Veus Parròquia del 30/10/2013

I don't know what we've answered. My sign is vital. My hands are cold. And I'm all on my knees. Looking in for the answer. Are we human? I don't know what we've answered. Are we human? I don't know what we've answered. Are we human? Béus de la parròquia. Com cada dimecres, a dos quarts d'avui del vespre som aquí, a la sintonia de ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada per oferir-vos la informació de la parròquia, del sants just i pastor. I també d'altres temes de caire humà, social i religiós. Sempre a Béus de la parròquia. Que se met en segona audició, els dissabtes a dos quarts d'11 del matí. Avui us oferim els espais, notícies d'església i fer-hi actualitat. La lectura de l'Avengelli del proper diumenge obre la nostra audició d'avui. L'actura de l'Avengelli II Sanyi Lluc. En aquell temps, Jesús anà de pas a Jericò. Un home, que es deia Zackeu, cap de cobradors d'impostos i rics, intentava de veure qui era Jesús, però la gentada li privava la vista perquè era petit d'estatura. Llavors, per poder-lo veure, correguem davant i s'enfilarà en un abre allò que en Jesús havia de passar. Quan Jesús arribà en aquell indret, el sals ulls i le digue. Zackeu, baixa de pressa, que avui m'he de quedar a casa teva. Zackeu vaixar de seguida i al revés tot content. Tothom, qui ho veia, criticava Jesús i comentava el fet que s'hagués quedat a casa d'un pecador. Però Zackeu es posa dret i digue el senyor. Senyor, ara mateix dono als pobres la meitat dels meus vents i a tots els qui he defraudat els restitueixo quatre vegades més. Jesús li digue. Avui s'ha salvat aquesta casa, ja que aquest home també és un fill d'abram. El fill d'abram és que el fill de l'home ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut. Per bleedat,atique està gezat en hola. Fas diversió, podras nitir, no entenc si es marxin. de notify les im�encies. Fista de totes sancs, les celebracions a la paròquia en català i una del migdia en castellà. Més tard, a les 8 del vespre, missa solemne amb memòria de tots els fidels difurs. També al Divendres, el cementiri municipal, a les 12 del migdia, un concert de la Coral Harmonia, de l'Associació de Gent Gran de Sant Just, en record i homenatge, a tots els nostres essers estimats que descansen en la pau del senyor. 17 d'hiados, a les 5 de la tarda, al cementiri, pregària comunitària, per tots els nostres veïns difults. Romeria, en Montserrat. Tindrà lloc, com ja sabeu, el proper dia 10 de novembre. Al preu de la Romeria, el podem mantenir en 40 euros. Tot plegat. Les inscripcions, el l'horari del despatx perroquial, han sortit de les misses. Culminant l'any de la fe. La delegació diu-se sana de pobles i comarques, amb la col·laboració del CEP. Us convida a les 8 hores jornades de formació i animació pastoral. Vicaria a Piscopal del Llobregat. Arxiprestats de Sant Feliu, Montserrat, Sant Vicenç dels Orts, Sant Boi i Bruguerst. Del XI, el 14 de novembre de 2013, a Sant Feliu del Llobregat, Casa de l'Església. Ja sabeu que la Casa de l'Església és el carrer d'Armenteres 35. De dos quarts de 10 a les 11 del vespre. Al 11 de novembre, jo crec, un documental sobre la fe i la conversió. Col·loqui, amb Gemma Vàs i Vicenç Vila, escriptors. 12 de novembre, fe i Església. Les reformes del Papa Francesc. Amb Josep Maria Benit de Riera, Jesuita, exdegat història de la Universitat Gregoriana de Roma. 13 de novembre, fe i art. El diàleg de l'art i la espiritualitat. A càrrec de Goretti Pomer i Terrés, professora i artista. I al 14 de novembre, fe i ciència. Un diàleg possible i fecund. A càrrec d'Albert Manicbou, enginyer i investigador científic del SESIC. A punt per començar la cadena de pregària per les vocacions. El pòrtic d'entrada al mes de novembre serà el 30 d'octubre, demà, a les 19 hores. L'últim dijous d'aquest mes, dia, en el qual és reprendre la pregària boncacional a