Veus Parròquia del 22/6/2022

Anglò Maintení Presentable EDUCADA Ens agrades tanto. Bona tarda, amics suïdors de Ràdio d'Esber. En tots vostès, veus de la parròquia. El nostre programa, com ja ho saben, un cop al mes, es diu paraula viscuda. I en aquesta paraula viscuda sempre participa la Montserrat Giró, que no ha pogut venir perquè, com tot bon veí del poble, desgràciaament ha tingut el còbit. I, per tant, no estan en condicions de venir, encara que, afortunadament, està molt bé. Però també vostès saben que tenim una persona amiga, molt amable, que ens ajuda a fer aquest programa. I en aquest cas tenim la Maria Antonia González Mestres. Bona tarda, Maria Antonia. Bona tarda a tots i a tothom. I molt agraïda d'estar-ne aquí amb vosaltres. Obrer, això està molt bonic. Escolta, la Maria Antonia, farem el que feia a la Montsi, que sempre ens presentava la persona que estàvem nosaltres, com no hi és, la faré jo. Maria Antonia és una persona que fa més de 17, 18 anys que viu en aquest poble. I s'ha integrat de tal manera que ha participat en moltes coses del poble. Com aquest és un programa religiós, Maria Antonia, col·labora en moltes coses de la Iglesia. Però no solsament amb les coses de la Iglesia, sinó també amb les coses socials. I, per tant, ella ajuda aquí, que jo ho ha fet a Barcelona molt, en justícia i pau. És així, Maria Antonia? Sí, a Barcelona vaig poder participar una mica més. Quan feien les trobades i tot, que ho organitzàvem junts amb la Quima. I, llavors, sí, aquí, menys coses, perquè el treballar, també, en vegades, el temps no és el que voldries. No, no, no, no, no podem refer-te'n, s'ha dit, no? Aquí està. Fixeu-vos una cosa, la Maria Antonia ha dit, la Quima. L'úrca cosa que hem de dir, que ella està caçada i que la seva filla és la Quima, que vostè és molt de vosaltres el coneix. És així, Maria Antonia? Correcte. Molt enamorada de la filla i el seu marit. De moment. I que duri, eh? Sí, sí, sí, hem fet la 48 l'altre dia. Sí, molt bé, Maria Antonia. Bueno, Maria Antonia, i com vostès també saben, doncs sempre ens diu alguna cosa, que l'ha cridat l'atenció, algun escrit, algo que l'ha fet pensar. I ella ens ha triat un avengelli, que és molt bonic, que és l'avengelli de Sant Joan. Aleshores, quan després de llegir-ho, que jo els llegiré ara, doncs vostès podran, bueno, ella opinarà el per què, el per què d'aquest avengelli. Bé. Avengelli de Sant Joan. I diu, Jesús s'ha anat a la muntanya de les oliveres, però davant matí es va presentar, de nou, el temple. Tot el poble codia cap a ell, s'assegueix i comença a instruir-los. Llavors, els mestres de la llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. La posaren allà al mig i li diuen, Mestre, aquesta dona està sorpresa en el moment de cometre adulteri. Molses, la llei ens ordena de padregar aquestes dones. I tu què dius? Li feien aquesta pregunta amb malícia per tenir de cacossar-lo, però Jesús es va jupir i començava a escriure terra amb el dit. Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors, Jesús es posa a dret i el s'hi digui. Ells el s'hi digui. Aquell de vosaltres que no tinguis placat, que tiri la primera pedra. Després es tornarà a jupir i continuar escrivint a terra. Ells, en sentia això, s'anararen retirant-se un darrere a l'altre. Començant pels més vells, Jesús es va quedar sol i la dona encara era allà del mig. Jesús es posa a dret i li digui, dona on són? Ningú no t'ha condenat? Ella respongueu, ningú se n'hi ha. I Jesús digueu, jo tampoc no t'ho condeno. Vés-te'n i d'ara en el davant no pequis més. Fins aquí aquest Evangeli, que la Maria Antònia, com si diguéssim, el té molt assumit, perquè li fa molta gràcia. I ara seria la que té que parlar. Vinga, és el teu torn. Bueno, aquest Evangeli, vull dir, fa des de potser joveneta que