Veus Parròquia del 6/4/2022

VEUS DE LA PARRÒQUIA Programa d'informació i formació humana i cristiana de la parròquia dels sants Justi Pastor de Sant Justes Verde. A veus de la parròquia, l'Hospitalitat i l'Hustilitat. Vevo u jugadors de Ràdio d'Esvern, l'equip de veus de la parròquia, d'aquesta emissora, estan tots vosaltres per presentar un episodi més de l'Hospitalitat i l'Hustilitat. A veure si decantem la vinguda de les persones que necessàriament estan entrant al nostre país vers l'Hospitalitat. Per fer-nos 5 cèndims més de tot això, hem convidat a la Ima Ocero. Hola, bona tarda. Soc educadora social, tinc 48 anys i treballo com a sotsdirectora d'un centre d'acollida. Estàs aquí en Just, segurament, perquè aquí, al centre Qidiku, vas tenir una feina, concretament? Durant del 2018 al 2020, que crec que es va començar a traslladar als joves de Qidiku, vaig estar com a sotsdirectora. Molt bé. Llavors, quina vinculació? Has tingut sempre vinculació amb la gent immigrant, amb joves immigrants, o l'evolució ha sigut diferent? No, com educadora. Amb el col·lectiu de joves migrats sols, el 2018 va ser el primer cop que començava a treballar i havia fet classes d'alfabetització i acompanyament a dones migrades, però amb joves va ser la primera experiència. Correcte. Sant Just va oferir un espai al hotel City Park, per ubicar-hi aquest centre Qidiku, que és un centre creat per a la Generalitat, no? Sí. Quins record hi ha d'aquests dies? Doncs de Qidiku tots són... tots són molt bons records. Em sembla que vam arribar cap al 3 de setembre, en un principi havíem de ser 80, joves. 2018 potser? 2018. Veníem de... primer vam estar en un pavalló al Carmel, a l'arribada dels joves, després ens vam traslladar a Cabrera de Mar en un alberg, llavors vam anar a marticudular, i va anar creixent, i llavors es va trobar aquesta ubicació. Tot i ara era a Qidiku o a partir d'un moment? No, des de l'inici era el centre d'emergència Qidiku. No estava pensat per tantes places i es van anar augmentant les places a mesura que anaven arribant els joves davant de l'emergència social. El nom de Qidiku és una atenció a la pàtria d'aquesta gent? Sí, era no. Vam tenir en compte el compte de Qidiku. Ja. No conec, però... El Qidiku era un compte que hi ha d'un jove africà que és molt valent. Ah. I llavors, bueno, ell véns a la Bruixa i per això vam voler posar un nom que d'alguna manera... Connectés amb els joves que venien a ser. Quin recorregut han fet la major part d'aquests joves que estaven al centre Qidiku? La major part dels joves que estaven a Qidiku van ser traslladats a 9 serveis. Els joves, clar, van arribar que tenien 16 anys, van estar dos anys a Sant Just, llavors, clar, la majoria ja havien complert 18 anys. Llavors es van generar 9 serveis, que eren uns pisos d'inserció laboral, i la majoria de joves van ser traslladats a aquests pisos per seguir-los acompanyant, però perquè tenien altres necessitats, la formació, l'inserció laboral, millorar l'ocupabilitat, llavors 50 van anar a Lleira, amb diferents pisos, 20 van anar a Reus, i llavors la resta es van anar... es van anar repartint en pisos a Barcelona i al Maresme. La Catalunya central seria perquè era a Barcelona, a Sant Sadorni, Manresa, actualment Quiricote 15 places, i està ubicat a l'Hospitalet de Llobregat. Perquè sempre és un centre de trànsit, no? No és per restar com a habitatge. És com una primera collida, on te fan una criva, una primera collida per veure... fer una mica un estudi del jove, del seu procés migratori, tot l'estudi familiar, i un cop han fet aquest estudi, se'ls fa una proposta i són derivats en un altre servei, un que seguiran acompanyant. Però com a aquest centre quílicu, n'hi ha d'altres? Sí, hi ha uns quants serveis d'emergència que fan aquesta primera atenció durant els dos, tres mesos. I han de dir que tots aquests centres depenen de la generalitat. Però de la Direcció General d'Atenció a Infància, de la de Gaia... De la de Gaia. Hi ha col·laboració entre l'administració i els particulars a l'atenció dels immigrants. Els immigrants, quan arriben aquí, els ha d'acollir. Són professionals com vosaltres. Però també preguntem, particulars, gent que pugui acollir casa seva, o l'administració? Facilitats màximes perquè aquests immigrants s'integrin? Això existeix? Facilitats n'hi ha, perquè hi ha des dels programes de mentoria, hi ha les famílies col·laboradores, però és cert que... que se'n demanen moltes de famílies col·laboradores que no en surten massa per acompanyar aquests joves. Haurien de sortir més. Però sí que hi ha programes