Veus Parròquia del 1/6/2022

... Vinga va, doncs som-hi perquè ara anem amb un altre capítol de veus de la parròquia, aquest programa que se met cada setmana i a més avui tenim l'Angelina Gasull i el Jesús Castro aquí a l'estudi. Hola, què tal? Com esteu? Hola. Molt bé. Vinga, doncs, si us sembla comencem amb el capítol d'avui, Angelina, tu portes les regnes de què ens parlaràs, de quin llibre havies pensat? Mira, avui us parlaré de l'últim llibre de l'Arcadi Oliveres, Pegaules d'Arcadi, que és l'últim llibre, que diu què hem apagès del món i com podem actuar. És un llibre, una mica, molts capítols i que té una part de pensament, de filosofia i de la seva memòria de totes les coses que ha fet a la seva vida. Molt bé. M'agradaria parlar una miqueta de comega l'Arcadi, no? Comega. Llavors l'Arcadi Oliveres ha estat un gran analista de la nostra societat. Per a moltes persones és un gran referent i una persona a seguir. He estat un gran lluitador de les causes socials democràtiques i pacifistes durant aquests últims 50 anys, un home bo, coerent, quequistià, testimoni de l'Avangeli i que ens ha ensenyat a mirar la realitat social des de principis insubornables. I durant tota la seva vida va ser un lluitador per la construcció de la pau, per el respecte dels drets humans i per la justícia del món, però sempre des del punt positiu i d'esperança. Jo penso que és un llibre de Capsalera i que molts polítics haurien de llegir. I és un llibre que és actual ara i serà actual l'enquivé i l'altra. No passarà de moda. No passarà, perquè el missatge que dona és que hauria de ser la manera de funcionar la societat. Hi ha alguns capítols en concret? Sí. A veure, amb el temps que tinc no puc parlar de tots els capítols, però m'he centrat en els que hem encaridat. He pensat que podia parlar, que m'agraden més per parlar. I un que em va encaridar l'atenció és l'arcadi com activista, com activista dels moviments socials. Perquè ell, des que va entrar a la universitat, va ser un gran activista. I per tant, doncs mira, faré una mica referència a tots els moviments i totes les que va manifestacions a les quals ell va ser una peça clau. Ell ja ho diu. Que el ser activista no està quiet. I aleshores també ens diu que per ser activista has de tenir molta voluntat i constància, perquè no val na solsament amb una reunió. No, no, clar. Ell, per les seves, per les causes socials, mira, et faig referència a les que va participar. A l'any 2011 va participar el moviment del XVM. Aquest moviment va néixer a real de la crisi del 2008, en el qual molta gent va quedar sense res. Llavors, sobretot els joves, perquè hi va haver una crisi molt forta, molta gent va perdre la feina, la casa... La veritat és que no hi havia gaire futur. Llavors aquests moviments van... Bueno, on van tenir més incidència, va ser a Barcelona i a Madrid. Aquí a Barcelona van fer unes acampades a la plaça Catalunya i a Madrid, a la castellana, i ell era membre actiu, membre actiu. Això el 2011, eh? Això el 2011, no? Després, a l'any 94, que fa bastants anys, va participar en el moviment del 07, una campanya destinada a augmentar el percentatge dels pressupostos per la cooperació. Llavors, llibre fa una petita referència que volia dir això. Nosaltres acabàvem de sortir d'una dictadura, en l'època de la transició van començar a néixer les ONGs, però a Espanya dedicava molts poquets del PIB, un percentatge molt baix a la cooperació als països de... que li diem del tercer món, però els països, els quals havien estat colonitzats per a Europa, no? I que eren democràcies molt joves, però molt pobres. Llavors, aquest campanya, amb la qual no és que hagués aconseguit molt, però sí que, per exemple, va ser perquè es va posar amb evidència la pobreza dels aquests països i les relacions entre nord i surt. I també es va parlar del deute. Llavors, ell creu que aquest moviment va ser l'escola i la iniciació de moviments socials per molta gent, per molta gent. Llavors cal explicar una mica el deute perquè és important i per què va sortir aquest moviment. Llavors, hi ha una organització mundial, que és l'organització per a la cooperació i el desenvolupament econòmic, que demanava, a l'any 1972, que els països d'Europa, sobretot els que havien estat colonitzadors, que donessin un 0,7% del seu PIB cap als països, sobretot als africans, per ajudar-los a sortir de la pobreza. I això realment no es va complir. Es va complir amb alguns països del nord d'Europa més rics, que aquí ja tenien molta tradició de cooperar. Llavors, a Espanya només hem aconseguit un 0,2. I amb aquesta campanya, l'Arcadi ens diu que es van comprometre, a més, les entitats petites que no pas l'estat en sí. Llavors, és molt important, també em va calidar l'atenció, que això ja ho explicava en el seu moment, la condonació del deute. I ell ho explica d'una manera molt clara, perquè ens diu, molt bé, coparem amb aquests països, no?, i els hi donem un 0, però és que ells en 10 en 7. Per tant, els diners que els hi donarem, ens els hauran de tornar, i a sobre quedaran encara endeutats. I per això hi va haver una campanya que era aixecar els diners de cooperació i, a la vegada, condonar el deute. Perquè, si no, no se'ls hi condonava el deute, era impossible sortir de la pobreza. Déu n'hi do. I, aleshores, continuo, perquè és que no va ser tan activista. El capítol dels moviments socials amb l'Arcadi Oliveira és com... Sí, és que... No l'acabarien mai, jo crec. És que et fa repensar com tenia tanta energia d'estar de ser professor i de participar fent xerrades i, a la vegada, estar amb tots els moviments. Llavors, el 2011 s'acabava de provar la llei d'estrangeria, que ella es va tancar a l'Església del Pi perquè era una llei molt dura per aconseguir papers. I es van aconseguir que 1.300 persones tinguessin papers. I aquest tancament, a part que se'n va fer molta difusió pels mitjans, també va sensibilitzar molt a la gent de la situació en què estaven molts immigrants. I una mica després tot el moviment de volem acollir que ens hem trobat amb els refugiats de Síria, ja va tenir el seu inici el 2011. El 1986 va participar en la campanya contra l'entrada d'Espanya a la OTAN, encara que aquí vam entrar, però hi havia molta gent que no hi estaven d'acord, es va fer una campanya molt forta. 1976, junta amb el seu professor i exemple, que va ser el seu mestre que era el Chile Nax, i seguint amb les seves idees pacifistes i d'estima al país, perquè l'Arcadi era una persona catalanista independentista. Vam participar en la marxa de la llibertat, de la llibertat amnistia i estatut d'autonomia. Ja es havia mort Franco amb això. Per als últims anys del govern de Franco, hi va haver tota una sèrie de presos polítics que se'ls va condemnar a mort, i hi va haver tot un moviment entre ells, el Puig Antig, que se'ls va executar. I també hi va haver un moviment i una campanya per poder reivitar aquestes morts injustes de presos polítics. El 2003 va ser un actiu manifestant contra la participació d'Espanya a la guerra de l'Igac. I el 2019, que es van fer marches aquí a Catalunya, no de la força que van tenir, per exemple, el 1976, però marches per la llibertat dels presos polítics, ell també hi era. I, a part, això estava també posat per la lluita contra el desarmament. També és una altra branca. I, per tant, et sorpren perquè la coherència i la força que tenia per participar i per la lluita. Déu n'hi do, tot el tema de moviments socials, tot el que va fer l'Arcadi. Això és un dels capítols que hem dit a Angelina, més destacats. També hem dit que hi ha algun més que vulguis. Sí, a veure, l'Arcadi, amb el capítol de l'educació, dona molta importància. Perquè per l'Arcadi l'educació és la palanca per aconseguir un canvi de la societat, que modifiqui les maneres de viure, que modifiqui la manega de relacionar-se i els valors que tenim. Ell pensa que el pensament ens pot dur a ser més solidàgis i a tenir una consciència més col·lectiva. Llavors, ens diu que ell parla, és molt extensiu, he fet un resum, que l'educació serveix per transmetre coneixements i valors. I per tenir un coneixement més ampli del món i de les diferents cultures, i a la vegada per ser més solidàgis, i de veure també i entendre diferents formes de vida. Entenc l'escola com un instrument d'associalització i la pràctica d'aquesta associalització ens porta a la convivència, a tenir una bona convivència. Ell parla de dos tipus d'educació. La que és formal i la que és informal. La formal és la que rebem tots a l'escola, a la universitat i mentre tu vas estudiant. I la informal és la que tu prens arreu de la vida, perquè la vida, en el fons, no deixa de ser una escola. I fa... Aprendament constant. Constant, vull dir, veure. Les persones grans aprenem cada dia, els joves també aprenen i realment mai ens podem negar a aprendre. Llavors això ell ho diu. I aquí, amb aquesta educació informal, comenta que és molt important viatjar, és molt important veure altres cultures, veure altres maneres de viure, i ho troba fonamental per tenir una mentalitat ben oberta i ser, sobretot, més respectuosos i solidaris. Llavors, per ell hi ha quatre valors, podríem dir, o quatre elements importantíssims, que hauríem de ser fonamentals en l'educació. El primer és la pau i la no violència. El segon, la sostenibilitat. El tercer, les migracions, el racisme i la xenofòbia. I el quart, les persones vulnerables. Per ell aquests quatre valors que hauria de transmetre a l'escola, és com un substrat social. El primer, el que fa referència a la pau i a la violència, ell el troba un valor fonamental. Bàsic, el primer de tots. Bàsic. I que a veure, i que per ell, és decisiu no permetre cap violència. Les coses, la veritat, és que s'està treballant moltíssimes a les escoles. Tot i així fa una reflexió. Estem acostumats a jugar en jocs de taula, a molts jocs. I la paraula matar i perdre surt, no? I també fa una reflexió. Quan tu jugues en un joc de matar, no ets violent. N'hi ha uns que perden i uns que guanyen, no? Sí, clar. I clar, ho deixa l'aigua. És a dir, ho deixa l'aigua perquè potser... Els que perden són els que han matat, llavors ja... Exacte, no? Exacte. I també ens qüestiona, bueno, veure, violència. Què vol dir violència? És violent caramar un contenidor. És violent tirar pedres, però també és violent desnonar una família i deixar-los al carrer. És a dir, deixar-los a que dormin els ras, no? Vull dir que per ell hi ha diferents tipus de violència. Sí, sí. Llavors, aquí, amb el segon element, el de la sostenibilitat, està... bueno, hi ha valora molt positivament i posa d'exemples, perquè aquí parla també de la seva vida, els exemples que veu amb els seus nets, en el qual l'estima per la terra i la consciència que així no la treballem, ens quedarem sense la terra, s'està treballant a les escoles i fa aquesta reflexió. Actualment, un infant ens pot explicar com s'ha de reciclar i ens pot explicar qui és el consum solidari o qui és el consum responsable. Qui és el consum responsable? Perquè això s'està treballant a les escoles, s'està treballant com un valor, dins de coneixement del medi, cada escola té el seu projecte i cada escola ho treballa. Ho aplica d'una forma o d'una altra. Exacte. Les hores arribem al tercer grup, qui és amb el qual ell sí que està moïnat, i creu que les coses no s'han fet bé a Europa, ni s'estan fet bé. És el que fa referència a les migracions. Exacte. El racisme. Sí. I a la xenofòbia. Llavors diu que, a veure, que si volem viure en un planeta, tothom ja ha de tenir cabuda, i això és cert, tothom, on hi hagi solidaritat i s'han de respectar les diferències. I qüestiona l'actitud que ha tingut