va cridar l'atenció. I a mi de que t'has anat fent gran, l'has anat veient d'una altra manera. Perquè quan ets petit les coses les veus i dius, mare de Déu, no potser tampoc ho entens de la manera que a mi de que et vas fent gran. Llavors, ets gran, comprends, que hi ha vegades jutges de les persones o les persones hi ha vegades diuen moltes coses dels demés. I jo crec que abans de dir i abans d'ofendre o abans de jutjar molt a les persones s'hauria de mirar primer tot de cara en dintre i pensar que el millor, tu també fas coses que no estan ben fetes i que en els demés tampoc els hi escau massa bé. Llavors, si haguéssim d'anar pedregant a tothom, jo crec que... No hi hauríem pedres. Doncs, exactament, no hi hauríem pedres, no? Llavors, el que hem de mirar és que... No sé, intentar fer les coses ben fetes, de poder estimar i de poder... No sé, en el que més ho necessita i en el que més et veus que està més sol, poder-li donar la mà que necessita i poder-lo ensenyar. Els nanos avui en dia, vull dir, no tothom, ni molt menys, però els valors s'han perdut moltíssim. Llavors, aquests valors, jo crec que serveixen, si t'ho ensenyen des de petit, això ho vas fent gran i quan ets gran, vull dir, et serveix per molt. Perdona, a l'adolescència, moltes vegades, pel sentit del mateix adolescent que vol ser rebel, possiblement, doncs s'aparta, és més crític, és més incisiu amb les seves opinions, vol dir la seva, però després, quan són adults, o quan vas fent, com dius tu, van passant els anys, potser allò que et van ensenyar o allò que vas creure, però tens molt en dins que va sortint. Va tornant, va tornant. Llavors, bueno, també és clar, també hi ha, si ens posem una mica més a favor de la dona, encara que potser no és el moment, però, bueno, si la dona també ha sigut adultera, l'home que hi ha hagut al darrere també era un adulte. L'únic que sempre està ben mirat, és que l'home pot fer el que li dona la gana, i la dona està sumissa a portar sempre el mateix camí, a la mínima que es desvia d'aquell camí net, a pedregar-la. No deia allò de la dona del César, no sols cementi que sé, sinó que... Clar, ja de seguida és la dona. Sí, és la dona. Vull dir, actualment, passi igual. Mira si han passat segles i segles. I les coses tampoc han canviat per d'editant. Hi ha molts països que, per les gràcia, vull dir, a l'Irania, a tots aquests llocs, les dones les empareden o les maten. Llavors, ens dius... O encara pitjor, perquè sí, tinc entès a vegades que amb aquestes guerres que n'hi ha, per exemple, ara, d'Ukrania, aleshores, com són, consideren que... o són superiors o el que sigui, un maltracte per la dona és deixar-les embarassades perquè els seus... n'hi ha aquesta cultura, també, perquè els seus les repudien. Exacte. És a dir, pobre no sols cement té... Aguantat tot. Aguantat tot el que li ha passat, totes les vegacions aquestes que ha tingut, sinó que, a més a més, fa que els seus també les repudien. Sí, senyora. Que els sols cements són els altres, sinó que a vegades, dintre de la mateixa família... Sí, sí, dintre de la mateixa cultura, dintre de la mateixa família, del mateix àmbit. La dona està més malmirada, i bueno, és el que diem, no? Han passat molts anys i la cosa continua més o menys igual. Llavors, esclar, quan ets jove, això t'impacta moltíssim, no? I a mi de que vas fent-te gran, vull dir, és una de les que a mi sempre m'han agradat, juntament amb les de les benaurances, que aquestes hi ha també, però aquesta, no sé, vaig creure que potser la podríem... No, però a mi és el que m'agrada. Si a mi sí el que m'agrada d'aquest evangelí, és no sols cements el paper, o el consell, o la paraula que diu Jesús, que diu que qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra, sinó la reacció dels amers. Perquè els demés ningú tira