Veus Parròquia del 30/11/2022

Un altre sessió, un altre capítol d'aquest programa que es fa cada dintre, i el grup de justícia i Pau, tenim aquí a l'estudi de ràdio d'Esvern a l'Angelina Gasull i també a en Jesús Castro. Hola aquestes, bona tarda als dos. Bona tarda. Bona tarda. Bé, doncs seguirem parlant com està fent el grup de justícia i Pau a aquesta temporada sobre el continent africans. Va introduir el tema a les darreres sessions en Jesús Castro, va parlar una mica de forma global d'aquest continent. I avui tenim l'Angelina Gasull, que és membre de Justícia i Pau, per parlar una mica del continent sobre altres aspectes, potser més concrets, no, Angelina? Sí, jo parlaré de la fam a la banya d'Àfrica. Ostres, la fam a la banya d'Àfrica. Per què la banya d'Àfrica? A veure, hi ha una raó molt important per aquesta elecció. La raó és que és important difondre i visibilitzar que el canvi climàtic que estem patint nosaltres afecta a diferents regions de l'Àfrica, però amb unes conseqüències severes, amb uns grans estrells. Hi ha en aquests moments 20 milions de persones que tenen una crisi humanitària i de fam, i això és producte del canvi climàtic, i aquestes persones es troben a la banya d'Àfrica, no? Exactament, perquè estem parlant de la banya d'Àfrica. Potser hi ha alguns radiuients que no acaben de ubicar o no saben què és la banya d'Àfrica. Ara vaig explicar una mica quins territoris, quins països. A veure, la banya d'Àfrica són els països més al·lès de l'Àfrica, més a la part oriental. És una península que toca el Mar de Gàbia i el Golf de Eden. És una gran regió, com quatre vegades a Espanya, de 2 milions de quilòmetres quadrats, i està habitada per més de 130 milions d'habitants. A veure, jo m'assentraré amb els països que la formen que és Etiópia, Somàlia, Eglitrea i un petit que es diu Djibuti. Alguns tenen sortida al mar, com és Eglitrea, Somàlia i Djibuti, i Etiópia és un país interior. Aleshores, la part que li diuen de la banya d'Àfrica també se li diu la banya de Somàlia. Alguns geògrafs també inclouen, diuen, la gran banya d'Àfrica, i també inclouen el nord de Kenia i sudant del sud. Aleshores, aquests països, d'aquesta franja de territori, que està situada entre el tròpic de càncer i l'equador, tot i estar a prop de l'equador, els terrenys són hàgits o semi-hàgits, sí que hi ha regions més humides amb més vegetació. El que passa és que durant l'època dels monçons, tots els vents que venen carregats d'humitat de l'Atlàntic, de l'OES, quan arriben a territoris com Somàlia, han perdut part de l'humitat. I d'aquests països ens trobem que tant a Eritrea com a Etiópia, blau més en canvi Somàlia és un país que en aquests moments pateix una greu sequera. Llavors, la pluja és molt important amb aquests territoris, perquè la majoria viuen de l'agricultura i de la ramaderia. I també cal remarcar que és una de les regions d'Àfrica molt sexejades per la inestabilitat política per guerres civils, per guerres amb els països del costat. Vull dir, no són països ni demòcodes ni instables. I és una regió que sempre ha tingut molta sequera i inundacions, però que ara s'han aguditzat més. Cal remarcar que, a conseqüència del canvi climàtic, en aquests moments tenen l'índex de desnutrició més elevat del món. Sempre han tingut molts problemes, però com ara no. Recordem que entre el 1982 i el 1992, amb aquests territoris, van morir 2 milions de persones a causa de la fam i de les guerres internes entre ells. Has comentat diferents noms de països. Hem parlat d'Eritrea, de Somalia, de Tiópia, de Djibouti. Què és el que sabem d'aquests països? Trets, que podíem parlar característics, perquè sí que formen tota aquesta banya d'Àfrica, però cadascun deu tenir les seves particularitats. Sí, explicarem 4 a 3 les característiques d'aquest país. Començo per Etiópia, que és el país més gran i el país més poblat. Etiópia és com dues vegades Espanya, i viuen 118 milions de persones. Després de Nigeria, és el segon país més poblat d'Àfrica. Té una economia basada en l'agricultura