Veus Parròquia del 12/2/2014

I com us deia amb aquest estat, tota la informació del Sant Josep Notícies Edició Véspera d'avui dimecres 12 de febrer. La informació local tornarà demà al matí a partir de les 10 del just a la fusta, els vulletins horaris de ràdio d'Esvern i a partir de l'una al Sant Josep Notícies Edició migdia. També recordem que podeu consultar la informació del web de la ràdio radiodesvern.com i a les nostres xarxes socials, el Twitter i el Facebook. Ho deixem aquí, que tingueu una molt bona tarda, fins demà. El just a la fusta parlem de tot el que passa a Sant Josep Notícies Edició Véspera. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. El just a la fusta parlem de tot el que passa a Sant Josep Notícies Edició Véspera. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Josep Notícies Edició Véspera. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, xeixanta i més. Ara escoltes ràdio d'Esver. Bona tarda amics oïdors de ràdio d'Esver. Amb tots vostès, veus de la parròquia. Com cada dimecres, una vegada al mes, aquí ens teniu la Montserrat Giró, bona tarda Montserrat, que us parla la Lina, amb el programa paraula viscuda, i per fer aquest programa sempre tenim una persona amiga convidada, que ens ve per parlar d'un llibre d'alguna cosa, sobretot una lectura que l'ha fet sentir, la fet pensar i que és útil per a tots nosaltres. I aquí avui tenim la Mònica Moreno, bona tarda Mònica. La Mònica Moreno ens ha portat un llibre que en un principi és una mica sent molt senzill, és una mica dents pel contingut que té, i per les coses que ens poden aportar. El llibre està escrit per la Elsa Ponset, que encara que sigui la filla del Ponset que vostès coneixen, més que de sobres, doncs ella és una persona molt cultivada, és filòloga, és licenciada en humanitats, és una persona que de més psicòloga, 100%, està aquí amb la seva biografia. I el llibre és molt, molt bonic, i es diu, una motxila per l'univers, i ara la Mònica abans i després de que la Mònica digui qui és la Mònica, ens dirà el per què ha triat aquell llibre. Bonsi? Bé, la Mònica Moreno i Santa Bàrbara és més camiga, perquè forma part de la família. És nascó d'aquí Sanyús, evidentment, després, o sigui, ella és mare de quatre fills, quatre fills preciosos, que quan estudis estècnica en empreses i activitats turístiques, com diu ella, té acte, actualment està treballant a l'escola Canigó, com podríem definir la Mònica? Doncs, jo diria que la Mònica és una dona activa, decidida, vital, sí? Sí, m'agrada molt la paraula vital. Vital, sí? Sí, sí. Si és la meva definició. Sí, sí, és vital, o sigui, mentre ella vagi parlant, ho notareu amb la seva veu, si ara veia la cara, doncs és una cara amb un sonriure, amb uns ulls d'esperç que et fan, doncs, que t'aporten una creativitat, jo diria que t'aporten creativitat, sí? Sí, a mi m'agrada viure, i trobo que viure és un regal, no? Llavors, si la aprofitem i vivim així, doncs, què més que ser vital, que et transmetre els altres, viure val la pena, jo ve que sí, eh, però... Fantàstic. M'agrada les vicicituds, unes coses que es poden trobar en el seu camí, però el fet de viure, doncs, ja és suficient per a un regal. Ella és deportista, una de les coses que li agrada molt és córrer, tant la podeu trobar algunes vegades corrents per a qui s'enjust, o bé amb curses, que doncs hi té una afició gran. Sí, m'agrada molt, corrent, a més, el meu espai, és el moment que sóc jo, perquè estic jo sola i vaig corrent i és la lluita contra mi mateixa. Sí, aquest espai, quan una persona és mare de quatre fills, és tan necessari, no? Sí, és que no en té d'espai. Tenir espais propis és una necessitat, no? Doncs aquesta és la nostra convidada. La Mònica, us he dit abans, que ens ha triat aquest llibre, que es diu Una motxila per l'univers, i diu 21 rutes per viure les nostres emocions, per què l'has triat, Mònica? Mira, aquest llibre és un llibre útil, si s'hagués de definir, és útil per tenir la tauleta de nit i no s'ha de llegir de cop, no es agafa el llibre i diu, jo ho vaig fer així, eh, vaig llegir-lo de cop, però després he tornat a recuperar-lo i en molts moments determinats agafes un capítol o agafes un, ella li fa com capítols, ja en sé capítols, i tries dintre del capítol, potser les preguntes o la part que realment t'interessa, però és útil perquè sent una mica com científic el llibre, és com t'explica científicament per què fem les coses, és de les emocions i gestionar les emocions. I a part té trucos, té ajudes i camins per poder fer-ho, per això li he triat, perquè a mi realment aquest tipus de llibres no és el que més m'agrada, a mi m'agrada més llibres de policia, assassinats i tal, però aquest llibre trobo que s'hauria de tenir, s'hauria de comprar i de llegir. Hauríem de dir que també li ha agradat molt la poesia i és una escritora de poemes, però deixant això a part, aleshores anem ja centrant-nos una mica en el llibre. Amb això que diu que és científic, jo quan l'he agafat he mirat si havia bibliografia, perquè com que, però en canvi sí que hi ha trobassos que ella va fer referència d'on t'ha sortit, no aquella idea, sinó que ella estudi, que va anomenar en diferents científics del que està parlant, i llavors això li dona una validesa important. Jo us volia dir que és per exemple, aquest llibre és que tu puguis entendre coses que són normals, que tu penses que són normals i ja et fa com l'explicació d'on ve aquesta cosa. Per exemple, l'espós, és un exemple, l'espós, tu penses que la por tens por perquè tens por, igual que tens tristó o tens alegria, no, no, ella s'explica per què ancestralment no, per què el servei humà fa la por, t'ho explica, llavors, clar, pots entendre més la por, i el d'entendre-la, la pots gestionar, no solamente et diu per què, sinó diu què pots fer, i jo, si hagués de definir el llibre diria, és un llibre per entendre les coses, les gestions, i per aprendre de les gestions, no solamente entendre, perquè jo vaig llegir el llibre dir, ah, clar, per això faig això, clar, mai ho havia pensat, i ella científicament t'ho explica, però no en paraules tècniques, eh, és un llibre que pots llegir tothom, eh, jo qui et diu que li he deixat llegir el meu fill, que té 13 anys, en un moment determinat per una cosa d'una por, l'he fet llegir, vull dir que et pots llegir qualsevol persona. Aleshores, com deia la Mònica, aquell llibre té set capítols, i cada un d'ells no els anirem perquè primer aquí ja sabeu que el espai i el temps s'està molt controlat, però anirem repassant una mica per si ens pots explicar sobre aquestes coses. En el primer capítol, que parla sobre l'amor i el desamor, i és molt interessant, jo crec que la part important al final és aquesta del desamor, tu que podries explicar tot això, o què t'ha portat? Mira, amb aquest llibre, aquesta part, justament, de l'amor i el desamor, jo vaig ser de seguida, l'amor me'l vaig saltar, anava directament al desamor, perquè en aquest moment, doncs, estàvem en aquesta posició, i llavors, l'objectiu d'aquest llibre és que el que et passi durant la teva vida, tu puguis manar-ho per sobre del que et passi, no que et manin els aconteixements, les circumstàncies, no, tu puguis manar-ho, i per exemple, en el desamor, tothom ho veu com negatiu, no? Home, uf, l'home coquera, tot era, i ara ja no hi ha, home. Ella, el que t'ensenya l'Elsa amb les paraules, és que treguis l'opositiu de tot el negatiu, en el fons, tot el llibre veig així, és treure l'opositiu, és molt positivista, inclús les coses negatives els donen un valor i et serveixen, i per exemple, en el desamor, hi ha una frase que és molt clara que diuen, el que has après del desamor, li servirà la pròxima persona que trobis l'amor amb ella, tot el que hagis après d'estar tristó, d'estar sola, tal, ho valoraràs més quan trobis la següent persona, i la següent persona que trobis serà molt afortunada que t'hagis tingut aquest desamor, sinó que l'hagis tingut, no l'hagis servit, llavors ets treure de l'o negatiu el positiu. N'hi ha una cosa molt xula dins d'aquest capítol que t'agradarà, que és la durada d'un abraç. Ah, sí, aquesta és molt, molt. És molt mono. Dures 6 segons, encara que no es pensi, dures 6 segons, una abraçada, a partir dels 6 segons saps si aquella persona té algú amb tu o no té algú amb tu, no té que ser de parella ni res, sinó simplement en els 6 segons és el temps suficient per sapiguer que aquella persona tindràs una empatia, tindràs un feeling, tindràs una cosa. Scientíficament són aquests 6 segons, potser tu una persona necessites més, però tu expliques com ancestralment o el ser humà o el cos humà necessita aquests 6 segons perquè el teu servei admiteixi que aquella persona no és un perill per tu, no és... parla molt dels perills perquè el ser humà abans, clar, quan estava en l'època de les cavernes, els homes posaven a caçar i les dones quedaven a casa, no?, i llavors les dones tenien un rol i els homes tenen un altre. Un home no es podia plantejar, home, haver-hi un mamut, no sé si és amic meu o no és amic meu, no ho sé, home, no, ells anaven a caçar i tot era un perill, llavors el servei humà, encara, que estem al 2014, encara té mecanismes per veure quan se t'acosta una persona, vas, dius, aquesta persona no el conec de res, però no en cau bé, no ho sé per què no en cau bé, és com un instint que té el servei que t'està avisant que no tindràs aquest feeling, no tindràs amb aquesta persona, no per res, sinó que no el tindràs, però científicament, i llavors clar, tu ja s'hi dius, ah, pues és veritat, a mi aquesta persona no la conec de res, l'he vist i en cau bé, només mirar-la, en cau bé, doncs és perquè científicament, hi ha algunes cèl·lules, uns mecanismes que t'ensenyen. I quan parla en el segon capítol, que ens parla d'allò de l'espós, n'hi ha una part que ens parla del sequestro emocional, això és molt interessant, és, bueno, de l'espós i quan t'enfades, per exemple tu, nosaltres pensem que ens enfadem i ja està, avís una cosa, si tu t'enfades amb una persona, dura 6 hores al teu cos, us aviso, perquè no us enfadeu gaire, perquè estareu 6 hores per recuperar-us, o sigui que si vales creieu que no val la pena enfadar-se per una tonteria, estareu 6 hores de mal humor, que al cos tot li afecta, si tu t'has enfadat, sabeu que et comences a posar, posa més neguitors, respires malament, posa una cosa a les amics de les, i jo ho explico científicament, però ho entens, és fàcil d'entendre, i llavors per exemple, el sequestro emocional és que tu t'enfades i llavors t'has enfadat tan ràpid, que no hi ha un altre temps, és com acció abans que pensar, no?, i llavors fas una cosa que potser no haguessis fet, no?, contestar malament, el cidad, amb un partit de futbol molt important a França, va tenir un sequestro emocional, algú li va dir a algú i va anar, li va donar un cap, ho va veure milions de persones, aquest senyor va tenir un sequestro emocional, no va poder pensar primer abans de fer-ho, no va poder reaccionar. Hem d'intentar evitar aquest sequestro, que et pot passar i no pots temps, però hi ha mecanismes per no tenir, un enfado no és un enfado, és un sequestro emocional, el teu servei activa una cosa i diuen, ui, aquí hi ha algú que et farà perillar la teva inestabilitat, la teva alegria, i llavors m'enfado i reacciono, i és més animal que racional, llavors hi ha mecanismes per treure aquest sequestro emocional, però això és de llegir llibre, part s'apiguen, si no te'ls dic que jo me'l sé. La Mònica qui se li nota el seu caràcter pedagògic, perquè li diu, us aviso eh, ja són avisos d'aquells com si fossin a la carretera, tindrem una nevada o una tormenta gran, no? Després anem a parlar d'una altra cosa que també és molt, molt, molt interessant, que és aquest pensament negatiu. Ah, sí? És com si estiguessis fent aquí una prova, no? No, no, no. Nosaltres hem d'intentar passar positiu, hi ha un truco que té ella, perquè aquest llibre jo el vaig llegir perquè una fisioterapeuta em va dir, llegir aquest llibre que té un truco, té un truco molt bo, quan estiguis pensis que tot va malament, que tot és negatiu, que no em trobo bé, no tinc amics, llavors diu, hem de canviar el nostre servei, llavors hi ha un truco, això ho dic eh, però està llibre, però ho dic, eh, són 10 trucos, cada dia has de pensar, 10 coses que et facin, la felicitat no existeixi, però hi ha petites felicitats en un dia, llavors si tu et lleves el de matí dius en aquest dia de aconseguir 10 petites felicitats, que una petita felicitat és per exemple, és un dia de sol, passes pel costat d'una obra, hi ha una ombra, aquell moment que passes per l'ombra, ah, dius que bé, això ja és una petita felicitat, passes pel costat d'un jardí que hi ha en un esflos i sents un olor, o sents olor de menjar, que t'agrada molt, dona igual, però per tu és una petita felicitat, si tu estàs pendent tot el dia d'obtenir aquestes 10 petites felicitats, el teu cap no pensa en coses negatives, inclús passa una cosa negativa i dius, mira que bé, perquè aquest senyor li ha dit això i s'ha portat i ha vist aquest arbret en maco, li ha dit, trobes, l'opositiu sempre de l'onatiu, jo ho faig, jo apunto cada nit, a vegades és, m'he menjat un tros de xocolata, vale, això vale també, però qualsevol cosa, o li ha dit adéu, una persona s'ha anat i s'ha anat més contenta, això ja és una petita felicitat, i dic una cosa, jo no apunto 10, ja n'apunto més, i cada dia, si canvia la manera de pensar, ja l'onatiu ja no hi deixes entrar, científicament ella diu que a l'espai del servei té el mateix espai, el negatiu que l'opositiu, i llavors si s'ho substitueixes, un per l'altre, es queda igualment un plaer, llavors són ganes de tenir-ho tot negatiu, si pots posar el positiu, o biximitx, com vulguis, però ho posa positiu, però clar, com el negatiu jo el tens, perquè tens de fàbrica, ja surts amb el negatiu, el dematí, no és millor posar negatiu, és positiu. N'hi ha un capítol, ja veieu, no que aquí... Teniu que comprar el llibre, perquè són coses molt pràctiques, però aquí també, si un dels capítols, que és el Ter, diu que és un riure sempre. Ah, això és molt important, parla del sonriure i del riure, això també, hi ha un capítol que parla del riure, però molt extens, que parla que les rates riuen, això jo em vaig quedar paradíssima, vaig estar llegint 3 vegades per dir que aquesta noia ens prena el pèl, no? No, no, hi ha estudis de les rates que riuen. Riures un prèmit, jo mai havia pensat que riure era un prèmit, el ser humà no es va inventar el riure, el riure és una manera de treure-se l'estrès, és una manera de deixar, el programa no, el programa pot servir bé o pot servir malament, però els riures sempre es van aficiós, hi ha un riure que és sarcàstic i tall, aquest no val, però el riure verdader, llavors es va fer un estudi que les rates, que estan amb l'operatori i que unes que reien i les que no reien, vivien més que reien i les que no, i això ho està estudiant científicament, això diu ella, que físicament si rius, posat d'escarregues el mal humor, amb el cos, físicament la ment i el cos t'ajuda a viure millor, o sigui, no tens que estar demostrant que no estadísticament, no tens tantes úlceres, no tens malalties tant per riure, i llavors... Sí, sí, que dius, te l'heu trucat. Sí, i ara més, sense dolor, un altre cosa era, això ho vaig sentir una vegada, que has de sonriure, sempre encara que paris per telèfon, perquè l'altra persona nota, si tu estàs parlant amb ella, parlant per telèfon o no, és una cosa molt curiosa, que jo ho he provat i va desfuncionar, que si tu sonrius, ja la persona que t'està mirant, ja per molt enfadada que estigui, ja canvia, tu ja li transmet aquest sonriure, però és que te'l transmetes a tu, i llavors estàs bé tu i la persona que tens a davant. Tu és això que has patits, truques, té el llibre. Perquè diu que encara que no tinguis ganes, doncs sonris, i llavors un truco és posar sàpig. Ja, volia fer sàpig. Si per exemple ja dius, és que no pots sonriure, doncs què m'ha passat d'això? Bueno, tu t'ho prova. I jo, jo és veritat, si tu vas pel carrer i veus una persona que ve enfadada, però de lluny, ni que no la coneixis, ja dius, ui, jo m'aparto, perquè hi ha una persona rient, ja et transmet, no ho sé, et transmet a algú positiu. Llavors encara que no tinguis ganes, has de sonriure, i has de fer l'esforç. Sí, mònica, n'hi ha una altra cosa també que és molt interessant, que és que donar-te compte, parlaven de si els joves són més feliços que els grans, i aleshores parla d'una espècie de curva, on, com una U, en les quals, quan arriba al 46, mònica... Dona la casualitat que jo tinc al 46, doncs... És el grau de felicitat absoluta, no? És la noia, tinc que parlar amb ella per veure on està, però bueno, és igual. Però, no, això sí que és molt interessant. Nosaltres sempre pensem que els joves són més feliços, si tu li penses un home de 20 anys o un de 70, que és més feliç, i tu, per primera dius el de vi, no, mà, està... Doncs no. Realment, la vida és una U, i llavors, des del principi, a la U, si fitxeu té una panxa baix, a l'inici de la vida, tu ni què vols, és a solir una feina, una casa, una estabilitat, i t'estàs preocupada a fer-ho. Quan arribes a la U, que és justament als 46, no sé, la panxa aquesta és al 46, ja tornes a pujar cap amunt, ja no t'has de preocupar de tot això, llavors és realment, quan vius, tot el camí que has fet, no t'has de preocupar. Hi ha una frase que fa molta gràcia, que diu, a los 50, lo mejor que te sienta es que no tenés que estar preocupada per estar delgada i moníssima, a los 50 no te hace falta esto, a los 20 y los 30 sí, pero los 50 no. Doncs és una mica això. I una altra cosa que no heu dit, però que vull dir, que no se ho vull dir, és el present, viure el present. Estem sempre a vegades amb el passat i amb el futur. S'ha de prendre a viure el present, i hi ha un exemple molt bo que és, si tu estàs escombrant a casa teva i estàs pensant en unes vacances a la platja, no ets feliç, però si tu estàs escombrant a casa teva i dient, realment estic escombrant perquè això m'està quedant net, estic molt bé, ets més feliç que estar a casa pensant en les vacances de l'estiu, perquè precisament no és a l'estiu ni estàs de vacances, estàs escombrant. Llavors hi ha petites trucos que anar fent el present, anar mirant les coses del present per poder viure el present, és realment quan ets feliç, quan estàs vivint el moment, no ni el passat ni el futur. Que això no està molt capítol, no ho sé, el número, però... També abans comentaves això de les feines, que hi ha persones que es programen les feines, que diuen, bueno, això ja ho faré... Ah, procrastinar, procrastinar és un verb que vol dir que vas deixar les coses per l'últim moment, dius, bueno, això ja ho faré, hi ha molta gent que per culpa d'això té molts problemes, perquè vas deixar-me això ho faré, després, clar, en un curt temps no pots fer tot, llavors vas de vol i t'agafes tres i tal, llavors aquí hi ha un truco perquè no... Procrastinis és que el servei, això ho diu ell, científicament, per això m'agrada aquest llibre perquè et prens, científicament el servei ja està fet de fàbrica, que quan comences una cosa ho vol acabar, no us passa, dius, vaig a acabar això, o acabo i se'n va. Clar, la gent que procrastina, si se li fa un món, ha de fer un... arreglar una cosa, preparar un viatge, anar a fer una gestió burocràtica, perquè li sembla molt llarg, llavors el truco és dir-li el servei, va, vaig a fer això, però només cinc minuts, llavors el servei es pensa, oi, si són cinc minuts ho faig, llavors ho comences a fer, però clar, com el servei té tendència a acabar el que fa, tu no et dones compte i aquests cinc minuts es van allargar fins que ho acabes, és una manera d'educar el teu servei de el que ell sap fer, i no fer el que tu no volies fer, que era procrastinar i deixar-ho allà per l'últim moment. Els llibres són truques, et diu l'explicació, et diu per què, i després et diu mecanismes que hi adona, que jo crec que són personals, alguns estan, com diu la Montse, amb apèndics, això ho he tret d'un vídeo tal, això pots buscar-ho a YouTube, això pots buscar una cosa que hem fet, vull dir, parla, científicament, però ho demostra, o sigui, està demostrat, eh? En el llibre, perquè és clar, ara ja comencem, que ens queden poquíssim temps i molt poques coses, si vols dir algú i si no, llegirem una mica el resum de tot això del llibre, al final hi ha un resum, i hi ha una cosa que és molt bonica al final de tot, en el llibre, tu vols dir alguna cosa? Perquè és clar, aquí nosaltres ja sabeu que aquest és un programa nostre, que és de la parròquia, que és un programa espiritual i tal, però és que totes aquestes coses també ens ajuden a ser una mica més espirituals, quan un pot veure, i sobretot al final, quan aquesta noia, doncs acaba dient, aquí a veure, que si trobo la pàgina aquesta del final, m'agrada molt com acaba el llibre, què diu? Jo el tinc, no ho sé si és tan català, perquè la Montsalta i el català jo el tinc en castellà i llegiré així, diu, si logràsim viure i educar a nostros fills, con los ojos abiertos a la realidad misteriosa y palpitante, si supiésemos transmitirles el regalo que supone estar inmersos en tanta belleza i en tanto misterio, no seria falta acumular todo lo inexplicable del mundo en supersticiones y respuestas ferradas, que niegan la magia que no se rodea, no necesitaríamos infinitas distracciones y una exagerada acumulación de bienes, imágenes y sensaciones, para disfrutar de la abundancia de la vida. Si fuesemos justos y observadores, sabríamos sin dudarlo que la verdadera magia se esconde en este universo deslumbrante, que poco a poco estamos logrando descifrar. És clar, aquí també veiem moltes vegades la mà de Déu. Vull dir que la persona pot veure amb aquest món, és a dir, descobrir una mica aquest món que ens rodeja. I ella també diu, el títol del llibre ve precisament perquè en un dels capítols que aquest no l'hem dit, no cal anar carregats de moltes coses, i també diu, perquè tal com ho senyal a la Elsa Ponset, con palabras transparentes y sencillas, para transformar nuestras vidas y nuestras relaciones, no necesitamos tanto como creemos, en una mochila ligera, cabe lo que nos ayuda a comprender y gestionar la realidad que nos rodea. Tens alguna cosa? Sí, a mi m'agrada el títol, perquè és una mochila per l'univers. O sigui que és la persona completament oberta a tot. I després... El resum del llibre, en el fons, és agafar aquesta mochila, posar les coses, la mochila física, no, és habitual, posar les coses que t'han passat, que et van passant les angoixes, les coses bones, les dolentes, i llavors aprendre d'aquestes coses, agafar aquesta mochila i llançar-la l'univers, dir-la, molt bé. M'ha servit d'algú, m'ha passat això, però ho he sabut gestionar, o no ho he sabut gestionar, però tot positiu, i l'univers, i torno a començar, perquè l'univers és tan gran. Llavors aquí el resum és això, però jo crec que per això té a triar aquest títol, de la mochila per l'univers. I a més que no necessitem colla, al principi creiem aquestes coses. No, perquè ho llançem i tornem a començar, tornem a omplir la mochila, de les noves