Veus Parròquia del 16/3/2022

Bona tarda, avui farem la dinàmica del programa una mica diferent. Doncs en primer lloc parlaré de la història de Sant Just i després farem la part dedicada a les notícies. He decidit de fer-ho així per continuar parlant d'aquell magnífic retaula renaixantista que es va perdre en l'incendi de l'any 1936. Primer, pensava que ja no hi hauria ningú que l'hagués vist, però sí. He trobat a dues persones que encara que l'any 1936 eren uns nens, sí que el podrien recordar i he anat a preguntar. Primer, a la Glòria Ripoll, que l'any 1936 tenia 8 anys. I em diu ella que del retaula no se'n recorda, però del que sí que se'n recorda és de les parets de l'església, que estaven pintades de color blau fosc amb moltes estrelletes platejades i que feia molt bonic. I després he parlat amb l'Alexandra Fontova, que era una mica més gran. Ell tenia llavors 11 anys i sí que se'n recorda del retaula. Em diu que era molt gran i que tapava tota la paret del presbiteri, que tenia moltes pintures, però que eren tan negres i fosces que apenas es veia el que estava pintat. El que sí recorden tots dos, molt bé, és l'incendi i l'església cremant i com van fer baixar les campanes i se les van endur i que hi havia molta gent que s'ho estava mirant. Però el que sí que he trobat és la descripció que de la nostra església i d'aquest retaula em fa un adult, que va viure a finals de 1700 i principis de 1800. És l'escrit de Don Rafael Amati de Cortada, Baró de Maldà. Ell vivia a Barcelona, al Palau Maldà, a tocar de l'Església del Pi on avui hi ha les galeries Maldà. Tenia una casa esplugues al costat de l'Església de Santa Magdalena, Can Cortada, que encara existeix avui en dia. Anava molt sovint a Can Cortada i coneixia bé Sant Just d'Esvern. Ell va escriure en un diatari conegut com Calaix de Sastre, que escriu durant moltíssims anys la seva vida quotidiana. I gràcies als seus escritos podem conèixer moltes coses de la seva època. Explica amb una gran presidió de detalls on està situat Sant Just i què és el que hi ha. I en la descripció que fa de l'Església, que on dius la llegiré tota, parla del retaula i diu literalment Les llantes de l'altar major són de plata, i l'altar és deurat, amb molts bons treballes d'escultura. Les imatges dels sants patrons, Sant Just i Sant Pastor, són escultures exemptes de vultor, i estan col·locades dins d'un nínjol situat sobre el sagrari. És una descripció força interessant. Hi ha una persona que vivia al costat de la Basilica del Pi i que estava acostumat a viatjar i a veure obres d'art dignes, doncs que digués que aquest altar tenia molts bons treballes d'escultura, té el seu pes. Així podem confirmar que era molt valuós, tal com va fer Consta, Dona Alonso de Castilla, rector de la nostra paròquia i contemporani del valor de Maldà, que va aconseguir que el declaressin bé d'interès cultural. En paraules de la seva època, el està privilegiat. Encara que penso que la gent d'abans de la guerra no donava importància a aquest retàvula, no li dava la importància que es mereixia, perquè el trobava amb ell fosc i lleig. I no sé per què Mussan Antonino, que l'any 1927 va arreglar la fornícula i el sagrari, no va fer una neteja de les pintures. A part de l'altar major a la nostra Iglesia hi havia altres retaules, que van anar canviant al llarg dels segles. La història d'aquests retaules es troba molt ben detallat del nostre llibre de capçalera, notes històriques del poble hiperroca i de Sant Just desvern. Eren altres, de més o menys valor, amb imatges de bona talla de fusta o més simples fetes de gris, però es van perdre totes amb l'incendi de 1936. Crec que val la pena de fer esment de dos altres que surten al llibre de Mussan Antonino. Una és l'altar dedicat a Sant Joan i a Sant Antoni Abat. La devoció a Sant Joan Evangelista va arribar a la parròquia segurament des del monestir de Sant Joan de l'Erm, que es trobava on avui en dia hi ha cancullars, i que es va trasladar l'any 1466 al carrer Tallers de Barcelona. La devoció a Sant Joan Evangelista era molt sentida a Sant Just, i l'any 1776 se li va fer un altar nou, un altar de factura barroca de gran valor material decorat a mort fi. La imatge central dedicada a Sant Joan Evangelista hi