Veus Parròquia del 15/6/2022

Veus de la perroquia, programa d'informació i història. Aquest és l'últim programa que faré abans de final de curs. I he pensat que avui, en lloc de donar-vos algunes notícies més o menys de temàtiques religioses i de parlar-vos una mica de coses de Sant Just, us donaré informacions, o millor dit, sugeriments i propostes de llocs que podeu anar a visitar durant les vostres vacances, o si més no, anar a visitar durant aquests mesos que no estaran en tena el programa Veus de la Perroquia. La primera proposta serà sobre l'enignasi de l'Oiola. No penso fer aquí una explicació detallada de la seva biografia, perquè suposo que tots ja sabeu que Sant Ignasi va néixer al país basc l'any 1491, un any molt fàcil de recordar, un any abans que Colón arribés a Amèrica, en una família de la petita noblesa basca, i com que era un dels fills petits, van decidir que fos militar. Servint el rei de Navarra, el van farint una batalla i va passar molt de temps convalescent a la casa familiar, on el cuidava una de les seves cunyades, que perquè no s'avorris li portava llibres de biografies de sants. I llavors va decidir que si totes aquelles persones tenien les virtuts que tenien, ell també volia ser com ells, i en lloc de ser soldat del rei de Navarra, ser soldat de Crist. Per això, després de moltes vicicituds i d'estudiar a Alcalà, Salamanca i París, va fundar la companyia de Jesús. Tenia moltes ganes d'anar a Terra Santa per trepitjar els mateixos carrers que havia trepitjat Jesús, i la manera més fàcil d'anar-hi era venir a Barcelona i al port agafar un vaixell que n'és cap a l'Orient. Aquest any fa 500 anys que Ignasi va venir a Manresa, on hi va estar quasi 9 mesos fent penitencia i rasant en una bauma al costat del riu Cardení, on va tenir un seguit d'experiències místiques que el van portar a escriure els exercicis espirituals i a fundar la companyia de Jesús. Des d'allà veia la muntanya de Montserrat, on va pujar per oferir a la mureneta la seva espasa de soldat. Doncs ja no la necessitaria més perquè seria un soldat de Crist. Aquesta espasa, avui la podem veure a Barcelona, a l'Església del Convent dels Jesuites del Carrecasp, i per commemorar el 500 aniversari del seu neixement, a Montserrat em van fer una còpia, que la tenen exposada en una vitrina a madreta de la paret del passadís que puja el cambril de la mare de Déu. Tant la ciutat de Manresa, com els Jesubites de Catalunya, han volgut commemorar aquest 500 aniversari amb una sèrie de propostes que ens poden servir per les nostres vacances culturals. La primera proposta, i potser la més difícil de fer de totes, és el camí Ignasià. El camí Ignasià, per dir-ho d'una manera fàcil, és com si fos el camí de Santiago, però és l'itinarari que va fer Ignasi l'any 1521, des de la seva loiola natal fins a la ciutat de Barcelona. Consta de 22 etapes, que si es fan a peu, poden allargar-se durant un mes. La ciutat té més de 700 quilòmetres de recorregut i també es pot fer per setmanes, amb bicicleta o en cotxe. És un recorregut molt interessant, doncs passa per les comunitats d'Escadi, La Rioja, Navarra, Aragó i Catalunya, i en alguns trams coincideixen part amb el camí de Santiago, però fet al revés. Segurament Ignasi es devia creuar amb molts disparagrins que anaven a Santiago. Si el dividim en quatre setmanes, calculant que es fan de mitjana entre 18 i 22 quilòmetres diaris, les etapes serien la primera setmana de l'Oiola a l'Ogronió, la segona setmana de l'Ogronió a Saragossa, la tercera setmana de Saragossa a Fraga, i la quarta de Fraga a Manresa, allargar-se si es vol fins a Barcelona. Us podria fer un itinerari existiu de tots els pobles i ciutats, però em passa aquest camí Ignasià, però seria una mica cansat. Si us interessa, us ho podeu baixar d'internet. Però sí que faré una mica més d'emfeci en els últims 100 quilòmetres que configuren les cinc últimes etapes i que passen per Catalunya. Serien cinc dies de caminar, passant per Lleida, Palau d'Anglesola, Bardú, el primer dia. Bardú, Cervera, el segon dia. Cervera, Igualada, el tercer dia. Igualada, Montserrat, Manresa, el quart dia. I, finalment, Manresa, Terrassa i Barcelona. Està muntat igual que el camí de Santiago, amb els albergs, els llocs de visitar, el quadernet, on anar-se ja en les etapes que es fan. Però si us fa mandra de caminar, el podeu fer des de casa, mirant un documental de 90 minuts, el Camino Ignaciano, del director de cinema ongarès, Federic Talvall, que fan dos nois i dues noies amb el seu guia espiritual. El problema és que aquest film no està comercialitzat, però es pot demanar i te'l s'ha deixat gratuïtament per passar-lo en un centre d'espiritualitat, en una escola, etc. Això ho podríeu dir el mossèn, que ho demanés, i fer-ho als locals perroquials. Si no voleu fer el camí, podeu anar a fer una visita a la ciutat de Manresa, que s'ha preparat i molt per celebrar aquest 500 aniversari. No en va, Ignasi, va ser una de les figures més influents de la història de la humanitat, i és el mateix temps que ha donat més projecció internacional a la ciutat de Manresa. Allà podeu visitar el santuari de la Coba, un complex d'edificis edificats sobre la Coba on, segons la tradició, es recollia Ignasi per pregar, on hi ha el santuari, un conjunt monumental format per a l'església, l'espai d'acoliment, la bancova i la coveta. És una gran estructura barroca, com totes les construccions ignasianes. I per aquesta efe mèride, l'interior de l'església ha estat recuperat d'uns magnífics mosaics fet per l'estista Jesuita Marco Ivan Rupnik, que des de l'any 2015 ha estat treballant amb un grup de 22 artesans de més de 10 nacionalitats diferents en el seu taller de Roma. Els mosaics s'han portat a Manresa amb uns contenidors per fer els acabaments in situ. En aquests mosaics, que per a l'artista són un espai de trobada, s'expliquen els diversos moments de la Bíblia i de l'Avengelli. S'han fet servir marbres dels cinc continents, vidres acrisulats amb pigments d'arreu del món, peces de ceràmica a nord i plata, i es van muntar en dues setmanes. És un obra magnífica d'art contemporani, molt maca, però per a mi no em convida massa a la pregària. A part del complex Ignasià, al costat del riu Cardener, ja que sou amb en Resa, aprofiteu per visitar la capella del Rapte, l'anticospital de Santa Llucia, on van acollir a Ignasi quan va arribar amb en Resa, el Museu Comarcal, situat a la primera residència dels Jesuites a la ciutat, la Basílica de la Ceu del segle XIV, obra de Baranguer de Montegut, un dels arquitectes de Santa Maria del Mar, el Centre d'Interpretació del Carrer del Balç, que ens farà veure com era la manresa medieval a l'època de Pere el Ceremoniós, una de les èpoques de més esplendor de la ciutat, i l'Espai Manresà 1522, a l'Antic Convent de Sant Domènec, on Ignasi va viure un dels seus moments més intensos de la seva estada a Manresa, i on, en un tram del claustragòtic, s'habilitat un espai museogràfic que explica com era Manresa quan va venir Sant Ignasi. A l'oficina d'informació turística us oferiran visites guiades a la Manresa Ignasiana, i també us donaran informació per si voleu fer la visita vosaltres sols. Si no voleu anar a Manresa, tampoc podeu fer una ruta per Barcelona, seguint les petjades de Sant Ignasi a la ciutat com dalt. Ignasi va estar tres vegades a Barcelona, la primera l'any 1523 preparant el seu viatge a Jerusalem, la segona l'any 1527 per estudiar, i la tercera, el febrer de 1528, quan només hi va estar tres mesos, en un vaixell que anava cap a València i va fiscar a la Barcelona. Podem visitar dues esglècies emblemàtiques que de ben segur ja coneixeu, l'Església del Convent dels Jesuites del Carrecasp, que custòdia l'espasa de Sant Ignasi. Jo l'he vista dues o tres vegades fent aquesta visita a Ignasiana amb grups de peregrins Jesuites. Ho has de demanar i llavors t'obren una urna d'horada i darrere el vidre es veu l'espasa. I l'altra església és l'Església de Batlem a la Rambla, que també era d'un convent de Jesuites desaparegut amb la desamortització de Mendi Tàbal l'any 1836. L'Església de Batlem, com totes les esglésies dels Jesuites, és una església barroca, que són copies fetes amb més o menja encert de l'Església del Jesuc de Roma on estan terrat Sant Ignasi. A fora, a la porta principal que dona el carrer del Carme, hi ha les estàtues de Sant Ignasi i Sant Francesc Javier. A dins, com totes les esglésies dels Jesuites, té tres naus amb capelles intercomunicades. Un exemple d'església amb capelles intercomunicades, empatit, la tenim a Santa Magdalena d'Esplugues. Era una de les poques esglésies barroques que teníem a Barcelona. Tota recoberta del Tast d'Aurats, que malauradament va ser cremada durant la Guerra Civil. Però, com que conserva la fàbrica externa barroca, la gent entra moltes vegades i es decepció una mica. Ja seguint les petjades de Sant Ignasi, perquè això que us he explicat ell no ho va veure pas, començarem per la plaça de Sant Agostivell, on hi havia el portal nou, per on ell va entrar a la ciutat. I va anar seguint pel carrer Cardés, on d'hauria d'entrar la capella de Mercús, a donar gràcies a la mar de Déu de la Guia, per haver arribat a Barcelona, passant per la plaça de la Llana. També veurem el carrer de Sant Ignasi, que recorda la casa d'Inés Pasqual, on s'allotjaria totes les vegades que vindria a Barcelona. Entrarem a la vasílica de Santa Maria del Mar per la porta principal, i a la capella de Taral, abans de la porta de l'esquerra, veurem que està dedicada a Sant Ignasi. En els raons d'aquesta capella, Ignasi seia a demanar al moïne. A la dreta de la vasílica, al carrer del Sombrerés, hi havia la casa de Geroni Ardevol, on Ignasi anava a estudiar lletí. També passarem per la vasílica del Sant Justipastó, on estava Ignasi escoltant i jugant amb els nens de la Catequesi, quan el va trobar Isabel Rosés, que es va fer amiga d'ell i el va ajudar moltes vegades econòmicament. La casa on vivia Isabel Rosés encara existeix a la mateixa plaça de Sant Just. Passant pel carrer Templers arribarem al carrer Palau, on el número 3 hi ha la residència dels Jesubites, on conserven un matalàs i una banqueta que havia fet servir Sant Ignasi mentre s'allotjava la casa d'Isabel Pasqual. I podríem acabar entrant a la casa de l'Ardiaca, que havia sigut la residència de Francesc de Borja, mentre era birre i de Catalunya abans d'entrar a la companyia de Jesús. I ara us parlaré d'un altre camí que es pot fer aquest any, que es commemoren els 400 anys de la canonització de Santa Teresa d'Àvila i que podria tenir 3 versions, les petjades de Santa Teresa, el camí de Santa Teresa i la ruta teresiana per Ávila. Per recordar aquests 400 anys de la canonització de Santa Teresa, el pare ha declarat any sant a Ávila. Tots coneixem que cada vegada que se'n jaumeca o en diu menja és any sant a Compostela i a Compostela s'encarreguen de fer molta propaganda i de potenciar les peregrinacions i el camí, però si