I d'aquí també. I soon you'll take me up in your arms too late to beg you. Council though, I know it must be the killing time. Unwillingly my fate up against your will. Through the thick and thin. If you wait until you give yourself to him. In starlight nights I saw you so crudely. You'll kiss me, your lips a magic world. Your scale hung with jokes. The killing moon will come too soon. Fate up against your will. Through the thick and thin. If you wait until you give yourself to him. Fate up against your will. Through the thick and thin. If you wait until you give yourself to him. I soon you'll take me up in your arms too late to beg you. Council though, I know it must be the killing time. Unwillingly my fate. Unwillingly my fate. I soon you'll take me up in your arms too late to beg you. I soon you'll take me up in your arms too late to beg you. I soon you'll take me up in your arms too late to beg you. I soon you'll take me up in your arms too late to beg you. I soon you'll take me up in your arms too late to beg you. I soon you'll take me up in your arms too late to beg you. Veus de la parròquia? Aquesta és l'audició de la parròquia dels sants Justi Pastor, en la sintonia de Radio Desvern, en el 98.1 de la Freqüència Modulada. Us oferim espais sobre temes de caire religiós, humà i social, dintre d'aquest programa que és, amb vosaltres, els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i, en segona audició, els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Avui podeu escoltar notícies d'església i finestra de Justícia i Pau. Iniciem l'audició d'avui en la lectura de l'Avengelli de diumenge Vinen, diu Sant Joan. El vespre d'aquell mateix diumenge, els de Xebles eren a casa amb les portes tancades per por dels joveus. Jesús entrar, es posar al mig i els diré, Pau, a vosaltres. Després, els ensenyar les mans i al costat. Els de Xebles celebraran de veure el senyor. Ell els tornarà a dir, Pau, a vosaltres. Com el pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. Llavors, a l'anà d'amunt d'ells, i els digueu, rebeu-les per iixant. A tots aquells, a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però, mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó. Quan vingués Jesús, Tomàs, el bessó, un dels 12, no era allà amb els altres. Ells li diuen, hem vist el senyor. Ell els contestarà, si no li veig les mans, la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins al costat no m'ho creuré pas. Notícies d'Església Reunions de la Perròquia Demà dijous, dia 12, a dos quarts de nou del vespre, pares de primera comunió, a les 9, preparació del baptisme. Divendres, a la 1630, grup de catequistes. El proper dissabte, dia 14 a les 20 hores, missa familiar amb pares i fills, especialment de la catequesi. Sopa i esmorzar de la fam. Com cada any, i per culminar tota la campanya que hem fet, durant l'aquaresma, per acolaborar en el projecte proposat, farem aquest sopar després de la missa de les 20 hores, del dissabte 20, dia 14, a la sala d'actes de la rectúria. I participaran directament els infants de la catequesi i llurs famílies. Lesmorzar després de la missa de 11 del diumenge, dia 15. Són responsables d'organitzar-ho, grup de justícia i pau, nostra dona i les catequistes amb altres voluntaris. Dia 1 de maig, sortida dels portants del Sant Crist. Esmorzarem a l'àrea de Gissona. Si voleu, us podeu portar l'esmorzar de casa i esmorzar al mateix lloc, o bé menjar calent a l'abrasa. Celebració de la missa i, a continuació, tindrem una visita guiada al monestir de les avallanes, i allà mateix tindrem. Preu, a tocar dinar i visita al monestir, és de 60 euros. Nova fase per l'itinerari diucessà de renovació cristiana sota el Lema Vine i Veuràs. Aquesta és la invitació que se'ns fa des del visbat de Sant Feliu del Llobregat als cristians animant-nos a reunir-nos per intercanviar idees dubtes, sensacions sobre la nostra fe. Ho fa per mitjà d'un dític molt atreient, molt ben mequetat, en el qual ens diuen. Si tens ganes de parlar-ne, t'oferim la possibilitat de trobar-te amb altres persones, amb inquietuds com tu, per escoltar la paraula de Jesús de manera viva i nova. Són trobades obertes de lliure assistència. No hi tens res a perdre. Per què no ho proves? Si has sentit a parlar de nova evangelització i t'agradaria saber de allò que va, vine i t'acabaràs. Aquests són els llocs de trobada. A Sant Feliu del Llobregat, el dia 13 d'abril, a les 21 hores, a la plaça de la Vila, el segon ve, primer pis, a Sant Joan d'Espí, a l'11 de maig, a les 21 hores, a la plaça de l'Asiglèsia 4. Expluques del Llobregat, 27 d'abril, a les 21 hores, plaça de Santa Magdalena, 13 al Casal. A Sant Justesbernd, 25 de maig, 21 hores, plaça de l'Asiglèsia 4. amb Miquel, 7 i 28 de maig, a les 20 hores a la plaça de l'Església número 1. Amolins de rei, en la parròquia de Sant Isidre, 15 i 5, o sigui, 15 de maig i 5 de juny, a les 21 a 30 hores, al carrer Menéndez Pellayo 16. Al Papiól, a les 9 de la nit, als dies 9 i 30 de maig. Carrer mossèn Rull, número 8. I a Castell Visval, als dies 2 i 23 de maig, a les 21 a 30 hores, a la plaça de l'Església número 1. Totes les drobades són d'una hora aproximadament. Bé, recordeu que aquest és l'Itinerari d'Anguany, promogut pel visbat de Sant Feliu de Llobregat. Conferència organitzada pel grup Justícia i Pau. Serà el proper divendres, dia 13 a 2 quarts de 9 del vespre, sobre l'interessant tema, la primavera àrab, a càrrec del periodista Quim Amor. Lloc, sala d'actes de la parròquia. No oblideu, el proper divendres de ma passada a 2 quarts de 9 del vespre. Fins aquí, Notícies d'Església. Obrimar-la a la finestra de Justícia i Pau. Fins aquí, Notícies d'Església, la primavera àrab de Sant Feliu de Llobregat. Molt bona tarda, Dolors, molt bona tarda, Jesús. Ja tornem a ser-hi una altra cop per tractar aquells temes que ens porteu, interessa en tant, i que ja teniu els micros a disposició perquè els pugueu desenvolupar. Molt bé, agafant el fil conductor de l'última notícia que has donat, de la xerrada de la conferència que farem divendres a 2 quarts de 9 a la parròquia. El per què des de Justícia i Pau volem oferir aquesta conferència al poble? Doncs perquè, realment, la primavera àrab i centrada en el país d'Egypte, perquè el Quim Amor va ser periodista en aquella època, en aquest lloc, és una ocasió bona de conèixer una de les realitats que hem viscut últimament al món popular. Realment es pot dir que és una revolució del poble. Ha sigut fet per les inquietuds del poble. I el que és molt interessant és veure de quina manera s'han convocat, que són aquests nous mitjans en què ens trobem ara a través d'internet. Vull dir, pensem que podem oferir el poble de Sant Just, des del punt de vista d'aquest periodista, el Quim Amor, una visió molt interessant d'aquesta revolta. El per què? Què és el que demanaven? Doncs, bàsicament, demanaven, al preu dels aliments més elevats de tothom, no hi havia treball, més treball per a tothom, demana més llibertat i respecte pels drets humans de cada un d'aquests països, i això era molt important. I realment fer unes verdaderes democràcies, perquè aquests països van ser abandonats a la sort, quan van acabar els imperialismes, van fer les particions, han anat col·locant governs d'interès d'Europa, sobretot d'Europa, més que d'estats units, però d'estats units, abans de la revolta d'Àrab, de seguida les va reculsar, i en canvi Europa li va costar una mica treure el nas. Fem que podem donar una visió molt interessant i un debat molt, molt bo. Clar que sí, d'una persona que ha estat d'incítu. Exacte. Us animem a venir, eh, Jesús? Molt bé, molt bé. Llavors hi ha un altre tema que potser caldria guardar aquest dia, perquè doncs és un treball que també fem des de Justici Pau, i encara falten uns quants dies, que és la festa de la Pau. Ah, sí, sí, sí. Aquesta inquietud, què serà la 13ena