Veus Parròquia del 28/9/2022

... Comencem el programa de veus de la parròquia d'aquesta temporada ràdio d'Esvern, la temporada 2022-2023. I ho fem amb el grup de Justícia i Pau. Per això ja tinc en Jesús Castro a dins de l'estudi. Hola, Jesús. Hola, Núria. Ben trobada. Sí, sí, comencem una nova temporada, un nou curs amb aquest programa. I ho fem amb el vostre grup, el de Justícia i Pau, que avui ens porteu un nou tema que hi ha a la Mísora Tracta, que té a veure amb les Nacions Unides. Exacte. Avui et portem el tema important per a tothom. La 77 assemblea de les Nacions Unides que celebra des de la seva fundació i actualíssima, perquè precisament s'ha tancat el divenge de la setmana passada. Efectivament, es va tancar. Doncs res, fa poquets dies. Fa poquets dies, sí, sí. Aquesta assemblea feia els anys que no es feies. Generalment se'n fa una cada any, però, com que hi va haver la pandèmia, hi havien prioritats urgents i molt problemàtiques, perquè eren a nivell mundial, la pandèmia. Per tant, en qualsevol reprendre, també és la importància dels temes que tracten i ja s'ha fet una realitat. Jo a vegades penso que hi ha tants temes d'actualitat, que dic que potser se'ls fa curta la reunió, i amb tota l'actualitat, i de temes que s'haurien de tractar, potser no cabrien en una sola reunió, s'haurien de fer dos o tres a l'any. Segurament, segurament. La assemblea general és la màxima trobada dels cas i docents, en 97 estats, i també, a més a més, dos associats, que no són com els altres estats, però també tenen representació, que són el Bàtica, i l'Organització Palestina, diguem-ne. Llavors, a 197 estats debatint els problemes que, en aquell moment, les associats i la població a nivell mundial tenen plantejats, doncs, són importants a debatre en un fòrum, com els de Nacions Unides. Pensem que Nacions Unides hi ha una sèrie de països que són rics, molt rics, però el 90, quasi 85% de la població és pobre, que són països pobres, això vol dir que hi ha 18 països en Nacions Unides potents, rics, diguem-ne, i els altres, 170, són pobres, i això és una oportunitat pels països pobres dins d'aquest fòrum, perquè són majoria numèrica. Poden unir-se en una sola veu, en aquest sentit, i posar damunt la taula també els seus interessos, que després sempre acaben passant per les decisions dels que més poder tenen i dels que més rics són, però a vegades la Unió també fa la força. Exactament. A través del Consell de Seguretat, que són cinc estats, poden frenar o evitar les resolucions globals. El que passa és que amb un assemblea, amb els problemes actuals, ja no es pot fer això tan poc tan fàcilment, perquè les qüestions que es debaten sobrepassen tot el sistema d'organització que teníem fins ara. Els problemes ara són molt importants i molt greus per a l'humanitat, per s'oslayar-los o evitar-los. Aquesta ha estat la número 77. L'Assemblea és número 77. S'ha celebrat a Nova York. Ara no recordo Jesús si normalment sempre es fan a Nova York. Les Nacions Unides, quan es van constituir, van decidir a la ciutat de Nova York fer el seu seu. Llavors van fer un edifici. Bàrius edificis. És on hi ha tots els locals i els llocs on se celebren les trobades. L'Assemblea és la més important. Però hi ha molts apartaments que cadascú treballa dintre la seva línia. La gent ara, aquí, hi ha algunes notícies. Charles Michael, president del Consell Europeu, per exemple, va fer alguna intervenció en aquesta Assemblea. També el president va referir-se a temes de Rússia, temes, per exemple, de la inclusió de l'Unió Africana en la pròxima reunió del G20, alguns dels temes que es van destacar en aquesta reunió. Jo no sé si tu volies destacar Jesús algun tema. Sí. Bàsicament, quan va fer la crida, de l'ONU que es va publicar d'una informació en general, deien el següent. El motiu per fer l'Assemblea. El nostre món està arruïnat per les guerres, colpejat pel canvi climàtic, marcat per l'odi i abriunit per la pobresa, la fam i la desigualtat, com va dir el secretari general de l'ONU, Antoni Guterres. I continua. L'Assemblea de l'ONU és el lloc de mirar, de posar els punts sobre l'esig, les crisis energètiques i de preus que es deriven del conflicte d'Ukrania. La recessió econòmica i la cada cop més palpable a emergència climàtica s'entrenen al debat de la seva de l'ONU. I remarcar que van acudir en aquesta assemblea 127 caps d'estat i de govern de tot el món. Davut a la importància que tenia els temes. Déu-n'hi-do. Sabem si hi va anar algun representant a nivell espanyol. Sí, a nivell espanyol. Normalment hi va anar el Pedro Sánchez. Sí, el president. Des d'unes pàgines webs, per exemple, hi ha posades les prioritats que es van establir en aquesta assemblea, la número 77, i és que el Consell cada any adopta unes prioritats per les Nacions Unides i l'Assemblea General de l'ONU, que guien una mica també la línia de treball de l'Unió Europea d'any en any. Llavors, les prioritats de l'Unió Europea per aquesta 77a Assemblea General són, són alguns punts, són 7 punts diferents, si et sembla, dels comentos, Jesús, diu, fa referència, per exemple, de defensar la Carta de les Nacions Unides i l'Estat de dret. Molt bé. També abordar les conseqüències mundials de l'agressió russa a Ucrania. Sí. Promoure el desenvolupament sostenible i els drets humans. Facilitar l'accés a una educació de qualitat, reforçar la Seguretat Sanitària Mundial, també lluitar contra el canvi climàtic, la pèrdua de la biodiversitat i la contaminació, i configurar l'agenda digital mundial. Sí, sí, sí. Tot això és una prioritat, sí, sí. El que em passa és que em semblen punts com una mica generals i que no només d'any en any. S'haurien de tenir una mica en ment sempre, no? Naturalment, naturalment. Jo, abans que n'he parlat del programa, ja ho he concretat més, si t'en recordes. He parlat de la crisi de preus, he parlat de la pobreza, etcètera. Sí, és veritat. Ara, a les diferents comissions que hi ha a través de les organitzacions a Nacions Unides, que són l'ONESCO per la cultura, com és la FAO per l'alimentació, com és l'Organització Mundial de la Salut, i moltes altres institucions treballen ja sobre el terreny. Per exemple, concretament, l'Àfrica és un dels llocs del tercer món, sobretot l'Àfrica, és un dels llocs on, després em permet, us donaré algunes idees, alguns temes molt actuals que estan posant en veu per alertar o per informar-la als països del món. Molt actuals, molt actuals. Per exemple, el primer vaixell de l'ONO, carregat amb 23.000 tonnes de cereals de grad d'Ukrania, va sortir fa un mes a l'Àfrica, ara ja n'han sortit més. Això vol dir que és una actualitat important perquè depenen de l'agrà als països del Sahel. El cor d'Àfrica, el cor d'Àfrica, que és la part de Sudana del Sud, Somàlia, Etiópia, Givuti, l'OMS, Orionització Mundial de la Salut, solucita fons per evitar morts per fam i informatats. Ens sembla que tots hem vist, o que si tots, a TV3, el programa aquest, el chat, que es veien als dents esnutrits, que pràcticament és molt difícil, l'esperança de vida pràcticament és molt baixa. Això és una cosa que l'hem vista per la televisió, però que és normal, desgraciadament, el cor de l'Àfrica. Els nens del Sahel, el Sahel és la franja que hi ha entre el Sahara i l'aqüador de l'Àfrica, i aquesta zona justament és la que pateix més el canvi climàtic. I llavors, les Nacions Unides diuen, els nens concretament del Sahel, que són molts milions, són molts milions, estan a una sola informatat de la catàstrofe. Ostres. Això és cert rigorós. En tinc més de notícies, però ara només et dic aquestes... Com a tall d'exemple. Una altra cosa que també potser convidir-la, és que els drets humans, que tots coneixem i estan impresos, són 33 que estan publicats, però n'han afegit un, ara. Un dret més. Un dret més universal, que és el dret de tenir un clima suficientment sap per poder viure amb dignitat. Home, és que clar, avui en diem el canvi climàtic. Vull dir, s'ha d'anar actualitzant una mica aquesta llista de drets, perquè apareixen nous problemes, noves coses, i s'han d'anar actualitzant. Doncs sí, és així. I s'ha fet efectiva aquesta nova incorporació? Bueno, les declaracions dels drets humans... Vull dir, ja està hi afegida rigorosament? Sí, sí, està afegida. Per acordes de l'assemblament. Sí, sí, està afegida rigorosa. El que passa és que els drets humans, malauradament encara, no són prou coneguts. Sobretot, tenint en compte els que haurien de conèixer més, que són els que administren i els que tenen el poder públic i polític. Els haurien... Potser els coneixen, però difícilment... No s'impliquen per què es compleixen? Els dicosten, els dicosten. No els dicosten segons quines dins governs, o persones, però la tendència... Bueno, falla per molts llocs, perquè tots aquests problemes que hem parlat que l'assemblament es parlaran, el que té la Pella Palmanac... són els que tenen el poder polític. I ara, fixe-t'hi, que ja no parlem de nacions o estats, parlem del món i del planeta. Perquè el que està passant al Sahel, que no plou, i a part d'això, moltes zones de l'Àfrica que s'estan de certitzant, i per això passen fam, és perquè el món imiteix el 95% i pico del seu dos, del seu dos, el món industrial i ric, que hi ha l'atmosfera, que els hi arriba a l'Àfrica, que només emiteixen el 0,5%, i les conseqüències els hi van amb ells. Això també passa, per exemple, amb el cas de les restes de plàstics, quan esgotem els mòbils o els aparells elèctrics, i en les zones més pobres també s'han fet grans contenidors, així, on van aparar totes aquestes deixalles, i a nivell de plàstics o de materials contaminants i tòxics, allà també, i ja no sé dir-te exactament en quin país o en quina zona, però sí que en el tercer món on s'acostumen a fer, i els utilitzem aquí, però després van aparallà. Efectivament, això és un fet. El Ghana, que és una satàfrica de la zona equatorial, a la capital Acra hi ha un dipòsit enorme de restes de parell d'electrònics de tota Europa, i, a més, de contaminar el que és l'ambient, la població, hi ha una part de la població que es digui reciclat, vivint entre aquestes deixalles. Per tant, les contaminacions, tant de l'aigua com de l'aire i humanes, això va parlar l'Homà, és gran. Per tant, no sols llençem el seu dos als països rics i del planeta, sinó que, a més a més, contaminem el resto del planeta d'una manera extensiva, i és clar, això s'ha de tenir consciència del que està passant, igual com el que està passant als oceans. Els oceans hi havia ara, no fa gaire, una trobada dels països per parlar de la contaminació i buscar una millora dels oceans, perquè hi ha una necessitat vital i no s'han posat d'acord amb les mides. És que, de fet, en l'aigua, en els ecosistemes marins, s'hi regulen molts més dels processos naturals que ens pensem, i on hi ha aigua és un gran regulador de la vida per la biodiversitat. Realment, és molt més important del que ens pensem. Molts processos passen per els oceans, per l'aigua, per tots els processos que fan els animals que hi viuen, els éssers vius que viuen al mar, que són molts més de què ens pensem. Vull dir, l'escalfament de l'aigua fa que proliferin certs, fa que alguns animals acabin morint, i d'altres, per exemple, com les maduses, o vegin proliferant i cada cop en tindrem més anar. Per exemple, en el mar Mediterrani, no? Això és un fet que ara ja el vivim. El clàmic climàtic, en altres, ara ja el patim. Hem de pensar que el delta de l'Ebre, els cultivadors de musclos, que són aquelles plataformes que estan sobre el mar, que tenen una ceia de penjolls, que són els on cultiven els... Aquest any han perdut tota la col·lita, no en col·li ni un sol múscul. Tots els pescadors, tota la col·lita, pel motiu de l'escalfament de l'aigua de dos graus, de l'aigua del delta de l'Ebre. Ens pensem que no, però només que canviï hi ha res, mig grau, allò pels animals que hi viuen, és terrorífic. Sí, tots els musclos que nosaltres hem pogut comprar del mes d'agost cap aquí, han vingut de França. També passa per exemple... De Galícia, perdona, de Galícia també. Amb el tema de la vinya, que normalment collia cap a setembre, o no sé, cap a aquestes dades, aquest any el juliol alguns llocs ja havien acabat. Exacte. De la calor que