i la ramaderia. És un dels principals productors de cafè del món, i l'exportació de cafè representa el 80% de les seves exportacions. La majoria de la gent viu a sonos rurals, per això la pluja és important perquè viuen de l'agricultura, i a la ciutat només hi viu un 17%. Hi ha dos trets curiosos. El segle XIX, que la major part d'Àfrica va ser colonitzada per les grans potències en aquell moment europea, aquest és el país que no va ser colonitzat. El segle XIX va ser colonitzat per les grans potències, per això els països d'Àfrica se'ls van repartir, per això tenen les fronteres rectes. I només va estar ocupat pels italiens de l'any 36, a l'any 39, quan hi havia Mussolini, els anys previs a la Segona Guerra Mundial. També va ser la primera nació amb adoptar el cristianisme com a religió oficial. Hi ha moltes esglésies, que hi ha tota una ruta turística per conèixer les primeres esglésies. Ellitrea, inicialment, era un territori pertanyent a... etiópia, però va mantenir una guerra de 30 anys, fins que finalment va poder obtenir la independència. I llavors la pèrdua d'Èritrea va afectar perquè l'estat al costat del mar d'Arabia era una sortida que tenia per les exportacions. Han tingut diferents guerres entre musulmans i cristians per a l'ús dels recursos, en aquests moments també té un conflicte armat, amb una regió al nord, que es diu Tigreï, que és una província del nord, ara estan amb un estamball, però continua això comportat morts i ha comportat desplaçaments de gent a camps de refugiats. El creixement econòmic és molt desigual, depèn de les regions. L'edat d'esperança de vida només és de 65 anys, si la comparem amb nosaltres que arribem, són 20 anys menys. La renta per càpita és de 800 dòlars. Això és el que sabem d'Etiòpia, que l'Angelina ens està comentant ara d'aquest país. Si vols passem al següent Angelina, parlem de Somalia per exemple. Somalia és un dels països més pobres del món, dels més pobres de la rànquina, dels últims que tenen. La renta per càpita és de 446 dòlars. Sempre ha estat immersa en guerres civils. A partir del 1991 el país es va fragmentar en diferents regions, les quals aquestes regions estan governades pels senyors de la guerra i entre regió i regió mantenen guerres civils. Aleshores el desenvolupament econòmic i social de cada regió depèn del senyor de la guerra. En aquests moments encara hi ha conflictes armats. Això ha suposat un esperdues de 300.000 persones i un desplaçament d'intern, d'un milió i mig de Somalís. A veure, hi ha gent que es queda allà, perquè hi ha molta gent que agafa el camí d'Amigalà cap a Europa per trobar una vida millor. I viuen 17 milions de persones. La majoria són nòmodes i seminòvades, perquè el seu mitjà de vida és l'agricultura i la ramaderia. Ells tenien, perquè en aquests moments amb la saquega se'ls hi ha mort moltíssims, molts ramats de bobí, de cabres, de camells, que exportaven cap a Arabia Saudita i cap a Austràlia. I l'agricultura també és el principal motor econòmic. Exporta plat, sucre i sorgó. I què és el sorgó? La veritat és que no ho coneixia i el moment en què em preparava vaig bé de buscar-ho. El sorgó és un cereal tipic d'alguna regions d'Àfrica i Àsia que viu amb les zones àrides i semiàrides i que és la base amb molts pobles de la seva alimentació. Llavors, en Somàlia té molt poca indústria. No són països que no són industrialitzats. I l'industria que té és d'arribar de l'agricultura, de productes agricols. El curiós és que a la Somàlia, per la seva situació geogràfica, té quatre estacions climàtiques. I l'agricultura i la ramaderia estan al voltant d'aquestes quatre regions climàtiques. Aleshores, ens trobem que del desembre al mar és la primera temporada seca de l'any. D'abril al juny ve l'època de les Pluges. I és quan s'omplen els pous i... Quan els hi arriba l'aigua. Quan els hi arriba l'aigua i que creixen els cultius. Tornem a entrar en una època de saquega, que és de juliol a setembre, que és la segona temporada seca. I després d'octubre, de desembre, és la segona època de les Pluges. Però que ara, amb el canvi climàtic, s'han alterat. I les èpoques de les Pluges són molt minces. Molt minces. Que potser en lloc de durar dos o tres mesos...Poc i plou poc. Molt bé. Això és el que també ens parla l'Angelina de Somàlia, un altre país que forma aquesta banya d'Àfrica. I ens faltaria parlar una mica d'Eritrea, no? Sí, Eritrea, que el 1993 es va independitzar de Tiópia. És petit, només té un 100.000 km2. És un país com una dictadura, podríem dir. Perquè els experts en aquests humans ens diuen que és un dels països del món on es respecten menys. Potser té un govern més estable, però a la vegada és un govern que controla tots els mitjans de comunicació. No hi ha llibertat d'expressió. Aleshores, la franja costega que dona el mar de Roig és un dels punts més calents del planeta. Perquè a l'estiu es pot arribar a 50 grans i al gener a 32 grans. Aleshores, igual que els altres països, té una agricultura i una economia basada en l'agricultura i la ramaderia. Que donen el 70% de la població treballa amb el sector primari. I que a la vegada representa un terç de l'economia del país. És curiós també que hi hagi tres llengües oficials. Hi ha l'anglès, l'àrab i el tigrenya. Però que Eritreia l'ocupa 9 hènies, amb la seva cultura i la seva llengua. Per tant, hi ha múltiples llengües que podríem dir locals. De tots tres països que he parlat, aquest, el tenir també potser un govern més estable, aquest últim deseni, el PIB ha crescut molt. I ha crescut molt perquè s'han explotat els seus llaciments mineral. Perquè és molt rica amb mort, amb coure, amb potassa, amb plata. El que passa és que l'estan explotant companyies australianes i xineses. També és un país, malgrat que el seu PIB està pujant, és un país pobre. L'índex d'alfabetisme és altíssim. I això mimba l'economia, perquè la gent no té preparació. I després que l'esperança de vida encara és més baixa que els altres. És de 60 anys. Ostres, que poquet. Molt bé, doncs hem fet una mica la presentació d'aquests tres països. Angelina, sembla si parlem una mica també de la situació actual en la que es troba a Àfrica, la situació de FAM, una mica l'actualitat, que algunes organitzacions, institucions humanitàries també ens fan arribar notícies d'aquests territoris. Mira, durant la ONU té una web on met notícies cada dia de diferents temes, de les continents, vull dir que és molt interessant seguir-la. I llavors, des de principis d'any i des de l'any passat, que a mida d'aquesta saquera seguditzat, està fent un deguteix de notícies de la situació que es viu a l'Àfrica. Però primer, i penso que és molt important que tots agafem consciència, que el continent africà només emet de dos a un 3% les emissions de gasos afecta hivernacle, però que en canvi pateix les conseqüències del canvi climàtic d'una manera agegerada. Això penso que... Totalment descompensat, eh? Totalment, i que a Europa i als països industrialitzats ho hauria de tenir en compte. Són països, imagina't, un 2 o un 3% només, eh? I en canvi pateix unes conseqüències que nosaltres en aquests moments no les tenim, no? Llavors, l'agència meteorològica de la ONU destaca que aquests fenòmens extrems i el canvi climàtic minen la salut, minen el desenvolupament socioeconòmic i la seguretat humana de molts territoris d'Àfrica, no? I aleshores no llegiré totes les notícies que han fet un entrellent, però només dic que el 6 d'abril unicef ens va informar que perillava la vida de 900.000 nens a l'africoreamental i occidental. És aquests països que estem parlant. El 8 d'abril torna a sortir una informació que ens diu que 15 milions de persones corren el risc de fam severa a la banya d'Àfrica, no? Aquí passo, ja de surto un altre, el 12, el 19, el 19 ja ens informa que hi ha 20 milions de persones a la banya d'Àfrica que passaran fam per culpa de la sequera i del programa mundial d'aliments que ajuda, només han rebut un 4% de l'ajuda solicitada. Aleshores torna a informar el 16 de maig, torna a informar el 30 de maig, el 7 de juny l'ONU emet una informació