Veus Parròquia
Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...
Veus Parròquia del 9/10/2013
Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...
i que les altres persones t'ajuden a trobar aquesta plenitud. És un viure amb les persones que estàs al voltant. Com més ampli és aquest voltant, hi ha més possibilitats. De felicitats. Sí, i tant, i tant, i tant. És quan veus aquest voltant que és tan gran que fa que la persona se senti bé. Sí, sí, sí. Quan té tots els números per sentir-se malament. Si volem que també siguin feliços, portem una neta de sorra, no? N'hi ha un llibre que és molt maco, que es diu Dona'ns la teva llum, que és un recull de pensaments i que va molt bé, que és per d'allò. I els diu, feliç tu sí, i diu, feliç tu sí, calles i escoltes, perquè tothom t'apreciarà. Feliç tu que estàs atent a la crida dels altres, sense creure't indispensable, perquè faràs una bona portació. Feliç tu, si saps valorar les coses petites, i vius tranquil·lament les coses serioses, perquè arribaràs lluny en la vida. I així va fent, o mira un altre, diu, feliç tu, si saps admirar, un somriure i oblidar una mofa, perquè la teva ruta serà assolejada. I el sort s'acaba dient, feliç tu, sobretot, si saps reconèixer el senyor, en tots aquells que trobes pel camí, perquè has trobat la llum i la veritat, la saviesa, que seria important. I ara és que no podem dir res més, perquè el mossèn és de Gallegi i la Vangela. Jo volia dir una altra cosa. Digui-li-li, tenim 5 minuts. A mi m'ha impressionat, ara fan una propaganda contra els accidents. I surt un senyor i diu, però tu ets feliç? No, no ho podré ser mai de feliç. Perquè dels dos fills un va morir, no? I l'altre s'ha quedat malament. Però llavors dic, home, doncs és d'àstima, no? Que aquest home no trobi la felicitat. La felicitat en procurar que aquest fill que té ara, no el que seria mort, sinó que el que té ara, ajudar-lo a viure, no? Ajudar-lo a ser persona. Però esclar, entenem la felicitat amb la tranquil·litat, el problema en canvi passa per la vida i la mort. Penso que això per a l'utal, com s'expliquen, això ja ho fan amb aquest altre fill, no? Però que també és molt complicat d'exposar, també, quan surt, perquè això no deixa de ser una cosa preparada. I després també, o sigui, al jutjar la persona amb situacions, doncs també pot ser difícil, difícil, perquè les coses no es poden interpretar, sinó que hi ha aquest sentiment de cada un... De la vivència de cada un dels altres fills. No, per discutar, no, no, no. Senyors, ens queden quatre minuts, que ens llegirà l'Evangeli i que vostès podran escoltar aquest diumenge, el dissabte, si van a la parròquia. És un fragment de l'Evangeli segon Sant Lluc. Diu un dia, Jesús, tot a nana Jerusal·lem, passava entre Samaria i Galilea. El moment que entraven un pobler li sortiran deu laprosos que saturaran un tros lluny i cridar en Jesús, mestra, pideu-vos de nosaltres. En veure els Jesús els digue, aneu a presentar-vos els sacerdots. Mentre hi anaven, quedaran puros de la lepra. Un d'ells, quan s'ha donat que estava bo, tornant darrere donant glòria a Déu amb grans crits, espros tornar els peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Era un samaritat. Jesús digue, no eren deu els qui han estat purificats. On són els altres, nou? Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu? Llavors li digue, així que t'hi vesten la teva feta salvat. Això és el que sentirem els que anirem a escoltar la missa d'aquest diumenge. I ara els despedim. Només volia fer-ho una cosa, que a la lectura d'aquest avengelli sí que hi ha una cosa important, aquest donar gràcies d'aquells moments petits o grans de felicitat. És l'ensenyança d'aquest avengelli, no? Sí, el donar gràcies. Saber donar gràcies però no de grans coses. Les petites que de menys ho deien. Les de cada dia que són les que ens fan viure. La teva feta salvat és la que t'ajuda a viure. Sí, esclar que sí. Doncs aquest programa es tornarà a emitir el dissabte a dos quarts d'once i nosaltres el cidiem a Déu fins a la propera i el mossèn, moltíssimes gràcies per haver estat aquí i parlar d'una paraula, que no és una paraula que és un sentiment que és la felicitat, que cada un experimenta la seva manera però que si ara, per despedir-se de tots vostès, en comptes de dir que sigueu feliços, podríem dir intenteu fer feliços als altres, li sembla que estaria bé? Sí, sí, sí, esclar que sí. I així ens faríem felicitats mutuament. Això mateix. Després olina que em facis feliç, jo te'n faré tot. Gràcies, eh? Moltes gràcies, mossèn, per haver vingut, t'havia inaugurat perquè per nosaltres avui és el primer dia d'aquest curs que comencem, que és un curs que tenim, que podem dir el curs de la fe i segurament començarà el curs de l'esperança i tenir esperança també és una manera com una altra de tenir felicitat, quan esperem. I els cristians hem d'esperar amb el senyor. Senyors, molt bona tarda, moltes gràcies per tot, mossèn, i fins a la propera. Moltes gràcies. Gràcies. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes.