La ràdio de Sant Just Bona tarda amics suïdors de ràdio d'Esber, amb tots vostès veus de la parròquia. Una altra vegada estem aquí, la Montserrat Giró, bona tarda Montserrat, que us parla la Lina amb el programa Paraula Viscuda, un dels espais de veus de la parròquia. I si vostès recorden, en aquest programa sempre tenim una persona estimada, amiga i en aquest cas estimada i amiga, que ens ve a ajudar amb la realització del programa. Avui tenim entre nosaltres la Maria José Rubió. No, no és Rubió? Ah, mira, jo m'he confundo. Doncs què és el nom de casada Rubió? Ah, bueno, és una Rubió, senyora Rubió? No, tampoc. Maria José Carbó Gelas. Carbó, Carbó. Oye, pues yo te tengo más. Maria José Carbó Gelas. Sí. No, no, no, no, ja està, sí. I què? I ara la Montserrat que senta aquí és la Maria José. Doncs la Maria José és nascuda a Barcelona. Però volem dir que des de molt petita venia aquí a Sant Just, perquè els seus avis vivien esplugues i portaven el locutori telefònic a la carretera d'esplugues. L'avi era una persona cega, però molt amable, i en aquell temps el locutori de telefònic es havien de passar de vegades els regados personalment, es havien d'avisar. I això ho feia d'una manera que l'acompanyaven, evidentment, però amb una mobilitat extrema. I fins i tot venien aquí a Sant Just, perquè tenien amics i molt coneguts, i això feia que la Maria José amb els avis vingués, i ja jugués aquí a Sant Just, de vegades quan era festa major també als cavallitos. Per tant, podem dir que la seva infància, i després ja de gran, és a Sant Just, en cap. Jo et vull demanar perdó a la Maria José, però estava sempre amb aquesta paraula. Potser està en el blau de los recuerdos, que veus una paraula i te'n recordes. Maria José, bona tarda. Una de les característiques que la Montse ens explicarà també. Maria José és una persona de molt bona voluntat, que ha ajudat sempre i és col·laborador de la parròquia, amb una missió que avui dia encara és interessant, i és transmetre els nens, o sigui, ella és catequista de fa molt de temps, que ja ho dirà la Montse, però ella transmet als nanos les enseñances que els poden ajudar a estimar Déu, a estimar el Jesucrís. I aleshores, potser per a nosaltres dius, mira, pues no, és una de les missioneros. Si en recordeu, la palabra missionero no és el que se'n va a l'Àfrica, sinó que aquí fa una missió de dir, senyors, tenim el Jesucrís, que sempre el podem anar a buscar i ens pot ajudar. I ara jo me callo i la Montse, que digui el que vulgui. Doncs, com diu l'Elina, ella és una persona que participa a la parròquia, amb aquesta tasca de catequista, i també amb altres coses que se li demanen, o que ella proposa també i dedica al seu temps. Per tant, aquesta és la seva font. Té quatre fills, que els estima molt. O sigui, ara ella ens explicarà, doncs, per aquesta tasca tan bonica que està fent. Bueno, sí, a mi m'agraden de tota la vida, m'agraden molt els nens, m'agrada l'ensenyança. Em va proposar fa 21 anys de ser catequista, i al principi m'ho vaig pensar molt, però al final vaig accedir. I la veritat ha sigut una bona experiència, perquè a part que m'agrada explicar i ensenyar, vaig pensar que posar un gran hito de sorra, un gran sorra amb els nens que costa avui en dia una mica, i perquè coneixin a Jesús, perquè si no se'ls hi parla de res, doncs tampoc el coneixen. Vull dir, després que es coneixin, però és una miqueta, un camino. Bueno, m'encanta, m'agrada molt. Sempre penso, bé, que l'any serà l'últim, però no, l'any següent m'ho proposa i va, torno a seguir. Són cada dos anys, perquè quan fan la comunió, és el segon any i ja fas un grup nou a l'any següent. Començar per una cosa més bàsica i després aneu ampliant una mica més els coneixements. Sí, sí, bueno, sí. I trobeu resposta bona amb els nens? Amb els nens de moment, sí, sí. I la pregunta és molt indiscreta, ja amb els pares. Bueno, ja de tot, els dos anys aquests, ja de tot. Ja que venen més, que es preocupen més, que els interessa més, i després a la llarga, no, ja no venen. Com fan la comunió, la veritat, és una pena. A vegades pensem o penso que és la primera i última comunió, o a l'umió a la segona, a la tercera. No voldria ser tampoc derrotista, però