Veus Parròquia del 6/11/2013

I en aquest moment els meus forts no hi haurà mai els d'anars. Però m'esturro seré i una cosa m'estitre de la gavaca. I tant és la seva vida, la vida màgica i una de grots encellats. Però no hi ha tant temps per perdre i no no l'hora només queda la vida. El boomerang s'engallava en dues branques i no tornava mai. Però el boomerang reclamava apareixent un trufe sinal. I Vanessa, si sense això, un abraçada molt gran. Bona tarda, amics oïdors de ràdio d'Esber. En tots vostès veus de la parròquia. Avui, com el cop que demés, tenim el nostre programa, que és paraula viscuda, i el compartim la Montserrat Giró. Bona tarda Montserrat. Hola, bona tarda a tothom. I sobretot tenim una persona amiga, que quan vostès sentin la seva veu, sabran qui és, una persona molt maca, que ens ha vingut a dir i a parlar d'un llibre, i perquè aquest llibre l'ha convogut o ha descobert moltes coses, que ella mateix ens ho explicarà. És la Carmen Amador. Bona tarda, Carme. Hola, bona tarda a tothom. És un plaer per nosaltres tenir-te aquí. I a més a més el llibre que has llegit, un llibre que hi ha d'entrada al CDM, que és una mica dur, és molt bonic de llegir, però és una mica dur perquè el tema és dents, trist, però que potser ens ensenya moltes coses, i aquestes coses la Carme dirà el per què les agafades. Però primer, la Montser, encara que ja la coneixen, ens dirà 3 o 4 paraules de la Carme. Bé, o sigui, la seva veu és tan coneguda per vosaltres, perquè participa en el programa d'aquesta ràdio Just a la Fusta, de Carme Amador Morena. Morena, perdona. Ai, Morena. Aquí, que sí, que se'm va xacar en els fantasmes, i em va xacar. Morena. Ella fa 20 anys que viu a Sant Just, però és Sant Just Tenca com la primera, o sigui, té els fills que participen en moltes coses, i els nets són nascuts a Sant Just, i d'això se'n sent tan satisfeta, com us he dit abans, participa en la ràdio Desvern, també el teu bé Desplugues, periodicament, cada setmana. Sí, cada setmana. Cada setmana. Estima de Maria Barranco, que és la meva jefa. Sí, senyor. El sent de Coderagui. Bueno, seria una d'aquestes famílies que els seus fills i els seus nets participen, però no només participen, sinó que treballen molt i molt en la via catalana. És una dona que fa país. En lletres, en lletres mayúsculars. Jo procuro, el que passa és que no em puc implicar, com s'empliquen ells, per la qüestió d'edat. Però poden comptar amb mi. Gràcies per m'he invitat avui aquí, al vostre programa, que sé que teniu molts ullents. Gràcies. Molt amable, eh? No, no. A vegades es pensen que aquí s'enjuus la gent. Escolta, ràdio s'enjuusica. Molt, molt. Moltes persones s'escolten. I cada vegada més. A més a més tenim un senyor que tria els discos i que també té una col·lecció d'un fondre musical que és estupendo. A mi m'agrada molt la música que tenen en aquesta Santa Casa. En el seu grup d'aquí de ràdio d'Esvern, una cosa destacar del grup són tres homes, oi? Sí, tres homes i la karma. Pobres ho tenen molt malgrat, eh? Perquè ja els hi dà una càrrega. Perquè aquí jo, saps? Bueno, el som... Si m'ho permeteu, que és el Josep Coderc, que és un veí també nostre d'aquí s'enjuus, que fa ja uns quants anys que viu aquí, un gran abogat, tenim el Vicent Riera, que el coneixeu de tots, tenim el Jalma Maritela Palmyra, que va al paquet de tots junts. I cada dia, un sol dematí, fem un programa a aquesta casa. I hi havíem el que volem. És la llibertat, això és pel maco, aquí a la ràdio. Sí, hi ha vegades que a mi passa quatre pobles que em diuen la gent jove i mai em van dir res. No he vingut a la policia, oi? Ningú s'ha caixat, ni el senyor Calde tampoc. No, el senyor Calde dintre de tot és un bon element. Sí, sí. Però això és el que val més de tot, que tenir la llibertat de poder expressar, la llibertat d'expressió, en definitiva. Bueno, el se n'anem i el temps s'hi sort. Perdoneu, perquè el que hem de parlar és del llibre. No en sí del llibre, sinó el que aquell llibre li ha provocat, li ha fet sentir, la trasbalçat, com a tots el que llegeixin aquell llibre. El llibre no s'hi hauria dit abans, es diu, Com ets en el cielo, i és d'un