Comencem ara una nova sessió de veus de la parròquia, aquest programa que es fa cada dimecres aquí a l'antena de ràdio d'Esvern. Avui els hi toca el grup de Justícia i Pau, i com sempre tenim en Jesús Castro, el capdavant, i també algun dels seus integrants, concretament avui tenim a la Tresa Cots, i seguiran parlant d'aquest continent que han escollit per la matemàtica d'aquesta temporada aquí a la ràdio, que és el continent africà. Salut, perquè els tenim a l'estudi, tant a la Tresa com al Jesús. Hola, què tal? Bona tarda, els dos. Bona tarda. Bona tarda, Núria. Doncs bé, a Tresa, et sembla si comencem parlant d'alguna cosa d'Àfrica. Què ens portes avui, tu? Mira, primer de tot us vull situar. Doncs jo parlaré de Madagascar. Hem triat avui aquest país. Primer el situaré, Madagascar, oficialment és una república, és un país insular que està situat en l'Oceà Índic, està en front de la costa oest del continent africà a l'est de Mossambic. És la més gran d'Àfrica i la quarta més gran del món d'illa. I, a més, està rodejat de petites, nombroses illes perifèriques albuntant. Està separada del continent pel cantor esquerre, pel canal de Mossambic. Tot i la seva proximitat actual al continent africà, Madagascar, en els seus orígens, no pertenia a l'Àfrica. O sigui que en els seus orígens estava enganxada el subcontinent Índic. O sigui que es va separar fa 88 milions d'anys. Per això el seu aïllament, el que ha favorit, és la conservació en el seu territori de la majoria de coses endèmiques i animals, com, per exemple, els lèmurs. Hi ha 5 famílies endèmiques d'aus i 6 espècies endèmiques de baobàs únicas en el món. Madagascar, el seu nom, el deu a la illa, els portuguesos, que li van donar el nom, al 1502. La capital de Madagascar es diu Antananariu. Però col·locrialment se li diu Tana. Allà es parla el Malgaix i el Francesc. A Tana, o sigui, a Madagascar es van independitzar de França el 26 de juny del 1960. No fa tant. Però per mi això va ser per mi una pena, perquè per exemple la Isla Reunió, que encara depèn de França, està molt protegida. I Madagascar, a l'independidçar-se, és un avantatge pel país, però ha quedat una mica sola i el país ha quedat com abandonat. A veure, després. La majoria de la gent d'allà, referent a la religió, són cristians, tenen creences tradicionals i musulmanes. Tenen una amalgama de totes aquestes religions. I més o menys quina densitat de població té? Sembla que hi ha com a uns 26 milions de persones. Per fer-nos una idea, una mica una comparativa, per exemple, amb Espanya o amb altres països també. Després, allà, l'ecoturisme i l'agricultura, juntament amb l'educació i l'empresa privada, són els elements claus de l'estratègia del desenvolupament de Madagascar. Allà el que passa és que la crisi política i econòmica s'ha d'habilitat molt la economia. I la qualitat de vida de la població és molt baixa, que hi ha moltíssima misèria. La pobresa afecta el 92% de la població. És el quart país del món més pobre i més desnutrit del món. Un de cada dos nens menors de cinc anys pateix retard en el creixement. Estat després és un dels cinc països en el món on l'accés de l'aigua és més difícil per a la població. 12 milions de persones no tenen accés a l'aigua potable. En el 2019, el 15% de la població només tenia un 15% a l'electricitat. Passa que ara aquesta taxa ha canviat una miqueta. Hem de pensar que la gent viuen en una espècie com de casetes de canyars o de fang. Algunes que són una mica en fet, una mica en ciment. I la majoria de gent s'ho miren amb espelmes o llums de parafina. Hi ha molt poca gent que tenen llum. Això 3 ho expliques perquè ho saps de primera mà? Sí, ho he vist en persona. Després, al final, faré una conclusió i parlaré d'aquest tema. La ONU vaig estar mirant i ha fet uns projectes. Un d'ells ha fet els fons comuns de la OTS, que són els objectius de desenvolupament sostenible de la ONU. A veure, els parcs holics, com tothom sabem, valen molts diners fa uns anys i ja van invertir 125 milions de dòlars. Ara