sempre tinc l'esperança que queda i un dia tornarà. Clar, perquè la llevo està posada. Exacte. Ja està posada ja amb el segrament del baltisme i després el segrament de la comunió. I després hi ha alguns que es preparen per la confirmació, que són els menys, però també hi ha alguns. Que hi ha la confirmació, ja són ells mateixos, no hi ha per l'elecció que puguin fer els pares, sinó que és la confirmació que ells volen ser... Volen continuar. Són creients i volen continuar. Ja és clar. Independiment d'això, encara que estiguin una temporada passats, de no... perquè, bueno, troben coses, i és ja propi de l'adolescència, però aquelles ensenyances primeres sempre el sí que hi ha. Exacte. I si la persona que ha estat amb ells, doncs el seu comunicat, aquesta... aquesta... no sé... l'essència en sí, de lo que és el cristianisme, o de lo que va venir Jesús aquí, sempre el sí que hi ha. És el que deia la Montse, ara fa un moment, és una llevo. Aquesta llevo, pues mira, a lo millor, en tiempos de sequera, com ara, que no crisis, no surt res, però després el millor surt. No, segur que surt. Jo crec que sí. Jo crec que sí. Jo crec que sí. I ara ens en anem a... sempre, si vostè es recorden, la persona que ve, doncs ens en estria una lectura, que en aquest cas, ella fa poc la tinc que explicar amb els nanos. Jo el s'hi llegiré, és l'Avengelli de Lluc, i, a més, jo crec que és molt adient, molt adient i molt adequat. Jo primer el s'hi llegeixo això, i després la Maria José ens explicarà com ella ho desarrolla. Eh, Maria José? Molt bé. Vale. Diu... Lectura de l'Avengelli, segons Sant Lluc. En aquell temps, un mestre de la llei, per provar a Jesús, s'alçava i li va fer aquesta pregunta. Mestre, què he de fer per tenir l'herència de la vida eterna? Jesús li digui... Qui ha escrit la llei? Què hi llegeixes? Ell contestarà... Estimo el senyor, el teu Déu, en tot el cor, en tota l'ànima, en totes les forces, en tots els pensaments, i estimo els altres com a tu mateix. Jesús li diu... ¿Has respost bé? ¿Has respost bé? Fes-ho així i veuràs. És una primera part de l'Avengelli, que a vegades no la acabem d'entendre, però aquí sí, és perfecte. I després continua... Ell, en ganes de justificar-se, pregunta Jesús. I per què a mi, qui són, i per mi, qui són aquests altres? Jesús prosseguir. Un home baixava de Jerusalena, Jericó, i caiguin mans de lladres, que el despullaren, l'apallissaren, i se n'anaren deixant-lo ambís mort. Que suelment baixava pel mateix camí, un sacerdot, que el veig. Però passar de llarg... s'ha d'anar per l'altra banda, igualment la vita, que arriba al lloc, i també passar de llarg per l'altra banda. Però on s'ha maritat que viatxava per aquell dret, quan arribar al veller, s'acompadir, si acostar, li envenar les ferides, després de mure en cirles, en bòlibi, i pujar a la seva pròpia cabolgadura, el pujar a la seva pròpia cabolgadura, i el toguer a l'hostal, i se'n ocupar. L'endemà, quan seranava a donar dues monedes de plata a l'hostaler, dien-li, ocupa't d'ell, i quan jo torni et pagaré les despeses que hagi fet de més. Quin d'aquests tres et sembla que va veure a l'altre que hem d'estimar en el home que havia caigut en mans dels lladres? I ell respongue. El que es va acompadir d'ell, i si us l'hi digué, doncs tu fes igual. Ara em penso que li toca la Maria José, dir com ho explica als nanos, que és el que els comentes, que els hi dius, perquè ell s'acabin d'entendre aquesta compassió de la marita. Bueno, la veritat és que va ser molt fàcil, perquè és entenadora, quan ho vam llegir l'altre dia a Catequesis, és fàcil d'entendre, i es van formar de seguida la història. Llavors, el primer que et pregunten, qui és el proísmà? El proísmà és tota persona que està molt a la vora teu, poden ser companys, veïns, inclús a la família. Vull ser molt agradables, perquè a nivell de nens de 9 anys ha de ser més fàcil conviure'l cada dia. A nivells de companys de l'escola, ser amable amb ells, si un dia veus trist amb algú, o no ha fet els deures, o no m'entens alguna cosa, i el veus que va una mica preocupat al col·le, ajudar-lo, i després és donar res sense canvi. A canvi de res, no esperis que perquè tu fas una cosa bona, una acció, o així, que