no ho sabeu, també es pot guanyar el jubileu a Llevena. Sant Torívio de Llevena és un santuari que hi ha a Cantàbria on es conserva un dels trossos més grans de la creu de Jesús. I cada vegada que Sant Torívio, que és el 16 d'abril, cau en diu menja és any sant a Llevena. I encara més, també es pot guanyar el jubileu a Ávila cada vegada que el 15 d'octubre, festa de Santa Teresa, cau en diu menja. Aquest any jubilar de Santa Teresa serà una mica especial, perquè durarà 19 mesos. Des del dia 12 de març del 2022 fins al 15 d'octubre del 2023 ja que es fusionarà la commemoració del 400 aniversari de la canonització de Santa Teresa amb l'any jubilar, ja que l'any 2023 Santa Teresa cau en du menja. I fet aquesta explicació, explicarem les diferents possibilitats per recordar aquesta Santa caminadora que durant la seva vida va recórrer quasi sempre a peu, més de 7.000 quilòmetres. Comencem per les petxades de Santa Teresa, una ruta que passa per 17 ciutats de la península per recordar els 17 convents que va fundar la Santa, no en aquestes ciutats. És una ruta que es va es pot fer en cotxe, ja que passa per les comunitats de Castella Lló, Castella a la Mancha, Andalusia i Múrcia. Visitant les poblacions d'Àvila, naturalment, Medina del Campo, Malagó, Valladolid, Toledo, Pastrana, Salamanca, Alba de Tormes, Segovia, Veas del Segura, Sevilla, Granada, Carabaca de la Cruz, Villanueva de la Jara, Palencia, Soria i Burgos. Un bon recorregut per la península, on hi ha ciutats plenes d'història molt interessants i poblacions més desconegudes, però que de ben segur tenen sorpreses amagades per tots vosaltres, que potser com jo coneixem ben poc la península. A l'estiu potser faci molta calor, encara que Castella la calor és més seca i suportable que aquí, però si la feu a la primavera, quan tot és verd, segur que la trobareu ben bonica. Un altre recorregut, i aquest sí que es pot fer a peu, és el camí de Santa Teresa, començant a Ávila, on va néixer Santa Teresa i acabant a Alba de Tormes, on va morir. De fet, de Ávila a Alba de Tormes hi ha uns 115 km. Aquest camí pot ser més o menys llarg, perquè es pot fer de tres maneres diferents. Una de tres etapes, o sigui, tres dies de ruta, una de cinc etapes i una de vuit. Aquestes etapes tenen un recorregut entre 25 o 30 km per dia, que es fan en unes set o vuit hores de caminar. No són gens difícils, doncs Castella és una regió molt plana i els desnivells són com a màxim de 60 a 100 metres. Tant la Diputació d'Àvila com la de Salamanca ofereixen molta informació de les diferents possibilitats. Hi ha un quadernet de credencials que es poden anar assajant a les diferents ciutats i només en quatre assajells es considera que el Peregrí ha fet el camí de Santa Teresa. Depenent dels dies que es vol caminar es visiten més poblacions o es va més directe d'Àvila a Alba de Tormes. De sempre, però, es passa per Duruelo, que és on la Santa va fundar un convent, i Fontiveros, la població natal de Sant Joan de la Creu. La tercera possibilitat és visitar només la ciutat d'Àvila, que es recorda per tot arreu a la seva ciutadana més il·lústria, de la que també és el caldès a Perpétua. Àvila és la ciutat capital de provincia més alta d'Espanya, està a més de 1.200 metres d'altitud sobre el nivell del mar i conserva completes aquelles magnífiques muralles del segle XIII Patrimoni de la Humanitat. És la ciutat que té la catedral fortalesa enganxada a la muralla més bonica del país i els guies turístics oficials de la ciutat d'Àvila han preparat aquest any jubilar amb una visita especial anomenada Ruta Teresiana dels Guies Turístics, on es fa un recorregut detallat per tots els