Veus Parròquia del 23/3/2022

I will laugh at the love I can feel something inside me say I really don't think you're strong enough now Res de 10 minuts n'hi ha... Estudio l'FP d'Oxiliar d'Infarmaria Puc aporta molt al sector de les cures Jo faig energies renovables Curso una FP dual, estudiu i treballo a l'hora Informat de les prescripcions i descobreix el teu futur a fp.amv.cat FPRO aviat podràs volar Amb el suport de la Condació Barcelona Formació Profesional i l'AMB Bona tarda, amics suïdors de ràdio d'Esber En tots vostès veus de la parròquia Com sempre, un cop al mes, en la Montserrat Giró, estem aquí per fer el programa de la parròquia paraula viscuda I en aquesta missió, doncs sempre tenim la persona amiga que està tan amable de venir a col·laborar amb nosaltres Bona tarda, Josefina Domenic És un plaer tenir-te aquí Hola, totes dues Bé, doncs sí, acaba de dir la Lina que es diu Josefina Domenic Palau Ella és nascuda a Barcelona Però després les circumstàncies de la vida la van portar a que vingués a viure a Sant Just Una vida que va començar amb molta il·lusió i amb moltes ganes de formar part d'aquest poble I ella ens deia abans que està molt agraïda a Sant Just perquè es va sentir molt acollida que va venir a viure És una persona que és molt inquiet en el sentit dels estudis perquè ha passat des del Magisteri fins a l'escola Massana Per tant, és una persona que li agrada en les arts Va estar treballant a l'Ajuntament de Barcelona i després ja ho va deixar Ella, o sigui, una de les coses que s'ha dedicat és una fundació que tenia la empresa RMUV que tenia una part social i continua tenint una part social molt important I a partir d'aquí ja voreu per què es va dedicar a aquesta fundació Bé, doncs, dintre de la fundació a mi em semblava que vam fer moltes activitats i crec que des del primer moment vaig tenir molt clar que havíem d'ajudar, no fundar nosaltres una empresa, un col·legit o un lloc dedicat a la discapacitat intelectual perquè m'en sentia afectada i potser era una cosa que em feia falta i desarrullar i llavors em va semblar que havíem d'ajudar a les persones i a les entitats que ja de per si estaven ajudant amb aquestes persones nens i nenes amb discapacitat i des d'aquell moment vam fer una sèrie de projectes i entre aquests projectes, sí, perdó, diràs No, no, perdó, jo, que sóc que t'he interromput entre aquests projectes vam fer editar un llibre que es diu El teu germà, que és com un ajut, una orientació per pares germans de les persones que dintre de la família tenen una persona, nen, normalment nen però que es fan adults també, no? i que tenen una certa discapacitat i a vegades no ho entenem prou bé i aleshores aquest llibre que és magnífic perquè jo m'ho he mirat per sobre i la veritat és que té de tot que parla de molts problemes que et pots trobar com a pare i com a familiar, no? Sí, és que realment jo de la Fundació sóc viola que n'estic agraïda d'haver-la fet no per la part econòmica de poder tindre ocasió d'ajudar a moltes entitats sinó per la part que em permets conèixer gent meravellosa gent molt entregada, molt sacrificada però al mateix temps un sacrifici alegre i a través d'això vaig veure que hi havia també molts pares que estaven disortadament molt... Angoixats? Sí, angoixats, falta d'informació i jo sempre recomano que lògicament qui té tota l'ajuda, pot donar tota l'ajuda són els psicòlegs però per l'altre cantó creia que hi havia una part sentimental que d'ajudar els demés que era important tocar-la, no? I per això vam començar el projecte del llibre Ah, sí, la... Contraportada del llibre, que és un llibre molt bonic que, a més, amb uns dibuixos molt infantils que suposo que els nanos es poden sentir que trets pel llibre duix Si alguna vegada t'han preguntat què li passa al teu germà? Aquell llibre és per tu perquè no sempre és fàcil donar una resposta o explicar als altres què és una discapacitat? Sí, és veritat una discapacitat és un dels fills un nen o una nena que no poden fer les activitats que fan els seus germans són nens que no poden, per exemple, llegir, escriure, entendre o caminar, veure-hi coses que potser ens semblen fàcils amb els demés que entre cometes podem dir normals i ells tenen una mancança de poder desenvolupar-se a través de tot això Se'ls ha d'ajudar Jo crec que aquest llibre el va dibuixar molt bé que crec que només és el Gallardo que és el Miquel que va morir fa 15 dies i que era un gran dibuixant tenia una filla motista per tant, estava molt implicat i potser sentia el que dibuixava i això em va fer molta il·lusió i també l'Àngels Ponze una molt psicòlega que ens ha ajudat molt sempre i vaig creure que tots dos se sentien tan implicats que això feia que et sentissis tu a través del llibre sentissis les emocions que es poden sentir Aquell llibre que està ple de dibuixos que, inclusive, amb discapacitat o sense, té que trobar a més perquè és molt bonic, molt atractiu doncs, clar, hi ha parts del llibre que parla de precisament aquests sentiments que es poden tenir i que el millor no se saben com explicar-se o el sapiguer per què per exemple veig que aquí un d'ells diu geolòcia o un altre diu que he vist per aquí també és que no ens ha donat temps a llegir-lo per tant, no podem mobilitzar massa però només d'entrada n'hi ha un altre capítol que diu anuig o ràbia jo m'imagino que sí, que aquest anuig o ràbia és la primera, potser, una de les primeres reaccions dels pares quan es troben amb el fill perquè dius, i a mi per què o per què m'ha passat això, o què és el que jo puc fer i ha estat que no assimilen aquesta mancança o aquesta no normalitat del fill és clar, és una ràbia és el mateix que quan es mora una persona que estimes molt la primera reacció dius, i per què aquesta és la primera reacció que fem perquè m'ha tocat a mi o assimilar-ho bé i dius, senyor, tu sabràs per què perquè nosaltres aquí som un programa religiós exacte bueno, és que jo de vegades m'he plantejat molt això que aquestes persones mira, jo vaig conèixer els judicis, persones excel·lents que no sols de mener eren directores a les que jo des d'aquí em viu tot el meu carim perquè no és el fet de dirigir una escola sinó implicar-se demanar ajuda a mi a la fundació m'ha afectat molt el que venien directores i a demanar-me ajuda perquè tenien uns programes determinats i les subvencions que tenien no us hi arribaven i i aquelles persones que hi ha de per si feien una tasca tan bona a dintre de les seves entitats a més a més havien de sortir a demanar i això em va vaig veure procurar la participació de tots vam fer unes reunions de pares de nens afectats pel síndrome del col·lismo fetal això són nens adoptats a Rússia adoptats a Rússia però que són excessivament violents t'ho dic perquè tinc una filla dins d'un col·legi i aquestes nens a vegades tenen una violència extrema i no saben com acabar-los d'orientar bé nosaltres ho vaig sentir-ho per la ràdio una senyora que ho explicava i la vaig fer telefonar i dir-li es reunien amb un bar en un lloc que ens podem reunir, poden parlar canviar d'opinions i va ser una cosa molt bonica que vam fer per envenir un goscoig i els van explicar la manera de comportar-se, la manera de acceptar-ho i com tractar amb aquests nens la mare durant l'embaràs ha pres vodka i surten amb aquests problemes que són molt violents molt de violència ja conec uns bessons que són de Rússia però aquest problema de violència no el tenen el que tenen és problemes de salut de salut molt important un més que l'altre que amb el temps possiblement no et vagin superant però no són preciosos clar és que de recient nascuts no es nota res ara ja tenen vora 3 anys si, si, quina allò estic no es van desergar i és que això és clar això no se sap quan s'ha de fer la criatura exacte, és quan els pares demanen ajuda perquè de moment no se pensen busques disculpes però aquí tenim amb aquella llibre l'angoixa la ràbia o la de dir jo aquí he fet el convenciment quan ho veus és rebel·les, primer i després ho vas acceptant i després busques solucions i aquestes solucions passen pels psicòlegs evidentment jo només tractava la part sentimental de poder de vegades fer una bona abraçada a una mare que estava desesperada perquè li havia nascut un nen així i buscaven unes pautes boniques i alegres perquè li veiem és que si aquesta angoixa que té la mare surt amb el fill vull dir, el fill la va trasmetre ho trasmeterà i els altres fills i això no és no és bon pel fill ni pels altres perquè amb els altres aquella llibre explica primer el sentir-se culpables els altres germans perquè jo estic bé i puc fer aquestes coses menjar, riure entendre les coses i caminar i el meu germà no ho pot fer-ho llavors potser hi ha el començament un sentit de culpabilitat i això vol que això no els afecta després hi ha el sentit de la beja perquè passa que moltes vegades, quan hi ha un nen dintre de la família que té aquestes mancances els pares segons com l'enfocantant de cara al nen que els altres queden una mica separats o una mica no tan ben atessos amb aquesta amplitud de mires i els pares perquè és clar que ell és el que necessita i els altres no i els altres això el si pot provocar tenen que ser uns pares molt ferms perquè dintre de la família la cosa funciona i això és difícil perquè són moments és equilibrar l'ambient de la família donant-los i entendre amb els altres fills que bé que el germà és diferent és millor ni pitjor al contrari segur que tenen un aprenentatge diferent però segur que tenen algun valor que nosaltres no tenim el perdem la ternura la voluntat de fer coses i no poder-les fer que t'ho demanen i en canvi l'estimació perquè a vegades són molt carinyosos són molt carinyos de més amb aquesta inocència que te'ls menjaries perquè és clar ja és tot el que són i l'instint dels pares i sobretot de les mares de protegir i de vegades aquesta protecció és excessiva perquè també els impideix desenvolupar-se vull dir s'ha de prendre les mares a ser dures amb aquests moments per donar-los aquesta mica de llibertat que també necessiten però també has d'anar amb cuidado amb què els altres germans no vegin que amb aquesta amb aquesta superprotecció que li fan amb el germà els deixen en veig una mica de banda de banda aquí amb una pàgina que parla de la vergonya la vergonya és un sentiment que té a veure amb els altres apareix quan ens pensem que els altres ens miren malament ens assenyalaran perquè en nosaltres hi ha alguna cosa que és diferent Josefina creus que el pas amb els anys o sigui aquesta por que es tenia es continua tenint de la mateixa manera o la societat ha millorat amb aquestes mirades totalment i crec que ha millorat amb molts aspectes potser potser pot haver-hi algun aspecte que no sigui la dient però en general no té res a veure de fa 40 anys jo de la societat ha començat a admetre-ho com una cosa integrar-los perdó tenim en molts llocs d'aquestes xarxes que són unes descapacitats físiques però que són descapacitats i a les hores veus aquell esprit que tenen i aquella voluntat la voluntat que tenen els abans sí que eren uns mira uns fills que els amagaven la societat del segle passat s'amagaven aquests nens i jo he vist pisos a l'enxample els nens allà els ensenyaven una mica el bàsic i a menjar i res més però estaven totalment aïllats aquests nens i de famílies que potser ho podien fer d'una altra manera però és que no veien una altra sortida que amagar-los en canvi ara el que intentem és que la societat amb si se'ls faci seus o entengui el que passa perquè el començament la Lídia deia que el llibre diu això què és la discapacitat i això crec que s'ha d'ensenyar des dels col·legis i explicar-los que no tots són nens una competició d'aquí és el més manco i el més intel·ligent exacte, perquè aquesta persona a la millor no arribarà a res si no hi afegis voluntat jo us diré una cosa per exemple n'hi ha gent que són clave, que dirien en ingles o intel·ligent, vull dir que és una com si diguéssim, són brillants amb la seva cosa però, si falta, són temes d'escapacitat emocional i aquí és la pregunta que et faig no totes les descapacitats són ni físiques ni d'allò, moltes ni psicològiques podríem dir sinó que moltes vegades, els adults els que són normals dintre de la societat, nosaltres considerem normals n'hi ha unes descapacitats que havíem valetitos no? el que passa, sí la societat, perquè aquest cantor crec que ha avançat molt en acceptables per l'altre cantor, estem lluitant amb una societat que és molt competitiva i que de vegades fa que encara que es vulgui no arriben aquests nens perquè els supera aquesta societat tan tecnològica tant per molt que vulguin no poden hi ha nens i conegut i tinc la gran sort d'haver conegut nens així que són magnífics que són nens que la millor no hi veuen però hi veuen més que nosaltres i comprenen moltes coses que nosaltres per les presses no les veiem nosaltres dins de la fundació vam fer un grup que els portàvem perquè hi ha diferents entitats que desenvolupen uns programes molt macos molt macos per ajudar-los i una d'elles és a propa cultura per exemple que vam treballar molt amb ells una persona encantadora que té una filla en paral·lici cerebral i va decidir lluitar i he fet uns grups a cada ajuntament ja els coneixes i aleshores nosaltres financiàvem el transport que també els va molt bé anar amb autobusos i transport públic però de vegades no pot ser i financiàvem nosaltres això, els portem a l'auditori normalment i van als assatjos de l'Orquesta i, per exemple, llavors ens parlen amb rossos barbats si estan quiet, sí però és clar que és molt difícil però bé també ho fan en persones grans en persones amb els anys és per integrar a tothom perquè són persones, per exemple, nens i adults que no han anat mai a un teatre perquè pensen als pares que ja poden fer un crit o poden fer... i en canvi, aquest dia poden fer el que volen i quan acaben anem amb una sala gran i els hi donen instruments a cada un, un instrument i llavors és molt bonic perquè ja nois en paral·lici cerebral que toquen una guitarra elèctrica i allò per ells és no s'ho imaginaven mai poder arribar a fer notes per això que actualment aquesta paraula de discapacitats ells hi treuen el D la D, la I, la S perquè diuen capacitats, perquè la societat hem de reconèixer les capacitats que tenen cada un té la seva i aquí és el valor d'aquestes persones que s'han posat ja a través de les associacions de que se'ls reconegui per les capacitats que tenen i aquestes capacitats poden ser les que ens fan falta com, per exemple, que dius la tendresa o el sonriure o altres coses molt més importants s'ha de trobar això és una cosa que es pot fer creixer que aquestes persones puguin estar plenament a la societat per això la convenció internacional de les Nacions Unides i els drets de les persones aquí posen descapacitat perquè penso que a nivell diguéssim administratiu i institució fa falta que estiguin classificats segons les seves però a nivell de societat no hi ha d'estar classificats sí, classificats per fer unes estadístiques si és motor o si és d'oïda o si és la vista aquí sí que fa falta que estiguin, almenys a mi m'ho han dit així fa falta perquè hem de fer les estadístiques però a nivell de societat això ha de desaparèixer exacte l'integració total el que passa és que és difícil posar-ho a la pràctica perquè són nens que imiten molt el que tenen al costat aleshores les escoles especials si t'hi fixes quan n'hi havia que no hi havia el mateix nivell ni molt menys i ja estima però els més baixos els més alt copiaven dels més baixos si un xisclava l'altre també i a la millor i aquesta per mi matisme exacte i és difícil de posar-ho a la pràctica ha sigut difícil però bé de totes maneres és un camí i els camins s'han de recórrer amb alegria i amb força jo voldria dir això el dit discapacitat el prefixa dis vol dir el contrari de lo que ve darrere per això es diu això però aquesta és torno a fer la mateixa pregunta discapacitat de què? i això seria molt interessant com deia la Montser que es pot classificar en moltes coses ara a mi m'agradaria que els ullens veguessin els ulls de la justa fina quan està parlant d'això ara ens podem entendre per què ha volgut parlar d'aquest tema és d'un entusiasme exerberant teu com se digui i no i amb ganes de fer-ho el qual estem molt agraïdes moltes gràcies per presentar aquest problema i que surt del cor i el cor és el més important aquest sentiment que tens dintre i que l'esperes així perquè nosaltres en realitat aquest programa és de sentiments i ens sentim companys teves en aquest aspecte i ara ens queda 3 minuts Carlos 5 minuts nosaltres en aquest programa moltes gràcies i a un altre dia el millor continuem molt bé i veurem les nostres capacitats molt bé que ja tens una certa edat que les capacitats sobretot de mobilitat estan molt discapacitades és molt interessant nosaltres sempre llegim perquè ens correspon aquest diumenge que ve si vostès van a la funció carística a la missa l'avangèlic ens correspon que és del quart diumenge del ciclo C doncs és un avangèlic que tothom coneix jo no sé si ens dona temps de llegir-ho potser la Montse comença perquè és l'avangèlic ell del fil pròdic si ens dona temps el llegim tot no? Montse? potser no, és un par de l'interior diu igualment us dic que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu per un sol pecador que es converteixi i després d'aquí ens parla de la paraula del fil pròdic acabo els que ho faci jo? bueno a qui? aquí de la comença vinga diu i diguei encara un home tenia dos fills i un dia el més jove digui al pare pare, dona'm la part de l'herència que em toca ell els va per repartir els vens i al cap d'uns quants dies el més jove va anar a vendre tot el que tenia i se'n va anar, i amb els diners se'n va anar amb un país llunyant un cop allà dilapidar la seva fortuna portant una vida dissoluta quan suaguem el d'estat tot vingué una gran fam en aquell país i començava a passar necessitat llavors es va llogar a un propietari d'aquell país que l'envia als seus camps a pasturar porcs tenia ganes de tipar-se de les garrofes que menjaven els porcs però ningú li donava i llavors reflexionar i es diguei quan jornalers del meu pare tenen pa de sobre i jo aquí estic morint de fam aniré a trobar el meu pare i li diré pare, i pecar contra el cel i contra tu ja no mereixo que em digui un fill teu tracta-m com un dels teus jornalers i se'n anar a trobar el seu pare encara era lluny que el seu pare el veig i es conmoguer i correguer a tirar-se-li el coll i el veçar i el fill li diguei pare, i pecar contra el cel ja no mereixo que em diguis fill teu però el pare li diguei els seus criats de pressa, porteu el vestit millor i poseu-li també porteu l'anell i les sandàlias porteu el vadell gras i mateu, mateu-lo mengem-lo i celebrem-lo perquè aquell fill meu era mort i ha tornat a la vida estava perdut i l'han retrobat i es posava a celebrar-ho jo la segona part no la llegeixo té, i us diré per què perquè no sé primer si tenen temps i segona, perquè la segona part és aquell fill, l'altre fill que té gelosia i aquí hem parlat de la gelosia, ojo de fet es diu que aquesta paraula que diem del fill pròdic seria de dir del pare més elocordiós i això és l'ensenyament d'aquest evangeli d'un fill ni d'un altre sinó la postura del pare aquí volem empalmar amb la cosa acceptar aquell fill que és diferent acceptar aquell fill que té aquesta discapacitat perquè aquest tenia la discapacitat de l'altre fill com a fill no ho és diferent no, no, que va que va, que va, contrari perquè per això ve la protecció del pare que sense donar-se en compte l'estima igual exactament igual senyors, aquí el Carlos nostre gran amigó que és el regidor d'aquí, ens dius que s'ha acabat l'hora els hi desitgem que això puguin escoltar el dissabte a les 12 dos quarts dues quarts de 12 moltes gràcies, Josefina, una altra vegada gràcies a vostès i fins a la pròxima moltes gràcies, Josefina sobretot també les persones que ens han estat escoltant fins ara gràcies a vosaltres gràcies a tots