Veus Parròquia del 2/10/2013

Veus de la parròquia? La parròquia és l'audició que porta a les vostres llars tota la informació de la parròquia dels sants just i pastor. I també d'altres temes com són la societat, la religió i l'humanisme d'arreu on es produeix la notícia. Recordeu que veus de la parròquia se met tots els dimecres a dos quarts d'avui del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Sempre aquí, a la sintonia de ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada. Com sempre, la lectura de l'Avengelli inicia l'audició d'avui. Diu Sant Luc. En aquell temps els apòstols diuen al senyor. Només que tinguessiu una femenuda, com un gra de mostassa, si dèieu aquesta moreda, arranquat de socarrel i plantat al mar us ho veuria. Suposem que algú de vosaltres té un esclau llaurant o pastorant el remat. Quan ell torna del camp, li dieu mai que entri de seguida i segui a taula? No li dieu més aviat que prepari el sopar, que estigui a punt de servir-vos mentre mengeu i beveu, i que ell menjarà i beurà després? I, quan l'esclau ha complert aquestes ordres, qui ho agraeix? Igualment vosaltres, quan haureu complert tot allò que Déu us mana, digueu. Som servants sense cap mèrit. No hem fet altra cosa que compli el nostre deure. Inici de la catequesi. Aquesta setmana, comencem les trobades de catequesi per infants. Dimecres, pels nens de primer curs i els divendres, pels de segon. Això és la part de notícies d'Església de vida de la paròquia. S'estan últimant els acabats del nou emplaçament del servei, al banc de liments, a la caseta que hi ha al carrer Bonavista, al darrere de la rectoria. Aquest mes d'octubre ja s'ho oferirà aquest servei de càrites. Fixa't, encara estem a l'estiu pel temps que fa, i ja estem parlant de la loteria de Nadal. Aquest servei va ser un dels dies més calorosos de l'estiu. 31 graus. Va ser extraordinari. Per banyar-se a la piscina descoberta i prendre el sol i gaudir de l'estiu que avui s'acaba. Això va en contrapès de la notícia que et donaràs ara. La notícia que parlem de la loteria de Nadal, que ja podeu disposar dels talonaris del sorteig de la grossa de Nadal d'aquest any, s'ha posat a disposició al despatx perroquial. Setena trobada diusessana de catequistes i animadors d'adolescents i joves. Un any més, les delegacions diusessanes de catequesi i de joventut treballen conjuntament per la celebració d'aquesta trobada diusessana, que ja compta amb 7 anys de tradició des que va començar com en contra pròpils dels catequistes. O sigui que ja han passat de la vida de la parròquia a les notícies de l'església diusessana. La cita és a la Casa de l'Església, el proper dissabte, dia 5 d'octubre, des de les 5 de la tarda fins a les 9 del vespre, amb el bisbe agostí, que els convoca i envia a l'hora en aquest de retram de l'any de la fe. El programa inclou la visita i visualització del documental, jo crec, l'eucharistia i enviament, i un refrigeri de clóenda. La trobada tindrà una continuació per als que treballen en la pastoral amb adolescents i joves, que compartiran el sopar i un estona de treball a partir de les 9 del vespre. I, a més, si alguno coneix encara la Casa de l'Església de Sant Feliu, realment val la pena, perquè és un goig, és un goig genari i és un goig veure-la. Molt bé. Demà ha passat 3 d'octubre, a les 12 a 30, i haurà la benedicció de l'edifici per part del bisbe agostí, i, a continuació, la visita a les instal·lacions i al dinar amb els responsables del centre. La Fundació Nou Chamfra, que s'ocupa del centre, es dedica a les persones amb discapacitat intelectual i les seves famílies. Això és la benedicció del centre Chamfra, amb Miquel de Sant Feliu de Llobregat. Inauguració oficial del curs acadèmic de les facultats de Filosofia i Teologia de Catalunya. 9 d'octubre, o sigui, dimecres vinent, a les 10, a l'edifici del Seminari Conciliar de Barcelona. En primer lloc, hi haurà la Eucaristia a la capella del Seminari, i, a continuació, a les 11 i quart, acta acadèmic a l'Aula Magna. Jaume, Aymar i Regolta i Armand Puig i Terrec faran les memòries correspondents al curs 2012-2013. La Lliçó Inaugural anirà a càrrec del bisbe de Gà de la Facultat de Filosofia i Teologia de Catalunya, Ignasi Rubiró. En el títol, la bellesa salva el món. Per concloure, una intervenció musical a càrrec de la capella sacra de Catalunya. Aquí parlem de la bellesa amb ve alta, això s'ha de concretar. Perquè, a vegades, la bellesa amb ve baixa també pot ser