tu retornis... Que tens que buscar una compensació? No, és per esperar res. Aquí el samarità és aquella persona, que verdaderament és compassiu de veritat. Que estima l'altre i no espera res, al contrari, ho fa per la voluntat. I en el temps en què està escrita l'Evangelio, el samarità representa que era un que anava, que no anava dintre de les lleis, que tenien ells, ni el Levita, ni el Delló. Esclar, lògicament... Jo crec que no en sé tu, copines, però a vegades, quan... quan algú no és del nostre obàndo, representa que no és capaç de fer unes certes coses. Clar. Jo els vaig dir que era sense distincions de fora, d'aquí, de color... És a tothom que s'ha de fer el bé. El pruís va sempre ser l'altre. Sense pensar primer amb tu, primer a l'altre, i després amb tu. Ho van tenir molt fàcil, perquè és clar, després de la història, i els hi vaig dir, qui penseu que va fer bé el samarità, però ràpidíssim, tinc sent nenes, perdó, i totes alhora, el samarità, claríssim. Ho vam veure clar, perquè és molt gràfic, aquest evangeli, de veure ben bé qui s'ha portat bé. Qui s'ha portat bé. I ni algun anècdote que algú va sortir per peteneres, o no? No, tothom va... Vam bastant calladetes, però no ho vam veure molt clar. Jo crec que dintre de... Bueno, ara tornarem amb el samarità, perquè podem nosaltres opinar, però dintre dels evangelis, que a vegades la vostra tasca és bastant difícil, perquè si en verdaderament aneu seguint els evangelis d'acord a la litúrgia, que n'hi ha que deia menja, perquè jo crec que és el que més o menys us feu, no? Per anar seguint, no? No és així ben bé? No, tenim uns temes, tenim un llibre, i tenim un quadèr, en el qual llegim primer el tema, i després anem al quadèr i surten més o menys les... O sigui, teniu uns ajuts per part de la jerarquia, que us ajuda una mica a enfocar l'assumpte. Però no toqueu molts evangelis, de vegades uns que són més difícils i no tant. Suposo que més que la jerarquia, ja ho sé, és un equip. Bueno, hi ha la jerarquia, hi ha... Bueno, que és un temari, és un temari. És fàcil, hi ha entenador pels nens, clar, i més pels nens d'avui en dia, que tenen tantes coses. Hi ha uns nens del segle XXI, i estan molt avançats tecnològicament. Vull dir que és difícil que baixar-los el tema religiós i una cosa que no es veu, no? Sí, sí, sí. Sobretot posar-los també l'ha fet. No imposar-los, però parlar-los, i que tenim que creure una cosa que no veiem. Això és molt difícil. Això és molt difícil. Però justament amb aquest evangeli, la forma que els hi presenteu i els expliqueu, doncs és posar-los-hi a la base. Perquè aquest evangeli, primer, doncs ens parla això del sacerdot i la vita, són els que haurien de complir la llei, perquè ells venen de la llei de Moisés. En canvi, sí que també es diu que possiblement, com que en aquell temps tenien les seves altres creences, com que era una persona que estava en el camí ferida, mig moribunda, van pensar que estava mort i que no el podien tocar, perquè ja era una cosa impura per ells, des del seu punt de vista. En canvi, el seu punt de vista i les lleis que regien, també, en allà. Llavors, el samaritasi, que no és un estranger, però, curiosament, hi ha més d'un evangeli que ens parla dels samaritans, no? Jesús, o sigui, fa que es samaritasi a propi, sense canvina de rencúnia, i de res. Això que entre les tres estem veient així, jo el que veig ja no és tant que no el toquen per la impuretat que dius tu, perquè, bueno, si només s'ha aviat, perquè, eh, amb ells què els importa? O sigui, passes de llarg, quantes i quantes vegades, ja sentem que, ostres, no, que no ens mereixin. Jo a mi em fa la fita que moltes vegades no ajudem els altres, perquè no ens mereixin, perquè no ens vinguin amb més problemes. I aquí estan gràfits, digues-t'ho, Maria, que ho sé, que et sembla. Bueno, sí, i que, a més, no sempre s'estima de la mateixa manera, amb alguns o els altres. Amb vostè és més facilitat, perquè t'hi abans més, perquè t'has més simpatia, perquè sigui. Els altres costa una mica més. Els altres costa una mica més, però això també ha de ser a tothom igual, que és molt difícil, eh, m'ajudarà això. Diu que la veïna del segon l'heu de veure, perquè sempre està cridant, no? No vull ser antipàtica o no em saluda, que li passi alguna cosa. Jo sempre dic que als meus nens li guapo a dir, marxem-ne una de calamàries, tu, m'ho vulguis dir. Bueno, no cal que veiem això. Però aquí és que a mi em va ser molt gratificant, no gratificar, però va ser molt agradable, quan t'ho vas dir, tractaríem aquest tema. Perquè dintre de tot és el que veiem. Veiem aquesta predisposició d'algunes persones a ajudar els altres. I això s'interessantíssim. Bueno, penso que podem dir que és una vengeli que ens parla de solidaritat, sense límits, sense fronteres. Sense fronteres. I això sí que ho poden entendre bé, perquè és algú que està sortint i no només entendre-ho, sinó practicar-ho. I això és el que ens ensenya aquesta vengeli, no? La solidaritat. Jo veig que els nens que tracto ho tenen molt de solit, perquè, no sé, quan se vol dir algun, es deixa el gibre a casa o vol que sigui, i de seguida, no, no, pues que vingui a mi al meu costat, s'apropi més o no, perquè, bueno, són de fora i no entenen bé el català. No, però això ho explico. Vols que ho expliqui? Sí, sí. És molt fàcil, de moment, però tenen 9 anys. Dintre del grupet és tal samaritana. La samaritana i tots, no? O no tinguis àpies? Té, té, té el meu. Sí, són macos, ho tenen. No, això no és macos. Espero que sigui sempre... Que continuïn, que continuïn. Una pedra... O sigui, que el mateix vengeli ens ho està demostrant, que la persona justament que respon és el samarità. Per tant, no ha de respondre a una persona que se'ls ha posat la llevo dintre. És clar que sí. I aquesta és la confiança, no? No. Que hem de posar plena, una confiança plena, perquè si una persona que és el samarità respon d'aquesta manera, com no ha de respondre a una persona que els heu parlat i els heu fet estimar el Jesús, com era Jesús. I que... Hi ha l'emissió que vol venir, que és el que vol dir. Moltes vegades crec que dintre de totes les enseñances, totes les coses, els que som creients per nosaltres, n'hi ha dos punts que són molt importants, estimar els altres. I tot allò de més, per molta teologia, una altra cosa que sigui empírica, podríem dir, hi ha filosofia o el que et vulguis. No. Si tu estimes els altres plenament, sense esperar res, que és el que tu has dit abans, doncs aniríem molt més bé. Bueno, jo els he dit que tot això va rodat, aquest manament que ens va donar Jesús, estimeu-se els uns als altres, com jo us he estimat, que si el món, si entre nosaltres, clar, i els hi poso la vida de cada dia amb els seus pares, germans, ha vist iets, amics, els amics de l'escola, llavors tot és més fàcil, perquè si tu vols el bé de l'altre, ja no te'n frontes els segons quines coses, ja ho vols, i l'altre també amb l'altre, llavors el món seria molt més fàcil, però aquí ja riem, les nenes em miren, però és una base, jo penso que seria més fàcil tot, passant que aquí es demana molt. És la cibiente, és la semillita aquesta, que és el que hi col·loc amb ells. I a vegades l'altre dia li vaig posar l'exemple, dic si teniu germans, els que teniu germans, doncs si tu te'n fades amb el teu germà i germana, i pam, n'hi ha cap dels dos sedeix, doncs al final aquí hi ha una trancadissa, un dels dos ha de sedir, i dir, vale! No, el que passa és que el que és verdaderament important en les ensenyances aquestes, i sobretot aquí, és posar de manifest que moltes vegades, no per tenir un càrrec, correspon a el que tindria que correspondre, que són aquell l'edita, aquest sacerdot, i que aquests són els que tindrien que donen exemple. I moltes vegades és aquell, com aquell acudit, que diu, com em diu, vostè no pot fumar, li diu al metge, amb el pacient, no? I diu, bueno, d'octubre, si vostè està fumant, diu, bueno, però jo vaig amb una altra metge, no? Estàs aquí clar? Clar, aquí és el que... Vull dir que no, és veritat, eh? També trobem, també som nosaltres, però crec que som més crítics amb les persones que, tenint un càrrec, no fan el que han de fer. I aleshores aquestes persones són les que, moltes vegades, ens desfà les il·lusions de la humanitat. Ja no dic de quedar... Però sí de pensar, doncs si vosaltres que tindríeu que comportar-se així, no ho feu, que espereu que fem nosaltres pobres, molt pobres