la capella de la Casa de l'Església. Després, durant tot el mes, es portarà a terme la iniciativa de les diòcesis amb seu a Catalunya, de pregà per les vocacions en forma de cadena. Enguany sota el lema Testimonis de la Fe. La nostra diòcesi, els dies assignats per mantenir encès a la flama de la pregària, són el 9, el 19 i el 29. Més informació a Terés dobles. Cadenapregària.cat. No, i han de fer-hi una d'hi, eh? Cadena de pregària. És veritat. La web cadena de pregària.cat. Jo me l'hi menjada. Simultàniament, durant tot el mes, la delegació de pastoral vocacional es concentrarà en visibilitzar la seva presència a l'arci prestat de Garraf reunint-se amb diversos àmbits pasturals del territori. Quarta trobada, diu sa sana, d'animadors de l'Itúrgia. La delegació de pastoral segmental i l'Itúrgia convida tots aquells que fan algun servei a les parròquies per fer més vives les celebracions. A la trobada, que tindrà lloc el 9 de novembre, de les 10 del matí fins a l'una del migdia, a la casa de l'Església. El núcle central de l'Església és un lloc d'experiència d'experiència. I, al migdia, a la casa de l'Església. El núcle central de la reunió serà la ponència del pare Ignasi Fossas, prior de Montserrat, i llicenciat en l'Itúrgia, amb el títol Renovació i Foment de la Fe, els 50 anys de la Constitució sobre la Litúrgia del Concil i Batica segon. Per a més informació, l'Itúrgia a Roba, bisbatguiósanfoliu.cat. Aquestes han estat les notícies d'Església. Escolteu ara fe i actualitat. El proper divendres, festa sonemna de tots sants, escoltem la introducció a la celebració religiosa que trobem en el missalt festiu de publicacions de la Badia de Montserrat. L'Església ens fa escoltar avui les benaurances, perquè són el programa més clar de tota vida cristiana. Per a uns, viure les benaurances voldrà dir practicar la pobresa d'esperit, tenir un cor senzill sense pretensions, ni posseint l'orgull típic d'aquell que se sent rafiat de si mateix. Per a uns altres, s'ha d'acceptar plenament les proves i les tristeses en què es troben, confiats de rebre el console de Déu. Per a altres, s'ha de buscar sempre la rectitud, habitant tot engany i falsedat. Per a altres, s'ha de manifestar compassió, sense exigir, sinó perdonant. Per a altres, s'ha de tenir un cor ben transformat, que fa veure la imatge de Déu en cada persona. Per a altres, s'ha de buscar la pau i escapar-la al voltant. Per a altres, en fi, serà el camí de la persecució a causa de la justícia. Els sans són els que han imitat el Crist en alguna d'aquestes facetes, o potser millor en totes. En entès que la veritable felicitat només pot venir de Déu i del compliment de la seva voluntat. Per això l'ideal de les benaurances és constructiu, lluïós. S'identifica amb les aspiracions més nobles de la humanitat, la construcció d'un món més fraternal, la supressió de tota forma d'esclavitud en la societat, l'assoliment d'una pau més gran arreu del món, el millorament de les condicions de vida i de treball de tothom, la bona entesa entre les generacions. Però, al mateix temps, les ultrapassa perquè llu recerca no posa tant l'accent en l'objectiu a solir com en aquell que el pot fer realitat. Ser sant és aspirar a identificar-se amb el Déu sant. O sigui, tenir per ideal obtenir la mateixa vocació universal a la Santa Edat pròpia de tot cristiar. Per això l'apòstol Joan va veure una innombrable multitud que ningú no hauria pogut comptar. En la seva secció, Resò de la paraula, del full dominical del visbat de Sant Feliu de Llobregat, el visbà Agostí Cortés va escriure un sentit article del qual hem seleccionat uns fragments que us oferim tot seguit. Diu així, paraules de fer, veure i creure. La relació de contrast entre els ulls físics del cos i els ulls creients del cor dona lloc a molts llocs de paraules i a moltes paradoxes. L'Avangeli de Sant Joan n'és un paradigma. Jesús va dir a