salvadora pel món, però aquí concretament ens parla de la bellesa, això del que gaudim tant els dibuixants i els artistes. Molt bé. Gràcies. Té? I actualitat? Té? I actualitat? I actualitat? Demà, dia 3, farà 5 anys de la mort d'un bisbe especial, lligat sempre als feligresos de les zones perifèriques del bisbat de Barcelona. Joan, carrera i planes. En un article que signa Oriol Domingo, obligat per la venguàrdia en la seva pàgina de relació, es diu que el bisbe de l'Oriol de Barcelona és un bisbe de l'Oriol d'Esquadra, que és un bisbe de l'Oriol d'Esquadra. Hem trobat una amplia recenya sobre la figura d'aquest bisbe popular entre la gent del carrer per la tasca pastoral que va portar a terme, sobretot a l'Hospitalet de Llobretat, al barri de la Barcelona i al barri de Llefià a Badalona. Aquest és el text de l'Oriol de la gent d'Església que ha de viure i copçar al terenar de les perifèries del món. El bisbe Joan va néixer a cornellar de Llobregat un 12 de maig de l'any 1930. Exagerixi la seva tasca sacerdotal i episcopal en ambients perifèrics obrés d'immigració de clandestinitat política. També va conviure en segles perifèrics agnòstics, ell també es reconeix dintre d'aquesta concepció cristiana i pastoral que avui en dia és una de les fites del papa. Ho confessen al llibre que pensa Joan Carrera, escrit per Francesc Romeu, periodista i sacerdot, que es pot dir que també partany a la perifèria. Diu el bisbe en aquell llibre entrevista. Jo, més bé, era un sacerdot marginat. Bé, no en el sentit d'una marginació positiva, sinó objectivament, perquè era molt a prop de la perifèria i molt lluny dels poders eclasiàstics. Potser, per aquest motiu, un personatge que tenia un gran vagatge intel·lectual i un gran sentit pastoral de l'Església Catalana, contemporània, com Joan Carrera, fou solament bisbe auxiliar, però mai no va ser bisbe residencial, amb la màxima responsabilitat d'una diòsasi. Fou fidel el seu lema episcopal. Fixeu-vos com creixen els lliris del camp. Vas cogir aquesta frase de l'Avengelli de Mateu, perquè són unes paraules senzilles, però fonamentals per a tot creient, que posen l'accent en la confiança en què Déu fa créixer la vida i donen prioritat a l'acció del senyor per sobre d'un mateix. Les profundes petjades del bisbe Carrera en els camps tan eclasials com cívics no s'has borrat amb el pas del temps. Ara, quan ja fa cinc anys de la seva mort, és recordat per els seus companys i amics gràcies a l'impuls del memorial bisbe Joan Carrera. El bisbe Joan va morir el migdia del divendres 3 d'octubre de l'any 2008, vigília d'un sant molt estimat per ell, Francesc de Cis, una gran coincidència amb el també perifèric sant pare Francesc vingut de l'Ogentina. Aquests actes de commemoració van començar el passat 28 de setembre amb una ofrena floral al cementiri de Montjuïc on descansen les seves restes mortals. Tot seguit es va inaugurant el jardins bisbe Joan Carrera a l'Hospitalet de Llobregat en la presència de l'alcaldesa Núria Marín. El proper dissabte, dia 5, se celebrarà un col·loqui sobre la figura del bisbe Joan amb la intervenció de destacades personalitats, dels quals podem anomenar el president Jordi Pujol, en Joaquim Ferrer i mossèn Jaume Aymar. El llegat del bisbe Carrera, pel present i pel futur de l'església catòlica a Catalunya, és extraordinari. Per exemple, el seu paper determinant en el document episcopal Raíces Cristianes de 1985. El volum ara mateix de gairebé 1.700 pàgines que reuneix els seus articles publicats al Estat Menari Catalunya Cristiana durant 25 anys. També és d'inspiració seva el grup Sant Jordi de promoció i defensa dels drets humans, que manté la seva presència i activitat. Des de veus de la paròquia, volem retreure el nostre humanatge i record al bisbe Joan Carrera, qui ens va acompanyar l'any 2000 a Terra Santa en la nostra peregrinació al país on va viure i va morir, per redimir a tota la humanitat, el nostre senyor Jesucrist. De ma passat, divendres, és la festivitat de Sant Francesc de VI. El sant pare visitarà aquesta preciosa ciutat on va passar la seva existència, aquest sant, que estimava tot tipus de vida. Els éssers humans, en primer lloc, però amb la mateixa intensitat, animals, plantes, flors, i va fer una vida senzilla, de gran pobreza. L'any 1986, quan el papa Joan Paus II va convocar a VI la simera interrel·ligiosa que va marcar l'origen de les trobades anuals de Sant Egibi. El món, en aquell moment, era també molt complex, gairebé com ara. Joan Paus II va impulsar el diàleg interrel·ligiós amb aquella oració a la que van acudir líders musulmans, jueus, budistes i induistes, a més a més de cristians no catòlics. La idea de rezar junts per la pau, encara que com és natural, cada confessió ho fes segons el seu credo i litúrgia, va collar i va donar a les ales, sobretot va donar ales, el que es va anomenar esperit de VI, malgrat l'espantoscop que va representar aquells atentats de l'11 de setembre als Estats Units. Aquests últims dies, fins aquí, s'ha rebut per la pau i la concòrdia. A Roma, en diferents indrets, s'ha arrasat per la pau i la concòrdia. Han assistit per la part catòlica, l'arcadisba de Barcelona, Lluís Martínez Sistak, i l'arcadisba d'Urgell, Joan Enric Vives, juntament amb 12 cardenals més d'arreu del món. També hi ha estat present l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i en el col·loqui dedicat a la informació el director adjunta a la venguàrdia, Enric Juliana, ha participat donant veu a l'Associació Internacional de Periodistes de Religió. I seguint en temes d'actualitat, llegirem la Glossa d'Enric Puig Jofre, Jesuita, que titula i la cua continua. A prop de casa hi ha un supermercat gran, amb una àmplia oferta, molt moviment de persones que surten proveïdes de que viures durant tot el dia. Al vespre, quan falta mig hora pel tancament, es forma una cua de gent de totes les edats. Mares amb fills petits o adolescents, algunes persones grans, altres de mitjana edat, no hi falten d'en poc joves. Molts són com tu i com jo, no fa gaire temps que encara treballaven o cobraven el subsidi de tur. A daltres, la vida al carrer se'ls comença a veure en la mirada, en el raonament i en la parla. No és una cua de potencial als clients de darrere hora. D'ordinari, en discreció, en ocasions, amb alguna discussió, esperen pacientment el moment en què els treballadors del supermercat trauran, en acabar la jornada, el dipòsit, amb les deixalles, amb els productes caducats o que han perdut presència. En el seu recurs per subsistir, no passaria tampoc en què els meus desplaçaments a peu no trobi 3 o 4 vegades persones que amb un carro van recollint cartrons, metalls, dels contenidors situats a la via pública. És la seva font d'ingressos. Les situacions angoixants continuen creixent en nombre, afectant cada vegada més a més persones. L'allargament de la situació de crisi, que no podem ignorar que s'agreuixi a para molts i que augmenta amb noves incorporacions, no pot convertir-se en una normalitat amb la qual cal conviure. La situació de moltes persones, germans i germanes que viuen en la pobresa, o molt a prop d'ella, no ens permet refugiar-nos en la confortable comoditat que defuix problemes, mal de caps i renúncies personals. Acollir, compartir, donar, no significa quedar-nos buits, ens el contrari, ens omple de l'amor del senyor, font de joia, de pau i d'esperança. L'amor al proísme, que és amor a Déu, no és excel·lent, és integrador. L'uny de qualsevol egoisme ens crida estimar de debò. Que l'amor obri pas a les obres, aportar que viures al banc d'aliments, fer donatius en metàlic, col·laborar amb càrites, o amb alguna altra entitat que lluita contra l'emerginació és molt obligatori. Si algú afirmava jo estimo Déu, però no estima el seu germà, seria un mentider, que el que no estima el seu germà que veu no pot estimar Déu que no veu. Com ve ens explica l'Evangel i segons Joan. La cua continua. És qüestió de respondre des de l'amor i la fidelitat a Jesús. Està signat per Enric Puig-Jofre Jesuita i aquí me'n perdoneu un instant que hi ha una paraula en què jo he dit que no hi ha una paraula, però suposo que s'entén. Si no recordo, perquè a vegades el Llegit de pressa recordem que això és en el full dominical del passat diumenge del Divisbat de Sant Feliu de Llobregat i dels altres i del Barcelona i de la Terrassa, perquè és la glossa que és a tots tres. ... ... I ara, una altra anglosa de també Enric Puig Jofrà. Aquesta de la setmana anterior, no? Sí. Doncs aquesta porta per títol enfortir l'amor, perdonar. Un matrimoni jove, ben avingut, en un projecte matrimonial cristià, compartir, tingueu una discussió. L'espòs escrivia... Soc conscient del meu orgull. I quan discuteixo amb la Lluïsa, no el puc controlar. Saps, pare, que me l'estimo amb bogeria i que m'agrada veure-la feliç i faig el que puc perquè així sigui. Les encertes ocasions, les seves reaccions, em desconcerten. No hi poso prou seny. Preveig les reaccions, però tot i això no encerto en les respostes. No apeivago la situació i, sovint, provoco l'efecte contrari. Perdona'm, pare, per les vegades que l'heu fet en paraules que no han estat encertades i per les reaccions que sense pensar gaire he tingut. Em costa donar-li explicacions. Pare, jo no sé si és que no li mostro prou efecte, però el fa mal quan reacciona d'aquesta manera. Em poso davant teu, sé que ets a prop i, com jo, saps que m'he equivocat. He de reflexionar, pare, he d'aprofitar més les estones de pregària. Derrerament estic distret i amb el cap ple de coses que no he sabut endreçar. Perdona'm, per no ser constant en la pregària, per fer-la amb comptagotes. No està bé que em justifiqui en la manca de temps. Hi ha coses massa importants per deixar-les de fer i he après que, quan prego, quan em poso les teves mans em sento millor. Fes que visquem la tendresa del nostre amor i la fidelitat al compromís, en la salut i en la malaltia, en la prosperitat i l'adversitat del dia que ens vàrem casar. Escolta la meva pregària, escolta la nostra pregària, pare. El jove espós lamenta aquests moments de discordia. Veu que no pot sediar la tentació de la discussió que necessita la gràcia de Déu, la seva força per dissenyir. La vocació matrimonial, el seu matrimoni, comunitat de vida, li demana comportar-se d'acord amb el compromís que va contraure. Per això demana no sentir l'offensa que demana la purificació de la memòria. Sap que la pregària porta el perdó que enforteix a l'hora, a l'amor. Ser compassiu envers la seva esposa i recíprocament sentir-se compedit. Que tots dos visquin la misericòrdia del pare, que arriba amb l'acord amb els altres, i el perdó. Sigueu bondadosos i afectuosos els uns amb els altres i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist. Això ho ha sentit com un de vegades ens ho recomana Sant Pau i ens costa tant de dua termes. El perdó de Déu, respondent a l'exigència del pare nostre, es deve possible perdonant-nos mutuament. Signat Enric Puig Jofre Jesuita. Us oferim ara unes reflexions que han preparat els components del grup Nostra Dona de la Perroquia dels Sants Just i Pastor i que convida a que meditem amb els salos. Feliç. Sant 41. Feliz al que s'interessa pel desbelgut. Feliz al que s'interessa pel desbelgut. En temps difícils, el senyor el salvarà. El guardarà la vida, el farà feliç a la terra. No el deixarà a mans dels enemics. El senyor el sostindrà en el llit del dolor. Se n'ocuparà durant la seva malaltia. Jo clamo, senyor, compadeix-te de mi. He pecat contra tu. Guareix-me. I aquest és el comentari que fa el grup Nostra Dona. El senyor ens demana una i altra vegada que ens interessem pels nostres germans i encara més pels desvelguts. Ara en tenim moltes oportunitats. Els que no tenen feina, els malalts, els tractats injustament, els desesperats, hi ha molt a fer i no sempre en s'és fàcil. Volem d'una manera o altra ser retribuïts. Volem gratitud, reconeixement, protagonisme, èxit. I moltes vegades rebem fredor, o inclús, incomprensió, rebutx. També potser que fracassem. No ens hem de desanimar el salt. Ens diu que el senyor és qui valorarà els nostres actes i les nostres intencions. És ell el que ens salvarà en temps difícils. Ens farà feliços a la terra ens guardarà la vida. Gràcies, pare. Gràcies, pare, bo. Ensenyes a tenir molt percent el que ens demanes i acompanyes per no desallar. Salm 131. Senyor, el meu cor no és ambiciós. Ni són el tius, els meus ulls. Visc sense pretensions de grandeses o de coses massa altes per mi. Jo me'n tinc en pau. Tinc l'ànima serena. Com una nena a la falda de la mare, així se sent la meva ànima. Israel confia en el senyor, ara i per tots els segles. Tant de bo que la meva ànima sempre estigui serena i en pau. La imatge de sentir-me a la falda de la mare em reconforta i m'ajuda a confiar en el Déu que és pare i mare. Pare amb la fortalesa i mare en l'acolliment i la tendresa. Les dues forces es complementen i en donen seguretat de pertinència. Bé, doncs hem arribat als moments finals de veus de la pròquia. Avui amb les veus de... Joana Algarra i a controlat els so i les músiques en Marc Pelernau. Us esperem en aquesta sintonia, ràdio d'Esvern, al proper dimecres, a dos quarts de brut del vespre. Recordeu que el properis apte tornem a repetir aquesta alició a dos quarts d'onze del matí. Fins a les hores, a tothom. Moltes gràcies i adeu-siau. Gràcies, Marc Pelernau. Gràcies, Marc Pelernau.