Veus Parròquia del 2/3/2022

Vinga, doncs som-hi amb una altra secció de l'espai de veus de la parròquia, aquest programa que es fa a cada dimecres. I avui tenim amb nosaltres el grup de Justícia i Pau, concretament en Jesús Castro i també la Dolors Cardona. Hola, bona tarda, els dos. Bona tarda, bona tarda, bona tarda. Doncs bé, comencem el programa de veus de la parròquia, com hem dit, un altre espai més, una setmana més. Avui el missatge és clau, Jesús i Dolors. I tant, avui ens trobem en un dia clau per la pau del món. Desgraciadament aquests dies estem vivint una guerra, la guerra d'Ukraine, o de Rússia amb Ukraïna, doncs que ens ha portat a començar el programa d'una altra manera. I en aquests moments nosaltres ens agradaria llançar, com a Justícia i Pau de Catalunya, s'adherirà a la plataforma, aturem la guerra que avui aquest vespre a 2.47 de la tarda, quantitat d'entitats recolzaran aquesta iniciativa al costat del poble d'Ukraïna. També, des de Justícia i Pau de Catalunya, hi ha dos missatges cristians. Una és una pregària que es fa avui, dos de març, s'ha fet aquest dematí a les 11 del dematí fins a les dues. Que és un espai de pregària a l'Església de Sant Pau. Però n'hi ha una altra demà que recollirà a la catedral del mar, a Santa Maria del Mar, a les 7 de la tarda recollirà totes les línies cristianes, que sabeu que el cristianisme té diferents esglés, la catòlica, la protestant, l'orthodoxa. Serà una pregària interreligiosa. Llavors, el comunicat aquest que aturem la guerra, aquest comunicat és realment molt interessant. Perquè diu, les vostres guerres i les nostres morts. Diues, toca tornar a dir no a la guerra. L'atual agressió militar del govern rus contra la població ukraïna, fruit de l'atenció acumulada des de fa 8 anys, impacta en la vida de desenes de milions de persones, i empenya el conjunt de la humanitat cap al desastre. Ho deixaria aquí, perquè aquest missatge ja es dirigirà segurament a través dels mitjans de comunicació i el sentirem. Clar, hem dit dolors que serà damà, avui és la trobada justícia i Pau de Catalunya, i per tant la nostra, que és d'aquí Sant Just, ens adherim en aquesta plataforma que es dirigirà avui a 247 Barcelona, que hi ha aquesta gran manifestació de tornar a la guerra. Molt bé. Ara el Jesús també té alguna coseta, dir-hi. Vinga, Jesús. Ahir mateix, el Ajuntament de Sant Justes Bern ens va convocar, va ser una convocatòria molt ràpida, perquè tots just van començar a sentir la convocatòria a través del WhatsApp a les 4 de la tarda, i ens vam trobar quasi 40 i 50 persones a la plaça de la vila, que va ser bastanta gent, debut a poc temps que havia hagut. Aquesta convocatòria era exactament per convocar un minut de silenci per la Pau, i per la condena de la Invisió Militar a Ucrania. Correcte. És molt important convocar per demanar la pau, perquè aquest minut de silenci serveix per reflexionar com van reflexionar tots els que estàvem ahir a la plaça, no? Per reflexionar una mica sobre la situació actual. Hi havia no només Rússia i Ucrania, sinó tot Europa, perquè el que havia de fer, un conflicte d'aquesta alçada acaba tenint repercussió, no només d'inclus a Europa, també a nivell mundial, per tant, d'alguna manera també ens acaba afectant. Tens tota la roda del món, però és que, a més a més, el concepte de la pau actualment és molt més àmplica a la guerra d'Ucrania desgraciadament, perquè actualment hi ha guerres que encara duren fa molts anys, com més, per exemple, la guerra de l'Iraq, la guerra de l'Iran, la guerra de Siria, que ja ha portat molts morts i molta gent que ha hagut de marxar, molts refugiats, i que encara continuen vives. I totes les guerres actualment hi ha a l'Àfrica, a l'Àfrica el continent que tenim tant a la vora de nostre, i hi ha una quantitat de conflictes amb molts morts, i a part d'això és que, per afegir-hi encara més qüestió negativa, tenim tots els morts que hi ha, actualment, per la qüestió de la climatologia, perquè el que és la regió africana del Sahel, que hi ha unes 8 o 9 estats, els refugiats s'estan passant d'un cantó a l'altre com poden, perquè no tenen menjar. Els refugiats pel clima, no es diria? El clima, exacte. O sigui que també és un altre tipus de guerra, perquè en definitiva aquest ve a donar per la natura, no? Sí, sí, totalment. O sigui que el concepte aquest de la pau, jo crec que ens l'hem de fer molt més real de el que ens sembla, només, és important el d'Europa, però també és important el del planeta, no? Sí, sí, sí, el que havia a la fi ha estat necessari. A vegades que el que passi un fet aquí a la vora nostra, perquè ens parem a pensar una mica, també, a obrir la men i a pensar, realment, també, que segueixen a vent i guerres. No només ara, en el cas d'aquí d'Europa, però segueixen a vent i guerres als altres continents. Sí, sí, totalment d'acord. A més a més, tots els desplaçats que tenen lloc amb les guerres, no ens rebut aquesta collida, de moment, Europa està reaccionant molt bé. Acollint, estem tots amb moltes ganes de caronar aquest poble que està patint, però altres pobles s'han trobat molt sols amb els seus desplaçaments i les seves... Sembla que hi ha gent refugiats de primera i refugiats de segona, no pot ser que un país deixi passar a refugiats d'un país i els de l'altre, per una qüestió bèl·lica igual, no els deixi passar una mica... Aquí també cal parar-nos, perquè... Són reflexions molt profundes que cal fer, i globalment el món canviarà moltíssim, de tot el que ha dit el Jesús del canvi climàtic, de totes les coses que haurem de reflexionar que al món ens hem d'ajudar tots. Llavors jo, si em sembla Jesús, voldria mencionar que Justici Pal de Sant Just, davant de la iniciativa que va tenir ahir l'Ajuntament, molt interessant que l'alcalde ens va dir que seria la Casa Pairal, seria el nostre conductor, ens tindria informats per parlar de fer alguna acció que cal fer. Nosaltres, Justici Pal, aquest vespre, amb la trobada de les diferents entitats amb ganes de treballar en aquesta finalitat, es posarem de que anirem i col·laborarem totalment amb l'Ajuntament, per el que faci falta. De fet, ahir l'alcalde en Joan Vassa Ganyes ja va dir que va avisar la ciutadania que estiguéssim atents a mitjans, a les notificacions d'internet, de WhatsApp, perquè la col·laboració entre l'Ajuntament i també el poble d'Ukrania, que seria una cosa real, que ja hi hauria ajuda. L'important és que encara que vam ser de moment poca gent, perquè la convocatòria es va donar molt ràpid, nosaltres igual que altres pobles, hi ha moltes ganes de trobats amb aquests fets, la gent és molt solidària i té ganes de col·laborar. Sí, sí, sí, sí, efectivament. De fet, aquest vespre, a les 8 de la tarda, tenim una trobada important per parlar del conflicte i les possibles ajudes o qüestions de recollida, si fa falta d'aliments, medicaments, com s'ha fet amb altres guerres anteriorment. Nosaltres aportarem una miqueta, el que ahir la nit vam estar reunits al grup de Sant Just sobre les possibilitats de convocar una manifestació, però que realment nosaltres, aquesta possibilitat, com que ja va sortir l'oferiment de l'alcaldia al municipi, ja la vam desestimar. I en canvi ens adherim totalment a la crida de l'Ajuntament per fer penya amb ells. Clar, efectivament. Llavors nosaltres tenim una mica de guió amb l'experiència que tenim d'altres guerres, que no sé per què, per tu segur que no vas viureu, perquè devia ser molt petit. Jo no... potser segurament sí que existia, clar que sí, però no tinc massa consciència de com van anar els fets o de com... Doncs fa 26 anys hi va haver també una guerra europea, la primera després de la segona guerra mundial, important, que va ser el desmembrement de l'antiga Yugoslàvia, en què hi havia la confederació d'estats d'un dels quals era Bosnia. La desfeta de l'Aurs, no? Exacte. I aquesta guerra, aquesta guerra tenia... aquest estat tenia 8 o 9 estats petits dintre dels mateixos estats, nacions diferents, un dels quals era Bosnia, i aquesta Bosnia la peculiaritat que tenia és que són musulmans en majoria. És una nació musulmana dintre d'Europa. Sí, sí. Però, curiosament, van ser d'alguna manera atacades d'una manera com ara estan a Ucraïna, les forces cèrbies van invadir amb els seus tanks i tota la seva infanteria i tota la força militar al territori de Bosnia. A llavors, Sant Just ens vam afegir primerament com a informadors de la situació de l'agenda Sant Just a la plaça de la Vila, cada dimarts durant una sèrie de mesos, explicàvem com si fos un diari la realitat que es vivia allà. I, paral·lelament, van fer dos recollides en dos moments diferents d'aliment, sobretot. I la primera vegada van recollir dos tones d'aliments, i la segona vegada quatre tones. Però era també per Kosovo, que també va venir després d'aquesta, tot per a la mateixa. Per tant, en base a aquesta experiència, nosaltres aquesta nit oferirem el nostre petit gra de sorra, per si es vol aprofitar alguna cosa. Entenc que esteu parlant d'aliments, també de medicaments, perquè el que s'està veient últimament als mitjans són, per exemple, jo el que l'últim que he vist ha estat un hospital d'infantil en un soterrani i la situació és dramàtica. El primer real és salvar els nens i nenes, els nadons, els que estan allà, però realment que estiguin en un soterrani, escoltant els sorolls, les alarmes, dels tretes, les bombes, fa posar la pell de gallina. Fixa't, Núria, que en el fons no sé ben bé la quantitat de gent que la població d'Occaraina, no sé si són 40 i pico de millons, són molts milions. Ara ho consulto. No sé molt bé, però fixa't una cosa, que de moment ha sortit encara no un milió de persones. Per tant, hi ha molta gent que estan a les seves cases, en els seus llocs, intentant a veure què passa, imagina't quin patiment durant 7 dies... 41 milions. Sí que són molta gent. Imagina't tu, el patiment d'aquestes persones que no sabran on anar. Les guerres són una sensació molt dura. Deixeu-me el record sempre. De fet, aquesta guerra és un error total. Està fora de temps. És a dir, mai s'havia produït aquesta força bruta contra un país inferior. Igual com tampoc s'haurien de produir aquestes morts a la Mediterrània dels refugiats que moren a les panteres. 4 mil ofegats l'han passat a la Mediterrània. Això no té cap lògica. No hi cap en el món d'avui. I aquesta guerra tampoc té cap lògica. Ara hem de dir una cosa que ens sembla que val la pena, també, apuntar. Hi ha entitats que surten beneficiades d'aquesta guerra. Qui surt beneficiat d'aquesta guerra? Doncs aquesta guerra surten beneficiats les fàbriques d'armament, els comerços d'armament i els que financien les guerres a través de l'armament que permeten fabricar les armes. Aquests són els grans beneficiaris de la guerra i són els que sempre, d'alguna manera, tenen algú que veure amb les guerres. S'acaba una i ve l'altre, s'acaba una i ve l'altre, s'acaba una i ve l'altre. I cada una pitjor, ara estem en un punt màxim, pitjor ja no pot ser. Però convé dir-ho, convé dir-ho, perquè hem de ser conscients també que hi ha qui es beneficia d'aquesta situació. Clar, sempre en una guerra malauradament hi ha moltíssima gent que pateix, hi ha moltíssima gent que ho passa malament, però també hi ha una part que s'han acabat beneficiant. I de fet, fa unes hores, Pedro Sánchez ha dit que han anunciat que Espanya enviarà material ofensiu a Ucrania. Crec que han dit a població civil per defensar-se, però la qüestió és que hi ha material d'aquest tipus d'entremig. Sí, i l'utrícia és que no ha fet cas a l'altra part de govern, perquè ell no governa sol. Hi ha una altra part que el grup de Podemos que ells volen reculsar Ucrania, però que el tema armament no s'hauria d'apullar amb armament. No ho sé, ha tirat pel dret. Això també et fa pensar molt. Et fa pensar molt, perquè Espanya és un país productor d'armament. Molt tant, sí. Una de les seves riqueses és això. I Espanya és un país que hi dedica molts milions diaris per l'armament. I tenim una gran pobresa de població, una pobresa immensa. En canvi, per l'armament mai s'ha qüestionat de dir, escolta, en tens la pandèmia, baixem tota una miqueta a tots aquests pressupostos i dediquem-nos una mica a checkar el país. En canvi, per l'armament, no sé, ells hi dic molts mils de... No ho sé, però l'Arcadi Oliveira sembla que feia conferències i xerrades i reunions. Quan treia el tema de l'armament i de la indústia armamentística i dels millons que es destinaven a Espanya, sempre eren unes xifres estradiusferiques, jo pensava, però hi ha això. Només ho sap ell, i ens estem acabant aquí, com a boca a dalt, mirant aquestes xifres. No ho sé, però sempre era un... A mi l'Arcadi sempre m'agradava, perquè era un home, que les seves conferències eren classes de pedagogia. Eren classes. Sí, sí. Les classes de... dits de pedagogia, perquè hi deixava un punt d'esperança. Nosaltres, perquè, clar, quan veus aquesta immensitat i veus aquestes coses, també s'hi dius que puc fer jo. Sí, dius, vinga, apaga i vam on els que em diuen, eh, que està allà. Sí. I també ells sempre es deixava un punt d'esperança, de dir, comença, fes el teu camí, anem tots junts, al final guanyarà, guanyarem, no? Però clar, tot això és un aprenentatge. I vam tenir la sort d'haver tingut una persona entre nosaltres d'aquest estil. A vegades parlem de profetes, i sempre els profetes surten a l'Antic-Testament. Sempre ens els posen de l'Antic-Testament. Jo penso que en l'actualitat també hi ha gent que té una claritat per transmetre uns valors humans, i en aquest que jo l'arcadi, el bisbe, que és el dàliga, hi ha tota una sèrie de gens que disfolin, i aquests són els profetes del nostre temps. Un profet era una persona capaç d'avisar la societat, de moments catastòfics, de dir, escolta, aneu al tanto, la vostra societat està, això de fa molts anys enrere, la vostra societat s'enfonsarà, esteu malgastant els diners, vindrà temps de saquera, era un visionari. Doncs jo crec que actualment tenim visionaris del moment, però amb la gran sort que ens deixen un punt d'esperança. Sí, sí, sí, sí. Això és el que... Els pioners que van començar a parlar d'aquestes coses, i amb una sensibilitat que va transmetre, va ser en Gandhi, que era una persona que a través de les vagues de fam que va fer, per defensar els principis de la pau, fins i tot va vencer un imperi, com el imperi britànic, en aquella època, era una nació més potenta del món. Sí, sí. I el va vencer, van haver de marxar de la índia, perquè els va vencer amb la manera de parlar i de comunicar-se, i d'actuar, no? I un altre que també ha estat més cap aquí, ha sigut el Martin Luther King, que tenim l'agrupament aquí, Sant Just, que té el seu nom. Sí, l'agrupament, escolta... Escolta el Cau, el Cau. El Cau, Martin Luther King, que ja porta ara 50 anys i pico, no? Sí, van fer 50, fa un parell o tres, deuen tenir 50 pocs, 53, més o menys, els mateixos anys que l'esplai, que l'altre... És més antic, l'agrupament. L'agrupament és més antic, perquè abans de l'utter king hi va haver un altre agrupament, que després va parar i va sortir l'utter king. Aquesta primera, i en Toni no tens. Sí, vale. I aquí hi ha gent, encara som de la meva edat, que havien estat aquest primer grupament de Sant Just. I, bueno, el desmuntut també, el bisbe anglicà de Sudàfrica, que va morir aquest més de gener, més de gener, que un apòstol de la pau, i tants i tants i tants persones, que el millor no se'n parla, però que també han deixat patxada, perquè han estat, diguem-ne, capaços d'arribar fins al final per defensar la pau i la realitat de que la gent necessita viure d'una manera amb una convivència de germanitat. Ja seguint aquest fil que diu el Jesús, que en hi ha una mica el sentit. I adaptant-lo amb el que estem vivint aquests dies, me sorprèn molt que dintre de Moscú i de diferents ciutats russes hi ha gent del país de Rússia que estan sortint al carrer. S'està manifestant. Aquesta gent té una valentia tremenda, perquè si els agafen i els porten a la presó, els hi cal per a la presó. No és allò de dir, vaig a una manifestació i després podré sortir i potser pagaré una multa, i jo podré sortir aviat. Aquesta gent pot passar-se anys a la presó pel fet que, en un moment tan delicat del seu país, ha de ser capaç de dir, no volem aquesta guerra. A mi el poble russi s'ha de fer unes accions. Tenim un assenyustent que, periodista de TV3, l'Allesmin Córdoba... que és la dona del Jordi Martí. Però em fa pensar també, ja sé que Ucraïna és la gran sacrificada i el gran dolor per l'actitud d'aquest senyor, però estic pensant dins del seu país. Quanta gent està patint en aquest moment, també, que no està d'acord amb aquesta guerra? No els informen. No poden dir la paraula guerra. Els mitjans d'informació... Ufensiva poden dir, no? Poden dir alguna història, però res de guerra. Quina manipulació, quina manera de no deixar informar. Això és preocupant. I la cosa ja ve d'anterior. Quants líders de l'oposició el Putin ha fet agafar o els enverinat o periodistes que volien dir la veritat? Molt suspidors, eh, tot? Aquest senyor sacrifica el seu poble, també. Aquest senyor sacrifica el seu poble. Per tant, de no espantinar-se a ell? De fet, estem en un punt molt delicat i un punt molt especialment difícil. Però, tal com deia l'Arcadi Oliveres i altres persones, no s'ha de perdre mai l'esperança. I aquí s'entén de jugar a la partida, nosaltres, que hem de ser positius tots. Intentar despejar les incògnites, que no el temps s'anillant despejant, el temps va a favor que això acabi, va a favor, i he de aprofitar les oportunitats que es plantejen per guanyar espais de pau i de respecte. Però a tot el món, diguem-ne, a tot el món, perquè a veure, el planeta actualment té prou mitjans per poder alimentar la població mundial i que ningú passi gana. És la distribució, no? Com està distribuïda aquesta riquesa? És la manera en què es distribueix i l'actitud que tenen, l'actitud egoista de no fer-ho. Però ara hi ha un pla de Nacions Unides, que en diuen el conveni de Nacions Unides per la pobresa de l'any 2000, que en el curs de l'any 2000, cap persona del planeta pugui quedar-se sense menjar, és a dir, morir de gana. Això és una signat per als 200 estats de les Nacions Unides. I això està amb vigor. Són aquells objectius que s'han marcat. Sí, objectius d'educació. Els ODS, que en diuen, no? Els objectius han desenvolupament sostenibles. Del mileniu. Això és important. I ara que he mencionat tantes vegades l'Arcadi, l'Arcadi ens parlava que són constructors i constructores de la pau. Cada un ha de ser un constructor i una constructora de la pau. Hem de ser piguer caminar i ser capaços, primer com a persones i després compartint el que sigui. Tenir aquesta visió pacífica de les coses i compartir i ser piguert a donar, escoltar. Hi ha tantes coses a fer. Ens queden un parell de minuts. No sé si voleu afegir alguna altra cosa. Seria un tema que en podríem estar parlant tota la tarda, fins les 10 de la nit. Però hem de deixar en un punt. Jo crec que ja ha quedat molt clar la idea que volia el transmetre. Des d'algú de Justícia i Pau d'aquí, transmetent també aquestes diferents reunions o trobades. Suposo que al llarg del transcurç d'aquests dies anirem sabent més cosetes a través de la ràdio o dels mitjans. Gràcies per haver vingut. A tu, Núria. I per haver fet un programa més. Moltes gràcies, Núria, per tot. Que vagi bé. Adeu. Gràcies per haver vingut. Gràcies per haver vingut. Gràcies per haver vingut. Gràcies per haver vingut. Gràcies per haver vingut. Gràcies per haver vingut. Gràcies per haver vingut. Gràcies per haver vingut.