Veus Parròquia del 4/5/2022

umph Fins el racons més amagats de la música dels últimos 50 anys. Quanta anys? Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Ràdio d'Esper, durant de 8.1 Ràdio d'Esper, durant de 8.1 Ràdio d'Esper, durant de 8.1 Vinga, avui tornem a tenir secció de veus de la paròquia amb el grup de Justícia i Pau. Tenim amb nosaltres el Jesús Garcia. Hola, Jesús, què tal? Bona tarda. Hola, bona tarda, Núria. Bona tarda a tothom. Bé, doncs, en aquest temps de que disposem a Ràdio d'Esper el tema que avui tractarem està molt relacionat amb l'especte social. I se situa dins d'un tema genèric que nosaltres anomenem el treball. Concretament, en vull parlar sobre la precarietat laboral. El títol seria contra la precarietat laboral. Parlarem del problema de la altra temporalitat al nostre país i dels seus efectes negatius sobre una part molt important de la població treballadora i també sobre l'economia. Aquesta qüestió pot semblar que estigui desubicada en aquest espai, però certament no ho és. Com veurem a continuació, té una afectació molt profunda a la nostra societat. Bé, comencem en aquest problema. El problema de la altra temporalitat al nostre país. Al nostre país podem dir que hi ha una dualitat del mercat laboral. Això vol dir que consisteixen dos tipus de travedors i que estan clarament diferenciats. Per una banda, tenim els treballadors amb ocupació fixa i els treballadors temporals. A Espanya hi ha una de les tases de temporalitat i de precarietat més altes dels països industrialitzats. Podem dir clarament que hi ha un abús de la contractació temporal. Tot això s'ha d'associar a que cada vegada que tenim una crisi econòmica, la taxa d'atur supera el 20%, cosa que no passa a cap altre país desenvolupat. Aquesta temporalitat que tenim al nostre país, aquesta temporalitat abusiva, no se pot explicar per la composició sectorial de l'economia. Ja que Espanya té una taxa de temporalitat molt més alta que la mitjana de l'Unió Europea a tots i cadascunta els sectors i a totes i cadascuna de les ocupacions. Com serien aquestes diferències? Aquesta composició vol dir que hi hauria diferències. Hi hauria diferents sectors diferents en Espanya respecte a la comunitat europea. Però, com acabem de dir, hem vist que aquests sectors que després veurem podien ser, en algun cas, alguna petita diferència, no explicarien aquesta diferència de temporalitat. Però és que és més, quan incluïn en aquest estudi les variables d'educació, podem observar fins a quin punt les diferències en Europa són molt grans, és que són avismals. Per exemple, un treballador amb estudis universitaris a Espanya té la mateixa probabilitat de tenir un contracte temporal que un treballador amb únicament educació primària a l'Unió Europea. O sigui, Espanya, un país amb un treballador en estudis universitaris, la mateixa probabilitat que un treballador a Europa en estudis primaris. Jo crec clarament que aquesta diferència és molt important. I en els cas dels joves trobem que aquesta tasa de temporalitat que arriba al 60% a qualsevol nivell educatiu. I si això ho comparem a l'Unió Europea, aquest 60% només arriba quan parlem de joves que tenen una educació primària. És que Espanya fins i tot els joves universitaris s'acosten en aquesta taxa. El problema d'això és que la temporalitat en el nostre país no actua com un pont cap a un contracte permanent. I l'evidència empírica ens diu que un 40% dels que tenen un contracte temporal als 20 anys el continuen tenint quan compleixen 40 anys. És com si existeixi un parany que ens diu que una vegada has començat en la temporalitat és molt difícil de sortir. És a dir que Espanya té una taxa de temporalitat molt, molt, molt alta. Efectivament, és molt alta i en principi no estaria justificat. I ara veurem com aquesta taxa de temporalitat excessivament alta i injustificada també té un efecte d'ineficiència des del punt de vista econòmic. I aquesta ineficiència i aquesta temporalitat excessiva doncs explica en els següents quatre punts que nomenarem. El primer d'ells ens indica que la temporalitat està afectant negativament a la productivitat laboral. És a dir, l'abús de la temporalitat genera que no hi hagi incentius ni per part del treballador ni per part de l'empresari