Veus Parròquia del 27/11/2013

I fins aquí l'edició véspera d'avui del Sant Jordi Figueres, resumim el més destacat d'antitulars. Avui també hem obert l'informatiu amb una mala notícia, que és que el mort Jordi Figueres va ser president de la Teneu del Corlopam de Flos i regidor l'Ajuntament durant 16 anys. La sala de vella s'ha obert aquesta tarda alternatòria i el funeral serà demà matí i dos quarts de 12 a l'església. Aquesta hora comença el Consell Municipal de Juventud, que es fa al cas de les joves per debatre sobre la participació. I demà es farà el ple municipal del mes de novembre, l'hora del dia compta amb 8 punts, per debatre el reglament del nou Consell de Seguretat i Prevenció de Sant Just. Sobre la convocatòria per l'elecció del jutge o jutgessa de Pau de Sant Just, els jutges de Pau tenen competències en jurisdicció civil, penal i registre civil, entre d'altres el dia 9 de desembre serà l'últim per presentar candidatura. I dissabte es farà una excursió a Calcerola per anar a buscar bolets i exposar-los al Cim de Can Genestàs, una activitat que s'organitza des de fa 4 anys i que és oberta a tothom. A més, al Cim, aquests dies es pot veure una mostra de fotos de bolets. I aquesta ha estat tota la informació de Sant Just Notícies. Adició véspera d'avui dimecres 27 de novembre. La informació torna la demà a partir de les 10. A partir de les 10, com dèiem, i també a l'1, Sant Just Notícies, edició migdia. A més, recordem que t'hi trobareu la informació actualitzada al volt de la ràdio, www.radiodesen.com. Tornem demà a la set que vagi bé bona tarda. El just de la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconeix. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Compenat d'una bona manera i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte i de l'altre era impressionant. Clar, sí, que vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Justa la fusta. Vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a una. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com on chillout, les smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. I esperem. La penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7, parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'Extrarradi també parlem de televisió, esports, bandes, sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el que és el de joves a Sant Just. Fem un caràcara amb noies de segon llessó i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim una bàsicmologia, els vídeos jocs del llibre i la gent de concerts al cinema. 60 i més. El magazine fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Conecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenca-te el català. Des del nivell inicial fins al nivell d'estat. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomercal.com L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe els dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènion safàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra llocció. Faig feina adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. T'has apuntat ja al nou club Ciutat Diagonal? Sí, per què? Perquè puc entrenar amb el millor del millor. La sala de fitness és totalment nova, amb equipaments de darrere generació. Sí, això està molt bé, però jo prefereixo les activitats dirigides amb ritme mòsica. També n'hi ha. El nou programa inclou classes de zumba, pilates, llogues, pinning... I què he de fer per apuntar-m'hi? Només has de trucar al 93 473 96 71. I si truques de part de ràdio d'Esvern, la matrícula és gratuïta. 93 473 96 71, oi? És el club Ciutat Diagonal. Ves. Veus de la Perròquia. Aquesta és l'audició de la perròquia de Sant Justi Pesto a la sintonia de Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada. Us oferim espai sobre temes de caire religiós, humà i social, dintre d'aquest programa que és amb vosaltres, els dimecres, a dos quarts d'avui del vespre, i en segona audició, els dissabtes, a dos quarts d'onze del matí. Avui podeu escoltar notícies d'església i fer-hi actualitat. Un moment. Iniciem l'audició d'avui amb la lectura de l'Avengelli del proper diumenge. Diu Sant Mateu. En aquell temps deia Jesús als seus degebles. Quan vindrà el fill de l'home, passarà com en temps de noer. Els dies abans del dilúvi, tothom continuava menjant i bevent i casant-se fins que no he d'haver entrat a l'arca. No s'havien adonat de res quan el surprengui el dilúvi i se'ls endugué a tots. Igual passarà en l'adveniment del fill de l'home. Si hagués llavors dos homes plegats al camp, potser l'un fora pres i l'altre deixat. Si hagués dues dones molent