llocs teresians de la ciutat, que no són pocs. Seguint un itinerari més o menys cronològic i visitant el convent de Santa Teresa a la seva casa natal, amb quatre postes, és el lloc on el seu tiet va trobar a Teresa i el seu germà Rodrigo, que llavors eren uns nens i s'havien escapat de casa per anar a Terres de Moros a sofrir el martiri, al monestir de l'Encarnació, on va professar de Monge, malgrat l'oposició del seu pare, i on va començar a pensar que a l'ordre dels Carmelites necessitava una reforma. El convent de Sant Josep, la seva primera fundació, passarem també per la plaça major, anomenada VIII plaça de Santa Teresa, antica plaça gran del Mercat, sense oblidar d'anar alguna pastisseria a comprar les famoses llemes de Santa Teresa. I si us fa mandre de fer algunes d'aquestes rutes, sent pocs quedarà la possibilitat d'anar al carreg en duixer número 36, on hi ha el convent Escola de les Teresianes, construït per Antoni Gaudí entre 1888 i 1890. Seguint la idea de Sant Enric Duzó per la congregació de les Monges Teresianes que ella havia fundat. Gaudí va treballar amb un pressupost molt baix, fent servir majoritàriament mau, un material molt econòmic però que es deixa treballar molt bé, combinant la ceràmica als elements de forja, tal com correspon el modernisme, però amb la genelitat de Gaudí amb els seus arcs catenaris. Amb un interior encalat de blanc, amb molta llum i plantes per tot arreu. Per fer l'edifici, Gaudí s'inspira, evidentment, en Santa Teresa, i el seu llibre, Les Morades o el Castillo Interior, i posar a les puntes dels marlets del convent els berrets de doctora de les Iglesias de Santa Teresa. El problema és que és un edifici privat i no es pot visitar. Jo vaig tenir la sort d'entrar-hi ja fa molts anys, concretament l'any 2002, durant la celebració del 150 aniversari del naixement de Gaudí. De tota manera, sempre podeu esperar que quan fan l'open house a Barcelona, si les mòncies decideixen d'incluir-lo en aquell llistat de coses que normalment no estan obertes al públic, aquell cap de setmana el podreu visitar. Ara, per acabar, faré unes explicacions de manera breu per sugerir-vos d'anar a visitar llocs no massa lluny de casa on es veneren Sant Justi Sant Pastor. I començaré per parlar-vos d'Oscar, una ciutat que tenim realment al costat i que moltes vegades es deixa de banda. És visita més aragossa o al Pirineu Aragonès. Oscar és una ciutat poc coneguda turísticament, però és la població relacionada amb Sant Justi Sant Pastor més important no d'Aragó, sinó de tot l'aparençola ièrica, que podríem considerar al mateix nivell que Alcalá de Narés. La seva relació amb Sant Justi Sant Pastor és una mica tardana, doncs fins al 1499, que va ser quan es van trasladar des de Nocito, a Oscar, les relíquies dels nens martis, no hi tenia cap relació. Nocito és un petit poble del Prépirineu, actualment té només 28 habitants, on Orbez, un monge paleo-cristia, i va trasladar la resta de Sant Justi Sant Pastor des d'Alcalá per por que fossin trobades i profanades pels àrabs. Però segles més tard van pensar que aquelles relíquies custodiades en aquell petit poble de muntanya podien ser robades, i les van portar a l'església de Sant Pedro el Viejo, a Oscar, on encara hi sonara, en dues arquetes de fusta pintada de colors, on es llegeix clarament Sant Justo, en una i Sant Pastor, a l'altra. Sant Pedro el Viejo és una església romànica amb un claustre molt bonic, on hi ha anterrats algun reis d'Aragó, com el Fons, el Batallador i Ramiro el Monge. Ramiro el Monge és el pare de Peronella d'Aragó. En aquesta església, a més a més de guardar la majoria de les restes de Sant Justi Sant Pastor, hi