ha els costats molt ben decorades les imatges de Sant Antoni Abat i Sant Joan Evangelista, que ocupaven els tres nínjols centrals de l'altar. A l'altar hi havia pintures de gran valor realitzades per a un dels millors de xebles del pintor Bilardo Mat i que representaven escenes de la vida de Sant Joan Evangelista i de Sant Antoni Abat. Un altre altar notable era el del Sant Crist, que l'any 1876 es va traslladar a la capella del Santíssim. En Rafael Amat i de Cortada ens fa una descripció d'aquesta capella en el seu diari, Calaix de Sastre, i també en uns altres escritos del seu llibre, excursions de Rafael Amat de Cortada i Sant Just per Catalunya i Rosselló de finals del segle XVIII, que li va publicar el centre excursionista de Catalunya l'any 1919. I ens diu, és una capella feta amb el major primor, decorada amb uns quadros de l'escena del senyor i alguns passos de la sagrada passió pintats i treballats per a un tal Mariano Illa, el gust i gastos del senyor rector actual Don Alonso de Castilla. Aquestes escenes pintades les expliquen més detall mossèn Antonino, i es diu que representaven escenes de la passió del senyor, l'audició de l'Ortegetge Maní i la pujada al Calvari. Aquestes teles van ser retirades i guardades al museu de la rectoria fins que el 1936, com d'altres altres coses, van desaparèixer. El baró de Maldà no explica res de l'altar, però mirant la fotografia del llibre de les notes històriques de mossèn Antonino, podem veure que és un altar d'estil xurrigarès que amb columnes. A dalt hi ha representada la Santa Fàcil, uns àngels a cada costat, el centre, la imatge del crís crucificat, els peus de la qual hi havia la mare de Déu dels Dolors, d'aquelles vestides que no tenen cap valor, que va ser substituïda més tard per una bona talla de fusta prolicromada. L'any 1885, en aquest retaule i aquesta capella, van ser restaurats en agraïment que el nostre poble no havia hagut cap persona malalta d'alcòlida durant la gran epidèmia d'aquell any. És una mica trist que ningú ja pugui descriure com eren aquestes capelles. Aquests dos nens que vaig entrevistar eren molt petits. Encara que l'Alexandra Fontova sí que em va dir, sense que jo li preguntés, que a la capella del Santíssim hi havia unes pintures. Però esclar, jo no puc precisar si parlava de les que hi tenim avui en dia, perquè segons mossèn Antonino, les pelles del pintor Mariano Illa estaven al museu de la rectoria. Ara sí que comencem amb les notícies. La primera notícia és obvia, la guerra d'Ukrania. Malauradament no podem passar per al, aquestes notícies que ens arriben des d'Ukrania i que ens fan posar molt tristos a tots. Des del dissabte, dia 5 de bars, i per iniciativa de justícia i pau, a la nostra església crema una llàntia per demanar la pau. Aquesta mateixa llàntia ja va a cremar quan hi va haver la guerra dels balcans, i també per la guerra d'Irak. És trist, no aprenem. I sempre tornem a caure amb la mateixa pedra, amb la gravant de que cada vegada les armes són més sofisticades, més precises i més mortíferes. M'agradaria parlar-vos de l'entrevista que li van fer el programa radiofònic La Nuit dels Ignorants amb un senyor Joan Enric Vives, tan conegut de tots nosaltres, i que ja sabeu que és l'arcavisba d'Urgell i el copríncep d'Andorra. I perquè li vam fer aquesta petita entrevista, precisament a ell. Doncs perquè el poble de Guizona, a la Sagarra, que pertanya a l'adiòsessis d'Urgell, és el poble de Catalunya on hi ha la comunitat més nombrosa d'eucreinesos de Catalunya. I en el 1726 de febrer, la comunitat greco-catòlica i ortodoxa de la ciutat va omplir l'església perroquial de l'assumció en una motiuacta de pregària per la pau davant l'icona de la mar de Déu Protectora d'Ucraïna. Celebració, que va ser presidida per l'arcavisba Joan Enric, amb la participació del sacerdot greco-catòlic Bolodòmir i el rector de la parròquia, Mohsen Ramon Balaguer, on es va tenir un record pel pare Teresco Gurs, sacerdot ortodoxi, el seu fill, que estan retinguts a la frontera d'Ucrània. De fet, cada dia es fan pregàries a Gizona, el matí i a la tarda, davant l'icona de la mar de Déu, una icona que va ser un regal de Mohsen Casanovas, rector d'aquesta parròquia, i que està entronitzada a l'església de l'assumció. Són pregàries molt participatives, sobretot a la de la tarda, quan s'acaba la jornada laboral. A Monsenyor Joan Enric li pregunten a la ràdio que quin paper ha de tenir l'església en aquest conflicte, i ell sempre tant el llisonador contesta que el papa ja ha pres posició i que ha anat a veure l'ambaixador de Rússia. El papa francès, bé, tots els papes, es n'han estat molt acostumats des de sempre a rebre ambaixadors i polítics al baticar. Però el que no havia fet mai cap papa és agafar el seu cotxe i anar ell a veure un ambaixador. El papa francès ho ha fet. No ha transcendit la seva entrevista, però ben segur que li ha demanat que parli amb els seus superiors per veure si poden trobar una via de diàleg i solució. També ens diu que ha parlat amb càrites de Osasana i amb càrites espanyola per tal de com es té de fer per enviar coses de primera necessitat a Ucraïna. Encara que és millor i més pràctic, enviar diners. Enviar diners a través de càrites de caorroja o de open arms, entitats de tota confiança, que poden controlar millor la situació i saber on fan falta les coses en cada moment. També li han preguntat sobre quina opinió li mereix Vladimir Putin. I ell ens ha dit que Vladimir Putin ha mirat de fer gran la seva pràtria i que això és loable. Que tothom vol que el seu país sigui una gran nació i que Rússia ho és. Rússia té una gran cultura. Pensem en el vellet, la música, la literatura, els museus, les gràcies autodoxes russa. Però que és intolerable el que està fent i que Ucraïna és una nació lliure i que té tot el dret d'existir. I que els ucraïnesos són una gent fantàstica i molt treballadora i que per això estan aquí a Catalunya treballant amb nosaltres. És una entrevista que encara que només dura 7 minuts van la pena d'escoltar, perquè, com sempre, és un plaer sentir les explicacions tan ben donades del bisbe Joan Enric. Tornant una mica amb la Guerra d'Ucraïna veiem que per tot arreu s'ha produït un tsunami de generositat. Hi ha molts llocs que recollim medicines, roba, menjar... Però no pot quedar amagat el projecte que cada any ens proposa Mans Unides. Mans Unides és una organització catòlica de voluntaris que des de 1959 lluita contra la fam, la misèria i l'explotació que ofeguen els països del tercer món, on millons d'essers romans ni tan sols tenen cobertes les seves necessitats bàsiques. Durant tots aquests anys l'acció de Mans Unides ha permès salvar moltes vides i millorar la situació de milions de persones en més de 75 països d'Àfrica, Àsia, Amèrica i Oceania. El tercer món, Mans Unides finança projectes de desenvolupament comunitaris, surgits per iniciativa de les poblacions locals, com poden ser creació d'hospitals i escoles, construcció d'habitatges, accés a l'aigua potable, a l'energia, els recursos bàsics... Els diners arriben directament al seu destí, sense passar per cap intermediari. Mans Unides supervisa els progressos dels projectes i publica una memòria anual de la seva actuació. El nostre país, Mans Unides, informa dels projectes a desenvolupar per tal d'impulsar un esperit de solidaritat per poder anar lluitant efectivament contra la fam i la prudesa. Mans Unides compta en la col·laboració desinteressada de persones, comunitats religioses, escoles, institucions, empreses, mitjans de comunicació, fundacions, joves, etc. És la societat civil que fa possible la tasca humanitària de Mans Unides, aportant els diners per finançar els projectes que han sortit de les mateixes comunitats a qui es vol ajudar. Durant l'any 2020, la societat civil va aportar 35 milions d'euros, i institucions públiques que han volgut col·laborar n'han aportat 7. A les perroques del visbat de Sant Feliu, cada any Mans Unides sugereix un projecte pel que es té de col·laborar. Aquest any, el projecte és per ajudar a quatre comunitats, del municipi de Sant Borja, del Departament del Veni, al nord de Bolivia. La població d'aquest municipi viu en condicions de pobreza marginal, manca de serveis d'aigua, sanejament i resideix amb habitatges pregaris. La gent té un baix nivell educatiu i greus déficits en l'atenció de salut. L'economia es basa en la cria del bestiar, però tenen unes petites parcel·les agrícules. Els homes, per obtenir més