Veus Parròquia del 5/2/2014

Cobes de Sant Nitra de Collbató, Catalunya en Miniatura, els Museus d'Esplugues, el Museu Akbar de les Aigües i l'Itinerari Jujold de Sant Joan d'Espi. Els copons es poden aconseguir a través del web del Consorci de Turisme del Vas Llobregat, www.turismebasllobregat.com i a les oficines de turisme, punts d'informació i altres equipaments. Menys de 6 minuts ja arribarem a dos quarts d'avui del vespre. Després de les notícies, és hora de fer un cop d'ull a la resta d'activitats de la setmana a Sant Just. L'Associació de Veïns de Mas Lluís farà un taller de disfresses de Matí Jous al seu local a l'Espai Mas Lluís. Serà a les 6 de la tarda i és una activitat gratuïta oberta a totes les edats. Divendres la seva es farà una nova conferència sobre la Minería de Catalunya. En aquesta ocasió, el doctor engeologia Joan Carles Melgarejo parlarà del boom de la Minería en la primera meitat del segle XX. Serà a les 8 del vespre, al local de les seves. Divendres el vespre a nou concert de jazz a la Taneu. Celeste, Alias i Marco Mezquí de Duet pujaran a l'escenari de la sala del Cincuantanari per oferir un concert personal de jazz influenciat per la música clàssica i la música popular. Serà a les 10 del vespre. A les entrades costen 8 euros pel públic general i 7 pels socis de la Taneu. L'organitja en l'entitat i energia a sèries. Disapta a partir de les 7 del matí, nova batuda del porc sanglà a la Vall de Sant Jous. La zona serà d'agudament senyalitzada, segons el platècnic cinegètic de la Generalitat. L'organitja a la Societat d'Aquistadors de Sant Jous. Els músics dels tallers de música faran una audició que et dissapta el casal de joves a partir de les 10 del matí a la sala d'autopia. També dissapta el matí al Nussepa, ecologistes de Catalunya, organitja una desgrossa de forestal al torrent de Can Cortés. És una actuació voluntària per desgrossar, poder-hi semblar a glans en aquella zona. Des de l'entitat recomanen du guants, calçat i roba còmode, i cal fer inscripció prèvia. El correu electrònic al Nusarroba, pangea.org o ve trucant al telèfon 605 78 2507 605 78 2507. La trobada serà al torrent de Can Cortés a dos quarts d'onze del matí. Dissapta la tarda a dos quarts de sis, el centre cívic Salvador Espriu, ball discoteca per a persones amb discapacitat intel·lectual l'organitzen esproceat i l'ajuntament. I a les set de la tarda, l'Observatori Estronòmic del Milenari no veu observació de la Lluna i dels Planetes amb el grup d'astronomia Desverg. Més activitats pel cap de setmana, diumenge de l'Observatori Estronòmic, més activitats pel cap de setmana, diumenge a l'agroparció ciclista Sant Just, organitza una sortida de ciclulturisme a les set del matí des de la font del ciclista i a les vuit, un altre, en aquest cas, en BTT, des de la plaça Camuapa. I acabem amb dues activitats més part diumenge. A d'una banda, a les Seas, organitza una excursió a les mines de Bellmunt, el priorat a les set del matí des del part del Parador. Per fer les inscripcions, podeu d'enviar un correu electrònic a l'adreça seas.santjust a robagimeil.com. I acabem diumenges. Tornarà a instal·lar la penya del Moro, el punt d'informació del Jessimen i Baremàdiabal a carrag de l'Arxiu Municipal. I de seguida, la deuen a dues. Dos minuts i arribarem a dos quarts d'avui. Després de les notícies i després de l'agenda, és hora de finalitzar l'informatiu, però encara podem fer un resum del mes destacat amb titulars. i després de l'agenda, és hora de finalitzar l'informatiu, però encara podem fer un resum del mes destacat amb titulars. I és que en la Tura ha crescut el mes de gener en 34 persones a Sant Jos. La xifra de desocupats al municipi ara és de 807 persones. També hem parlat de l'estalvi energètic, de l'ús de bicicletes al Pernatural de Collserola i de la prevenció de residus, que es tractaran demà el Consell de Mèdia Ambient i Sostenibilitat de Sant Jos. Parlem de comunicació, properament l'Ajuntament de Sant Jos tindrà una aplicació per a dispositius mòbils. Serà gratuïta i adaptada als sistemes operatius Android i iPhone. I avui s'han posat a la vent dels tiquets per assistir al sopat del Dia Internacional de la Dona. Tindrà lloc al dia 7 de març al restaurant, al punt. Costen 20 euros i s'han de comprar el centre cívic Salvador Escriu i s'han de comprar el milenari. Com us deia amb aquest estat, tota la informació del Sant Jos Notícies Edició Véspera d'avui dimecres 5 de febrer. La informació local tornarà demà al matí a partir de les 10 i 5 al just a la fusta amb els vulletins horaris de ràdio d'Esvern i a partir de l'una al Sant Jos Notícies Edició migdia. Mentre està, recordem que també podeu seguir l'actualitat de Sant Jos i també a les nostres xarxes socials, el Twitter i el Facebook. Ho deixem aquí, que acabeu de passar. Un molt bon dimecres, fins demà. Gràcies. El Just a la Fusta parlem de tot el que passa a Sant Jos. Soc una urbanita, ho reconeix. Sí, jo també soc molt urbanita. Tinc una bona manida i tenc un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer, i no? És el temps, no pot ser res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Jos tan directe. Cada matí, de 10 a una. És molt... Yes. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, les moods jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. I esperem. 60 i més. El magazine fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena té ser comentat, tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Penseu que hi ha cada dia des al croissants, que sigui el més lent que es geen. Si és la més insistesa. Com en Giroll? No flatiu després. Ves de la Barroquia. Ves de la Barroquia és l'audició que porta a les vostres llars tota la informació de la Barroquia dels Sants Just i Pastor. I també d'altres temes, com són, la societat, la religió i l'humanisme, d'arreu on es produeix la notícia. Recordeu que veus de la Barroquia se met tots els dimecres a dos quarts d'avui del vespre. I en segon audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Sempre a la sintonia de ràdio d'Esvern en el 98.1 de la Freqüència Modulada. Consembra la lectura de l'Evangeli. Inicia l'audició d'avui. Diu Sant Mateu. En aquell temps, Jesús diguei als seus decebles. Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sala ha perdut el gust, amb què la tornaria o salada? Si el poble del d'una muntanya no es pot amagar, tampoc, quan algú en sent una llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Enveure el bé que he obrat l'horificarà el vostre pare del cel. Notícies d'Església. Reunions a la parròquia. Demà dijous, dia 6, a dos quarts de nou del vespre, als pares de Catequesi de segon curs. I tal com ens va anunciar Mossèn Joaquim a totes les celebracions del passat cap de setmana, el 17 de vinent, dia 8, missa familiar a les 8 del vespre. Recordeu en ventilació que el 17 de dia 15 tindrem un concert d'orga a la parròquia. Després de la missa vespartina del 17, hi haurà un concert d'orga càrrec del nostre organista Guillem L'Oblos. Creiem que hem d'acollir amb efecte el detall que té amb la nostra comunitat parròquial i a tothom que vulgui assistir-hi. El programa del concert és Preludi en sol menor, 149, de Dietrich Buxedet, Trio sonat en do menor, de Joaquim Sebastián Bach, Fantasia i Fuga en sol menor, de Joaquim Sebastián Bach, Fantasia en do menor, de Wolfgang Amadeus Mozart, Esquerzo de la Quarta Sinfonia Opus XIII, de Charles-Marie Vidor i de Manuel Burgos de la Rosa. Com veieu, per tots els amants de la bona música. I, a més, el guillom realment toca meravellosament. Tant com ens deia el Full Informatiu del passat diumenge, ara s'inicia el diumenge vinent, la campanya contra la fam en el món de mans unides a la parròquia. Totes les celebracions ja es va repartir el disapte diumenge perquè pugueu donar el vostre donatiu. Com fem aquests darrers anys, els sergi prestats de Bruguers, Sant Boi, Sant Feliu, Sant Vicenç i Montserrat anem units en aquesta campanya per a un mateix projecte. En guany, la nostra col·laboració anirà destinada a l'enfortiment organitzatiu per a la defensa i la permanència en el territori de les dones camparoles. Es desenvoluparà el projecte en el municipi de Cajíbio, el centre del Departament del Cauca, a Colòmbia. Les enormes desigualtats