Veus Parròquia del 26/2/2014

La Vallada de Torra Blanca no va edició del mercat de Pagès, organitzat per pel carrer i del vas llobregat. Diumenge al matí, el centre cívic Salvador Espriu, es acollirà amb vots per renda pendència en el marc de la campanya que està fent la NSC. Serà a partir de les 11. I diumenge a les 12 del matí, el part del parador, Vallada de Cerdanes amb la Copla, ciutat de Terrassa, l'organitza a la agrupació Cerdanista Sant Just. En cas de mal temps, la Vallada se celebraria a la vacuneta. I, per acabar la setmana, diumenge a dos quarts i sis de la tarda a la sala municipal de la Taneu i Aure Valls, per a la gent gran. La agenda, com sempre, ens acompanya al final de l'informatiu, però encara tenim temps de fer un breu resum del mes de cacat amb titulars. Són les set i vint i vuit minuts. I a l'informatiu hem parlat de la marxa contra la turta del Barça Llobregat, que ha passat aquest migdia pel municipi, l'organitza a la coordinadora de turats de la comarca. La marxa arribarà demà al Parlament, per atendre-hi l'hiutat contra la turta i contra les polítiques antisocials dels governs. La reforma de l'administració local, la immigració i l'evolució de l'economia llarg de la història, s'entraran la propera trobada de Justícia i Pau, aquest vespre. És una reunió oberta a tothom que farà l'entitat al local de la Parròquia, a un quart de deu. La seva s'estrena la setmana que ve, el primer cicle de visual de muntanya, un cicle de projeccions mensuals sobre alpinisme i muntanya, la primera projecció serà el dia 6 del vuit, amb del vuit bé als 8.000 metres, per l'alpinista Ferran Latorra. I en clau esportiva, aquest mes, en Montlòpez, s'ha proclamat campió de Catalunya d'Escuàix, Shots 19. I aquesta ha estat tota la informació del Sant Josep Notícies, edició vespre, d'avui dimecres, 26 de febrer. La informació local tornarà amb el matí a partir de les 10, al Justa de la Fusta i també als Vulletins Juraris de ràdio d'Esvern, i a l'una, el Sant Josep Notícies, edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat del municipi, al web de ràdio d'Esvern, ràdio d'Esvern, com i també a les nostres xarxes socials, al Twitter i al Facebook. Ho deixem aquí, que tingueu una molt bona tarda. Fins demà. Fins demà. El Justa de la Fusta parlem de tot el que passa Sant Josep. Sóc una urbanita, ho reconeix. Sí, jo també sóc molt urbanita. M'he guanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i facilíssim del fet. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços, és una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un cop i de l'altre, era impressionant. Clar, què vols fer, i no? És el temps, però si pot fer res, no ho podem canviar. Justa la Fusta. Vivim Sant Just en directe. A partir de 10 a 1. 60 i més. El magazine fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Veus de la parròquia. Programa d'informació i formació humana i cristiana de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esvera. A veus de la parròquia, 50 anys del concili Batica segona. Ben trobats, amics, joios de Ràdio d'Esvern. El programa veus de la parròquia a l'espai 50 anys del concili Batica segona. Ha anat desgranant diversos aspectes d'aquell aconteixement que va representar per l'església i també pel món l'eslaborció del concili esmentat. Avui volem tractar un aspecte també bastant concret. Com el concili va enfocar, va encarar, va animar els cristians a tenir aquest diàleg entre l'església i el món. En concret hi ha una constitució del concili, la gaudi humers pès, que desenvolupa aquest i altres qüestions. Per fer-nos 5 cèntims i per introduir-nos i abundar en la matèria, hem convidat i agraït la seva presència a Ràdio d'Esvern, en Josep Maria Fiesa Ibosc. Ella és rector de la parròquia Mare de Carme de Sant Joan d'Espi i bon amic nostre. Ben trobat, Josep Maria. Bon dia. Doncs també jo celebro que m'ajuc convidat i que puguem conversar una estona. Què és això, parròquia de Sant Joan d'Espi, a l'Arxiprestat ni a l'Arxiprestat i a Sant Felí de Llobregat? Bé, és una circumstància que, quan es va fer la divisió de l'Arxiprestat, es van posar uns arxiprestats amb una diòsasi i uns arxiprestats amb una altra. Aquest l'Arxiprestat de Cornellà, que va quedar a l'Arxiprestat de Barcelona, té una parròquia fronterera, que és la paròquia de la Mare de del Carme, que té això, que la parròquia és de l'Arxiprestat de Cornellà, però la municipalitat és municipi de Sant Joan d'Espi. Per tant, en el mateix municipi hi ha una parròquia, que és Sant Joan Baptista, de Sant Felí, i l'altra parròquia de Mare de del Carme, que és a Barcelona. Si hi haguessin la divisió, que haguessin dit tot, a l'Arxiprestat de Cornellà, que és de la diòsasi de Sant Felí. O sigui, bueno, seríem de la diòsasi de Sant Felí. El mateix passa aquí a Esplugues. Una parròquia que és d'aquí del vostre visbat, de Sant Felí, i una altra parròquia que pertanya a l'Arxiprestat de l'Hospitalet. Hi ha algun altre cas d'aquests, això a les fronteres. Però, vaja, en l'Església no hi ha fronteres, oi que no? No, però resulta que no. Anem a la nostra tema d'avui. Sobre l'Església, el Consell li va parlar llargament. A quins documents principals van tractar, però abans del dogma, per altra banda era pastoral, i fins i tot la relació de l'Església amb altres confessions. Sí, de fet... Sembla que hi ha, en màgicament, tres documents. El document sobre l'Església i la mateixa. El document de l'Església missionera, la missió de l'Església. I després, aquesta, la Constitució Gàudio Metzpés, que no parla només de l'Església, sinó de com l'Església és sacrament a dintre del món. És a dir, diguem-ne, en el Consell li es dona com a diferents mirades sobre l'Església. I tampoc, diguem-ne, des del mateix Consell, i fins ara, amb aquesta Església, com en la seva formulació històrica, va canviant. Ara, aquí es va fer un canvi revolucionari en el Consell. Perquè ja l'Església ja no es veu com aquell model de societat perfecte per damunt de les altres societats, sinó que es veu l'Església en diàleg. Això, l'Àudio Metzpés, aquest document, presenta l'Església com a poble de Déu, no com a societat perfecte, i dialogant amb la societat. Aquest és una mica la idea nova. Veure el món i la societat no com un anemí, com una força que es vol cospir o que vol manipular l'Església, sinó que l'Església entra en diàleg amb el món. Aquesta seria. Encara pot evolucionar més i ara estarem en moments de canvi. Però aquesta és la idea del Consell i Metzpés, segon. Es veu que la Constitució, l'Àudio Metzpés, que acabes de comentar, no estava prevista d'inici. Però es va decidir que l'Església havia de parlar de si mateixa i de parlar del món. Què es diu en aquest document? Finalment, aquest document, l'Àudio Metzpés... Sí, es presenta en aquest document que l'Església ja no és com el punt de referència final, per dir-ho així, sinó que l'Església té com referent el poble, el món. I que, per tant, escolta, i així és el començament del document, escolta les angoixes i les esperances dels homes d'avui. Per tant, ja no és aquella mestra que ho té tot i que diu i que imposa, sinó que és una mare... De fet, es va aconseguir... Aquest document va ser quatre anys després de la màter en magista, doncs l'Església continua sent magista. Però sobretot és mare, que cull, que dialoga, que escolta, i això també connecta amb tota la teologia de l'alliberament de l'Èxode. Déu escolta, ja ve Déu escolta, el clamor del poble. I ho és, es fa com mediador d'aquest clam del poble. L'Església també escolta el clam dels problemes del món en aquell context històric, estem en els anys 60, encara no molt lluny en la Segona Guerra Mundial, en un món que ja es va secularitzant, però també un món en què l'Església va deixant de tenir aquell poder sobre els altres poders. I ha passat això? S'ha posat en pràctica? L'Església ha entrat en diàleg amb la humanitat i ha deixat, en certa manera, dedicar uns criteris vàlids o amb l'espiració de ser útils a tots els homes? Sí, mira, la meva visió, perquè jo ja tinc 65 anys, jo tenia 15 anys quan el va ticar segon. A nosaltres ens assemblem en aquell moment que nosaltres seríem la generació de capillans que podríem tirar endavant el concili i la seva concreció. Així ho vam viure els primers anys de capallar, de capallans, aquella generació, però després, com ja hem dit molts comentaristes, aquest ferment del concili que entra en diàleg amb el món i més de germana gran, diguem-ne, no? I, a més, una Església que refereix a Jesús. El regne de Déu és el projecte de Jesús, i, per tant, es refereix a Jesús. No és el centre, és l'instrument. Joan XXIII parlava, recollint una imatge dels sants pares, que, a l'imatge del sol a Jesús, l'Església és la lluna. És només el reflex de Jesús. Això, que semblava que havia de ser un canvi rebuçant, ho ha sigut, però també hem d'acceptar que, en aquests últims desenis, l'Església com a institució, diguem-ne, ha recuperat algunes coses anteriors al concili, algunes coses anteriors al concili, perquè no tots els visus que van partigar al concili van aprovar d'acord aquells textos, aquells textos que ens referim i la mateixa gaudi amb espès. I, per tant, hi ha hagut, i això no ho dic jo, ho diuen tots els comentaristes, hi ha hagut una recolada en aquests últims desenis, com recuperant aquesta església més poder. Que al concili, doncs, no, l'església era servent humil de construir el regne i des dels pobres, i, per tant, això era un canvi revolucionari. S'ha fet molt en part, fins ara. Agafant aquest tema, aquesta acusació de les pobres, ens pots explicar la idea de Joan XXIII, que deia, l'església vol ser l'església dels pobres. Sí, a veure, hi ha hagut, en aquesta idea de la societat perfecta, la idea de que, doncs, el rics i el conjunt de la societat, i en concret dels cristians, doncs han d'ajudar als pobres, no? Han de fer donacions o han de donar el moine, no? Però sense posar en qüestió les riqueses. El concili ja marca una altra idea, que és de dir, no? Els vents de la humanitat són de la fraternitat humana. Per tant, no es tracta tant de donar el que et sobre, sinó de sentir-te germà dels pobres. I aquí hi ha hagut un canvi, però, jo diria aquesta, aquest canvi teològic de l'església, el servei dels pobres, no ha transformat a cara el conjunt de l'església. Una part de l'església sí, i, de fet, a l'església no és solamente la generquia, que, per cert, en el mateix concili bètic a segon, hi vam veure una quinzena llarga de visbes, especialment sud-americans, i, llavors, el Bergoglio era jove, no? Diguem el meu papa, però això també ho va rebre, com nosaltres, que es va fer el pacte de les catacumbes. Les visbes deien, sigui com sigui, nosaltres visbes volem ser visbes servidors de la causa dels pobres, volem estar al costat dels pobres, i nosaltres, com a visbes, ens despullarem de tot allò que ens aparti en les formes, en les vestimentes, en els tresors, a tot això, i els posarem al servei. Doncs això ha anat fent forat, i, de fet, moltes congregacions religioses, moltes institucions de l'església, molt l'església de base, també amb alguns visbes. Això ha anat fent forat, i que és el que jo diria que ha portat, que ara tinguem un papa que està molt invuit d'aquest canvi tan profund del bètic a segon, i que no havia transformat el conjunt de l'església, i que ara deixem-ho dir així, jo crec que el papa actual repren les arrels i aquest contingut teològic de l'església, de l'església. L'església no té sentit si no es posa al servei dels pobres. Ella mateixa es fa a pobra i viu amb els pobres aquesta realitat, perquè aquesta realitat dels pobres és la que pot transformar la mateixa església. L'església del futur o és l'església dels pobres o no serà? Encara queda un camí per recórrer això, perquè has parlat de Sud-Amèrica, que potser aquest missatge més d'estar al costat de la gent sofrent a calen més i al mes que al mes les mateixes jerarquies. No sé si això ha arribat a tot arreu, i entre aquest tot arreu em refereixo a bàtica, també. És veritat que, com passen totes les utopies o amb els valors profuns, que és molt fàcil dir-los i proclamar-los, i per tant, diguem-ne, si anem a la llibreria Claret, de tots els llibres, això de l'església dels pobres... I fins i tot, ara algú, jo sento algunes crítiques, que diuen, el papa actual diu coses que hi ha dit el concili, el papa actual diu un paraules molt únicos, però és clar, aquí em sembla que si la paraula es correspon, aquí la diu com la diu i quin és el seu compromís. Llavors jo penso, és la meva mil opinió, però que aquest papa, des de posar-se el nom de Francesc, des de primer dia, diu les coses clares, fer autocrítica. Es fa dir visbe de Roma més que papa, quasi. Sí senyor, i que la gent el veneixi amb ell, i que està canviant una mica l'estructura econòmica. Si això que està fent el papa, que és l'autoritat més gran de l'església, diguem-ne, ara més falta que els visbes limitin, i que els capellans i els religiosos i els likes, diguem-ne, amb aquest lideratge, doncs també els nostres desitjos. Escolta, posem-ho en pràctica, perquè diríem, quan hi ha l'església en aquests desenis, doncs sembla que ha tornat enrere. Si comptem que l'església no és solamente els visbes, o no és solamente el papa, o no és solamente una parella clasíàstica, sinó que som tots, que esperem ningú. Diguem-ne, no es poden posar portes ni frens a l'Avangeli. Per tant, diguem-ne, inclús jo diria, respecte del concili Baticà segon, el que ha canviat no solamente... que és, ja de ser, l'església dels pobres, sinó que l'església, ella mateixa, es veu pobre amb els pobres, i que, per tant, diguem-ne, no és una costar-se, sinó viure la realitat de l'Avangeli de Jesús, des de la vida, des dels marxinats d'aquest món, o des de la justícia que hem d'anar concurint. I això no ens ho prive ningú, i ara, diguem-ne, doncs, inclús, en la que és l'institució, estem en un moment privilegiat. Encara sobre el Bob Francesc, ell ha participat amb altres teòlegs, de la Teologia de Liberament, no? Em sembla que va ser secretari dels Acords de los Visbes Sudamericans de París, que va ser l'AMI, la Conferència Piscopal americana, i ella aparecida, ella ha treballat a veure ell precisament, i ja saps que és bé Jesuita, que va acabar de... llavors el van fer visba, i... ell, fins i tot, se l'havia tingut a dir, home, amb els conflictes que hi va haver, doncs l'Argentina potser hauria pogut fer més. Ja sabem que quan hi ha problemes polítics seriosos, que hi va arribar aquell punt d'equilibri entre una persona que és una autoritat i defensar els pobres contra els injustits, és difícil. S'ha reconegut que ell va fer un bon paper, segurament, com tothom, i ell també diu, no pot ser que es pugui fer més, però ha fet un bon paper. Però la veritat és que ell també de les primeres coses que ha fet, un cop ha sigut papa, és rehabilitar, dignificar alguns teòlegs que havien sigut tinguts com a... com a suspectes de la teologia de l'alliberament. Ell ha rehabilitat. Hi havia una certa rehabilitació, també, amb el papa anterior, en Vanet XVI, perquè, com a bon intelectual, doncs reconeixia tot el valor del... I llavors, sobretot, és que ell reivindica un estil de pastor, de pastor que està amb la gent. És aquesta cosa. No de pastor que s'aproxima, que un dia baixa, no? I és que, això, tenint el carrer que té, que hagi anat a viure a Santa Marta, que surti i tal, que digui, cuidado aquí, això no és l'acord. Fa quatre dies, amb aquests cardenars, diu, això no és una corta on t'equís bé intrigar. Aquí, nosaltres som servidors de la vengència. Això és un canvi de negociació. Ara ja no és, abans del concili, l'església era com un model de societat perfecte, que tal. Amb el concili, no, no, l'església estem en diàleg en el món. Ara, dic, escolta, l'església és el rostre de Crist. L'església, o està al servei de l'Avengelli i dels pobres, o aquesta institució no serveix per res. Ara estem en aquest moment, dius, bueno, però és que no encara no es viu això. Escolta, la conversió que n'havia de conversar de la cua resba, la conversió tampoc no és fàcil, canviar de mentalitat. Els visbes, el papa, tots nosaltres. Això ara anava a preguntar si pel que et sembla, pel que és cou, etcètera, si tots aquests és, d'aquestes