per la inversió necessària en el capital humà específic de les empreses. Què vol dir? Amb aquesta temporalitat, quan un treballador està un temps determinat en una empresa, potser no hi ha gaire raons per millorar la formació d'aquest empleat que té un contracte temporal que el cap de poc tens acabarà marxant. I sense aquesta inversió, la seva productivitat serà molt baixa i no oblidem que la productivitat és l'autèntica assignatura pendent de la nostra economia. Aquest seria el primer punt. És a dir, el primer punt que explica tot aquest tema de la temporalitat alta, de la ineficiència del punt de vista econòmic, que el primer punt seria la productivitat. La productivitat, efectivament. La falta de formació d'efecte clarament a la productivitat. El segon punt ens indicaria que no és estrany que l'elevada taxa de temporalitat dels nostres joves és impossible desenvolupar un projecte de vida normal. I aquest punt és molt important, aquest punt és clau. La alta precarietat juvenil genera si tinguin una de les setats de emancipació més altes dels països desenvolupats. I a la vegada, una de les taxes de fecunditat més baixes. Caram tu. Doncs sí, és clar, jo crec que aquest punt és clau. Evidentment, el que és la precarietat juvenil està afectant d'una manera molt radical a les noves generacions i crec que en aquest sentit la temporalitat està afectant d'una manera molt profunda en aquest tema. De fet, parlàvem de la fecunditat, però és que la fecunditat d'Espanya es situa amb 1,23 fills en edat fèrtil, quan són dades que estan molt anunyades dels països de la OCDE. O sigui que tenim que les generacions que pujan de joves que de cop s'amancipen més tard, és a dir, m'aconsegueixen ser autònoms econòmicament podríem dir a dats que comparant-ho amb altres països europeus que estan una mica fora de l'hòrbita, i, inclús, a més a més, també la taxa de fecunditat, que, doncs, això no se situa ni a un fill i mig per donar fèrtil, per dir-ho així. Correcte, exactament, Núria, és això. Bé, però passem al tercer punt. Vinga. El tercer punt, bueno, hem vist que en la crisi de la Covid, que, bueno, que hem tingut la Covid-19, que hem tingut... Doncs hem pogut veure un altre desavantatge de tenir un mercat com hem dit, dual. Bé, bueno, hem tingut aquest mecanisme de flexibilitat i de seguretat que ens ha donat el cert, doncs, això ha pogut... Ha permetre, doncs, esmurteir la destrucció d'ocupació i, a la vegada, evitar la destrucció del teixit productiu. Però això no s'ha aplicat als contactes temporals. Perquè, doncs, bueno, tan bon punt, com es van introduir les mesures receptives per frenar la propagació del virus allà al mes de març, del 2020, bueno, doncs, pràcticament, tots els contactes temporals de corta durada, vam poder ser intracemenals o setmanals, aquests de corta durada van ser destruïts. Bueno, bé, és exactament no van ser renovats, que és el mateix, és el mateix. Mentre que els contactes indefinits i alguns temporals, però que eren de llarga durada, van ser protegits mitjançant el cert que acabem d'anomenar. I aquesta causa, aquesta és una de les causes, i juntament hi ha altres, bueno, hi ha altres que podrien dir, com el model de creixement que tenim, això que parlaven dels sectors, que parlaven en el primer punt de la diferència de sectors, bueno, doncs aquí tenim un exemple. Doncs el nostre model està molt orientat al sector serveis, amb un sector turístic que és molt potent, i a la vegada també tenim una altra diferència, segurament, i és que la estructura empresarial hi ha un percentatge d'empreses que són més petites, i això afegir una dificultat, i és que aquestes empreses petites tenen més dificultat per accedir al finançament. Tot això, aquests dos punts, també estan darrere que aquesta crisi sanitària que hem tingut estigui afectant d'una manera més important a l'economia espanyola, d'acord? Bé, i aniríem al quart punt, i que ens indicaria que, bueno, que va recordar que aquesta precarietat del mercat laboral està generant un problema, tornem els joves, i que està generant el que podien denominar una debilitat de justícia intergeneracional. Què vol dir això? Vol dir que, en aquest sentit, els joves estan patint l'impacte d'unes crisis econòmiques en un període molt