s'ha avançat tant i que ha fet tanta onada des de principis, ja des de maig, juny, el juliol ja havien acabat de collir el raïm, que dius, estem com un mes i mig desfasats, del que potser t'ho volia fer. Exacte. O sigui, hi ha la pagessia i hi ha un altre totalment el canvi. I una cosa important d'aquesta qüestió és el que ens pot afectar amb la qüestió de l'alimentació. Perquè a l'augment de la temperatura crea uns canvis enormes a la producció. Generalment, la producció d'oli, per exemple, d'aquests anys, preveu a Catalunya un 30% menys per la falta de pluges. Un 30% menys és una quantitat molt gran. Imediatament, què passa als preus al pujant? Ja, clar. El poderquisitiu de nosaltres queda limitat, perquè hem de treure més diners de la nostra butxaca, quan en tenim els mateixos que sempre tenim, perquè no se'ns augmenten. I, llavors, tenim menys poderquisitiu, conseqüència. Doncs que no podem tenir tant de l'oliva que tenim abans, i volem tenir, a més a més, col i flors, cols, que, a més a més, ara valen el doble, el doble que fa dos mesos al mercat. Per tant, què passa? Això de l'alimentació, el canvi climàtic, la qüestió, la qüestió és molt seriosa. Per tant, justificat, totalment, aquesta assemblea de Nacions Unides, per parlar d'això dels preus. La inflació, realment, també. Ens ha afectat d'alguna manera a tots. A tots, a tots, no s'escapen ningú d'això. Bueno, les classes privilegies s'escapen. Cada cop hi ha més rics, més multimilionaris, després les classes mitges van desapareixent, perquè també hi ha més pobresa. Es van extremant-se els pols per dalt i per baix. Justament, això és el que acabes de dir. Jo volia, si em permés, dir que Justici Pau, durant aquest curs, cada mes també anirem a millorar amb vosaltres. Aquest any, tots els membres de Justici Pau vindran. Jo he sigut el primer, però ja no vindré, diguem. Vindran els altres companys. Parlaran el tema de l'Àfrica. Perquè ens sembla que el tema de l'Àfrica mereix tota la nostra atenció i que aquesta informació arribi a tots els oïdors. Com a tema preferent d'aquest continent, un lloc que hi ha 1.500 milions de habitants que marxen per sobreviure, que es moren a la Mediterrània, que es moren a l'àl·làntic, que es moren a dintre del propi Àfrica, en un context europeu com estem nosaltres, convessos l'Aiaro, perquè nosaltres siguem conscients. Per tant, han decidit el grup de tots els programes de ràdio el tema de l'Àfrica. Molt bé, Déu n'hi do. Cada un dels representants, com si diguéssim, dels membres de Justici Pau, parlareu algun amesant del continent d'Àfrica. Exacte. Doncs, Jesús, ens queden 10 minuts. No sé si vols destacar algun altre tema, pel que fa a la ONU i a aquesta reunió que ha fet aquests últims dies d'algun tema destacat. Sí, mireu, com que tinc més lectura del canvi climàtic, Nacions Unides té una web dedicada també al canvi climàtic. És molt de qualitat. A ell ens diu, els ingènis forestals empijoren la qualitat de l'aire i fan-ne malbé la salut de les persones i els ecosistemes. Estat del clima en Àfrica, que és una mica el que hem parlat, és la salut ambiental del continent amb alerta roja. És urgent crear un fons mundial per la recuperació dels països afectats pel canvi climàtic. Això de crear fons de diners i fons mundials a la pràctica és difícil, perquè alguns països rics s'han retirat en el fons que donaven entitats de Nacions Unides voluntàriament. Com, per exemple, a UNESCO, les subvencions que feien a Estats Units d'Inglaterra els van retirar. Per tant, cal notar que a l'hora de portar fons això no costa molt de verificar. Per tant, la intenció i determinació de Nacions Unides és molt clara, però la veritat és que falta voluntat. Hi ha vegades els que tenen més, o bé perquè tenen altres interessos prioritaris. Com que no els ha fet amb ells, directament, el que passa és que no saben que, de fet, a la llarga també els acabarà implicant d'alguna manera o altra. Segur. Per altra banda, hi ha un fet de fons que no el podem obviar. I a que els 18 països de Nacions Unides molt rics són els principals fabricants i proveu d'os d'armament del món. Això és important perquè mou xifres milionaris. Hi ha molts guants i beneficis. Els interessos del hobby armamentístic mundial són potentíssim per governar les decisions que es prenen a nivell mundial. I el problema que té al món una miqueta amb la distribució de la riquesa és que una part de la riquesa important se'n va com els armaments i en conseqüència les guerres, les mortes i les destruccions. Aquests 18 països que dominen el hobby armamentístic tenen la paella palmana de moltes coses. I, per tant, controren els recursos de tothom. I després la guerra els toca una mica de rasquilló. Ells s'encarreguen del tema del moviment de les armes, però les guerres en aquests països precisament no estan. O sigui, estan en un segon pla i tenim la paella palmana, qui podem dir això? Exacte. En realitat, ja ho hem fet molt clar. Sí, el que es gasten diners amb armes i el comerç de les armes i la financessió de les armes no oblidem que la banca espanyola i europea i americana són els principals inversors en fàbriques armes del món. Tots els bancs espanyols, i això està publicat, són financers de fàbriques armes. Tots els bancs. Això que vol dir, ràdicurt, si aquests diners que es fan servir per això es fessin servir per projectes de desenvolupament sostenible. Els països del tercer món, concretament a l'Àfrica, els països aquests serien sostenibles amb les pròpies economies locals i no haurien d'emigrar. Tot aquest problema que tenim de les migracions no existiria, perquè les migracions sempre existiran. I en aquesta pobresa que hi ha als països del tercer món s'accentuarà encara que hagin de morir a la Mediterrània i a l'Albàntim. Continuaran existint. En canvi, podrien solucionar-se amb aquests fons que, a més, en el fons, en el límit, serien rentables pels mateixos països rics, perquè els països rics podrien contribuir a crear les estructures d'aquestes projectes als països pobres, a través d'energies alternatives, com crear projectes d'energies a través de plaques soltaiques, molt insament, de saladores del mar, creant aigua potable. Fixeu-vos-hi si és important això, que Barcelona, aquest any, no han tingut cap atic a prestigció d'aigua a la població, no ha arribat, podia haver arribat, però no ha arribat, perquè la saladora del Prat de Llobregat, que es va fer fa 10 anys, entre 8 i 10 anys, ha treballat el 100% d'escalant l'aigua del Mediterrà, l'aigua del nostre mar, i aquesta aigua ha sigut l'aigua potable, que s'ha injectat el flux d'aigua potable de la població de Barcelona i ara metropolitana. I per això no han tingut cap atir a restriccions. Fixeu-vos-hi si és important potabilitzar, desalinitzar i potabilitzar les aigües residuals. Això es pot fer a l'Àfrica. El continent d'Àfrica és com una illa enorme, i tots tenen mar, i tots tenen terres, i tots tenen una obra disponible. Falten infraestructures. Falten infraestructures que té el capital, que té el primer món, perquè el món mai havia tingut tant de capital sobrant per poder fer inversions d'aquest estil. És una descompensació bastant gran. És que, a veure, mirat des d'una altra banda, mirat des d'una altra planeta, mirant cap aquí, aquestes gent estan bojos. Resulta que 80% de la població mundial estan morint de gana i altra 20%, que té les possibilitats de reclar-ho, no ho fa. Però per això no sé què això és. Mira, des de fora potser... Però després prepararien una al mupa, no? Ferien el zoom, mirant les particularitats de cada lloc, i dirien, ostres, val, això passa, perquè hi ha qui està personal davant, perquè... però bueno. Jesús, se'ns acaba el temps. Si et sembla que ho deixem aquí. Ha estat un primer programa molt aprofitós, i res, esperarem quan us toqui Justícia i Pau, que vagin passant les persones de l'entitat, també per parlar d'africa i d'aquest continent. Us agraïm a ràdio d'Esvern, la facilitat que ens uneu per venir, l'atenció que ens prestes, Núria, i el Carlos també, i a tota la gent de la ràdio. Moltes gràcies, i feu un bon servei i esperem que sempre ho pugueu fer. Gràcies i a rebeure. Adéu.