I ara comencem un nou programa de veus de la parròquia, i aquest cop els toca en el grup de Justícia i Pau i per això tenim aquí l'estudi de ràdio d'Esberna en Jesús. Hola Castro, hola Jesús, què tal, bona tarda. Hola Núria, bon dia, encantat de ser-hi. Doncs ens toca fer sessió aquí en Justícia i Pau, en el veus de la parròquia, ja ha tocat la roda amb l'altra cop a l'entitat d'aquí de Sant Just. La setmana passada, el programa ha passat, que vam fer també amb Justícia i Pau, vam comentar que tractaríem a llarg d'aquesta temporada, Jesús, el tema de l'Àfrica, d'aquest continent, cada mes tocant una coseta diferent del continent d'Àfrica, però que l'essència del programa seria aquest. Exacte, i amb aquest programa ja és l'últim que jo vinc, aquest curs, perquè el que vindran seran altres persones del grup, sobre el mateix tema, també. Molt bé, sobre l'Àfrica també, no? Tampoc també. Suposo que cada persona tractarà un aspecte, un àmbit diferent. Exacte, segons la percepció que cada persona té de la qüestió i del treball i informació que cadascú té, doncs aplicarà els seus coneixements o les seves informacions que han recollit. Molt bé. Comencem, si et sembla, a veure quina és la percepció que ens portes tu avui d'Àfrica, quin és aquest aspecte que vols tractar? Sí, la percepció seria que hem arribat a un punt, que ara ja potser convé canviar una miqueta la manera d'enfocar el problema, és a dir, fins ara, per part de la societat, dels entitats, de les administracions, s'han focat molt el problema de les migracions, sobretot pensant en l'Àfrica, des d'un punt de vista teòric. És a dir, parlar molt de el que està passant, explicar que les gràcies que passen i les morts que hi ha desgraciadament dels migrants, però la qüestió és que ha arribat a un punt en què ja ens hem de plantejar una manera de canviar les coses, és a dir, passar l'acció. És a dir, menys coses teòrices i menys explicar el que passa i més passar l'acció, a resoldre el que ens portem. Almenys que hi hagi un fórmules que n'hi ha, no unes, sinó que poden haver-hi vàries, per solventar el problema. Podem fer-ho perquè això és possible, avui en dia és possible perquè disposem dels migrants d'energia, sobretot d'energia i dels tècnics, necessaris dels energies alternatives, que són els que fan falta per desenvolupar programes de desarrollo en els països africans, a fer de aconseguir que siguin sostenibles les seves economies i tinguin un futur que ells mateixos es vagin treballant. I per altra banda, també el món, el primer món, diguem-ne, que és el ric, això entre parèntesis, perquè dintre del primer món també hi ha gent que és pobre, perquè recordem que en l'estat espanyol de cada cinc famílies una estan en la situació de pobresa, el que vol dir que matisem-ho de cap primer món... També té pobresa. També té pobresa i és una realitat. Doncs clar, el primer món és molt ric, hi ha molt de capital, és a dir, els capitals disponibles per poder fer projectes dels tipus que sigui, tant si és d'economia productiva com si és d'economia especulativa, que també s'utilitza el capital, n'hi ha suficient per poder crear aquests projectes, projectes de desenvolupament en els països africans. Pel que tu comentaves de crear-hi una economia sostenible, que el que havia a la fila és migracions, si quan la gent marxa del país és perquè allà no hi veu un futur, no s'hi pot mantenir. Exacte, de fet, l'incentiu per poder marxar les persones enlloc contestant, això ho portem a l'ADN, perquè des de l'etapa més antiga de la formació, fins i tot els primats, quan eren humanoides, els homes encara no havien baixat dels arbres, resulta que vam baixar per poder posar-se de peus a terra i buscar els aliments d'una visió més àmplia. I aquesta qüestió de marxar per buscar aliments, la tenim actualment, ha perdorat sempre, migracions n'hi ha hagut sempre, al llarg de l'Història, i n'hi haurà, perquè quan els famílies no tenen necessitat de l'alimentació i de tenir