Veus Parròquia del 12/3/2014

d'educació infantil i primària, i d'educació secundària obligatòria. A Sant Just tots els nens i nenes que ho demanin tindran plaça en una escola pública. L'Ajuntament defensarà el model educatiu de l'escola Bressol municipal marrex en front de la reforma de l'administració local. El regidor d'educació assegura que des de Sant Just serà en valís gerants si algun govern no vol aquest model educatiu. Les persones de més de 62 anys podran rebre una subvenció per Lívia. I és una de les novetats de la convocatòria d'ajuts per pagar l'impost de vents immobles. En guany s'amplia el nombre de col·lectius beneficiaris. I l'Ajuntament a poques dècimes de reunir un 10% de reduir un 10% al consum energètic municipal del 2013. Al Consistori es va marcar aquest objectiu de reducció dels consums energètics, perquè a l'any es planteja reduir un 5% més. I aquesta està tota la informació del Sant Just Notícies, edició vespre d'avui dimecres 12 de març. La informació local tornarà amb el matí a partir de les 10 al just a la fusta. També els ulletins horaris de ràdio d'Esvern i a l'una al Sant Just Notícies, edició migdia. Mentre estàs, nos recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just, al web de la ràdio radiodesvern.com i també a les xarxes socials, al Twitter i al Facebook. Ho deixem aquí, que tingueu una molt bona tarda fins demà. I now I'm going to see you in the uniforme lines, sitting around, waiting for a promotion. Don't you know? Talking about the revolution sounds. Yes sir. Who are people gonna rise up and get their share? Who are people gonna rise up and take what's left? Don't you know? You better run, run, run, run, run, run, run, run, run, run, run, run. Oh, I said you better run, run, run, run, run, run, running, run, run, run, run, run. Yes, finally, the tables are starting to turn. Talking about the revolution. And finally the tables are starting to turn Talking about a revolution, oh, no Talking about a revolution, oh, oh While they're standing in the welfare line Crying to those that love the zombies, that's all they've done We sing time in the end of all the dimes Sitting around waiting for a promotion Don't you know, talking about a revolution Sounds amazing And finally the tables are starting to turn Talking about a revolution Yes, finally the tables are starting to turn Talking about a revolution, oh, no Talking about a revolution, oh, no Talking about a revolution, oh, no La ràdio de Sant Just, 98.1 La ràdio de Sant Bon aquatic de la ràdio Desgrà B initiate Necessitem la parròquia La ràdio de Sant Com cada dimecres i que us parla de l'Ina, tenim a l'espai paraula viscuda. Si vostè recorden paraula viscuda ho fem entre totes dues, però en realitat la persona important és la que ve, que ha estat molt amable. Aquest cas és el fons, que després la Bon sense dirà una mica qui és, persona coneguda del poble, que ha buscat un tema, ell ens ha triat un llibre una mica complicat, perquè és d'aristòtols, encara que és molt bonic, i parlarà de l'amistat. Bona tarda, el fons. Hola, molt bona tarda. Bon, sí? Qui és, el fons? Bueno, a veure, el fons és un veí de Sant Just, possiblement la veu... I 30 anys amics, no? I 30 anys amics, això. Persona arrelada amb el poble. És molt arrelada el poble. Jo diria que és una persona que no només... O sigui que aquest arrelament és a partir dels seus fills a l'escola catalana, és a partir de la Teneu, o sigui, és a partir de la política, tant és una persona molt arrelada a Sant Just. O sigui, ella, ara actualment, des de la seva jubilació, continua sent una persona, jo diria, activa el 100%, perquè ha cursat la carrera de filosofia després d'aquesta jubilació, també és membre actiu de la Fundació Catalana dels Esplais, també d'una altra fundació. Bueno, diríem que és una màndela muntanya, no? O sigui, la natura és algo que la passiona, el caminar, la neu, sortir els dimarts també amb els caminats de Sant Just. Per tant, forma part del poble i jo diria que treballa pel poble. I ara, al fons, avirem els uïns, els uïdors, doncs que potser va amb el seu trenar, ell ens vol parlar de l'amistat. I no ens bastarem massa en el llibre, perquè us digui que és el llibre d'Aristòtels, dins dels capítols que té, doncs té, parla molt de l'amistat. Però és clar, el llibre en sí, el seu de filosofia, són molt... No en català no s'aconseguiu, però circunloquis, es diu, a vegades, que va donant voltes sobre el mateix tema. I aleshores potser el que ell vol parlar és de l'amistat en sí. A veure, jo sí, he triat el llibre aquest, que és l'ètica enicòmic d'Aristòtels. És perquè, quan fa uns anys el vaig llegir, em va sobtar i em va sorprendre, com, 2.500 anys abans de nosaltres. Es plantejava tot el tema de la vida humana i de la vida de relació, que en Aristòtels ho besava tot, amb la virtut, bàsicament, amb el concepte de virtut i les diverses virtuts. Però on, al final, abans de posar quina és la fi de l'home, que el posa amb la felicitat, dedica dos capítols a donar èmfasi a la importància que per la felicitat té, i sense el qual les virtuts no serveixen per res, l'amistat. Sí, perdó, Alfonso. El començament d'aquests capítols, n'hi ha una cosa que tu has sobretllat i per aquí ve l'assunto, que diu que l'amistat és una virtut o algo acompanyado de virtut. Dic que, a més, és el més necessari per a la vida. Segurament, i a partir d'aquí, és quan has posat èmfasi amb això, no? Sí, anem a veure d'alguna forma, potser, i he començat per aquí. No es pot ser feliç sense amics, la teoria de l'Aristòtel és. No pot tenir amics si no ets virtuós, si no realment no ets un home com cal. Per què? Bueno, segons diu ell, i a mi trobo amb això realment una coincidència. Una concordància que també parla, de la concordància, no? Jo trobo una concordància amb les idees. És el sentit que... anem a veure. Estimar, ah, tenir amics, és a dir, un amic és aquella persona que tens al teu costat i per la que tu vols el seu bé, sense res a canvi. Aquest és el sentit, vols? El que passa és a dir... Evidentment, volguer el bé d'un altre sense res a canvi, si no ets virtuós, és impossible que això succesi. Ell, amb aquests dos capítols, sembla el primer, perquè jo m'ho he llegit i m'agraden el que passa, que és clar. Jo us dic que és una mica enredudota, el sentit de si vol escamatitzar la cosa, no? Parla de les espècies d'amistat, i diu que l'amistat pot ser per l'interès, el que tu deies ara, per ple, o la tercera rama podria ser aquella amistat perfecta, que és la que hi ha entre els homes bons i que tenen les mateixes virtuts, que és el que acabes de dir tu ara, no? Bueno, sí, una mica, sí. Si l'estat i el classifica l'amistat en tres categories. Diu que si no hi ha això, no és amistat. Una de les característiques és que ell dona com l'amistat, com importantíssim, i amb això ens oferiria distingir molt de la caritat, que ell em diu ben evaluensa, i fa servir una altra paraula, no la paraula caritat, que és potser més cristiana que el pas de l'època de l'Històtis, abans de Crist. És que la paraula amistat es fa servir per moltes coses. Es fa servir per moltes coses, però sempre ell considera que només es pot fer servir si és una cosa recicloca. És a dir, no pot ser d'una persona cap una altra, sinó que té que ser mutuament de les dues persones entre sí. Un de, perdona, un de, diràs, que has de m'interrompeix, però una de les coses que també diuen llibre és que el que no es pot tenir amistat és amb una cosa pressió que acabes de dir, amb una cosa inanimada, perquè no veus la reproducció, de tornar a rebre aquesta afecció, aquesta cosa que tu poses. O sigui, que pot agradar-te les coses, però amistat amb aquella cosa no pots tenir, per exemple, un bon vi, pot ser molt bo, però no pot tenir amistat amb el meu fill. Sí, és un exemple il·lustratiu del tema de la reciprocitat, però evidentment va per aquí. I llavors, clar, en diu, si hi ha reciprocitat, és a dir, una bona volència mutua entre dues persones, això pot ser per diverses causes, pot ser per plaer, és a dir, llavors diria, un amistat per plaer, que li dóna poc valor, un amistat per interès, m'interessa estar amb l'altre, perquè, diguem-ne, m'ajuda amb el meu negoci, i decidiria entrar en profit dels dos, o l'altre ser, que és el que dona el ple valor, diu entre dues persones virtuoses, que s'han trobat, es tracten, tenen un rosse important, i la seva relació fa que realment s'estimin un a l'altre. Diuen, un amor ben avolent, vol el bé dels altres, i això és l'amistat de debò, l'amistat que realment és un valor necessari per la pròpia vida. Jo penso que si ara diguéssim en paraules, valors, el que diem, valors, l'amistat trobem a dintre de l'amistat el respecte, i trobem estimació, i trobem llibertat també, i llibertat també, si hi ha realment un amistat, hi ha aquesta llibertat d'acció, d'entendre i d'acompendre. Jo penso que amb l'amistat hi troba estat les virtuts, perquè, evidentment, hi toques la tant pransa, perquè no és l'amistat de debò, no és una cosa apassionada, és una cosa molt controlada, serena, i trobes la fortalesa, perquè el caràcter ha de ser respectuós amb allò que vol, realment, i trobes la prudència. Si no hi ha prudència, no pots tenir amics, perquè no... Seria difícil, si no comprens quina és la realitat de l'altra, poder buscar el seu benestar seria molt difícil, evidentment la llibertat, perquè que neix del respecte, i en definitiva hi trobes la justícia també, perquè no intentaràs fer-li mal en el amic, és algú que no se t'acudiria mai a la vida. Ell aquí també fa les distincions entre l'amistat i els pares i els fills, i també parla de les ciutats, i ho dic per això de la justícia, i aleshores tu tens aquí una cosa superallada, que està bé, diu, l'amistat també em sembla mantenir unides les ciutades, i els legisladores se faran més per ella que per la justícia. I quan els homes són amics, ningú necessita la justícia, però, on sient justos, sí necessiten l'amistat, i sembla que són els justos que són més capaces d'amistar. Això em mataria moltes lectures, i molta controvèrcia, suposo, si ho analitzéssim a fons. En el punt que això està escrit, en el segle IV abans de Crist, a Grècia, on la pàtria d'una persona era la seva ciutat. La ciutat, però ara li diríem ciutat estat, en aquell moment no es li deies, deia la ciutat, però la ciutat era governada, el que governava podia ser un rei, podia ser un senat, depèn de la ciutat d'un altre, i del seu moment, i evidentment la justícia es derivava de les normes que la pròpia ciutat s'havia donat a si mateixa. Tenia una forma que avui en diríem democràtica, però, esclar, la llei no és necessari aplicar-la, quan un s'estima. I quan hi ha una bona relació d'amistat entre uns i altres, la llei no cal, la llei cal per resoldre les situacions de conflicte, que sabem que es donen, i que correspon a la naturalesa humana, tenir conflictes, i per això cal la llei, però no cal la dins de l'amistat, en tant i en quant, hi ha una bona volença que no farà mai la injustícia. Això, dins d'una democràcia petita, és a dir, d'una ciutat de 5.000 habitants, que és el que estaríem parlant, si parlàvem d'Esparta, o d'alguna ciutat més gran, aquella època no seria més gran, tampoc molt més. Diguem-ne, l'amistat en la política podia resoldre molts problemes i evitar molts conflictes. Tindríem que considerar també... Avui, precisament avui, fa gràcia perquè diu que més val un pacte que un pleit. Si són dos amics, no té res que veure, però ara, per el que deies, entrar dins d'una cosa, que entre la justícia i l'avogat, i el tribunal i tota la mandanga, a canvi, si són dos amics, aquella seria que no seríem dos amics, però intentaríem tots dos cap a un fi. A reclar un assumpte. Sí, però no és el tema de pacte. Jo em penso que no és el tema de pacte. No, però vull dir que a vegades dius això. Vull pensar que si hi ha l'amistat, entre diferents persones, al principi seria entre dos persones, però aquesta xarxa es vaixam plant, en nivell de poble hi ha una bona harmonia. Perquè hi ha una... Exacte, que és el que diria que ens sugereix aquestes paraules, que aquesta amistat és tan àmplia, es fa tan àmplia, que tot i sent a nivell de dos persones, però que es vaixam plant, i es va fent xarxa, i això fa que hi hagi bona harmonia i justícia, i aquestes altres coses que no ho anomenen. Aquest trobar-se al poble, i que un s'hi troba bé, perquè no hi ha conflicte de... Això amb una escala de veïns deu estar de... Hi ha de tot, però a la nostra escala de veïns, hi ha això, també. Hi ha una concòrdia i bona harmonia. Gràcies a Déu, hi ha això. És molt petita, la comunitat. Sí. Més a mi com a un, però per l'altre vull dir que hi ha aquesta xarxa d'amistat. Aquí tu has posat una cosa que diu, però l'amistat no és només necessària, sinó també nervosa. En efecte, alabamos a los que aman a sus amigos, y al tener muchos amigos se considera como una de las cosas mejores, y hasta algunos opinan que el hombre bueno y amigo son las mismas cosas. Però, més endavant, també diu que masses amics tampoc no. Tu has vist això del llibre? Sí, sí. Tot és en general, és abstracte. Però és veritat. Deixem-ho explicar una miqueta, això. A veure, l'amistat exigeix molt. Exigeix molt què vol dir. Exigeix dedicació, atenció, comprensió, i això no es pot tenir moltes persones a la vegada. És clar. Diu que sí que és maco tenir molts amics, però tenir amics de veritat no en pots tenir molts, només en pots tenir pocs. Perquè la capacitat d'una vida no dona per més. És a dir, per això deia abans, és molt diferent l'amistat o com està concebut d'aquí que la carità cristiana que va a tothom. És a dir, estimar els altres és una cosa. Però ser amic dels altres no és el mateix. És a dir, jo puc tenir una disposició bona en relació als altres, però si no hi tinc una relació, no el coneixo bé, jo no sabré interpretar moltes de les coses que em diu, i probablement no podré actuar d'acord amb el que necessita perquè no l'hauré entès, perquè no l'hauré d'avir. Després coneixement... No hauré... s'ha pigut quina és la seva pròpia necessitat. Llavors jo puc ser benevolent, estimar alguna altra persona que no conec, però no puc ser amic d'una persona que no el conec. Clar. Penseu que aquí hi ha un concepte també, que és clar, que estem parlant, que el llibre està escrit amb una societat molt classista. És a dir, diguem-ne, però l'amistat només l'accepta, entreiguals, diu. Sí. Amb els esclavos que tenen allà no poden ser amics. Sí, no. Bueno, el considera al final... Sí, però totes maneres el considera com home. No és clar o no, però com home sí. No, com home li ha de tenir respecte. Respecte, però no tenia amistat. Ha de respondre d'acord amb totes les virtuts, no és que no hagi de tenir amistat, sinó que és impossible de tenir amistat. Que sigui bé, clar. Diguem-ne, a veure, però hi ha un plantejament d'aquella època, de tota manera, si ho mirem a la nostra pròpia vida, amistat de debò qui la tenim, amb aquells que se senten a nosaltres. Sí. Economicament, culturalment... Diguem-ne, amb aficions, amb això. És molt difícil tenir amics. No estimar si pots estimar a tothom, eh? Però tenia amics. Si no, teniu moltes coses en comú. Costa, costa. Però també és... Bueno, jo diria que potser també hi ha com diferents... maneres de graus. No sé si li diria la paraula graus, amistat, o sigui, perquè possiblement hi hagi persones que es puguin fer més confidències, perquè l'altre ho pot comprendre, i en canvi, amb altres seràs molt amic, però aquestes confidències potser no es podrà fer tant. Vull dir que no ho sé. I una cosa que també... jo penso que també es dona actualment, és que hi ha sobretot persones vingudes de fora, i hi ha persones que són molt amigues, de persones vingudes de fora, quan no hi ha, o sigui, possiblement aquestes persones necessiten altres coses, però aquelles persones només se li pot donar l'amistat, perquè no té res més econòmic ni res econòmic per donar-li, però sí li pot donar amistat. I em penso que hi ha d'haver com diferents situacions d'amistat. Bueno, al començament parlàvem. De diverses classes. Això, però potser no tant en aquest sentit, que la persona no pot ser tan amic, si és més poderós o més esclau, sinó que actualment jo penso que aquests valors també els han fet treballar d'una manera que veiem que els hem aixamplat, possiblement, perquè això s'està donant, no? Jo no ho veig exactament així. I a l'experiència no em porten això. A l'experiència és llarga. Sí, sí, sí. Jo crec que hi ha un factor que és el