Veus Parròquia del 18/9/2013

Ves de la parròquia. Iniciem avui la temporada 2013-2014, que és la dintena des que la parròquia porta a les vostres llars tota la informació de la parròquia dels sants Justi Pastor. També comentem temes d'interès humà, social, d'actualitat religiosa. Us estem molt agraïts per la vostra fidelitat al nostre programa, a llarg d'aquests 20 temporades. I esperem que el curs que avui comença també tinguem temes a oferir-vos que mantinguin la vostra atenció. A tots vosaltres, moltes gràcies. Som aquí, a la sintonia de ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada. Tots els dimecres, a dos quarts d'avui del vespre i, en segona audició, els dissabtes, a dos quarts d'onze del matí. Avui podreu escoltar notícies d'Església i finestra de Justícia i Pau. Com sempre comença la nostra audició amb la lectura de l'Avengelli del proper diumenge. L'actura de l'Avengelli segons Sant Lluc. En aquell temps, Jesús deia els seus decibles. A un home ric li van denunciar que el seu administrador m'alversava els seus vents. Ell el cridar i li diré, que és això que sento dir de tu. Dona'm comptes de la teva administració. Ara ja no podràs administrar els meus vents. Què podré fer ara que el meu amo em despatxa de l'administració? Per acabar, no tinc prou força. Quan perdré l'administració i cridar, un per un, els que tenien deutes amb el seu amo. El primer li diré, quan deus el meu amo? Ell li contestarà, 100 bidons d'oli. Aquí tens el teu rebut, seu de pressa i escriu-ne un que digui 50. A un altre li diré, i tu, quan deus? Li contestarà, 100 sacs de blac. Aquí tens el teu rebut, escriu-ne un que digui 80. I aquest administrador de riquesa enganyosa, el senyor el lluar així. Ha estat prudent perquè, en el tracte amb els homes de la seva mena, els homes del món són més prudents que els fills de la llum. Jo us dic, guanyeu-vos, amics, a costa de la riquesa enganyosa, perquè, quan desaparegui, trobeu qui us revi eternament a casa seva. La notícia és d'Església. Avui, dintre d'una estona, a les 21 a 15, 3 quarts, no, un quart de 10 de la nit, reunió a la parròquia del grup de Justícia i Pau. El passat dia 14 es va celebrar la parròquia de la Santa Creu de l'Orda, la festa de l'exaltació de la Santa Creu, amb una participació molt nombrosa de Fidels. Inici del curs el Seminar i Conciliar demà, 19 de setembre, a les 19 hores. Tindrà lloc la celebració d'inici de curs en la presència del cardenal Lluís Martínez Sistak, del bisbe Agostí Cortés i del rector del seminari Mohsen Josep Maria Turull. Iniciarà amb una reunió de presentació del nou curs, continuarà amb l'aigua ristia a la capella del seminari i acabarà amb el sopar de Germanó. Família viu l'alegria de la fe. 26 i 27 d'octubre, pel l'agrinatge de famílies de tot el món a Roma, en motiu de l'any de la fe. Aquest desdeveniment has promocat pel Montifici Consell per a la família i vol ser una invitació a les famílies amb fills i avis a testimoniar la seva fe amb alegria i confiança a la tomba del sant de Sant Pere i en vocació de pregar i reflexionar sobre el valor de la família com a lloc privilegiat de la transmissió de la fe. Per més informació, he escoltat notícies d'església. Obrim ara la finestra de Justícia i Pau. Molt bona tarda, Dolors. Molt bona tarda, Joanna. Avui no tenim el Jesús. No tenim el Jesús. No tenim el Jesús. No tenim el Jesús. No tenim el Jesús. No tenim el Jesús. No tenim el Jesús. No tenim el Jesús. No tenim el Jesús. No tenim el Jesús. No tenim el Jesús. No tenim la freakinguda. Aquí estem per soplegou. Com que és injusti a Pau, el Kazakhstan va renovar laKimber, i a poc implementationGoheres, per situar-nos a tots i començar realment a l'octubre amb temes més elaborats i temes més treballats. Perquè nosaltres vam veure la necessitat de fer-nos aquesta pregunta. Doncs bé, justícia i Pau, què és? Justícia i Pau és una entitat cristiana que actua a Catalunya des de l'any 1968. Té com a finalitat la promoció dels drets humans, la justícia social, la Pau i el desarmament, la solidaritat i el respecte del medi ambient. Fixa't quina ventall de coses, que amb el temps actual tot t'ontolla i tot t'ha d'estar alerta, no? Llavors l'altra pregunta que ens vam fer és què es dedica a l'entitat, com ho fa i quina manera, per seguejar aquests objectius. Durant aquesta finalitat que acabem de dir, justícia i Pau es dedica a la sensibilització i informació de la