cur. Recordem que en un període d'una dècada hem patit dues crisis econòmiques molt importants. I aquest fet està sent molt negatiu per als joves, que també ho és per als joves de altres països del nostre voltant, però que per a Espanya són demolidors per als joves espanyols. I, precisament, segurament una de les causes és per comptar, amb un mercat dual d'altra precarietat, que els afecta especialment als joves com han dit abans, i que fa que els joves no siguin gairebé impossibles accedir a aquesta estabilitat en l'ocupació. Hi ha treball recents que documenten perfectament aquest problema. Han analitzat la evolució de les condicions laborals als joves durant els darrers 30 anys, i han trobat que cada recessió genera un retrocess en la situació laboral dels joves. I això és el que anomenen els economistes l'efecte cicatriu de la recessió. Què vol dir això? Doncs vol dir que quan hi ha una recessió afecta molt especialment als joves. Quan finalitza aquesta recessió arriba un temps de bonança i un temps de recuperació. Però que en aquest temps de recuperació no són capaços de recuperar el que havien perdut en la recessió d'abans. I, amb el qual, aquesta, que és anomenat cicatriu, en el sentit que queda permanent, és molt difícil de recuperar. Si això afegint que tenim crisis molt continuades, aquest efecte de cicatriu o de pèrdua, de poder econòmic o de poder a nivell de salari, és un efecte multiplicador i que després és molt difícil de recuperar. I d'aquesta manera queda consolidat. Aquest deteriorament que han sufrit els joves queda consolidat, o sigui, queda permanent. I sobretot, com deia abans, en temes salarial. I per això crec que una de les qüestions més problemàtiques, com la societat que tenim, és la situació dels joves una mica de cara al futur que hi ha. És un dels problemes capitals que tenim. Com a dada podien dir que la precarietat laboral està afectant a un 66% dels joves a l'inici de la seva carrera laboral. És bastant, eh? Basta, jo crec que és una barbaritat. I jo crec que, com deien abans, aquesta situació deixa en un cicatriu de cara al futur. I també aquests estudis diuen que si aquesta situació, diguéssim, de l'inici i de la vida laboral, amb aquesta situació no és tan complexa. No s'aconsegueix superar el cap de 5 anys, és molt difícil després tornar a recuperar. D'acord? Bé, doncs podem dir que aquest fet genera que començar la carrera laboral en períodes de recició econòmica ja veient que hi ha un perjudici molt notable, sobretot en els joves. Tots són pals a les rodes, per tu. Sí, sí, la veritat. Com es fan aquesta situació? Sobretot això és, jo crec que és una de les parts de la societat que està més castigada. I després ha fet coses que no parlaren en aquest programa, que ja parlarem més endavant, el tema de la vivenda, el tema de les salaris, el tema de tot això, que crec que això està molt relacionat i crec que ja volem això. Crec que és una situació nova, que la societat no havia passat abans per aquí. Bueno, no sé si segurament sí, però crec que és una situació nova. No com ara. No com ara i ja volem d'aquí com en sortint. Podíem dir, finalment, que no podem oblidar que la dualitat del mercat laboral, d'alguna manera, aquesta dualitat del mercat facilita aquesta contracció temporal i que això està favorint determinades activitats econòmiques davant d'altres. Ja ho explicarem. I si realment no fem res sobre això, com ha passat anteriorment, quan sortim d'aquesta crisi generat per la pandèmia, tornarem a tenir aquesta temporalitat tan altra que hem tingut. És més, si no canviem res, això que deien abans, sortiran noves activitats per les quals la contractació temporal no és capostable. És el contrari, és una avantatge. Perquè són activitats que no tenen gaire valor afegit i que no requereixen formació del personal. Què vol dir? Que amb aquesta temporalitat estem fomentant activitats que no són gaire bones per el desenvolupament de la societat. I jo crec que en aquest sentit, el mercat aquest de temporalitat incentiva aquests tipus d'activitats i que no donen aquesta avantatge competitiva. I si volen canviar, aquest sistema haurem de canviar el model productiu cap a un model més sostenible. I per fer això haurien de començar a canviar aquelles