molt contundent que ens diu que si el món no actua d'immediat, es podrà arribar a una regoral de morts infantils per desnutrició. En aquells moments, el 7 de juny, 386.000 nens somalís necessitaven desesperadament un tractament per combatre la desnutrició aguda i severa, i que un millor 700 milions d'infants també necessitaven ajuda. Aleshores, el 2 d'agost van demanar 124 milions de dòlars, dels quals n'han rebut molt poc. Hi ha una notícia positiva, perquè es va acabar aquí, que el 16 d'agost va sortir el primer vaixell carregat de garà d'Ukraine, perquè l'Ukraine és el gran ne d'Europa, i té unes reserves que a África les espera amb candeletes, perquè podrà empaliar aquesta crisi humanitària. I les 23.000 tonnes d'agrar anaven directament cap a la banca d'Àfrica. I la ONU controlava la sortida d'aquests veixells que es va aturar per al conflicte de la guerra. Allavors, el 16 de setembre, la ONU informa que Somali es troba a la vora d'una gran crisi. I el 18 d'octubre, que acabo aquí, veure que és una notícia contundent. Ens diu que Somali cada minut ingressa un nen per rebre tractament de desnutrició. Se'ls hi donen aliments via intravenosa, no? Perquè tenen la pitjosa que era amb 40 anys. Des de l'agost hi ha 44.000 nens ingressats als hospitals. I aquests nens, en problemes de desnutrició, tenen 11 vegades més possibilitats, probabilitats de tenir malalties, com diaries i serampió. Aleshores, Unicef, que està allà i que intenta ajudar tot el que pot, explica que hi ha mares en aquesta situació que caminen dos o tres dies per arribar a un centre mèdic i poder ajudar els seus fills. Unicef està portant una tasca de cercar els llocs més recòndics i, a la vegada, més perillosos, perquè tenen problemes de guerres i terrorisme, pobles, pobles petitons, on hi ha nens que pateixen problemes de desnutrició. Però també ens diu que les guerres i la inestabilitat política posen perill el treball de les organitzacions humanitàries. Ostres. Déu-n'hi-do. Anar llegint aquestes notícies també. Quins efectes, Angelina, ha tingut el canvi climàtic en aquesta crisi? Mira, els efectes, ja et faré una nomeració que tots els coneixem, doncs, en principi, les èpoques de pluja dels monçons han estat molt minses. Després que aquesta cibera, saquega cibera, ha comportat la mort del bestiar i que els cultius no han crescut. També s'han acabat, al no ploure, les reserves d'aigua potable. Això que ha comportat desplaçaments de la gent cap a llocs amb unes millors condicions de vida. Les dones i els nens han sigut els més perjudicats. Després no han arribat els fons necessaris per combatre aquesta crisi humanitària, que demanen les ONGs i l'ONU. I tampoc han arribat els veixells, que estaven esperats com l'aigua de maig, per poder paliar aquesta crisi. També ha influït com a tot el món, que hi ha hagut una gran inflació a causa de les crisis energètiques i de conseqüències de la guerra d'Ukraine, una gran inflació dels preus dels aliments. Imagina't, en uns països tan pobres, però molta gent no ha tingut accés als aliments necessaris. Després la inestabilitat política d'aquests països i a causa d'aquesta inestabilitat, hi ha molta inseguretat de poder arribar a la zona rural i poder ajudar la gent que la pateix. I també que ells tenen una economia basada en l'agricultura i la ramaderia. Caram. Per tant, Angelina, coneixent aquestes coses que ens estàs dient, aquests efectes que ha tingut el canvi climàtic en aquestes zones, què és el que hauríem de fer, una mica, com els deures, que hauríem de tenir en compte? Jo crec que nosaltres, per ser membres del primer món, i que sí, patim, sequera, però en aquests moments, quan obrim la xeta, tenim aigua, quan obrim la nevera, tenim menjar, quan tenim diners, és a dir, que a la nostra situació, malgrat sergi, la inflació sigui el 7%, no té punt de comparació amb la situació que es viu en aquests països. Aleshores, jo crec que hi ha unes decisions importantíssimes, que són a nivell dels nostres mandatàguis i global, i després unes altres decisions