mortals, no? Ja veus que jo vaig tractant el castellano i el català, sí, molt a mèdies, no? No, aquest... Es pot treure molts exemples. Has trobat, ara independentment d'aquest, tu has trobat alguna altra evangeli que també has pogut fer, algun dels que s'ha explicat, o alguna cosa que hagi s'ha explicat, que els nens han quedat convençuts? O si te'n recordes, eh? La paraula del sembrador també és fàcil, perquè també és... És... El sembrador, també. Que està bé, però en quin sentit? El que sembla... El que sembla... I... El que acaba amb un terreny que sàrit, amb l'altre que és la terra no és bona, i després l'altre que sí, d'escoltar la parada, d'escoltar Jesús, de vol conèixer Jesús, doncs un que passa, l'altre passa un temps, quan no m'interessa, i l'altre, que és una bona terra, i llavors aquell que era, o que dona fruit. Aquesta també... També l'entena. A part que tenim el quadr, que amb uns... Diguem, cromos, i que els enganxen segons l'anunciat a baix, vull dir, clar. Entre el que llegim, el que enganxen, que són de colors, que és molt maco, va molt bé, i ho entenc fàcilment. I ho cap també, vull dir, que ells saben ben bé, i saben per on va l'assuntur. No, no, no, jo crec que tenim que felicitar la Maria Colser, Carbo, de la feina que fa, eh, i sembla que sigui una cosa que dius, mira, doncs sí, la catequista, o el catequista, o el que sigui, no. Jo crec que feu una feina molt maca, i que el que deia la Montser esteu sembrant llavors. A vegades critiquem tots els testigos de Jehovà, que van de casa en casa explicant coses, i nosaltres a vegades això no ho fem. Incluso a vegades ens em va vergonyir de dir que nosaltres som de la parròquia, o som del que sigui, ens fa una mica d'allò perquè diran, mira, un carca, perquè és clar, les paraules... i en canvi, doncs després, aquestes petites aportacions, aquestes col·laboracions, en el fòndor, si no ara, si no ho veiem, ho veurem, perquè aquesta gent té, com deia la Montser, una semilla dintre, que li dirà, a part de la consciència, no et sembla tu? Clar, clar. Nosaltres com humans tenim la consciència. Sí. En aquesta evangel·li, en el que és la evangel·li en general, Jesús proposa un nou model imitat, i fa veure els mestres de la llei en aquesta evangel·li, que els altres no són únicament els membres del propi poble, que aquí seria el... El samarità? No. La vida. A la mitjana? Sí. Si no, qualsevol persona que hi ha, que el tracta mil desocordiosament i no coneixen fronteres. Va. Penso que és aquesta amplitud de mira, no? No nosaltres, sinó tots. Sí. Bueno, Maria José, ha estat un plaer, et donem les gràcies, ha sigut molt maca, i ara el Carlos ja ens fa senyal. Carlos és el nostre gran amic, que ens diu estar on podem arribar. Ara, aquest programa, el senyor s'estan repetint el dissabte, i nosaltres abans de marxar, sempre hem llegit a l'evanjeli, que correspon a la liturgia d'aquest diumenge. Primer que tot, teníem que dir que el ciclo normal de la iglesia, o sigui, ja ve, s'acaba quan és l'última festivitat que ha sigut aquest diumenge de Cristo Rey. I aleshores, a partir del primer diumenge que ve, o sigui, el diumenge que ve, entrem dintre de l'advent. Com el s'explicaries, tu, l'advent als nens? O aquí no teniu, no feu tanta destinció i tal? Sí, és la preparació del Nadal, del naixement de Jesús, que hi ha quatre setmanes per preparar-lo. Aquest periodo d'espera, l'advent és el periodo d'espera. Bé, i senyors, també els he dit que vostè, si estan interessats, ara tornem a començar el cicle A de la liturgia de la paraula. No tornarem a llegir, perquè ja hem llegit, i potser ja seria massa, a l'avangèlica que correspon, però ja els hi diem que és un avengelli de Sant Mateu, del primer diumenge d'advent del cicle A. I moltes gràcies per haver-te'n suportat. Moltes gràcies a la Maria José, molt maca, i m'ha perdonat haver-me confós de com nom, i a tots vostès, fins a la propera. Gràcies, Maria José, i moltes gràcies per escoltar-nos tots els Sant Justencs i Sant Justenques. Fins la propera, i gràcies, Carlos, per que ens ajudes molt. Fins la propera, i gràcies per escoltar-nos. Ara ve, i gràcies per escoltar-nos.
Veus Parròquia
Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...