Veus Parròquia del 19/1/2022

Bona tarda, amics suïdors de ràdio d'Esber, que en tots vostès veus de la parròquia. Com un cop que demés, aquí ens tenen en la Montserrat Giró, qui us parla la lina, amb el programa paraula viscuda. I, com vostè recorden, paraula viscuda sempre invitem amb una persona que és molt amable i ens ve a parlar d'algun text, d'alguna cosa que ha llegit, que l'ha impactat, que l'hi ha agradat i ho comentarem. Joan, bona tarda. Bona tarda. Ara a la Montser, ens dirà qui és aquest amic nostre, col·laborador de la parròquia, una persona que fa poc el coneixem, però que hi ha una finitat gran amb les nostres creences, no, Joan? Efectivament, així és. Bé, doncs, en Joan Marull i Darnès, és una escuta a Barcelona, però fa 22 anys que viu a Sant Just. Ell, a nivell professional, és una persona que, a partir d'enginyer químic, ha anat ampliant els seus coneixements i també ha diversificat la seva feina, tant en el nostre país com a Brasil, Amsterdam, etc. Per tant, és una persona molt... amb molts coneixements i també a la vegada molt bregada en el món industrial. És col·laborador de la parròquia, és lector de les lectures, el dia del menjar, la BEMISA. També col·labora amb mossèn Javier, com ell diu, amb el que en demanen. Per tant, està al servei de que la parròquia vagi endavant i tingui poder anar amb la signa del temps. Una de les coses que el Joan també té assumit és que els que som de la parròquia, ja no de la parròquia, si no som humans, si seguim una mica el que ens diu Jesucrís, venim a servir i no ser servits, veït? Això és el que ell intenta fer, no? A disposició del que ens demanin. De l'alto mando, que l'he dit jo. Com el temps aquí a la ràdio va molt de pressa, si et sembla, tens que dir alguna cosa més, Montse? No, jo penso que no sé si vol afegir alguna cosa. Jo només espero aportar alguna cosa. A la meva participació d'ara, no? Al final, sóc un soldat que intenta millorar cada dia res més que això. Molt bé. El Joan ens ha dit que el que ell creu i que li agradaria també comentar és un bucinet de l'Avengelli de Sant Joan i després un salm. A mi, particularment, m'agrada molt les dues coses que he triat, perquè a mi jo sóc una enamorada dels salms, i aleshores el tros de Sant Joan sempre és el Sant Joan, que potser és un de los evangelistas que parla molt de Déu i de la comunitat. És un dels evangelistes que potser surt més diàlegs, perquè tenim la Samaritana, tenim les Vodes, que es comenta molt més en el seu d'allò. Ni el bucinet que ell ens ha triat. Jo ara el se'l llegiré, una meitat, i l'altra meitat ho faràs tu i Joan? Sí, sí, molt bé. És en el 3, ja sabeu que sempre anem per números dins dels evangelis per anar seguint una ruta, doncs ell ha triat el 3 de l'Avengelli de Sant Joan. Sempre es fan trossets, no es fan gaire llargs, sobretot amb la litugia dels diumenges. I aquest ens diu, hi havia un dels farisseus que es deia Nicodem, era un dirigent dels jueus. Aquest home va anar de nit a trobar Jesús i li diria, «Ravi, sabem que ets un mestre i que ets de Déu, perquè ningú no podria fer aquestes senyals, que no fos si Déu, no està amb ell. I Jesús li respongueu, què és el que li respongueu? Vols continuar? Sí, a veure, jo és que... Ah, tu tens la castellada. La llibertat és un castellà, però no hi ha cap problema. Si vols, ho dic jo. En veritat, tu dic, ningú pot veure el reina de Déu sinó neix de dalt. I li diu, Nicodem, com pot néixer un home que ja és vell? És que pot entrar altra vegada a les entranyes de la mare i tornar a néixer? I Jesús li respongueu, en veritat, en veritat, tu dic, ningú no pot entrar en el reina de Déu sinó neix de l'aigua i de l'esperit. De la carn, neix car, de l'esperit, neix esperit. No t'estranyi que t'hagi dit, cal que n'esqueu de dalt. El ve en bufa, allà on vol. Ens sents la remor, però no saps d'on ve ni on va. Així mateix passa amb el quinesc de l'esperit. Fins aquí vas dir que t'agradava comentar-li. Sí, a veure, jo crec que hi ha un missatge molt important, com sempre, les coses dels evangelis, de la Biblia, sols, a vegades costen més d'entendre, ja que veure dintre del context global. Però per mi hi ha una cosa molt important, que és quan ni podem dir-li, com poden anar a fer d'un negociador viejo? Com