recursos, treballen en isent de ramaderes i en empreses que construeixen carreteres, i també hi ha molta emigració. Les dones han de sumir totes les taxques productives de la unitat familiar i les taxques pròpies de les responsabilitats domèstiques. El projecte es dura a terme el Centro de Capacitació i Servició per a la Integració de la Mujer, fundació creada l'any 1998 i supervisada per mans unides, i contribuirà a ajudar a que les dones tingui més poder de decisió dins de la comunitat i millori l'alimentació de la família. La idea és de fer tallers de capacitació perquè es puguin millorar les tècniques de producció agrícola, cria d'animals, apicultura, creació de centres de transformació d'aliments i gestió i comercialització de la producció agropecuària. Els beneficiaris d'aquest projecte són les persones de 126 famílies que en paroles molt vulnerables. Aquest projecte té un pressupost de 92.500 euros. Mans unides financiarà el 76% i el 24% serà portat per la població local. El cap de setmana de l'1 i 2 de març es va fer la col·lecta a la parròquia i es van recollir 659 euros. El propè dissabte, 19 de març, es farà el sopar de la fam on es podrà també col·laborar i on, naturalment, esteu tots convidats. El sopar de la fam és una reunió que es fa cada any. Un dissabte del mes de març, després de la missa, on ve una persona de Mans unides explicar el projecte i en lloc del sopar allà mateix és menys una llasca de pambolli. Això és com un símbol, i els diners que un es gastaria pel sopar d'aquell vespre es donen a Mans unides. La finalitat d'aquest sopar solidari no és tan sol recollir diners, sinó veure la realitat d'aquestes comunitats tan enprobrides i com es desenvolupa el projecte i també conscienciar que les donacions arriben realment aquí les necessita. El tercer tema és parlar d'Esparraguera. El cap de setmana 5 i 6 de març, Esparraguera ha sigut la capital mundial d'Europació. Európació, no Eurovisión. Només escoltant aquestes paraules, a tots ens venen el cap les famoses representacions teatrals de la passió de Jesús que es fan a Esparraguera i a Ulesa de Montserrat. Fer una mica d'història, la passió és una evolució de la tradició medieval dels misteris que es representaven des de les esglésies durant la Pasqua i que mostraven escenes de la vida de Crist. L'origen d'aquesta tradició es situa a Occitània, a voltants del segle X. Aquestes escenes, on primer només hi havia unes lectures de les Escritures, van anar evolucionant i al segle XIV ja trobem espectacles escenogràfics amb diàlegs, música i cants. El Concil·li de Trento, de 1541 a 1563, va prohibir les representacions a l'interior dels temples, i llavors les representacions van sortir al carrer. A la zona del Baix Llobregat hi va haver, durant els segles XVII i XVIII, moltes representacions de la passió, però a causa d'un intens període de repressions, prohibicions i guerres, van anar desapareixent de molts llocs, i no tenim cap text anterior a 1875. A tot Catalunya hi ha una gran tradició de la passió, que es representa a 16 localitats, algunes a l'aire lliure, altres en teatres, i avui en dia encara a dins de l'església. Les més conegudes per nosaltres, per una qüestió de proximitat, són la de Esparraguera i Ulesa de Montserrat, que estan coinciderades festes tradicionals d'interès nacional. La de Cervera, que és la més antiga de totes, i l'auto sacramental de Sant Vicens dels Orts, que és l'única que encara es representa dins del temple. Però no us podeu imaginar les localitats que hi ha on es representa la passió. Per tot el món, en qualsevol país de tradició cristiana, trobareu aquestes representacions. Han format molt diverses, algunes se celebra en cada 10 anys, altres hi participa tot el poble, altres es fan dins d'una antiga padrera, altres seguint una desfilada processional, quasi totes reben ajudes dels ajuntaments locals, perquè es considera que és una cosa que forma part del patrimoni cultural de tots els habitants del poble. Fa temps, sobretot a nivell nacional, aquestes localitats on es representava la passió van tenir la idea d'ajuntar-se, i fa més de 40 anys van decidir de fer una associació. Una associació que va ser en representants de nivell europeu i va tenir el nom d'Europació. L'ànima de que naixés a Europació va ser Maurís Klós, de Mellimmontam, un barri de París, que fins als seus 98 anys va ser un lluitador incansable d'aquesta idea. L'any 1982, o sigui, fa 40 anys, es va celebrar Esparraguer a una trobada de llocs on es representava la passió, i van assistir representants d'Espanya i de França. L'Odelac n'en sí i m'ha ser bo, per part francesa, i Esparraguer, olesa i ull de cona, per part catalana. Aquesta trobada la van idear des del monestir de Montserrat. La primera trobada oficial d'Europació va ser el 1984 a l'Odelac, on hi van anar representants de 10 poblacions. L'any 1989 es van tornar a reunir a l'Odelac, i ja n'hi van anar molts més. A la reunió de París de l'any 1992 ja hi van anar 26 grups. I actualment l'Europació està format per grups de diferents països, més de 80 grups, d'Àustria, Bèlgica, Suïssa, Txèquia, Alemanya, França, Gran Bretanya, Hungría, Itàlia, Holanda, Portugal, Croàcia, Romania, Eslovenia i, naturalment, nosaltres. I per tot arreu. De Catalunya, de les 100 localitats on es representa la passió, només 4 són d'aquesta associació europea. I de l'estat espanyol, una, la passió de Río Gordo, de Málaga. Sempre s'escoll la seu de la trobada per un motiu especial, ja que en 2022 han escollit esparraguera, perquè fa 40 anys aquí es va fer la primera reunió. Esparraguera s'ha implicat molt en aquesta trobada, preparant totes les coses al detall. Jo vaig anar a parlar amb el regidor de Cultura, d'Esparraguera i em va explicar que havien aconseguit la participació de la senyora Laura Borràs, del Parlament de Catalunya, de l'arcavísba Joan Josep Omella i del bisbe de Sant Feliu, Agustí Cortés. Ja, per arrancar motors, vam fer l'últic cap de setmana de febrer la Fira de la Passió. I encara que a causa de la pandèmia no han pogut venir tots els grups en aquesta reunió d'Europació, vindran representants de 24 passions de 16 països. En quatre persones per localitat, o sigui, unes, 96, 100 persones, diguem. Que els han volgut allugar hotels de la comarca, i no a Barcelona. El programa que els enfitrions han fet per els participants deixa molt bé les coses de la nostra zona. El divendres dia 4 han anat a Manresa, a la Coba de Sant Ignasi. Recordem que aquest any hi ha la celebració dels 500 anys de la vinguda de Sant Ignasi de l'Ollola a Manresa. I, mentre tant, els presidents van fer una reunió institucional al Parlament de Catalunya i al Palau Episcopal de Barcelona. A la tarda van anar tots al Monestir de Montserrat, on els van rebre els monjos i van assistir a les vespres. El 17 de dia 5 hi van haver les reunions de l'Assemblea, amb l'assistència dels delegats de cada passió, on hi va haver traducció simultània en 6 idiomes, perquè clar és que hi ha tota Europa que hi participa, i els acompanyats van fer una petita visita per Esparraguera. Després del dinar van disfrutar d'una mostra de cultura popular, castellers, gegants, bastoners, i després van assistir a la primera representació de la temporada de la passió amb versió reduïda estrenada aquest any. Aquest any Esparraguera faran la passió versió llarga i la passió versió reduïda més curta per gent així que té com menys ganes d'estar tant d'estona al teatre. Al final, com ja era de nit, després d'aquesta representació van actuals els diables. I el domenge dia 6 hi va haver un temps lliure per passejar per Esparraguera i una missa a l'església de Santa Eulàlia presidida pel verb visba Agustí Cortés. Un programa que a mi, des del punt de vista de guia turística, m'ha agradat molt, doncs perquè sense tocar per res la ciutat del Barcelona el vaig llobregat bé i el vages, que no se'ns enfladen, els deman resa. Hi ha moltes coses per descobrir. He trobat interessant aquesta notícia. Per fer-vos descobrir que aquest fenomen de la passió no és Olésia i Esparraguera, és una cosa a nivell mundial. I que aposta per Europasión vol donar visibilitat a aquestes passions, una mostra de cultura popular, que és molt diferent a cada un dels països, però que té més de 500 anys d'història i també és una gran tradició a casa nostra. Si voleu, ja sabeu que ens podeu tornar a escoltar 17 vinent a dos quarts donja del matí. Moltes gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.