Veus Parròquia del 18/1/2023

... Veus de la paròquia. Programa d'informació i formació humana i cristiana de la paròquia dels sants Justi Pastor de Sant Just Desvern. A veus de la paròquia, els temps estan canviant. I en els temps estan canviant, presentem un pla de treball i una enquesta amb en Josep Melero. En Josep Melero és un ex ciutadà de Sant Just Desvern, un bon amic d'aquí us parla, Lluís Segura, i graduat en ciències teològiques i també de pedagogia. Bona tarda, Josep Melero. Bona tarda, Lluís. Molt bé, agraïm la presència de Josep Melero aquí, encara que sigui a través del fil telefònic, per comentar temes de veus de la paròquia. El dia 7 de desembre, davant passat, ja va participar en Josep, parlant sobre el treball del Papa Francesc per a l'actualització de l'Església. Vam fer una entrevista molt maca, però ens van quedar uns quants temes per tractar i voldríem començar l'espai d'avui a aclarir ja aquests temes. Per exemple, hi ha una pregunta que es podem fer. El Papa ha deixat de fer coses a favor del nostre país, a favor de Catalunya. Tu què et sembla, Josep? Mira, i jo considero que el més important és no haver abordat, junts amb el govern espanyol, els sacors entre Espanya i el Bàtica, de l'any 1979, que jo fa que mantingui una previvència de privilegis anacrònics e inaceptables que remunten al concordat de 1953 entre Franco i Pius XII. Els vives de l'Església Catòlica d'Espanya van ser nominats notaris i van imatricurar 34.961 vents, segons el gui estat elaborat per l'executiu de coalició. D'aquests vents, 10.014 corresponen a temples o dependències complementaris que tenen a veure amb el culte o la tasca educativa, però la resta, que són 14.947, es relacionen amb altres usos, com a terrenys, finques, rústiques, solars, habitatges, locals, cementiris, places públics, etc. que proporcionen beneficis i no paguen impostos. El gener de l'any 2022, l'any passat, el president del govern Pedro Sánchez va acordar amb la Conferència Piscopal Española la devolució d'1.000 vents imatriculats per l'Església Catòlica. 1.000 d'aquests 20.000 que no... diríem... les ponen o són necessaris per al culte, 22.000 només, una devolució, que per mi sembla que és minúscula, però no abordar una devolució completa. A més a aquesta surpació d'embrosos uvents, els sacors de 1979 ofereixen a l'Església tota una sèrie de privilegis tributaris, com no pagar libi ni impostos de patrimoni, societats, obres, etc. Jo crec que és del tot urgent una modificació sustancial, potser una derogació dels sacors de 1979 per donar a l'Església Española, l'Església Catòlica Española, una imatge que ara no té, una imatge de solidaritat d'esperança dels vents no dedicats al culte. Cal aclarir que el govern no pretén que l'Església pagui libi dels seus temples o en activitats relacionades amb el culte, que són els únics edificis protegits per una llei, la llei de messenatge del 2002, però sí per aquells que tinguin activitats econòmiques, per senyir-se la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que al juny del 2017 va dictaminar que l'Església ha de pagar les seves taxes de dents i mòpules. En quina situació, doncs, quan facin activitats econòmiques i que comportin beneficis fiscals? Amb l'entrevista que el papa va tenir amb Jordi Evoli, va manifestar que el pagament d'impostos per part de l'Església és un d'eure, però aquesta bona declaració encara no s'ha portat a terme, ni per part del papa, ni per part del govern. I espero que aquest tema, d'alguna manera, se'n parli i se'n doni una solució d'ina. Escolta mare Josep, aquesta és una feina pendent, però segurament el papa francès ha tingut actuacions rellevants en general, en el govern de l'Església, no tant amb la relació aquí en el nostre país. Per tant, quines actuacions rellevants ha relatat el papa? Simplement la numeració. N'ha fet moltes. Mira, jo, diríem, he seleccionat unes quantes. Número. Ha ordenat publicar els recius del Bàtica sobre els lloeus en temps de Piu XII, acusat de condivència o malnessisme. Jo crec que és un papa que vol treure situacions que no són pròpies de l'Església, les vol treure i vol, d'alguna manera, fer una neteja. I això jo ho considero molt, molt important. D'aquesta manera, aclarir si tenia aquesta condivència o no la va tenir, però cal fer una investigació. I aquest és el papa que vol fer aquesta investigació. Això ho considero molt important. Segó un punt. Ha condemnat la pena de mort perquè la considera legalment innecessària i moralment inadquisible, ja que el dret a la vida i la necessitat de garantir-la són prioritàries. Jo, bueno, està molt bé el que ha dit, però crec que és una declaració tardana, perquè ja fa temps que aquesta condemna està abolida a Europa i a altres països encara que la mantenen 52 països encara. També cal recordar que el cinquèmanament de la llei de mossès ordena taxativament no mataràs en cap situació. No mataràs, eh? És molt clar. I d'això fa 34 segles. Per tant, ja és un manament que per desgràcia durant la història la Iglesia ja ho sabem, no va respectar les guerres de religió, amb l'enquisició, amb pactes amb dictadors sanguinaris, etcètera. Però, vaja, està bé que hagi donat aquest pas encara que fa 34 segles que aquest manament ja existia, d'acord? I el 3 seria que és el primer papa, el primer que ha pres consciència de la manca de presència de les dones en la jerarquia i en les esferes de poder. En conseqüència, vol durar més protagonisme a les dones. Té la intenció d'establir el diàcunat de les dones, però es nega retundament el sacerdosi. Però al mes, mira, vol obrir la porta cap a aquesta igualtat que demanen molts i molts catòlics. Demanen aquesta igualtat. Ara, n'hem parlat en anteriors programes de veus de la parròquia, de les dificultats que té el papa francès per tirar endavant certes reformes. És a dir, el papa té rivals que obstoculitzen i impedeixen les seves reformes? Sí que té rivals. A veure, un altre tema que a veure de les actuacions, que a mi també em sembla molt interessant, perquè és un papa a veure que no aprecia els privilegis, i per exemple, i això és molt important, que l'any 21 ha determinat que els visbes i cardenals que treballen al Bàtica siguin jutjats pel mateix tribunal d'Ai que actuen casos penals i no pel Tribunal de Casació, que era un tribunal format per cardenals i altres creleres. I no vol un tribunal privilegiat, si no vol. I les lleis que treballen al Bàtica siguin jutjats pel mateix tribunal d'Ai. I dir de les lleis que té enemics, sí que crec que té enemics. I aquí teníem compte que el papa francès va rebre l'herència d'una església molt conservadora amb els pontificats de Joan Paul II i Benet XVI. Durant 36 anys, aquests pontifacs van reforçar una església allunyada de l'Evangeli. Del Concili va ticar a segon i dels nous valors proclamats pels drets humans. No van treballar per l'actualització de l'església. La conseqüència va ser que gran part de la jerarquia i de congregacions religioses, com l'Opus dei, van seguir el model implantat per aquests pontifacs. Benet XVI, per exemple, era contrari a la teologia de l'alliberament, a l'agortament, als centiconceptius, als sacadors i femenins, i als homosexuals. En el seu mandat, i això ho considero molt greu, va expulsar de les seves càteres més de 110 teòlegs i teòlogues. Però el que més se li va criticar va ser que prohibís a tots els visbars que lliureixin els sacerdots i visbats pedòfils als tribunals civils. Amb aquesta situació tan llastimosa s'entén que la feina del papa francès ha estat i segueix estant extremadament laboriosa, trobant seriosos obstacles per una por molt influent de la jerarquia, espancada en l'època anterior, i que no descansa en anar contra la francès, intentant frenar l'avanç en l'actualització de l'església. A Espanya, per exemple, els enemis van des de Vox als sectors més conservadors del PP i de la COPPE, que és la Ràdio dels Visbars. Josep, quines reformes, el papa francès, encara no ha fet per adaptar les les i el món actual? Necessita algunes, però segurament n'hi ha més. Sí, sí, encara... A veure, ja vas dir l'altre programa que la feina que té el papa francès és enorme. Ingen, ingen. I està fent el que ell pot fer i li deixen fer. Aleshores, sempre li han... que li queden reformes. Jo, per exemple, apunta a algunes, no? Per exemple, no ha estat ben acceptada pels sectors més progressistes la declaració del papa sobre el preservatiu. Ell va afirmar que només es pot utilitzar anumoralment quan un dels membres de la parella pateixi una malaltia de transmissió sexual comorcida, una mesura que jo considero molt restrictiva, que no contempla que sigui un mitjà de control de la natalitat, quan ell mateix va dir que és una irresponsabilitat tenir morts fills. No sé, potser pensa que s'ha d'evitar més les relacions sexuals, penso, en fi. Però no crec que ha caigut el camí. Continua. Per tant, es manté la previsió de l'ús lliure del preservatiu i de la sentit conceptiu, en general, amb grans conseqüències, com les que va causar Teresa de Calcuta, que tot i haver-se dedicat durant tota la vida als pobres, va estar en contra del preservatiu, provocant, i això està escrit, està demostrat, provocant un empobriment de milers de famílies catòlics que van tenir més fills dels que podien mantenir. Això, per mi, sembla que va ser una bestiesa, una contradicció, dedicar-se als pobres, però, per una altra banda, empobrir les famílies que no deixaven de tenir fills, perquè va prohibir el preservatiu, en fi. I sobre la homosexualitat, tampoc aquest tema està obert, però no del tot seducional. El papa manté la desoprobació de les relacions entre persones del mateix sexe. D'entrada cal dir que en els quatre evangelis no hi apareix cap referència a l'homosexualitat, i Jesús no en parla, i això vol dir que, per a ell, aquest tema no li suscitava interès. Hi ha una dita en castiar que diu, qui en calla o torna, i és el que va fer Jesús. Però, Pau, sí que en parla. Jo, per això, moltes vegades penso que l'Església té més de Pau que de Cris, té més, amb molts aspectes. Però, Pau, sí que en parla. En la primera carta als corintis, si es diu, diu, no ho feu al·lusions, ni els que porten una vida immoral, ni els adultes, ni els que tenen relacions sexuals amb altres homes, no posaran enderencia al rei de Déu. Pau, com queda ben clar, participa, no del pensament de Jesús, sinó del pensament joeu, radicalment contrari a l'homosexualitat. Cal dir sobre aquest tema que l'organització internacional per la salut fa uns anys que va afirmar que la tendència homosexual no escapa nomalia ni cap malaltia, simplement forma part de la diversitat de la condició humana. Jo crec que la unió d'una parella homosexual hauria de ser acollida per l'Església amb una celebració de pregària i de benedicció. Se'n se'n cloro a la necessàriament en el sagrament del patrimoni. Jo crec que és el camí que hauria de seguir l'Església. Una benedicció, un reconeixement. M'entens? Ja que Jesús mai va estar en contra. Tot i així, l'iniciativa del papa per a què s'aporten reflexions sobre aquest i altres temes relacionats amb la situació actua de la família no deixa de ser un reconeixement que és possible canviar una de tres tradicionals retrogrades. Ha llunyada de les societats democràtiques. Hi ha una oberta oberta amb els síndoles. En la sèrie crecial, diríem, Francesc suposa els dels dosis de dones. Quan durant els primers segles del cristianisme hi van haver diaconisses i presbíteres que en veurem en el tema següent, dedicada al paper de la dona en l'Església. Per tant, Josep... El papa tampoc s'ha volgut implicar en la supressió del celibat obligatori de la jerarquia. Hi ha la proposta de l'any 2019 d'ordenar sacerdots a homes casats en la zona de l'Amazònia, part del Brasil, Bolívia, Perú, Ecuador, Colòmbia, Venezuela, on hi ha una manca per una manca considerable de sacerdots. Però això no vol dir que l'Església es plantegi com en altres confessions cristianes, l'abolició del celibat, tot i que no és cap dogma. Així ho va confirmar el papa amb una radical fermesa dient que prefereixo donar la vida abans que canviar la llei del celibat. El papa s'oblida que en les orígens del cristianisme el celibat mai va ser vist com una obligació. Tant els capillans com els vives escasaven. La promulgació de la llei del celibat obligatori en el segon concili d'Eletran, 1139, tenia que veure més amb la idea de mantenir la propietat material ecclesiàstica si evitar la seva dispersió a través d'herències. Va ser el segle XV, Martín Lutero, que va defensar que l'estat matrimonial era superior al celibat i a la virginitat. Però el concili de 30, segle XI, 1545, 1563, va determinar el contrari. Si algú afirma que el matrimoni era la virginitat o el celibat i que no és cosa millor romàndre, verge o celibre, que unir-se al matrimoni sigui una tema. Pius XII, més endavant, i l'any 1975, la congregació per a la dutrina de la fe, va ratificar la superioritat del celibat sobre el matrimoni, una dutrina defensada per pau en el capítol 7 de la primera carta als corintis. Però no per Jesús, que va elegir a Pere, que estava casat, com a primera pedra o el primer papa de l'Església. Sí. Acabem amb aquest partit sobre el papa. Arribes a alguna conclusió? Quina conclusió pots resumir sobre el paper del papa sobre l'actualització de l'Església? Exacte, mira, vull concloure que el papa francès s'ha trobat amb una església contrària a l'actualització de l'Església, amb un immobilisme secular a tots els nivells. Això va fer prendre consciència al papa, que era urgent renovar-la per acostar-la a l'Evangeli, a l'Església Primitiva i als nous valors emanats dels drets humans. És una paradoxa que l'Església Primitiva va significar un abans considerable davant de la societat d'aquell temps. En reconeix, per exemple, la dignitat humana, basada sobretot en la igualtat entre homes i dones, entre cultures diferents, entre hènies, mentre que, en ple segle XXI, són les societats democràtiques les que estan donant gisols a l'Església. Això és molt cert. És un gran valor, penso, que el papa francès hagi decidit actualitzar l'Església per sortir de l'immobilisme, encara que sigui massa tard. Ella ha començat una nova topa, una nova topa que ha de ser un punt de partida, perquè ell no ha arribat al punt d'arribada. I, a més a més, seria, diríem, impossible. Seria demanar-li una cosa impossible. Però és un punt de partida perquè els següents pontificats continuen treballant en les reformes que he iniciat. L'acceptació i realització d'aquestes reformes depenen de tot el poble de Déu, començant per l'alta jerarquia, per l'edgar i per els creients. Si no fos així, la mentalitat reformadora del papa francès quedaria en paper mullat. I crec que el papa francès, que això no ho sobreixi. No ho sobreixi, de cap de les maneres. Fem, amics, una petita pausa musical i continuarem el programa Beus de la Parloquia. Moltes gràcies. Estem a Beus de la Parloquia, amb els ullens de ràdio d'Esvern, i estem passant un cuestionari amb en Josep Melero, pedacoc i teòleg, que s'ha afegit aquest grup de Beus de la Parloquia. Josep, tenim poc temps i per tant, a més, podem avançar que en la propera sessió que vinguis, que sigui a través del telèfon a Ràdio d'Esvern, ens parlaràs d'un tema que t'hem demanat, que és la dona a l'església. S'és dos cinc cèntims, però cinc cèntims exactes d'aquest tema. Què parlarem, de què parlarem, quan en soc aquí? Ara. No, vull dir així. L'escaleta, o els temes que parlarem sobre la dona, la dona a l'església, quan es torni a tocar, programa a tu i a mi. Ah, clar, perquè ara no tenen temps? Ara tenim 4 minuts i no hi ha temps, no. No hi ha temps, no? No hi ha temps. Aleshores, en la propera troada, en la propera, no? Correcte. És a dir, podríem ressuscitar, això de res que has dit, que la participació de la dona dels primers segles de cristinisme era notable, a partir d'aquí, veure quina és la situació actual, respecte a això. Ja, ja ho tenia aquí preparat. Si s'avança, no s'avança. De més, digues el títol de la pel·lícula, diguéssim el títol del que es parla. Sí, jo tenia aquí 7 preguntes, i havies posat, però vaja. Jo havia calculat 25 minuts, ara... Em portem 23. Bé, doncs... Ja ho farem tot el dia que torni a tocar a veus de la paròquia de l'equip d'E. Et sembla, Josep? Ja. Doncs ja està. Moltes gràcies per la teva participació. Ja ve, Lluís. Vinga, ja vagi bé, i ja ho tinc preparat per la propera. Exactament. Moltes gràcies, i adeu, amics oidors, de veus de la paròquia. Molt bé. Adeu. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies.