Veus Parròquia
Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...
Veus Parròquia del 15/1/2014
Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...
I don't worry cause everything's gonna be all right. People keep talking, they can say what they like. But all I know is everything's gonna be all right. No one, no one, no one can get in the way of what I'm feeling. No one, no one, no one can get in the way of what I'm feeling. No one, no one, no one can get in the way of what I'm feeling. I know some people search the world to find something like what we have. I know people will try, try to divide something so real. I know some people search the world to find something like what we have. I know some people search the world to find something like what we have. I know some people search the world to find something like what we have. Emagacín, fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Ara ve un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dates de caducitat. Connecta-te al català. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Per seguida actualitat del baix i l'obregat informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador, el dispositiu MOV. Informatiucomercal.com L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe els dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènioncefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra el llocció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faci el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Música Ste 20. Veus la Champions No es feia malta. El sol es feia. Bona tarda, amics suïdors de Ràdio d'Esber. En tots vostès, veus de la parròquia. Com cada tercer, segon, depèn del dia, d'Imecres del Més, el programa de veus de la parròquia té l'espai de paraules de la parròquia. I si es recorden, està la Montse Giró. Bona tarda, Montse. Hola, bona tarda. I després sempre tenim una persona amiga, que ha sigut tan amable, que ens dirà un llibre que ha llegit unes coses que l'han compit, que li agrada, i comentarem amb ell. Aquesta tarda tenim el nostre bona amic, Àlex Solana. Hola, bona tarda. Molt bé. A Àlex Solana ens ha portat un llibre molt interessant. Un llibre que té set camins, podríem dir, que tots ells formen un camí, i que potser necessitaríem dues hores per poder comentar-lo i desluginar-lo bé. Però intentarem que arribi vostès el més essencial. I ara la Montse ens presentarà qui és a Àlex. Bé, doncs, com deia l'Àlex Solana i Sánchez, ell és nascut a Barcelona, però fa uns anys que viu a Sánchez. Des dels 15 anys estic a Sánchez. Des dels 15. Per tant, no sé, podem dir que ja és a Sánchez. Té l'oblidat de Barcelona. Amb la tranquil·litat de Sánchez, té l'oblidat de Barcelona. També, o sigui, he tingut tot una trajectòria a Sánchez, perquè els seus fills han anat a l'escola Canigó, a l'institut, estan actualment. Per tant, hi ha un viure a Sánchez, com a ciutadà, que això el fa molt proper. Per això seria una de les coses que ha fet que nosaltres poguéssim connectar amb ell, per aquest ser proper de veí. Està aquí el poble, tot el dia. La seva feina és una feina molt interessant, perquè ja no diries que sigui només una feina, sinó que és tota una forma part de la seva vida, del seu fet. Del que jo soc. Del que ets tu. Soc compositor. Bàsicament de publicitat, que és realment on hi ha els diners, les possibilitats de poder viure de la música. Tot i que he fet una mica de tot, he fet també coses per teatre, he fet coses per museus, sempre música. M'agrada molt la música per imatge, perquè és explicant músiques molt macos, i també m'agrada gravar i produir per gent, i agafar algú que canta, o agafar algú que té una idea, i desenvolupar-la, i aporto la part creativa que puc, o que em deixen, o que volen, i la part tècnica, que aquí també pot ser que porti molts anys. M'estudi gravant. És una persona molt creativa, amb una sensibilitat, per saber captar, tant això com dius l'imatge, i la sinfonia que hi vota bé en aquella imatge. Sí, el buscar, el donar-li una música, una imatge, hi ha un exercici que he fet en alguna vegada, que