plegades, potser l'una fora presa i l'altre deixada. Valleu doncs perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre senyor. Estigueu-ne segurs. Si el cap de casa hagués previst l'hora de la nit que el lladre vindria, no s'hauria dormit ni hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada. ... Notícies d'Església. ... Adéu definitiu a l'escola Núria. Aquestes són les paraules de mossèn Joaquim Rius, tot explicant el tancament final del projecte que s'ha al Núria. Escolta'm amb mossèn Joaquim. Ens deia en el de refull informatiu. Aquesta setmana, Cari desacabat la seva activitat en la nostra antigues escola Núria amb el seu projecte com a casal Núria a favor dels avis. Durant una colla d'anys, s'han dut a terme activitats amb persones voluntàries i en ocasions amb professionals de diverses competències que oferien al seu temps a una formació adaptada a uns exercicis físics d'alament, moments ludis i festius, dedicació a la costura i tot, amb la finalitat de trobar-se tots els que hi participaven amb bona convivència, companyia, amistat, i ajuda a mutuar i unes hores més intenses viscudes amb efecte i germenó. Els treballs manuals, els de costura, pintura i d'altres. Durant aquests anys eren presentats després en exposicions a la sala terrestre de la parròquia o bé a la Diada de Sant Just al Carrer, en les festes de Tardó. Es podien adquirir els materials i el resultat de les vendes era invertit en el finançament del mateix projecte. L'escola Núria, tot i que ja fa temps que és clausurada en la finalitat d'ensenyament, ha prestat, com a edifici, un servei bo i positiu durant aquests anys. Però donades les circumstàncies que un edifici tan gran del que només se'n fa us una petita part, l'altre es va deteriorant i per la seva conservació no es disposa de finançament per invertir-lo en reparacions. Per aquest motiu ja ho va demanar en el seu moment que en aquest dia s'ha posat ja a la venda. La preocupació, perquè ningú prengués mal transitant per l'interior de l'edifici, era aquesta, que sabent que en l'àmbit del municipi ja hi ha baris centres de dia, espais de reunió i d'activitats per la tercera edat que estan més ben equipats i que s'han anat reduint l'assistència. Càrites, doncs, ha cregut convenient no continuar responsabilitzant-se d'aquest projecte. Segons els estatuts del patronat que regentava la institució escolar, disposava que, en cas de venda, el guany obtengut s'invertiria en d'altres mitjans el servei de projectes socials necessaris i urgents entre la població del mateix. S'enjust. Aquesta decisió porta a agrair sincerament i abundosa a totes les persones voluntàries que al llarg dels anys han col·laborat amb dedicació i temps el servei de moltes persones grans. Però, especialment, agrair-ho a la persona que hi ha estat fins a la darrera hora assumint la responsabilitat i coordinació del que comportava l'acció de Càrites amb molta dedicació i generositat. A partir d'ara, Càrites només es responsabilitza del projecte al rebò solidari de Càrites a s'enjust. Des d'un grup de voluntaris que continuaran fent el servei de la distribució d'aliments a persones i famílies del nostre poble que ho necessitin, previ discerniment personal per part dels serveis socials municipals responsables de fer la primera acollida per poder decidir l'oferta de l'ajuda necessària. La distribució es farà des de la caseta que hi ha darrere de la rectoria en el carrer Bona Vista número 113. Allà hi ha el magensem d'aliments que avui els dies i hores que s'estableixin d'acord amb els usuaris d'aquest servei de solidaritat com a expressió de Càrites de part de la Comunitat Perroquial i també de la molt generosa solidaritat ciutadana de s'enjust, signat mossèn Joaquim Rius. Demà ha passat divendres a les 20 hores, 8 del Véspera, a les escoles, antiga escola Montserrat, la Perroquia a proposta de Justícia i Pau, patrocina, l'interessant conferència, parc agrari del bas llobregat. Us convidem a assistir-hi per la importància que té el tema sobre els conreus que ens envolten. Cluenda del Centenari de la Congregació de Sant Pere Vincula a Sant Feliu de Llobregat. El proper 30 de novembre, a les 20 hores, les 8 del Véspera, a la Catedral de Sant Llorens, tindrà lloc on es posarà la Catedral de Sant Llobregat, a la Catedral de Sant Llobregat, a la Catedral de Sant Llobregat, a la Catedral de Sant Llobregat, a la Catedral de Sant Llobregat, a la Catedral de Sant Llobregat, a la Catedral de Sant Llorens, tindrà lloc una Eucaristia d'acció de gràcies per la presència centenària de la Congregació de la Vila. Ha estat un any per aprofundir la identitat de la pròpia escola i el mateix temps, per valorar, respectar i compartir tot el que va orientat cap al bé comú i ens serveix en col·laboració amb l'església sincera i amb la societat. Presentem fer i actualitat. El proper diumenge s'inicia un temps d'espera, de preparació de l'esperit per l'arribada del fill de Déu, un petit nedó que neix amb l'emissió de radimir els éssers humans de la condemna pels seus pecats. En temps d'advent, i sobretot, aquest temps d'espera, poden llicir el que diu el missalt festiu de publicacions de la Badia de Montserrat d'editorial Balmes de Barcelona. Temps d'advent. L'església, en el curs de l'any, conmemora tot el misteri de Crist des de l'encarnació fins al dia de la Pantacosta i fins a l'expectació de la vinguda del senyor. El temps d'advent té una doble indole. És el temps de preparació per al Nadal, solèmnitat que conmemora el primer adventiment o vinguda del fill de Déu als homes i és, en sems, el temps que fa que, per aquesta mateixa conmemoració o record, els esperits adreixin la seva atenció esperar el segon adventiment de Crist a la fi del temps. Per aquestes dues raons, l'advent se'ns ofereix com un temps d'una expectació piatosa i alegre. El temps d'advent comença amb les primeres vespes del diumenge que s'escau el 30 de novembre o que és el més pròxim d'aquest dia i fineix abans de les primeres vespes de Nadal. Les lectures de l'Ovangeli tenen una característica pròpia. Es refereixen a l'advent del senyor a la fi del temps, diumenge primer, a Sant Joan Baptista, diumenges segon i tercer i als esdeveniments que preparen de prop el naixement del senyor diumenge a quart. Les lectures de l'Antic Testament són profecies sobre el Macies i el Temps Maciànic tretes principalment del llibre d'Isaiyes. De Jerusal·lem ens surt l'ensenyament, l'oracle del senyor, exclama Isaiyes, però cal esperar l'apocal·lixi de Joan perquè se'ns descrigui quina és, com serà la Jerusal·lem definitiva, aquella en què apendrem que el com és perdurable, aquella en què Déu serà en tots, tot en tots. Han passat dos mil anys d'ansada la mort dels apòstols i encara cerquem la ciutat dels nostres somnis. Esperem veure el dia en què els pobles furgeran relles de les seves espases i fals de les seves llances. I és que, com a creients, vivim per gràcia de Déu en una continua insatisfacció. En definir la nostra existència en referència a Déu no podem donar per adquirits els nostres drets de ciutadania fins que la tinguem al cel, a la Jerusal·lem de dalt. Aquest fet lluny de constituir-nos en éssers estrans ens fa penetrar a l'entranya de l'home d'avui que comparteix també amb nosaltres una insatisfacció. És que el nostre món té molt a desitjar. I dintre d'aquest món, per més que haguessin resolt totes les dificultats de convivència humana, tan difícil, encara quedaríem vuit a cobrir el de la nostra resposta de creients. Molt més doncs hem de treballar. Si en algun aspecte a altre, o segurament en molts al mateix temps, no estem contents del món en què vivim, del món que ajudem a construir. El creient no és dona per satisfet, que reconeix la pròpia limitació i la dels altres. No s'hi dona perquè sap que el món no ha arribat a la plenitud de la seva perfecció, del seu alliberament. És que el cristià no viu només del passat. No parla d'un Jesús de Nazaret que recorregueu unes contrades concretes i morir en una ciutat significativa. El cristià sap que si alguna importància té aquest Jesús, és perquè és present. Present i absent, i que tot allò que encara desconeixem d'ell és el que ens fa analar la seva presència. No sabem ni quan acabarà el món ni com, però sabem que cadascun de nosaltres s'acosta cada dia una mica més el terme. Si actres d'en només de definir, definir-nos, aquesta hora de ta mensa seria realment fatal. Surtosament l'Evangeli no ens parla del nostre acabament sinó de la vinguda del senyor. I això és molt diferent. No és descriure, no és descriure la història del món en funció de la nostra finitud, de la plenitud de Déu. Bé, i ara seguim amb l'actualitat en el món de la fe. Escolta com moltes vegades, en aquesta audició, les paraules de l'arcavisba Lluís Martínez Sistak escrites en l'espai de religió de la venguada. I ara seguim amb l'actualitat en el món de la fe. Escolta com moltes vegades en aquesta audició, les paraules de l'arcavisba Lluís Martínez Sistak escrites en l'espai de religió de la venguada. L'espai de religió de la venguàrdia sota el títol paraula i vida. I també en el full dominical de tot el bisbat de Barcelona. Jo vas dir l'altre dia. Diu així, el passat diumenge acomiadava l'any de la fe amb un comentari que cal destacar. Si l'església es proposa ser una comunitat de misericòrdia i perdó, ha de acomiadar i dialogar. Així s'expressava Montsenyó Martínez Sistak. Aquest diumenge festa de Jesucrís, rei de l'univers, acaba l'any de la fe que promulgar i iniciar. Venet 16, l'11 d'octubre de 2012, tot recordant l'inici del Concil i Batica II, i que es closura amb el papa francès. Acaba l'any de la fe, però continua el compromís de la fe i de viure com a cristians en mig del món d'avui. Com a continuació de la carta pastoral. Homes de fe, que vaig publicar el curs passat, aquest any he dedicat una nova carta de fe, però amb una relació especial amb l'església i la comunitat cristiana. Viure la fe i edificar la comunitat cristiana. Avui més que mai, per tal de viure la fe, és imprescindible el suport i el clima que pot aportar una veritable comunitat cristiana. I la primera i més gran comunitat cristiana és l'església. Ella és la mare de la nostra fe. Què significa creure eclacialment? Vol dir que el crec és, de fet, un creiem. El jo de la confesió de fe cristiana no és el jo aïllat de la persona, sinó el jo comunitari de l'església. Quan dic jo crec, això vol dir que supero les fronteres de la meva subjectivitat aïllada i m'integro en el subjecte comú, que és l'església. L'acte de fe cristiana és sempre un acte que faig a l'església i que em situa en la comunió de l'església. Per això l'acte de fe implica un estar en l'església, un viure en ella, un sintonitzar o sentir amb ella. L'encíclica del papa francès, publicada en motiu de l'any de la fe, l'Umenfidei, la llum de la fe, afirma clarament que la vida de fe es dona en un àmbit comunitari i té un fonament comunitari. Així es pot comprendre la gran importància d'edificar avui i de poder disposar d'unes comunitats cristianes que ho siguin veritablement. Aquesta visió ens pot ajudar molt a viure més consentment la nostra fe. Avui predomina també, en l'àmbit de la Grença, una visió individualista. Però aquest plantejament ens tanca a la riquesa i, fins i tot, el console de la visió més comunitària, en la qual assoleixen el seu veritable sentit, la litúrgia, i els segrements, sobretot el baptisme i l'eucaristia. Una sentència clàssica en teologia diu que l'ex orandi, l'ex credendi, la llei o la norma de la pregària és la llei o norma recta de la fe. A la litúrgia de la missa hi ha una pregària bellíssima al senyor. Diu així, no mireu els nostres pecats sinó la fe de l'església. L'església es proposa ser una comunitat que acull, dialoga i acompanya els que confien trobar-hi Jesucrist. No es considera una comunitat de selectes o perfectes, sinó de pecadors, redimits i perdonats per a Crist. Com en el Papa Francesc, l'església ha de ser sempre, i abans que tot, una comunitat de perdó i misericòria, signat Lluís Martínez Sistak Cardenal Arcavísba de Barcelona. Llegim avui el poema davant el Déu Nú, de Pierre Paolo Pasolini. Ens ha semblat que l'autor de la religion i del meu tempo segueix plenament vigent en aquestes paraules dirigides al poble que espera en Crist Déu de l'univers. Perdut en la pau d'or d'un interminable dimenge, permeteu-me somniar amb la victòria. Aquells de vosaltres que teniu el cor pur innocent aneu a parlar en mig dels barris baixos. Mireu si tenen habitatge a les famílies pobres, que darrere els seus murts i carrerons s'hi amaga la vergonyosa plaga, la passivitat dels que viuen lliurats a convertir en malesa al benestar futur. Aquells de vosaltres que teniu un cor disposat a ajudar el que és malaït, aneu per les fàbriques i escoles per ajudar la gent que en aquests anys ha perdut la oportunitat de saber per quines voran ha fugit la veritat. Aquells de vosaltres que heu sabut trobar una manera honesta d'entendre la religió i balleu per la pau dels nens que creixen. Aquells que per damunt de la passió us recordeu del vell mal que segueix sent la divisió entre rics i pobres. Fatalment, aquells que un accident de neixement els ha deixat en mans de criminals. Veuran la miserable acrobaltat dels poderosos. Però aquells de vosaltres que en la serena pietat heu tingut misericòrdia i estimeu com a fills i abraceu com a germans la dissort humana i teixiu amistat per on passeu. Seguireu trepitjant les fulles seces d'una tardor infinita que travessa pobles i ciutats com si us trobessiu perduts en la pau d'or d'un diumenge interminable on al fons de la tenebra us espera el Crist, perquè avui és un dia de victòria. Al passat 17 de novembre vam celebrar la jornada de Germanó 2013 amb la clàssica acuestació anual. Sobre aquesta acuestació, el full dominical extra del visbat ens esposava tota la tasca que porta terme a l'església amb els diners que portem als creients. De tots els temes expressats destaquem els que podem considerar que tracten més a fons les necessitats de la societat actual, que passa la pitjor crisi des de fa dècades. Diuen això, invertim els nostres recursos. L'atenció als més pobres i als marginats és una de les tasques prioritàries amb càrites de la nostra església. Durant aquest any 2013 s'ha produït la Constitució Formal de Càrites diosa sana de Sant Feliu de Llobregat. Amb una estructura que es va reforçant a través de càrites, s'han dotat terme els programes següents per fer una transició de promoció dels més necessitats. Assistència primària, tercera edat, drogodependents, formació per assistents socials i voluntariats, estudis de sensibilització i estudis socials, prevenció de la infància marginada, acollida d'estrangers, inmigrat, etc. A les diocis i catalanes hi ha nombroses residències de gent gran que acullen amb molts centres de dia. També a casa seva les persones que ho necessiten. Els malalts. El món dels malalts és un dels més importants per a la nostra església. Per això, a cada parròquia, s'organitzen visites als malalts i s'aten els professionals de la salut i col·laboren moltes persones voluntàries. Acollida a totes les institucions de l'església, es fa una gran tasca d'acollida, atenció i assessorament per a les persones que ho necessiten. En els darrers anys s'incrementa la dedicació als immigrants estrangers i a les famílies afectades per la crisi, proporcionant-los pisos de renda social. Crec que aquest és un tema que realment no és valora prou per públic en general, que sempre pregunta i per què volen el dia de germano l'església. Que no t'hi sentim. S'ha de fer propaganda de tota aquesta bona tasca social, que és immensa. Evidentment que sí. No es podia imaginar que tants anys després s'hauria de ser un drama de la qüestió social. Ell la denunciava i avui segueix més vigent que mai. Bé, hem arribat als moments finals de veus de la parròquia. Avui, amb les veus de Joan Algarra... I Peraú i Bé. I el control del so i les músiques en Mar Pernàu. Us esperem en aquesta sintonia radio d'Esvern, el proper dimecres a dos quarts d'avui del vespre. I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quartons del matí. Fins alres hores a tothom. Molt bona nit o molt bon dia. Fins ara el programa de la qüestió social. Fins ara el programa de la qüestió social. Fins ara el programa de la qüestió social. Fins ara el programa de la qüestió social. Fins ara el programa de la qüestió social. Fins ara el programa de la qüestió social de Mar Pernàu. I'll be home on a new sea. I'll be home on a new sea. Come and take my hand. I'll be home. I'll be home on a new sea. I'll be home on a new sea. I'll be home on a new sea. Ara es compta estàvio d'esper. Si tu n'hi t'estàvio d'esper. La ràbia de sang just. Tu l'han tornat tu i tu. La ràbia de sang just. Que si t'ha pidit t'ajudarà la ràbia. I com ens agrada les persones grans veure la lleugeresa i agilitat dels joves? Veient els cars de cuixinets lliscant carrer freixes avall, ens venia a la memòria els tips de saltar i córrer, nadar i fer carrera s'envici quan tenien pocs anys. I el cos mai no en tenia prou i ens demanava màrcia, perquè jo no he anat mai amb vici ni he nadat mai tampoc. No ho sé, però no ho diguis, que els ullets no ho saben, però devies saltar corda i córrer com una daina. El que passa és que el saltar i córrer no ho fem amb la mateixa velocitat, però el nadar i anar amb vici hi ha molta gent de la nostra edat. Jo sí que faig vici, amb mi no em tira ningú. I els miniclimes que hi ha a totes les piscines, passes per un passadís i corrent d'aire, per un altre fa calor, per l'altre fa fred. El dia 15 ens banyàvem a la platja i feia calor al migdia. Però no ens podem aturar la gent gran, mentre hi ha vida cal ser-hi amb la màxima intensitat. Si la natura és plena de vida i coneixement, què no farem els avis amb la nostra experiència sempre que aquesta sigui amb la reflexió que l'acompanya? Mentre caminem i nadem, i ens movem a la mesura de les nostres forces i seguim fent tot allò que ens agrada, és perquè el cor encara batega en ganes. Som joves, desperit, i anem a 100 per hora com un car de coixinets. Encara me'n recordo la primera vegada que vam fer la baixada del que refereixes. Fa un bon dany. Aquest cap de setmana ha sigut la 37 vegada que s'han fet els cars. El que, malauradament, com que el temps no va acompanyar la setmana anterior, aquesta no és qui hagués un benedeu de públic.