Veus Parròquia del 30/3/2022

Vinga, va, començem ara un nou programa de veus de la parròquia, i avui els hi toca el grup del Jesús Castro de Justícia i Pau, i a més a més també ve acompanyat de la Teresa. El saludem, hola, molt bona tarda, els dos. Hola, bona tarda. Vinga, va, serà un programa que farem a dues veus. Primer tindrem el Jesús Castro, que ens parlarà de la banca actual, i després també enllacarem amb el que ens vulgui explicar la Teresa, que després també deixarem que ella expliqui i que presenti també el que ens vol dir. Vinga, Jesús, doncs, comencem amb el tema de la banca actual i els seus serveis. Per quin punt? Sí. Hauríem d'ensetar. La veritat és que a nosaltres el que ens ha motivat a fer uns escritos sobre la banca és el fet que hagin suprimit els queixis automàtics que hi havia en el poble, i que, a més a més, a part d'això, doncs, tanqueixin una sèrie de sucursals. Però clar, en el cas de Sant Just, van ser poques sucursals. El poble, li van tancar algunes fora del centre, també li van tancar el barri sud, i per la carretera real, també hi van tancar. I això, clar, a nivell de Catalunya és un problema gros, perquè hi ha 900 municipis i pico a Catalunya, dels quals n'hi ha uns 400 que no tenen cap mena de poder connectar amb el banc per fer les seves operacions. És a dir, s'han de desplaçar molts quilòmetres fins a trobar un poble o algun lloc que hi hagi una oficina. S'han de desplaçar, però clar, el problema és que són persones, moltes vegades, persones grans, que no poden viatjar per motius de mobilitat, i llavors aquest servei, que és un servei imprescindible, queda totalment en l'aire. Llavors, clar, nosaltres hem fet un escrit, l'hem adreçat als bancs d'aquí Sant Just, explicaré una miqueta la situació, igual com a l'Ajuntament de Sant Just, amb una visita que vam fer a Teresa i jo amb el Calde. És a dir, heu escrit un document que heu adreçat anar a l'Ajuntament, com també a les oficines als bancs. Si els cinc bancs d'aquí Sant Just, i llavors aquest document, bueno, el que fa és expressar la situació que ens trobem pel no tenir aquest servei i motivals perquè això s'arregli. Però això és una cosa que ens anem donant, també, que anàvem treballant, però una banda, l'Ajuntament té moltes dificultats per poder situar, també és un caixa automàtica a la banda del cap, a la banda de baix, per posar-ne un només, té moltes dificultats. En principi, li va demanar la caixa i la caixa ho està estudiant. I estudiar vol dir, a veure, qui paga, el espai que utilitzarà el caixa automàtica. És a dir, s'ha de buscar un puesto que tingui un espai, aquest espai s'ha de determinar qui el paga, la caixa no vol pagar-ho, del que ens van dir l'alcalde. Per tant, un gran problema, perquè a més a més, ha d'haver alguna assistència també personal, perquè no tothom sap fer servir el caixa automàtica. És això, que van pujar en generacions també, no? Potser sí que les generacions joves ja directament, ni caixa ni oficina, directament pel mòbil amb l'aplicació, gestionant els seus comptes, les seves tergedes, però, clar, hi ha gent que no té aquesta facilitat amb el mòbil i que vol adreçar-se a una oficina, on ja no només hi hagi un caixa, una oficina que el puguin atendre personalment. Sí, és exactament. Ja no només és trobar-te un caixa, d'un treu de diners, sinó trobar-te un caixa i un lloc amb una oficina que hi hagi algú, cara a cara, que et pugui atendre. Sí, nosaltres hem analitzat una miqueta per què passa aquestes coses, per què s'eliminen aquestes serveis, i la resposta és molt simple. Eliminar... Tancar sucursals i eliminar queges vol dir menys despeses pels bancs. I menys despeses pels bancs equivale a major benefici a final d'any. I aquest major benefici, que té la banca, va parar els accionistes que té els bancs, que sempre són minoritaris, no són quantitat immensa de gent, són com molt... com molt una representació d'accionistes d'aquest tipus, pot tenir a