que són a nivell personal, a nivell de decisions que aprenem nosaltres. En principi, considero importantíssim, i de primer ordre, visibilitzar aquesta situació, i sensibilitzar els països del primer món. Després, tenim el dret, el dret i el deure, de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Hem de posar tots els recursos a Europa, en aquests moments, la comunitat econòmica europea, vaig sentir l'altre dia una notícia que se'n faria càrrec, de que surti tot el greu que hi ha a Ucrania, i que arribi amb aquests països per poder paliar a la fam. Després, el primer món també té el deure, i el deure de crear uns fons econòmics, la Simera, veure la Simera d'Egypte, no ha servit per gaire cosa, perquè es crearan uns fons econòmics. La COP 27, dins. Sí, la COP 27, d'aquí uns quants anys, i ells ho necessiten ara, perquè les conseqüències les pateixen ara. I, per tant, dins dels pressupostos de cada país, hi hauria d'haver una partida per ajudar amb aquests països, perquè les nostres decisions perjudiquen amb aquestes persones. Aleshores, agigir els mandataris que prenguin decisions encertades per prevenir els estrels climàtics, i, a la vegada, ser molt més austès amb les despeses, perquè no són de solidaris. La Simera, qui va haver el COP 27, crec que estic, la majoria van anar en jets privats. Només hi va haver un mandatari americà, nordamericà, que n'és amb un avió d'una línia regular. I, a més, van estar en unes hotels amb tota l'úxia, i això no pot ser, perquè així no s'arreglegan les coses. Si no comencen ells, no? Si no comencen, que no són els que manen. A vegades han de prendre unes decisions més encertades per veure... més austèries i evitar tantes despeses superflues. Llavors, una altra partida, per què necessitem tanta despesa militar? Vull dir, tots aquests diners que es podrien derivar cap a projectes per evitar el canvi climàtic i cap a ajudes amb aquests països. I, un altre punt molt important, s'hauria de potenciar, i en un país com és Catalunya i Espanya, s'hauria de potenciar l'ús de les energies netes, tenir moltes hores de sol, i s'hauria de potenciar l'energia solar, i l'energia eòlica, no? Ens queda temps per un últim punt, Angelina. L'últim punt és que, a nivell individual, és agafar consciència que la nostra manera de viure és d'empendre les decisions individuals, d'uns efectes molt negatius, que no en som conscients, no en som conscients, i que en polver, en pobreix, pobles d'altres indrets molt llunyants del món. I llavors, què vol dir estimar la Terra? Doncs vol dir que hem de canviar els nostres hàbits de vida, que hem de tenir un paradigma diferent, no? I que, a la vegada, els hem de fer més sostenibles. Nosaltres, deia un economista, economista valencià, ens ha dit que nosaltres ens movem pels desitjos, no per les necessitats, i és cert. Vull dir, ens movem, ens fa... Gràcies a això ho compro. Vull anar en aquest país, ho faig, poso tres quartos de bany a casa, tinc, i clar, amb aquesta situació, el benestar no és tenir moltes coses, sinó és tenir el necessari. I aquestes decisions individuals, si jo m'aproposo sempre que pugui agafar el transport públic i que el cotxe meu el faci només servir amb situacions que el necessito, doncs aquestes petites decisions que les prenc al meu veí, o l'altre veí, el meu amic, la meva família, són petites decisions, però cada vegada que agafem el cotxe, amatem. Bueno, voldria dir això, que nosaltres també ens som culpables del que està passant a l'Àfrica, i de què hem de ser molt més responsables. Vull dir, aquesta fal·lera, és una de les indústries que contamina més. Potser quan mirem l'armari i actuem d'una manera racional i pensem amb els altres, potser no necessitarem tantes coses. Angelina, ho hem de deixar aquí, perquè se'ns acaba absolutament el temps i els minuts. Moltíssimes gràcies per haver vingut un dia més, una altra sessió, aquí a Beus de la Parròquia, a la propera que vingueu també. Moltes gràcies a tu. Vinga, que vagi bé. Déu. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna.