Veus Parròquia del 11/12/2013

Prenc op d'ull a la previsió meteorològica de cara als propers dies. I continua l'anticicló que implica també boires i humitats molt altes. Temperatures continuaran sense canvis importants. Demà la màxima serà de 13 graus i la mínima de 7. I fins aquí l'ERC Véspera d'avui del Sant Just Notícies. Tot seguit, resumim el més destacat d'antitulars. L'equip de govern de Sant Just Ja tancat al pressupost per l'any 2014 ara s'ha de presentar els partits de l'oposició i aprovar-se el ple del portaveu del PSC jo amb assaganyes, abans que prioritza els serveis socials i que invertirà més diners, envia pública i equipaments. Comença l'enderrocament dels edificis del Carricareu amb Bataneu, en concret entre avui i divendres, de l'antica edifici de Correus i el janès d'Amoliran, antiguescola i al gimnàs. Són accions que formen part de la remodelació del barri centre. Creix la participació de la segona fila d'artesans i artistes de Sant Just que celebrarà els propers cap de setmana al parador. Si no agura que t'hi vendràs amb més paradetes i amb activitats per tota la família. I així tanquem el Sant Just Notícies, edició vespre d'avui i dimecres 11 de desembre. La informació tornarà a partir de demà amb els vulletins juraris a partir de les 10. I, com sempre, també l'una, el Sant Just Notícies, edició migdia. L'Andrea, bueno, recordem a més que la informació la trobareu actualitzada al web de la ràdio 3bdobles.radiodesvern.com i que també ens podeu seguir a Twitter i Facebook. Res més, tornem demà amb més coses de la set, com sempre. I, com sempre, també el Sant Just Notícies, edició migdia. I, com sempre, també el Sant Just Notícies, edició migdia. I, com sempre, també el Sant Just Notícies, edició migdia. I, com sempre, també el Sant Just Notícies, edició migdia. I, com sempre, també el Sant Just Notícies, edició migdia. I, com sempre, també el Sant Just Notícies, edició migdia. I, com sempre, també el Sant Just Notícies, edició migdia. I, com sempre, també el Sant Just Notícies, edició migdia. I, com sempre, també el Sant Just Notícies, edició migdia. I, en segona audició, els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Avui podeu escoltar Notícies d'Església i Finestra de Justícia i Pau. Iniciem l'audició d'avui amb la lectura de l'Avengelli del proper diumenge. Joan, que era la presó, va sentir dir que el que feia el Crist i va enviar els seus deixebles per preguntar-li, i el que heu sentit a dir, els sex i veuen, els invàlits caminen, els laprossos queden purts, els sorts i senten, els morts ressusciten, els desvelguts senten l'anunci de la bona nova i feliç aquell que no quedarà de sabut de mi. Mentre ells se n'anaven, Jesús es posa a parlar a la gent de Joan, que heu sortit a veure el desert. Una canya s'accejada pel vent, doncs que hi heu sortit a veure, un home vestit delicadament. Els que porten vestits delicats viuen als palaus del rei, doncs que hi heu sortit a veure. Un profeta? Sí, ho puc vendir, i més que profeta, és aquell de qui diu l'escriptura, jo envio davant teu el meu missatger per que et prepari el camí. Us ho dic amb tota veritat, entre tots els que les mares han portat al món, no hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista, tant mateix, el més petit, el regne del cel, és més gran que ell. Més gran que ell. Notícies d'Església. Pregària de vespres a l'advent. Els dies feineig i unida a l'eucaristia de les 20 hores, fem la Pregària de vespres amb els alms. El propè dissabte, dia 14, a Súpers, Capravo, Helena i Arbolari, Carrer Raval. El passebre vivent de reis es necessiten voluntaris, presentar-se als dies de despatx de març o dijous de 18 a 20 hores. Equip d'acollidors de promesos. L'acolliment de promesos és un àmbit pastoral que la delegació de família i vida també treballa en reunions periódiques. Per això convoca els coordinadors dels equips d'acollidors per el propè 14 de desembre de 10 a 12 a 30 a la Casa de l'Església. Trobada de Nadal de l'ACO. 15 de desembre, a les 9.45 hores, a la Casa de l'Església. Els militants de la zona Montserrat són convocats per aquesta trobada, en la qual s'aprofundirà el tema de la dignitat de les persones amb discapacitat intelectual per part de la senyora immaculada Periques de la Fundació 9 en Fra. Recés d'advent dels GOA. 14 de desembre, de 10 a 17 hores, a la Casa d'exercicis San Ignasi de Sarrià. Carré, Carrasco i Formiguera, 32, Barcelona. Predicarà mossèn Joan Güell, director general dels grups d'Oreció i Amistat. Curs on-line de diàleg entre Ciència i Fer. El propè set de gener començarà la segona edició del curs on-line Ciència i Fer, el diàleg. Organitzat per la Facultat de Teologia de Catalunya amb el puntifici Consell per la Cultura. El curs que es fa via internet vol ajudar els cristians a donar raó de la seva fe davant les preguntes que poden surgir envers la ciència. Les inscripcions estan ja obertes a www.cienciabnc.com La CUP Heu escoltat notícies d'Església. La justícia. Obrim ara la finestra de Justícia i Pau. Molt bona nit, Dolors. Bona nit, Joan, ja som aquí una altra vegada. Molt bé, benvinguda. Doncs endavant. Què són aquests temes tan interessants que portes? Perquè avui no comptem amb el Jesús. El Jesús ha anat a sentir un bon concert de bòspel... I tant, amb la seva filla. Amb la seva filla i suposo que disfrutarà molt. Molt, molt, moltíssim. Doncs, mireu, avui és molt important, jo crec que des de la ràdio podem fer una bona difusió que Justícia i Pau, doncs a nivell d'educació, ens dona un espai molt important. És una sola menysada d'entendre a l'edat infantil, o a l'edat de jove, sinó que també l'hem d'entendre diàriament, com una manera per estar alerta de les coses que passen al món, i per tenir aquest objectiu que treballa tant Justícia i Pau, que són els drets humans. D'alguna manera, hem d'estar com activats, per poder entendre que som aquell granet de sorra que cada persona és, i que en el lloc en testiguem, podem posar en marxa tot el tema dels drets humans. I aquells rafrancs que diuen, un gran o no hace granero, pero ayuda al compañero. O sigui que, entre tots, podem fer-ho tot. Com a persona necessites estar activada, perquè si no, l'ambientament desanima. Llavors, aquesta setmana veig rebre aquesta relació d'activitats educatives que fa Justícia i Pau, que des de la central, de tant en tant, ens fa arribar. A mi m'agrada la quantitat de temes que van tocando. Per exemple, un dels temes que es toca, que és molt important, és per un consum responsable. Per un consum responsable. Com ho enfoquen? Es fa una reflexió sobre el consumisme, el seu impacte social i ambiental. Els criteris que cal tenir de consum, per ser més responsables. Entendre el que és el comerge Just, que és un altre finestre. Aquest comerç que ens arriba de l'estelior dels pobles, més empobrits, que saben tenir la seva manera de poder entrar en aquest gran mercat, que és recolzar aquestes iniciatives. Aquesta activitat es pot... es arriben a completar tota aquesta gama de coneixement del consum responsable amb una sèrie de documents, de documentals, amb una sèrie d'informació que ens arriba. Parlo d'aquest punt en concret, perquè fa pocs dies vam realitzar el truc de Justícia i Pau, la nostra primera xerrada d'aquest curs, i es tractava del parc agrari. Ah, sí? Va ser molt interessant. Va ser molt interessant, i es tractava d'aquest tema. Llavors, aquest tema va estar portat per en Raimón Roda, gerent del parc agrari del Baix Llobregat, i per un palet, per un pagès que tenim molt propi al nostre poble, que és l'Antonio Víols. Llavors, què és el parc agrari del Baix Llobregat? El parc agrari forma part de la xarxa d'espais naturals protegits i promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona. Llavors, sí, que hi ha una banda, doncs, està al voltant del riu, sobretot que cap aquest final de riu, ella banda i banda, i hi ha tots uns municipis que ja estan de pla, i hi han ben bé, i hi ha una altra banda, que és la de Bocu, que és una catorzena de municipis, que va des de Castell de Fels, i té, en cap moment, un pesat per Cornallà, que va a l'hospitalet, molins de rei, i per llegir a punt-pump, fins a Sant Vicent del Zor, Santa Coloma de Cervelló i Viladecans. Això té una capacitat de 730.000... 