on els particulars poden fer acompanyar els joves des de... Doncs això que deia des de la mentoria, llavors hi ha altres programes que s'han generat, que són comunitaris com els que feien aquí s'han just, on te diferents entitats d'una població col·laboren amb els joves, particulars, des de les parelles lingüístiques... Nosaltres ja ho vam començar, ho s'han just, però s'ha anat replicant. Que bé, no? Quins creus que és el paper d'institucions, com Càritas, Creu Roja, Solidança, pots dir quatre coses de cada un? Jo diria que indispensable, perquè sostenen en moltes d'aquestes persones. Llavors és indispensable. Cada una amb les seves especialitzats, especialitzat, per exemple a Solidança, doncs millora l'ocupabilitat i no... La formació. Exacte, no? Una, Càritas té un gran ventall de serveis, des d'acompanyaments també amb ocupabilitat, habitatge... Alimentació. D'aliments, etcètera. Creu Roja, igual que Càritas. Ja són unes entitats que tenen molts serveis, i llavors... I tenen serveis especialitzats... Amb col·lectius, amb detectar les necessitats, i poder-los acompanyar, i, si no, derivar-los allà on és més adient. Aquí arribem a la explicació, a intentar explicar, de com aquests nois poden adquirir la legalitat, és el que se'n diu entre el món net, els papers. Pot ser una mica recorregut tu, de com un noi arriba des d'aquí fins que es queda, es queda treballant en el nostre país. Quan el jove arriba, el primer que fem sempre és empadronar-lo i la trageta sanitària. Llavors, el jove el que se li intenta demanar, és si no ha arribat amb documentació, a veure si pot demanar a la seva família que li pugui enviar una partida de naixement, passa port si en té, o quan s'ha volat tipus de documentació que es pugui presentar actualment a la Fiscalia, perquè llavors la Fiscalia, davant de la documentació, no fa el procés de determinació d'edat. Per tant, s'accepta la documentació. Això és el primer que es treballa amb els joves. Sí, tots estem pensant en un noi que va estar residint aquí Sant Just, en diversos mesos, en casa particular, i que l'únic documentació que va poder presentar a exibir és una certificació de naixement. Però no passa port. Clar, però la llei ha anat canviant. Llavors, en el 2018, no s'acceptaven les partides de naixement. Tot i que tu presentaves un document, si el document no tenia una fotografia que et pogués identificar, llavors et deien que és clar. Podia ser de qualsevol persona. Llavors, tot i presentar un document es passava al procés de determinació d'edat. Actualment, si hi ha un document que la Fiscalia valora que pot ser vàlid, aquella documentació és acceptada, ha de fer la determinació d'edat, llavors ja està tutelat i a partir d'aquí se li fa la residència. Per què coses d'anar teniu passaport? Depèn del país. Però sí, sí, en països que és molt dificultors, per exemple, Guinea-Conaqri, és un país que no sempre ha fet passaports. Quan els joves van arribar al 2018 a Quílico, que hi havia molts joves de Guinea-Conaqri, la majoria no es podia fer passaport i la majoria no es feia. Llavors té una màquina, perquè el passaport és biomètric, llavors només anava a París, però hi anava cada X anys. Llavors clar, els joves no es podien fer el passaport. Hi ha una substitució, es parla de certificació, de naixència, etc. Però hi ha una substitució amb aquests nens que no volen obtenir passaports, com se'ls identificarà. El document té la mateixa validesa que el passaport, tot i que es diu cèdola d'inscripció. La cèdola d'inscripció, en aquell moment, el que es feia era un document que s'enviava en un notari, el notari l'enviava a l'ambaixada, no hi havia respostes, donava el document per a bo... I el notari certificava per a dir... Certificava. Sí, sí, sí, que no hi havia. Llavors aquest document s'enviava a la subdelegació d'estrangeria, i llavors, si el donaven per bo, t'arriba una mena de cartolina petita amb la fotografia, que és una cèdola d'inscripció, que és l'equivalent el passaport. El passaport, quan no se'n pot té. Amb aquest document podies tramitar la residència, perquè és indispensable el passaport o cèdola per tramitar la residència. Ja, ja. En bon moment. Sé que la... Ho estem veient, que l'AIM ha vingut aquí amb una mica d'esquema sobre... Què és això? El recorregut, que passa a un noi que ve de l'Àfrica, per exemple? No, l'esquema que porto és perquè la llei d'estrangeria es va modificar l'octubre d'aquest any. Llavors, l'octubre, perdó, del 2021. Què li ha dit? Llavors, una mica, la meva expertesa no és tot el que és la llei d'estrangeria i la documentació, però