Veus Parròquia del 13/11/2013

A drop and drink, a chosen one, a solar and drone, a world on scene, a city wall and a trampoline, whoever I don't mind, if you don't mind, cause I don't shine, if you don't shine, before you jump, tell me what you find, when you lead my life. Slippin' in your faith until I fall, you never return that call, one minute open the door, don't let it sting, I wanna breathe that fire again, but you say I don't mind, if you don't mind, cause I don't shine, if you don't shine, put your back on me, put your back on me, put your back on me. The stars are blazin' like gravel diamonds cut out of the sun, can you read my mind? Aaaaah... Bé, de la parròquia. Aquesta és l'audició de la parròquia dels Sants Just i Pastor a la sintonia de Radio Desvern en el 98.0 de la Freqüència Modulada. Us oferim espai sobre temes de caire religiós, humà i social, dintre d'aquest programa, que és amb vosaltres els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i, en segona audició, els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Avui podeu escoltar notícies d'església i finestra de Justícia i Pau. Iniciem l'audició d'avui amb la lectura de l'Avengelli del proper diumenge. En aquell temps, alguns parlaven del temple fent notar les seves pedres magnífiques i les sofrenes que el decoraven. Llavors li preguntaren, mestra, quan serà tot això? I quin senyal anunciarà que està a punt de succeir? Jesús respondia, estigueu alerta. No us deixeu enganyar perquè vindran molts que s'apropiaran del meu nom. Diran, soc jo. I també, ja arriba el moment. Deixeu-los estar. No hi aneu amb ells. I quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us alarmeu. Això ha de succeir primer, però la fi no vindrà de seguida. Notícies desglésia Reunions a la paròquia. Avui dintre d'una estona, a dos quarts de nou de la nit, pares del primer curs de Catequesi. A les 21 a 15, grup de Justícia i Pau. Demà dijous, 14, a dos quarts de nou pares del segon curs de Catequesi. I el divendres, dia 15, a les 21 hores, 9 de la nit, Consell Pastoral. Jornades de formació i animació pastoral. Fins demà, dia 14 de novembre. De dos quarts de 10, a les 11 de la nit, a la casa de l'església a Sanfaliu. Missa familiar. El proper dissabte, a les 20 hores, 8 de la nit, celebrarem la missa familiar. Aquestes són les sentides paraules de la Romeria la missa conventual de Montserrat. Som un grup de Romeus de la paròquia dels Sants Justi Pastor de Sant Just Desvern. Volem manifestar el goig que sentim de pujar un any més a visitar la nostra patrona, tant de Catalunya, com de la nostra diòcesi de Sanfaliu de Llobregat, i pregar-li units per la seva intercessió al pare del Ser. Coincidim amb la festa de la mare de Déu de Montserrat de 2014. Seran que han unitzat els dos papes a la segona meitat del segle XX. La data coincideix amb el segon diumenge de Pasqua, festa de la divina misericòrdia instituïda per Joan Pau II, que va publicar un encíclic sobre aquest tema, Dives in misericòrdia. Una raó pràctica per escollir el temps primaveral ha estat la de facilitar el palagrinatge a Roma dels polonessos. El 5 de juliol passat francès va signar els decrets correspondents per procedir a la canonització de tots dos, de Joan XXIII i Joan Pau II, sants el 27 d'abril. Presència vocacional a l'Arxiprestat del Garraf. Demà dijous, dia 14 de novembre, a les 18.30 hores, i hem marcat en el mes de la cadena de Pregària per les vocacions, la delegació de pastoral vocacional convoca una trobada a la parròquia de Sant Joan Baptista, de Vilanova i les Joltru, amb els catequistes de l'Arxiprestat. Serà l'ocasió de fer junts un treball al voltant de la cultura vocacional, que després podran traslladar els nens de les catequesis. Repren l'Itinerari de Renovació Cristiana, el propè dissabte 16 de novembre, a les 10 hores, a l'auditori de la Casa de l'Església. En aquesta reunió, preparant la segona etapa de l'Itinerari, es conèixeran els materials del Pla de Formació i es realitzarà una explicació i una pràctica de com funcionar en aquesta nova fase. Són convocats els membres dels equips de cada arxiprestat i els mossents que acompanyen els grups com a conciliaris. Fins aquí, Notícies d'Església. Amb aquesta sintonia, obrim la finestra de Justícia i Paco. Bona nit, Jesús. Avui