escritor afgano, que se'n diu, i per què dir calet? Perquè una amiga meva em va dir, que amb ara, la K-H, d'aquí diu calet, sempre té aquests so de calet. I m'han fet molta gràcia aquest calet. Ja sabeu que a mi m'agraden molt les paraules. Com ets en el cielo, el que l'hagi llegit aquell llibre, haurà quedat impressionat, haurà és una emprente que segurament ha tingut. Però ara la Carmen ens dirà exactament per què li ha agradat aquell llibre. Carmen, és el teu tor. Bueno, aquí en llibre, com pots veure la Lina, m'he llegit més d'una vegada. Per poder entrar bé, perquè és molt dents. És petit, no és un toxo. 300 i pico de pagina. Sí, però està molt bé. No, i estàs fàcil de llegir, però... Profunt. I llavors, m'he llegit un parell de vegades, com també tinc la pel·lícula Casa, s'ha de dir, i que l'altre dia, per poder refrescar-ho bé, me la vaig tornar a veure i és... Per plorar. I si veus la pel·lícula, no llegis el llibre. Perquè en la pel·lícula sempre es poden esplallar molt més que amb un llibre, però és que no... No varia massa, eh? Llavors jo, aquell llibre, el que em va... m'enganxar molt, va ser que es tratta de moral, d'èctica, d'amor, de fidelitat, de miste, sobretot la mistat, i repeteixo-hi la fidelitat. Sí. En aquesta amistat, en aquesta amistat, perquè la relació dels... No voldria xafar-us a llibre, ni molt menys, però ho recomano, que si teniu ocasió a la biblioteca o que us el compreu, que tampoc és un llibre dels cars, no sé si m'ha costat 15 euros, no me'n recordo, no sé. Però vull dir que ho recomano, perquè hi teniu que entrar en aquesta fase d'aquestes coses que us he dit. La fidelitat, la honradès, que no ho he dit, és el principis de les persones que també se'ls trapitzen una miqueta, perquè és una família que vul, tota la problemàtica de la relació, de la relació que tenen, les carencies, que tens que posar-te en un pla una miqueta fora del test, perquè nosaltres no funcionem d'aquesta manera. Jo respecto tot, jo respecto absolutament tot. I llavors aquí podem començar el tema per introduir la novel·la. És un benestant de cabull, que té el seu fill, la dona es va morir, i té un servidor, un criat, que ha creat un nen. I aquest nen és... fan parella, són íntims, amb el fill del senyor Rick, diguéssim, no? Perdona que t'interrompeixi un moment perquè quedi la cosa ben clara, doncs un és pastun, que serien els més podrosos, i el criat és un hasara. I aquest hasara seria... És per no entrar malament. Ja està. Això ho podem dir-ho tranquil·lament. I aquests dos nens van pujant. Són nens, no? Sí, com a la Índia... A la Índia neixes amb una casta i tota la vida hi ha aquella casta que no pots pujar, però això és igual. I llavors la gran amistat d'aquests dos nens, que juguen, que ho fan tot junts, que s'obten des d'entrada el babà, que li diuen el babà. El parc pastú, el Rick. El Rick té un respecte pel nen pobre, diguéssim, no? Jo veus que el trata bé. I en un moment... I els nens són... El nen pobre pensa que pel Rick, és que allà a Pakistan estem parlant de l'any 62, aquesta història, ni televisió, ni mòbil, ni això, perquè ara avui vas a aquests països i es moren de gana, però tenen unes centenes sobre casa per fer-se un mirar. Però llavors el seu joc preferit són els Estelts. Els Estelts. Hi fan competicions, i amb una cosa és brutal. Llavors, ells dos van a jugar a l'Estelts, i el petit, això resumint, quan se li escapa, que ell li diu que és la buscar, abans que els nanos aquells... Abans que els nanos aquells agafin, que ell fan de tot pare, i llavors li diu, jo per tu faria tot. L'amistat, el sumo de l'amistat. Llavors aquests nens, hi ha uns nanos del barri contrari, rics, que llavors s'insulten al nen aquest, perquè serveixen l'esclau. Llavors tu ets un desgraciat, perquè tu sempre no hi seràs mai re. Estic inventant la dialètica. I per tu farem un cas, perquè tu ets un desgraciat, perquè tu sempre no hi seràs mai re. Estic inventant-me la dialètica. I per tu farem un cas, i ell per defensar en l'altre, que és el fill de l'Eric, l'agafen, aquestes pandes... Mals factors, però no bé més val que així. Ara us explicaria tota la novedad. Perquè tot es renueix, al final es troba tot. Llavors, l'alf motiu d'aquest llibre és la fidelitat que té el nen pobra, per dir-ho d'alguna manera, el que és de baixa de la categoria... El nen pobra, perdó, que així potser podem dir-ho, es diu Hassan. I el nen de la Casa Panestana es diu Amir. Amir, sí. I el Hassan sempre té una fidelitat tan gran a l'Amir, que... no solsament, sí. I a l'Amir li té un Amir l'Hitacellus. I aquí, aquí seria un de les coses que trobem. L'Hitacellus, perquè veu la devoció que el seu pare també té pel Hassan. Perquè és l'Anu, sí. El respecte. L'Anu té com una espècie de cel, no? Sí. Llavors, hi ha... passa una cosa que el Amir... No salva el Hassan. No salva el Hassan. El fa culpable d'una cosa que el nen no ha fet. Ah, bueno, això de fet, sí. Sí, clar. Llavors, el nen, el Hassan, se'n va amb el seu pare, que el seu pare diu que no pot viure al... al servant, no pot viure en una casa aquí. Llavors, tenen un problema entre els enemics, tenen que marxar, tenen que se'n van a Amèrica. Ara ja estic a mitja novena. Entre això, ja en el pobre nano, ja l'enviulat, i ell motis. Ni res. La pel·lícula ho veus, però que no pot ni caminar de les trosses que li fan. Acaba aquí el tema, i el Hassan se'n va amb el seu pare, se'n van... amb el que tenen, i llavors venen la revolució, i ells tenen que marxar, se'n van a fer un periplo, i se'n van a Amèrica. A Amèrica, ell comença vanent xurros, el pare, després... Després fan... compren coses i... Però ja està integrat a Amèrica. I llavors, el noi, el nen, que ha viscut sempre amb aquesta cosa, i d'aquells, va mentir per un nano, perquè això ho té dintre, i llavors es casa amb una noia amèrica, amb una noia també de la seva... Avocana però, i llavors un dia estan ja la família, s'ha casat, però és de les trifulques, de les religions, del pare, i tal, que això m'ho solto, rep una trucada, i el pare, el que tenien ells, que era el que li deia que escrivís... Aquest nen, sí, me'n permets, Carme... Sí, no, no, no. L'Amir resulta que el pare li té... com, no, menys preu, però avui dia no li fa tant de cas, com el que s'han, perquè l'altre, com si diguéssim, és el valent i tot. I l'Amir és molt poeta, és molt descriure. Per ell és importantíssim, i el que li agrada és escriure coses. I descobreix que l'altre li diu és meravellós, perquè s'inventa històries i l'explica l'altre. I aquí ell sempre se li ha quedat, però com a l'hora de la veritat, el Hassan, sí, que havia lluitat, i molt, que a l'altre li diu ja te trobaré i tu faré, que després li paguen, i ell, a l'hora de la veritat, no salva amb el Hassan en el moment en què el veu, que l'estan allà, bueno, m'utilitzant, per no dir-ho que li estan fent, doncs, a les hores, ell sempre, sempre, amb aquest dolor tan gran que havia estat un covard, i que no havia donat vers a l'amic, i allò. I tant és així, que no vol saber res. No vol saber res quan un, per exemple, n'hi ha alguna cosa que un s'aculpa, si mateix, a vegades, lo important és que no vol saber res, perquè si no saps el que és, doncs, a les hores, no estàs avergonyit. Està avergonyit, però està avergonyit del mateix. I tu veus aquesta injustícia i potser el que t'ha donat al llibre és la injustícia. Però a mi el que m'agrada és que el pare no és per religiós, aquí es parla bastant de la religió del pare i de la religió, però en canvi li diu al fill sempre que no tenen que escoltar els que els fan estudiar al sur, perquè se'l prenguin de memòria, perquè vagin recitant i tot això, que això no té res que veure, que la religió de veritat l'únic que hi ha és robar. I diu, perquè el que mata amb una altra persona li roba el pare, li roba la mare, li roba l'amig, el que va matar el meu avi, em van treure de allò. Això li diu el pare? El papa li diu amb el nen amic. Quan sap que ha passat algo, perquè el pare sap que ha passat algo. El principi de tot el pare, que el robatori és el robo, és el pecat més gran. Hi ha una paraula molt bonica, que diu, quan dormies li roba a algú el derecho a la veritat. Aquesta és la idea que el fill té del pare, a part de totes les coses. El pare es posa molt malalt i per primera vegada ell demana i es posa genullat, demanant perquè el salven i bla, bla, bla. Però l'amig del pare no el servei, sinó l'amig del pare, que és com un preceptor per ell, el quadari i tot per a ell escrigui. Aquest és el que estava dient la Carmen, que li diu, vina, que necessito que vinguis. I aquí comença l'altra part de la novel·la. I aleshores quan arriben allà, aquest amic també està molt, molt, molt malalt. Però vull que facis una cosa per mi. I aleshores li diu, bueno, el primer que hem de fer és que tu et curis d'aquest càncer que tens. I diu, no, això és la voluntat de Déu. I a l'altre diu, deixa d'estar de la voluntat de Déu. Diu, les coses es fan, i el que no es fa, no es fa. Vull dir que, com si diguéssim, que Déu no té res que veure en aquell. Diu, no, ho tindries que fer-ho. I aleshores li diu on t'està, que aquell xicota, el seu amic, el Hassan, ha pres a escriure, es pensa a llegir, que està vivint i bla, bla, bla. I té un fill. Diu, tu tens que encarregar-te tots aquests. Però, l'Ina, és qual li diu que el Hassan és el germà seu? Sí, això és el que li diu. I aleshores ell, al món, li cau a sobre. Li cau a sobre? Perquè ell ve d'una societat, perquè ell ja està instal·lat a Amèrica, i ja està superprotegit. I és qual li diu, tens que salvar-lo, perquè el Hassan ha mort. Sí, en realitat és el teu germà. I és quan ell el diu això. I és quan ell fa aquest comentari, diu que el meu pare, diu resulta que el meu pare, que era tan honest, que ah, i hi ha una altra cosa, que també és bonica, que també és un valor que el meu pare diu. Diu, potser t'un pare, perquè tothom el pare el respecta moltíssim, perquè és un home que ha creat un orfanat, quan encara no havien passat res, que ell tenia diners, si tenien que fer el sacrifici del bé, doncs el feia, però ell no menjava, li donava els pobres, si ho necessitava diners per una cosa, el s'hi donava. I llavors diu, potser, potser t'un pare, aquell sentiment de culpa que havia tingut, havia tingut relacions amb la dona del criat, que era com un germà també per ell, i és l'honor d'aquella persona que li havia après. Diu, potser, totes aquestes coses que feia, era per redimir-se. I diu, és com tu, aquest sentit de vergonya que tens, i aquesta cosa que tens, perquè que també sap d'acabar l'assunt. Diu, aquest sentiment de culpa, diu, potser, t'han bundat. Te'n recordes que ho diu també, és a dir, que a vegades, doncs, i al final, bueno, i al final, perquè ell també viu amb un sentiment de culpa. Tota la vida, tota la vida viscut amb un sentiment de culpa, i aquell... Perquè mai va traicionant a l'altre. Potser el resumo una miqueta de... torno a dir, de la ètica personal, de la moral de cadascú, perquè ells viuen a la misèria més absoluta, quan ell li envia la carta que està sentada a la final, a la terraça, que li diu, ara que li envia la foto d'ell amb el sentiment, i li diu, ara puc escriure, i ojalà poguessis rebre... De rebre aquesta. No, hasta el final li és fidel, fidel, fidel. Hasta el final, al Hassan, que són aquells nens petits que havien pujat, amics i tot això, fins al final de tot, és una fidelitat absoluta, és fidel sempre. Per part del Hassara. El Hassan, aquest, que és el servent. O sigui, que aquí no és elcement per la llibre, i per això jo crec que tu està bastant entusiasmada, de l'amistat sinó de la fidelitat, i del sentit aquest de acceptar i la culpabilitat de les persones. La culpabilitat, sí. I ell se l'emporta a Amèrica, i veus, a l'anúlico es t'entra, no pensi. O molt, al final. Sí, al final acaba amb un somriure. Sí, al final, que se'n van a el centre del parc, i llavors, quan se'l invala, que és l'únic moment que el nano fa una sorpresa, perquè és un nano que ve d'una experiència, i ell diu que va dir su pare, per tu faria tot. Si el transcurre de llibre et dona conèixer una mica la forma de viure dels esganesos. Sí, molt. Perquè, clar, o sigui, tenim una imatge i tenim uns perjudicis. Perjudicis, sí. I llavors, una miqueta, amb la forma d'actuar del pare, diguéssim, de l'amir. No, el pare és el babà. El babà. És una persona que, dintre de la situació del país i dels pensaments d'allà, és una persona dintre de la seva categoria. És una persona noble, diguéssim, de forma d'actuar en oblesa. En oblesa. I no té aquestes... Perjudicis. No diria perjudicis. No té aquestes fenatismes. Sí, però quan ell... Sí, però quan ell, perdona, ha fet una cosa amb el feta i no l'ha reconeguda. Se la guarda per ell. Sí. Se la guarda... Sí. Se la guarda per ell, però actua d'una manera, o sigui, buscant, o sigui, fa accions, diguéssim, bones podríem dir. Bueno, però és que el pare també és radical, perquè quan està a l'America... Sí. Mira-se la noia, quan es coneixen, enllà del mercat, aquell altre. No, ell té unes idees molt concebudes de tradició, de la família, de lo que són, de la manera. Però tu al llarg de la novel·la vas veient, jo, per exemple, us dic de veritat, al llarg de la novel·la dic, que per nosaltres és un món molt desconegut. Sí, sí. Perquè abans de que entressin els russos, a Afganistan, que els fastidien molt, i a Espanya ells tenen que fugir. Que tenen que fugir quan entren els russos. Però no solsament entren els russos, després resulta que entren els talibans, i si un ser en d'una manera, aquests altres són tants sumaments radicals, que, a més a més, veus lapidacions... Això pot ser ara mil sols esplàndits. No, això mateix. És a dir, que és una cosa que dius, com és possible que tinguin aquesta mentalitat. Però també com és possible, el bé que vivien, perquè dintre de tots, ells tenien les seves normes i les seves coses i tot el que sigui. Però aquesta gent està molt, molt machacada per tots. Sí, sí, sí. I tant és així que jo vaig anar a comprar, amb un dels paquistanins, que ara tenim aquí a la vora. Digo, bueno, dir-ho a ustedes, dir-ho clar, és que Paquistan està molt lejos per a nosaltres, si no sabem ho sabeu, o Paquistan. Bueno, ells van després a Paquistan, a veure si hi ha els arrecs o els assumits. Però, bueno, això és igual, no entra dintre de la novel·la. El que entra dintre de la novel·la, per mi, és el desponeixement, a vegades, que tenim de la mentalitat religiosa, perquè aquí som molt neus, la mentalitat religiosa dels altres pobles, com la Focan i, a més a vegades, són purts, amb els seus creences, són purts. Però aquí també veus, el que veiem amb la Carmen, no és clar el pare, que tota la vida per ell, com si diguéssim, precepte de fet, és que el pecat més gros és robat, ha robat la veritat, ha robat la veritat, ha dit una mentida, ha robat l'honor al amic que tenien, que també quan eren petits, ha robat el seu fill de dir-li que té un germà, ha robat el jacan, que també tenia un altre germà. Per què? Perquè és clar, a l'altre, encara a l'escusa, el preceptor, l'amic del pare, diu que li hagués tret l'honor el seu criat. Potser per això no vol fer-ho. Però potser anem pensant en tot això i potser es comportava també, també. Com si m'ho fessin restituir la seva mentida, disculpar-se, redimir-se, sent bo pels altres. Sí, és una manera d'actuar, que també la trobem. El tema de les relacions, mira, el tema de les relacions, perquè no... És igual, però vull dir que tu has agafat per humana del tema, no? Sí, però sí que podem entrar només una miqueta, perquè quan ell parla de la voluntat de Déu... Sí, sí, és odio. Perquè li dic com vulguem dir, jo ara ja estic molt malament, és voluntat de Déu, no cal que t'amoguis més. Llavors sí que, transpassant, si ells, com islamistes, tenen aquesta forma de pensar, sí, que la nostra religió tenim també de vegades, perquè ens ve de l'antic, que les coses són voluntat de Déu. I, si ens mirem, per exemple, el pare nostre, o qualsevol altre, però el pare nostre és el lloc, potser, que queda més explícit, i anem una miqueta a fons. O sigui, la voluntat de Déu no és que les coses ens passen perquè és voluntat de Déu, sinó que la voluntat de Déu és que visquem d'acord amb l'Avangeli, que el cel i la terra diu. Aquesta seria una gran... et porta a profunditzar també amb aquesta aspecte. O sigui, que nosaltres, o sigui, hem transpassat, diguéssim, aquest, de dir, això em passa perquè és la voluntat de Déu, o haig de... malaltia, o el que sigui, sinó que la voluntat de Déu és que visquem, que estimin els altres en definitiva, no? Diguem que... I això, doncs, si fos així, que visquéssim d'aquesta manera, segurament els extrems... Sí, si fos així, tu has dit... Si fos així, que visquéssim d'aquesta manera... Perquè cadascú tanquem la porta quan volem... Aquests extremismes, doncs no... No hi seria, no? Aquí en una de les pàgines diu això, diu, a vegades penso que tot el que he fet, d'art de comer a los pobres de la calle, de ir a los fanatos, de dejar dinero a los amigos necesitados, era su forma de redimirse. Y en eso, creo, consiste la auténtica redención. Amir, Amir és el noi. En el sentimiento de culpa que desembocan bondad, sé que al final Déu perdonará tu Padre, a mí y a ti también. Y espero que puedas hacerte tú lo mismo, perdonar a tu Padre, perdonarme a mí, perdonarte a ti mismo. Perquè ell mai a la vida es perdona, bueno, mai sí, després es perdona amb aquest nano que vol recuperar, però sempre li queda aquell sentiment de culpa. És la sentiment de culpa, vull dir. Ara diem una cosa que va ser que per treure una mica el dramatisme de l'acció, és que em va fer molta gràcia, perquè el tiet, el que és el tiet de veritat, sempre li posen la pell d'hivor davant, l'adjectiu com si diguéssim davant, o el nom de caca. O sigui, que me'n recordo del futbol, que jo soc molt futbolera, i dic caca, que vol dir tiet. Vull dir que quan veiem caca, és només que és això. Ja tot és caca tal, caca de Déu. El llibre, el recomanes, no? El recomano, i sí, de veritat. Carme, el llegiro, t'ha fet amb tu pensar alguna cosa en relació la teva vida, la forma de viure, t'ha fet arribar fins al fons, una mica de vi. Tant com això, perquè a millor, nosaltres mateixos, tampoc ens sentim culpables de masses coses, que a millor també l'hem basada en moltes vegades, però sempre tenim l'escusa del que ho has fet, ho has fet perquè ara dintre del teu sentiment, a mi també saps que alguna vegada has ficat això, és que és molt sujectiu el tema de la culpabilitat de cadascú. En solitari potser sí que podem dir estres, aquí m'hi he passat, però tampoc ho reconeixeré fàcilment. Tantaré, potser, corregir el tema si li basada en algun tema i puc reconduir-ho, sóc capaç de demanar disculpes, perquè la gent ens costa molt demanar perdó, i tant. Ens costa moltíssim. Discolta'm, perdona, però la vaig basar. I llavors, jo crec que quan tenim aquest poder de reconeixer quan hem fet alguna cosa sense matar ningú, ni molt menys, i no dir la veritat de tot, o perjudicar-me una persona amb un comentari de demanar perdó, no és fàcil, però hauríem de... Això és un mensatge que em viu a tothom que ens escolti. Esclar que és potser el que li falta per mi. El Carlos, que ja sabeu que aquí tenim el temps més que senyalat i ballado, ara diu que ens tenia que visar abans, no ens ha visat perquè s'ha despistat, i només que queden dos minuts. Si queden dos minuts, els volem llegir el... l'Avangeli que correspon aquest diumenge que ve, doncs és aquell en què li fan la pregunta de tentació amb el Jesús, que li diuen que si una dona escassa en varios, perquè el fill, l'altre, l'altre, l'altre, que el dia que resuciti, perquè parla de la resucjecció, amb qui serà l'esposa. Jo sóc cridiu, després de Can Mores, doncs tots som germans, i aquí no hi ha esposes, ni maridos, ni hijos, ni nadie, tots som amics, com si diguéssim. Ho dic per resumir-ho. Perquè ja veig que està tocat la sintonia de la Déu. La Déu és el que li diem a tots vostès, perquè ja no podem més, durem moltes gràcies a la Carme, a la Montse, i si volen escoltar això, i es pot, el dissabte, a dos quarts d'11. No, sí, dos quarts d'11, no? Molt bé, amics, fins el mes que ve. Gràcies. Bona nit, Carme, que adeu-siau. Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català, o millora'l. Des del nivell inicial, fins al nivell D. A classe, o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en la relació social. Informa-te en el web cpnl.cat. Per seguida esplorirem. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Per seguida, actualitat del baix i obregat informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i obregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomarcal.com