han anunciat una inversió de 54 milions i mig, però dividit entre cinc països, Madagascar, Kenia, Macedònia, Suriname i Simbaue. Jo penso que és poquet d'aquests 54, però això s'ho dirà fer l'energia una mica assequible i sostenible i ajudarà una mica a fer electricitat, però, clar, perquè d'on hi ha l'electricitat, ha d'haver-hi un parc holic una mica potent. Després han fet un altre projecte a la ONU, aquest any, passat, que afacna a Votser, que és una paraula amb el gaix, que significa rescat. És una gran innovació de protecció social al país. És una seguretat sanitària per als treballadors. Un servei de prevenció, de violència de gènere i de tensió als supervivents, assegurances agrícoles i activitats relatives als mitjans de subsistència. Madagascar és una zona greu mena afectada per la pobresa extrema i molt vulnerable als riscos naturals, sobretot la assequera. Hi havia una senyora, anomenada Denise, que era agricultura i mare soltera, que, gràcies a aquest programa, era mare soltera de dos nens, que diu que la assequera, que ja dura uns quants anys, que diu que el seu terreny no produia res, i que, amb l'ajuda d'aquest programa, ha aconseguit poder donar, imagineu, un dinar al dia. Imagineu que aquí hi ha gent 3 cops al dia o 4 o 5, que s'està molt agraïda, un àpat al dia, de ferir un àpat al dia, contenta i agraïda, a la seva família, i de poder obrir un petit negoci d'arròs i mongetes. Aquí diríem, amb arròs i mongetes, que dona, que aquesta senyora està encantada de la vida, i de construir una nova casa més gran. Us podeu imaginar la casa, me la imagino, no? I llavors, tot aquest projecte ha arribat a unes 75.000 persones, imagine't, de 26 milions, i la majoria d'aquest programa, les que més es beneficien, i les que més té un profit, són les dones, el que han vist en el projecte, que són les dones, perquè els homes, no sé el que passa allà, que no treuen profit, tot el que s'han vist, que els microcredits en totes les països... Potser són programes que ja la ono mateixa destina, potser o recomana, que estiguin dirigits a la població femenina de Madagascar, o donar prioritat a les dones, perquè si puguin, et diria... Que la dona, m'imagino que, com que té canalla, suposo que és més estalviadora, perquè també passa a Latinoamèrica o a la Índia. O també si han de complir algunes bases o alguns requisits, potser les dones estan en desfavoriment, i per això poden tenir més accés a aquest tipus de programes o d'ajuts... No sé quin és el motiu, però les dones són les que fan més fron i tenen més empenta. Normalment, antigament, eren els homes, els que portaven més bé l'agricultura, però que ara aquestes dones han rebut formació en pràctiques agrícules, en riscos climàtiques, perquè allà els riscos climàtics és molt important i se'ls ha proporcionat fertilitzar en agrícules i a eines agrícules, perquè elles puguin cultivar els seus propis camps. Després els nens s'ha escolaritzat, quasi el 80% dels nens que estiguin escolaritzats és molt important. El que passa allà és que totes les nens tenen por d'anar a l'escola, el que passa és que la majoria dels nens estan cuidant els remats d'animals i cuidant-se dels nens petits. Després, una cosa que em va fer... Jo vaig estar allà, hi ha un canal cantor dret de Madagascar, que es diu Canal de Palanganes, que està situat al cantor dret de l'Àilla, el cantor del Índic. Sabeu que hi ha moltes aigues calentes tot el que ve de la Índia, d'Indonèsia. Aquella banda d'allà queda molt desprotegida perquè hi ha l'océan, i tota aquella banda d'allà, quan cada tres o quatre anys, tota aquella banda d'allà, cada tres o quatre anys, tota la banda dreta, quan em vaig estar allà, cada tres o quatre anys, totes les cases, casetes, casetes barraques, cabanes, cada quatre o cinc quilòmetres l'aigua entra cap dintre, i s'ho han dut tot el que tinguis sembrat, les cases s'ho han dut tota l'aigua, perquè venen com petits tsunamis, no? Bueno, grans tsunamis, s'ho han dut tot, no? I llavors fa molts anys, era molt