ciutadania i a la presió política sobre institucions governamentals i els partits polítics. M'incensar activitats diverses, com campanyes, campanyes públiques, informes, edicions i coses d'aquestes. És a dir, el que pretenem, d'alguna manera, a part de ser un treball de formació personal, que ens va bé que algú ens vegi parlant, ens vegi ajudant a entendre aquestes coses, en què ens apartem d'aquests drets humans a la justícia social, o els veiem molt lluny, perquè passa a l'Àfrica, passa a no ser bon. Sí, sembla que no el tinguis a la mà. Ens va molt bé, nosaltres a les reunions semenals, mira, escolta, la guerra de Síria, ens la comentem, ens la parlem, algú el lligita alguna cosa que l'altre no ho ha pogut aprofundir, i aquestes coses ens ajuden a situar-nos. Sí, perquè la llarga, la llarga, jo sempre li dic al Jesús que és un gran utòpic, però realment les realitats són la solució o la conseqüència d'una utopia. Sí, és que a vegades has de creure una mica per avançar, perquè les coses... Doncs ja hem dit que realment la feina de justícia i pau és primer cap a la persona, formació i sensibilització pel que ens envolta, aquests temes tan complicats, després també anar a pressionar una mica els nostres representants polítics, les nostres institucions, doncs d'alguna manera hem de ser el reclam des de baix de coses que creiem que ja que democràticament els hem elegit, ho poden fer-ho d'una altra manera. Doncs això també és una de les coses que d'alguna manera justícia i pau va treballant. Sí, aquesta és una de les seves... De anunciar coses, demanar coses, per exemple, si te'n recordes, Joana, tins enrere, amb el tema del menjador escolar, que aquest Istiú se n'ha parlat moltíssim. Sí, sí, però és que jo me'n recordo al principi quan el Jesús va iniciar aquesta campanya, parlo de molts anys, de molts anys. Sí, sí, i jo sempre li deia, sí, sí, és que anirem al defensor del poble, no sé quant, però no, no, no, és que ho aconseguirem. Tens més. Sí, però mira, mira, va ser un procés molt interessant, perquè el que semblava molt nou, que hi ha un sac buit, va anar passant els anys i els partits polítics també se'l van fer seu, això de les beques del menjador escolar, i realment ara se'n parla molt. I s'ha aconseguit diners, perquè semblava que aquest any no tindríem diners i han preferit, vaig sentir-ho, no sé si és veritat o no, perquè ara ja, quan sense els mitjans, segons quins, no sé si creure'ls o no. Però vaig sentir a dir, amb una entrevista que vam fer amb un responsable, que havien prescindit de fer, o sigui, escoles, que preferien, que els nanos continuessin anant a barracons, però que havien augmentat diners per les beques. Aquest estiu ha sigut un dels temes, realment, que ens ha posat la pell de gallina, quan han vist la malnutrició, perquè hi ha nens que mengen, però estan malnutrits, perquè aquells productes que són més cars no es poden comprar a les cases, llavors són necessaris per l'alimentació de les criatures. I realment hi ha hagut una sensibilitat, hi ha hagut escoles que s'han mantingut obertes fent un berenar social, on fet el dinar, no sé. Bueno, però a banda d'això, també, és que s'ha de conscienciar a les famílies també el tipus de menjar que fan les criatures, perquè si tu veus les criatures sí, estan malnutrits, no és que estigui malnutrits, perquè a vegades el sifalt i l'alimentació, perquè estan mal aconsellats en la seva alimentació, perquè el problema de l'obesitat infantil és un gran problema. I és clar, allò millor és més còmode enviar la criatura a l'escola amb mulleria industrial, que no fer-li com a mi em deia el pediatre dels meus. Vostè res de porqueries, eh? Vostè, el Martí Busquets, pobre, si el sigui. Vostè res, un bon memtrepà de pantomaca i pernil, que això és bo per a tothom, o sigui que hi ha totes les vertents. Jo crec que també les ampes haurien de fer uns corsets per a dintre que les persones tenen els mitjans justos, també fessin una mica de la famosa dieta mediterrània, però realment és el que ens va treure la gana als nens de la postguerra. Aquí les ampes, jo tinc entès que han fet un bon treball en aquest aspecte de formació de menjar, però la cosa anava més aviat dirigida, perquè hi ha molta ajuda d'aliments, però clar, els aliments frescos no es poden, no arriben. No es poden fer. Aquest espai l'ha ocupat, que és una associació de veïns que ha pogut fer unes olles de menjar durant l'estiu, perquè el tancar a les escoles ha quedat un buit, i hi ha hagut tota una sensibilització de gent que s'ha compromès a fer aquesta tasca durant l'estiu. I no hi ha realment ni en famílies que la menja més important la fan a l'escola. Jo penso que aquestes coses és el que convé estar sensibles, demanar les nostres organitzacions que s'impliquin, els partits polítics han d'estar molt en contacte amb el poble, i les publicacions que es fan també són molt interessants, que gent es vagi agafant aquesta idea avanci, que és d'on que coneix el màxim de gent. Les activitats que normalment ha fet Justícia i Pau ha fet activitats, sobretot denúncia de casos de tortura, quan perdem els drets humans s'ha implicat molt en aquest tema, violacions dins dels drets humans, desenvolupa accions i promou l'ajuda oficial al desenvolupament de zones que falta desenvolupar, no sé, l'evolució del deute extern, tenir pres en aquests països pobres, la justícia de les relacions comercials internacionals, s'ha denunciat el militarisme aquest tan bèstia que ara ho han viscut amb el tema de Síria. Sí, tant, tant això que ho ve, els grans lobis és dels fabricants d'armes, això no pararà mai. I saps què passa? Que necessitem aquesta cultura, aquesta visió, perquè dius, ostres, ara resulta que Estats Units Pupom ha pres en això de l'alarma química, i resulta que l'Omigón sigut els que els han promocionat, els han vengut. Vull dir que hi ha tota una mentida, tota una falsetat, i tot el tema de l'emergència social n'està molt pendent, els drets infantils dels nens, és la línia aquesta de justícia i pau, avarca un espai molt interessant de coses. Són denunciables? Nosaltres ara, això seria la idea general, i hem dit que es va fundar Catalunya 1968, que és un moviment que surt del Baticà Segol, del Consili Baticà Segol. Aquí es reeleva bastant bé, a Barcelona hi ha la seu principal, i en diferents pobres actuen el grup petit, i en el cas de Sant Just, nosaltres també ens trobem un cop al mes, acostuma a ser el tercer dimecres de cada mes d'un quart de 10 del vespre fins a les 11, no allarguem més, no allarguem perquè la gent va molt cansada. Llavors, bàsicament, estem, o bé preparant algunes conferències a l'any, dos o tres conferències, relacionat amb alguna cosa que ens inquieta, per exemple, un tema que potser farem al primer trimestre és aquest comerç proper, d'aquest producte proper. Saps, el comerç just, parlem del comerç just que ens ve d'altres peixos, però també aquest comerç que s'està desenvolupant en el nostre peix. Aquí el que passa és que era gairebé conreus, ja no n'hi ha, però jo me'n recordo quan em vaig casar que els pegesos tenien parades al mercat, i tothom venia els productes de casa sempre. D'alguna manera, jo no dic que hagi triomfat ni molt, perquè és un camí llarga a fer, però hi ha un reneixement de tot això, perquè molts joves han aprofitat terrenys que el millor eren dels pares, i s'han començat a cultivar. Un cas és, per exemple, que aquí els escoltes, i no sé si els divendres, això era el curs passat, no sé si funcionarà igual, hi havia tota una cooperativa de joves que tenien productes propers, i que aquí, a través d'internet, la gent ho demanava, i els divendres ho facilitaven a la gent, portant tot el caldo. Crec que anava així la idea. Aquest nou moviment, aquesta nova manera de pensar que es recuperem, dona sentit davant d'aquesta crisi mundial en què cada vegada es va empobrir més gent, i enriquint 11 quants. Doncs ha de haver-hi tot un canvi de mentalitat, doncs aquest tipus de grups de justícia i pau ajuda a poder fer això, ajuda que parlem de les coses, ens intentem anar canviant nosaltres el nostre estil de vida, perquè tots hem vingut amb un consumisme, doncs anar canviant aquest estil de vida d'una altra manera, i bueno, és una de les coses que aquest any segurament farem, dos conferències que aniran amb aquesta direcció, i l'altre volem tenir molt en compte tots aquells col·lectius que queden d'emergència social, i segurament ja busquarem algun tipus de cosa. Doncs estem parlant de les conferències que es farà de cara a la gent de fora, oberta a tothom, però també a vegades, nosaltres com a grup petit, alguna vegada a la reunió d'aquesta hòria de tres quarts, introduïm algun tema petit, o per exemple, temps enradera es va fer una xerrada aquí al Can Genestar que va venir, perquè hi ha molts moviments aquí a Catalunya Rebindicatius. Aquest