he fet també una miqueta d'una escola, fer algun simpòsium, alguna cosa, d'agafar la mateixa imatge i canviar-li la música, i veus com canvia, com es desarrolla d'una altra manera, que és molt maco. La música és l'ànima, diguéssim. Perdó, jo vaig tenir un examen, que es tenia que fer una composició, un escrit, i aleshores tenia que describir una pel·lícula, i aquell moment jo havia vist en 4 o 3, la tercera fase, i aleshores vaig dir que el més bonic és que els mons, si connectaven era a través de la música, si tu recordes, i no va ser molt maco, ni a aquelles notes, i això diu sentir la música de l'univers. D'entrada el felicitem, però ara tenim que anar per feina, perquè tenim que comentar el llibre que hi ha al senyor. Com podeu imaginar-se ja sent una persona, que és creativa, potser està molt interessat en un estil de vida, que és el budisme. No sé si el practica ni no el practica, però el budisme és aquell amor en la natura moltes vegades. És el manifesta d'aquesta manera. I aleshores n'hi ha un autor, que és molt conegut mundialment, ja no l'havia conegut, no sabia, però el llibre m'ha agradat moltíssim, i es diu Dipak Chopra, que deu de ser un hindú, que és un mitjà que en aquests moments està a California, que ha escrit molt llibres, i que amb una de les coses, deia que era una de los cien gurus del mundo, el sábio del mundo, que és un home que es dedica molt a la curació, a Parlament també, perquè nosaltres podríem tenir molta potencialitat i poder arribar a això. I a més, a més, és espiritual. El llibre es diu, les 7 leyes espirituales de l'èxit, i és una guia pràctica per a la realització dels nostres sueños. Com ho es deia abans, el llibre, és clar, que d'una de les 7 leyes, es diu de mitja hora de comentaris. Però les anem a nombrar, i a l'Àlex els dirà més o menys, el per què li ha agradat tant aquell llibre. Ara primer us llegiré el nom de cada una d'aquestes leyes. Diu, la llei de la potencialitat pura, és la primera, la llei de l'entrada, la llei del carme o de la causalidad, la llei del mínim esforç, la llei de la intención y del deseo, la llei del desapego, i l'última és la llei del d'arma o del propósito en la vida. Si resumim totes aquestes lleis, sempre va a favor de l'home i de la seva creativitat. Ara, si et sembla Àlex, si tu vols comentar, començant per la primera. Diu, la llei de la potencialitat pura. Jo, si vols, te'n recordo, que com jo m'he llegit el llibre, de la foto, aquest ens parla de lliò i de llego. És el teu tor. Del que som, del que volem ser, del que ens agradaria ser, del que ens diguen que hem de ser, del que som de veritat nosaltres, del que voldríem ser nosaltres. Jo tinc dos fills adolescents i aquí estan lluitant amb tot això. El que voldríem ser i el que són. De vegades la meva tasca crec que hauria de ser d'ajudar que vegin el que són de veritat, no el que seria millor per a la societat en aquests moments, que és el que té més feina. És un moment possiblement que aquest llibre, tot el que va dient, et pot donar una reflexió molt important en el moment social que estem i vital per parar i dir esperant. És una guia. Una guia que ens pot anar caminant a un futur millor o una mica, no ha tingut que, a vegades, portar amb les persones dintre. Aquí, al principi, quan ens diuen les 7 lleis espirituals de l'èxit, es podria dir les 7 lleis espirituals de la vida. De la vida, sí. De la vida, i és veritat, perquè al llarg de totes elles anem veient totes aquestes coses. Aquesta primera, després, és molt bonic, molt interessant, aquest llibre, perquè explica una mica i posa uns exemples molt clars. És molt entenador, llibre, sí, és molt entenador. És senzill. És senzill, la lectura és fàcil, no és una lectura molt difícil, però és profunda, de poc a poc a poc es remassa. Cosa que hem de fer avui aquí, perquè la ràdio té molt límit. I a les hores, doncs, en aquesta, que parla del llei i del ego, com tu deies molt bé, el llei que som nosaltres i el ego, que és el que volem aparentar o el que esperem dels demés, diu que per insistir o per poder posar en pràctica aquesta llei tenim que tenir silenci, meditació i no jutjar els altres. Pobles, veiem per allà? De molt temps, per allà. I a les hores, ell cita, perquè aquesta relació que és clar, vostès ja saben que aquest hostro programa és religiós, de la barroquia, no? I a les hores, en el llibre, ens diu que la Bíblia diu callat i sap que jo sóc diós, diu que això l'heu dit jo i he trobat també, que hi saies, ho diu això també, diu, no cuida parlant de Jesucrís, no crida ni alça, la veu, no es fa sentir pels carrers. I la llei aquesta acaba amb això, amb una comunió directa amb la natura. I a les hores, a partir d'aquí, ens surten els pensaments creatius. Si tu pares, si tu t'escoltes, si tu te'n vas i observes el món com està fet, i et dones compte d'on estàs i qui ets des d'aquest punt, comences a estar en un estat més adequat, diguéssim, per aquesta teòrica felicitat o èxit. Comences a estar en un lloc que és més on estàs. No on estem, que estem en el soroll, estem en l'aparentar, estem en el cridar, estem en no escoltar els altres, estem en el que jo tinc la raó, aquí estem tots, aquí estem tots. I aquí estan els polítics i estan la gent de referència, la gent que està ja com diuen, ui, aquest és el que té el poder, està aquí, justament aquí. No, no, perquè fins i que posa l'accent amb el merita i el reflexionar. Jo crec que cada dia ho hauríem de fer-ho. I llavors, o sigui, tal com vivim, és el que mengem. És el que mengem, sí, sí. Recordo que fa molts anys la teniu quan encara no havia fet les obres al bar les últimes. Hi havia un lletraret que havien posat els cafeters, que hi havia en aquell moment. Parlo de molts anys, quan els meus fills eren petits i anaven a l'escola de la teniu. Hi havia un lletraret que posava. Estem estant ocupades, que no sabem si vam o vol vam. És a dir, crec que... Posa que ara a mi com ens anem a meditar, no? Doncs això és aquesta reflexió del que fem. I penso que això és com bàsic per saber... Tenim, o sigui, molta pràctica en les agendes, en apuntar el que hem de fer, com hem de fer, això. Però aquest reflexionar el que és personal, de com és l'actuació, les actuacions que tenim i els pensaments que tenim aquí, és el que ens costa més. Anem, perdoneu, però ens queda poc temps. Si no podem, no podem aturar-se. Potser un altre dia tindrem que dir, mira, mirem a part i sigui. També continuo, que diuen en aquestes d'allò. La segunda és la llei de l'entrega. La llei de l'entrega també és molt xula, perquè diu, dar i recibir. Tu mateix. I diu que si donem, donem amb alegria. O sigui, no anem donant... I aquesta donació, doncs... És una donació que aquí és molt interessant. Ni a un trousse petitet, petitet. No m'agradaria llegir-vos, que és del llibre que ens diu. Dice, la mejor manera de poner en marxa la llei de l'entrega és iniciar todo el proceso de circulación. És tomar la decisión de que, siempre que entremos en contacto con cualquier persona, le entreguemos algo. Dice, no tiene por qué consistir en algo material. Puede ser una flor, unas palabras agradables, una oración. En realidad, las formas de entregas más poderosas son las no materiales. Los dones del interés, de la atención, del afecto, del aprecio y del amor son algunos de los más preciosos que usted puede entregar y no le cuesta nada. Cuando se encuentre con alguien, puede enviarle calladamente una bendición deseándole felicidad, alegría y buen humor. Las entregas calladas de este tipo son muy poderosas. Jo crec que no cal dir res més. Està tot dit, no? Està tot dit. A vegades trobes a gent que t'està entregant algo en que no material i és fals. Ens trobem molt sovint que t'estan dient algo que és fals. Amb el qual... Hem de ser de veritat, no? Sí. És una entrega sincera. Sobretot contents del que estem fent. No queda com reflectit, la senzillesa de viure. No és que totes, totes elles acaben amb el mateix. Hi ha gent que et para pel carrer i diu algo, et fa un riure, no sé què, i et quedes com de gust. De veritat o d'aquí a persona. És un instant, però és per la seva sinceritat i la seva manera de fer, et dius, estàs quema que aquesta persona, com m'ha transmet aquesta alegria. Després tenim la tercera lei, que aquesta la coneixeu, que és la llei del Carme. La llei del Carme és l'acció i la conseqüència, la causa i l'efecte. Diu, el que se sembla és el que se cosecha. I aleshores, també, aquesta llei que és així, doncs també trobem amb Josep Cris, que ens diu, de t'hi recibiréis. Diu, i aleshores, si nosaltres tenim, no sé, una necessitat de pensar, és a dir, el que és la causa i l'efecte, el que tenim que fer i les conseqüències, pensar-les, ser conscient d'això també. I aleshores diu que el que tenim que fer, davant d'una cosa d'aquestes, és pensar, és l'ideal, és el que pot anar bé als altres. I si això pensem que és així, aleshores diu que també tenim que preguntar el cor. Què pots dir d'això? Està molt relacionat amb l'egoisme, anar a la teva, amb una mirada als altres. I quan fas alguna cosa d'acord, hi ha una plenitud, quan fas alguna cosa d'aquí dintre, és algú que t'omple, no? Totes les lleis, aquestes, això de dir-li llei no m'agrada molt, això de la llei, perquè la llei sempre és fatal, feta per l'home, i feta així, a més, pum, això. Sense... Però totes aquestes set veritats, jo diria, aplicades, si fóssim capaços d'aplicar-les, jo crec que hi hauria un resultat, eh? Bueno, clar... Jo crec que hi hauria un resultat. Ara, fes-ho. Ho has de fer, no? Aquí, tu, ara que acabes de dir això, al principi ens diu, antes de definir las siete leyes espirituales, debemos de comprender el concepto de ley. La ley es el proceso a través del cual se manifiesta lo que no es manifiesto. Es el proceso por el cual el observador se convierte en observado. Es el proceso a través del cual el soñador manifiesta el sueño. O sigui, que no és la llei aquella que vindria aquí, la llei de Berth, aquest nou pro. O una llei d'aquestes que... No. Aquí la llei m'imagino que deu de ser norma. Potser és en comptes de dileia, que haguéssim dit norma. La cosa hauria anat més bé. Tení que passar ràpidament amb una altra, que és la llei del mínim esforç. Aquesta és la llei de la llei. Aquesta és la llei del mínim esforç. Aquesta sí que es pot interpretar molt malament. Mira, jo me sento i que vagi passant tota la cosa. I aquí, per exemple, quan comença la llei del mínim esforç, n'hi ha una cita de la OZ, que diu... El ser completo conoce sin ir. Ve sin mirar, y consigue sin hacer. Bueno, por artes bien. Mínim esforç. Aquí venia jo de que la naturalesa, el que passa no és un esforç. Passa. Passa per què passa. L'exemple aquest que deien, que les aus migren perquè migren, i les flors s'obren perquè s'obren. I no veus un esforç a la natura. No veus algo que està sent forçat. Jo hi ha moments, tornant als meus fills, perquè ara em venen ells una altra vegada, perquè estàs en el moment que precisament tens que estar aquí. Sí, que hi ha causa de l'adolescència. Amb una pressió i amb una força, que jo no trobo que no és natural. No està sent natural. No tenen un temps per desenvolupar-se i per trobar el que és. Tot està sobre la pressió. I aquesta és aquesta llei. De fer les coses sense un esforç. La fas perquè t'agrada fer-la. Això mateix. Com rentar plats. Perquè hi ha gent que veus que està treballant amb una feina que tu diries, però amb una alegria, és això, no? I quan la veus dius, és que sí. És que és una bona manera de viure. Disfrutar de lo que està fent així. I aquí aquesta te diu que una de les coses... Per exemple, jo també he vist una analogia amb les doctrines de Jesucrís. Quan dius, mireu els lliris del camp o mireu el saber. Diu per molt que tu et vulguis vestir, ni la sabidoria del cel·lomona et posarà amb els vestits. Tenia la natura. I això neix. És tal qual. I va en el seu aire. Això mateix. I en aquesta ens fa 3 sortides que en diu l'acceptació, la responsabilitat i la indefensió. Acceptació. El que és és, perquè tenim que... L'altre és la responsabilitat. És molt xula aquesta, perquè diu no coges a nadie ni que en sigui era a tu. Les coses que passen. Va, jo crec que he de tenir... Saps quan passen o quan la provoques. Això mateix. I quan passa, passa. I no pots fer-hi res. La lluita contra ell és absurda. És absurda. I la tercera és la indefensió. I la indefensió no vol dir que hi hagi... Allà... No la conegui, sinó que la indefensió també està cantant en el sentit d'aquell que diu no vulguis justificar, no vulguis fer-li l'altre i pensar en el que tu penses. Això és tot el contrari i el que fan els polítics per televisió. Senyora, si això no està bé, d'aquí hi ha llibertat d'expressió, no? Tot el contrari, sí. Tots els defensen, sempre. Ah, sí? Ningú té la culpa. Ningú accepta que l'altre té una cosa que és interessant. Sí, podríem dir que els polítics estan fent la llei del mínim esforç, perquè la veritat tampoc no s'esforça i no s'esforça. Jo penso que sí, que aquests components que parla de la responsabilitat és, potser, una de les coses que més es troba a faltar. Perquè... I com a persona, t'endim més això, fins a culpables, que no pas de sentir-nos responsables. I això és el que... que... que ajuda menys a créixer. Sí. Clar. I a les dalles de l'essència, és que la responsabilitat l'estan descobrint, però encara no en són. Exacte. Aquesta moneda que deies tu, que és bé, l'autor d'aquell llibre, de aquestes lleis, diu que ell també ensenya els seus fills a penso que és la que havíem fet abans. No del mínim esforç, sinó la primera. Sempre esforceu. O sigui, el que heu de pensar dintre vostro, és pensar en què podré ajudar els altres. I aleshores això és interessant. Jo, per exemple, també ho dic, això, que el que és interessant per uns pares, el més interessant per uns pares, més que tenir l'ombrera a la casa seva, és tenir elements bons per la societat. I això és molt interessant. I que siguin el que són, que ara vinc d'una altra llei, que és això. Que siguin el que han vingut a ser. Sí. Aquesta que ve ara també és la llei de la intenció i el deseo. I aquí entra també el campo quantico, que és la pura naturaleza i la consciència, el campo de la consciència. És que al llibre, senyors, jo us dic que és molt maco, però també és que llegir poquet a poquet. I en aquesta d'aquí, diu la tensió i la intenció. La tensió és el que nosaltres veiem, la intenció en aquesta la transforma. Però aquesta intenció sempre ha de ser bona. Aquesta és l'altra, és la quinta. O sigui, si és aquesta la que tu volies... No, no, aquesta. No, i aquesta diu que aquí ens trobem a vegades la intenció que podem trobar el passat o el futur i el present. I el present és la consciència pura, perquè el passat és memòria, el futur, nosaltres podem més o menys no programar-lo, però sí, segons les nostres seccions, però el present és el que verdaderament, com és la consciència, és aquest do que per això deia que era un regalo, no? El present és un regalo. Per tant, potser tenim que viure, viure el present i viure amb intensitat. I hi ha veu una camí m'agrada moltíssim, que és la Sisena, que és la Ley del Desapego. I, esclar, aquesta Ley del Desapego, aquestes que te la deixo, que la diguis tu, que també era molt xula, vinga. A veure, però iniciala una mica. El desapego no és que apagades o pot passar, és que és una persona molt desapegada, una persona com si no tingués relació amb els altres. I aquí no té res a veure. El desapego és no estar aferrat a les coses. Bueno, la societat de consum. Això, perquè la Pego... Sí, perquè la Pego diu que és el muguet tenir, i si tu estàs apagat a les coses, i aquella cosa que tens, diries propietats, el que sigui, doncs tot allò, doncs tu treuen, ja has perdut tota l'alegria de la teva persona. Doncs si tu, l'important que ets tu, i la màgia que s'està viu i seu, li donguessis a coses materials, i coses que en realitat van i venen, i no tenen molta importància. Són simplement uns objectes que estan allà per ajudar-te una miqueta, són uns companys absurds, i la gent li dona una importància. Extraordinària. Extraordinària. I de vegades, quan fas una mudança, i ho tires tot, et quedes tan bé. És tan fantàstic, no tenir res. Però a vegades és també bé el caràcter. És un caràcter sentimental, perquè jo encara tinc postaletes de lugnes que havia tingut, botelós, senyosa, i la poca de serpentes, que els hi m'enviaven. Ja n'objectes que