edició, aquesta inquietud que va partir del grup Esplai, una iniciativa de l'Esplai. Com ha anat agafant cos i com hi va participant les entitats? No, la gent gran ja tenim la roba i ja tenim els patrons per tallar les banderoles. Exacte. Aquest any, bàsicament, ja tenim ben bé. Penso que parlen de 25 entitats que s'hi han adterit, i el que diu la Joana, doncs el tema, potser el tema estrella o el tema standard, serà fer unes banderes que, en un moment determinat, a la tarda es posaran en un lloc que estaran doncs a... Perquè allà hi hauran la mainada, o qui no sigui encara que no sigui la mainada, escriurà els pensaments sobre la Pau. I es deixarà embolejar, doncs, com una bandera, doncs... Sí, una bandera. ...que és una standard, fer les bofandes. L'any passat pensé que eren els peraigües. I aquest any s'ha agafat aquesta idea. I, llavors, també esperar la botifarrada es farà pagar una mica, perquè la idea que es porta dels diners de la botifarrada anirien destinats al menjador social de Santa Coloma de Gramanet. Això és molt bo, perquè d'alguna manera ens anem solidaritzant en zones que hi ha unes necessitats, o en entitats que donaran un sentit social, més en aquest quart món, el nostre, que doncs estem passant una verdadera crisi. Doncs vinga, guardeu-us el dia 18, si no me'n veu, no me'n dic malament. La festa de la Pau serà el dia 12, dissabte, dia 12. Sí. Tot el dia, allà, a la plaça de la Pau. Sí, menjaré cap a les 10, quarts, 12, i mirar tot el dia. I una tercera notícia, doncs, que anima moltíssim, d'alguna manera, aquesta xarxa de solidaritat entre tots nosaltres i adaptar del nostre poble, és que està fent el nostre ajuntament actualment com està veient la crisi i com està intentant aquest pressupost que s'ha baixat. Els que han reduït, que han rebut els ajuntaments, han quedat més reduïts. Quines prioritats donen? Doncs, mira, tenim una prioritat, que és fer política socials i de reajustament i serveis. Això, el que preter una miqueta és, sobretot si que es farà algunes coses de tipus carrer, arreglar algunes coses que puguin fer falta. Però, bàsicament, les polítiques prioritàries seran per l'educació. I dins d'educació, doncs, fer un servei d'acompanyament a l'escoralitat, nous conceptes de beques per infants, que aquí hauríem d'anar pensant en aquest problema de les beques de menjador, que ja hem venut a parlar l'última vegada. Ja hem venut a parlar l'última vegada. I fa molts anys que hi parlem. Exacte. I que, d'alguna manera, el tema l'havien agafat, però amb les retallades han tornat a... La generalitat no acaba de fer arribar aquests diners a les entitats que ho estaven, d'alguna manera, administrant. Després, accions noves de suport a les famílies amb la infància de 0 o 6 anys, tot aquest aspecte el cuidarà. El tema d'educació ho té clar, és una prioritat. L'atenció social també és l'altra prioritat, donar més recursos a l'atenció domiciliària, augmentar els recursos per atendre emergències de les famílies, un nouament es parla de beques, i de l'existència. És a dir, són quatre temes que els donaran un bon... Sí, també es pensa formar un grup de voluntariat per acudir allà on les persones tinguin necessitats, que cadascú disposi d'una estoneta, no cal que t'hi diguis tot el dia, però si pots destinar un horari, doncs pots fer molta tants... I acompanyar o... Acompanyar, ben reforç per les criatures... No sé, realment, la idea que... O sigui, el properi març vindrà a la Gina Pòl i ens acabarà d'explicar la marxa, l'aire que es pot donar a aquesta iniciativa. A tota aquesta iniciativa, sí. Bueno, d'alguna manera, el tema de l'ocupació també se l'ha agafat com a prioritari, i si lligiu el bulletí del mes d'abril, maig, realment les primeres pàgines parlen d'un esforç de posar-se en contacte amb les empreses... Sí, sí, sí. Les empreses sembla que respondran a això. També una mica... També sembla que s'ha animat una mica, el Jesús, també, i era. Hi ha una part