econòmiques i socials, problemes de celebritat, educació, habitatge i la militarització permanent de la zona. I les comunitats camparoles que viuen en l'emerginació d'aquest tema. Mira, precisament avui la televisió en donava una notícia i realment és esfreïdor el que estan patint, aquesta gent, estem que el proper mes molts estiguin ja pràcticament sense poder menjar. El govern colòmbia de totes maneres impulsa grans projectes productius per a l'exportació forestal i la mineria que debasten els territoris. Aquestes comunitats que viuen principalment de l'agricultura i remaderia, petita explotació forestal, pesca, no tenen capacitat per defensar els seus espais. Viuen en una situació de constant persecució i repressió que obliga a desplaçaments forçats molt alts per culpa de la pobreça extrema. El projecte es proposa propiciar la defensa i permanència en el territori de les dones camparoles del municipi en qüestió, fonamentant la producció agroecològica, la sobirania alimentària i l'autonomia econòmica. Planeja treballar amb 40 dones situades en nou comunitats i altres organitzacions, un sistema d'intercanvi solidari que consisteix, entre altres coses, en fortir producció d'aliments per al consum familiar i local. Crear escola d'economia solidària per capacitar les dones i compartir experiències. Constituir una xarxa municipal de seguretat alimentària i d'economia solidària. S'intenta que les dones camparoles de Cajíbio construixin espais i propostes que els permetin jugar al seu paper en la societat en igualtat de drets. Les beneficiàries serien 40 dones i llurs famílies, unes 240 persones. El pressupost és de 34.923 euros. La portació local es destinarà d'espeses de personal i capacitació. Manzunides financiarà equips i materials, part de la capacitació i d'espeses de funcionament. Aquest és un text estret de la comunicació que ens ha fet arribar la mateixa ONG Manzunides. El proper cap de setmana, en totes les celebracions, la col·lecte serà per Manzunides. Això ho anem a dir. Un nou món projecte comú. Col·lecte, com tu dius, a totes les esglècies, dissabte i diumenge, dies 8 i 9 de febrer. A totes, o sigui que si esteu fora de Sant Just i aneu en una altra celebració on sigui, sabeu que la col·lecte serà per Manzunides. Què és Manzunides? Manzunides és una organització no governamental catòlica de voluntaris que, des de l'any 1960, lluita contra la fam, la misèria i l'explotació que ofeguen els països del tercer món, on milions d'éssars humans, ni tan sols, tenen cobertes les seves necessitats bàsiques. En llarg d'aquest temps l'acció de Manzunides ha permès salvar moltes vides i millorar la situació de milions de persones, a 75 països d'àcia, àfrica, amèrica i oceònia. Com actua Manzunides? Doncs el tercer món finança projectes de desenvolupament comunitari sorgits de la iniciativa de les mateixes poblacions locals, creació d'hospitals i escoles, construcció d'habitatges, producció d'aliments, accés a l'aigua potable, l'energia i altres recursos bàsics. Els diners arriben directament al seu destí sense passar per cap intermediari. Manzunides audita els seus comptes, supervisa els progressos dels projectes i publica un balanç anual de realitzacions, a fi de donar la màxima transparència a la seva actuació. El nostre país, Manzunides, informa i sensibilitza la població i les institucions públiques a fi de contribuir a impulsar un esperit col·lectiu de solidaritat, del qual surgen iniciatives efectives en la lluita contra la fam i la pobreza. Com es fan ni financia? Doncs per tal de solir els seus objectius, Manzunides compta amb la col·laboració desinteressada de persones, perròquies, comunitats religioses, escoles, institucions, mitjans de comunicació, empreses, fundacions, entitats cíviques, grups de joves i altres col·lectius. És la societat civil que fa possible la tasca humanitària de Manzunides, tot aportant la major part de recursos de l'entitat, el 85,6% al 2012. Altres fonts provenen d'institucions públiques, més o menys el 14,4%. Manzunides també està a Filipines. Manzunides fa més de 25 anys que treballa a Filipines, i des del primer avís d'emergència, Paltifó