institucions, no institucions sinó aquests marcs reguladors de la llei que fomenten aquestes activitats insostenibles lligades a una temporalitat també i sostenible. I ara el que volia fer és fer un petit repàs de què ha sigut el passat, el present i potser no sé si parlar del futur perquè això és molt difícil de la contractació temporal. Podrien dir que l'origen de l'explosió de la contractació temporal a Espanya la podien situar al voltant de l'any 1984. Aquell any es va produir una descausalització del contracte temporal, que el que vol dir això és que podria fer un contracte temporal per qualsevol causa. No havia límit en aquest sentit. Aquesta política va ser concebuda, inicialment, com una mesura per fomentar l'ocupació a causa de l'elevada desocupació que hi havia en aquell moment. Recordem que en aquell moment hi havia una taxa de tur que superava el 21%. Aquesta mesura, en aquell moment, podria tenir una certa coherència. Bé, en aquests anys 80 es va optar per reudir la desocupació a través de la contractació laboral, temporal, i això va generar un mercat de treball dual amb una temporalitat que podrien dir que era inèdida a tot Europa. Es va crear un mar de treball que en aquell moment Europa era diferent i era desconegut. Aquest sistema es va començar en aquest any i des de les zones aquesta altra temporalitat ha estat una constat constant al mercat laboral. Els efectes penínsiosos ja els hem explicat en aquests quatre punts. Afectaven la taxa de tur, afectaven la pròpia productivitat a la formació i van generar una desigualtat de protecció jurídica i econòmica entre el treball de dos fixos i el treball de dos temporals. I totes les conseqüències negatives que hem anomenat fins ara. A partir d'aquella data i des del temps s'han succeït diferents reformes laborals. Unes quantes, no? Unes quantes. El 1997 es va fer una, el 2001 es va fer una altra, el 2002, el 2006, el 2010 i el 2012, que és l'última que es va fer i ja ha passat deu anys. I de fet aquesta reforma s'ha intentat ajudar de forma infructuosa contra aquesta precarietat que s'havia instal·lat al nostre país i que de fet no s'ha aconseguit reudir. I bé, hem expulsat una mica aquesta temporalitat del treball, com nosaltres estem en contra d'aquesta temporalitat i les causes que hi ha darrere i els efectes que provoca, que són molt negatius, és el nostre punt de vista. Amb això també, suposo que hi ha diferents opinions, com en tot. I hem fet una mica el repàs de quan estem així. I així arribem a principis d'aquest any, a principis de l'any 2022. El present? El present més immediat. I bueno, hi ha un pla després de la Covid, hi ha un pla denominat el pla de recuperació que s'ha derivat de la Covid-19 i que es va obrir el debat sobre la nova reforma laboral, perquè Espanya, perquè era una exigència que posava Europa per poder percebre els fons europeos i que, finalment, s'ha anomenat fons next generation. En concret, doncs, bueno, aquest pla que va presentar el govern a l'Unió Europea plantejava, entre altres reformes compromesses, perquè aquí hi havia d'haver un compromís per part del govern, doncs hi havia una reforma relacionada a la temporalitat. I el govern avançava que reudirien el nombre de contactes a tan sols tres. Hi ha un... Això és molt genèdic, un contracte indefinit, un contracte temporal i un contracte de formació. I que, d'alguna manera, el govern es comprometia que es penalitzaria en major mesura, doncs el frau de llei en la contactació temporal doncs també com l'excessiva utilizació de contractes de corta durada. Aquesta era una mica les condicions que d'alguna manera Europa posava i que Espanya es va comprometre. Això al principi d'aquest any, no? Sí, d'abans d'aquest any, perquè en tots aquests fondos europeos feia temps que s'estava treballant. Hi havia un tema important amb el tema del govern, que ara no parlarem, que era tema de pensions, que era tema de reforma laboral. Tot això eren necessitats, obligacions, que ens posava la comunitat europea per poder accedir aquests fondos. I el govern va plantejar diferents modificacions, això està molt resumit, però bé, les dades concretes serien aquestes. I així arribem, una mica més proper al dia que estem avui, arribem al passat des de febrer d'aquest any 