no tenim la dolors. La dolors està molt alta, malauradament, i no podrà venir. No ha pogut venir. Li farem una abraçada així, en plan virtual, i que es posi aviat ben bona. Jo crec que sí, que es posi bona via. Sí, i tant que sí. Bé, doncs sabíem aquests temes que tenim a sobre la taula. Nosaltres avui tenim dos temes. El primer, fa referència al treball al llarg del temps, que ve a vencetar el més anterior, parlant del treball des del principi del paleolític, la etapa del paleolític, la tècnica de l'apell. Vam explicar una miqueta com vivia la gent en aquella època, com se'l inventaven, quins temps de lleure tenien, quanta gent hi vivia en aquella època, i avui parlarem, amb una segona part, de les societats basades en el descobriment de l'agricultura, que va ser quan van començar a veure que els llebors podrien uns frits que es podien plantar, recollir a les èpoques que tocava, i amb això es podien alimentar. Això va donar lloc a que es creguessin poblats, ciutats, i tota l'organització que comporta els vents que s'acumulaven per les cuïtes i el intercanvi pel comerç, es van fer assentaments sedentaris, creació d'organitzacions interiors, creació del dret, no com el tenim ara, però unes normes que servien per als pobles. Que segurament sempre el portava el més bell de la tribu. Després es va crear la policia, l'exèrcit per poder defensar-se les altres, i així es va anar fent. Aquesta etapa dura fins avui també. Pràcticament. O sigui que l'agricultura també és una base important. Si no concordem, no mengem. Exacte. Ara, hi ha un tec característic d'aquesta època, i és que amb l'escrivint de l'agricultura es va aplicar la propietat de les persones a través de l'esclavitud. És a dir, l'esclavitud... Les societats basades en l'agricultura i la ramaderia basaran llor desenvolupament en l'esclavitud com a forma bàsica de treball i eix fonamental del sistema. Els esclaus eren els que treballaven i feien les labores dures. Fet que permetia que els homes o dones lliures, ciutadans, es dediquessin a les feines de governar, legislar, estudiar, practicar, practicar els jocs de tot tipus, garrajar, acumular riquesa, entre d'altres activitats. És una bona part dels darrers 8.000 anys. L'esclavitud i l'explotació dels homes i les dones ha estat una característica constant present a la majoria dels pobles, hèniers o nacions. En l'actualitat encara subsisteixen formes d'esclavitud, tal com la Trata de Blanques, els treballs de subsistència pura de baixos salaris i jornades amb horaris de 12 o més hores, en llocs mancats d'espais adequats i perillosos, com les maquiles a Centro-Amèrica o les fàbriques tèxtils a Blanc-Ladeix i d'altres. El comerç o com preventa de persones tractades com una mercaderia sempre va representar un bon negoci mercantil. En aquí recordem, fins i tot, en una estàtua a Barcelona, el Marqués de Comilles, que aquest senyor, Marquès, feia el negoci de trata de gent de color. Es va fer l'esclavatge fins molt avançat al segle XIX. Era un negre i va fer la seva fortuna a través del tràfic dels claus. Vull dir, per veure'l una miqueta, com perdurà les coses. Sí, els nebiliers guanyaven força diners, o bé transportant, o bé captant a la gent i després venent-la. Les portaven a Amèrica i, clar, a les plantacions de sucre. Sí, precisament a Espanya. Espanya va ser un dels últims païs d'uroteus que va volir l'esclavatge. Llavors les portaven a Centro-Amèrica, a Cuba, a l'Amèrica del nord, a la part del sud, etc. De fet, la compraventa de persones a l'esclavitud sempre va representar un bon negoci mercantil. Evidentment els inputs a explotació dels claus són pràcticament nuls a nivell de cost per a l'absència de salaris. És a dir, des del punt de vista de la propietat i del capital, clar, la madobra gratuïta donava ja un marge de benefici magnífic per a les seves negocis. Imaginem que tots tinguessin que treballar sense salaris. Només per cap al menjar. Només per cap al menjar, llavors els propietaris serien riquíssims. I també en les famílies que tenien criatures també s'unien a aquest número dels claus, que realment era terrible. Sobretot, com veiem a les pel·lícules, o llegim a la història d'aquell temps. O sigui que el treball en aquella època era d'aquesta forma. I vols dir que avui dia no hi ha una altra mena d'esclavatge també? De fet, avui dia hi ha una altra mena d'esclavatge, clar que hi és. Els salaris aquests, els mini jobs que hi ha a Alemanya que s'han posat de moda, perquè diuen que això dona lloc que el treballa molta gent, perquè són de 400 euros al mes. Això és una mica l'herència. Sí, després hi ha una mena de, com a xorx, una cosa rara, que els compensen amb no sé què i amb no sé quant, però el dia que hagin de cobrar aquesta gent a la bellesa, com estarà catalogat tot això? Bueno, és una de les conseqüències de tractar la gent com mercaderies. La globalització que podria ser una cosa com totes les coses, com tots els metges de sistemes projectius... Ben portada, fabulós. Doncs, realment, està de cantant-se molt de cara amb aquest sentit. Però la senyora Merkel, avui hi ha, ahir o avui hi ha, ja li han cridat una mica l'alto. Home, és que el Senyor Merkel és un líder de l'economia liberal supercapitalista. I, a més a més, ella prové d'una formació d'un estat que era comunista. Sí, que semblava que és un contrasentit, no? Perquè el papa ha estat, els protegia, però ells tenien treball i podien viure, si no, esplèndidament, però tenien una feina segura, una casa segura, i una ensenyament per les seves criatures, segura. I ara què? Ja et dius que és un contrasentit? Sí, sí. Possiblement la senyora Merkel va poder estudiar física perquè l'estat li va pagar la carrera. Naturalment. Naturalment. I ara, doncs, ella està com el senyor Natatge, defensant el capitalisme salvatge, perquè diguem-ho clar. Doncs és que està una mica venuda, també, com tu dius, el capital. El capital salvatge. Sí, sí, totalment. De fet, el que és evident és que tot aquest sistema d'esclavatge d'antic, com el que tenim ara disfressat, permet l'acumulació de riquesa als seus propietaris. La finalitat és aquesta, acumular riquesa en els quals són rics. Els xinesos, el que s'enriqués és l'estat, en aquest cas, no? O algú que també ja comença a haver-hi gent millonària que té fàbriques i també explota els seus compatriotes. Si es està creant una classe rica i també una classe mitjana, també. Ara, a China, havia estat molt maltractada de la història. Oh, i tant! Molt maltractada, i, a més, a Europa també va fer el seu colonialisme allà, i es van portar riquesa d'aquells països, a més del govern, i del divini, també, no? Per tant, feia falta que a China també tingués... Sí, o sigui, això en sembla molt bé, que tingués un floriment natural. Ara, que la aconsegueixin explotant els seus propis ciutadans, en sembla molt malament. Això no es compadeix amb la cosa de tipus comunista que representa que és el seu ideari. Sí, bueno, el seu ideari comunista està una miqueta alterat per la costa del capital. Sí, està igualit. Les tècniques que utilitzen comercials per utilitzar els col·locals dels productes a tot el món és purament capitalista. Clar, perquè volen que en punts productes amb molt baix cost per poder-los vendre i competir amb altres nacions que realment tenen un altre mena de societat. Per altra banda, també, el sistema financec que estan aplicant és purament del més estil capitalista. Ara, el que es veuen és que aquest país, aquest gran país, evolucionarà cada vegada més a molts anys. Molt ràpidament. Cap a un lliç sociador que és a més igualitari. Home, la industrialització... Tu tens esperances que passi això? Sí, és que no tens meravell que passi, perquè la industrialització a Europa, fins que va començar fins a l'actualitat, van necessitar 150 anys. Sí. La Xina s'ha fet en 20 anys, els últims 10 anys, pràcticament. Pràcticament, sí. S'han cremat unes etapes que no corresponen en un temps raonable de creixement normal. És que no es pot assimilar a aquest enriquiment tan absurd. Tant ràpid, no. I per això es troben en una polució amb osfèrica... O sigui, pobre, es van tot amb mascareta pels carrers i no veuen ni el sol. Un problema de contaminació al lavadíssim, unes taxes de natalitat que no saben com sortir-se... No, no, és de molt controlades, perquè volia un sol fill per família. És una banda de control dels ciutats, però no la controla... El camp. Les coses no són senzilles ni fàcils amb aquells... No, no, a més és un país immens, en multitud, multitud, multitud de persones. Clar que sí. El sistema capitalista és ereu sense dubte d'aquestes tradicions transformades en el temps i així hem arribat en la darrera dècada del segle XX en què el 25% de la població mundial de planeta, els denominats païsorics industrial del nord, disposen del 75% de la renda mundial. Mentre que el 25%, que és una quarta part de la resta, la resta de la renda que queda, per tant, el 75% dels països anomenats el tercer món, o sigui, els països pobres. I que més a més aquesta desigualtat, que a finals del segle XX era tal com expliquem ara, a l'any 2013 encara és més gran. Sí, oi? Sí, perquè imaginem els problemes que hi ha d'endeutament. Endeutament és una lacre per a les societats. Fins el segle XX el deutament parlàvem dels països del tercer món, parlàvem d'Àfrica, parlàvem de Sudamèrica, d'Àsia... Sí, però ara també som pel primer món. Ah, aquí hem arribat, eh? És que aquí som també arribats. Reconeixen que els problemes de déficits i deutes que tenim, ja som propis del tercer món, també. Els països surts de la Uniterranya, és a dir, a Europa, ja estem entrant en aquesta dinàmica. En primer lloc, perquè allà d'on ens proveíem, aquests països també estan emergents. I ja, el primer món, no pot extraure aquells guanys d'aquells llocs d'on els treien. Llavors, valoradament, ens trobem en que la tendència és la mateixa, que el capital salvatge es va fer més ric cada vegada, i la classe mitjana està desapareixent. Està desapareixent. Precisament la classe mitjana és la que fa moure els països, la que gasta, la que treballa, la que produeix... La que crea la intel·ligència. Clar, les intel·ligències es veu que tothom està disposat a anular-les. Sí, mira. Aviam, seguim. El capitalisme més extrem va sorgir dels països del nord d'Europa, a Holanda, amb la religió calvinista, que creu que els seus seguidors se salvaran aniran a l'altra vida si abandonen aquests enriquits per les seves activitats, ja que així demostren que han estat escollits, pels resultats obtengers, en llurs activitats mercantilistes. O sigui que, de fet, el calvinisme, que és una regió cristiana de la branca dels protestants, que va sorgir cap allà al 1800, 1700, 1800... Sí, 1700. El nord d'Europa creuen, tenen aquesta convicció. Com més ric siguin, vol dir que són els seus collits, i aquestes són els que se salven, clar. Això portat a un extrem és el capitalisme. La base, és la base. És la base del capitalisme. I què passa amb aquesta base? Que els països d'aquesta mateixa latitud, Estats Units, Anglaterra, una mica de França, Suïssa, Alemanya, tots aquests països han agafat com a herència aquest sistema. No així els països del sud d'Europa, mediterrenys, que aquest han sigut diferents amb el concepte de la Generalitat. Són una altra manera de veure la vida. Sí, i llavors ens trobem això, que un regió de tipus cristià, que s'autodomena prou, prou, com diríem, una religió que s'autodomena rica amb coneixements, amb aspectes religiosos molt pròxims del cristianisme, amb alguns aspectes. No, és que és cristianisme, és una branca com tu has dit. Doncs realment és estat la font del capitalisme. I aquest capitalisme ha arribat a transformar-se en capitalisme salvatge i triomfar el món actual. La seva dèria és aconseguir beneficis màxims a curt termini sense importar el dany social als treballadors i a la natura i tampoc l'empobriment dels pobles. És un error gran ja que el sistema podria ser sostenible a base de calcular els guanys a llarg termini, el qual implica respectar les produccions agrícoles i minerals del tercer món a preus justos i evitar la competència desleial dels Estats del Nord, establint polítiques de preus a la baixa amb l'ajunt de la Organització Mundial. Del comerç. Una altra manera d'administrar els bens del planeta és possible, més justa i sostenible, però per això cal que la barícia deixi d'esquistir. Aquest és el problema, que cada vegada els rics volen ser més rics i es calculen. Enricir-se ràpidament. O sigui, avui inverteixen i demà, màxim demà passat, hi han d'obtenir guanys. I això és contra natura, perquè tu mira la natura, ha de seguir el seu curs, una llavor, es planta, surt la planteta petitona, veig les regues, però hi arriba a donar el seu fruit. Ells volen d'avui per demà. De fet, aquest sistema de capitalisme en sa baixa és un error fins i tot acadèmic, perquè el capitalisme amb limitacions i sosteniguts i creació de productivitat seria sostenible amb el temps i donaria més beneficis als propietaris a allargar-nos els anys que aquesta despaculació. Per què? Perquè permetria que la riquesa mundial augmentés a tots els nivells. Clar, perquè en la classe mitja, o aquella persona que treballa i guanya cèntims amb el seu treball, llavors tindria diners per comprar i el comerç, evolucionar-lo, augmentar-lo, i seria també un guany per aquesta gent del capitalisme. Però aquesta idea no els hi entra al cap. I al mateix temps també els propis consumidors que actualment estan arruïnats perquè no tenen diners, els països del tercer món, la gent, els fòbles, estan morts com a consumidors. Quan en realitat, el que fora vol pel sistema just del capital seria que estiguessin en posició de poderquisitiu per consumir els productes. Que ells produeixen? Aquells països són molt rics. El que passa és que clar, com el capitalisme, no vol més que les primeres matèries per explotar-les, és no tenen un duro. Llavors l'organització mundial de comerç, aquesta organització que regula els preus de les matèries primeres i de les matèries agrícoles i minerals dels països del tercer món, s'encarrega de, o bé posar aduanes, sistemes de control, o bé posar uns preus per sota del preu de cos del que tenen la producció, el cos de producció dels països productors d'Amèrica. Per exemple, un productor de cafè, Amèrica del Sud i de Centra Amèrica, que són els millors cafés del món, doncs resulta que li paguen el cafè a un preu inferior, a lo que li costa també produir-lo. Això també passa amb molts dels paixessos de casa nostra. És la mateixa política. El que passa és que aquella gent d'allà, els altres sermons, són monocultius, no tenen altra manera de guanyar-se la vida. Per tant, si això no els hi funciona, igual com el preu del cotó, o igual com el ros, que també està subvencionat pels agricultors dels Estats Units, el govern dels Estats Units subvenciona la producció de l'error i el preu de vent a països del tercer món, doncs això és una... No està controlat i qui té el guany als Estats Units? Això és una economia salvatge i en certa manera, una manera d'esclavitud. O sigui que la globalització desgraciatament s'ha decantat per aquest cantor. Sí, ja parlàvem que era molt adequada, ja fa anys, quan començàvem a parlar de globalització, i jo també trobava unes peges, perquè no tots som igual, ni en consumir, ni en produir, ni en saber gastar els guanys de la nostra feina. Però és que, si hi ha hagut uns anys de consum salvatge, però de què serveix, i ara què fem, ara, amb aquesta crisi? De fet, el que fem és el que hem de fer a partir d'aquesta crisi. Primer coneixen perfectament, no venen els malts. S'apiguem com s'ha originat, al llarg de la història també ens explica una miqueta com ha evolucionat aquest procés, tot el que és la població del planeta en aquest sentit, per preveure una miqueta que en el futur, això continua existint, hi ha formes de canviar les coses. I tant. Ara, evidentment, aquí també jugarà un paper important, la ètica i la moral. La ètica i la moral segurament estan molt desfestijats, serà la única manera, però... Són més necessaris que mai per eliminar la verícia i l'espaculació. Bé, el temps se'ns ha tirat a sobre, parlant d'aquest tema tan interessant, i realment saludem a la Dolors, moltes gràcies, Jesús, moltes gràcies al Jordi Domènec, que avui ens posa les músiques, i ens acomiadarem fins dimecres vinent. Si voleu tornar a sentir aquest programa, tornarem a passar al 17 a dos quarts d'onze. Fins a les hores, a tothom, molt bona nit o molt bon dia. Bona tarda, us parlem, Maria Josep Guitart i Joan Catà. Els agents rurals sustenten que la hipòtesi d'un foc intencionat és la que pren més força per explicar l'incendi del Baix Empordà. Les farmàcies i els hospitals concertats hauran cobrat els deutes dimecres vinent segons el govern central. La FAPAC denuncia que de moment s'han denegat més d'un 40% de les beques menjador. Esports, aquesta hora comença el Sardanyola a Prat de la Copa Catalunya de Futbol fa mitja hora, que s'està jugant l'esco Castell de Fels, on es manté l'Empata 0. I el Barça Femení Empata 1 és el camp del partit del camp dels Úric a la Lliga de Campions.