podem tornar a néixer si ja som bé? Jo, a la meva edat, ara tornaré a néixer. Doncs sí, hi ha un fet evident, que és que l'ajuda de la fe i el llum de la fe, es pot tornar a néixer perquè es pot veure la vida d'una manera diferent. La vida basada en el gran manament que ens ha donat Déu, que és estimar-se els uns als altres. I a partir d'aquí es devé una... molts fets que ens fan possible, el que jo sempre dic, dos vectors, que són importantíssims en aquesta vida, que és, a la llum de la fe, l'amor i el perdó. L'amor envers Déu, l'amor envers de tots els que ens rodegen, i un fet importantíssim que no està de moda, que és el perdó. I aquests dos vectors, per donar, començar per perdonar-se un mateix, perquè moltes vegades, quan es mira al mirall, diu Déu meu, senyor, on tenim a parar. Però jo crec que són dos vectors molt importants del reneixer en aquest del fet l'home nou. Perquè a la llum de l'home nou, en tenen moltes coses com s'entendrà, per mi, després, el som que ve a continuació. Després, sí. Molt bé. Jo em crida l'atenció, el fet que Nikodem va trobar Jesús de nit. O sigui, ell és un fariseu, però és una persona important dintre de la... Jo heu un fariseu dintre de la comunitat, és una persona important de la seva comunitat. I llavors de nit el va trobar. O sigui, perquè d'alguna manera, encara no es veu, encara, d'anar de dia, no? Allò que dèiem abans, o sigui, de dia no té encara prou força. O potser té por que ara... se n'alaran perquè és de un partit, o d'un altre partit, o d'una tendència, d'una altra tendència. Em crida molt l'atenció, perquè és aquest, a propar-se, perquè vol saber, i per això li fa les preguntes, no? Això em crida l'atenció, també, després, tot el que anem llegint, les preguntes que li fa, i després les respostes que dona Jesús, no? Aquestes respostes són... Hi ha respostes que una mica, també, quan parla de dalt i de baix, també dius, de què m'està parlant amb mi. O sigui, perquè l'Evangelia és això que dius, en malès de situar amb mi mateixa, no? L'Evangel, tenim que assumir com a algú que va dirigir-te nosaltres. Possiblement que d'un l'interpreta d'acorda la seva, no exactament com ho ha escrit l'Evangelista, sinó com un missatge. Jo crec que a través dels escrets dels l'Evangelistes podem rebre una ensenyança, una indicació, una pauta per s'anar seguint i descobrir més coses. Això que deies tu de dalt i de baix, és veritat. De dalt, de dalt, és l'esperit que el tenim a l'esperit. Que ens ve de dalt. De baix és dir jo, eh, Joan, tu aquí ets el que mana. Jo crec que aquí hi ha una cosa que moltes vegades es confon, que és que es confonen determinats valors humans que estan més o menys de moda amb el fet espiritual d'aquests valors, que són dos nivells totalment diferents. Una és de baix i l'altra és de dalt. I, llavors, crec que amb això hi ha una confusió notable i hi ha molts moviments i contes opinions... Sí, però no penso tant que siguin valors, sinó que ens situa, aquest parlar de dalt, ens situa també com a Jesucrís ens ve de dalt i ens vol portar a dalt en el sentit del bautisme. És entrar a aquest neix, és anar al bautisme, que teniu un lloc com a persones dins de l'església. O de la comunitat, no? Sí, sí. Jo crec que també hi ha una altra part cap al final que diu tots mestres d'Israel i no ho saps. Llavors jo crec que depèn de la consciència del que representa el fet de l'exemple, perquè mestres no som quasi de res, però sí que podem donar exemple de moltes coses i aquesta és una manera de ser mestra, de la nostra manera de fer, no de la nostra manera de dir. Llavors crec que en la nostra manera de fer, si estem amb la llum de la fe i de l'avangeli, ens convertim en autèntics mestres. Jo recordo la llar de la meva vida haver tingut molts mestres, des dels pares, altres companys, amics, etcètera, que són els que fan possible. No, no és aquí. Bueno, si us sembla, i continuem amb el mateix, que la ràdio és Temps, doncs ara començarem amb el Salm. El Salm, que per tots els que teniu llibres que siguin més antics, és el 119 de... bueno, el 120 d'avui dia és un altre i el 119 d'abans, perquè està... O sigui, era el 118 d'abans, de la primera versió, com si diguéssim, no? És, potser, un dels Psalms més llargs. Quan parlem dels Psalms, també hem de dir, que això ja ho sabeu tots els que escolteu, que són una forma poètica cantada, moltes vegades que es feia, i tenen diferents maneres d'acostar-se a Déu. Pot ser donant gràcies, pot ser demanant, pot ser suplicant, pot ser... no sé. I el Salm va, d'aquesta manera poètica, et va dient el que s'expressa. I també una altra de les coses que en el Salm surt molt, és la paraula senyor. En molts Psalms surt, i això senyor referit a Déu. És clar, lògicament, no? El que ha triat el Joan és el 119, perdó, que és potser el més llarg, perquè els Psalms són més curtets o menys, no? I si mires tu i Joan ho deus detenir, el començament del 19 diu que estiguem a contacte, o sigui... A veure, oi que n'hi ha una petita observació en el començament, no sé si n'hi ha jo, però ho diu el 19 i què diu? Diu dixosos aquells que hi ha conductes intetxables, i els que caminen en l'ali del senyor. És el paràgraf de l'antífona que podríem dir segurament entre Berset i Berset, no? És el que inspira tot. I això a mi m'agrada molt, perquè és veritat, dixosos. Bé, el Joan ha triat aquest. Ara llegirem uns Bersets de dos en dos, i si tu ets tan amable, els pots comentar. Diu, és del 97 al 112 tu has triat. Effectivament. Sí. Diu, com estimo la teva llei, tot el dia a la porta, el pensament? Gràcies als teus menaments, tinc més seny que l'enemic, perquè me'ls he fet meus per sempre. Soc més instruït que tots els meus mestres, de tant que m'edito el teu pacte, guardar els teus preciptes em fa més assenyat que els ancians. Bé, això el connecto amb l'Avengelli d'abans. Si jo sóc capaç de néixer com a home nou, és evident que no és amb una... I ara faig el que em sembla, perquè hi ha una manera de fer, una manera de treballar, una manera de dur a terme el reine de Déu a la Terra, i el que m'està dient és, a mesura que vaig fent això, estic més feliç... I més assenyat. Soc més assenyat, i per tant, si soc més assenyat, també soc més exemple pels demés. Però hi ha una cosa bàsica, que això no és arrencant d'allà un ensemble, sinó arrencant des del fet que he nascut com a nou. Per què vens de dalt? Sens dubte. Ara tenia una cosa que a mi m'agradaria dir. Una cosa, quan venim de dalt, sempre hi ha una aspecte que no podem oblidar, que és l'especte de la fe i l'especte de l'esperit. La fe és una cosa que no la té tothom, que cal treballar-la, i l'esperit no bufa cada dia. Per tant, hi ha que buscar-li els àmbits, hi ha que buscar els moments, hi ha que fer una recerca d'això. Això no ho venen al cor d'inglès. No pensem que tenim la sort que, quan l'invoquem, sigui en qualsevol moment, sí que bufa. Perquè quan portes molts anys ja de vida, això ho vas trobant, sempre que t'aturis el... Però no ens deixa mai l'esperit, perquè forma part d'aquesta trinitat. L'esperit no se'n va, però l'important és arribar a escoltar. A vegades el que se'n va és el meu uïda. L'esperit hi és, però el meu uïda a vegades no sintonitza adequadament, desultadament. L'esperit és evident que hi és, però el que va és el que no soc sóc jo. No sempre estic preparat. Vivim en un món que està molt ple de missatges i moltes coses, i això de vegades pot destorcionar, però per això la meditació és una bona cosa. Tornem a llegir dos trossets més. Diu seguint, eh? Diu, a part dels meus peus del mal camí, vull viure ten a les teves paraules. Les decisions que has pres no les defujo. Tu me les has ensenyades. Quina dolçó les teves promeses. Les trobo quan em parlo, més dolces que la mel. El seny em ve dels teus preceptes, i per això detesto els camins enganyosos. Continues des, senyor Juan. Sí, aquí hi ha una part que no està de moda, gens, que és el tema dels preceptes. Estem en una societat en la qual de fugim tot el tema dels preceptes, i no podem oblidar que els preceptes a ser-hi i són. El que cal és entendre-los adequadament, treballar-los adequadament, però això és una cosa que va una miqueta contracorrent de les moviments de qualsevol tipus, que hi ha avui en dia, que és llibertat en totes les direccions de qualsevol moment. I faig que l'adonisme que tenim, que no podem de fugir, vivim o en vivim. Ens agradi més o ens agradi menys. Llavors no podem oblidar que sí que hi ha uns preceptes. Sí que hi ha una determinada manera, potser