2022. En el Congrés dels Diputats es votava la reforma laboral que havia presentat el govern del PSOE i unides Podem, i que, com ha dit abans, un dels eixos centrals d'aquesta reforma era la contractació temporal. Bé, no sé si em recordeu, però jo crec que sí, doncs aquesta reforma laboral va tirar endavant, després de situacions que podien dir roca amb bolesques, d'una autèntica esperpèn, i de ser infart. I que diuen molt poc de la nostra classe política. Imagina't, no? Vull dir que imagineu-vos... No sé, jo crec que és un tema capital, un tema molt important dins del que és desenvolupament de la nostra societat, sobretot per l'afectació dels joves, i no hem parlat de l'afectació també de dones, que ja parlarem d'un altre problema. És un problema molt greu, l'afectació laboral també de les dones. Què és el que va passar? Doncs si us en recordeu, la majoria semblava que encara que estava molt ajustada, i que el govern semblava que tenia la vigília, la tenia assegurada, doncs es va trencar, quan dos diputats d'UPN, de Navarra, es van revelar contra les instruccions que el seu partit el s'havia donat per votar que sí i van votar que no. Toma. De veritat embliada. Després això trencava completament totes les previsions. D'això, en principi, ningú no sabia res. Suposo que ells que havien pactat aquest canvi de vot ho sabien, i suposo que eren més d'un grup. Per una altra banda, teníem també les nacionalistes vascos i els catalans, que volien la reforma, però la volien amb més profunditat. Recordem que una de les... aquesta reforma laboral, en principi s'havia previst en gran profunditat, després va quedar, bueno, la realitat, jo crec que va anar i va dir que no es podia... bueno, no sé, això és una opinió personal, que es podia arribar fins que ens podia arribar, però bé, els nacionalistes van decidir que votarien que no, perquè volien una reforma amb més profunditat. Però, esclar, es pensaven que guanyaria el sí. I van votar cada igualment. Però va votar que no, però esclar, ells pensaven que sortia el sí, però va ser que no. I per posar-hi el colòfon a tota aquesta història, doncs hi va haver un error en la votació telemàtica que es va fer un diputat del PP, concretament en Alberto Casero, doncs va votar telemàticament i es va equivocar. En comptes de votar que no, va votar que sí. En fi, doncs, tot això va donar que la reforma laboral afectant aquesta temporalitat, que, com hem dit, crec que té un calat molt important, no es va sortir endavant en 175 vots a favor i 174 en contra. Tot plegat, un espectacle lamentable, el que es va produir al Congrés dels Diputats, però bé, el important, des del meu punt de vista, això és molt personal també, doncs aquesta reforma va sortir endavant i el que aquesta reforma en síntesi o molt breuament diu és que en el nou març de contractació estableix que hi haurà un contracte ordinar i que s'ha indefinit, diguéssim, seria el contracte normal i que només es podran fer contactes temporals en causes molt concretes. O bé, per circunstàncies de la producció, que això, bueno, ha de veure com es pot encaixar, aquí queda obert en la finestra important, i també per substitució d'un altre treballador en reserva del seu lloc de treball. D'alguna manera, això està tirant endavant, de fet, hi havia un període de transició des de l'aprovació, i de fet, ara, en aquests moments, diguéssim, en l'explosió del sector turisme i la estacionalitat d'aquests contractes, ja veurem tot això com es pot portar a terme, i el temps i la correcte aplicació ens indicaran la bondat i la eficàcia d'aquesta reforma que jo, per altra banda, penso que és molt necessària. Però bé, és això. Hem volgut introduir aquest tema de la temporalitat, com un tema més d'especte social molt rellevant, i per això el grup de justícia i pàgina hem cregut convenients, doncs també parlar a part de les altres coses que es parlen, doncs parlar també d'això, que també té un efecte sobre la societat molt important. Clar que sí. Molt bé, doncs, en deixem aquí, Jesús, si et sembla, un nou episodi que hem escoltat de veus de la parròquia, en aquest cas, doncs, des de Justícia i Pau, que vagi bé i fins la propera. Moltes gràcies, fins ara, fins la propera. Moltes gràcies. Bona tarda. Bona tarda. Bona tarda.