experiències, del 40, del 60, del 80. Possiblement la de llosa aquesta pugui arribar a llançar perquè ho ha gestionat. Exacte, perquè ho ha gestionat. Perquè ho ha gestionat, perquè sinó ho gestiones que regues la mochila. I a més no ho entens. És el que de vegades jo ve llegia, deia, ara ho entenc, ara entenc per què faig això, perquè havia de fer això o perquè la naturalesa m'ha dit que he de fer això. Ara senyors, ja saben vostès, que llegim el vengeli que es llegirà al diumenge, a la parròquia. El que correspon és el diumenge 6 del ciclo A, com és, i és un vengeli de Mateu. Però és tan llarg que no ens dona temps, perquè aquí pràcticament ja se'n s'ha acabat els minuts. I de totes les factures que n'hi ha dintre d'aquest diumenge seria molt interessant, que crec que sí que està relacionat, allò que deia amb la Montse, que tot està relacionat al primer estrofa del salm, que diu així. Feliços als homes de conducta i reprensible que segueixen la llei del senyor. Feliços als homes que guarden el seu pacte i busquen el senyor amb tot el cor. Aleshores, aquí, llegir aquell llibre també vas buscant una mica el senyor. Jo diria que sí, perquè el que vas a buscar és l'empatia enversa als demés, que sempre tu està dient en el llibre. Sí, el llibre és molt positivista i, a més, molt de relacions. La gestió que tu penses, que no s'ha de gestionar amb una altra persona, no pots arreglar-ho, sempre té un... si tu hi poses i si tu eduques el servei, a què no reaccionis així, sinó que les emocions, tu pots dominar aquestes emocions amb trucos fàcils i cortets i senzills. I una altra cosa que diu Mònica, si te'n recordes, a tu Montges ja ho has conllejat una mica, que parla de que també és important el contacte físic. No el contacte físic, que no es parla de coses sexuals, sinó el sapiguer, que n'hi ha una altra persona al costat que et dona la mà, diu, per exemple, si us fixem als primates, ells estan sempre una que ericien amb l'altra. Posa que els d'allò tenim com una mica de por, és a dir, la unió, la proximitat de la persona que tenim a la vora. L'abraçada, no? L'abraçada. L'abraçada primera que hi ha que deia. I a més a vegades és bé, quan es donen un abraçada, si te donen un abraçada, no? La notes, no? Sí, sí, i tant. És que jo crec que és científic, però és vital, també, aquest llibre, és a part que ella ho deu haver experimentat científicament, ella també parla de la seva vida. Vols dir-li alguna cosa o ja li has dit tot? Perquè jo has dit els recomanes? Jo en tinc un, i ara estic exigint un altre, que és el mateix. Sí. Penseu que aquest llibre li he deixat a una persona? Crec que és tan important, li he deixat a una persona, i jo m'he anat a la biblioteca, m'he agafat i el tinc a la tauleta de nit. Doncs ja ens despedim, esperem trobar-los una altra vegada al dimecres, dintre d'un mes, i si volen vostès tornar a escoltar aquest programa, ja saben que és tot de repetit, d'una manera diferida, esclar, el dissabte a dos quarts d'once. Sempre, a l'hora de dir això, em costa una mica, perquè no sé si dir 10 i mig o dos quarts d'once. Res més i fins a la propera. Moltes gràcies, Mònica, perquè penso que has sigut una alegria disfrutada del que has anat dient, i sobretot de veure la teva expressió. De totes maneres, sí. De totes maneres, per això, la vida també costa. I tant. El que passa és que, a vegades, aquestes persones, o el que deia la Mònica, si ens ensenyen una mica, o ens diuen, mira, i comencem a entendre una mica millor moltes coses, i com les podem gestionar. Mònica, moltes gràcies, i fins a la propera. De pròxima vegada portes una altra, i digues això, que és molt maco, ho sabisso. Això crec que... Home, jo... Moltes gràcies. Bueno, bona tarda a tothom, i fins a la propera. Bona tarda a tothom. Bona tarda a tothom. Bona tarda a tothom. Cara, bé! Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Mònica sense etiquetes ni dades de caducitat. Cara, bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana... Connecta-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Fins i tot en el web cpnl.com. Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra llacció. Faig fer una adaptada de primària, perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. 60 i més. Febrer et curt. En 28 dies en surt, diu la Dita. I com que ja en portem 12, estem gairebé a la meitat. I parlant del 12, el recorda que era l'esperit del 12 de febrer? Uau, què has anat a dir? Desaviat, el espíritu del 12 de febrer. Això va ser un programa moderadament reformista que es va treure d'Alemànica en Carlos Sàries Navarro, president de l'últim govern del generalíssim, el Franco Casinà. El va proposar demà de les Corses Espanyoles el dia 12 de febrer de l'any 1974. La gent que treballava en mitjans informatius, tant de premsa ràdio com televisió, ens vam sentir allà ugerits, perquè la censura va fluixar una mica. Eren els temps del tard o franquisme, i el dictador se li acabava l'acorda. Això me'n recordo molt d'aquells anys, perquè treballava a Ràdio Barcelona. El diari de Barcelona hi ha la revista, per favor. Ya, por favor, precisamente, cuán el espíritu del 12 de febrero y cuán la democracia orgánica... Sí, sí tot, unes paraules molt altisionantes. Ya viene la democracia, i van posar una portada, por favor, a Vázquez Montalván. Ya viene la democracia, pronto, erecciones libres. Ya lo está. Y al día se agüenvaban y un comunicado al señor Pío Cabanillas, como pasaba frecuentment a las horas, una semana, sense que sortís la revista. Bé. Surtosament, allò va ser una etapa superada, i avui, el 12 de febrer de 2014, és només el nostre dimecres de ràdio, que no és poc, i és el 43è dia de l'any del calendari Gregoria. Ens queden, per tant, quan 322 dies per finalitzar l'any, i passen 4 minuts de les 8 del vespre. Benvinguts, oients desverniants. Ens trobem a la sintonia de Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la Freqüència Modulada, fent el programa 60 i més, pensat no només per a la gent gran, sinó per a tothom qui ens volgui escoltar. I amb moltes ganes, com sempre, de compartir aquesta hora amb vosaltres, amb la càlida veu de Joan Algarra, el saber fer d'en Marc Perarnau, i qui us parla, però li ve, sempre punt de navegar per les ones. Ah, i esperant la vostra trucada, ja sabeu qualsevol tema que ens vulgueu proposar, qualsevol cosa que ens vulgueu explicar, truqueu al 93, 372, 36, 61. Aviam si us animeu. No oblidem els pioners d'aquest programa, en Lluís Domènec, la Candida Nevado i l'Antonio Jordà, que sovint col·laboren amb sugeriments i consells, plens de sabiesa. I ara és el moment de felicitar a tots els qui celebreu el vostre Sant Universari. Avui, festivitat de Santa Ullàlia Copatrona de Barcelona. Demà, dijous, Sant en Gràcia. Divendres, Sant Valentí, dia dels enamorats. Molt bé, aviam si us regalen moltes coses. I dissabte, que sortim en segona audició, Sant Sadurní i Sant Gifré. Recordem que Ullàlia va ser aquella nena que va recriminar el procònsul romà, les veccessions que eren submesos als cristians. I el consul la va fer matar. Ullàlia ve del grec i significa la que parla bé. Es pot dir, també, l'Alla, Ullina, l'Ali, Ullàlia i en Gallec o l'Alla. I avui molts haureu pogut visitar i moltes persones la cripta de Santa Ullàlia, perquè avui em penso que tot aquest cap de setmana és oberta a la seu, a la Catedral de Barcelona. Sí, i l'Ajuntament també és obert. Hi ha jornades de portes obertes. Sí, sí, és un dia d'aquells que, si no fa fred, val la pena passejar per Barcelona, perquè hi ha molts edificis oficials que fan portes obertes. Jo hi vaig anar a visitar l'Ajuntament l'any passat per Santa Ullàlia. Avui no, perquè coincideix amb dia de ràdio i faria tard. Sí, sí. I posem música.