Hayán, ha estat en contacte directe i constant amb els nostres socis locals. És amb organitzacions amb ampli experiència sobre el terreny, com ara la BCDI, que això vol dir, Joana? Digue-ho amb el teu anglès. Bicol Concerti Un for Development Initiatives. I la SEDP, que vol dir? Social Economia d'Esambulupament Program. Bé, doncs aquests programes són els demans unides que afronta la situació d'emergència a Filipines, i hem d'estar canalitzant l'ajuda recaptada per les víctimes del Tifó, fins ara més d'un milió d'euros. S'han efectuat accions d'ajuda d'emergència a la població, i des del passat més de gener s'estan duen a terme treball de reconstrucció en el país, especialment a la regió de Samar Oriental, una de les zones més desbastades i també de les més oblidades després del Tifó. Heu escoltat notícies d'Església. Tot seguit, fer i actualitat. El passat 17 diau de febrer, tal com us vam anunciar en audicions anteriors, va tenir lloc a l'equipament cultural les escoles la trobada per una renovació angèlica i evangèlica, amb l'objecte de meditar sobre les actituds renovadores que es desprenden de les reflexions de Francesc. Visba de Roma, s'empara de tota la comunitat mundial de creients catòlics. L'acte va estar força concorregut i va constar dels següents punts. En primer lloc, la salutació a tots els assistents per part del senyor rector mossèn Joaquim Rius. Després, l'actura d'uns profuns pensaments sobre la base de la felicitat de les romà i la seva predisposició d'ànim per viure la vida dia a dia. El senyor rector va donar a conèixer les reflexions del visbe de Roma a Francesc envers les actituds renovadores que l'Església hauria de tenir per tal de donar resposta a les necessitats de la societat actual, en la qual conviuen diferents creences. Per tant, els catòlics hem de reformar la nostra fe. Els seus principis, els nostres principis, davant la resta d'altres religions. I amb la nostra actitud mostrar la força de la Vangeli, la seva bomba i la resposta cristiana a la demanda de qui crida qui té fam i set de justícia per poder-lo saciar. En acabar, es van fer sis grups que van treballar i posen comú. La resposta a les tres propostes de reflexió que es van fer per part de la parròquia en el full de trobada i que són... Quins reptes em sembla que té la societat actual? Quines respostes dona la Vangeli els reptes anteriors? Sugeriments per altres trobades. De quin tipus d'encontres parlem? Tots els grups van coincidir en les seves conclusions respecte a la primera proposta, el repte de considerar indiscutible la dignitat de la persona i els seus valors humans. A la segona proposta de quina resposta ha de donar a l'església, els reptes de la societat, la idea general va ser que amb les benaurances tenim la resposta a la demanda de la dignitat personal, justícia social absoluta, treball i igualtat entre tots els éssers humans perquè som fills de Déu. Resposta a la tercera proposta. Necessitat de fer més trobades participatives per tractar temes diversos sempre amb l'esperació d'acostar a la Vangeli als problemes de la societat actual. Aquestes trobades és bo de fer-les fora del recinte de la parròquia per facilitar la participació de més assistents, els quals a vegades no tenen l'àvit d'assistir a les celebracions, pensant que és bo escoltar i conèixer les diferents maneres de creure en Déu. Aquesta ha estat una petita crònica de la trobada del passat dissabte dia 1. Com a resum final us liheixim algunes de les reflexions del Sant Pare francès sobre els pensaments més interessants del document L'Alegria de la Vangeli, Exhortació Apostòlica, feta pública, el passat 24 de desembre, que ens va donar conèixer a Mosaén Joaquim a l'inici de la trobada. Per l'església, la opció pels pobres és una categoria teològica abans que cultural, sociològica, política o filosòfica. Vull una església pobre per als pobres. Ells tenen molt per ensenyar-nos. Qui vulgui viure amb dignitat i plenitud, no té altre camí que reconeixi a l'altre i cercar el seu bé. És vital que l'església surti a anunciar la vangèlia a tothom, a tot arreu, en totes les ocasions, sense demores, sense fàstic i sense por. Les obres de l'amor al prohisme són les manifestacions externes més perfectes de la gràcia interior de l'esperit. Déu no s'amaga aquells que els cercen amb cor sincer, encara que ho facin a les palpentes, de forma imprecisa i difusa. Que Déu ens alliberi d'una església mundana sota les vestidures espirituals o pasturals. Aquesta mundanitat es fixant es guareix assevorint l'aire pur de l'esperit, san. No ens deixem robar l'abangeli. No cal insistir sobre la clara percepció que té el san pare de les qüestions socials i la seva intenció de relacionar-les i apaivagar les seves circumstàncies amb la solidaritat i l'amor al prohisme a la llum de l'abangeli. Que la societat cristiana també sent aquestes inquietuds queda pal·lés en la crònica d'Oriol Domingo, publicada al diari l'abanguàrdia del passat diumenge. Entitats catòlics de Cingna Divers tracten sobre la qüestió social a partir de la crisi econòmica i les propostes del Papa Francesc, es titulava l'article, com hem dit, Christianisme Social. La conjunció entre la crisi econòmica i els plantejaments del Papa Francesc genera que entitats catòlics de Cingna Divers tractin la qüestió social. S'han celebrat les jornades de qüestions pasturals de Castell d'Aura organitzades per l'Opus d'Ei i el Forum Català de Teologia i el Lliberament. Aviat celebraran dues jornades més organitzades per la Facultat de Teologia de Catalunya i el grup de pensaments social cristià. La referència són, en tots els casos, les propostes de Francesc, especialment la seva exhortació apostòlica a Evangeli Gaudium. Les jornades de Castell d'Aura s'han celebrat amb el lema on hi ha caritat a Lliadeu, destacant aquestes idees del Papa. Des del cor de l'Evangeli reconeixem l'íntima connexió que hi ha entre Evangelització i Promoció Humana, que necessàriament s'ha d'expressar i desenvolupar en qualsevol acció Evangelitzadora. El Forum Català de Teologia i el Lliberament és un espai de trobada oberta a tothom, catòlics, protestants, islàmics, amb l'objectiu de favorir una vivència alliberadora de la espiritualitat. En guany el seu lema ha estat lluitant per l'esperança. Una de les seves idees claus és aquesta. Avui ens afecta sobretot el sofriment de tantes persones. El darrere de les xifres de la crisi hi ha els rostres de persones concretes. La Facultat de Teologia de Catalunya prepara unes jornades sobre la doctrina social de l'església i el Papa Francesc, ser cristians i ciutadans en temps de crisi. Destaque aquesta idea de Francesc. Ningú no pot exigir-nos que releguem la religió a la intimitat secreta de les persones sense cap influència en la vida social i nacional, sense preocupar-nos per la salut de la societat civil, sense opinar sobre els esdeveniments que afecten a tots els ciutadans. El grup de pensament social cristià prepara unes jornades denominades per un ordre mundial més just, cap a un nou model econòmic global orientat al bé comú. Argumenten la profunda crisi que des de fa uns anys t'enlla les nostres economies i la nostra població posa de manifest la necessitat de capgirar l'actual model econòmic global per posar-ho al servei del bé comú. Tot això es ve reforçat per l'exortació del Papa Francesc. I també del Diari la Vanguardia destaquem l'article del teòleg Josep Ignasi Seranyana que medita sobre un tema social de punyent actualitat arran de les jornades de Castell d'Aura. Problemes a Fagor i a Heròski, com sabeu, dues empreses importants en crisi. Diuen Seranyana, sí. Envesquejava des de fa setmanes treure l'entrellat de la desfeta de Fagor. Fagor és una de les quatre potes que s'està posant en contacte amb l'article d'Aura Mondragón Corporación Cooperativa, un projecte engegat cap a l'any 1955 pel sacerdot basc Jose Maria Arizmendarieta. Mondragón Corporación Cooperativa és el grup empresarial cooperativista més gran del món. En curiosit he anat a la fenomenal Biografia de Arizmendarieta, escrita per Fernando Molina. Paga la pena endinsar-se en aquell llibre on Home podrà contemplar l'edificat vida d'aquest prevera, pioner de l'apostolat social des de la seva ordenació sacerdotal fins al seu traspàs. O sigui, es va ordenar sacerdot el 1941 i va morir el 1976. Aquest mossèn es van testar a la val nivell econòmic i la vida espiritual de la seva parròquia es va fer a l'escola professional. Des d'aquell llibre, es va fer una reforma moral i estructural de l'empresa capitalista segons l'ideal de cooperació, unió i igualtat. Des d'aquell llibre, es va fer una reforma moral i estructural de l'empresa capitalista segons l'ideal de cooperació, unió i igualtat. Tot això al vell mig de la gran crisi secularitzadora d'Euscadi i durant els anys de plom del terrorisme. Mentre rumiava aquestes coses, he sentit Alfredo Pastor de Yese a les jornades de qüestions pasturals de Castell d'Aura, Facultat de Teologia de Catalunya, on Pastor va començar la seva intervenció de l'empresa de l'empresa d'Estefano Zemagni. Una societat basada només en la solidaritat és una societat de la qual tothom es vol escapar. I què cal fer quan s'arriba aquest enzucar? Ens en podem sortir solament amb la verdadera fraternitat cristiana que mai decep, concloïa Pastor. Això només s'assoleix quan els valors de la família cristiana es traslladen també a l'empresa i a la vida pública. Sense fraternitat, la societat és insostenible. S'han ultrapassat els límits de la solidaritat, potser en el cas fagor, sembla que sí, que en algunes empreses del grup no han volgut rescatar les altres en dificultats. Però no tot ha estat en solidaritat, cal considerar a més una altra causa, perquè els productes no s'avança. Signat Josep Ignasi Seranyana Teòleg. Tria Escola Cristiana, de Catalunya, organitza una campanya per presentar de manera conjunta el col·lectiu de les 400 escoles que en fan part a les famílies de la societat catalana i visibilitzar la seva proposta educativa, els seus serveis i valors propis. L'acte públic que donarà el tret de sortir de la campanya tindrà lloc al propès 6 de febrer, a les 7 de la tarda, a l'escola San Ignasi de Sergià, a Barcelona. Cap de setmana d'en contra matrimonial, 21, 23 de febrer, organitzat pel moviment del mateix nom, està dirigit a parelles sacerdots i religioses que vulguin millorar la seva relació matrimonial o amb la comunitat, casa d'exercici San Ignasi dels Jesuites de Sergià, a Barcelona. Hem arribat als moments finals d'Eveus de la Perròquia. Avui amb les veus de Joan Algarra i Pere Oliver hi ha controlat els so i les músiques en Marc Perarnau. Us esperem en aquesta sintonia ràdio d'Esvern, el propès dimecres a dos quarts d'avui del vespre. I recordeu que el propès dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins aleshores, a tothom. Adéu-siau. A rebeure. Amb la Cara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Connecte-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web www.cpnl.cat. A l'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe els dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènion safàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra il·legció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faci el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. 60 i més. Diuen que el febrer de cap o de cua l'ha de fer. Tenim doncs el més a punt perquè ens porti de tot. Més de cigrons, que és un llagum molt mediterrani, i de plats ben calentons, i antigament de rondalles a la vora del foc. Sí, això de rondalles era sobretot quan no teníem tele, ni existien les xarxes socials. Per cert, avui, com obran vis a tots els noticiaris, Facebook complaïs 10 anys. De 10 anys, sí. És una meravella tenir un neïm a la base, com a Facebook, però compta, vigileu que els vostres nens no s'hi enganxin massa, no li passi com a aquest ciutadà, que amb la fany de aconseguir mig milió d'amics a Facebook, acabant migterat, o del tot... Mare de Déu! Més val tenir pocs amics i bons. Els amics es compten per la qualitat, no per la quantitat. Això que hi ha gent que se n'hi va, ja en tinc 10.000. I tens, avui, per mirar tantes fotos i lligir tantes felicitacions. No, si només diuen, tu vols ser el meu amic, Marc, que sí, i ja està. I cada dia en tens uns quants més. És una manera que la telefònica i l'empresa guanyi quartos. Sobretot Facebook, que guanya molta pasta, sí. Bé, doncs ens queda més aviat lluny, els contes de les nostres àvies, i una manera peculiar d'entendre el món, que això sí tenien aquelles persones, tot i que, a vegades, amb color de pàgines viscudes. Deien al poble, on jo anava de xiqueta, que si el cel es veia rotx, és perquè aquell dia la mare de Déu feia cuoques. Volen dir que, mentre les pastava, tenia la porta del forn oberta, i que aquesta era la causa que el cel es tenís de vermell. Que això ho havia sentit, dia, les teves àvies. Sí, sí. I això els de fa molts anys. Sí, sí. I si després... On havia sentit allò de cel rugent pluja o vent? Sí, això també. També. Sí, sí, sí. Aquell és més científic. Cel rugent pluja o vent encara és ara actual. No, no, i és veritat, eh? És una veritat, però absolutament certa. L'interior és màgic, aquest és científic. I si després venia pluja, deien que era cosa de Sant Pere que obria l'aixeta. També és amb llenguatge de compte, evidentment. Tenien aquestes dites més aviat ingenues, però eren uns sabis que coneixien els secrets de la Terra, i deien que aquest era el temps de plantacebes, maduixes, alls i bròquils, i també coneixien la perfecció com s'ho havien d'entendre amb el bestiar, i la meteorologia eren uns sabis. Sí, tant. Era per experiència, més que per què ho haguessin llegit. Bé, i de fer la segona bugada de l'hivern. I la primera s'havia fet poc abans de Nadal, perquè no hi havia rentadores, i sovint anaven a rentar el riu, on aquells safarejos que solien estar a les entrades del poble, hi feia un fred. Això encara ho havien viscut nosaltres. Sí, sí, sí. A més, últimament, vam anar... Ja fa un temps, per això, a un poblet pressió, a 60 llorens de la Muga, que hi ha uns safarejos fantàstics, i jo pensava, mare, de Déu, que hi ha un fred. Ara sóc gairebé una peça de museu. No, i tant, és un atractiu d'això turístic. Bé, doncs de moment anem entrant al febrer, avui, dimecres, dia 5, que és el 36è dia de l'any del calendari Gregorià, i comptem que ens queden 329 dies per finalitzar l'any. Ai, passen 6 minuts de les 8 del vespre. Benvinguts, oients desvernians. Ens trobem a la sintonia de ràdio desvern, en el 98.0 de la freqüència modulada, on ja sabeu que podeu dir-hi la vostra, truquen aquí. El programa, 60 i més. Tant senzill com marcar el 93, 3, 7, 2, 36, 61. Des d'ara mateix, i fins a les 9 del vespre. Ja sabeu que podeu escollir el tema que vulgueu. Tant si és una cosa que parleu vosaltres com una que ens vulgueu proposar. Avui m'ha dit un senyor que volia venir un dia a parlar d'ofologia. Doncs sí, sí, si ha vist un ovni que vindi, ens ho expliqui, perquè aquí la Joana i jo no n'hem vist mai cap. Per tant, serem content... Perquè una vegada que aquí, sobre aquest poble, va haver-hi unes esteles que van durar moltíssim, vermelloses i tot, el cap del temps es vam ensaventar que eren unes maniobres que havien fet l'aviació francesa. Sí, com gairebé sempre que la gent ha vist un ovni, és un avió militar, però si és un model nou que no el reconeixem, mira, un plat volador. Però bé, hi ha gent que hi creu, i si l'havia vist, doncs que d'on guion, s'ho expliqui. A Planeta hi havia tota una col·lecció sencera de llibres d'aquests, i el senyor Juan José Benítez, periodista, va escriure 12 nes de llibres sobre el tema. Sí, a casa meva el meu marit també va comprar un, que era tot de fotografies que s'havien aconseguit sobre aquestes estranyes formes que volaven pel cel. Jo li vaig preguntar com era possible que ell veies un ovni que ha de pujar al terrat i els altres no em veien cap. És d'una percepció més afinada. Va dir que llegint bé la seva obra ja ho entendria. Molt bé, molt bé. Doncs bé, aquí estem amb moltes ganes de compartir aquesta hora amb vosaltres, tant si truqueu com si no, nosaltres aquí estem per fer-vos companyia amb la preciosa veu de Joan Algarra. Que amable que ets. El saber fer d'en Marc Perarnau i que us parla, però li ve també encantat d'estar amb vosaltres. I també una preciosa veu. No gaire, perquè a mi el cloro de la piscina em fa molt bé la veu. No, la veu no. Estosseguis. Estossego, però la veu bé. Si la veu segueix sent clara seguiré nedant. Gràcies.