un futur que sigui capaç de sostenir-los, em busquen d'altres, i en aquest cas és un fet que l'Àfrica d'aquí 20 anys passarà de 1.500 a 2.000 milions d'habitants, i que tal com van les coses, actualment ja ho hem vist amb el canvi climàtic, que porta també la disminució de les collites en tamanya en quantitat per falta de pluja. I si no hi ha algú, no es poden bagar els camps. Allavors, els migracions continuaran, i continuaran cada dia més fortes, de manera que el problema que tenim a Europa i als països rics és que posem barreres per parar l'entrada de migrants, però és que això ja no serveix, no pararà mai, perquè encara que els migrants sàpiguin que poden arribar a morir amb el camí que han de fer, continuaran fent-ho, perquè és l'única possibilitat i és d'un raó natural. Les Nacions Unides van fer una cimera a principis de segle, com si diguéssim? Sí, les Nacions Unides van fer una cimera molt important en la qual van participar per assemblea general, gairebé al 190 i pico de països que hi ha a l'Assemblea, i van decidir fer un conveni pels anys 2000 per disminuir la pobresa. Ja portem dos anys, ara l'any que ve, l'any que ve serà el tercer, no m'ha avançat gens en aquesta eliminació de la pobresa. És a dir, ens han quedat en la declaració. Clar, simplement en el text, no? Exacte, però en canvi, el compromís hi és, i per tant, fins al 2030, haurien d'aconseguir disminuir la pobresa de tot el planeta. Això vol dir també altres fites, com per exemple aconseguir vacunes gratuïtes, de les informatats que hi ha a tot el món. La liberalització de les patents, no? La liberalització de les patents, exactament, en una qüestió humanitària, i aconseguir també el desenvolupament dels països pobres perquè es puguin valdre per ells mateixos. Perquè els continents, com l'Àfrica, tenen mitjans naturals grics i abundants. Fons d'energia que podrien utilitzar. Exacte, sol amb energia, l'energia del vent, tenen també fons de proteïna, és molt important la pesca, i després la gent que nosaltres hem conegut, que han vingut de migrants aquí, per exemple els saharians, els sub-saharians que vam tenir fa 3 anys aquí, a l'hotel Sant Just, eren formidable els treballadors. I alguns que s'han inscrit a les empreses, com a iniciatió de la seva feina primera, han donat un resultat formidable d'entrega, de voluntat, de capacitat, d'imaginació. Passa que en el seu país no tenen aquests recursos, que les necessiten per poder-se desenvolupar, etcètera. Que de fet, per exemple l'energia solar, l'energia eòlica, que si tinguessin les maquinàries suficients podrien desenvolupar una base industrial. I això és una cosa que és factible nosaltres, van demanar un estudi de possibilitats amb una enginyeria, de fer un mòdul d'una població de 2.000 habitants, i és interessantíssim el resultat, és possible. D'aquí ve la firmació que fem, que és possible, perquè hi ha gent a nivell tècnic que està disposada a tirar endavant projectes d'aquest tipus, sempre i quan intervenguin tots els actors, el capital que es faci a través d'empreses, i que estigui garantit pel Nacions Unides. Per exemple, el programa de les Nacions Unides per al desenvolupament, el PNUT, com es coneix, jo no sé si vols destacar algunes de les accions a Jesús, que algunes coses de programes que tinguin per... Sí, aquest programa del PNUT va sortir el cap de 20 anys, després del 1948, amb necessitat de desenvolupar l'economia dels països pobres, i havia voluntat de fer-ho a través de Nacions Unides i també de les nacions al món. Però el que passa és que l'aportació era voluntària, i això no va funcionar perquè els estats, a través de les diferents situacions econòmiques mundial que van passar en el món, crisis dels petroli, de dues vegades, la crisi econòmica, la darrera va ser de l'any 2008, i altres moviments, com per exemple la qüestió global de la Guerra Freda, que semblava que era interessant ajudar els països pobres, perquè s'alineessin en el cantor d'occidental i no de l'est, propinciava que també s'ajudessin als països subdesenvolupats. Però això es va acabar quan es va acabar la Guerra Freda, i llavors totes aquestes circumstàncies van fer que aquest programa es pogués desenvolupar. L'ànima d'aquest programa era formar tècnics africans, tècnics amb origen, per tirar endavant els programes de desenvolupament. I aquí és on hi havia l'equal, formar les persones allà. Exacte. Per exemple, un cas és el de la instal·lació, una planta al Senegal. Què deia? És que no. Un dels casos és un programa pilot per la instal·lació d'una planta al Senegal. Sí, això s'ha estudiat en una enginyeria, i sí, han estudiat el número de l'energia en quilobats que fan falta en muntar, també les instal·lacions, l'obra civil que cal fer per poder portar la formació de tècnics que s'han de fer, i el projecte per poder acabar-ho, el que se'n diu, entregar clau amb mà. Clau amb mà vol dir fer projecte, acabar-lo, formar la gent, i entregar-lo als destinataris, amb la garantia del PNU, que vol dir Nacions Unides. Això és viable, i també és tan baic que vol dir que, quan se vol grup immobiliari o de capital que tingui el convenciment de voler fer aquesta acció, es pot posar en contacte amb aquesta enginyeria per poder ampliar la informació que faci falta. Estic de gent aquí, posa programa pilot per la instal·lació d'una planta al Senegal, al costat del mar, i per una població aproximada de 2.000 persones, és a dir, 400 famílies, que s'haurà de disposar d'una planta fotopoltaica de 250 quilobats, dos generadors eòl·lics de 250 quilobats, i dos grups electrògens de 250 quilobats, obra civil, a més d'un sistema informàtic d'una xarxa elèctrica hidráulica amb la finalitat de disposar de corrent elèctrica a les cases, aigua de boca, i aigua d'arric considerant una superfície d'orta per família de 6 hectàrees, és a dir, d'unes 60.000 m2. Molt bé, molt bé. Doncs sí, aquesta és en síntesi una miqueta la idea. El que passa és que aquest treball és més ampli. Aquí només hem sintetitzat el que t'ho has dit, però és suficient per entendre la qüestió. Hem de pensar que a Australia també, que és un continent que és molt desertic, però que la gent evita pràcticament al costat del mar, amb unes àrees externes, s'està aplicant aquest tipus de plantes. En el primer món està clar que hi ha suficient capital per realitzar un projecte d'aquesta... Sí, sí, realment hi ha capital. I mai hi havia tant capital disponible com ara. Mai hi havia tant diners i tant de poder econòmic com ara en tota la història. I també hem de pensar que en èpoques anteriors, la societat va ser capaç de fer obres d'unes empargades comparables o més encara que el que estem parlant. Per exemple, una cosa que es va fer en el seu moment va ser el canal de Suez. L'obra del canal de Suez és una emborgadura molt superior del que estem parlant. El canal de Panamà també. El Foracarí, el transciberià, que uneix Moscú a Europa amb la divosta Ocasia, es va fer amb l'esforç i la voluntat i la idea de crear riquesa i com a través del transport i la població de diferents àrees a Rússia. I l'antiguitat tenia altres obres que també s'han fet en condicions que encara que no ens ho expliquem, com van ser les piràmides d'Egypte. Aquí la motivació era la motivació religiosa o divinitat. Però ara en un dia no s'explica com aquells blocs de pedra de les piràmides es van trasladar des del lloc on t'hi havia la pedra fins al lloc on es van instal·lar. Perquè és que pesen 4.000 quilos d'aquells blocs i no coneixien la roda. Bueno, la roda sí la coneixien, però no. No la van utilitzar. No la van utilitzar. Hi ha uns punts, no? Unes raons en concret, per tu a terme, aquests tipus de desenvolupaments de la tècnica, de la indústria, allà al continent africà, que són diferents motius. No sé si els voldries comentar una mica, són 7 punts. Per exemple, el primer, donar una solució definitiva, el gran problema de les migracions de tot un gran continent, com és