730.000 persones que viuen en aquest entorn. Llavors, una altra cosa que vaig trobar molt interessant que ens va estar explicant, clar, hi ha una part que és ecològica i natural, i té una vegetació pròpia de la zona aquesta, però hi ha una part que és cultivable. Aquesta part, aquesta part més cultivable, és a dir, ells diuen que tenen agrupat un paisatge vegetal del territori del Pare Agrari, en dos grans tipus d'acció. Una és la comunitat vegetal associada, i després també té l'espai Agrari. Ah, també. Llavors, aquí és on nosaltres vam incidir amb l'Antonio Biols, que ens va explicar com a pagès el fet d'estar dins del parc Agrari, què hi troben ells allà. Hi troben un recolzament, hi troben una protecció, hi troben una orientació, i un exemple de tot això que estem dient del nostre pagès, és que els productes, s'han agafat això a la línia que és del quilòmetro 0, que cada vegada està més sensible de comprar coses properes, encara que posis una miqueta més. Encara que no el visualitzis com una cosa magnífica, no és aquella poma tan ben bonica. No, no, una cosa de tipus natural. Natural, i que té el gust de poma, i això només es pot aconseguir intentant menjar el producte que ja ho vam conèixer de petits, els productes que toca cara. Ara me'n recordo, l'eul·lo que feia pomes a la carretera des de l'estació de servei fins baix, tota la baixada, i ja ho notaves. Una altra vegada, aquell producte propi de la temporada, aquell producte proper, aquell producte, doncs, inclús hi ha algun que utilitza una miqueta, perquè li entri en tant els cucs o les plagues, però n'hi ha de producte totalment ecològic. Llavors, ells han sigut capaços de tenir aquesta eina del Parc Agrari de grupar-se els pagèsos que hi ha en tota aquesta zona. Aquesta zona és grana, eh? I s'han organitzat molt bé en què van, en el nou, el mes de juny, el dia 9, van inaugurar, dintre del Parc de Torra Blanca, els domenges al dematí, el mercat del domenge al dematí de productes propers. Sí, sembla que jo m'havien comentat, també, a la nostra audició, la que segueix. Això és molt bonic, perquè, com deia l'Antoni, potser a vegades el nostre producte és més car que aquell producte que ve d'afora. Diuen que s'han d'anar al tanto en tot això. Diuen, perquè quan aquests mercats estan forts, ens esborrin del mapa, el producte el pagarem molt car. Molt car el pagarem. I llavors, diu, ara, no té aquella qualitat tan bona, aquell gust tan bo, només es pot trobar amb el que... Clar, el consumir, el producte, aquest apropè, no passa per càmeres, no passa... Va directament a la nostra cuina. I esclar, sí que no són molt maques aquelles pomes, o aquelles bledes, o el que vulguis, però no tenen aquell gust, perquè han passat per una sèrie de conservadors que arriben absolutament... O càmeres, o càmeres, o ullambert, perquè arribin les condicions i el maduren amb gas, o el que sigui. Sí, sí, sí. Llavors, per què vam fer aquest tipus de xerrada? Doncs hi ha una inquietud. Vull dir, hi ha una inquietud, ja hi havia, per exemple, el pati dels nois d'escoltes. El divendres, en sembla, els hi arriba, doncs, van demanar permís. Hi ha un pagès que a través d'Internet la gent demana els seus productes i allà serveix els divendres a la tarda. La gent que ho ha demanat s'ha quedat allà a buscar la seva cistella ecològica. Molt bé. Una altra cosa que tenim, doncs, aquestes gent, aquests pagesos que reuneixen a Torra Blanca, als duomenges, el de matí, doncs que t'ofereixen els seus productes. Vas al duomenge, el de matí, compres allà. I hi ha un moviment de ganes de recuperar i de menjar d'una altra vegada, com ho havíem fet antigament. Clar. És clar, és que als supermercats a vegades compres més per la vista que no realment per la qualitat del producte. I aleshores, doncs, es nota la diferència. Clar, fins i tot els meus fills que tenen una edat, però no són tan grans, diu, mare, els prèsecs d'ara no tenen el mateix gust que quan a Canyelles anàvem als camps de prèsecs a buscar-los a l'abra. Sí, sí, sí, doncs, una mica, és recuperar aquest espai. I l'altre espai que es vol recuperar és que, a veure, d'alguna manera hem de frenar aquesta especulació també dels aliments. És a dir, el pagès s'ha vist ofegat, el pagès petit, perquè no pot oferir aquests preus tan assequibles, perquè ells juguen amb això, que poden fer un servei, i els assequibles molt baratos, però després, quan dominin aquest mercat dels aliments, ja veurem el que arribarem a pagar. Llavors, hi ha un pensament del Jesús, que me l'escrit, i si et sembla el llegirem, perquè doncs ell no pot estar aquí, però és un tema que li agrada molt. Doncs, mira, si tu, Joana, vols... Sí, mira. Ho ha titulat així. Varem fer una conferència a debat a les antigues escoles Montserrat, sobre el Parc Agrari del Baix Llobregat. Aquest J&P és justícia i pau. Ja a vegades passa, amb les lletres així que... Sí, m'agrada gaire. Estractades, diguéssim. En aquest acte, ens vam explicar que dintre el parc disposem de 300 hectàrees de conreu d'hortalisses i fruites que venen als comerciants locals dels pobles a Mercabarna o bé directament. Tots aquests productes, el C de proximitat, són consumits amb el màxim de frescó i qualitat. Els últims 60 anys, hem consumit productes agrícoles i fruites vingudes de fora i d'altres continents. I això ha estat possible perquè els preus del petroli ho ha permès. Però, actualment, els preus del transport s'està encaminant, s'està encarint per causa de les dificultats d'extracció dels nous pobles de petroli i també pel tancament de jaciments ja esgotats. Si el preu de cost del litre de petroli augmenta, 6 vegades, el valor actual, cosa que és possible en els propers anys, el transport per avió i també carretera i baixells faria econòmicament inviable les compres a llarges distàncies. Aquí és on entra en joc els cultius de la Terra alrededor de les grans ciutats com suministradors agrícoles. Això ja s'està notant al Parc Agrari, ja que actualment hi ha demanda de terra pels cultius. El Parc Agrari del Baix ofereix cursos de reformació d'agricultors que vulguin dedicar-s'hi i també associarament tècnic i ja la joventut està movent-se en aquest sentit. El Baix Llobregat disposa de terres a part de les del Parc Agrari per tant, tot plegat enfoca noves oportunitats de treball per al percent i al futur. Un altre possibilitat de creixer per l'economia ha estat mans dels bancs i dels governs. Decididament, si s'aposta per l'economia productiva i es deixa l'especulativa és en la fabricació de vents de tot tipus on es crearan hores de treball i augment de valor afegit. Els bancs tenen a les seves mans reculsar a la petita empresa i autònoms a través de la concessió de crèdits a llarg termini i d'interesos tos i amb avals del govern. De fet, la banca va néixer per la necessitat d'ajudar a crear riquesa a través d'inversions en negocis que surten d'initiatives individuals en el ple de la propia societat. Ha estat en les darreres dècades i sobretot des de la globalització que la banca ha anat abandonant l'economia de la producció per dedicar-se a l'economia especulativa. Altes i ràpides ganàncies. Però sense produir vens ni hores de treball sinó en riquiments a uns pocs i pobreza i miseria per a molts. De tots en quan la banca vegi que el negoci està més segur i productiu en la creació i no en l'especulació ha de tornar als seus origens. Cal, però, que es posin límits a l'especulació regulats pels governs i avalats pels partits polítics, ja que es veuen obligats per la pressió ciutadana a fer-ho. Aquesta versió que el Jesús ens vol fer arribar de realment produir més que especular, això de vegades s'ha d'anar imposant. S'ha d'anar imposant perquè la gent encara que t'equipega una mica més, si es pot, ha d'anar cap a un producte agrari bo, aquest producte que sigui proper, tu imagina't que aquí a Catalunya eliminem tots els llocs on es cultivava, si ho anem eliminant i hi ha una desgràcia d'aquestes que no poden arribar aliments com ho ens oferem. No, i tant. Però mira, és que hi ha una cosa que és especulativa, és extraordinària i colpidora en el fons. Nosaltres, en cap de setmana, vam anar amb una caseta que tenim fora i està prop de grans camps de pomes, i només que ara els s'han renovat. A veure, aquella desgràcia el vaig emportar que la pedra va trencar totes les pomes i tot això, bueno, ho han aprofitat per renovar-ho, però això va succeir l'any passat. Vam anar al poble següent perquè el nostre és un poblet de quatre cases i a dos quilòmetres ja deia si me'l senta i hi ha un supermercat i vam comprar pomes, unes pomes precioses, i al costat hi havia unes altres que no eren tan maques, però aquelles és que cridaven l'atenció preu d'una, tant, digues, no me'n recordo, ara el preu, però hi havia una diferència ben bé d'un euro i mig o dos. Home, però com pot ser, vam mirar, portava la tiqueta, eren d'Australia. Sí, sí, sí. Eren d'Australia, i l'avió, i els ports, i tot, i això és que els grans distribuïdors compren els camps sencers, molt més que les que estan allà prop, que moltes vegades se les han d'empassar i vendre-les per suc, perquè no tenen sortida el mercat. Sí, sí, sí. I ens vam quedar per els perbarats, però què vol dir això? Sí, sí, però és això, és tot aquest... Però tu imagina't l'altra banda de món, de les antípodes. Sí, sí, sí. Jo ara m'hi fixo molt, m'hi fixo molt, la fruita que compro, encara no sigui tan maca, però vull veure... Quan jo era petita, a costat de casa, el meu pare cultivava un parell de bancals, grossets, i ho feia amb les aigües brutes, de... Hi havia dos pous morts, i amb el temps s'escolàvem. Ell feia una sèrie de... de tres passos d'un pou a l'altre, i amb aquella aigua rebaixada regava les plantes, i, escolta, amb tenia unes patates, i unes albergínies, una meravella. I no havies de comprar re, químic, ni... ni re de totes aquestes coses, que és un perill. Era natural. Sí, sí. Llavors, com ens han posat molts productes d'alimentaris, sobretot és per això, perquè no han de perdre de vista aquests marcats tan grans, el dia que ells dominin tot allò, que ja passa amb altres temes, amb altres pisos, no? Doncs, llavors, tot s'encarirà molt. Llavors, una altra tema és el tema de l'aigua. El tema de l'aigua, de quina manera l'aigua... L'aigua és horblant, que volia. Diu, l'aigua, exacte. L'aigua es pot utilitzar com a conflicte bèl·lic. És a dir, ara també farem una reflexió, si ens dóna temps. Sí, encara ens queden 6 minuts. Doncs és cortet, i farem una reflexió, perquè és molt important. Mira, jo començo... Sí, sí, fes, fes. Em freqüent. Diu, aigua, violència i conflicte bèl·lics. Diu, en freqüència es parla que les guerres del futur seran per l'aigua. En rigor, ni l'aigua, ni cap dels arguments que tradicionalment s'han emprat per portar els pobles a morir, i metà justifiquen cap guerra. L'aigua no hauria de ser un motiu de guerra. No estan això, l'aigua, en la mesura que té fortes vinculacions emocionals, territorials i identitàries és fàcilment manipulable. Tant en la confrontació política partidista com fins i tot a la hora de justificar la violència entre pobles i comunitats. Però sobretot el control de l'aigua es pot usar i s'acostuma a fer com a eina de poder i domini. I tant. I ara veurem uns exemples d'aquests casos que acabem de dir. I tant. En el cas de Palestina, de rius i equifers per part d'Israel, és una forma simbòlica i material de dominar el poble palestí en un context bélic de submetiment. De fet, la gestió d'aigua ser real forma part de l'estratègia militar imperant i està sota el control de l'exèrcit. Deixar per als palestins una disponibilitat amb prou feines de 107 metres cubics habitant davant el 2300 metres cubics habitant d'Israel, representa usar la degradació de les condicions de vida de tot un poble com arma de submissió i desmoralització de l'enemic en un marc bélic en ell mateix profundament immoral. Hi ha molts casos. El cas, per exemple, que van estar empatint o empatit en el cas del Kurdistan turc, que s'hi domina les aigües, s'hi desvien les aigües dels rius, i aquella zona que tenia podria plantar els seus productes i podria... I podria viure d'ella. Ja se'ls veuen totalment marginats. Però ara n'explicarem una altra, una miqueta així ràpid, en què la violència extrema és entre comunitats, entre la gent donada a comunitat. Sí, sí, sí. En ti, d'aquesta gent que vivien a la selva alguna cosa d'aquesta, entre els molts casos de violència extrema i de les altres terres, un dels més brutals i extremidors va ser el de Txijoy, a Guatemala. En aquest cas, tornem a trobar una guerra no declarada en el que la simple oposició de les comunitats maies al seu desplaçament per construir la presa de Txijoy es va assaldar amb la matança de més de 400 persones majoritàriament dones i nens. En mans d'unitats militars i paramilitars, des de la lluita contra la insurgencia esgarrillera, es va usar com argument per aixafar, per la força de les armes, les justes reivindicacions de les comunitats indígens encara que estiguessin al marge del conflicte armat que va a solir el país. És a dir, que realment... Sí, això no cal que corris gaire. Nosaltres anàvem al poble de la família del meu marit i hi havia un pou a vestit perquè era d'una font que venia de la muntanya. I, aleshores, tothom gaudia només que pagant 5 pessetes l'any. 1, 2, 3... No són pobles, són cortijades que diuen allà, però que se sortien havien d'anar a buscar la font, però és igual ells amb els animals i anaven. Van vendre la finca i va haver-hi el dalt de baix, perquè llavors l'amor de la finca no es pot fer, perquè per llei això era gairebé una cosa centenària. Però, escolta, van haver-hi pallices, van haver-hi... van destrossar la porta de la reixa, van enverinar l'aigua, les dones no podien anar a rentar, escolta, va ser una cosa horrorosa. O sigui, veïns que tota la vida havien estat amics, en aquell moment, es va crear un conflicte que ja no donava gust d'anar a viure en un lloc que era tranquil, natural i podies deixar les criatures els carrers tan tranquil·lament, perquè tot anaven bèsties encara, però era naturalíssim i no, ja, es va armar la guerra, però una guerra grandíssima. Doncs l'aigua serà un conflicte. Sí, molt, molt. Perquè el que tingui màquines per obrir pous i el que tingui manera de fer muralles que evitin, la gent no podrà acabar de pagar aquells tributs. Fixa't que l'aigua, ara ens l'augmenten, se l'han privatitzada quan era una cosa un bé de les pobles. Sí, però és clar, com hi ha màquines, hi ha de tot. Bé, doncs esperem que tothom sigui de dos i tingui una miqueta de... Bé, hem arribat al final d'aquest programa d'avui. Bona nit, Dolors. Bona nit. Bé, moltes gràcies, Marc, per haver posat les sintonies. I bé, us esperem a vosaltres, el Jesús i a tu, dintre de quatre setmanes. I serem. Molt bé. Bona nit, a tothom. Bona nit. Ara bé. Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endingerem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música Conecta-te el català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora-l. Des del nivell inicial fins al nivell D. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. Informa-te en el web cpnl.cat. Informa-te en el web cpnl.cat. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador, el dispositiu mob. Informatiucomercal.com Informatiucomercal.com Informatiucomercal.com Informatiucomercal.com Forma part de la informació также la il·leg lattes. Colaps on elТы Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, anil·la la velocitat que diguin. Sí, podem a Pitaro. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. 60 i més. Dessembre avança. I ens fixem en l'abundó de productes que treuen el nas, aquesta època de l'any. I a mi no diglués com les neules i els torrons, algunes de ben antigues. Es coneixen per la feina de la vida. Dessembre avança. I ens fixem en l'abundó de productes que treuen el nas, aquesta època de l'any. I a mi no diglués com les neules i els torrons, algunes de ben antigues. Desconeix un 100 de la població de Gramund, de l'any 1741, on consten ja 7 famílies torronaires. I si baixem fins a la vila de la Cantina de Xixona, mundialment coneguda per ser el braçol del torró, descobrim que ja l'antiga secsona musulmana fabricaven dolços amb el fruit dels amatllers. Però el millor de tot, a l'esperit solidari que es desvella aquests dies i les campanyes d'ajuda on tots participem. El pitjor, que sigui el Departament de Venestès Social, el que estigui més escurat i ens demani ajuda. Bé, però les coses són com són. I esperem que després dels 7 anys de vaques magres, perquè ja em fa set, no, Joana? Si no em fa set, en facis, però... Reconeguts, no tants. Reconeguts, no tants, que el senyor Zapatero ha entrevistat avui el diari i diu que no en fa tants. No, no, no, que no fa gaire anar-ho molt bé, però hi ha molts polítics que sempre ens diuen que van molt bé. Sí, vam anar molt bé fins un dia que el dia següent ja ens van tallar les ales per tot. Evidentment que sí, doncs esperem que vinguin tens millors. I si ens voleu parlar de com veieu vosaltres, el present i el futur, ho podeu fer avui, aquí i en directe. Benvinguts, oients desverniants. Passen quatre o cinc minuts. Cinc minuts de les vuit del vespre. Avui, dia 11 de desembre, és el 345 dia de l'any del calendari Gregorià i queden, per tant, només, 20 dies per finalitzar l'any. Un dimec les més ens trobem en la sintonia de ràdio desvern, en el 98.1 de la freqüència modulada. On podeu dir-hi la vostra? Aquí el programa, 60 i més. Tant senzill com marcar el 93, 3.72, 36.61. Des d'ara mateix i fins a les 9 del vespre. I aquí ens teniu, a la vostra disposició, una servidora, la Joan Algarra, amb moltes ganes de compartir aquesta hora amb vosaltres, al costat dels meus companys, Mar Pere Arnau i en Pere Oliver, sempre a punt d'anar a vagar per les zones. I si voleu trobar, recordeu que, si no ho fem avui, ja no ens podreu trucar fins l'any que ve, perquè el proper programa el farem en diferit. Sí, perquè com són festes... La Joana se'n va a Montserrat i ja me'n vaig a Madrid. Molt en fet. Què té a veure? A més, una cosa en comú tenen Montserrat i Madrid, no? La Berge, que és Morena, no? Clar, clar, clar. Són Morenetes les dues. Les dues, les dues. Una diuen, salve senyora de Tez Morena, Virgeni madre del Redentor, nuestra senyora de Nalmúdena, reina del cielo, madre de amor. I l'altra no cal dir que diu... Rosa Rebril, Morena de la Serra, de Montserrat, Estel. Illumineu la catalana terra, guieu-nos cap al cel. Molt bé. Doncs ja hem pregat així espontàriament a la Berge. I tant, a les Berges? A les Berges. Bueno, les dues advocacions, que és la mateixa. Les dues advocacions, perquè la Berge és la mateixa, tanto si vas al Rocío, com si vas al Sanctuario de la Consolación, la que vulguis. Totes són ella. Ai, no oblidem, doncs no oblidem d'ells, que el dia passat no sé si les vaig dir. Els pioners d'aquest programa, Lluís Domènec, Candida Nevado i Antoni Jordà, no sé si hi ha algú més de pioner que encara estigui per aquests mons. En actiu, però ells sempre que poden, ens envien sugeriments i paraules plenes de sabiesa. Hi ha unes d'elles, com el secret d'un bon pollastre farcit. Un àpat com el de Nadal, demana preparació i unes quantes hores de bona cuina. I ens podem començar a entrenar. Escudella, amb carre d'olla, i després el capó del Prat. Sí, que s'acosta la fila de Vilafranca, precisament. També, també, sí, sí, sí. Allà hi trobes de tota mena, de potes blaves, del Prat, d'allà, el toc tens del de Vilafranca, que també són molt bons, gall d'indis, urnills, i un fred capela. Ho recordarem al proper programa, encara que sigui diferit, que hi ha la fila de Vilafranca. I tant que sí. I ens diuen que el secret d'un bon farciment del gall és que porti uns pinyons ben exquisits, amb maloses prunes, i que quedi la pell ben torradeta. Les prunes, sobretot, s'han de posar en remull un eston abans, un parell d'hores, amb conyac. Molt bé, no? Ja ho sabeu. Bé, doncs posem una mica de música. I ara, es deveniments que van tenir lloc un dia 11 de desembre. Del dia com avui de l'any 1576, frai Lluís de Léon quedava en llibertat després de 5 anys empresonat per ordre de la santa inquisició. Bé, no és aquell senyor que va dir, decía Mossadier? Sí, però es veu que devia dir altres coses, perquè els molestés, esclar, que no tampoc... No, però vull dir, quan va sortir de la presó, i va tornar una altra cop a la...