la primera pedra. Perdona, el qual vol dir que a vegades, amb la paraula d'una altra persona sense acusar, et fa reflexionar. I això és bo, eh? Sí, sí, i tant, i tant. Vull dir, hi ha molta persona que li han fet coses i no perdonen, no? No, perdonen. El perdó és molt interessant. El perdó, jo crec que hi ha de ser-hi, perquè és que, si no, tot el dia vas arrossegant, o vius d'aquella manera, sí que et fan coses, hi ha vegades grans, però la veritat és que s'ha de perdonar. I has d'intentar que si vas fet una cosa així, no tornar-ho a fer. Que és el que li diu Jesús. Vés i no pequis. Vull dir, això ens ho hauríem d'aplicar-ho, potser tots plegats, no? I aniríem bastant bé. Però, bueno, la societat, a vegades, no és així. No, la societat, i després la trenada. L'ambient. L'ambient i tota la cosa. Jo, com ara avui dia amb aquestes mitjans, que de seguida fan alguna cosa, i jo no tinc un mòbil com el que teniu vosaltres, tinc un mòbil de l'època paleolítica. Sí, que només... Però és que cada moment estan invadint, el teu mòbil, que estan invadint, com d'allò. N'hi ha coses que estan molt bé i unes altres no. I aquest matí he vist una cosa que és boníssima, que era saber donar gràcies. Saber donar gràcies és saber perdonar. I després s'ha acompanyat d'una música molt bonica, i era molt... eren unes reflexions que feien, i que era molt xulo. Quan... De tot, quines conclusions traiem, d'aquest que ja el sembla el sendit, però quines conclusions es poden treure d'aquesta cosa que en realitat és una part de l'Avengelli, perquè Sant Joan va explicant tota la vida, segurament potser és el que explica més la vida de Jesús en el moment d'estar a la terra i tal. Però és que és molt xulo, perquè aquí ens ho demostra ben clar, i tu acabes de dir-ho. Qui són nosaltres per justificar els altres? Ningú. Ningú. I moltes vegades també s'ha dit que quan tu, per exemple, te'n fades, perquè els altres fan una cosa que no està bé, en realitat, t'estàs sacossant a tu mateix. Tu n'has vist allò que quan un amundit senyala, amundit senyala amb la persona, però n'hi ha els altres dits que queden amagats dintre de la mà, que et senyala la natura. Vull dir que aleshores sí, hi ha mi de que et fas gran, hi ha mi de que vas reflexionant, sense cosa morbosa, perquè a vegades massa reflexió tampoc no és bona. Sí. No, sinó una cosa normal. Una cosa normal, exacte. I aleshores doncs penses això, per tirar la primera pedra. No és res, ningú pot tirar-la. Per més bo que sigui, perquè jo crec que tots tenim algun fallo al llarg, al llarg de la vida, no? No, al llarg de la vida o al llarg de la setmana. O al llarg de la setmana. És igual, no? No ha anat alluny. Llavors vull dir, no sé, a vegades potser sí que la vida et porta coses que hi ha en dies no les veus del mateix color, ni de la mateixa manera. Tampades i... I té rites, o te molesta, o te'l té raó. Sí, però aleshores ho has de saber, acceptant-ho, si ho és o acceptes, perquè no sempre ho acceptes. I aleshores encara t'enfades més. I les gràcies, jo crec que les gràcies sempre, sempre s'han de donar. Jo dic això. Hem de ser agraïts, tio, agraïts per veure el sol, agraïts per tot. I agraïts per deixar-te estar. Sí, sí, donar, i donar gràcies. Perquè hi ha vegades, no sé, quan eren petits que ens ensenyaven, anar per la dreta i anar per l'esquerra. I això et queda, també, el que veiem abans. I a vegades deixes passar algun o altre. I ja no dic el jovent, eh? No, no, no, no. No, gent gran. I té molts valors, eh? Té molts valors, el jovent. L'únic que, bueno, hi ha vegades, es posen en aquests, el que tu deies, aquests mòbils tan bonics. I, bueno, estan ous. I llavors ho vas a menjar en algun lloc, no? I veus tota la família. I cadascú amb el seu mòbil. I cadascú amb el seu mòbil, i dius a veure, si esteu reunits, el millor fora, explicar-los les coses de cada dia. Del dia, fer tot el resum. No sé, és una manera, també, de compartir-ho tot, i de donar gràcies, en certa manera, de tot el dia que heu tingut, i de poder estar junts. Però això... Però ara s'escapassa, que és clar, em penso que anem mica a mica conscients, sense aquesta separació digital. Tant de bo. Perquè molts restaurants, quan entres diuen que deixis el mòbil a molt lloc. Ah, mira, això no ho sabia jo. Jo no hi n'havien anat a restaurants, però m'ho han dit, ojo, perquè penséu que me'n vaig a restaurant. Doncs bona idea. Moltes vegades és així. Una vegada, a casa que teníem que fer una pica de celebració, perquè era el complejant, és igual, a l'aniversari, que no queda bé això de complirats. Doncs bueno, tu, la Mònica va posar un lletrero, la Mònica és ma filla, i la Mònica va posar un lletro. Per favor, deixin el mòbil aquí. Sisplau, deixeu el mòbil aquí. Molt bé. Perquè si parlem, parlem, vull dir que la conversa és molt maca. I aquí, en aquesta conversa, que té Jesús amb la... Amb la pecadora. Amb la pecadora o adultera, o com vulguis dir-ho. Sí, això mateix, eh? Doncs bueno. Ara, pensem una mica, i per què seria adultera aquesta dona? Què et sembla? Doncs jo ja no sé si... Tenia motius. Sí, era adultera, perquè es va enredar amb un altre senyor, o era adultera perquè feia les coses que amb ells no els agradava. Sí, es agradava. Bueno, hi poden haver-hi varios... Un adulte, sí. Varies cantonades, no? Vull dir, no sols a menys de ser adultera entre cometes enganyant, no? A l'umilló també, doncs a l'umilló la dona estava farta d'aguantar segons quines coses. Vull dir, o vés a saber, o la vida que ella portava, doncs no podia portar-ne d'altra, perquè... Perquè l'havien obligat. Sí, tenia altres coses al darrere, i no podia portar a casa seva el que havia de portar. Potser també hi ha vegades, que és el que passa actualment, totes les dones que fan aquesta feina no ho fan per vici. A vegades no és per ventindre aquelles criatures que té, o perquè les obliguen. Vull dir, a part, ja de les màfies que hi ha, vull dir, la dona que actualment fa aquesta feina, doncs no sempre la fa per gust, sinó que a l'umilló té uns fills guerraderas que, bueno, els hagi tingut com els hagi tingut. Ja no entrem en tema, no? Però, bueno, és el que diem, no podem jutjar. Aquí el que representa és que ella està ja en parella. Per això. I li fa, com si diguéssim, el marit. Però el marit vés a sapiguer quants sals ha fet, no? Era un corredor d'info, no? Aquí està. Aquí està, no? Vaja, jo ho veig així, i és el que he dit de començament, no? Mira, en tot, en tot, és el que he dit de començament. Si agafem per el camí feminista, com tu deies, és la cosa de les drets, de les dones, doncs aquí diem, esclar, tenim que... Que jutja els dos. I si no ho agafem per aquest camí, agafem solsament l'acció en sí. S'ha fet algú que representa que no estava dintre de la llei, i aleshores els altres que són els que manen, que són els que jutgen, llitiran la pedra. I com que també hi anaven per... incriminar a Jesús per poder-lo, per veure la reacció d'ell, per poder-lo agafar, i que després... Posar-lo amb evidència. Posar-lo per poder-lo acusar. I una cosa, Lina, que si això tornes a passar, és exactament igual, eh? Més d'una vegada he pensat jo, que de ser Jesús vingués, i tu aquests que diem que som... Jo a vegades se li dic amb la Montse que som de la Seba, i els di de la Seba no vull dir catalans, sinó de la ecclècia convençuts de la nostra... de la nostra fe. Jo no estic convençut de la meva fe. Jo crec en Déu i penso que potser és el més bonic de creure en Déu, que és el més habitual de les pràctiques, sinó aquesta predisposició a estimar els altres. Jo, per mi, i els dic a tots, senyors avuyents, creure