l'Àfrica, aconseguint la seva sostenibilitat econòmica. Exacte, exacte. Això seria una base formidable i també seria bo per al primer món. Perquè creien una quantitat de hores de treball per poder crear aquestes estructures a l'Àfrica que favoririen els empleos del primer món. I, a més, després, la novetat d'aquesta acció seria que el capital empleat dels propietaris del capital, dels inversionistes en aquestes obres, en aquests projectes, al cap de 10 anys, se'ls inseriria retornat. Amb interessos, també. Pel propi rendiment dels projectes, no serien diners a fons perduts, sinó que serien diners a recuperar. Per tant, entre dintre de la dinàmica de l'empresa i del capital, capital retorn, inversió en capital retorn, que és la lògica del capitalisme és aquest, invertir per recuperar i guanyar. Doncs, en aquest cas, justament, es complets però amb la col·laboració d'altres actors, com és el control de les indemnacions unides i de les pròpies empreses, que serien ells mateixos els que farien els projectes. Per tant, ells se'n preocuparien molt d'acabar bé els projectes i que els diners s'emplessin en allò que han de ser. Clar, perfectament. També, per exemple, posant marxa en energies alternatives sostenibles i prescindir de l'ús dels carburants fòsils. Està alviant milers de tones de diòxid de carboni i també de diòxid de nitrógen a l'atmosfera i partícules a l'aire. Està clar, aquesta és la situació que ens ha portat a l'aliment de la temperatura dels graus actualment. Ve al canvi climàtic, no? També climàtic. I llavors, clar, això llegiria totalment aquesta qüestió. Per tant, per aquest cantó positiu. També, per exemple, proporciona milers i milers d'hores de treball de forma global a la indústria, enginyeries, comerç, comunicacions, construccions, transports i també a altres. Perfecte. Això seria així. Però, a més, hem de considerar-ho una qüestió afegida. És que a Àfrica hi ha dos universitats. No, n'hi ha tres. Universitats molt efectives i funcionen molt bé. Una és a Dakar, que allà s'ensenya de tot. Inginyeries, abogats, teres, humanitats... El Caire és la més gran de l'Àfrica, més nombrosa. I s'hauríem preparat. I a Sud-Àfrica n'hi ha en diverses. Molt bé. Molts aquests persones professionals que surten van a treballar a fora de l'Àfrica. Marxen fora de l'Àfrica. Perquè allà la tenen feina. No tenen futur. O sigui que fan l'esforç de formar les persones però resulta que marxen i després no poden tornar. Amb els seus coneixements, tots els valors de les ensenyaments que han seguit. Amb aquests projectes, això seria molt diferent. Perquè desenvoluparien les seves habilitats en el propi país ajudant el seu propi desenvolupament. Aquest és un factor important també. Això inclús també passa una mica aquí a Espanya. Que a vegades dediquem molts recursos a formar grans investigadors o grans metges. I després acaben marxant. Hi ha molts casos que tu els coneixes. Però jo et dic una cap, que és el doctor Fruster, el millor cardiòleg del món d'aquí a Barcelona, del barri de Pedralves. S'ha treballat a la clínica Mayo. I és el cap de cardiologia de la clínica Mayo de sempre. Després també seguint amb algun dels altres punts. Per exemple, el desenvolupament d'aquests tipus de projectes a l'Àfrica apostaria per donar una alternativa a les inversions de caràcter especulatiu. Perquè en aquest cas seria totalment productiva incrementant també el PIB dels països que intervinguessin. Sí, nosaltres sabem i tots ho coneixem, que l'economia productiva crea llocs de treball. Perquè serveix per crear hores de treball. I riquesa afegida. És a dir, augmenta la riquesa que després distribueix a través dels presupostos de l'Estat i a través de l'estat de qualitat de la població. Però en canvi, el sistema de producció, que no és de producció, el sistema de gasto capital especulatiu, que aquest el que fa és al contrari. L'especulació del que fa és de la bossa comú, de diners de l'Estat, que són els diners de tots, retreuen una part en què la majoria se'n queda menys per serveis públics i una majoria se'n porta aquells diners i se'ls queda ell. Això és l'especulació. I aquesta qüestió està establerta molt, perquè dona diners fàcils, dona diners fàcils en la gent que té. En aquest cas, desgraciadament, tenim la inversió en armament. La inversió de les empreses armamentístiques, que també hi ha a la banca espanyola, que també hi inverteix en armament, els donen uns interessos molt elevats, a canvi dels seus diners, seus que s'entrecometes, perquè no són seus els diners de la banca, són de la gent que tenim allà els diners. I llavors, sense risc, és a dir, sempre cobren, la venta d'armes no té murosos, sempre cobren els venadors, sempre cobren. I com aquestes coses n'hi ha moltes, perquè, per exemple, la banca de inversions productives, desgraciadament, estem veient, que últimament no va amb aquesta línia. No va en aquesta direcció. Va amb la línia contrària. I la línia contrària vol dir, d'alguna manera, cobrar més pels seus serveis, amb persones amb rentes molt baixes. Una persona que té una renta, una persona viuda, que té una renta de 600 euros al mes, li cobren 60 euros cada trimestre de comissió. Clar, això és molt. I això, a menys que ens convessin que és una qüestió ètica, jo penso que això és especulatiu totalment. Totalment. També un dels punts a Jesús, que comentàvem, per exemple, és l'augment del poder adquisitiu de les famílies i del seu bonestat, anem de les famílies d'allà, en la containeràfica africana, es limita també l'augment de la natalitat d'una forma natural, el tenir informació i serveis de sanitat afectius, per exemple. Sí, aquesta és una qüestió que podria ajudar molt també el control de la natalitat, evident. A més renta, més informació, més coneixements. Les gent es pot formar, pot accedir a centres de salut, a informar-se, no? Exacte. La sanitat és més poderosa, més influïç més, i la gent també d'alguna manera intenta, en canvi, al contrari, quan la gent és molt pobra, tendeix a tenir molts fills, a asseure la subsistència d'almenys algú dels fills que tingui. I, llavors, la mortalitat és enorme. Efectivament. També, jo no sé si vols comentar algun altre aspecte a referent a aquest capítol d'avui, a Jesús, que queda poqueta estona. Potser sí, mira, jo fa dos setmanes l'Evangeli de l'eclésia, l'Evangeli de Jesús, és curiós, em va fer pensar en que era un Jesús que va arribar a una ciutat israeliana que es diu Jerico. Jerico és una ciutat que encara existeix a Israel. I allà a Jerico hi havia un home molt ric, i aquest home volia conèixer el que deia Jesús, perquè el quedava d'atenció, aquest home era un home molt ric, que a més sembla que era un cobrador d'impostos al servei de Roma. Bueno, aquest senyor volia conèixer Jesús, i Jesús li va fer arribar un missatge dient vull anar a casa teva per notar. I aquest senyor, què va fer? Doncs resulta que el que va fer, si on s'explica l'Evangeli, que és el lluc que ho va escriure, diu, oh, quan vaig arribar allà, em va dir el home ric. Escolta, mira, jo he tornat a la gent que havia pres quatre vegades més el que els havia pres. I a tota la gent que jo havia pres els havia restituït el que els havia robat. I ell li va dir, Jesús li va dir, bueno, això està bé, s'ha de passar l'acció en les coses. No només s'ha de parlar i s'ha d'escoltar. Si no que s'ha de fer. S'ha de fer, ens en demora. A mi això em va quedar, perquè és el que estem fent ara en aquest programa, demanant que passem a l'acció. Per tant, el model que ens diu senyuc, ja s'aplicaven aquell temps. Molt bé, doncs ens quedem amb aquest exemple de l'Avangeli que ens ha comentat el Jesús. I res, fins la propera sessió. A veure qui de Justícia i Pau s'anima a venir a parlar-nos d'algun altre aspecte, d'algun altre àmbit del continent africà. Moltes gràcies, Núria, per tot. Bona tarda. Adeu, Jesús. Bona tarda.
Veus Parròquia
Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...