la caixa 2.000 accionistes, i el banc de Sant Era pot sentir el temès, però vull dir que són minories també. Les minories d'aquestes em porten el bon efici de tancar tot això. Llavors, això, com és que ho poden fer els bancs i les caixes? Doncs ho poden fer-ho, perquè tenen poder per fer-ho. És a dir, el govern tampoc els pot oblidar a canviar la situació. Perquè el banc tenen un estatus en aquest país que els hi permet tirar el dret. I després no s'ha de dir quan se'ls reclama, perquè és un dret que ell s'ha arrocat. I això és molt curiós, perquè si és un servei públic, el servei públic és la motivació número 1 que tenen els bancs, per tractar els clients, que els clients siguin servits, i aquí això no hi és, en aquest sentit. Ara bé, hi ha una demanda dels individus de veiges, perquè reclami a la banca aquests serveis que són una obligació... I si ho reclamen, realment, tenen alguna mena de poder per fer que canviïn? En aquest cas, de poder, el tenen tot la banca. Diguem-ne, d'alguna manera. El germà gran de la banca, que és el IVI-XXV, que és el gran capital i la banca d'aquest país. Aquests xus són els que tenen el poder. I ja no s'amaguen de fer aquestes coses. Abans podien dissimular, és que ara ja n'hi dissimulen. Filen el dret i allà va. Bé, nosaltres hem arribat una miqueta més amunt d'això, i ens hem adonat que la banca ha canviat el sentit de treball respecte als serveis fins i tot, de treballar per donar crèdits, perquè les empreses puguin invertir, perquè les empreses puguin crear riquesa. Tot això es va crear a la banca. Hi ha uns clients, que són natros, i nosaltres deixem allò amb els diners. Aleshores, la banca fa aquests diners, agafa, i els inverteixen amb empreses que li renten uns interessos que li compensen. Tant el client, que en aquest cas no hi ha ni interès, el van eliminar. I no produeixen riquesa, perquè el que fan és substituir aquesta riquesa d'economia productiva per un sentit especulatiu d'economia, que no té a veure amb l'economia que els bancs han de fer per naturalesa, i treballen al camp de l'economia especulatiu. I això és una cosa que passa aquí, a l'estat espanyol, però a nivell europeu i als Estats Units, això no passa. No, perquè els Estats Units i els països europeus, sobretot els nòrdics, però a l'Itàlia també, ells tenen una banca que es diu banca pública. Aquesta pública depèn de l'estat, i la banca pública fa competència a la banca privada. Els bancs que hi ha aquí ara, que tots són privats, doncs aquesta banca pública els fa competència. I el negoci de la banca alemanya és un 30% d'empreses públics, de bancs públics. I això ha sigut de sempre, i fins i tot a l'estat espanyol, el mateix. Suïssa, que és un dels països que té les banques més potents, és igual. També té una banca pública. Pública també, sí, amb valor del 30% també. Però què passa? Que aquí la banca, igual que fa això dels caixers i els elimina, perquè ho vol fer-ho, perquè vol tenir més diners de benefici a partir d'això. Es vol estalviar despeses, no? Es vol estalviar despeses, llavors no volen de cap manera, si ho posen totalment, perquè això els hi seria una competència molt gran, perquè la gent se'n donaria compte i diria, si aquest fa això, jo me'n vaig a la banca pública, ja ho heu de comptar allà. Per què no hi ha una banca pública a Espanya? No hi ha una banca pública, perquè la banca privada té el monopoli. Mira ara precisament el conseller de la Generalitat, Jaume Giró. Sí, en economia. És un home que té el cap molt clar. I a més a més, dins dels limitacions que té, és molt, molt bé. Intenten fer constituir la primera banca pública catalana a partir de l'Institut Català de Finances, transformar-la en una banca pública. Per ajudar les petites i les empreses i els autònoms. En aquest cas, per tirar endavant l'economia productiva, no l'especulativa. És el que estan lluitant, estan intentant-ho, però facilitats cap niuna. Òbviament, ja suposo que hi haurà molts