Veus Parròquia del 22/1/2014

I got me thinking maybe you'll come back here to the place that you've been. You see me waiting for you on the corner on the street. I'm not moving, I'm not moving, I'm not moving, I'm not moving. People talk about the guy who's waiting on the girl. There are no holes in his shoes, but a big hole in his blood. Maybe I'll get famous as the man who can't be moved. And maybe you won't meet him, but you see me on the nose and you'll run into the corner. Cause you'll know it's just one. I'm the man who can't be moved, I'm the man who can't be moved. Cause if one day you wake up and find yourself missing me, I'll start to wonder where I'm standing, thinking maybe you'll come back here to the place that you've been. You see me waiting for you on the corner on the street. I'm going back to the corner where I first saw you. Gonna cap in my sleeping bag, I'm not going to move. El magacín fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, xeixanta i més. Cara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes, ni dades de caducitat. Conecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. Per seguida, actualitat del baix i l'obregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com ...de la parròquia. Aquesta és l'Audició de la parròquia dels Sants justi pastor a la sintonia de Radio Des Bern, en el 98 punó, de la freqüència modulada. Us oferim espais sobre temes de caire religion, Us oferim espai sobre temes de caire religiós, humà i social, dintre d'aquest programa que és amb vosaltres els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i, en segona audició, els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Avui podrem escoltar notícies d'Església i finestra de Justícia i Pau. Iniciem l'audició d'avui a l'electora d'un fragment de l'Avenjali segon Sant Mateu que escoltarem el proper diumenge. Diu així. Quan Jesús sentia dir que Joan havia estat empresonat, se'n torna a Galilea, però no a anar a viure, a Nexarret, sinó a Cafernaún, vor al Llac, a la regió de Saboló i Neftali, perquè s'havia de complir allò que anunciava el profeta Issaíes. Païs de Saboló i de Neftali camí del mar, l'altra banda del Jordà, Galilea dels Pagans, el poble que vivia a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendès pels qui viuen al país tan ebrós. Des d'aquell temps, Jesús comença a predicar així. Convertiu-vos que el regne del cel és a prop. Notícies d'Església. Reunions a la parròquia. De Medijous, dia 23, a dos quarts de nou, Consell d'Economia. Divendres dia 24 des de les 12 hores, preveres de l'Arxiprestat. Anunciem una gran sessió matinal que la nostra parròquia ha organitzat per donar conèixer les paraules del Sant Pare, que són punyents, que són inspiradores, i que val la pena que les coneguem i les posem en pràctica. El lema de la trobada és trobada per una renovació evangèlica. És el dia 1 de febrer i l'hora de les 10 del matí a les 13.30, o sigui, dos quarts de dues, el que les escoles i és oberta a tothom. Bé, Dolors, tu que has estat en les últimes reunions, que jo no vaig poder assistir-hi, més o menys com plantegem aquesta trobada. Ens va sorprendre perquè vam partir d'una trobada amb el mossèn i tot el grup de la ràdio i tot el grup que estem... El grup de la ràdio, sobretot. I d'aquesta reunió va sortir l'interès per part del mossèn, per quedar solsament amb aquestes coses que el Sant Pare ens va dient. Missatges com, per exemple, la fraternitat, si tenim el valor de la fraternitat, serà la manera que podrem acabar amb les guerres, o, per exemple, contra la globalització, aquesta indiferència, com que ens està passant a la Iserumà, perquè estan tan indiferents que estem vient les guerres, i estem veient tot. I aquest Sant Pare va dient tota una sèrie de missatges importants, de les guerres i per les probres. Les esleges dels pobres i per els pobres. Clar, el mossèn deia... És una cosa que ens pot interessar des de la comunitat cristiana, però també pot interessar la persona de carrera, la persona que té tots els valors de drets humans, que, realment, quan anem pel poble, molta