalanats de Can Padrosa, de Can Candelé i de Can Domènec. I els cavalls de Can Oliveres, el cavall que portava l'Andrés, carraté de Can Magí Paleta, sempre agafat per les rengones, perquè no se li espantesa amb la música de la banda, el cavall de l'Agustí Soñé i el magnífic cavall d'en Martí Oliveres, que va ser l'últim carraté del poble i que mai es va voler modernitzar ni comprar un camió per fer el transport. No eren cavalls acostumats a que els muntessin, i molts d'ells, dels que van ser banderers o capitans de bandera, no havien pujat mai a un cavall. Per això els ambos dels cavalls o els Mossos que els cuidaven, els portaven de les regnes, ben estrets, perquè no es posessin nerviosos. Amb el pas dels anys, les masies van anar deixant de tenir cavalls. Era més fàcil, més net i més econòmic tenir un tractor, i els carratés van plegar o es van comprar un camió. Així que aquesta festa va començar a perdre. L'any 1993 els fills d'aquests socis van pensar de recuperar-la. A Camp Pedrosa encara conservaven el carro i el van guarnir, i el van portar a Benaí. L'any següent ja molta gent es va animar a anar a Benaí les seves mascotes. La festa no es podia fer el 17 de gener, però totes les persones podien anar-hi un domenge. I es feia el domenge més proper el 17. Es van posar en contacte amb altres entitats de Sant Antoni, que amb un tenien galant en carros i els passegen per tot Catalunya, i ja fa més de 25 anys que també venen a desfilar per Sant Just. Esperem que aquestes persones trobin relleu generacional perquè la festa de Sant Antoni no es perdi. Com a cosa curiosa, a Sant Just la festa de Sant Antoni passava per sobre la festa de Sant Sebastià. Sant Sebastià va ser un capital a la Guàrdia Preturiana, a Roma, que es va convertir al cristianisme, i l'emperador Maximiliar el va condenar a morir sota una pluja de fleixes. És un dels primers martis de Crist i va ser invocat a Roma l'any 683 per una gran epidèmia de festa. Des d'allavors s'invoca com a productor de les epidèmies. Sempre se'l representa amb unes fleixes cavades al seu cos, i per això és també el patró dels arquers i dels ballesters, dues professions molt importants a l'edat mitjana. A Catalunya, moltes ciutats i pobles en cast de festa han fet el vot del poble a Sant Sebastià. El vot del poble és una mena de prometència col·lectiva que es fa per demanar protecció al sant i que el sant es desllibri d'una epidèmia de festa. Llavors se li promet, per exemple, que cada any el dia de Sant Sebastià se li farà una missa solemne, i cantaran els gotxos, es venerà la relíquia, i això es va fent cada any, el 20 de gener. Fins i tot hi ha poblacions com Sant Vicenç dels Orts o Valliranà, per si tales que tenim més a prop, que és dia festiu. Sant Sebastià, i suposo que molta gent no ho sap, és el copetró de Sant Just Desvern, o sigui que és quan es tindria de celebrar la festa major d'hivern, però ningú se'n recorda. També se li feia el vot del poble amb una missa solemne que es venerava la relíquia, però això s'ha perdut. A l'església, en una altra lateral es venera la seva imatge. Però aquesta festivitat és el 20 de gener, cau massa la vora de Sant Antoni, i mossèn Antonino sempre deia que Sant Antoni s'havia menjat a Sant Sebastià. La festa de Sant Sebastià seria una festa a reivindicar. Ja sabeu que podeu tornar a escoltar-nos el dissabte a dos quarts d'onze del migdia, fins a la propera. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.