difícil, quan allò governava França, es van donar compte, que era molt difícil entrar als vaixells, perquè aquell mar es sotava molt, i es va construir en l'any 1540, durant la monarquia Merina, ja van construir un tros de 645 quilòmetres, van construir el canal de Palanganes, el cantó dret, i es va construir en mitj d'allacunes, llacs artificials, pantans, i això ho va fer durant el període colonial francès, i això va augmentar el comerç i per proveir, evidentment, les tropes franceses que vivien allà, i per tots els vaixells francesos, i per fer una ruta segura amb els vaixells, de càrrega amb destinació a Tamaïna. Passa que a l'independent de França, aquell canal de Palanganes, si allò no es cuida i es mantenen les coses com passa aquí, com passa a tot arreu, allò es va demigrant tot. Ara aquest canal està utilitzat per la gent local, i la gent han fet les seves cases al voltant de les rives, i per la gent que viu allà, és el seu únic mitjà de transport, i també els proporciona peix i mandioca que cultiven els seus marges. En referent a l'alimentació del país allà, no tenen gaire les coses, la gent s'alimenta d'arròs, mandioca, blat de moro, gingibre, ceba, alls, tomàcat, tubercles, perquè és una terra bastant... És tot el que cultiven, no? Sí, el que cultiven. Després, sobre la camp, hi ha molta carn de Cebu, que és molt bona. És un tipus de cabra, és molt bona la carn de Cebu. No ho havia sentit mai. Jo no havia menjat mai, fins allà, és una cabra molt bona. I cabra, també. I els pollastres, em vaig veure bastants a les aldees, però eren uns pollastres... Jo no demanava mai pollassa, com vaig anar. Jo els ideia als poblats, quan els veia, pollastres atlètics, pollastres que feien gimnàstica. Perquè eren pollastres, no és com aquí els pollastres que estan gorditos, pollastres atlètics. Imagineu primets, molt primets. O sigui, que tenien molt poca carn. Jo els ideia als pollastres atlètics. Fibrosos, fibrosos. També hi havia verdures que cultiven a les zones que cultiven, i llavors el que tenien avantatge era la gent que vivien a la vora del mar. Doncs que aquests tenien molta so, perquè podien menjar molt de peix. Ah, mira, veus? Sí, la gent que vivia a la vora del mar, la mateixa gent anava al mar, suministraven del mar, i allà sí que hi havia peixos, gambes, maris, els pobs gegants, per el que vaig veure en les llagostes, uns pobs enormes, els portaven als restaurants. No se'ls menjava la gent, els portaven als restaurants. Els peixos sí. Hi havia unes barques, entre comet, unes barques molt rares, que eren com uns pals, no sé com no s'enfonsaven amb aquell mar. I les llagostes també les portaven als restaurants. I després, com a país tropical, hi ha les fruites clàssiques, tropicals, no? I després, la zona musulmana també menja en la carn, com a tipus musulmans, com a tot arreu, no? I era després una cosa que em va sobtar molt també. Ara parlaré una mica de les meves conclusions, una mica del meu viatge. Les teves impressions, sí. No parlaré del viatge de les coses boniques, perquè hi ha moltes coses molt boniques allà. Una cosa que, clar, s'obta, que m'ha de gascar, nosaltres vivim aquí a Espanya, tenim la frontera en França, la frontera en Portugal, clar, ells estan fora, separats, som una, ella no tenen fronteres, és un país sense fronteres, perquè estan aïllats, no? Llavors, jo crec que queden molt separats, i el separar-se de França, llavors estan allà com allà van una mica abandonats. I jo el que veig és que els mitjans de comunicació no s'han parlat gaire demà de gascar, o quasi gens, no? Després, el que vaig veure, que en el vol, quan vaig anar allà, el vol anava de Istanbul a Tana, i parava a Isla Maurici, un vol gegant, un vol transatlàntic d'aquests enormes, i el 90% del vol baixava a Isla Maurici. I es quedaven allà, no? Es quedaven allà, perquè tothom anava allà de placer, i el 10%, un monor de vol, per sort, els arribava tant en Ariu, perquè, si no, per sort, que ara tenien la sort que els arribava a algun vol, sinó que els quedaven allà molt aïllats, no? I, clar, quan vaig anar amb un viatge no comercial, vaig tindre la sort que anaves en 4x4, i podies anar... Perquè tu, què et va cridar l'atenció, Teresa, de fer el viatge a Madagascar? Va haver algun fet, et va cridar el país? El país? Tu vas recomanar algú? Bueno, em feia molta gràcia, poder anar a veure els lémurs, els baobàs, una mica el viatge comercial de veure el país, no? Sí. A veure les coses exòtiques i endèmica. De fet, de Madagascar ja fa molts anys, se'n va fer una pel·lícula d'animació, i jo crec que molta gent pot ubicar el mapa Madagascar per la pel·lícula de fet d'animació, que va tenir moltíssim d'èxit, una pel·lícula de dibuixos que surten... Bueno, els protagonistes són uns animals, no? També surten l'amur, precisament... Els de cua anïllada, que són molt macos, tens allà al costat, estàs tu sol allà amb els lémurs, és que és una passada, no hi ha gent... Els mitjans potser no en parlen, però que sí que és veritat que gràcies a aquesta pel·lícula Madagascar, dius Madagascar i la gent sap que és un lloc on hi ha aquests animals, una mica... es pot ubicar ni que sigui una mica el mapa. No, sí, hi ha gent que sí s'ha pogut estar al mapa, però hi ha molta gent que no ubica ni Barcelona, no? Ja, ja. Però, bueno, gràcies a Déu, a tothom estudia una mica i ubica, no? I també com va ser a les aldees, allò que... Doncs la gent és molt maco, encara pot s'interactuar i parlar, veus nenes amb penxet, i jo pensava que eren embarassades, i no hi eren de gana, no?, que estaven nenes infladetes, allò em va sobtar una mica, no?, del guia, no, no?, que són de gana, aquestes nenes, no?, i, clar, i et quedes una mica, clar, que tu tens de tot, i a la nit no et deixaven sortir del centre hotel, durant el dia et podies moure per les aldees o els poblats, però a la nit no podies sortir de l'hotel, no et deixaven sortir, perquè, clar, la gent era maca, però a la nit que estaves separat no hi havia cap res, i llavors, clar, tot era terra i no et deixaven sortir. Després, si et movies per travessar, si hi havia un riu, a la millor no havia en ponts. Per creuar-lo. Per creuar. Me'n recordo un dia que vam... Aquí no tinc fotos, per ficar-te al riu, van tenir que ficar, imagina't, un desnivell com d'un 70%, amb uns taulons, per no tindre... Per no haver de fer un salt a norma. Van fer baixar tots del 4 per 4, una baixada d'un 70%, baixar tots del 4 per 4, per ficar a dintre, amb una cosa plana, per travessar el riu. És que era una experiència, no? Sí, sí, bueno, és que era... No és com aquí no havia en ponts, era per travessar el riu d'una banda a l'altra. Bueno, d'un i dos, d'un i dos. Era... bueno, i després, per exemple, quan vam arribar a Tana, a la capital, imagineu-vos que a mi m'agrada visitar la capital, m'agradaria visitar Barcelona, no? Imagineu-vos que et deixen a Tana, imagineu que arribeu aquí al Parque Cervantes, tota una esplanada de terra, i et diuen aquí, veus, està tot ple de tendes, tot ben muntat de fustes, com cent botigues, tot de fusta, aquí compreu tots els souvenirs, i no ens deixaven entrar a Tana. I jo dic, jo vull veure la capital, i no, no, no, que ho vam posar tan pesats, les 6 persones o 7 que anaven, bueno, va, potrelleu la càmera, els diners, tot aquí, 8. Més mitjores van deixar caminar, imagina-vos que vam veure, a mitjora. I jo em fa dada perquè no havia vist la capital, i quan pujo a l'avió em vaig sentar amb una senyora, jo va amb una noia jove, d'uns 33 anys, i anava amb una nena d'un any, i vam allò cantar les conversacions, i era una cooperant de l'Ono, de Suïssa, de Ginebra, i em diu que tal que m'havia semblat i tal, i jo em fa dada perquè no m'havia deixat veure Tana, i em diu, és que Tana diu, passen més gana que les aldees, però què em dius? Per això no t'ho han deixat veure, perquè Tana, a la gent, passa més gana que els pobles, i no volen que la gent ho sàpiga, i hi ha de més, hi ha peste i sarna, i els companys a la que senten peste, i dius que ha dit 3 a peste, i dius sí, que et