de l'empresariat que comença a voler tornar a aquella marxa que realment abans, afortunadament, havia estat, i no era precisament per la bombolla del totxo. No, no, és una crida que des de l'Ajuntament s'està fent, que sembla que hi ha resposta, també, quan a les empreses i entitats fortes i xins d'intentar també donar una... No, no, hi ha més amb l'ocupació de donar una... Petites empreses que poden començar per poc i continuar per molts, que hi ha dos o tres exemples, que ens va omplir una mica el cor d'esperança. Penso que tot ha d'anar per aquí. Sí, naturalment, entre tots, ho hem de fer tot. D'anar per aquí, no? Llavors, l'Ajuntament ja hem vist un aspecte de la prioritat en el seu pressupost a les coses socials, i el segon és el tema que estaves encentant, que és aquest Consell Municipal de Serveis Socials, més integrador amb entitats i amb empreses del sector. Això, el Jesús, agafat en una responsabilitat molt fort... Sí, és el vicepresident. Sí, el vicepresident. Si ens en vols fer 5 cèntims, Jesús. Bueno, de fet, nosaltres, el que és l'alcaldia, ja hem col·laborat amb alguna ocasió, amb algunes coses, no? Festa de la pau i altres... ...actes. I, en aquest cas, ens va demanar que, si podíem accedir a la visita a Presidència del Consell, aquest de solidaritat, nosaltres ens va semblar aquella bona oportunitat a la crisi actual, i el grup va decidir participar. Però no vam acceptar... Bueno, vosaltres ja participàveu. No hi ha en aquell nom, no, però l'anterior Consell... Sí, ja hi era, sí. Ja serà el tercer que jo he anat. Però ara, de fet, com que hi ha aquesta crisi, que és una crisi profunda, diguem-ne, en quanta que afecta, més o menys cala... Però sobretot la cosa de l'altor dels joves és el que ens preocupa molt. Això és molt preocupant, sí, sí. Llavors vam pensar que valia la pena posar en comú les nostres idees i les possibilitats que puguem tenir. Les perspectives, que el millor, el que no pensa una persona, la pensa un altre, i es pot, entre tots, portar-la a bon terme. Sí. No hi ha para aquesta idea de donar forma a través d'aquest Consell municipal de serveis socials, regroupa, uneix, a una sèrie d'entitats, que ja estan fent una funció, també, de voluntariat, de servei, no sé, es parla, per exemple, ara tinc la revista aquí davant, per exemple, hi ha l'Associació de la Gengaran, de Sant Just Desbert, ja es procéa, hi ha càrites, hi ha creu roja, hi ha just dona, l'Associació de Familiars de Salut Mental, hi ha justici, pau. Que sempre hi hagi alguna cosa que ens uneixi, que havíem anat... Catalunya sempre ha sigut molt associacionista. O sigui, que de les associacions ha sortit molt... No ara, ja, de moltíssims anys enrere. No s'arribava, de manera oficial, s'arribava a través de l'associacionisme, digues, en tot allò que es podia solucionar, que, diguéssim, la para oficial, o no feies men, no podia arribar. A mi m'agradava la veritat, quan avui repassava el bolletiquet, i l'interior, que és per retall-ho. Tinc costum de retallar i guardar. Crec que el nostre ajuntament està amb una bona línia, crec que les entitats del poble ens podem entendre molt bé, crec que les empreses del que estan en aquest espai de Sant Just han entès, realment, la problemàtica, i podem dialogar. Sobretot és un espai de diàleg que és molt important. Ui, ja. Fer-les, entenc la gent. No sé, una mica jo pensava... Si es va donar el do de la paraula i la mica d'intel·ligència que podem tenir, doncs fem-la servir amb ve de tota la societat. Sí, sí, sí. Doncs aquesta és la idea, una mica. Molt bé. De fet, la col·laboració amb les empreses és important, perquè els empreses que fins ara han subsistit aguantant, o les crisis invertint, i portant els treballadors cada més al sol de casa, perquè han pogut estar al peu del canó, són importants. No se'ls ha ben recordat els que han plegat perquè la crisi els ha tombat, sinó també els que estan aguantant, els que estan aguantant tot