Santo Mas que es resistia a creure. Perquè m'has vist, has cregut, feliços els qui creuran sense haver vist. Dèia el veat cardenal níumen que els deixables de maús van passar del veure sense creure a creure sense veure, en el moment de la fracció del pa en el sopada amb Jesús. El signa que els permeté passar a creure sense veure va consistir en la fracció del pa. A través d'ell és a dir, l'Eucaristia s'adonaren de la presència de Jesucrist, perquè aquesta era la forma totalment peculiar que ell tenia d'oferir el seu amor. Diu el nostre visbà Agostí. Dos bons amics, en Salaverri i en Vila, amb una llarga i fecund de vida de César Dots al darrere, convenien en la belleza d'un poema que va compondre en els seus derresans l'escriptora Arnestina de Champorcent. Movar enviar un d'ells glosat senzillament amb aquestes paraules. A nosaltres, els qui creiem sense veure, aquesta confiança ens ha d'estimular a aprofitar aquest temps de creure sense veure, però il·luminat per la fe, omplint-lo de mort al senyor i al proísma. Diu el poema. Em queda poc temps, amb els ulls tancats, per creure sense veure, per anar caminant a les palpentes, en lluernada, en aquest món pac, al teu verb encès. Estimar? Creure en amples oritzons sense fi. Qui individu regal el d'aquesta vida a les fosques per veure-la estimant? No m'obris els ulls, hi ha un cel més clar per als qui tenteixem amb la seva fe entre les mans. Preciós, aquest poema.Molt maco, és. A mi em va impactar i preciós també els qui teniu el full i llegir-lo també en castellà, on el ritme fixa al versicle final en castellà quin ritme i quin ritme té. Que divino regalo el de esta vida oscura per a vivir la mando. No me abres los ojos, hay un cielo más claro. El ritme, la rima i la mida, encara queden més arrodonits, cosa de l'altra reducció, però encara queden més arrodonits en castellà. Doncs bé, és un ressò d'aquelles paraules de Sant Pau que ben convençut de caminar en la fe sense veure-hi en el context del seu celebraïmne sobre la caritat afirmava. Ara hi veiem de manera fosca, com en un mirall poc clar. Després hi veurem cara a cara. Ara el meu coneixement és limitat. Després coneixeré del tot, tal com Déu coneix. Poc abans d'aquestes paraules, Sant Pau havia cantat les excel·lències de la mort sobre les altres virtuts de la fe i l'esperança. Aquestes són per la crida que camina encara en aquell món, aquella, la caritat. És la única que restarà en la vida eterna, perquè l'amor no acaba mai, la única. Per tant, la virtut que correspon a la visió cara a cara. Llavors, si ja aquí, en aquest món, podem albirar una mica de la llum, mitjançant la fe, i afrontem sense de fallir la vida per l'esperança, és perquè la caritat amb la seva llum està ja sostenint i alimentant el nostre creure i el nostre esperar. Li agraïm de tot cor el senyor Bisbe, Agostí Cortesoriano, de Sant Feliu de Llobregat, que signa aquest article. A més que em va encantar llegir-lo, ja veus que amb el dia m'ha amoritzat, tant en català com en castellà, o en comunical, a la web del Bisbe de Sant Feliu, el podeu trobar. I també segurament en queda encara a totes les parròquies en la nostra i a les de l'entorn. Veuen cada fons encara a la vostra disposició. En motiu del primer aniversari de la trobada de 2.000 voluntaris de càrites de les 10 dioses sis catalanes, els oferim l'editorial del Full Dominical Extra, dedicat al voluntariat i que signa el senyor Jordi Roglar de l'Eu, director de càrites diosesanes de Barcelona, sota el títol El voluntariat de càrites font d'esperança. Recordem que el 20 d'octubre ha fet un any de la celebració de la trobada que sota el títol Els voluntaris de càrites portadors d'esperança va acollir més de 3.000 voluntaris i voluntàries de les 10 dioses sis catalanes a l'espai fòrum i a la Sagrada Família de Barcelona. Aquell dia els assistents van poder escoltar les paraules inspiradores de