penses que peste és una cosa medieval, que ja no hi ha, que ja està exaurida. Diu que no volen que la gent ho sàpiga, i que et quedes com molt parada. Hi ha coses que... El fet que no us deixessin passar, hi hauria d'haver algun motiu. Hi ha d'haver un motiu, i el fet que la gent allà passava gana, i em pensava que la gent, quan tu has vist els poblats, tenen animals, tenen horts, petits hortets, dius que la capital no hi ha res, dius que la gent ja la capital es mora de gana. I clar, són coses que et fa pensar, reflexionar, i dius que quan a la capital és el lloc on tenien que haver els millors hospitals, i la gent et dona la sensació que aquí a Barcelona és el lloc on la gent ha de passar. De les llocs quan són la capital és perquè tenen més infraestructures, tenen més serveis. Representa que és això, no? Vull dir, una persona al món occidental... Sí, sembla que la gent vingui del poble cap a la ciutat, perquè els pobles es passen gana. Clar, però si a partir de la base, que Madagascar és un país molt, molt pobre... Sí, sí, jo penso que també, a l'ha d'haver deixat que a França... Bueno, és que penso que tothom vol ser un país independent i no de pet d'un país de França que està allà dalt. Però, clar, també penso que no reben subvencions ni res, i, com sempre, a tot arreu hi ha no solamente França, no solamente Madagascar, perquè aquí també la corrupció és a tot arreu, no? I això també afecta, no? Sí. Molt bé, doncs, Teresa, moltíssimes gràcies. Jo no sé si ens queda alguna coseta més per parlar de Madagascar. Té alguna cosa, Jesús? Jo em sembla que hi ha una cosa que potser sí és interessant de dir, i és que, darrerament la Xina, la Xina continental, va fer una proposta a l'obert Melgatx, a Madagascar, per arredondar un terç de les terres cultivables a Madagascar, durant cent anys, amb la finalitat de cultivar aliments, sobretot cereals, per la Xina. El govern Melgatx va dir que no, afortunadament, va dir que no. Cosa que... Però això, la Xina ho ha intentat també en altres països. Ho està intentant en altres països que són rics en terres i en producció agrícola. I, bueno, és una tècnica, és una tàctica que van seguint. Per altra banda, també he notat el que ha dit la Teresa, que les lesions unides opten per a favorir la producció d'energies alternatives, que són els molins avenis i les fotovoltaiques. Això és un primer pas important, perquè les energies alternatives, en països que són insul·lars, amb molta costa i tenen molt de mar, permeten la instal·lació d'aquest tipus d'energies, que són assequibles a nivell econòmic, fa 20 anys no, però ara es poden fer aquestes instal·lacions, perquè tenen costos molt assequibles, i lograr desenvolupar aquests països a partir de disposar d'aigua de boca i d'aigua de reg. Per tant, és un camí que, si els països rics juguen aquesta carta de voler desenvolupar els països pobres i evitar aquestes desgràcies que hi ha de morts per fam i informatats, doncs és una manera de tirar endavant, i amb això els països rics poden fer molt, perquè aquestes situacions evitarien les migracions i les morts prematures de tantes persones que actualment hi ha al continent. No se les venen al Madagascar, sinó tota l'Àfrica, no? Ho hauríem de deixar aquí. Acaba el temps, 3 etges uns moltíssimes gràcies per passar aquí, hem escoltat un nou capítol, una nova sessió de veus de la parròquia. Tres més que vagi molt bé i fins la propera. Moltes gràcies Núria, molt agraïts. Moltes gràcies Núria, s'ha passat molt ràpid. Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu avest, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones, trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda efectivo sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones d'infants, separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a gencat.cat, barra, atenció a les dones. 012, la Generalitat, al teu costat. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins al...
Veus Parròquia
Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...