aquest embat. I, a més a més, cal tenir una mica més d'interès que no sigui pas el de beneficis, sinó que cal tenir un interès a servei al país. I aquestes empreses, jo diria, que fins ara estan al peu del canó, que no tenen... fan un servei al país, i ells ho saben, que fan un servei al país. Però la col·laboració, benvinguts, així. Molt bé. Doncs, Jesús, en samarit també tenim algun tema de l'aigua, no? Sí, avui tenim un tema de l'aigua, però ja veuràs, també de l'editorial del servei informatiu de Justícia i Palau de Barcelona, hi ha una notícia, una nota una mica d'autopia, diria. Autopia de veure què passa. L'autopia és a la llarga, molt a la llarga, acaben sent una realitat, que sempre dic que tu ets un utòpic, però mira, mica en mica. Sí, i tant. El 48, com es va formar les acions unides després de la Seguret Guerra Mundial, es va crear les acions unides i es va fer els drets a l'home. Sí. Ara estem en una altra època diferent, i precisament per això ens ha semblat interessant donar conèixer aquest petit comentari sobre la possibilitat de la necessitat de revisar l'estatut de les acions unides i transformar-la a la realitat d'avui en dia en un món globalitzat, en un món que sortia d'una guerra mundial tribent. Cada escut tenia els seus interessos, els que havien vençut, els que estaven vençuts, i esclar, era més difícil. Ara, en un món globalitzat, sembla ser que comença a ser interessant parlar d'un govern d'escala mundial. Mira, si vols començar aquí? Sí. O sigui, avançar cap a una autoritat mundial. Una de les lliçons que hauríem d'aprendre a la greu crisi econòmica i financera que patim és entendre bé la cada cop més urgent necessitat d'avançar cap a una autoritat mundial de caràcter superior als estats, la qual, de forma subsidiària i concertada amb els governs estatals, exercia-s'hi els poders necessaris per afrontar els grans reptes d'un món cada cop més globalitzat. Es tracta d'una fita difícil i de llarg termini, però no impossible. A seguir, sisplau, dolors. Aquí. Un dels àmbits importants d'actuació d'aquesta autoritat mundial hauria de ser el govern de les finances globals. El mal funcionament del qual és un dels responsables de la crisi. Les finances mundials, afavorides per la manca de regles i controls, animades per actituds aguistes i potenciades per les noves tecnologies, s'han desconnectat de l'economia real, a la qual haurien de servir i han de crear una excessiva expansió del crèdit generadora de bombolles especulatives que han causat greus mal a l'economia mundial. Això és veritat, eh?Molt tant. Per això cal introduir mecanismes de govern mundial de les finances davant el fracàs de l'existent, com ara un veritable avant mundial de control i els fluxos monetaris, establir noves regles i controls sobre l'actuació de totes les institucions financeres i que limitin les operacions purament especulatives, així com crear impostos internacionals que recaptin fons per ajudar els països més pobres i els prejudicats per la crisi. La societat civil organitzada hem de fer pressió sobre els governs en aquesta direcció. Sí, de fet, és això. Estopant la mateixa Petra, l'acostia de l'especulació financera. Aquesta és una de les coses que ha portat la crisi. Un dels temes que vas proposar amb aquella reunió va ser, precisament, aquests bancs realment legals, onrats, que podien oferir uns crèdits a baix interès, molt petit interès, que realment la gent els pogués pagar i que poguéssim, aquestes iniciatives que estan completament ofegades, poguéssim portar també el seu granet de sorra. I amb això també vindran el Gengran, el dimarç que ve, dos quarts de set de la tarda, allà a la Gengran, el milenari, parlarà el senyor Alcalde amb un membre d'Aducae, que és d'una associació que protegeix o que assessora sobre finances, crèdits, préstecs i tota una sèrie de coses. I, clar, la gent està convidada, perquè últimament les entitats financeres han fet un estarrabassada