Veus Parròquia del 7/12/2022

... Beus de la Parròquia! Programa d'Informació i Informació Humana i Cristiana de la Parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esvern Aveus a la Parròquia els temps estan canviant i en els temps estan canviant avui centrem el nostre debat radiofònic en la personalitat cabal de la església catòlica i també de la humanitat. Estem parlant del Papa Francesc i la seva feina, la seva dedicació, el seu treball per a l'actualització de la humanitat. Tenim l'altra costat de la línia de la fònica en Josep Melero. Ben trobat, Josep, hola! Hola, bon dia! Bon dia a tothom! Doncs el Josep s'ha preparat un cuestionari que molt de gust nosaltres li traslladem perquè ell ho vagi desenvolupant. Josep Melero, com definiries la personalitat del Papa Francesc? La figura del Papa Francesc s'assembla molt a la figura de Jesús, que era innovador. És per tant una figura contrària als defensors de l'immobilisme, que volen deixar les coses tal com estan sense questionar-les. Jo crec també ha arribat la privadera a l'església després d'una hivernació de 36 anys amb els pontificats de John Paul II i Benet XVI. Francesc el que vol és treure l'església del seu estat d'immobilisme, canviant la seva estructura per aprovar-lo més a la vengeli i als drets humans. Està fent per tant tot el possible per renovar la estructura de l'església. I això és, jo crec, és el seu millor mèdic com podríem veure en aquest programa. Per a altra banda, i per a mi això és molt important, ell no es dedica només a fer propostes i canvis per a millorar la imatge de l'església, sinó que les aplica a la seva persona, a l'estat del Baticà, i, llavors, aplica també a tot el món catòlic. El Papa és tot un profeta de l'alçada de Jesús i els profetes de l'Anti-Testament, ho demostren aquests fets, entre altres. En valentia, per exemple, ha denunciat la indústria bélica, que té una estructura de dents d'armes que afavoreixen les guerres, i ha lamentat que eren o no tingui poder per aturar una guerra. És el Papa que vol donar un paper més rellevant a la dona, que denuncia l'amor dels immigrants i que posa l'Evangeli i els pobres al centre de l'església. Josep, el Papa ha escrit, com deu manaments, o deu premises, o deu extrems, que consisteixen al seu programa per renovar l'església. El primer d'aquests extrems diu que l'església ha de ser l'església dels pobres, presentant-se amb gestos de senzillesa i acostant-se a les més vulnerables. Com viu el Papa, aquesta proposta d'ell mateix? Sí, doncs... ell està donant exemple. Com he dit abans, no només es queden paraules, sinó que ell les aplica a la seva vida personal. Com ara us explicaré. I per exemple, en el primer missatge pronunciat el 13 de març de 2013, just després de ser elegit papa francès, portava una creu de ferro penjada del coll i va optar per un vestuari més austèl que els dels seus pedesos. Ha pres la senzillesa de la Residencia de Santa Marta i ha renunciat a passar les vacances a Castelgan d'Orfo. La Residencia estiuenta dels Pontítex. El segon menament ens empeny a dir no a un capitalisme d'espietat. Com descriu el papa aquest capitalisme i quines conseqüències negatives té? Ja, de totes maneres, sobre la pregunta anterior, voldria aclarir que el jo conviu el papa francès, el mateix que ha estat usat pels anteriors papes, conegut com el Palau Apostòlic. La habitació que ocupava amb papes anteriors comptava amb un estudi privat, un gimnàs, una infermeria, una cuina i una petita sala d'espera. I el mateix pis disposava d'una capella privada, tot un Palau real. Però el papa francès va decidir anar a viure a la casa de Santa Marta, ubicada a pocs metres al costat dret de la basílica de Sant Pere. I li funciona com a casa d'ostes per a capellans laics i visbes. Es diu que el papa francès va prendre aquesta decisió amb austeritat, ja que li agrada mantenir-se a la vista de la gent i portar una vida normal on pugui menjar amb tothom i no hi arse. Va decidir, doncs, mantenir-se ayunyat dels luxes que té l'esolència, donant exemple de senzillesa i d'asteritat per acostar-se als pobres. Això és molt infutant. I sobre el sobó, malament, que va en contra del capitalisme d'Estat, en el document de la primera consultació apostòlica del papa, l'Audiom de l'Eglèria de l'Evangeli, no va generar indiferencia. Fa una reflexió sobre la tirania del sistema econòmic. I diu, hem de dir-ho a una economia d'exclusió i de desigualtat. Aquesta economia mata. Va afirmar en valentia el papa francès. El Pontifax va subrayar que als mercats imperen l'estocolació financera, una corrupció realitzada i una evasió fiscal egoista. Va acuadificar el sistema econòmic d'injust d'arrell. Per què hi predemina l'allí del més fort? El Pontifax a sentit ha interpretat l'actil·ligid com el resultat d'un capitalisme despietat. El tercer menament, el tercer ítem, el papa declara que és necessari ampliar la presència femenina en llocs on es prenen decisions. Com un foc, això, el papa francès? Mira, en l'exortació apostòdica el papa reclamava que era necessari ampliar els espais per a una presència femenina en l'església, concretament en els diversos llocs on es prenen les decisions importants. L'accés de les dones s'ha diaconat, que seria el primer pas, de moment està aturat. Aquest tema ja es tractarà d'una forma més àmplia en un altre programa. D'acord. En el quàrmonament, el papa pretén aconseguir que l'església no exclogui els clients divorciats. Com ho planteja, això? Francès busca una fórmula per acollir els clients que ara se senten exclosos. Per actualitzar el debat sobre la família, el papa convoca dos síndoles. El primer, ja és va fer a l'octubre, que serviran per madurar posicions que permetin una benedicció de les noves formes de famílies. El papa ha requerit els visbes que traslladin un cuistinari als clients en preguntes concretes precuneixen els plantejaments i tenir-los en compte. Crec que això és un bon exemple democràtic. Per fer d'aquest de acollir propostes per actualitzar l'església. I no fer-ho només des del centre del Vaticà, sinó ampliar-ho a tota l'església. Aquesta obertura de l'església deu agafar també en els clients divorciats, no? Exacte. Hi ha alguna decisió al respecte? Sí, no, sobre això. A veure, són temes que jo diré després, que ha de ser malament, que ha deixat d'un moment pendents. És una cosa que, ahir d'un moment, ha decidit deixar-les pendents. És l'únic que puc dir. Però no hi ha, diríem, actuació a favor desdivorciat. En fi, ja ho explicaré. Hi ha un conjunt de persones amb certa dificultat de relació, i hem d'incloure el respecte als homosexuals. Exacte. Si vols, el que sé és que, malament, hi ha algú avançant. Diu, per exemple, el que té, a veure, tècnicari ara, i el que sé és que, malament... i inflexible, endevatre uns temes considerats inamovibles. Exacte. Quins són aquests temes? És una cosa que encara he de manter sense tocar-la. El que sí és... El que sí és que ha limitat la seva reforma a un cert aspecte. A un cert aspecte. El s'ha deixat pencat, de moment. Perquè ja parlarem de la molt seguretat, que, cert que diu, una mica més se'n va. Continuem. Continuem en el sismenament. En el sismenament, el papa es proposa reformar la cúria. Amb aquest punt ja ho vam tractar-ho fa uns dies a veus de la paròquia, que la sèrie de les dones de la cúria s'hagués de fer. Hi ha una altra cúria. Sí. El papa demana una atenció als desvelguts. Coneixes un exemple de preocupació de Francesc envers els desvelguts? El papa ha sobreheixat les desvelguts. L'atenció es desvelguts. A veure, hi havia molts, un dels més importants i significatius va ser que el francès es va desplaçar a l'Antedusa. Es va desplaçar a l'Antedusa perquè setmanes després, poques setmanes després, que era una embarcació amb immigrants nafragès. I deu d'ells morissin intentant arribar a terra ferma. El papa va recordar que l'objectiu del viatge era despertar les consciències. I va denunciar la indiferència global davant de la tragèdia dient que s'ha d'acabar amb els mercadets de carn humana que volen esclavitzar els immigrants i els refugiats. Recentment, això és el que ha fet, no fa gaire dies, el papa entè d'ingut davant Rússia per obtenir alliberament de presoners capturats per les tropes de Putin a Ucraïna. El president Zedenski va parlar per telèfon tres vegades i la meva feina és rebrallista de presos, siguin presos civils o presos militares, i fer-les arribar al govern rúss. La resposta està sempre molt positiva a afegir, està satisfet de la seva feina. Aquest és un altre exemple d'actuació cristiana, no quedant-se només en paraules. Exacte, el papa francès s'ha mostrat, com dius, ben contrari a quan se vol guerra. Exacte, i a més a més intervenint d'una forma activa, intervenint, i no quedant-se només que jo per a mi és un dels tres més importants del papa francès, que no es queden paraules, sinó que actua. En el nové manament, al nové extrem, el papa opta per la tolerància zero contra els abusos sexuals a l'Eglésia. Quina ha sigut la resposta de Francesc davant aquesta situació que s'ha desconegut? L'Eglésia va donar un to d'atenció molt seriosa a Bàtica, quan va denunciar que l'Eglésia segueixi cobrint casos de pederàstia. La resposta del papa al començament va ser tèvia, perquè va dir que la gran majoria dels abusos es produeixen a la família. Però actualment la seva postura s'ha tornat més dura, manifestant una tolerància zero contra els abusos sexuals a l'Eglésia, demanant perdó i que hi hagi un compromís de reparació econòmica a les víctimes. Aquest és un tema que ja es tratarà en un altre programa. El desempenament i l'últim, el papa es mostra inflexible en debatre uns temes considerats inamovibles. Això s'acanava a dir i el papa ho explica amb aquesta paraula. No podem continuar insistint en qüestions referents a l'abortament, al divorci, al matrimoni sexual, a l'autonàcia i a l'ús d'anticonceptius. A mi em sembla bastant que el papa no vulgui debatre uns temes que ja estan resoltos en les societats democràtiques avançades. Segurament després d'uns temes envidant uns altres i arribarà un moment que el mateix papa francès, si el deixen, avodarà aquestes qüestions. Si no ha fet el que vingui a veure, perquè jo no crec que després de tants anys d'immobilisme, un papa en deu 12 anys ho faci tot. Jo espero que a aquesta reforma segueixi després del papa. La sfera especial presempla suposa, ja d'una forma ferma, alza el 12 de les dones. Al divorciar no per alza el 12 personalment suposa radicalment. No té així una disposició per escoltar les propostes dels cíneres, dels que poden sortir noves actuacions per atoritzar l'església i deixar de ser l'església dels últims macons del tren del progrés. Una cosa, Josep, el papa francès també té una opinió respecte a Catalunya. Hi ha un tipus de relació o de plantejament respecte a la nostra postura, diguem-ne, nacional? No conec si té alguna... El que sí ha fet algunes actuacions, de les que parlarem ara, a nivell de l'església de l'església sencera, però sense especificar cap autonomia. Doncs, no és que... Segons informe al diari religió digital, el papa francès està molt descontent amb el funcionament dels seminaris espanyols. Per aquesta raó ha decidit organitzar a començaments de l'any vinent una visita canúnica a càrrec de dos prelats deluguai, de la seva màxima confiança per investigar els 70 seminaris d'Espanya. I això per què em pregunto? Perquè l'acceptació de la creu de l'Espanya és crítica. Hi ha un total de 22.188 parròquies per atendre, i només 16.568 sacerdots per fer-se encàrrec. La majoria de data avançada. A més, la regeneració es fa difícil, ja que els seminaris espanyols actualment només hi ha 1.066 estudiants d'informació segons la data de la Conferència Virtual Espanyola. Des del Balticà també s'inserva amb gran preocupació a aquest dèficit. Amb un agregant, es calcula que un 25% dels seminaris estan escrites a centres de formació d'opos d'Ei i dels CICOS, dues entitats de caida ultraconservador. El Balticà es considera que hi ha molt pocs seminaris autòctols, fet que obliga a la creixer d'importació de capillans, llatines americans, africans, filipins, i que els sacerdots que surten d'Espanya són en general molt molt carques, a causa del model formatiu més acrèdical que reben. El preservat d'Espanya és un dels més conservadors. Les noves instruccions que arriben des de Roma, i que vol canviar el papa, és que s'han d'ampliar els estudis tradicionals, com l'atragia i la moral domàtica, amb matèries més humanístiques i amb una formació efectiva sexual. Bé, Josep, moltes gràcies per les teves abortacions. De fet, se'ns ha acabat el temps, i hi ha qüestions pendents que el llarg d'altres programes de la paròquia podrà en sortir. Moltes gràcies per la preparació exhaustiva sobre les característiques del papat, i aquesta viura que té un bon nom i una bona impressió davant de la gent tan catòlica com cristiana, com l'aica, però que tenen aquesta inquietud per la pau per benestar, per l'espiritualitat. Moltes gràcies, Josep. Gràcies també als escoltes de veus de la paròquia, i aquest programa es repetirà el dissabte a dos quarts d'onze d'un matí. Adéu-síeu. I també competir en una liga, o sigui, una competició europea, on et trobes amb altres estilos del joc. I en aquest sentit hem fet un pas davant, però també que el primer que hem de fer nosaltres és que puguem millorar nosaltres. Però també és cert que hi ha hagut una sèrie de condicionants que han complicat el grup en la Champions. Però bé, ja ha passat, i ara hem de posar tot el foc en la liga espanyola, perquè si ganamos la liga o competimos a final, significa que estamos en un buen camino. Tornant al mercat, ja ens ha quedat clar que és molt difícil que es pugui fitxar a l'hivern, i que, com a molt, per tant, entenc que es podria fer un fitxatge, amb sort. Sempre parleu d'equilibri i que t'agrada molt compensar les plantilles, davant d'aquest escenari, quina seria la prioritat ara mateix pel Garça, fitxar un lateral dret, o un migcentre buscant ja un relleu de busquets? Estic content amb aquesta pregunta, perquè podré dir el que penso d'aquest tema. El futbolista és humà, i quan ha de llegir en octubre, que no compten amb un, amb l'altre, fora, això, l'altre, que aquí passa molt, sobretot on el Barcelona està passant molt, jo crec que és una falta de respecte a un jugador. Jo, com he estat a la sèrie, això sí, hace muchísimos años, en la sèrie de futbolista, sé el que uno puede sentir. Y lo que no es correcto es identificar una posición, porque estás faltando respecto a jugadores que están jugando en esa posición. Yo creo que no conviene, porque luego a ese jugable estás exigiendo máximo rendimiento partido tras partido. Pero si lo estás matando la confianza, luego como puedes exigir que tenga rendimiento fantástico, que todos queremos para el club. Entonces yo creo que este tema, yo soy un poco más cauteloso y no me gusta entrar ni en posiciones ni en nombres, ya hay momentos para eso. Fem una cosa, com que no ens en sortirem amb noms negatius, tu farem un positiu, noms amb positiu. De Jon ha passat de transferir-la ara mateix, intucable en els vostres esquemas? Yo creo que es un tema que hay que mirar dentro de un contexto. De Jon fue, es, y seguirá siendo un gran futbolista. No ha cambiado nada. Lo que pasa cuando tienes una situación como el del Vasa, que tienes dificultades, tienes unos reglamentos de fair play, pues al final el cálculo ya no solo es futbolístico. Y también hay que acordarse que el tema de Jon fue antes a las palancas. Cuando fue un momento donde no había esas soluciones, luego cuando se solucionó momentáneamente a través de las palancas, luego se ha tranquilizado toda la situación. Y creo que el ejemplo más claro de la confianza en el jugador es que está jugando titular. Se fue con muy buen nivel en los últimos meses con el equipo siendo titular. Por lo tanto, a veces hay discusiones que son del momento, pero que no son para sí. Y a veces los discusiones no vienen de respeta. A veces es un tema de más cosas y tienes que tomar decisiones. Aquests dies de Jon, que és el Mundial, s'ha caixat que va notar una excessiva pressió des del club, perquè marxes del Barça. ¿Que us veu a equivocar? No he leído 100% esas declaraciones, pero está claro que cuando hay un momento difícil y la situación de club prepalancas era muy difícil, porque sabíamos que teníamos que hacer muchos cambios en la plantilla, pues al final hay discusiones con la gente y jugadores. Esto es habitual en el fútbol. Se pasa pàgina, se soluciaran los problemas en su momento de jugar y estar rindiendo perfecto. El Barça està contento con él y él está contento con el Barça. ¿Entonces que él puede haber tenido una sensación del pasado y lo ha dicho? Bueno, tiene su sensación y ya está. Pero ahora está claro que el jugar decidió quedarse y el club está poniéndolo titular. Entonces significa que vamos en la misma dirección, los dos, de la mano. Busquets ha xifrat la seva decisió sobre si continuarà o no? Sí. En el caso de Busi, es un caso súper especial, porque un jugador que está toda la vida en el mismo club son casos especiales, donde se requiere un respeto por encima todavía de lo normal. Y obviamente hay conversaciones y hay comunicación directa con jugador, club, agente, club, siempre. Pero creo que es un caso muy especial. Se irá hablando, pero la decisión se tomará, y el derecho lo tiene él porque acaba el contrato. Por lo tanto, él es dueño de su futuro. Y las decisiones se tomarán juntos, cuando llega el momento, cuando él diga que está preparado a tomar una decisión. Tu sembla una persona extremadamente pràctica? No et crec que era, però ho sembles. Intento. Amb aquests números que té el Barça, plantejar-se el retorn de Messi és raonable, t'he sentit? Bueno, te vas ya lo va diciendo, que te vas ya va diciendo que está complicadísimo, pero bueno, y ese que sabe te vas de un calor que atorni, solo que no tenemos calés. Sí, es difícil, bueno, es muy difícil. Pero repito, ya lo ha dicho el presidente hace unas semanas, que al día de hoy estamos como estamos, entonces hablar de nombres no tiene demasiado sentido, aunque entiendo que, obviamente, Messi es un nombre súper especial por mil motivos. Y yo lo que sí que pienso, ya aparte de la parte fubulística y ya entrando en la parte humano, digamos que yo también viví un poco la situación a través de... Bueno, con mi padre, por ejemplo, que al final Messi ha ayudado a hacer grandes cosas, que al final Messi ha ayudado a hacer grande al Barça y el Barça ha ayudado a hacer grande a Messi. Y esas situaciones son tan especiales que tienen que acabar con un abrazo final entre las dos partes. Y yo lo vi con mi padre, que mi padre... Sí, que a tu t'agradaria... Yo no hablo de fútbol, hablo ya como concepto humano de club y una estrella como es él. O sea, mi explicación es más, viéndolo en los ojos que he visto en mi casa con mi padre. Mi padre se ha vist todos un rebelde, un carácter, personalidad, devolvió el pin aquí mismo donde estamos sentados. Pero también es cierto que la felicidad que vi en los ojos de mi padre en su último año, cuando hizo ese abrazo final con el Barça, a mí todavía me toca, porque vi lo importante que era. Por eso, cuando hablo de Messi, entiendo que es que están destinados a estar juntos un día de decir el abrazo final, que es que los dos se han hecho grandes al uno al otro. Y eso pasa tan pocas veces, tan inusual, que eso hay que poner en un lugar especial. Y yo, repito, lo vi en los ojos de mi padre, que mi padre era un hombre duro y tal, pero al final vi lo feliz que le hizo ese abrazo final. Sé que has de marxar i vull acabar amb un nom i una pregunta de filosofia. La del nom Sergi Roberto ara mateix ha guanyat renovar. Estamos en mitad de temporada. Cuando ha jugado, el entrenador ha estado satisfecho. Y el hecho es que ha ido entrando en el equipo, a veces titular, a veces la segunda parte. También es cierto que a veces juzgamos a los futbolistas por lo que hacen el césped. Pero claro, lo que hacen los céspedes son los 90 minutos. También hay partes del liderazgo, que es un vestuario, a veces para que uno puede brillar. Hay otros jugadores que tienen que dar estabilidad. Eso es parte de la capitania. Pero yo creo que es temprano todavía para juzgar sobre todo cuando ha estado lesionado y no puede ayudar el equipo. Primero que se le culpere y que ayude el equipo. Acabo amb la de filosofia. Al Faber, jugarem contra el United a l'Europa League. Dos dels teus equips com a jugador. La situació en què estan al Barça i al United avui. Explica com es pot destrossar un club a base de prendre males decisions.