són personals i marcos, no? Ja em sembla molt de greu de llençar-les, i penso a mirar-me les llenço, però no per res. No és que estigui apagada ni enganxada, podria viure tranquil·lament. Però són coses de tipus sentimentals. Aquest no té res a veure i jo estic aquí transitant per la vida i no tinc per què estar ral·lat a res. I a vegades això és molt interessant. Que si el cotxe, que si no sé què, que si tinc un altre, que si els rejaran, és molt de cap, absurd. Molt absurd. I bueno, tenim que acabar, perquè això no ens queda quatre minuts. I diu, i l'última que és la llei del d'arma, o propòsito de la vida. La palabra d'arma és una palabra s'ha inscrit en pèrduc que diu, propòsito de la vida. I és descobrir dintre nostre el llibertadero. I també, al principi del llibre, ens diu que nosaltres som ser-s'espirituals. No som ser-s humans, si no som ser-s... Bé, humans físics, vull dir. Si no, ser-s'espirituals. I aquí és la llei del d'arma, que és l'última, que és com un resum de totes elles. Ens diu, hem de descobrir el nostre allò, expressar els nostres talents, això havíem parlat abans, i servei a la humanitat. Com puc ajudar, que és l'última pregunta. Tot això ho trobem també amb els dictaments. Per això, jo soc una morada de la figura de Jesucris, perquè va venir a dir, escuteu, tots els manaments que puguin haver de la llei, de les lleis menciàniques, doncs se resumeixen en dos. Estima Déu i estima el pròxim. I en aquesta d'aquí, el que és bonic que explica això del talent. Tu, per exemple, el teu talent està al servei de la música o la música està al teu servei? Bé, estem units, aquí som un. Som una cibiósica. Aquí estem els dos, aquí, fent el que podem. Però sí que n'has hagut per fer això. És un privilegi poder-ho trobar i gaudir-ho, no? I això és una riqueta el que deia abans que els nens han vingut a fer algo i a veure què fan, no? A veure com ens ajudem a que siguin el que són. Si siguin el que siguin. I... Amb aquest talent termàcord que ens acabes de dir, llegirem l'última, si et sembla, Montse. Referent els talents, també, hi ha un tros de l'Avenjali que també en parla, que cada persona té un talent. És que tots estan relacionats. Han de ser posats al servei de la comunitat. Aquí, quan acaba, per resumir, diu que el Buda Guatama, fundador del budisme, va dir amb una certa ocasió, va dir que la existència nostra és tan transitoria com les nubes de otoio. Contemplar el nasciment i la muerte de los seres és com mirar els movimientos d'una danza. La vida és com un relàmpagó en el cielo. Corre com un torrente per la ladera empinada d'una muntanya. És a dir, és tot transitori. I aleshores és molt xulo, perquè si ens donéssim, si ens adonéssim, perdó, que estic adonada, ens adonéssim, d'això, possiblement viuríem més feliços i apliquéssim aquestes lleis de l'èxitó. De l'èxitó que no t'hi anàveu a veure quan se li reina la portada d'una revista del cor a zona del DSEA. Àlex, has estat un ple que has vingut. Ens queda un minut. Hi ha una altra llibert que diu que la ciutat de lleis espiritual és de ser padre. Ah, és la que estàs ara amb una lectura intensa. Aquesta era quan vam petits, que vaig entrar jo perquè ja està. És el mateix, llibre és el mateix format, però és el mateix per ser pares, a l'èxit de ser pares, intentar portar els nens una miqueta, intentar que siguin feliços. Què els diries als uïdos? Sí, falta un minut. Sí, perquè nosaltres diem per a la viscuda. Que siguin ells mateixos. El senyor Mar, que està aquí davant, darrere de la peixera, diu que aquest rellotge no va bé, que són les 8, que els tenim que dia 10 i que el pròxim 17, si vostè es volen, poden tornar a escoltar aquest programa amb diferit, els quals anava dit, ho han diferit per a escoltar. Senyors, bona nit. Moltes gràcies. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dates de caducitat. Connecta-te al català. Vine al consorci per la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en la relació social. Música sense tiquetes ni dates de caducitat. Música sense tiquetes ni dates de caducitat. S'hi va disfressar un accident de cotxe a dos anys. Van murir per culpa d'un cotxe que anava contra eyeshadow. Faig fer un adaptat de primària per funcions per 31 anys. Quan algun carter hätte os sacred proudly admitting that the speed I meant higher. Servei català de trànsit, Generalitat de Catalunya. La ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just durant la vuit puntus. Seixanta i més. Avança el mes de gener, que estem sent de fred, de plantes, de plantar els rossers, que ara que estan a dormidets, i de portar animalons a venir. Ja ho ben fet, diumenge passat. El costum de celebrar el ritual per a protegir els animals és molt antic. El vestia ha estat durant segles el motor econòmic de moltes famílies pageses. No hi havia gaire animalons, el diumenge. Bé, perquè potser no t'hi vas fixar bé, potser l'animal el portem tancat a dins. No, i a més aquest no és un poble gran de molt de vestia. No, per altres anys sí que havíem portat fànsters. No vaig veure gaire moviment d'animals exòtics. En canvi, avui, per TV3, des de Porreig, una carabana d'animals de Manaí. I que no hi havia manera de cantitar, de quantitat. Sí, sí, i és que Sant Antoni Abat és a casa nostra des de fa molt i molts anys el paltre dels animals. Festa molt popular i hem dit tan antigues com el Berset Mallorquí que diu Sant Antoni ha vengut amb un as amb quatre cames, amb un cobo d'enseimades i una botella de suc. Molt bé, a gairebé tots els pobles surten per Sant Antoni els tres tombs. Ritos que consisteix en donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l'interior de la població. Els tres tombs més antics són els dels treginers de la noia que tenen lloc a la ciutat d'Aigualada. Això ho he consultat a la web d'Aigualada i es veu que gairebé l'edat mitjana o poc més ja tenien aquest costum de portar... És que Aigualada és una ciutat en tots els aspectes, l'art, la poesia, la literatura, les arts... És una meravella aquella ciutat. Té tres teatres preciosos i fan un concurs de poesia. Ja hi hem estat. Benvinguts, uients desverniants. Passen 5 minuts de les 8 del vespre. Vull dia 15 de gener. 15 dies de l'any del calendari Gregorià. Ara sí que tenim poca feina contenta. El més de gener coincideixen els dies de dany amb els dies del mes. I també tenim per endavant 350 dies per viure també com puguem aquest any 2014. Ens trobem a la sintonia de ràdio desvern en el 98.1 de la freqüència modulada o ja sabeu què podeu dir-hi la vostra trucant aquí. El programa 60 i més. Tant senzill com marcar el 93, 3, 7, 2, 36, 61... Des d'ara mateix i fins a les 9 del vespre. I sabeu que ens podeu proposar el tema que vulgueu o també criticar-nos, portar-nos a la contrària. Perquè a mi era el comentable Joan, em feia gràcia una uent de Facebook que deia que discutim poc. Però si no cal discutir. Que la Joan i jo estem massa d'acord, però si esteu vosaltres amb alguna opinió contrària doncs ens truqueu i la dieu, no hi ha cap problema. Doncs amb moltes ganes que estem aquí de compartir aquesta hora amb vosaltres, ja ho sabeu, en companyia de la Cali de veu de la Joan Algarra, el saber fer d'en Marc Pere Arnau i qui us parla, Pere Oliver, sempre a punt de navegar per les homes. I no oblidem els creatius pioners d'aquest programa. La Càndida Nevador i l'Antonio Jordà. Salutacions per la Càndida, que aquests dies no està gaire bé. I el Lluís, que està també convalescent de la caiguda que va tenir i que s'està rehabilitant poquet a poquet. Bé, que sempre poden enviar-nos aquelles idees que nosaltres acceptem tranquil·lament. Almenys l'Antonio Jordà em sembla que sí que està bé. Sí, sí, està en plena forma. Que duri, que duri. Que passa que no ve perquè li fa una mica de mandra. És que la nit, ara a l'hivern, és una mica negre. Bé, doncs, per la primavera ja vindrà a fer-nos companyia. Espero que sí. I ara és el moment de felicitar a tots els qui celebreu el vostre sant aniversari. Avui festivitat de Sant Plàcit, un home per cert molt freqüent al país Valencià. També Sant Mour i Sant de Sa Cundina. Demà dijous Sant Marcel. Sant Antoni Abat. I li sap de que sortim en segona audició de les margarides i les caroles.