Veus Parròquia del 8/1/2014

I can't leave you, don't ever let me go Don't ever let me go And I wanna be hungry and I wanna ask for I wanna be dreaming and I wanna satisfy You gotta rescue me, rescue me Rescue me, let me have a good time And I wanna be loved and I wanna be high I wanna feel you, touch me and I wanna hate You gotta rescue me, rescue me Rescue me, let me have a good time And I wanna feel you moving and I wanna feel good I wanna feel your love for sure Let it hear, let it hear, let it hear I'm a East Munto Let it hear, let it hear, let it hear I'm a East Munto So whatever you do I can't leave you, don't ever let me go Don't ever let me go Let it hear, let it hear, let it hear Let it hear, let it hear, let it hear Let it hear, let it hear, let it hear I'm a East Munto Let it hear, let it hear, let it hear I'm a East Munto So whatever you do I can't leave you, don't ever let me go I'm a East Munto Let it hear, let it hear, let it hear It's raining, but there ain't a cloud in the sky Must have been a tear from your eye Every fight will be okay If only I thought about the sweet summer breeze Must have been a science indeed Don't worry, we're gonna find a way I'm waiting on a sunny day Gonna chase the clouds away And I'm waiting on a sunny day Without you, I'm working where I ain't falling down I'm having a party in a one-dog town I need you to chase the clouds away Without you, I'm a drunk girl I can't keep my feet I see a truck along the sunny street I hope that you're coming to stay I'm waiting, waiting on a sunny day Gonna chase the clouds away I'm waiting on a sunny day I'm waiting, waiting on a sunny day I'm waiting, waiting on a sunny day I'm waiting, waiting on a sunny day I'm waiting, waiting on a sunny day Gonna chase the clouds away I'm waiting on a sunny day Vadiudes per la ràdio de Sant Just durant l'8.8 Veus de la parròquia? Aquesta és l'audició de la parròquia dels sants Justi Pastor a la sintonia de ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada Us oferim espais sobre temes de caire religiós, human i social. Dintre d'aquest programa que és amb vosaltres, als dimecres, a dos quarts d'avui del vespre i en segona audició, als dissabtes, a dos quarts d'onze del matí. Avui podem escoltar notícies d'Església. I finestra de Justícia i Pau. No, Justícia i Pau avui no. No, avui no toca. Avui és fe i actualitat. No podem fer vacances després. Estem una mica despistats. Estem roballats després. Gomissó, Abans d'ofrir-los els temes d'avui, volem dedicar uns segons a recordar el nostre company, Joaquim Gomis, que va morir el passat desembre. Va ser col·laborador habitual d'aquest programa al llarg de 4 temporades, i al principi de la present van poder gaudir de les seves experiències envers el concili Batica segon. Magnífic company sempre estava disposat a col·laborar, ajudar i aconsellar en aquells temes que ell tenia tan assumits. Estimat, Joaquim, descansa en la pau del senyor i si des d'allí ens pots escoltar, has de saber que sempre hi seràs en el nostre cor. Escolta'm ara l'Avengelli del proper diumenge, diu Sant Mateu. En aquell temps, Jesús, que venia de Galilea, es presenta a Joan Bora el Jordà per que el bateixés. Joan no el volia admetre al baptisme, li deia. Soc jo, soc jo el que necessito que tu en bateigis. Com és que tu vens a mi? Jesús li respongue. Accedeix per ara a batejar-me. Conveca, complim d'aquesta manera, tot el que és bo de fer. Llavors, i accedir. Un cop batejat, Jesús sortia de l'aigua a l'instant. Llavors, el cel s'obri i veia que l'esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell. I una veu deia des del cel. Et és el meu fill, el meu estimat, en qui m'he complegut. ... En primer lloc, els oferim el teix de la salutació de mossènjo a Quim Rius, fet a tots els feligresos des del full informatiu de la parròquia. Desitjant-nos un bon any nou. Escolta'm-la. Any nou? Vida nova. És un títol amb la total sornegaria de la mateixa dita popular. Però voldria que fos veritat, des de la força renovadora, en el cor de cadascú, per l'acció de l'esperitçant, que és portador de Vida Nova, en tant qui ajuda la nostra flaquesa i obre perspectives que ens poden sorprendre. La Vida Nova és el que cada dia vivim en el lloc i amb les responsabilitats que hem assumit amb el pas del temps. En la mesura que aprofitem tot el do que tenim de viure, i ho fem pel camí d'estimar de les persones i la natura que ens envolta, quan veiem perquè tothom pugui fer el seu recorregut amb la dignitat que li pertoca. En comprensió, respecte, diàleg, perdó, estimació. Quan afavorim la llibertat, la pau, la germanó solidària. Quan fem costat en el sofriment, aquí el pateix, i evitem ho quecionar-lo en quan depengui de nosaltres. Quan els qui creiem vivim la nostra fe, en profund d'alegria, i no ens avergonyim de procamar-ho i compartir el goig que la vida té un altre sentit amb l'amistat, amb la fe de Jesucrist. Tot això entre molts d'altres valors i aspectes és la vida, i és de ver nova si la vivim amb un cor convençut. A voltes pot semblar que el que fem és monòton i sense sentit, perquè no hi ha eufories sentimentals ni moviments espectaculars. Però el que fa que la vida tingui un profund sentit nou depèn del que nosaltres hi posem quan estem en l'acció i aquesta coincideix amb el que pensem i creiem. Tot és de ver vida nova si nosaltres volem. Si nosaltres vivim mirant el món amb tot el que hi ha, podem arribar, estimar-ho, doncs, el camí de l'amor fa viure. Crec que no hem de fer comparacions, perquè la vida és la que cada escotter. Podem observar i fins i tot optar per un estil de vida que hi hagi vist, però la resposta és el que val en tot el que fem i com ho fem. L'ecentcial sempre serà el que nosaltres hi infonguem amb cor sincer. L'any nou, vida nova sí, i amb abundó de tot el que passi i des de la fe. També el sofriment que forma part de la nostra condició humana pot ser viscut en positivitat. L'any nou, vida nova és el que he desitjo per tothom i per mi també per aquest 2014, signat mossèn Joaquim Rius. El porcet per catequistes tindrà lloc els propers dijous i divendres des de les 6 de la tarda fins a dos quarts d'avui del vespre a la casa de l'església de Sant Feliu. La festa de Sant Antoni Abat la celebrarem, diumenge 20, dia 12, a les 11 hores, després a la plaça Bredeguer, ben edicció per a tota mena d'animalets. Heu escoltat notícies d'Església. Obrim ara l'espai fer i actualitat. Amb l'epifania agomiadem les festes nadalenques. L'epifania és una de les celebracions més entrenyables per a les famílies, per a la mainadeta, però que, a l'hora, conmemora la duració dels macs al fill de Déu, el nim petit nascut en una establia. Però quin és el significat de la paraula epifania? Diu el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Epifania és manifestació evident d'una divinitat entre els homes. És també la conmemoració de la manifestació de Déu entre nosaltres, a través de la presència humana del seu fill, el redentor de la humanitat. Sobre aquesta manifestació divina, ens parla el missalt festiu de publicacions de la Badia de Montserrat, de l'editorial Balmes. Ara, sumament pedagògic, el contingut de la festa de la manifestació del senyor, que vam celebrar al dilluns, i que deixa una estrella que durarà fins d'un menj avinent. El senyor se'ns manifesta Salvador a través de tres epifenies, tres mostres del seu apropament als homes, de la revelació de la seva divinitat, la comunicació als macs, el baptisme de Jordà, les noces a Canada Galilea. Si bé la liturgia privilegiada avui és la primera, són tres manifestacions que es complementen, són tres miracles, és a dir, no sols signes a fets extraordinaris, sinó es demaniments dignes d'admirar, de contemplar. I el que fa que la solomnitat sigui pedagògica, davant d'una visió massa sentimental de la vida de Jesús, és que aquestes epifenies corresponen a tres moments molt diversos del seu currículum. Enclouen, des de la infantesa, fins als inicis de l'anomenada vida pública. Això sol ja és una invitació a considerar tota la vida de Jesucrist com una epifenia. Si he estat dit, per als cristians, tots els passatges de l'Avengelli, són Evangelis de la resurrecció, perquè han estat escrets a la llum del fet pasqual. També podem dir que cada pàgina de l'Avengelli és una epifania per què Jesús se'ns mostra com a Salvador, i com a portador únic d'un alliberament que només pot venir de Déu. Les tres epifenies clàssiques esmentades tenen, a més, un valor exemplar. Mouen a descobrir en la persona de Jesús, en cada gest seu, en cada paraula, una prova de l'amor sobrebundant de Déu. Déu es manifesta. Déu es dona a conèixer en Jesús. A Déu hi arribem per la humanitat del seu fill encarnat a través d'aquelles virtuts humanes que ens mostren que Déu és present en ell. La liturgia polifica de gran misteri el fet que els animals veiessin el senyor a jegut en una menjadora. Però ja ho sabem. Ni tan sols els ulls humans. Els únics aptes per reflexionar sobre allò que veuen són capaços, per ells mateixos, de copçar el rostre humà de Déu en Jesús de Nexaret. Només Déu, que és capaç de conèixer el cor humà, pot fer-nos el do de saber conèixer Jesús. I qui conèix Jesús ja mereix en aquesta vida una recompensa de part del pare. Es de venir semblant a ell. A la mesura que sabem veure Jesús en els altres, ens anem cristificant. Hauríem de pregar perquè la epifania del senyor sigui la nostra pròpia epifania. És a dir, que hauríem de creixer en el reconeixement mutu de la presència de Déu a nosaltres. Si partim del prejudici que els altres tenen engany, vol dir que nosaltres mateixos encara en tenim. I engany, no arribarem ni a tenir Déu en nosaltres, ni a reconèixer-ho en els altres, ni simplement a ser feliços. D'aquí la benaurança dels nets d'acord. Beurem Déu. Però abans de veure'l, ja experimentaran la imensa alegria de la presència de Déu en sí mateixos i en els altres. En el seu primer mesos de pontificat, en gestos i paraules, el papa s'ha manifestat com un bon comunicador. Ho diuen els experts. Tant és així que s'ha convertit, sense voler-ho, en la personalitat més influent d'Internet l'any 2013. La clau, segons la senyala, en els experts rau en la autenticitat. Proximitat, sinceritat, convicció, espontaneitat, simpatia... són algunes de les virtuts que l'han catapoltat com el millor comunicador de l'any 2013. De la seva exhortació apostòlica, l'alegria de l'Avengelli, hem extret algunes frases. L'alegria de l'Avengelli omple el cor i la vida dels que es troben en Jesús. Si es deixen salvar per ell, són alliberats del pecat, de la tristesa, de l'avuidor interior, de l'aïllament. Més que el temor a equivocar-nos, espero que ens mogui el temor a tancar-nos en les estructures que ens donen una falsa contenció en les normes que ens fan ser jutges implacables. Agraeixo el formós exemple que em donen tants cristians que ofereixen lliur vida i temps amb alegria. Aquest estimoniatge em fa molt de bé i em sosté en el meu propi desig de superar tot egoisme per alliurar-me més. Hem creat nous ídols. La duració de l'antic Badell d'Or ha trobat una versió nova i despiatada en el fetitxisme del diner i en la dictadura de l'economia sense un rostre i sense un objectiu veritablement humà. Reconec amb gust com moltes dones comparteixen responsabilitats pasturals amb els sacerdots. Contribueixen en l'acompanyament de persones, de famílies o de grups i ofereixen noves aportacions al pensament teològic. Però encara és necessari ampliar els espais per una presència femenina més incisiva a l'església. Més que com experts en diagnòstics, apocalíptics, uoscurs, jutges, que es volurien en detectar perills o desviacions, és bo que puguin veure'ns, com joyossos, ni setgers, de propostes superdotades, custodis del meu i de la bellesa que resplandeixen en una vida fidel a l'Evangeli. El de gust respecte a les minories d'agnòstics o no creients no ha d'imposar-se arbitràriament i que silenciï les conviccions de majories creients o que ignori la riquesa de les tradicions religioses. Això, amb el temps, fomentaria més el ressentiment que no pas la tolerància i la pau. Arran d'aquesta exhortació del Sant Pare, divulguem les reflexions del teòleg Josep Ignasi Saranyana, que va publicar el diari La Vanguardia en les seves pàgines de religió del diumenge. Es titula Per què s'ha ficat el papa en aquest tema. La nuig d'alguna premsa anglo-sexona, perquè el papa francès que ha criticat l'economia neoliberal, m'ha fet pensar. En la seva exhortació apostòlica del passat novembre, va inclòs una censura ben contundent. Ja no podem confiar en les forces cegues i en la mà invisible del mercat. El creixement, en equitat, exigeix que el com més del creixement econòmic, encara que el suposa. L'economia ja no pot recórrer remei que són un nou verí, com quan es pretén augmentar la rendibilitat reduint el mercat laboral i creant així nous exclosos. Quanta tinta besada sobre la mà invisible d'Adam Smith? Dançar de 1759. Per Smith, i per a molts que l'han seguit, aquest ordre espontàni nascut de la simpatia empatia, l'egoisme racional, o la competència, no només conforma l'ordre econòmic, sinó que hauria de regular també les relacions socials. D'altres, en canvi, destaquen que aquest pratès, en canvi, aquest pratès equilibrí natural, manca de qualsevol fonament ètic. I aquí rau el problema i se situa l'exortació papal. El nostre país es troba en un context sociopolític que ha facilitat un extraordinari desenvolupament, cosa innegable, un marc que ens imposa, però, unes lleis estrictíssimes i no discutibles, suposades a aquestes normes com pagar els deutes, tant els públics com els familiars, que, d'avor, en el patrimoni nacional i personal, amb uns interessos acumulatius que ens escanyen. Incrementant els ingressos, diuen, que provoquen, o provenen de les exportacions, també el turisme ho és, la qual cosa exigeix reduir els costos, i com que no es pot devaluar la moneda, la recepta d'abans, només es pensa a disminuir els salaris o en congiles plantilles, mentre s'espera que aquella mà invisible ens doni un cop de mà. L'últim diàleg de Pedralves, entre Arragandona, Lozano i Torralva, va superar totes les previsions d'assistència. Es va debatre sobre espiritualitat i empresa, un tema potser nou aquí, encara que no tant altres indrets, com ara, Harvard, on té carta de natura. No va, doncs, tant de s'han caminat el papa, quan demana polítics els quals els dolgui, de debò, la societat, el poble i la vida dels pobres. No és hora d'interessos de curta volada, cal implicar-se seriosament en el rearmament moral de la societat. Això ja ho recomanava en els temps de mes mig. Imagina't, en 1759. Però Sainte Simón, el socialista utòpic Sainte Simón, el comde de Sainte Simón, que va deixar de part la aristocràcia per involucrar-se en el rearmament moral de la societat, ja ens imagina't, 200 anys abans, ja ens advertien del que podia passar, però com que som uns payussos, no els hem fet cas. Bé, recordem que aquest article era signat per Josep Ignasi Seranyana, teòleg. També de les pàgines de religió de la Vanguardia, fe més ment d'alguns paràgrafs de l'article de Sebastià Taltabull, a l'aigua auxiliar de Barcelona, sobre l'inclusió social dels pobres, un repte de la societat d'avui. Un problema global demana una solució global. Tot i que ens implica tots perquè exigeix actituds personals. Tant mateix, l'angoixa i la impotència en què viuen moltes famílies i individus fa que s'arribi al punt de la desesperació perquè el remei no arriba allà on ha d'arribar. Ho constatem a càrites i en tants altres organismes dedicats a afrontar una crisi que cada dia genera més pobres. La copdícia, la laberícia, la bús de consum i l'acaparament injust enverin en les relacions humanes i impedeixen solucions dignes. Per això cal adoptar un estil de vida més senzill, juntament amb més voluntat de compartir i renunciar a l'acció caritativa i solidària. Ara ja no tan sols és la hipoteca, sinó allò més bàsic, com la llum o l'aigua. A més de l'ajut quotidiat que aporti recursos de primera necessitat, hi ha l'origencia de tensió psicològica i espiritual. El fet és que tots estem en situació de risc perquè en qualsevol moment podem quedar totalment desprotegits. D'aquí els programes de prevenció. D'altra banda, ens anem a veure com està augmentant el voluntariat social i la generositat dels qui han entès que l'Avangeli de Jesús ens convida a tenir les mateixes preferències i sentiments que ell. Una mostra d'aquesta solidaritat que se'ns demana és el projecte que Càritas va presentar recentment. Feina amb cor i també un nou servei d'acompanyament a l'ocupació. El servei s'adreça a persones que estan a l'atur des de fa més d'un any i que tenen càrregues familiars. Des de Càritas diosa Santa de Barcelona, fem un pas més en l'àmbit de l'ocupació vigensant el projecte Feina amb cor, que es basa en un treball en xarxa amb empreses i entitats. L'objectiu és arribar a més persones, millorar l'acompanyament que reben en el seu procés laboral i ajudar-les a recuperar l'autostima. Més enllà de les xifres que parlen de l'atur al nostre país, ens preocupa el patiment humà de les persones. Va firmar el director de Càritas diosa Santa de Barcelona, Jordi Roglar, en una roda de premsa de presentació. Per la seva banda, el delegat episcopal, mossèn Salvador Bacardit, va assegurar que la iglesia s'ha de sentir interpel·lada per la situació actual i ha d'intentar donar resposta al drama de natur, ja que es tracta d'una qüestió de justícia social. Un cert institucional al Teatre Victòria. Després de la roda de premsa, va tenir lloc un acte presivit pel Cardinal Arcavisme de Barcelona, Lluís Martínez Sistak, per explicar, en més detall, l'esforç adicional de Càritas a favor de l'ocupació. 800 persones es van reunir al Teatre Victòria, incluent uns 200 empresaris, per conèixer de primera mà el nou projecte de feina amb cor i obrir noves vies de col·laboració. En el seu Parlament, Martínez Sistak va recordar el missatge del Papa Francesc, on no hi ha feina, falta dignitat, i va explicar com el fet de perdre la feina i no tenir perspectives laborals evoca les persones i famílies senceres a l'exclusió social. Així els assistents van poder conèixer la realitat de Càritas, que cada cop ajuda més persones que no tenen feina ni recursos. De les persones ateses anedat laboral, 7 de cada 10 no treballen. Aquest acte, a més, va comptar amb el testimoni de persones vinculades a Càritas i actuacions musicals, per transmetre un missatge d'esperança, pel grat les dificultats que planteja el mercat de treball actualment. En què consisteix el nou servei? Més enllà de la formació i l'orientació, Càritas vol oferir un assessorament personalitzat perquè la cerca de feina sigui exitosa. Aquest és un dels motius pel qual es posa en marxa el servei d'acompanyament a l'ocupació, dins del mar del projecte Feina amb cor. Durant dos anys, la finalitat és atendre entre 1.000 i 2.000 persones. Amb aquest servei, un professional guiarà i assessorarà les persones en situació de tur de llarga durada, de forma personalitzada, perquè puguin aconseguir un contracte de feina i perquè puguin mantenir-lo, perquè, si mai han de tornar a cerca feina, puguin fer-ho de forma autònoma. El servei s'adreça tant a les persones que atenem a Càritas, com a les que es trobin en la situació següent. Fa més d'un any que estan a la tur, tenen familiars al seu càrrec i han esgotat o estan a punt de fer-ho la prestació per desocupació. Primer, aquest assessor del SAO valorarà quin és el perfil de cada persona, tenint en compte la seva trajectòria professional i vital i posteriorment se l'hi proposarà un pla de treball per fer possible la seva inserció laboral. Les persones interessades a ser ateses per aquest servei poden adreçar-se trucant al telèfon 931-149-047, signat per nord desortir Floriac Àrea de Comunicació. I per acabar, meditarem amb el Salmos. Déu meu, dona el rei el teu dret. Salvarà els pobles que reclamen, els desvolguts que no tenen defensor, s'apiederarà als pobres i dels febles, el salvarà de la mort, el rescatarà d'enganys i violències, estimant com un tresor la seva vida. Que els camps de blat abundin el país i pels cins uneixin les espigues com el liven, que les ciutats floreixin com l'herba del camp. Beneït sigui el senyor Déu d'Israel, l'únic que fa meravelles. Beneït sigui per sempre el seu nom gloriós, que la seva glòria ompli la terra. Amén, amén. Hem arribat als moments finals de Beus de la Parròquia. Avui amb les Beus de Joan Algarra, i Pere Oliver ha controlat els soiles músiques en Marc Perarnau. Us esperem en aquesta sintonia, ràdio d'Esvern, el proper dimecres a dos quarts d'avui del vespre. I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins a les hores, a tothom. Adéu-siau. A reveure. Fins a les hores. Ara bé. Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Connecte-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges. Tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomercal.com L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe els dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènion safàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra iriacció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faci el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar aniria la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya 60 i ni més. Ja tenim el nou any a marxar. Des de fa uns quants dies, no gaire. Comencem doncs el primer programa de 60 i més de l'any 2014 amb nous desitjos i propòsits. Amb ganes de retrobar-nos i tirar endavant. Som, això sí, un any més grans. Però tenim molt clar que passem per la vida aprenent. Ens equivoquem, ens supegem, caiem i ens tornem a xocar. Corregim les arrades i seguim caminant. I així anem fent via. Tant se val qui som i d'on venim. El que compta és ser-hi. I per això som aquí. Per renovar el cotxe de viure i donar un cop d'ull al que ens envolta per veure quin serà avui el tema del dia. Benvinguts, ullens, desperniants. Passen tres minuts de les 8 del vespre. Avui, dia 8 de gener, és evidentment el 8è dia de l'any. Avui sí que ens ha estat senzill de comptar. El 8è dia de l'any del calendari Gregoria. I tenim per endavant també molt senzill. 357 dies per viure intensament aquest any nou. Ens trobem a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada. O ja sabeu que podeu dir la vostra trucant aquí. El programa serixanta i més. Tant senzill com marcar el 93, 3, 7, 2, 3, 6, 6, 1. Des d'ara mateix i fins a les 9 del vespre. I sabeu que també ens podeu trobar a Facebook Ràdio d'Esvern. I això sí, amb moltes ganes de compartir aquesta hora amb vosaltres, en companyia de l'armonió sabeu de Joan Algarra. Camable. El saber fer d'en Marc Pere Arnau i qui us parla, Pere Oliver, sempre punt de navegar per les hores. I què has de dir jo ara de la teva veu amb aquest adjectiu que m'has posat? El que vulguis. No, doncs, amable veu. Doncs endavant. I no oblidem els creotius pioners d'aquest programa. Lluís Domènec, hola, Lluís. La Càndida, Càndi, aviam Can Vens. I l'Antoni Jordà, que sempre està a la guai i sempre ens proporciona coses que ens poden enviar, sugeriments i paraules plenes de sabiesa. Sabiesa perquè també són una mica més gran que nosaltres. Més o menys, més o menys. Si fa una fa, ara no n'hi hem de veure. Qui té un any més, qui té un any menys. Sí, a la nostra edat, compta, eh? Sí, i tant, que compta, i tant. I ara és el moment de felicitar a tots els qui celebreu el vostre sant o aniversari. Avui festivitat, entre d'altres, de Sant Llucia, aquí i Sant Pere Tomàs. Demà, dijous, Sant Adrià i Sant Aulògi. Divendres Sant Gonzal. I dissabte, que surtim en segona audició, el festegen les hortències. No cal dir que hortència ve del llatí i és el nom d'una flor. Com també és d'origen llatí, el nom del soldat Adrià, que vol dir originari d'Adrià. I, a més, és el patró dels missatgers. En canvi, el nom de Gonzal, en castellà Gonzalo, és d'origen germànic i significa geni del combat. Ja, és potent el nom. És potent el nom, sí, sí. Ai, el sant d'avui, Llucia, aquest sí que és d'origen llatí, i vol dir que pertany a la família d'en Llucia. Doncs ara posarem música, sisplau. Bé, ara ens aniríem a Venècia, en aquesta barcarola, de los cuintos de Hoffman, però com és de nit, i estem aquí, continuarem amb el programa. Jo ja em veia passejant en gondola. Jo no vaig voler, em feia por. No, abans molt maco. Si caus a l'aigua anèdes una mica i tornes a pujar a la gondola, ja està. Qui sap què s'ha de nedar, jo com no ho sé. Bé, i ara has de venir menys que van tenir lloc, un 8 de gener. Tal dia com avui, de l'any 1892, té lloc una revolta de camparols a Jerez de la Frontera. Amb el crit de Viva la Revolució Social és la primera vegada que s'enarbora la bandera negra a Espanya. La bandera negra, com sabeu, és l'ensenya dels moviments de la pandèmia. També era un 8 de gener, però de l'any 1918, quan el president dels Estats Units, Udrup Wilson, fa públic el missatge en el punt 14e, del qual hi ha el German de la Societat de Nacions. Un altre 8 de gener de l'any 1941 s'estrena a tot l'estat espanyol la pel·lícula Rafa de José Luis Saenz de Heredia amb guió de Jaime de Andrade, que no era altra que el mateix Francisco Franco, convertida en autor i propagandista del règim que en capsalava. Ja, ja, per això va escriure, per fer-se propaganda. Amb tot, la pel·lícula, per ser molt ben interpretada per Alfredo Mayo, José Nieto, Anna Mariscal i Blanca de Silos, va rebre nombrosos elogis de crítica i públic en el seu moment. I era el crític que es podia atrevir en els anys 40 a posar de volta i mitja una pel·lícula d'en Blanca. Segons els crítics de l'època, no estava malament del tot. Jo l'he vist fa poc. Sí que l'has fet a la filmoteca. La filmoteca, la filmoteca l'ha fet varias vegades i realment la interpretació és formidable, una mica teatral, perquè és com es feia el cinema de l'època.