moviment es diu si tu sabré dins però que ho tinc apuntat en un lloc, perquè com que van fer sigles, la sigla i, l'ep, que és iniciativa legislativa popular, és això, és la renda garantida ciutadana, és a dir, tornar a intentar aconseguir uns euros mínims per a totes aquelles famílies que no treballen, perquè no tenen res ni cobre res. És a dir, hi ha un moviment que s'està movent, per dir, escoltem, hem de tornar a recuperar, mentre no trobi ningú treball d'aquesta família, doncs donar-nos-hi una ajuda econòmica. Sí, perquè tot això que comenten dels emprenedors i tot això és una falàcia, perquè jo sentia l'altre dia un noi que volia muntar una empresa pel seu compte, com feien els nostres pares, que de allò millor, com no hi havia prou cèntims, quan acabaven la jornada buscaven alguna cosa més. Aquesta criatura explicava un noi de 28 anys que va començar per fer-se autònom, per demanar uns cèntims, no em facis dir perquè em sembla que va dir això. Tu saps la de papers cèntims? D'on trec jo? Els gairebé 3.000 euros que em costaria la posada en marxa de l'empresa. Això no és manera de dir que teniu en compte una cosa, que si alico, que ja et dic, que allò millor ho estic dient malament, però no sembla que és així. L'institut de... és igual. Allà on s'ha de demanar diners per fer aquestes coses. I llavors diu, però és que jo els haig de tornar, i a més a més els haig de tornar amb interessos. Almenys aquesta persona ho explicava així. Per què diuen emprenedors? Els emprenedors és aquell que té una idea i té totes les facilitats del món per portar-la a terme. I la cosa està així. Aquest és el problema, que hi ha gent que té idees, però llavors es troben que no poden tirar-ho endavant. Va haver-hi una patent de bicicletes preciosa d'un agent d'aquí, que al final se la va quedar a Dinamarca, per fer les bicicletes, no sé si de Dinamarca o l'Anda, totes les bicicletes, però una bicicleta que la va guanyar el concurs aquest d'ojalà haguessin pogut fer-nos altres perquè haguessin donat feina la millor 15 persones. A més a més, seria una patent espanyola, perquè encara no tenim encara d'això catalana. Però seria una patent d'aquí que ens donaria uns royalties, no res. No hi ha manera. Llavors una miqueta, també fem temes inters nostres de coses que ens agraden i que val la pena tenir en compte. I he dit això de la renda, també de l'Odala de Colau, que és el tema de la plataforma dels afectats per l'hipoteca. L'omniò parlaríem també de l'assemblia del procés constituent, que porta l'Arcadi Oliveres. Això són coses que nosaltres ens agraden, que abans d'allò és el millor comentar-les. I cadascú ho aporta la seva idea. També com a grup participem en coses de la perroca i a la pregària per la pau. No estem obligats, però sí que hi participem. Normalment gairebé tots som cristians que anem a la perroquia. Ja no som practicants, però vull dir que no és forçosament. No, és obert, és obert. Doncs ara devem ser 6 o 7 persones, no som gaires. Llavors també participem en el projecte de mans unides de cada any. També participem a nivell de poble amb el tema de la festa de la pau. Llavors també estem molt en contacte amb l'Ajuntament, amb tot el tema de serveis socials. També estem bastant en contacte d'activitats de solidaritat i coses d'aquestes. Vull dir que realment és una cosa... Porteu una bona tasca. Sí, que ens van riquint. I posem el granet de sorra on te faci falta. Sí, com que sí. Doncs mira, bàsicament és això. Volia expressar una mica que la gent s'animi si algú escolta aquest programa i pot venir. No és pesat, som gent amb ganes de... Hi ha molta, per exemple, ara hi ha un comunicat des de Justícia i Pau contra la guerra de Síria, això també serà una cosa que colligirem. No, i desgracialment em sembla que hi haurà part temps. Sí, és una institució que s'implica molt. Vull dir, denuncia, i és el que dèiem al principi. I penso que és bo. És bo de... El flaquecita. Aquesta IGS són bones. Per exemple, tenim un altre tema que també hem fet un escrit a la Vall d'Avers, que és el tema de la jubilació actual i futura. O hem escrit que a la Vall d'Avers ja sabeu la gent que ens escolteu, que és la revista que ha dit a la Teneu, i que té una bona tirada s'enjust. A mi de que passa el temps, cada cop està més ben editada i mecatada. Està perfecte. Perquè te vas assabentant de coses del poble, doncs és una mica el terrenar i l'inquietud que tenim quan aquesta cosa de la jubilació diem la nostra i hem fet un escrit. Si participem amb la ràdio, que també és molt interessant. I això és les coses que anem fent. Sé que durant el curs anirem llegint aquell tema que portem un any o així que anem fent, que és el tema de l'importància que té l'aigua. Som al planeta blau, com diu molt bé un llibre que tenim, un planeta blau que hem de cuidar molt el tema de l'aigua. El tractem més malament. Perquè el ser humà és bàsicament depèn d'aquesta aigua dolça. No hi ha vida. Per poder viure. I llavors cada vegada sentim més com els pobles, sobretot de la selva amazònica, doncs cada vegada és més maltractat d'aquests pobles que tota la vida ens respecta a la natura i que viuen allà dintre. Són realment a vegades inclús eliminats. Eliminats, el que passa és que no ens en s'abentem. Però eliminats o els fan anar a viure ja cap a la civilització de cop i volta i realment queden descolocats, simplement per poder explotar aquella aigua. En sembla que el govern brasil·leny també va donar permís per fer un tros per desbuscar tot un tros de bosc importantíssim per fer construccions, explotar-ho i... Això és l'altre gran problema, que la selva amazònica és el pulmó del món. Si comencen a fer el que estan fent, que cada dia en sembla que arriben a tallar el camp, el que seria l'espai d'un camp de fons molt gran, potser en pocs dies, en poc temps, que quedaran a tot això. De totes maneres vaig llegir ja fa molts anys, molts, molts anys, que de Brasilia, no sé quina ciutat, havíem fet una carretera que es va costar un real hero, molt, moltíssim. Però com no era un camí, una carretera de molt trànsit, el que va passar és que la selva es va tornar a menjar. O sigui, la natura a vegades també, i si no mira aquestes pedregades, aquestes inundacions, tot això, la mare natura la s'està molt enfadada. I jo crec que la llarga no deixa de ser Déu també amb aquestes coses. Déu és a tot, és a tot arreu, i Déu és tot. I jo crec que arriba un moment també que ens castigarà una mica per tota aquesta manera de maltractar la natura. És un equilibri, tot és un equilibri. Si no sabem respectar-ho, les coses es desbocen. És que no hi ha manera de controlar-ho. Bueno, anirem passant tot aquest temps i anirem denunciant el que sigui necessari i convidem els nostres uïdors que s'acostin, perquè jo crec que trobaran moments que tindran la seva dir. Jo penso que és aquell espai, que tot aquest sistema es li agradi compartir i ampliar més els coneixements. El que sigui és un espai per trobar-ho. I això que et dic, el millor tema és que a tu no hi penses, a l'altre sí que hi pensa. I llavors dius, un gran no, no ha de ser granero, però aiú del company, i escolta'm les coses. Ja em dius que realment toca. Jo sempre dic que és la gramàtica part del poble. Va en relació amb això. Jo estic molt contenta de tornar-te a trobar aquí. El Jesús ja li vaig fer una abraçada l'altre dia. I bé, aviam si durant aquest any, una d'aquestes utopies les poden portar a terme. Jo crec que l'utopia et digui el moment que el mateix ritme de la vida ho forçarà, perquè no ho serà a blam o negre, però haurem d'anar cap a una banda. Perquè a la natura hi ha dit prou i no el despertem. Els homes ens estem machacant massa si no hi ha pau, no hi ha vida. Va ser un exemple molt bonic l'altre dia 11 de setembre a Catalunya. Com una societat tan ben preparada, va saber fer un acte tan mal. Què diguin el que vulguin fora d'aquí? I allà hi havia gent de tot arreu, de tota condició, i tots estaven per demanar que ens deixin fer aquesta consultió, vam fer un civisme. Però veus això, aquestes coses? Sí, es van fent de poquet a poquet. És aquests petits espais de trobada. I llavors es va agafar en consciència. Jo penso que ens ajuda molt. Continuarem durant aquesta temporada, un cop cada quatre setmanes venim, parlem d'aquestes coses, i jo crec que els nostres ullins el poden interessar. I sobretot que hi vagin, a Justícia i Pau, i moltes coses a fer. Bé, doncs hem arribat a la fi del programa d'avui, de veus de la parròquia, el primer d'aquesta temporada, que es fa 20 anys que ja hi som, en entenc. Bé, el proper dimecres, si deu vol, tornarem a estar amb vosaltres. O sigui que avui ha parlat la Dolors, la Servidora, la Joana i el Marc. I tornarem al proper dimecres, i recordeu que tornarem a ser amb vosaltres, el 17 a dos quarts d'ondres del matí. Fins a les hores, a rebreure.