sí que aquí hi ha els passos, els petits canvis, aquestes modificacions que ha tingut la llei, que estan beneficiant els joves. Per exemple, quan un jove arribava aquí, no es podia començar el procés de documentació fins al cap de 9 mesos. Si tu arribaves aquí amb 17 anys i 3 mesos, quan començaven els processos per documentar-te, ja eres major d'edat. Llavors, ara això no passa perquè al cap de 90 dies, ja es comencen a iniciar els processos de documentació. Bueno, aquest seria un dels grans canvis, entre d'altres, que ara ja no es demanen els ingressos com es demanaven abans. Vien de presentar un contracte de 40 hores, d'un any, amb uns ingressos mínims, si no els denagaven la residència. No volia ser un conveni. Havia de figurar en el contracte el sou. I havia de ser mínim, el sou mínim interprofesional, per tant no podia ser de mitja jornada, 40 hores. Llavors, clar, molts joves es trobaven, que venint d'una pandèmia amb les dificultats es havien tingut, clar, no era fàcil trobar contractes. Llavors, és un altre dels grans canvis que hi ha, que no se'ls demana aquests ingressos, i que l'administració accepta, per exemple, un jove que dius, ara està en un pis d'una entitat. És l'entitat que assumeix la despesa d'aquest jove. L'estrangeria no acceptava que l'entitat fes un document dient que jove està mantingut per l'entitat. Ara sí, se'n diu l'informe de mitjans. Llavors, un jove que estigui en una entitat, totalat, i segueixi el seu procés, amb aquest informe, es pot demanar a la residència, i que els joves que no han estat mai documentats, ara ho poden estar-ho, per circumstàncies excepcionals, que la cobertura és fins als 23 anys, un seguit de canvis que els beneficien. De moment, sí, sí, que sigui així. Aquí, en just l'Ajuntament, penso que es va comportar molt correctament, perquè en seguida, els pocs mesos, molts pocs mesos, de l'arribada d'aquests nois, els van petonar. Sí. El petonar a tots, a tots, a tots. Allà al centre de Quiricú, al hotel. Sí, sí, sí. I això ens ha servit molt per tendre aquests nois i començar els processos de formació, etcètera. Està la gent inmirada, et sembla que el que vol és treballar, o vol fer reels, vol conèixer una mica la societat, vol aprendre la llengua. La majoria sí. La majoria sí que crec que, per exemple, dels joves de Quiricús, la majoria, l'experiència de Sant Just, els ja ha servit perquè han entès que s'ha de feixar-se, que t'has d'integrar, perquè necessita suport, no només a la feina, sinó per llogar un pis, tenir amics. És que és necessari. La majoria volen treballar. Formar-se, treballar i continuar. Aquí no contén la gent que saltes, per Ceuta, per Melilla, o bé per les Illes, etcètera, per la Mediterrània, i arriba aquí, no? I n'hi ha que ja tenen el seu nier, perquè la policia els, en el lloc d'haure els ha tingut, els ha atès... El primer contacte que tenen quan baixen de la pedera, normalment ni sol haver-hi guardia civil a la Polícia Nacional, llavors els fan una mena d'identificació, i els hi donaven un nier, que se'n diu, que és un nier provisional. Però recordem que quan es converteix en definitiu, és el mateix nier. Sol ser el mateix número. En algunes ocasions no ho ha sigut, llavors tu ja tens uns dies per contactar amb l'administració i anar canviant, perquè tu ja ensenyes la residència, dient poques vegades, sol canviar. Ara, però novetat és una altra. És... sembla que ha baixat la pressió de la gent africana. Ha baixat per Marroc, però jo crec que estan aventint entrades igualment via Canàries. Crec que... Des del Dèria, o des de Mauritania... Venen per una... Les rutes van variant en funció de les fronteres, i de la pressió que hi ha a les fronteres, i el Marroc està aventint molta pressió. Per tant, busquen altres alternatives, i un és arribar per Canàries, que jo sí, per exemple, que un dels centres són que hi ha moltíssima pressió, perquè hi ha molts joves és les canteres, i hi ha molts joves les illes. Sí, sí. Deia, l'actualitat però passa pels refugiats d'Ukraine, o aquests refugiats que entren... Tenen aquí, o sigui, amics, parents, coneguts, que els acullen d'una manera més repartida. Jo crec que els refugiats d'Ukraine tenen altra xarxa, de moment, i no estan entrant en els serveis d'infància i adolescència. Pot ser que n'entri algun, però normalment aquests joves ja et diuen que aquí tenen un conegut de la família, que la idea no és quedar-se al centre, sinó es vincular-se a la família, o el conegut que tenen aquí. I, a més, venen amb un avut, que és com ser la mare. Sí. O un amic de la família, perquè igual els pares s'han hagut de quedar allà, i només han vingut un. De moment... El pare és allà, lluitant, i venen amb la guerra, i aquí la mare i els fills... Crec que és una altra circumstància molt greu social, i llavors estan generant uns altres serveis. Tens circumstàncies si nens i joves i adults d'Ukraine han arribat a qui ho vas d'obregar? Sí, jo crec que tinc constància que algun sí. Ja. Bé, en general, conecis exemples de dos genolles que s'hagin integrat a la ciutat catalana, i que parlen català correctament. Sí. Quan s'aconsegueix. Sí, sí, sí. Ja no és d'aquí, dic-ho, que parlen el català molt correctament. Sí. Veus de la paròquia fa quatre setmanes, vam tenir un company de... bueno, teu? L'Husman, que té un català correcte. Es va demanar fer l'entrevist en castellà, però l'hagués pogut fer en català. Segueixen tenint una mica de vergonya, eh? Ells l'entenen, a l'hora de les converses segueixen tenint molta vergonya, però... I no sé si aquesta vergonya va lligada amb que el seu estat, diguéssim, legal, no està plenament culminat encara, i manifestar-se públicament doncs pot causar una mica de... de recansa, de prevenció. Bueno, és que encara els hi queda un llarg camí. Encara els hi queda un llarg camí, perquè és de les coses que hem après, primer fan el gran viatge, i ells arriben aquí pensant que això ja està, i comencen un altre procés, que és molt llarg. Exacte. Els... les famílies, en aquest cas de Sant Just, que vulguin participar d'aquesta hospitalitat, poden, no?, tenir a casa seva, oferir residència. Sí, però vull dir que hi ha molts treballos de col·laborar, eh?, des d'això. Sí... Si els acullen amb residència perfecta, si lloguen una habitació perfecta, però, fins i tot, el que dèiem de les parelles lingüístiques, de... a vegades els hi costa una mica l'oci, el temps lliure, no? Els hi costa fer amics, fer mills de la terra, sobretot. Llavors, si no s'acaben ajuntant, amb qui més has compartit... Són majoria els que s'integren i aconsegueixen, per mi, residència i treball, i van endavant. Sí, sí, sí, sí. Són majoria... Són majoria, sí, sí. Bueno, Ima, escolta, està sent una conversa molt interessant, però aquí arribem, al final, a la pregunta típica. Què més vols afegir? Que no t'hagin preguntat, al teu iniciativa, pels comunicats. No, jo estava... Bueno, és que estava pensant en totes les coses bones que van fer-se en just, llavors, des de la... per la festa major, el camp de futbol... No, crec que va ser un gran centre, que en moltes possibilitats, quan encara no es feien als altres llocs, que va ser una gran experiència, jo sempre heu dit que igual es havia d'haver registrat, es havia d'haver exportat, perquè va ser una gran experiència. I teníeu col·laboradors voluntaris, no? Erem voluntaris els treballadors, els assistents d'allà? No, era... Hi havia l'equip dels... dels... no, dels educadors, de les persones que treballaven, i llavors, bueno, és cert que els joves van anar amb molts recursos formatius, allà van fer xarxa, van sortir més col·laboradors, els equips de futbol, per exemple, hi ha un ex que diu que ara li han fet una prova, un fill real per jugar a futbol, bueno, han anat sortint coses... molt xules, però per exemple, les experiències del casal jove... Aquí hi ha gent de poble, amb una normalitat, va considerar una normalitat veure passejar, altres persones... Bé, diferent, diferent... Van tenir qualitat de vida més a més, perquè clar, estàvem a prop de Barcelona, però en un lloc, no, part de Torra Blanca, clar, és que era fantàstic, això. No només tenien serveis, sinó que van tenir una qualitat de vida molt gran. Molt bé, doncs, Ima, hem arribat al final de l'entrevista, agraïm profundament la teva predisposició, perquè després d'una jornada laboral, també d'acollida de gent, no? Estàs a Barcelona? Estic en un centre que es diu Maspins, és un centre d'acollida, i abans era una magia, eh? Sí, doncs ara és un centre molt xulo, perquè tenim... La carretera que va de Coll, o sigui, de Serrià, fins a Molins, passant per Santa Creu. I, clar, és una... Jo ara dic que és un centre molt petit, perquè acostumada a Quiricú, a Maspins són 30, llavors... Però els podeu atendre... Els podeu atendre millor. No, Quiriculs van atendre molt bé, eh? Sí, sí. Moltes gràcies, Ímma. Aquest programa repeteix el 17 de dos quarts d'onze del matí, i la setmana que ve de la paròquia descansa, i serà fins a la setmana de Pasqua, quan ens tornarem a trobar. Bona tarda a tothom. Marge, ens veu en el préstec, va. Si tu n'hi ets, ràdio d'esper, ràdio de senyors, durant el vuit curts curts...