ha escultures, pintures i relleus de Sant Justi Sant Pastor a qualsevol lloc que miris, altars, retaules, decoracions, parets, una cosa que és quasi impossible d'anomerar. Jo hi vaig anar ja fa anys i la Sacristana, que venia a les entrades, quan li vaig dir que era de Sant Just d'Esvern, em va deixar firmar el llibre dels paragrims i m'ho va descriure, explicar i ensenyar tot. Va la dir que no hi havia ningú més que jo, eh? No em va poder ensenyar les arquetes de fusta perquè estan zelosament tancades en pan i clau, però sí que em va ensenyar les còpies fidedignes amb cartró que tenen per ensenyar els nens de la catequesi d'Oscar i tots els vestits que fan servir aquests nens per unes representacions que fan de la vida de Sant Justi Sant Pastor. O sigui que si aneu, digueu que són paragrims i que veniu de Sant Just d'Esvern. A més a més d'això, Oscar regalima Sant Justi Sant Pastor per tot arreu. Hi ha el carrer, la plaça i a totes les esglésies importants, com la mateixa catarral i l'església de Sant Llorens, hi ha escultures i relleus de Sant Justi Sant Pastor, a com se vol lloc, fins i tot el que dirà el del cor de la catarral. Jo crec que hi ha més representacions de Sant Justi Sant Pastor a Oscar que al Cala de Nares. Potser per això Gaudí posa a la Sagrada Família el Vitall de Sant Justi Sant Pastor a les diòcesis d'Aragó i no a les de Madrid. Un altre lloc per visitar és també el Pirineu, l'església de Sant Justi Sant Pastor de Són, a l'alt aneu, Pallar Sobirà. És una església romànica adossada a la Moralla, documentada al segle IX, amb una torre del rellotge que indica la seva funció defensiva. Té un magnífic retaula de l'Eltà Major, que no es va cremar durant la Guerra Civil perquè el van desmuntar i el van portar lleida. Un retaula del segle XV, format per un conjunt de pintures sobretaula, on les quatre de l'Esquerra representen escenes del partit de Sant Justi Sant Pastor. I al mig hi ha unes imatges modernes, també, de Sant Justi Sant Pastor. Ara anirem una mica més lluny, a l'Església Rupestre de Olleros de Pisuerga, a la província de Palència. Olleros de Pisuerga és tan petit que no tenia ajuntament, doncs per tant, a Aguilar de Campó. Però sí que té aquesta enteraçana iglesia escavada a la Roca, on es venen també Sant Justi Sant Pastor. A l'Església Catalogada, com a romànica, encara que té molts afejitons i restauracions posteriors. Que hauria de ser una cova natural que es va anar engrandint. La gent de la zona hi té molta devoció. I a l'agost hi celebren una rumaria amb unes paelles gegants que s'han fet clàssiques a la zona. Si aneu algun dia, encara que no facin paella, val molt la pena de visitar. I ara us parlaré d'una ermita dedicada a Sant Justi Sant Pastor, que no tenia ni idea d'aquest gestis. És una ermita del segle XII, reconstruida i molt ben conservada, vinculada al monestir de Santa Maria de Mè. Situada a dos quilòmetres de la cellera de Tèr a la comarca de la selva, a Girona, en una zona molt bonica i arbrada que es coneix com el Pasteral. I si no us voleu moure de casa, sempre podeu anar a fer un passeig pel Barri Gòtic de Barcelona i visitar la Vasílica de Sant Justi Sant Pastor. De la que us podria explicar moltes coses. Però que ara només us diré que si tenim la sort de que us deixin pujar al campanar, l'escala és molt estreta, eh? Vareu que les vistes que hi ha des de dalt són magnífiques. I ja em direu quan torneu al setembre com us han anat les vacances. I si els meus sugeriments us han sigut útils. Com sempre, si ens voleu tornar a escoltar, estarem en antena al proper dissabte a dos quarts d'onze del matí. Unes bones vacances a tots. Un, un...