la comunitat econòmica europea, i en aquests moments, respecta els refugiats que van arribar de Sília, que es van quedar, a veure, s'han quedat els camps de lesbos, o moltíssims subssejarians que et mort el Mediterreà. I d'acord, us surt un dia el diari, però tampoc s'ha fet res més, i molta gent s'ha hagut de quedar allà, a lesbos, sense poder arribar, els països on volia arribar. Si l'arcadi fos viu, estaria encara més indignat. Per què veuria que hi ha refugiats de primera i refugiats de segona? Refugiats de primera, que ja és molt trist que tu hagis de marxar del país, doncs a Europa no ha tractat igual els refugiats que han vingut d'Ukraine, amb els que encara venen dels països subssejarians, o del Congo, o de països amb guerra, o de Sília, no? Se'ls hi ha donat moltes més facilitats, les han tingut, i en canvi, els altres els tenen molt més d'un. M'agrada molt com ell defineix acollir, perquè ho trobo molt maco, diu, hem d'acollir a l'altre, pensar que cap terres de ningú, i que totes les persones són mereixadores de vida, i això és cert. Uns han tingut la sort de viure en un país en què hem tingut totes les menes de facilitats, i els altres no, i també ens recorda que tard o d'hora tots som o hem estat migrants, qui s'enjust només abans hi havia 2.000 persones, 3.000, i ara en té 20. Tots hem vingut de fora perquè ens agradava viure s'enjust, perquè teníem mitjans de vida, perquè podíem accedir a una vivenda, perquè teníem treball. També som migrants. Exacte. I respecte el quart Pilar, el que diu, clar, ell parla de la vulnerabilitat de les persones. I aquí explica que la pandèmia ha fet que hi hagi més pobreza, que hi hagi més persones que siguin molt més vulnerables, que ho han perdut tot. I veure que ens recorda que aquesta vulnerabilitat per diferents circumstàncies externes a nosaltres, que ens hi podem trobar, pot arribar tothom, perquè molta gent s'ha trobat al carrer, la millor dormint, i no s'ho esperava amb la pandèmia, tancar la feina, tenir uns sou baix, vull dir, no sé, problemes, no? I fa també una altra reflexió que l'hi he trobat important, que és, diu, la pobreza no és amable, però ens recorda com vivim i com repartim el que tenim. Exacte, si la millor ho repartiríem d'una altra manera, no hi hauria tanta pobreza, no? Clar. I, bueno, també ens fa, per ell, hi ha tres fonts fonamentals de l'educació. La família, que és la transmissora de valors, és el primer que ha societat, que viu un infant i recull els valors que li transmeten la família, és la font de l'educació, del pensament, i si aquesta família escolleix una escola en què l'ideari de l'escola és semblant amb els valors que té la família, hi ha una cohesió molt més ràpida i més consistent de tots aquests valors. Seguint a la família hi ha l'escola, l'escola que pot ser formal o informal, com ell diu, però el que t'acaba marcat molt, la formació que t'ho reps, i sobre tot les persones que han passat per la teva formació. Clar. Perquè a la vida, a part dels coneixements, tu, de les persones que has tingut de professors des de petit, et transmeten una migada apreciativa de la vida dels altres, i ell això fa referència. Com a exemple, la persona que li va influir, que va ser, com a professor, els xilinars, i també s'ha trobat que donen classes d'economia a la universitat, i es trobàvem alumnes que tenien un pensament totalment capitalista, i a l'escoltament havien canviat la seva escala de valors, i per això considerava important. De fet, l'Arcadi es trobava bé amb tot el món de l'ensenyament, tant si era secundari com si era universitari, i li encantava i tenia molt bon feeling amb els joves, si en tenia. I després parla dels mitjans de comunicació. Ell ens fa veure coses que ja les anem d'enveient, que ens arriba molta informació, i que segons el color d'aquests mitjans d'informació, la informació és d'una manera o és d'una altra. I que el que li té a dir, que l'opinió pública és fàcilment manipulable. Per ell creu més amb els mitjans de comunicació independents, que no depenen de cap lobby econòmic ni de cap partit polític, i que a la vegada se sustenten amb la cotització de suscriptors. I perquè pensa que són molt més objectius, perquè no depenen de ningú. I respecte les xarxes socials, que les quals avui dia no podem presidir d'elles, i que la gent hi passa molta estona, també fa la reflexió, que cal fer filtre del que ens arriba, que cal fer una reflexió, perquè ens diu que informen i desinformen, que educen i deseducen, que et donen aprenen i desaprenen. I llavors ens demana, com a últim, que hem de ser reflexius, i saber quines informacions tenen sentit. Tot això també fa referència a un altre capítol, que seria l'educació, però jo crec que Angelina que hi ha un missatge, que ens vol enviar a l'Arcadi, unes conclusions, que esteu en plasman al llibre, però també són un recull de tota la seva història i de tot el que ha volgut transmetre en llarg dels anys. El missatge que ens envia, i les solucions que ens envia, primer parlaré del missatge, durant la vida, hem de ser coherents amb les nostres accions i decisions que aprenem a la vida. I posa com exemple que tu et fas un pla de pensions, o tens uns diners, i obres uns fons d'inversió, que aleshores exigim que aquests diners no vagin amb empreses, o amb societats, dins del món de les armes. Clar, llavors ets tu qui has de dirigir, que vagin a la millor, jo què sé, que no em sortirà amb temes d'ecologia, però el que ets tu qui t'has d'informar i evitar que els teus diners serveixin per fomentar les guerres, sense que tu n'estiguis informat. Després ell diu que mai de la vida, i això ho repeteix fins a l'últim moment, mai hem de perdre l'esperança per aconseguir una societat més justa. I també ens diu que mai hem de deixar creure amb les nostres conviccions, ni amb la nostra energia transformadora, perquè costa molt aconseguir canvis socials. I també a tots els capítols acaben, de què? Si creiem que un altre món, on i cap tothom és possible, ens hem de creure i hem de saber que les accions individuals que fa cada persona, són molt importants, i que quan aquestes persones s'ajunten i arriben a ser una multitud, poden aconseguir un canvi del sistema. I també ens diu que els canvis costen molt i que després de moltes manifestacions, al final arriben pocs canvis. Diu que només arriben les engorones, però no t'has de desanimar, perquè serveixen per s'accejar les consciències de les persones, i per tant, hi ha un passet més. I llavors ens diu que sempre s'ha de caminar cap al canvi. És a dir, mai ens podem aturar, per això ell va ser tan actiu com a activista. I ens donen solucions. Ell diu que davant d'una banca tradicional s'ha de potenciar una banca ètica. S'ha de potenciar una economia social i solidària, i el cooperativisme. Jo més agafat a les que considerava, més importants, diuen que davant d'un consumisme excessiu hem de ser educats per un consum responsable. I davant de les desigualdats entre homes i dones s'ha de potenciar l'equiparació d'aquests envits. I davant dels processos de concentració de la riquesa, que allà fas ment que 1% de la població del món té el 99% de riquesa de tots els altres. No sé si ho dic bé, això. El 1% té... Perdó, el 1% té... Bueno, ho retigo, perquè crec que m'he equivocat. No passa res, perquè són dades que a vegades que el 1% confona, és a dir, que molt poca gent té la major part de la riquesa. Sí, i les olles. El que demana és que, molt bé, davant d'aquesta situació, hi hagi millor la renda. I també aconseguir una renda bàsica universal per a tothom. Molt bé. Doncs, Angelina, ha estat un plaer tenir-te aquí, també, en el Jesús. Un capítol més de Veus de la Parra, que moltíssimes gràcies, i fins la propera. Molt bé. Vinga. Molt bé. Molt bé. Molt bé.