actituds, d'aquestes paraules del poble francès, primer, si vi deixaran marge corda, perquè desenvolupi i vas impregnant tota l'església d'aquest pensament, i després si tindrà continuïtat, si serà acollit això, per part dels fiels i de la jerarquia, també. Bé, aquí hi ha una crosta. I la crosta que, en el Consell I Beticà II, van representar aquells visbes que no estaven, diguem-ne, al punt d'un nou missatge, i, de fet, va ser una minoria de teòlegs i una minoria conscient, sobretot a França, a l'altre ho parlaven per telèfon, no?, que el món obre, el càrding, els menys especialitzats, i va haver una minoria i uns teòlegs que van donar força al Consell I. Després hi ha hagut... hi ha canviats moltes coses des del Beticà II, els que som grans, sabem els canvis que hi han hagut. Ens hem decepcionat una mica durant un temps, però, diríem, en les bases, aquest caliu hi era, i pensava dir, bé, no estem a l'hivern, que havíem si ara ve la primavera. Jo estic convençut que estem amb un tombant de primavera. Ara, això no es fa els canvis de mentalitat. I, per mi, el papa és una persona superconvençuda, que ell ho diu, que ja s'està rodejant d'una gent a aquests cardenals, ja és una cosa que diu... No sóc jo, són 8 cardenals, el G8, que ara diu... Està fent aquestes reformes. I jo el que veig ara des de dintre és que va calant aquest missatge, i mira, a la setmana que ve hi ha una persona mala amiga, que va fer una xerrada amb el conjunt de superiors, de congregacions religioses d'Espanya. I és per parlar del quart capítol de l'Avenger i l'Inunciandi, aquesta exhortació que va fer, i que són els problemes socials. Totes les congregacions, els superiors... Ja ara caldrà, diguem-ne, que va en procés lent, però diguem-ne els que siguem més agusarats. Escolta, ara posem les veles a punt, no? No, per la generació del concili, sobretot com a tema de capallans que veu viure aquell moment, és un retrobar-se i un aviamsement. Bueno, escolta, a veure... Em vas dir que aquí hi havia vingut el Joaquim, no? Joaquim, també. Escolta, a mort, amb la confiança d'un canvi, que a vegades ell discutia i em va dir... Jo li deia, escolta, Joaquim, això està molt malament, això, no? No es veu... No, ja m'hauríem deia, no, ja m'hauríem d'amorar. Estan tocant fons, i jo el sempre hi feia broma, escolta. Fondo, però encara que anem afundit. I ara estava entusiasmat, tu saps? Doncs escolta, no, no és una cosa personal meva, el 300 ho ha viscut així. Has parlat del monobrer. Fem doncs un sal en aquesta temàtica. En qualsevol relació de l'Església amb els treballadors, en aquest món de moviments especialitzats, però també de moviments sindicals i de conflictes, el Concil·li va representar un pas endavant. Com estem ara? Les dues coses. Què va representar a Concil·li, ara? Un pas endavant, claríssim, perquè de fet la teologia francesa de Merida Dominic Xení, de Para Congar, també dels Alemans, Hans King, tot. I el mateix, llavors, en el seu moment, el Benet XVI, llavors, llavors també era un teòleg, i del maig del 68 d'aquella moguda. Per tant, el Concil·li no s'entendria, sense la portació de la consciència de classe al monobrer i d'Església dels pobres. Si es va fer aquesta declaració, els obrers que eren tinguts com un instrument de treball per fer anar a la maquinària, no són fills de Déu, un obrer és or dintre de l'Església. Bé, per tant, això van ser protagonistes. I, de fet, els capellans en el monobrer, congregació, moltes congregacions van anar als barris i al monobrer, després del Concil·li, i això ja ha sigut. Després, també, aquesta mena que deien de involució, també ha afectat això una mica en el monobrer i potser alguna gent s'ha distanciat de l'Església perquè aquelles il·lusions del Concil·li es van quedar una mica... van fer figa. Però hi ha hagut, durant tot aquest temps, un moment obrer, també, així com aquelles brazes que estan colgades, que tornen a sortir. I, per exemple, ara nosaltres aquí a Catalunya tenim l'Ácola, que no sé, el 12 d'octubre es fan unes trobades que t'hi ha hagut i compido el pròxim d'octubre, sota es reuneixen 500 persones, 500 adults, 500 joves i joves que estan en... I que aquesta gent treballa discretament, també, com amb aquella idea, també, del Concil·li, de ser ferment, de ser sal, de ser llum, de ser llevat, elevadura, el llevat a la pastra, això va ser un dels llibres de l'època. Per tant, i, aleshores, jo el que veig és, en aquest moment, que el discurs del papa s'escolta molt fora de la mateixa església. Jo confesso, així com jo, estic bastant entusiasmat, a vegades no trobo tant de gent entusiasmada, sinó que hi ha una mica gent resignada dintre l'església, però tota la gent allunyada de l'església que jo conec, és una conversa magnífica, però, escolta-ho, menys mal, hi ha una altra d'aranar, hi ha una altra... Per tant, aquí hi ha una nova aproximació a la realitat social i, sobretot, a la realitat de la injustícia econòmica del nostre món, que fa que, doncs, ara hi ha un viatge i una crisi galopant, i, doncs, els discursos i del papa, que estan amb sintonia amb la doutrina social de l'església, però són de molida, o és de com? Això no pot ser que els valors de la nostra societat estiguin fonamentats a l'economia i a l'economia de les multinacionals, o dels rics, o del liberalisme econòmic. I això és un discurs que arriba al món treballador, al món allunyat, i al món que estem per un altre món, és possible. A nivell de joves, la reacció positiva també es viu, o hi ha una mica de fablesa aquí? Jo veig aquí una gran fablesa. Clar, al món dels joves, amb el càmig que ha suposat cultural, doncs hem perdut unes oportunitats. I, per mi també, jo ho dic amb tota confiança, tota aquesta qüestió de les grans trobades de joves i tal, per mi això han sigut una continuada fum, exacte. Han sigut energies massa poc aprofitats, sense que... No ho condemno, sinó que dic, llàstima, perquè aquí només ha replagat una sensibilitat jovenil. Hi ha moltes d'altres, no ha replagat suficientment els moments especialisats, i això doncs és un síntoma. Potser s'ha optat una mica per aquella cosa de la galeria. Però, en canvi, jo penso que els valors d'una nova consciència mundial, ecològica, pacifista, diguem-ne, el terreny és a punt perquè en aquest nou tombant de l'Església hi pugui haver un retorn dels joves, en aquest moment no hi és. Jo, Maria, estem arribant al final del programa, estem parlant amb Maria Fisa sobre aquests 50 anys del concili, amb l'aspecte d'aquest diàleg a Església-Mont. Què ens hem deixat de tractar avui? De què no hem parlat? De què no hem parlat? Home, no hem parlat de la Tur. No hem parlat, sí, no hem parlat d'aquesta situació, inclús de perdre de valors, potser, de avui. O sigui, ja no és una qüestió del tema religiós, sinó de dir què li està passant a la nostra societat. I d'on té bé aquesta sensació, una mica de tristor, no? Una mica ens hem deixat una mica, potser, la lectura emocional del moment actual, de què ens passa a tots plegats, no solament nosaltres com a Església, sinó a la nostra societat. I per què estem també tant, com tant a Platanats, com és que no hi ha una fany de fa pocs anys, va bé allò del 15M i tal, no?, però estem molt adormits. No hem parlat d'aquest suport que tant a la societat com a l'Església encara ens tria una mica així adormits. Molt bé, això mereixeria un altre programa. Doncs sí, ja com vulguis. Molt pondem. Moltes gràcies, en Maria, amics lluïdors d'Arabes Bern, aquest programa, veus a la paròquia, sempre sabèt els dimecres de dos quarts d'avui i els dissabtes en repetició, a dos quarts d'avui del matí. Adéu-siau a tothom. Sintonitzes, ràdio de Spern, la ràdio de Sant Just, a l'estiu d'âmbit haran del quart junts. ... Seixanta i més. Com aquell carrer ja som a les cavalles de febrer, que diuen els santesos que és el millor temps per assembrar espinacs, sobretot si ho feu un dia de l'una vella, i quan arribi el mes de maig ja els tindreu a punt d'acollir. També és temps de menjar ross amb cors de cartxofa ben rossejats a la cassola, almenys això ens aconsella en alguns senjos-tengs criats al món de la pagesia. I de la pagèsia passem a la tecnologia, perquè també hem estat al cas del Mòbil Wall Congrés i l'enrenó que ha provocat aquells dies a la ciutat com tal, en la presència de Mar Súker Berger, fundador de Facebook i les trobades de les autoritats, príncep Feli Pinclos, amb persones rellevants del món de la innovació tècnica. També ens ha cridat l'atenció que en mig de tant rebombori tecnològic, els governants han conmemorat el bicentenari del naixement del molt il·lustre general prim, i el monestir de poblet ha estat el lloc escollit per retrohomenatge a l'incidna militar català natural de Reus. Molt bé, benvinguts, oients desvernians, ens trobem a la sintonia de ràdio desvern en el 98.1 de la freqüència modulada fent el programa 60 i més, dedicat com sempre a la gent gran i a tothom, qui ens vulgui escoltar, sempre oberts a les vostres propostes. Ja sabeu que fins a les 9 del vespre ens podeu trucar aquí, al 93, 372, 3661, i també seguir-nos per internet on cercant ràdio desvern i clicant ràdio a la carta, trobareu tots els programes d'aquesta missora a qualsevol hora del dia o de la nit. I avui és carnaestolta si teniu alguna idea que proposar-nos per festejar el carnaval ja ens podeu trucar i ens ho expliqueu. Que consti que amb disfresses no hi conteu, eh? Nosaltres no ens l'expressem. Jo volia venir disfressant de follet tortuga, però m'han dit que no seria una cosa seriosa i digui si veuen per la webcam així, igual no em fan cas. I si funciona la webcam... Sí, avui sí. Fins i tot ens podeu veure a més d'escoltar-nos, com cada setmana una servidora, Joan Algarra, amb els meus companys, Marc Pere Arnau i Pere Uliber, posen fil a la guia i ens setem el programa. Passen 3 minuts de les 8 del vespre. Avui, dimecres, 26 de febrer, és el 57è dia de l'any del calendari Gregorià. Ens queden, per tant, 308 dies per endavant d'aquest 2014. Que passaran volant. Oh, no, no, no, tant de vols, puguem saborejar ben a poc a poc, però no s'hi pot fer més. Sí, però no ens hi donarem i estarem a playstiu, tornarem a la tardor i a les festes de tardor i tornarem a ser Nadal. I si no, ja ho comentarem per Nadal, ja ho veuràs. Fa dos dies érem criatures i ja som avis. I tant, ara és el moment de felicitar a tots els qui celebreu com cal el vostre sant o aniversari. Avui festivitat de Sant Néstor, demà, que és dijous gras, Santa Francina, divendres Sant Romà, i dissabte, dia 1 de març, que sortim en segona audició, és el dia de Sant Lleó i Sant Rosent, a més de ser el dissabte de Carnes Toltes. Recordeu els vostres nens i netes que a les 6 de la tarda d'aquest dissabte hi ha festa de disfreses al casal de joves. I també ens han dit que amb els forns i pastisseries d'aquest poble ja estan preparant bunyols de cuaresma. Alguns llocs ja fa dies, i a d'altres ho faran la setmana que ve. Però és que qualsevol dia és bo per menjar aquests bunyols tan deliciosos que fan. Bé, doncs posem una mica de música. Buenas noches, bienvenidos, hijos del rock and roll, nos saludan los aliados de la noche. Bienvenidos al concierto, gracias por estar aquí, nos ayudan, nos ayudan, nos ayudan. Bienvenidos a este programa en la veu del Miquel Ríos. Claro que sí, Miquel Ríos, muy requero sermos venido hoy. I ara es deveniments que van tenir lloc un dia 26 de febrer. De fa una pilar d'anys, el 1443, el rei Alfons el magnànim conquereix el regne de nàpols. I també un llunyà molt llunyà, 26 de febrer de 1498, el cardenal Gonzalo Jiménez de Cisneros coloca la primera pedra de la universitat complotense a la vila de Alcalá de Henares. Ja més a prop, un 26 de febrer de l'any 1826, la religió 60 Joaquima de Badruna funda la ciutat de Vic, la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat. També fa una pilar d'anys. També, també. No en fa 50, com les d'aquí s'han just, però des d'aquí també les hem de felicitar per la bona labor, que ara són tema d'actualitat. A la revista de la Vall d'Avers els ha dedicat gairebé un monogràfic, i doncs porten 50 anys fent una gran labor. Felicidades. I, important, va ser també el dia 26 de febrer de 1869, quan l'assemblia de Cama Güey.