Veus Parròquia del 14/12/2022

Veus de la parròquia. Programa d'informació i història. Aquesta notícia, que us diré ara, se'n va quedar al Tinte. Perquè al mes de novembre vaig tenir que explicar coses que vaig pensar que eren més rellevants. Però ara penso que és prou important com que la radiem, encara que hagin passat algunes setmanes. El dia 24 d'octubre van ordenar a la Universitat d'Apòrsta, Alemanya, la primera dona ravina catalana, la Barcelonina Irene Muzas Calpe. Membre de la Comunitat Juebre, etit, que han acabat els 4 anys d'estudi de Teologia del Judaisme, es converteix amb la primera ravina de Catalunya i de l'estat espanyol. És una de les poques dones ravines d'Europa, i és la tercera persona dels països catalans que rep la més alta ordenació del món jueu. Fins ara, teníem l'olutí Jordi Gendra, que va ser ordenat l'any 2006 a Filadelfia, i el mallorquí Nicolau Aguiló, un jueu ortodox, ordenat l'any 1991 a Israel, i que actualment és revida la Comunitat Jueva de les Illes Valerars. L'Irene, en retornar a Barcelona, s'ha fet càrrec de la Comunitat Jueva Masorti, anomenada també conservadora. Aquesta branca del judaisme té molts fidels conversos, com ella mateixa, que es va començar a interessar pel judaisme quan veia a la seva àvia rentar les fruites i les verdures d'una manera especial. La presència jueva a la Parínsula Ibérica es remunta al segon, i arriba a ser molt important durant l'edat mitjana, però l'any 1492 els jueus són expulsats d'Espanya, i s'aniran al nord d'Àfrica, on hi ha l'imperi utoma i agrècia, sobretot a Tasalònica, i més tard als països baixos, Anglaterra i Amèrica, en portant-se tot el seu llegat i conservant l'idioma castellà seferdi. Tenen de passar segles perquè el judaisme retorni a Espanya, primer a Melilla, a final del segle XIX, i més tard, en l'obertura de les sinagogues de Ritu Seferdi a Madrid i a Barcelona, a principis del segle XX. Arribar a ser revi és una carrera de fons. L'Irene, de 48 anys, que hagués pogut estudiar a Londres o a Nova York, va decidir estudiar a Posdam pel simbolisme que suposa Alemanya per qualsevol jueu. Va estudiar durant més de 5 anys i va tenir de prendre alemany i abreu, fer una llicenciatura i un màster en teologia jove a l'escola revínica de Posdam, i també estudiar un any a Jerusal·lem. El referent de les dones joves és la revina alemanya Regina Honàs, ordenada l'any 1935 i assassinada al camp d'estermini d'Ausman. Però tenim d'esperar fins l'any 1973 quan els Estats Units ordenen a una altra dona, Sally Prissen. Des de llavors hi ha hagut revines a moltes comunitats joves, tan Amèrica com Europa, però fins ara no n'havíem tingut cap Espanya. La presidenta de la Comunitat atit de Barcelona, Silva Leyva, confina que l'ordenació d'Irene apropi els joves a la societat actual, perquè volen que se'ls conegui i està molt contenta d'aquesta fita, perquè hi ha tota una revolució de dones, no només en el judaisme, sinó també en el cristianisme, que volen practicar la seva religió sense imposicions i ho considera un triomf de l'igualtitarisme religiós. La segona notícia és aprofitar la notícia de la mort de l'artista Joan Bilagrau per parlar-vos una mica dels vitralls de la vasílica de la Sagrada Família. Per a molts de nosaltres ara ja no és cap sorprès entrar a la Sagrada Família, però encara ens sobta la seva construcció i la seva luminositat. És una església diferent, perquè l'interior, a part de les imatges d'ajús a l'altar major i de Josep i Maria sobre les portes laterals, no hi ha cap altra escultura ni cap capella ni cap altar. És l'església de la llum, la llum que entra pels vitralls que hi ha als finestrals de les parets i que va canviant segons les hores del dia, seguint la intensitat de la llum del sol. Aquesta luminositat, volguda per gaudir, li dona color i recolliment. Gaudí havia deixat les indicacions per poder fer els vitralls. Moltes d'aquestes indicacions, malauradament, no han arribat els nostres dies, però sí que sabem els colors que volia utilitzar i també aquí volia que estessin dedicats aquests vitralls. En Joan Vilagraau l'any 1999 va acceptar el gran repte de dissenyar aquests vitralls. Vilagraau ja tenia una experiència en la projecció i restauració de vitralls i havia estudiat els vitralls catalans gòtics i modernistes. Però projectals de la Sagrada Família eren frontar-se en una obra monumental. Primer de tot es va tenir de costumar a les grans dimensions dels espais i dels mateixos vitralls i entendre l'arquitectura i les formes dels finestrals. Doncs els finestrals de Gaudí estan formats per obertures que s'encreuen i formen formes estrellades que recollien, estenen i difonen la llum cap a l'interior. Es va decidir per fer vitralls no figuratius, combinant l'ordre i el ritme dels colors i escrivint a sobre els noms dels sants i dels centuaris del món ordenats per diòcesis. I són representades totes les diòcesis espanyoles i els diferents països del món, tant com volia Gaudí. Els finestrats del cantó del neixement, orientats allavant, són de colors freds, blaus, vers, que ens desperten suaument a les hores del matí. I els del cantó de la passió, o sigui els de punent, són de colors vermellosos, grocs i marrons, colors càlids que s'encenen i s'il·luminen durant les tardes. Vila Grau va passar moltes hores dins de les naus, contemplant-les durant els diferents moments del dia, captant les seves formes, mirant els diferents punts de vista, calculant la mida que tenien de tenir els ploms. I després, el seu estudi crea amb les aquarelles les futures vidrieres, fent servir precisament aquarelles perquè li donaven més la sensació de transparència per on tenia de passar la llum del sol. Després, els artesans de les vidreries bonets van realitzar en els seus tallers les vidrieres, seguint la tècnica clàssica del vidre emplomat, una tècnica que es fa servir des de fa més de 600 anys, on després de preparar els esbossos escala real es fan les plantilles i es tallen els diferents vidres, i soneixen en plom, material que facilita el moviment i la dilatació. Les vidreries bonets ja havien treballat l'any 1930 construint les vidrieres de la cripta que van tenir de refer en part després de la guerra civil, i són qui, a partir de 1999, estan treballant fent els vitralls de la vesílica. Doncs consideren que és l'empresa més ben preparada i amb més experiència del ram del vidre emplomat. Els artesans de l'empresa bonet continuaran, malgrat la mort de l'altista Joan Vila Grau, fent els vitralls, perquè ha deixat els dibuixos en aquarela dels vitralls de la façana de la glòria, on hi haurà el vitrall més gran de tots dedicat a l'esperit sant. Mossell Lluís Bonet i Hermengol, rector americ de la Sagrada Família, ha sigut qui, intentant seguir les indicacions de Gaudí, ha decidit quins sants i quins santuaris es posarien els vitralls. Va ser un treball immens i no gens fàcil, que ja va començar amb vida del seu pare, l'arquitecte Jordi Bonet Garí, que va conèixer Gaudí amb persona. I qui li va suggerir que començés a pensar en aquesta idea, i com diu ell, el seu pare li deia, comença a apuntar noms de sants. Els vitalls de la Sagrada Família ja han representat 700 sants, santuaris i ciutats santes, organitzats per diòsses i països. Jo que hi vaig sovint, amb grups de qualsevol nacionalitat, sempre trobo el vitrall on hi ha el santuari del seu país, i fins i tot els seus sants. I si són visitants espanyols, en troben quasi bé una vidriera sencera. A la zona de les rosasses estan representats els santuaris, i a les parts de les columnes, els sants. Jo ja tenia localitzats una bona colla de sants i santuaris, però a vegades em feia difícil de desxifrar les lletres. Ara ho tinc més fàcil, doncs mossèn Bonet ha ditat aquest any un llibre, la iconografia dels vitalls de la Sagrada Família, on hi ha detallats amb la seva correspondent explicació tots els vitalls. Així que ara només tinc, si treballo en un grup de país no massa habitual, que llegir el dia abans on hi ha el seu vitall. No sabeu com es posa de contenta la gent. Ja us he dit en altres ocasions que s'enjusti Sant Pastor i tenen dedicat un vitrall, que és de color groc, i que es troba la primera vidriera a l'esquerra al costat dret de la porta de la façana del neixement, on hi ha les diòssesis d'Aragó. I l'explicació que dona dels nostres sants mossèn Bonet és, i ara llegeixo textualment del seu llibre, se'n celebra la festivitat el 6 d'agost. Eren dos germans nascuts al caladenaris al segle IV, i a l'escola se'ls explica el decret de desiar. Amb el senyal de la Creu es presentaran el governador per recriminar-li l'acció, i els 7 i 9 anys d'edat foren martiritzats i d'agullats. Sant Orbet, venen a les seves restes i durant la dominació musulmana, foren trasladades a Óscar, a l'església de Sant Pedro, en una urna, l'any 1499. Al caladenaris, des de 1668, també s'hi veneren unes relíquies, i a Barcelona hi tenen dedicada una parròquia. I ara fegeixo jo, i a Sant Josep d'Esban també. La diòsessis de Sant Feliu de Llobregat no té cap vitralla a la Sagrada Família, és una diòsessis massa jove. Però sí que hi ha un vitrall dedicat a la mar de Déu de Montserrat. El finestral sud entra amb la porta del neixement a l'esquerra, i entre les diòsessis de Lleida i Tortosa hi ha el vitrall dedicat a Sant Llorens. A l'entrada per la porta de la passió tenim a l'esquerra el vitrall dedicat a la archiriósessis de Barcelona, o sigui que aquí estem englobats nosaltres. I a la rosassa central hi tenim el nom de Dolors. I als pètals, mar de Déu de la Sis·la, mar de Déu de Puig Gràcios, mar de Déu del Vignet, mar de Déu del Remei de Caldes, mar de Déu de la Fonsanta i mar de Déu del Corredor. També hi ha la mar de Déu de la Salut, però per mossèn Bonet està considerada un santuari. És el santuari de la Salut de Sabadell, però com que el vitrall només posa Salut, si ho mirem amb bons ulls també pot ser la Salut de Papiol o la Salut de Sant Feliu de Llobregat. I com a santuaris, sant Josep de la Montanya i segrat cor del Tibidabo. I com a sants, Pacià, Saber, Aulàlia, Madí, Cogat, Juliana i Samproniana, Ramon de Penafort, Paoli de Nola, Maria de Cervelló, Luís Aixarc, Domènec Castellet i Isabel de Ragó, més coneguda com Isabel de Portugal. Si teniu un nom clàssic de connotacions religioses, segur que hi trobareu el vostre vitrall. I si no el trobeu, és que ben segur, i teniu una escultura, una columna o una torre. Estem tots representats. Ara la tercera notícia és una miqueta petiteta. És que, durant el cap de setmana del 12 i 13 de novembre, va tenir lloc a les instal·lacions de les domíniques de Vallirana i els locals perroquials de l'església de Sant Mateu, la trobada d'esplais perroquials que va organitzar l'esplai de Vallirana, en què van participar 300 joves i nens dels diferents esplais perroquials del Baix Llobregat, que venien de les perroquies de Sant Feliu, de Corbera, de Molins de Reis, de Sant Vicens dels Orts i d'Esperreguera. Els infants hi van ser durant tot el dissabte, i els monitors van allargar la seva estada fins al dument i al migdia. Mohsen Daniel Palau, conciliari dels esplais de la Sona, va ser qui va dirigir la trobada on tots s'ho van passar de allò més bé. I a la part d'història, com que estem a punt de celebrar el Nadal, vaig explicar-vos com celebràvem el Nadal a Sant Just Desvern. S'estan acostant les festes de Nadal i tots anirem fent, més o menys, el mateix ritual de sempre, perquè ens pensem que és el que s'ha fet tota la vida i què és el que hem de fer. Però vaig pensar que potser podria ser interessant de pensar i saber com a celebrar el Nadal fa 100 anys. A l'Arxiu perroquial hi ha molt ben encuadernats. Tots els fulls perroquials que va redactar i editar, amb molta cura, diu Menja, darrere diu Menja, Mohsen Antonino, des de 1926, quan feia 10 anys que era rerector de la parròquia, fins al juliol de 1936. Són documents senzills, però de gran relevància, on es pot treure tantíssima informació. He repassat tots els fulls de la setmana de Nadal i he comprovat que pràcticament no hi va haver cap variació durant aquests anys. Així doncs ara veureu com celebrava el Nadal des del punt de vista religiós a la nostra parròquia, i em suposo que totes les parròquies. El dia abans de Nadal, o sigui el dia 24, després de la missa de set del matí, es portava la comanyó a les persones malaltes o impedides que no podien anar a l'església. Aquestes persones ho tenien de sol·licitar i el Mohsen acudia el dia abans a casa seva a confessar-les. A la tarda del dia 24 es guarnien els altars i es preparaven les coses necessàries per a les celebracions, cera, encens, albes, casulles, estovalles... La gent, el dia 24 a les 6 de la tarda, es podia anar a confessar, i si no, hi podia anar a partir de les 4 de la matinada del dia 25. Llavors no s'anava a cumbregar si no s'havia confessat. I no es repartia la comanyó a totes les misses, es donava la comanyó general en algunes misses, i per això la gent que ja ho sabia anava a confessar abans. Mohsen Antonino aconsellava d'anar a confessar el dia abans a la tarda, per poder-ho fer amb més felicitat. El dia 25 a les 5 de la matinada es feia la missa del gai. Era una missa solemne, cantada per les dues seccions del cor perroquial, amb la duració de l'enfant Jesús i el vesapau. El cor perroquial cantava les parts de la missa, que podien ser engregoïa algunes. I també havien estrenat alguna peça nova que no tenien en el repertori, cosa que Mohsen Antonino anota perfectament. Mohsen Antonino va tenir molt d'interès en crear uns cors perroquials de qualitat, i per Nadal animava els feligresos que la sabessin que s'afegessin el cor a cantar les Nadales. Mohsen Antonino aconsellava les persones que s'acostessin a vener a l'infant Jesús i a combregar de dues en dues. Sinó els escolants no tenien temps de comptar-les. Mohsen Antonino duia una estadística de totes les persones que participaven a les misses. Després de la missa del gany, hi havia dues misses seguides, una a les 8 i una altra a dos quarts de 9. La missa de les 8 era una missa arrasada, i a la de les 9, que també era arrasada, s'hi feia la duració de l'enfant Jesús. A les 10 a celebrar l'ofici del dia de Nadal, amb la participació de les dues seccions del cor, la duració de l'enfant Jesús i el vesapau. El vesapau era la manera que es donava la pau abans del concili Beticà II. Hi havia unes tauletes que acostumbaven a ser de metall, com una mena d'icones, amb un gravat religiós com ara un neixement, i que tenien un mànec a la cara posterior. El rector l'aguantava per aquest mànec, la besava i després anava passant la tauleta a la gent perquè també la besés, i així els desitjava la pau. Hi ha tauletes vesapau fetes de plata amb incrustacions d'aibori o d'esmals, que són vertaderes obres d'art. El dia 25 a les 4 de la tarda hi havia el res del Sant Rosari. El dia 26, festivitat de Sant Esteve, es feien les misses com els dies de festa, i a més a més hi havia la duració de l'imatge de l'enfant Jesús i es castaven cançons de Nadal. No hi ha pràcticament comentaris del que es feia el 1er de gener o de la festa del reis, si que parlen, en canvi, de la festa del Baptisme de Jesús. I llegint en deteniment els fulls perroquials de la radera setmana de setembre, hi ha tots els escritos a dins de l'època, com explicacions de l'origen del Passebre, descripcions de la ciutat de Nazaret o d'altres llocs de terra santa, i una de molt curiosa, explicant el que significa el Passebre i l'abra de Nadal. L'any 1933 i 1934 explica que els nois grans de la Catequesi, els baixos de la rectoria, van fer un Passebre, que va anomenar Passebre del Casal Popular, i que es podia visitar durant totes les festes. A mi m'ha cridat molt l'atenció les dues tandes de confessions instaurades i l'horari de la missa del gall, que no es feia mitjanit si no a punta de dia quan cantava el gall, i la quantitat de misses que es feien el dia de Nadal. Quatre misses, dues de Solemnes i després el rei del Sant Rosari, en un sant just que potser només tenia 3.000 habitants. I ara podem parlar com celebrem el Nadal, ara, a la nostra parròquia, doncs una mica diferent de fa 100 anys. Ara faré un resum de tot el que farem. Domenge passat, dia 11, va començar el cicle de les celebracions nadalenques amb un concert de Nadales que va oferir entre missa i missa la Casa d'Extrema Dura amb la participació de la Coral Vieja Reices i del cor Darge de l'Associació de Veïns del Barri Sud. El dia 24 tindrem a les 18 hores la missa de Nadal Familiar, adreçada als nens i a les seves famílies, i a les 20 hores la missa del gall una mica anticipada. Després d'aquestes misses, els locals parròquials hi haurà restolines i la possibilitat de felicitar-nos per totes les festes. El dia 25, dia de Nadal, hi haurà les misses a les 11 i a l'una, com tots els dies festius. I si algú ha de matinar, a les 9 i mitja, o sigui, 2 quarts de 10, hi haurà la missa habitual de cada festiu a la residència de la Senyora de l'Orders. A les 9 del vespre, l'Orfeón Rinc Morera ens oferirà el tradicional concert de Nadal a l'Església Parroquial. El dia 26, festivitat de Sant Esteve, com que no és festa de precepte hi haurà missa a les 8 del vespre, com tots els dies feines. Aquest any, la festa de la Sagrada Família es celebrarà el divendres dia 30, i a la missa de les 8 del vespre es convida especialment a les parelles que aquest any 2022 celebrin els 25 o els 50 anys de matrimoni a que participin en aquesta celebració per recordar i renovar les promeses que es van fer el dia del seu casament, potser fins i tot celebrat en aquesta mateixa Església. Els matrimonis que hi vulguin participar es tindrien de posar en contacte abans del dia 27 de desembre el telèfon 628 019 078. El 17 de dia 31 es farà la missa de vigili a les 19 hores com habitual en les vigílies de diumenges i festes. El dia 1 de gener, festa de la maternitat divina de Maria i jornada mundial de la Pau, celebrarem la missa a les 11, amb la participació del grup de Justícia i Pau de la nostra població, que ens faran unes reflexions i unes lectures sobre els problemes socials i la Pau, que tanta falta li fa al nostre món, i a les 13 hi haurà la segona missa. El dia 5 de gener no hi haurà missa de vigili a la festa de la epifania, perquè, com ja deveu saber, a Sant Just d'Esvern es realitza una de les més famoses cabalcades de Reis de Catalunya. Bé, ja sé que no és la més famosa, però pels nens i nenes de Sant Just sí que és la més entrenyable. Aquest any ja sense les restriccions de la pandèmia, a la passeta de l'Església es tornarà a fer el petit passebre vivent, on pujaran els Reis a durar l'infant Jesús, abans de començar el seu recorregut pels carrers del poble. Tots i totes sou convidats a participar a aquestes celebracions. I si no podeu venir, des d'aquí us desitjo que tingueu unes bones festes de Nadal. I ja sabeu, si ens voleu tornar a escoltar, podeu connectar Radio d'Esvern al proper dissabte a dos quarts d'onze del migdia. 1, 2, 3, 4... 1, 2, 3, 4... 1, 2, 3, 4... 1, 2, 3, 4... 1, 2, 3, 4... 1, 2, 3, 4... 1, 2, 3, 4... 1, 2, 3, 4... 1, 2, 3, 4... 2, 3, 4... 1, 2, 3, 4...