interessos al darrere, que la banca privada segueixi tenint el monopoli, qualsevol idea o sospita que pugui surgir una competència d'aquesta mena, com la que ha comentat el conseller d'economia en Giró, que fa saltar les alarmes. La veritat és que, en aquest sentit, hi ha molts de camí a fer. Ara, la banca espanyola tota, de tot el país, per fer-hi invertir amb especulatiu, i, curiosament, una cosa molt important, invertir en armes. Sí, d'industria armarística. Inverteix els diners que tenim natos a les contes i tots els bancs espanyols ho fan. Inverteixen amb les fàbriques que fabriquen armes, i en les fàbriques que fabriquen armes dels territoris espanyols, i d'estats Units i alguna d'Europa. O sigui que aquests avions tan importants que fan els americans que van a tot arreu, doncs igual, natos, els diners que utilitzen la banca són nostres. Sí, sí, clar. Ja està. Això és una pinzallada. Ja tenim una mica d'idea. Home, doncs sí, sí, sí. Hem parlat del tema de la banca, i quan sabreu, així per curiositat, la resposta, si és que en teniu, del text que heu presentat en els bancs? Bueno... Els bancs no hi haurà resposta. No hi haurà resposta. Segur que no. Lo màxim que passarà serà que el director de la Secursal del Banc Santander de Sant Just parlarà amb el director del Banc Santander de Barcelona, i en tot cas, potser arribarà alguna nota a Santander, o a Madrid, al tallar els publicaris, diguem-ne. Però no hi haurà resposta, perquè precisament ells són els que tenen el poder. I no volen donar... No volen atendre més que mantenir els teus privilegis. I és així. I el nostre alcalde ens va dir, com vam anar a la reunió, que ell també havia parlat amb els bancs d'aquí del carrer Bonavista, i només s'havia vingut caixa banc a posar un caixi a baix els altres, ni res. Res de res, eh? Res de res, només caixa banc, però que ho hem de pagar nosaltres. Bueno, l'Ajuntament, que som nosaltres, en definitiva, és molt greu, perquè ens guanyen molts diners, no, Jesús? Hi havia un, abans hi havia... Era el de caixa banc, el que hi havia també al barri sota, allà a la illa Walden? Sí. Que el van treure i... Sí, sí, i el de la carretera també. De la carretera també era caixa banc, que també el van treure. No, clar, és que... Ens estem quedant desmotellats per dir-ho així. És que, a més, el poble té moltes pujades i baixades. El poble s'està engrandint cap a Mas Lluís. Si han de venir cap aquí, al carrer Bonavista, és un carrer que no hi ha places, d'aparcaments, i han de pensar en la gent gran, però tot amb la gent gran, perquè en un altre estret que estem aquí encara podem caminar, i et pots moure, però la gent gran que té dificultats, pujar i baixar, i després les dificultats tecnològiques. Nosaltres podem, des de l'ordinador o el mòbil, dominar el tema, però la gent gran tenen un mòbil que despenyen i truquen amb uns números grans, però no tenen ni WhatsApp, ni tenen Google, ni tenen un wifi, una aplicació del banc per entrar contra senyars, fer gestions... I tampoc ho vam parlar amb l'alcalde. Són gent que ja no... ni que els hi posessin una formació, Núria. No, no. És que ja no està... Algú amb 90 anys no està per re, però una formació... N'hi ha en 85. Sí, perquè, però clar, avui en dia la gent viu molts anys. Sí, sí, que la com més. Llavors hi ha gent que té els fills a la prop, però els fills a la millor també tenen una família, tenen fills. No poden estar tot el dia que el seu pare ha de portar aquest rebut, perquè molts pares grans no volen domiciliar les coses, perquè tenen aquella idea ancestral, i clar, els costa molt, si han d'anar a buscar canvi. I si volen algo, a sobra intenten vendre algun producte perquè piquin els avis. Sí, això sí que és. Això ho trobo llets, que es faci... Molt descarat, molt... Molt descarat, no sé si has anat a entendre... A mi un dia m'intentàvem vendre el pastilleró de la mare. Ah, si me'l fas gratuïta, ja et el passo. Però dius, quan em cobraràs 30 euros, dic perdó, ja estic jubilada, ja m'entretingueu a omplir el pastilleró. No? Estic a cobrar-te, però... Bueno, si no, et posem un reloj que et piti i dius. Però només van a vendre, però no intenten ajudar la gent gran. I clar, si és una persona gran, a la millor que tenen són reduïts, que intentin enganyar-los és molt llets. Sí, sí. Teresa, jo no sé si a banda del que ha explicat, al desos volies comentar també algun altre aspecte, per què fa la gent gran, els bancs, dificultats que... Jo veia que és la dificultat en aquest poble, que està tot amb el que arriba en la vista i tot és pujada i baixada. Per allà no passa a l'altobús. I jo penso que vas allà i tens que anar a entregar un taló, o qualsevol cosa, i hi ha un horari. Si és una empresa petita, com és una perruqueria, un súper, hi ha unes hores per portar els diners, unes hores per anar a buscar canvi. A veure, tenen els teus diners, per favor. I vostès estan posant aquí uns juraris. Sí, sí. I després, el més important per mi, és la dificultat tecnològica per la gent gran, i els enganys. Per mi, abans hi havia les caixes, una tensió social, hi havia, per exemple, el grup de jubilats, que hi havia aquí el poble, que feien servit, que en tenien un 10% de les banques de to, del que guanyaven, destinat a aquestes coses socials. Qui s'ha de fer carregat? Qui s'embotxarca aquests diners? La pobra gent gran no tenen ara un lloc on es puguin així, com hi havia gran, aquí al carrer de la Creu. Trobo que hi ha poca empatia cap a la gent gran, a les caixes. Només miren a embotsar carça, a fer-se més rics, i tenir més dividència al... A més que l'única, ja posant l'exemple de la caixa, de l'única oficina que tenen, aquí al carrer Bonavista, bueno, la van reformar fa uns mesos, la van reformar totalment, i ara entres i és com entrar en un lloc molt sofisticat, que et sembla que estiguis a l'últim lloc menjant una oficina d'un banc. Jo vaig anar i fa poc i em diuen al subdirector. Vols un cafè? Vols un cafè i em diuen al subdirector que t'agrada? Dic no, va ser molt sèria, perquè jo sóc molta gent. Dic no, això sembla un bar. I, a més, estic parlant amb tu, aquí al costat, i estic sentint la conversa de l'altre que a mi no m'interessa, ni tampoc l'interessa a l'altre el tema que estic parlant amb tu. I que trobo que falta intimitat, perquè tu vas al banc a fer una gestió que cap dels voltants, almenys una xurrada per mi, però el senyor del costat no l'interessa, i a sobre estàs fent cua i hi ha un senyor, un filtre, que el de Radera està preguntant què vas a fer, i el de Radera està escoltant el que tu demanes, trobo llets, trobo que no hi ha intimitat i que, bueno, una falta de respecte cap a la gent. No, que la gestió dels diners és una cosa íntima també, és sèria, és que a vegades és una mica això incòmoda, que ho estiguin escoltant o pensis que et puguin estar escoltant, encara que realment a la passada de la Radera no escolti, però és la sensació que dona. Perquè tu ho estàs escoltant sense voler, mentre no ve el senyor estàs allà i estàs escoltant les converses sense voler, que ni a mi ni a mi m'interessen i després el del costat li interessa el que jo parlo amb aquest senyor. Si tens un pla de pensions, si tens un... bueno, el que tu tinguis és que a ningú li interessa si vols fer un canvi, si vols compraccions, el del costat se n'estan tarant. Tu arribes al banc i dius que vull compraccions, no? I el del costat? Mira aquesta, és que tampoc la teva gestió del banc penso que no és de domini públic, i això és el que està passant, i a sobre només et volen vendre coses, per pagar els rebuts energètics un horari. Si no tens domiciliar de la pensió, apaga tant, i a més et cobren ara a la que no vagilis t'estan cobrant comissions. Si tu reclames, te les descontes, però els pobres avis que no... Tu per què estàs a sobre de què vas? Això m'ho treus, i clar, tu treuen, però és que ja no tindria que anar-me a caixar. Ja tindrien que ser ells una mica de respecte cap al client que no tenen ara. Després, Teresa, tot això és pel que fa referència a bancs i caixes, però jo no sé si també volies comentar alguna cosa pel que fa a la Seguretat Social. Ah, sí. Ja que hi som, no? Ah, sí, pues perfecte. Aquest tema també el vam parlar amb el senyor Calda i la Regidora. Jo primer de tot volia felicitar el nostre ambulatori, perquè en donant el temps de pandèmia, de veritat, que jo quan he anat, perquè tinc una mare de 97 molt gran, i la veritat que el tracta quan he anat personalment és excel·lent. A veure, considero que igual que les caixes, també tenim una gran dificultat en el nostre ambulatori. Truques i no agafa ningú el telèfon, t'hi pots tirar i no escondir jo. En el grup de Justícia Ipa, que som 10, amistats que jo tinc, els hi passa a tothom igual. Si tu vas allà personalment, és el que et dic desplaçament d'una persona gran a l'ambulatori, després ha de pujar i tornar a baixar, que no és plat, tot s'enjust. I tens que anar i depèn d'aquí toqui l'administratiu. Jo sempre, quan he anat personalment, m'han atès, correcte. Però hi ha gent que l'han tractada malament, tinc entès, quan han anat allà. A veure... Malament molt diput, per exemple, com a empreses o sense donar alguna explicació... Donar-li explicacions de res que ara no tocava i fora, una mica, i això no és correcte. Després, com el telèfon o no l'agafes, torno a estar amb el problema de la gent gran. A mi aquest problema m'afecta de la gent gran. Primer perquè a casa tinc el que tinc i jo també m'estic fent gran i la gent gran que hi ha pel camí que van davant meu, hi ha la meva salut. L'aplicació, dius, eh? Sí, l'aplicació que jo domino i puc entrar el meu i el de la mare, no? Però molta gent gran, tornem a estar amb el mateix. Ni tenen ordinada o a casa, ni tenen un mòbil que es conec té la meva salut perquè ni tenen wifi ni tenen res. Com ho fa una persona gran que vol demanar hora i no l'agafen per telèfon i et trobes malament que fas o tens el Covid i no et pots desplaçar allà? Això em va passar l'altre dia. Molt greu, no? I a sobre ningú et despenja el telèfon. I a mi m'agradaria saber com es podria fer... Li vaig dir a la Calda, jo és que estem oferiria de voluntària a fer gestions a la gent gran, però clar, hi ha un problema molt gran de la protecció de dades. I ja no som tovisquis i tal, l'adreça i tal. Hi ha el problema que quan obres la meva salut hi ha anàlisis clínics, diagnostics, que això és sagrat i això és protecció de dades de nivell altíssim. Sí, nivell top 10. Top 10, no? Clar, que ni a mi m'interessa, perquè no m'interessa la malaltia de cadascun i caperent, però com es podria ajudar aquesta gent que no els agafa el telèfon? I a primera l'altindrien que agafar. Perquè el que diu la gent quan vas allà el telèfon no sona mai. Ja. És que el deuen tenir sense això. Això és molt greu, perquè si la gent gran ni tenen internet i no contesten i estàs malalt com ho fas, perquè t'atengui un metge o una infermera o el que faci falta, jo trobo que la gent gran d'aquí del poble no se l'està cuidant. I això és un tema que em preocupa i amb el grup també, no? Perquè ja no és que tenim aquesta gent gran, nosaltres també en fem grans, però a la millor vegades no ets gran. A la millor hi ha una persona que té una discapacitat, bé sigui física o sí quica. Que també es troba invalidada, no? Que es troba invalidada per baixar l'ambulatori. A l'Ajuntament ens van dir que... que intentaríem parlar amb el cap d'allà, que ara hi ha una senyora, que és la directora, i jo pensava que era el doctor Monies. No, va canviar, va canviar. Jo no ho sabia. Ara hi ha la que abans era una infermera, una de les infermeres. Ara és la... Ja fa, jo crec que vam dur un any, que van fer el canvi que Jesús Monies va passar. És que és molt fort, però desgràcia fa tres setmanes vaig tenir la Covid amb la mare. Ara no sé on... Jo que sóc superrigurosa, però... Bé, a vegades aquestes coses... Però mira, ho vaig agafar un dissabte. El Jesús va anar al dijous a l'ambulatori, explica a Jesús, ell per ajudar-me, perquè no podia sortir de casa. És el cas que tens de companys que tenen un problema i intentes donar un cop de mà. El cop de mà va ser jo desplaçar-me el cap, i les persones que tenen, que són dues persones que eren a l'entrada, em van dir que era impossible, perquè el telèfon ells la tenen sempre. Diuen, escolti, vostès diuen això, però la realitat és que no és així. Clar, no, sí, sí. Però jo he vingut perquè el que interessa és atendre aquesta família, perquè és això d'important. Per tant, què hem de fer perquè siguin atesos per vostès? Clar, perquè entenc que la Teresa trucava i no hi havia manera de agafar el telèfon. Jo tenia un problema amb la mare, té 97, i el Jesús estava preocupat per mi. Doncs llavors em van dir, per atendre porta la tarja sanitària de la família que tu parles, i a partir d'aquí te tindrem, i vaig haver de tornar a la tarda, ja està, vaig tornar, i llavors em van dir, després de parlar una mica, que allò que ja comença a estar una mica de tip, perquè això no és lògic, almenys amb un llenguatge normal, diguem-ne, de servei. Doncs em van dir, no pateixis, que avui trucarem a les 9 i 4 a la Teresa, des d'aquí, perquè ho tenim previst. Com a cita, no? Ja havíem posat a la meva salut nota, urgent, el Dilluns i el Dijous, i ell va a la tarda, imagina't, encara no m'havien trucat. Però aquest trucat no es va fer. Va passar divendres, va passar dissabte, va passar diumenge, Dilluns, jo donant positiva, me'n vaig anar allà, amb un enfado. Vas anar allà, se't van perdre els papers, ja vas dir, escolta'm. Sí, vull parlar amb el Munisse, jo pensava que era el director i em van dir que era la senyora, que no hi era, doncs vaig parlar amb el Carles, que allà em va tindre molt amablement, sempre ha estat ell molt amable amb mi, no hagués estat sincerament tan amable amb mi, si hagués estat el Carles, si hagués estat la directora, m'hi poso, i jo, com a enfado, m'enfado, perquè no pot ser que tota una setmana, en 8 dies, no t'hagi trucat, és una falta de respecte total. Quan has escrit dos vegades a la meva salut, ha anat el Jesús allà al Dilluns, o sigui que l'ambulatori no funciona, hi ha un problema. I quan un no truca, perquè si no es vol una trucada, no et pots desplaçar. Llavors, clar, quan em vaig queixar, els 5 minuts em va tenir la metge i la infermera. Però això no és, això no. A veure, perquè a vegades t'han de tindre, i no necessites a la millor presencial, perquè no interessa que la gent anem tots allà, en època de Covid, però la millor que hi ha a persona necessita una alta, una baixa, una consulta a la infermera, una renovació de medicaments, o un dubte que té, no? I no fa falta que tots anem allà a fer cua i a omplir l'ambulatoria. A mi, amb una trucada, t'ho solucionen, no? Jo trobo que s'ha de ser més àgil, no? Nosaltres hem d'estar pensant una mica quines del problema que fa que aquestes coses passin, perquè ni els infermeres ni els metges tenen ganes de dir, de no contestar a la gent, sinó que ells voldrien poder contestar i atendre la gent. Però és que resulta que no tenen els mitjans, els falta gent. No tenen prou personal. I llavors fugen arretxavecant com poden. I aquest es senjús encara que és del millor de la marca. Dels millors, perquè els flugues i molins són, bueno, ineptes totes, per el que tinc entès, és el millor imaginat. Ara, això de la manca de mitjans ho hem d'entendre, perquè el 2008, quan hi va aquesta crisi forta, abans que hem tingut amb la Covid, el 2008 va ser un destrosso de l'economia. És la perda d'un 20 o un 30% de poder acquisitiu de la classe treballadora. Se'ns va rebaixar el salari. Et sembla si en continuem parlant del proper programa, perquè se'ns acaba ja el temps? Sí, sí. Va ràpid, això. Moltes gràcies, Núria. Vinga, una abraçada. Gràcies, Núria. Gràcies, Núria.