amb la pobra Gengran, que no sap d'aquestes coses, els han ofert uns productes que realment és una vergonya i que aquestes pobres persones no poden disposar d'elles quan el milió necessiten diners per la seva família, per aquell fill que s'ha quedat sense treball. I resulta que són uns... Bueno, jo sé un cas de molt, però d'uns amics, molt amics neus, el seu pare en 98 anys, un senyor que sempre tenia els seus estalvis, el servei claríssim, va morir en 103 anys, i li ofereixen un producte, sí, sí, amb un interès bastant agradable. L'home diu, oh, això està bé. Però resulta que no el podia treure en 10 anys, un home de 98 anys, que no... Això és enganyar el client. I, clar, l'Aducae explicarà totes aquests temes sobre la convocatòria en posat, temes enganyosos. Són productes tòxics. Sí, sí, el que diuen les accions preferents. Sí, sí, sí. O sigui, que accions preferents, és robatòria amarmada. I és clar, la gent l'interessa molt, està assabentada, perquè la pobra gent gran, doncs, realment, s'opena que vagi algun familiar amb ella, a vegades, i amb persones que viuen sols. Sí, sí, sí, sí. En aquest cas, l'Ètica ha fallat totalment. Això era banca ètica, el que vas dir, el que vas esposar. Aquí ha començat a funcionar, ja porta un parell de 3 anys, la Trio de l'Espany, que és un banc ètic, en aquest sentit que dona crèdits a les petites empreses, a les petites accions socials, a les cooperatives, a la gent individual, als botigués, que tenen algun projecte i decideixen financiar-lo. Ells estudien des del punt de vista, no de la banca, de treure de diners al màxim, sinó del punt de vista social. I el Río de l'Espany ha tingut molt d'èxit, perquè últimament han crescut moltíssim. Si el jovent el busca aquest tipus de banc. Naturalment, si el jovent, pobres, si va amb un banc important, i el primer que li demanen, és unes garanties extraordinàries, una criatura amb 27 anys, que encara no ha treballat, o sigui, ha treballat a fer aquelles jornades tan justes. Ara hi ha menys de millorista. O sigui, quin reculsament té? Nosaltres a la nostra edat, quan nosaltres es ven casant, teníem un treball, teníem una fixesa de feina, i més o menys podies respondre. Però ara, aquestes criatures, de què? Clar, aquests bancs, aquesta banca ètica, en aquest cas, els pot anar força bé? Sí, aquí tenim dos bancs establerts, el Trio dos bancs i la banca ètica, també, i el Fiatri, que el Fiatri és una banca ètica italiana, fins a cada Barcelona, també, i que també funciona. I jo penso que aquest tipus de banc, que en el futur, es creixirà molt. I a mi de que la gent anem sent conscients de la necessitat de treballar amb gent que no financiï les armes, per exemple, al començ. A les armes, com fa la majoria de bancs, per entendre el Banc Biscari, el Bilbao, i la Caixa, fins i tot. Ah, clar, són productes que donen uns beneficis extraordinaris. Per això posen els diners a un pla tan llarg. Els agafen seus, els fan treballar la seva manera, i no saps ben bé on t'ha anat a parar. No, esclar que no. Avui no parlarem de l'aigua. No, només en deixeu un minut, potser sí. Un minut molt justet. Bueno, al pròxim dia parlarem de la... Sí, parlarem de dedicar-hi més temps, ja ens hem enredat amb la banca ètica, i al pròxim dia podem dedicar-hi més temps. Tenim una presa de Colòmbia, que es diu Dovabura, el lloc, que trobarem un poble que està lluitant i lluitat molt per a les seves terres. Ja els hi han fet una presa molt gran, ara en volen fer una altra, i el poble està disposat a morir per defensar les seves terres. Va, fem molt ben fet. Hem arribat als moments finals de veus de la parròquia, avui, en les veus de la Dolors Cardona i del Gessus Castro. Ha controlat el so i les músiques a Mar Pérez Arnau. Us esperem en aquesta sintonia ràdio d'Esvern el proper dimecres a dos quarts d'avui del vespre. I recordeu que al proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins a les hores, a tothom. Adeu, si ja.