la conferència del cardenal Òscar Andrés Rodríguez Maradiaga, president de càrites internacional i archivisme de Tegucigalpa, Honduras. Durant la seva intervenció va reconèixer i agrair el treball constant i fidel de les persones voluntàries i va destacar la seva vàlua en ser portadors d'una esperança digna, ferma, dinàmica, capaç de canviar la vida de moltes persones. El cardenal Lluís Martínez-Sistak, el que visba de Barcelona, davant unes paraules que van deixar emprenta per la seva capacitat de mostrar signes d'esperança en un moment de dificultat, van carregar a l'equip organitzador de la trobada l'edició de la conferència. Aquest material, que també conté pautes de lectura i propostes de treball en grup per ajudar a reflexionar, ja està a disposició de tots els participants de la trobada a través dels referents de voluntariat de cada diòsisi. El programa de voluntariat de càrites també comença el curs esperonat per unes paraules del cardenal Maradiaga, que ens recorden que les accions que du a terme el voluntariat també han d'implicar una anàlisi crítica i la denúncia de les realitats que atenten contra la vida i la dignitat de les persones. I per això l'escola de formació està treballant amb il·lusió per potenciar la formació continuada de les voluntàries i els voluntaris que formen càrites perroquial, interperroquial i diossessana, amb la finalitat d'oferir-nos eines que els ajudin a ser més eficaços en l'acollida i l'acompanyament de les persones més vulnerables. El Sant Para Francesc té una personalitat tan acusada que el seu terenar i les seves paraules marquen sempre un nou camí a seguir per a tots els creients que el tenen com a pare espiritual. I també, perquè no, impressionen aquells que pertanyen a d'altres confessions. Escoltem aquest escrit sobre el papa. Dues declaracions del Papa Francesc han estat notícia recentment. L'has que ha fet el pare Antonio Spadaro, director de la Xibilitat Catòlica, i l'has que ha fet Eugenio Scalfari, fundador i durant molts anys director del Diari italià, la República. Totes dues entrevistes impressionen per al diàleg obert i amigable del Sant Para amb els seus entrevistadors. Un diàleg en un clima de sencillesa i franquesa. Aquestes dues entrevistes donen unes claus per entendre per on es desenvoluparà el pontificat del nou Sant Para, la qual cosa explica el relleu que li han donat els mitjans de comunicació. El papa Francesc, com ja havia dit abans d'aquestes declaracions, vol una església missionera i pobre. No li fa por perquè els cristians es devinguin una minoria en el món, perquè sovint les minories són les que porten una força de transformació. Així ja ho havia dit el papa Benet XVI. Benet XVI. Però Francesc vol, sobretot, que els cristians siguin ferment, que siguin un llevat en el món d'avui. Vol que l'església catòlica del present i de l'inmediat futur tingui un esperit missioner i obert, que dialogui amb la cultura actual i doni testimoni de Jesucrist i del seu evangeli. No vol fer prosalitisme entès com una coacció a la consciència de les persones, que seria una ofensa a la seva llibertat i a la seva consciència. En el que confia és en la força d'atracció del testimoni, és a dir, d'una vida coarent amb l'avangeli. Francesc vol una església profundament solidària amb el món, amb els joves, els sencians, amb les dones, seguint l'esperit del Concili Batica II i, en concret, del document titulat Gaudium etespis, que comença amb aquestes paraules. Les joies i esperances, les tristeses i les angoixes dels homes d'avui, dels pobres, sobretot, i de tots els que s'ofreixen, són també les joies i les esperances, les tristeses i les angoixes dels deixebles del Crist. Aquesta és la línia d'un pontificat que està suscitant un gran interès i moltes esperances. Això és l'editorial del full dominical del Visbat, del diumenge passat o de l'anterior, del 20 d'octubre de