gent diu... Escolta, aquest Sant Pare d'unidor... Ens ha sorprès a tots la seva manera d'actuar i... És un Sant Pare del poble. I es nota. No hi ha costumats, tampoc, això. Hi havia una distància entre tot el que eren les grans jerarquies amb la gent de sota. Sembla que es vol recuperar una mica la línia del Baticà II, tornar des de les bases, des de les assemblies de baix, i anar pujant cada església, cada comunitat que pugui dir la seva, les seves propies necessitats. Llavors, el anem seguint i el anem d'això, i el mossèn estava molt interessat, perquè ens va en el seu full informatiu de cada setmana, moltes coses. Sí, ell ja ho posa en marxa. No, no, i quan radiem les notícies, sempre, si hi ha un aquell ho ha explicat, ja ho posem per pel micro. Llavors ens va proposar aquesta trobada, perquè no fem una trobada, fem una petita comissió, fem una trobada oberta a la gent de tothom. Tant dins de la comunitat com de fora del poble, que és una figura que m'interessa, que em pensen, com ho pensen fer-ho, però serà un primer contacte. No és per a té aconseguir grans coses aquest dia. Simplement, segurament el mossèn ens farà una introducció d'aquestes frases, com les col·loquem dins d'aquesta societat actual, que ens està dient aquesta persona amb la gran crisi que hi ha en el món, que ens està dient com a persones, que ens està dient com a comunitat. Seran 3 o 4 aspectes senzils que ell ens introduirà, farem una mica d'esmorzar, per això demanem que els gent més o menys ens digui alguna cosa, per què volem comprar coca i coses d'aquestes, i després vull dir, serà el debat en petits grups d'aquestes frases, o d'aquest contingut. O sigui que es farà taller sobre cadascuna d'aquestes frases. Exacte. I què es pretene aquestes frases? Tant arribar amb un compromís, nosaltres, com a comunitat, de disculta, que ens hem tret totes aquestes conclusions, ens aniran molt bé la opinió des de fora, com ens veuen. Així com el compromís com a persona. Aquest senyor parla des d'un angle en què ens està demanant un canvi com a persones. Ens hem d'oblidar d'aquell consumisme, ens hem d'oblidar d'una sèrie de coses, mentre hi hagi un germà que no té un pla de daula. I això amb una visió global. Per tant, ens està demanant una transformació com a persones. I aquesta és la idea, no es farà amb una sola trobada, sinó que un dia passarem una pel·lícula, un altre dia farem venir algú que coneixi més aquests aspectes, unirem treballant. Aquesta és la idea que es preté dins d'aquest curs. I aquesta és la primera trobada. La primera cosa que farem. I ens agradaria molt, moltíssim, que pogués venir gent que potser no s'apropa a l'església, però que té un... Sí, sí, no cal que sí. Ens interessa molt moltíssim la opinió d'aquestes persones. Ens interessa moltíssim, perquè ens pot ajudar renovant-se. Bueno, tornem a repetir, que serà a les escoles, de les 10 del matí, fins a dos quarts de dues de la tarda, que hi haurà una miqueta d'esmorçar. Que si pot ser que visin, una miqueta. Si no, el mateix dia no passa res. Si poden anar, diguéssim, a la parroquia per dir que s'hi estiran, més que res, per això que comentaves de fer una miqueta més de... Per tenir una idea. No vindrà de 10 persones més amunt. Sí, però sí, hem de comprar una miqueta de coca i... Tenia una mica d'idea de allò que podem comprar. A les escoles, de 10 fins a dos quarts de dues, el dia 1 de febrer. I el salema trobada per una renovació evangèlica. Molt bé. Bé, doncs continuem en notícies d'Església. Semana de pregària per la unitat dels cristians. Va començar el passat dissabte, dia 18, i acabarà el 25 de gener. Amb el lema general, per a tota la setmana, pres de la primera carta de Sant Pau als cristians de Corint. És que Crist està dividit. A la catedral de Sant Llorenç, com en anys anteriors, tindrà lloc una pregària acumènica el propè divendres dia 24 a les 19 hores. El títol, propi del dia, 7 de la setmana de pregària, és, junts, formem part de Crist. Estan convidats a aquesta celebració, el pare Aurell Bunda, arxiprest, i el pare Constantin Aline, de l'Església Ortodoxa, patriarcat de Romania. El pare Joan Garcia, vicar i general de l'Església Ortodoxa, patriarcat de Sèlvia, i el pare Josep Moya, d'aquest mateix patriarcat. Dins de la confessió protestant, estan convidats, la senyora Joana Ortega Raya, delegada de Comanisme de l'Església Evangelica, i el pastor Felip Carmona. La celebració estarà presidida pel visbà Agustí Cortés, acompanyat per mossèn Lluís Anton Armangor, delegat de Comanisme del Visbà de Sant Feliu de Llobregat, mossèn Francesc Tirado, encarregat de la catedral, i preveres idiàques de la diòsasi. La coral masquefa conduirà als cants d'aquesta trobada. Jornada de la infància missionera. El proper diumenge 26 de gener se celebrarà aquest dia anomenat per alguns El Domund dels Petits. Els objectius d'aquesta campanya és que els infants preguin i treballin des de la nostra fe per crear un món on no hi ha així closos. Educar els més petits en el sentit de la fraternitat i el compartir, formant els futurs homes i dones que passes de comprometres amb responsabilitat amb la creació d'un món més just i fratern. Hi ha materials útils a disposició a la delegació de missions. Telefon 936, 327, 630. Aquestes han estat les notícies d'Església. Fins i tot. Finestra de justícia i pau. Molt bona nit. Abans no t'hi saludat. I el Jesús també molt bona nit. Ara que plogui, bona nit. Jo convé que plogui. Ja tornem a ser aquí, com cada quatre setmanes, es posar aquells temes que pot interessar tothom. Vosaltres mateixos. Mesos enrere hem començat el treball a la feina de dedicar una estona de ràdio al treball al llarg del temps. Van fer un primer treball que parlàvem de l'època del paleolític, de la Pella, en la qual explicàvem una miqueta com funcionava la cosa del treball i de la manera que la societat funcionava. Una altra sessió. Vam parlar també de l'etapa, de l'etapa de l'edicultura, i vam arribar a més o menys de l'any 1 de Jesucris, a la nostra era cristiana, amb la qual l'esclavatge era una de les coses que impressionava, perquè realment era el sistema com funcionaven la classe social. I avui parlem una miqueta l'etapa de l'edicultura més relançada, començant l'any 1 del naixement de Cris, fins a l'any 1.000, en què els habitants del planeta també és interessant donar-me una idea de la demografia que hi havia en aquella època, ja que l'any 1 es calcula que hi havia 250 milions de persones al planeta, i arribar a l'any 1.000 de l'era cristiana, hi havia 350 milions. O sigui, que s'havia augmentat en 100 milions en 100 anys. Bé, doncs, continuem. La mort acompanyava quasi-cotidianament al poble a l'edat mitjana. El fluxa de tota una sèrie de desveniments veia i feia que la mort fos molt coneguda. Les guerres, les epidèmies i la fam eren les causes més socials. Bé, ara tu, Dolors. La propietat de la Terra, majoritàriament amb mans del senyor, obligava a un treball continuat al camp, a la vora i sota la protecció del castell. Els serveis eren obligats a contribuir personalment en les guerres i incursions del senyor, i havien de donar una part important de les seves collites al senyor. La dependència dels senyors feudals era gran. Si bé hi havia homes lliures, també existien esclàus que es compraven i es venien en comerç que es movia per tot Europa. També és l'època de la roturació dels grans boscos a fi de proporcionar terres i agricultures. La dependència dels senyors feudals era gran. Si bé hi havia homes lliures, també existien esclàus que es compraven i venien en comerç que es movia per tot Europa. També és l'època de la roturació dels grans boscos, a fi de proporcionar terres i agricultures. En aquest context, la riqueça s'acumulaven amb mans senyorials i lliur repartiment es feia en els seus cercles propers i els pobles dependien massa sovint de la benevolència d'aquests. Els problemes surgen en els anys de mala feina, i els problemes que s'han de fer i els problemes surgen en els anys de males collites, les epidèmies i les guerres, on que els serps i els seus esclàus quedaven a mínims de renda per a la seva subsistència. La pena, per la no observació d'aquest precepte, era l'escomunió. A Catalunya, la Bata Oliva, va instituir el pacte de pau i treva, aquest pacte de data de fa mil anys. La treva de Déu prohibia la lluita des de la tarda de dijous fins al matí de dilluns, sota pena d'escomunió. El teixit social apunta cap a una divisió en tres classes. Els clergues, oratoris, intercessors entre el món terrenal i el món eclasial, que fan arribar al cel les oracions i ofrenes que il·luminen la terra interpretant la paraula de Déu. Déu n'hi do, eh, com estava tot? Sí, estava tot... Estructurat. Sí, ja queda molt toquet. Els senyors, vella Torres, guerreis actuals amb la missió de mantenir l'ordre i defensar els servis, laborators, perquè treballin al camp. I bé, abans ens havia quedat un... Un paràgraf. Sí, sembla que era aquest. En ocasions, davant l'arbitrarietat dels senyors feudals, la ciutadania, molt influent, va proclamar una bola mitjançant la qual ningú podia ser, perseguit o mort, al voltant de les sesglésies, dins d'un espai de determinats metres. Aquesta és una de les causes de la formació de les barroquies. És interessant, això, eh? Sí, tant. És molt interessant aquest treball. Suposo que el continuareu fent, oi? Sí, ara acabem a l'any mil, continuarem després del... fins arribar a l'actualitat. A veure, és evident que, comparat amb el poléolític, aquesta mitjana àmplia, fins a l'any mil, el poble havia millorat el seu nivell de vida. Fins a cert punt, sí, en comparant-se. Perquè disposaven de sostres populats, disposaven de més aliments, la cultura donava forces aliments, la remadaria també. El que passa és que la propietat... És a dir, la riquesa generada no repercutia en benefici de la població bàsica del poble. Tot depenia de la benevolència dels senyors feudals i dels reis d'aquella època, en què el poble tingués més o menys nivell de vida. Però sempre el que tenia més al nivell de vida era molt limitat. O sigui que la riquesa sempre estava... En mans del senyor. De canvi, els donaven, deien ell, i això era cert, fins a cert punt, també, el dret de la protecció. Perquè una de les coses que hi havia en aquella època era un sempre moviment de població que estaven en guerra amb altres poblacions. Sí, però contra també els joves i els homes d'aquella població havien d'effectuar les guerres dels senyors. O sigui que era una mica bastant interessant. Era cardacanó, com va ser després, el segle XX passant, la guerra mundial, els setors guerres mundial. Bueno, en certa manera, diguem-ne, que la humanitat fins ara estem veient que s'ha mogut amb els mateixos paràmetres. És a dir, la riquesa en mans uns pocs i la pobreza generalitzada, i la misèria, la pobreza, les informatats, la malnutrició, etcètera, etcètera. Allavors, doncs, no estan així, que sabem que la població mundial, a partir de l'augment i la diversitat de l'alimentació, es va augmentar, perquè realment, fins al naixement de Jesucrís, l'any lloc que es compta la edat era cristiana, el món tenia 200 milions habitants, però després, a l'arribar a l'enviar, li havia pujat a 300. Ara, en mil anys, un milió tampoc era molt, no? No, 100 milions. 100 milions. 100 milions. Però ara ha augmentat d'una manera extraordinària, amb l'altre del 1.000 al 2.000. Per això nosaltres, diguem-ne, fem menció amb aquest treball a l'importància de l'alemografia. I hi ha unes causes que determinen l'augment de l'alemografia. Per exemple, en l'humanitat, en el planeta l'any 1900, hi havia 3.000 milions habitants al planeta. Ara, al cap del 2014, hem passat de 3.000 a 7.000 milions. Imagina't. En 113 anys ha augmentat amb 1.000 milions tirancurt. Esclar, fixeu-vos en les proporcions de creixement, no? Esclar, ha sortit la sanitat, la manera de viure dels pobles, abans les ciutats eren estretes, petites, humides. Recordem-nos, la Barcelona antiga, que eren els carrerons estrets, molt humits, no circulava l'aire. Esclar, es van haver de tirar les muralles dos vegades. Perquè, i a més, quan se vol malaltia, com la medicina no estava molt desenvolupada, produïa una quantitat de mortalitat enorme. Tot ha anat per millorar. O sigui, aquest és el decid que té ara la població mundial. Però hi ha èpoques que sembla que tornem un altre cop enrere. És el que... Mira, ens va bé haver llegit aquesta... aquesta cosa de formació que ens hem fet a nivell de grup, perquè anem veient que no ha canviat tant. Vull dir, a pesar de que estem parlant de l'edat mitjana, del segle I, tota l'edat mitjana, aquesta desigualtat, com has mencionat ara fa poc, es dona, jo, per exemple, una de les notícies que m'ha cridat molt l'atenció aquesta setmana, s'ha comparat jo als multimilionaris, es fan que encara més rics. És a dir, les bosses s'han activat, les bosses que ha cridat riquesa, aquestes coses especulatives que ells saben fer, però sempre em benefici d'ells. Per exemple, m'ha cridat l'atenció d'això, coincidint amb l'increment de les desigualtats salarials a les grans economies mundiales, el 2013 va ser un any excel·lent, però els multimilionaris, que a vegades són menys, són menys, però aquells que a vegades són més rics. Llavors, la cosa també m'ha cridat l'atenció, i com serà aquest 2014? Però serà aquest 2014 seguiran en riquinsa, seguiran fent-se cada vegada més rics. Això és una cosa que ells... i es va distanciant, perquè abans hi havia una classe mitja, però hi havia una classe mitja que més o menys avançava. Però ara ja no hi és, això. No, cada cop s'olimina més la classe mitjana. I ara voldria centrar aquesta cosa, aquesta notícia, més o menys, que es parla llavors del món mundial, però ho centaria amb un estudi que ha fet l'índex Gini, un estudi que s'ha fet quan Espanya diu... Espanya, segons els estudis, a nivell europeu, té un doble rècord de ser un campió europeu en natura i desigualtat. Vull dir, ens hem col·locat al darrere de l'Atònia. Vull dir, amb atur i amb desigualtat. Vull dir, un país que fa 5 o 6 anys en darrere era capaç d'estar... Bastant el capdavant, sí. El capdavant teníem una sanitat... Perquè, clar, tot això porta uns problemes. Han perdut la sanitat. Està trontollant, està trontollant l'educació, està trontollant la cultura, està trontollant el que seria la reserva per pagar la gent gran. Vull dir, si el benestar social s'està tribulint. Tota el ment. Aquest és un problema molt greu. I dius, bueno, acabem de llegir una cosa, i continua a venti una minoria que en comptes de fer un plantejament mundial de dir... Escolta, doncs, hem de miraculògicament que passa. Hem de fer programes demogràfics. Hem de mirar que la gent pugui viure no dica amb la riquesa que havíem viscut 5 anys enrere. No, perquè allò era consumisme, potser. És el que diu el papa francès, la fraternitat. No tens dret a tenir un plat a d'aula. A veure, no sé com es aconseguirà, de moment, hi ha molts moviments de base de la humanitat, de les persones que s'estan organitzant. Fixa-vos el que ha passat a Burgos. Sí, però això té un perill. Perquè dins d'aquests moviments sempre hi ha el grup discordant, que cal a foc, que fa... O sigui, li treu qualitat, aquest moviment. Perquè, clar, el moviment ideal seria... O el de Gandhi, o bé el del Negret, que ara fa anys que... Martin Luther King, sí. Martin Luther King. Allò era una defensa passiva. Però ara és un problema, perquè la gent comença a estar cremada, i d'11 lliuris, que comencin amb aquests grups violents, a ficar a foc. Bueno, de fet, a l'abans dels drets socials i drets humans sempre s'ha produït a través de revolucions. I de revolucions. Perquè a l'edat mitjana, a tot aquest period que hem vist, va ser moltes vegades que el poble es va plantar davant dels accessos dels senyors. I, evidentment, això va fer sorgir en un moment determinat. Evolucionar la societat. El primer sistema d'emocràcia en Glaterra. El temps de Ricard, rei d'Anglaterra, amb el seu germà Joan, que el Joan era un accés de roba i de posició, i la gent es va revoltar. I el seu germà... Fins i tot el rei Carles I l'hi van tallar. I llavors van fer unes regles de joc, que van ser unes de les primeres constitucions que el poble va obtenir, a canvi, de mantenir el rei Nadal, del rei Joan, que va escombrar. I va agafar una mica la necessitat del poble. Hem entrat en un altre tipus d'amoriment social. Per exemple, has