en Déu és estimar els altres. I si això no ho fem, la veritat, la nostra creença, és molt pobra. No perquè es vagi a missa, s'assigui més bo. Vull dir... Que no se senti ningú que se'n fa. No, perquè són pràctiques, són bones. Perquè, com si diguéssim, ens recorden moltes coses. Exacte. No, i pots anar llegint i anar seguint tot el camí. Però el camí es fa cada dia. I el camí es fa, que si tens un amic que està en problemes o encara que no sigui ningú, que hi ha vegades veus el que veus i pots donar una mà, d'on anar-la, sense mirar qui és. Crec jo, vull dir. A mi també m'ho van ensenyar, he continuat. I crec que els valors aquests també els he transmets a la filla, vull dir. Crec. Aquella cosa que es diu acumènica, és a dir, universal, i aleshores és molt interessant, perquè amb un budista pots tenir un gran valor. Amb un hila islamista pots tenir molts valors. Amb un que sigui bé, i amb una nova ferlanda. Vull dir que si no estem en aquest pla no som cristians. Perquè si ens recordem quan Jesucristo li van preguntar també per fer-lo caure, perquè la gent és som, som. Tenim que acusar-nos allà. Sí, sí. I parlar amb tu mateixa, vull dir. Sí, sí. No és jutjar la gent, i el tornem, no? Doncs també li vam dir, vull dir que ah, i els donaments, i no sé què, no, no, no, no, no, i dius només que n'hi ha dos. Estima Déu, i d'estima el Pròxim, si fos Déu ser-hi germà. I és així, i és així. Però diu, aquest germà me vinc amb aquest germà, perquè encara que et donis bufetades, està vens, i s'estimen. Exacte, exacte, quantes famílies hi ha, que s'han trencat, i al millor al cap dels anys hi ha l'altre Evangeli, també, no? Sí. Però jo crec que, no sé, és important. En tots, en tots. No fer mal a la gent, no fer mal. En tots els Evangelis, si... Si profunditzes... Si em treus el suc, en tots sempre arriba el mateix. Aquells, per exemple, en aquell del fill que s'ha enviat, i que torna, i que de lloc... El fil pròdic. El fil pròdic, el germà resulta que s'empipa, i a l'altre dius, tu sempre estàs amb mi, li diu al pare, amb el fill que està a la cançó, però que ell té els cel·los. Però això són... I els cel·los... Els cel·los són molt gelos i enveja, per mi, és el pitjor que hi ha, amb una persona. Hi ha uns llibres... I d'una idea, el que hi ha. I això és el que moltes vegades creu malestar gran. Molt. Si una persona es pot despendre dels cel·los, i sobretot de l'enveja, que disfruti malbé dels altres, viu amb pau. Ui, tant. I tant que vius amb pau. Tens una harmonia molt gran. I tant. Que estàs contenta, quan... No ho sé, si hi ha algun o altre que ha pogut fer coses. I dius, ostres, quina sort. Vull dir... Vull dir, un dia toca la loteria. Magnífic. Doncs, magnífic. I, a més a més, no ho sé. Que ho puguin disfrutar molt, no? Sí. Quan una persona la veus que està patint molt i tot això, et sents molt magnànic. I a les hores vols estir... Vols, vols ajudar-lo. Et sents tu com el Salvador de la Pàtria, que diguis. Si el poguessis dir fora això, no? Sí, valeu. Que dius, bueno, ara jo sí que aquí... Quan una persona s'ho està passant molt bé, moltes vegades ens quedem indiferents. O al revés, vull dir, però a algú altre s'ho està passant bé. A casa jo estic molt contenta. Hi ha vegades els amics, quan et truca o així, i et diuen, oi, mira, Maria Antònia, dius, ostres, que... Quina sort, quina sort. I em poso moltíssim de contenta, amb qualsevol cosa. M'alegro de les coses dels demés. I tant, i tant. És que no sé, jo penso que... No sé, ets feliç. Hi havia un llibre, hi havia una col·lecció que hi havia llibres que deia els pecats capitals de diferents gens dels puestos d'Europa. I a Espanya, el pecat capital més gran que te'l posen, és l'enveja. L'enveja més així, les llegir. Són llibres molt macos, però no són de reflexiós, sinó de vegades d'un escrit, de molta gràcia, és una col·lecció, jo els tenia, els tenia tots aquells. I aquesta és l'enveja. I l'enveja és per desitjar els vents de l'altre, per desitjar coses que tu creus que no les tens. Quants n'hi ha, que clar... O aquell té el cotxe aquell. Jo l'haig de tenir. Per què la gent se'n deute tant i en vegades? Per vulguer arribar a el que l'altre arriba. Mal fet. Vull dir, a veure... Pensa, pensa que el que aniràs malament seràs tu, perquè potser l'economia teva no és la de l'altre. No, però de més, és que vull dir que més que tu. Diu, jo amb el que tinc estic contenta, doncs ja està. Diu, escolta, diu, i què? Necessites només una forquilla, una cullera i un pla? No cal tenir-les més, no? Quan es veu els hi diuen en els apòstols, no. No agafeu ni bossa ni... No, res. Diu una cosa més gran, encara, que diu, i si no, s'escolten. Ara hi heu la pols i hi margeu. Això també és important, perquè moltes vegades volem ser o convence els altres de les nostres creences, no? Eh, no. No ho hem de fer-ho. Ho dius i si t'hi has tirat, ja està. Bueno, no, no. Tu has explicat i que cadascú respecti el seu. No, Maria Antènia, no sóc ser ben explicat si no actuat. Perquè amb l'actuació... Amb l'actuació és el primer, no? I ara, senyors, el que estic veient és que estem aquí filosofant, a base de... No. A més, és el últim dia i no penseu que aquí estem donant consells i coses per exemple. És un rato que estem molt bé les dues, no? Sí, molt. Estem en comunicació amb la gent del poble que els escolti, el qual si durem una abraçada. I el desitgem que passin un bon estiu. Perquè, d'un i duret, el que hem anat passant, a vegades recordo que amb això del Covid és com si haguessin passat les 7 plagues de Hitto. I una d'elles aquesta. Ara el senyor Carlos, que és molt maco i ens porta el control, diu que ens queda dos minuts. Com és l'últim dia i és l'últim programa de veus de la parròquia, esperem que ens escoltin que el curs que ve puguem venir, que vingui la Montse, també. També. Un altre dia a la barri d'Antoni buscarà una altra amb Angèlia, tant sense pedra, sense pedra. Però que ens anirà molt bé. Que el Carlos estigui aquí davant. I visquem tots el millor que puguem. Això és el que desitgem, un bon estiu a tothom i que ens puguem tornar a retrobar. Això mateix. Que és el principal. Aquest programa es tornarà... Avui ja tindríem que llegir a l'Avengelli, però no el llegim, perquè ja hem llegit a l'Avengelli. I a les seves tampoc no interessa massa, no? O sigui que si van a participar amb la Coristia d'Audiomeja que sempre és profitós i que treguin el suc que vulguin, perquè és el mosso. És el 13 del Ficlo C. Em penso, eh? No vull dir res, perquè ja... Què diu? El tens? El del Dominga? Perquè és després del Córcus. Ah, aquí. De Sant Lluc. Bueno, aquest és més complicat, a l'Avengelli que vindra el Dominga. Però aquest és el del Dominga, el de Sant Lluc. També. Si els apostos els fan escriure molts a l'Avengelli és que d'on ell té la seva manera d'escriure. Senyors, us donem... Bé, Maria Antònia, primer et donem les gràcies per haver triat aquest d'elló, per estar amb nosaltres, per dir aquest a l'Avengelli, que és molt bonic, o qual vol dir... Ei, i això és un aconsell de veritat. No som ningú per jutjar els demés. I primer pensem que nosaltres també tenim defectes, no? Sí senyora. Hasta el Curs que ve, hasta no queda bé. Fins el Curs que ve. Potser que mirem el llenguatge també és important. Moltes gràcies, Carlos, que sempre ens ajuden molt. Moltes gràcies, i visc a la ràdio. Visc a la ràdio. Moltes gràcies per convidar-me. I gràcies a tu. El dissabte, a les dos quarts de 12, poden tornar a sentir aquest programa. I bé, que Déu els acompanyi sempre, i pau, i pau en aquest poble. Senyors, adeu-siau. Bona tarda. Bona tarda.