l'anterior. De l'octubre del 2013. Escolta, ara, el comentari que fa el cardenal Arcadisba de Barcelona. Lluís Martínez Sistak, sobre com edificar la comunitat cristiana avui. Dintre de l'espai, paraula i vida, en la secció de religió del diari La Vanguardia del Passat Diumenge. I publicat també el full dominical de la diòsisi de Barcelona. També.També, també. Si la diòsia de Barcelona és paraula i vida, que és el del Visba de Barcelona, i aquí tenim la paraula viscuda del nostre Visba Agustí. Cada una de les tres diòsis té el... El seu editorial principal. Té l'article del seu Visba. La resta del full és tot igual i l'article del Visba diferent. Segons que vagis a missa, si vas en un lloc de Barcelona o de Terrassa o de Sant Feliu, et trobes amb el comentari diferent. Doncs ens diu el món senyor Lluís Martínez Sistak. El papa francès, en l'homilia de la missa celebrada amb els cardenals electors del 14 de març passat, l'endemà que l'havien elegit, ens resumia en tres punts, com té costum de fer, les exigències eclasials d'aquesta hora. Caminar, edificar, confessar. Caminar perquè la nostra vida és un camí, i quan ens aturem, la cosa no funciona. Edificar, concretament edificar església, comunitat sobretot de pedres vives, ungides per l'esperit sant, i fonamentades sobre la pedra angular que és Jesucrist. I confessar la única glòria veritable, la de Jesucrist, crucificat i ressuscitat. Aquestes tres necessitats d'aquesta hora, resumides en els tres verbs esmentats, indiquen els objectius i el marc de la carta pastoral que he dirigit els meus 16 anys per al curs actual. Es titula Viure a la Fe i Construir la Comunitat Cristiana. El curs passat, a motiu de la celebració de l'any de la fe, que es cloura el proper 24 de novembre, vaig proposar les diverses dimensions de la fe cristiana en la carta pastoral titulada Home a si dones de fe. En la carta pastoral d'aquest any, invito a reflexionar sobre el fet de viure a la fe en comunitat, en església o sobre la dimensió eclasial de la fe. Així va néixer i es va difondre l'església en el món Pagà, en petites comunitats establertes des de primera hora, precisament en el món Urbà, només més tard arribar als enviants rurals. Fa temps que procuro reflexionar sobre quins han de ser els camins per revitalitzar les comunitats cristianes en el món de les grans ciutats. Per això, edificar comunitats cristianes obertes i compromeses ha de ser la nostra màxima prioritat. Sovint sentim dies sacerdots i laics, frases com aquestes. No tenim comunitat, o tinc creences per a la sense església, o també aquest altre. És molt difícil trobar una veritable comunitat. Què podem fer per tal de donar alguna resposta a aquestes afirmacions sovint ben explícites? Davant d'aquest repte, he cercat unes orientacions en la primera encíclica del papa francès, que es titula Lumen Fidei, llum de la fe. Ens diuen aquest document i la vida de fer es dona en un àmbit comunitari i té un fonament comunitari. Creiem, per la gràcia de Déu, cada persona, però la vida de fer es dona en un àmbit comunitari i té un fonament comunitari. Per això, en temps de forta secularització i de no poques proves per la fe, em sembla molt necessari que, com els primers cristians, puguem comptar amb unes comunitats cristianes que ho siguin veritablement. Aquestes recolzen la nostra fe personal. Fràgil i tan submesa a diverses foscors. Ho diem a cada celebració de la Eucaristia. No mireu, senyors nostres pecats, si no la fe de l'església. M'agrada molt. Hem arribat als moments finals de veus de la parròquia. Avui amb les veus de Joan Algarra i Pere Oliver. Ha controlat el so i les músiques en mar per arnau. Us esperem en aquesta sintonia ràdio d'Esvern, a les mecres en dos quarts d'avui del vespre. Recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Gràcies a tots i a totes. Adeu-siau. M'agrada molt. M'agrada molt. M'agrada molt.