omnat el Martí Luterquí. Sí. Aquest home, igual com el Gandhi, va enganyar amb un imperi que tenia el millor de les armes de la seva època. El Mandela, també el Mandela, que ara estic al Mandela. Vull dir que el sistema de lograr per la manera pacifista triomf i canviar les coses ha funcionat. Això és el que es demana. Tothom té dret a fer manifestacions. O sigui, la diada d'aquest any ha sigut una de les manifestacions festives. I que, realment, ha marcat una època, una manera de fer les coses. Ara, el que fa por és que amb aquestes manifestacions sempre es fiqui algú que li tregui importància i valor aquestes manifestacions. Com ho hem de fer? No ho sé. Jo crec que el poble concretament, que tenim nosaltres aquí a Catalunya, que és l'assumpte d'una augment de la llibertat. Però si nosaltres teníem més o menys, hi ha una autonomia, simplement, no només que s'haguessin complert les punts de l'Estatut, ja n'hi havia prou. I no tenir-lo llant, ha furat el Tribunal Constitucional i ja passarà el temps. O sigui, que... Escolta, amb això no hi ha manera. La catalana, com també hi ha llocs d'Espanya, que d'unidor, ja estan creant moviments pacífics, que estan fent una feina molt gran. Tot el tema del desdonament de pisos, tot el tema d'intentar recuperar uns diners per a la gent que no els hi entra res, de càrites... Hi ha un important és que estem agafant consciència que això no pot continuar així. Ha d'haver-hi un repartiment i han de començar a donar treball, i sobretot no apretatant, perquè estan tivant d'una manera que ja no... Massa, massa. Avui llegirem un article de com quedarà la cosa laboral. La cosa laboral, l'ocupació, ja no es farà els contractes antics, es fan en temps parcials, es faran per hores. Ara ha baixat el valor del salari. Escolta, la gent... I, en cap, estem pagant com si encara cobressin 1.500 euros milípicos. La gent ja no té aquests diners. Això s'ha de moure. Aviam si dintre de quatre setmanes podem donar una visió, una mica més esperançadora. I aviam com ha anat aquesta primera trobada, que crec que serà molt profitosa. Pot ser molt interessant. Bé, hem arribat a la fi d'aquest programa. Moltes gràcies, Dolors, moltes gràcies, Jesús. Moltes gràcies. I continuarem parlant d'aquests temes socials que són molt i molt interessants. Moltes gràcies també al Marc Pernàu, que ens ha posat la música, i us esperem el proper dimecres. Recordeu que veus de la parròquia, es fa en segona audició, els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Us hi esperem. Una cosa, el dia 29 de la setmana que ve, a les 9 i quart de la nit, a la parròquia, esteu invitats per participar en tots els temes que hem parlat aquí més altes. Bé, ja us ja veu. All I Ask Is Why, yeah. If you're playing, all I'm saying is feeling your good lying, yeah. If you're lying, keep on lying. Don't tell the truth, no, no, don't you dare. You can't drive me, cause baby you still got me After taking me way on that way on that way Ooh, ooh, if I ever lose this hand If I ever, if I ever lose this hand If I ever lose this hand I'll never be the same When you're kind, extra kind to me Then suddenly you're cross You're so moody, you still get to me Cause you can't turn you on No, no, you're fascinating Ooh, more fascinating Vadiudes per la ràdio de Sant Just Vadiudes per la ràdio de Sant Just Vadiudes per la ràdio de Sant Just Vadiudes per la ràdio de Sant Just Vadiudes per la ràdio de Sant Just Vadiudes per la ràdio de Sant Just Vadiudes per la ràdio de Sant Just Vadiudes per la ràdio de Sant Just Vadiudes per la ràdio de Sant Just Vadiudes per la ràdio de Sant Just Vadiudes per la ràdio de Sant Just Vadiudes per la ràdio de Sant Just Vadiudes per la ràdio de Sant Just Vadiudes per la ràdio de Sant Just Vadiudes per la ràdio de Sant Just Vadiudes per la ràdio de Sant Just Vadiudes per la ràdio de Sant Just Vadiudes per la ràdio de Sant Just Vadiudes per la ràdio de Sant Just Vadiudes per la ràdio de Sant Just Vadiudes per la ràdio de Sant Just Vadiudes per la ràdio de Sant Just Vadiudes per la ràdio de Sant Just Vadiudes per la ràdio de Sant Just