la paraula precepta no és la més adient, però sí que hi ha una determinada manera que el senyor vol que fem. A moment ja seria una bona praxis. Sí, una bona praxis. I amb un d'allò, i amb un tècnic també, no? Igualment. Amb totes les coses de la vida. Aquest menament d'estima als altres com a tu mateix, fos és la... No, podríem... Si resumíssim exactament estima Déu i estima els demés com a tu mateix, els preceptes es complirien. Però no bé per aquí, i és clar, a les hores val la pena que vagin instruint-me. Efectivament. Cal treballar-s'ho. És com, quasi, tota aquesta vida cal treballar-s'ho. Déu, no li donen el títol així com així, no? No. Per això es pot reneixer encara que siguis vell. Sí. Perquè ara un torno amb l'Avengeri d'abans de Sant Joan, és a dir, no hi ha edat per reneixer-ho. Es pot reneixer en qualsevol moment. És més, jo crec que més d'un reneixem sovint. Perquè... Anem renovant reneixa. Efectivament. Bueno, aquí entraríem amb aquestes dues... Allò que deies que... que és la estimació i el perdó. I el perdó, efectivament. Aquí entraríem amb aquesta joc. Per això és tan important per mi el perdó. Jo valoro molt que l'Ava, el nostre pare, té un perdó infinit envers nosaltres. Que això m'ajuda a perdonar-me primer a mi mateix. Perquè vaig a perdonar moltes més vegades de les que sembla. I després a perdonar els tercers. Aquí un moment, un moment. Deixem abans del... Si no perdonem, l'amor queda... De banda, no? Efectivament. Perquè les persones necessitem... Però jo crec que el perdó... El perdó és que... No, el perdó que deia el Joan d'un mateix és molt necessari de dir. Senyor, aquí en tens i perdona'm. És un acte d'humilitat i de donar-te compte de la teva petitesa. De banda de les vicis i tuits de la vida, i de la veritat de tot. El que no pot ser és perdonar. O sigui, perdonar sempre. Però no perdonant el sentit de... Bueno, perquè jo tinc poder, jo et puc perdonar. No, per aquí no va. O sigui, el perdó té que anar acompanyat de compassió. I la compassió no és que tens que et fa pena. No, no, no, la compassió és veure que els defectes dels altres doncs els pots perdonar perquè és humans. I segurament perquè jo en tinc més que altres. I llavors, per això necessito primer per donar-me a mi mateix, perquè no sóc capaç de fer aquesta reflexió d'humilitat, perquè al final el més petit de tot sóc jo. No, ja ho diu. No són els altres. I llavors aquesta posició que deia la Lina és veritat, a vegades és una posició d'una certa prepotència. Et perdono. No, no, gràcies. No et perdono. No, va, per aquí. Molt bé, Joan, això m'agrada molt. Bueno, continuem. Diu, la teva paraula és llum dels meus passos. La claró que il·lumina el camí. Jo he jurat i ho mantinc. Guardaré les teves justes decisions. Són grans senyor les penes que s'ofreixo. Dona'm la vida com havies promès. Accepta, senyor, l'ofrena dels meus llavis. I fes que prengui els teus designis. Continueu este, caballero. Sí, jo una part per mi té molt important, que és que una cosa de les que et meto i accepto i em toquen són les penes. Això no és un camí de roses i flors, hi ha roses, flors, violes i espines. I les penes formen part de la vida mateixa. I les penes formen part d'això que m'ha de passar i em passa, i que jo vaig d'acceptar amb bon grat i la providència divina sempre dic que és infinita. I l'home, amb la seva prepotència, perquè el llarg del temps s'ha de tornar cada vegada més prepotent. Ens pensem que tenim un domini de tot. Jo sempre dic que el coronavirus ha vingut a ensenyar a molts prepotents que un bitxito petit i desconegut ens ha posat del revés. Llavors cal agafar-s'ho. No enteneu, enteneu amb tanta prepotència. I la providència divina inclou coses que em van bé, coses que em van malament amb penes, patiments, marifetes... I en totes aquestes coses, jo les haig de veure-les al costat positiu per acabar-me fent com diu per aquí més sàvi. Normalment, quan un li surt una malaltia, o el de diòstic en una malaltia que és bastant greu, el primer que fa, i jo per què? L'important és dir que hi hagi els altres, i jo també. És a dir, acceptar moltes vegades, acceptar aquesta pena que et ve i pensar que ja m'ajudaràs tu perquè jo sola no puc. Effectivament. Continuem. Diu, la meva vida està sempre en perill, però no oblida la teva llei. M'han parat una trampa als injustos, però jo no em desviueu dels teus preceptes. Tindré sempre pererència al teu pacte. És l'alegria del meu cor. Compliré d'acord els teus decrets. I del tot i per sempre. I aquí s'acaba el que tu havies triat. Jo crec que en aquí hi ha una cosa per a mi també important, que és que m'estan posant per anys permanentment. A veure, la societat evoluciona de manera determinada i a vegades ens converteix en una espècie de grup minoritari, a vegades insultat, a vegades menys tingut, a vegades passa res. Jo sempre dic tot això. Va començar a les catacumbes. I els agafaven i els tiraven els llaons. I a pesar d'això, rellistien. Els nostres sants patrons d'aquí de Sant Just són un exemple d'això. Llavors cal posar l'esperit en repòs. No cal deixar-se seduir per les propostes que ens va presentant al món, que són les propostes en moltes vegades, en moltes truques, enganys, en molta... I a fibres. Sí, i a fibres, totalment. Però sí que és evident que hem de conèixer el món per poder estar a costat dels germans, perquè aquest món que és tan de vegades tan poc humà, no tot el to més així, però hi ha una part que és poc humana. Llavors nosaltres es coneixen aquestes parts per poder estar a costat dels germans. I aquí també entrarien aquestes, d'allò que, quan es diu, tindré sempre per arència el vostre pacte, és l'alegria del meu cor. Això penso que l'alegria del cor és important per poder ser viure en aquest món, justament, que hem de portar el missatge de Cris. Sí, però jo sempre dic una cosa, el missatge de Cris l'hem de portar en fets. Sí, en fets. I en fets ben palpables, perquè un dels secrets és mirar com se queren, no com diuen que se queren, que això és el que està més de moda, perquè més humà, teòricament, que en aquests moments la societat no ha sigut mai, som absolutament, des del punt de vista teòric, més cara mai. Estimem i donem drets als animals i tothom aquí, tothom, i teòric, com ara mai. Els fets són una altra cosa. Jo que he viscut molt a la vora missioners de l'Àfrica, amb els quals he col·laborat i ajudat, sempre dic que l'ajuda varia amb els quilòmetres de distància. I llavors aquí tots són molt... Molt bonics, però jo us puc explicar... Podria explicar casos d'un íntimà amic meu, que ha estat treballant a Burkina, fa su país més pobre del món durant molts anys, i en el qual els fets són diferents dels discursos. Llavors jo crec que està bé de discursos, però fets. I fets començant pel de més a la vora, perquè tots tenim un sentit del que està a 5.000 quilòmetres. No, el que està a 100 metres. I sempre dic que quan em trobo el de matí el bon dia. I amb bona cara. Si sé que està malalt li pregunto què és el que li passa. Bé, Joan, ha estat un plaer. Igualment. Moltes gràcies. I mira, nosaltres... Com a membres de l'Església, i com podríem dir, no perquè ningú se quegi l'exemple, no estroni res, però això que ens doni consciència a cada un de nosaltres, que el nostre comportament és molt important. I com jo comporto sense voler impulsar o perdonar els demés, segurament es transmet. Perquè crec que el món avancem perquè n'hi ha més bondat que maldat. Si no fos així, el món no avanceria. I per tant, quan més vol siguis tu i vol, vol dir ai, vol dir, vol d'acord, amb aquest spirit de dalt, doncs que ens il·lumini, que ens ajudi, i sempre pensem que tenim un gran amic. Molt bé. Que és Déu. I no confondre el bo amb el buenisme. Això. Que està molt de moda. Tots són bons. Gràcies, Joan, per tot. Vinga, a vosaltres. Ara no tenim temps. Només volia dir a tots els ullens que l'Avenjeli, que es llegirà aquesta setmana, és el tercer del temps ordinari, perquè entra el Nadal i la Pasqua, o sigui, la Quaresma, n'hi ha uns dimetges, que en comptes de llegir, no hi ha continuació després del baptisme de Jesús, i a les coses s'agafen una liturgia del temps ordinari, que és quan s'acaba la penta costa, que són el temps que es llegeix el resto. I senyors, moltes gràcies, fins la propera, i si volen escoltar aquest programa el tornaran a sentir, dissabte a les dos quarts de dotxe. És així, Carlos? Gràcies per tot, Carlos. Adéu a vosaltres. Adéu-siau. Són Justencs i Sant Justenques, i gràcies, senyor Joan. Gràcies.