més important, és que per començar una amistat, hi ha una empatia, no? I això penso que a partir d'aquí, aquesta amistat es pot desenvolupar. Però jo el que he dit a l'alfons, sí, que veig això, que a vegades aquí hi ha més agitament un moment, ho diu, que l'amistat és la igualtat. És a dir, si no tenim els dos uns conceptes molt semblants a les coses, podem discrepar perquè cadaú té el seu punt de vista i parlem de la llibertat. Però aquella confiança podríem dir, que tens amb un amic i aquell també té envers a tu, aquella s'apigué per donar les seves o acceptar-te el comissari i que l'altre t'accepti, tal com ets tu, això n'hi ha poquets. N'hi ha poquets perquè és lògic, perquè és així, i a vegades persones que no es coneixen poden arribar a ser molt amics, perquè han tingut una mateixa atracció, no en el aspecte ni sexual ni res, però definitat de conceptes i a trobar-se que pensen més o menys igual en el sentit de la justícia, en el sentit del comportament, en el sentit de moltes coses. Tu has triat l'amistat per això. Això només és una miqueta per la creació del que diguis, com si fos una discarpància radical. No, perquè tot depèn de com fem servir les paraules. És veritat que el llibre fa servir les paraules. La paraula amistat, en un sentit molt restrictiu, i nosaltres socialment i en el món d'avui, fem servir la paraula amistat d'una manera molt l'acce. Sí. Un dels exemples que posa que ens pot fer veure això. Ell diu, els adolescents fan amics molt fàcilment. És veritat, això. Diu perquè la seva amistat és per plaer. És una amistat poc valuosa segons el llibre. Nosaltres, l'amistat dels nostres fills, dels nostres nets amb noies i noies de la seva edat, li donem molt valor. I entenem que en té molt de valor, perquè forma part de l'educació de les persones, forma part de la seva felicitat. Sí que, cert, que fàcilment als 25 anys, moltes d'aquestes amistats s'ho han trencat, s'haurà format unes altres de més fortes i més còlides. Però tenen un valor extraordinari. I fem servir la paraula amistat per donar-li. Doncs tot i li faria servir l'amistat per plaer, que no li donaria gaire valor. És a dir, són cultures i momentes de com fem servir les paraules amb una cosa o l'estim. És a dir, quan vam parlar d'això, volia que em va sortir perquè comentant coses, li vaig comentar que dintre de les meves relacions personals, tenia unes amistats. És un... Mira, el diumenge de la setmana vinent ens trobarem 26, que som amics des dels anys 60. És a dir, fa 50 anys que som amics. I que són gent que, amb alguns, vivim estudiats junts, amb d'altres van sovint anar t'afegint en el grup, que es va derivar d'un cert compromís social dels 20 anys. D'una activitat. Bé, jo penso que aquests són els meus amics, de debò. Perquè després de 50 anys ens seguim veient, ens seguim trobant. Hem fet vides molt diferents. Ara com que tots som avis, ens és fàcil tornar-nos a trobar per intercanviar fotografies de nens, de vegades, i coses d'aquestes. Però, diguem-ne, entenc que és una mica... T'hi trobes amb aquella persona que te l'estimes, que políticament pensi diferent. Moltes altres coses visquin d'una manera diferent, que tu tingui unes aficions no exactament iguals. Però que la seva vida i la teva han seguit camins paral·lels, que s'han anat trobant ara sí, ara no, ara sí, ara no, però fa 50 anys que ens n'hem trobant. I en el que realment hi ha una estimació i una comprensió que altriment és difícil de trobar. Jo vaig tenir una experiència, ara no fa gaire, però a l'any passat no ho sé, que no havia sortit pel de temps i des que vam morir en Joaquim, i aleshores amb una amiga que havíem fet el bachillerat juntes, que era una mica més gran que jo, de dos anys més que jo, ens vam trobar i va ser un plaer anar una setmana amb ella, amb el grup i tal. Perquè aquella noia ja quan eren joves deia que encara que pasin sense, érem amigues, oi? I no, no hem tingut massa, massa relació alguna vegada, ens trobàvem el que sigui, però no. I amb un amic sempre el trobes. Jo crec que l'amic sempre el trobes. Hi ha, oi, el caracte de roba tu i tens que tenir aquesta bona disposició, no? Sí, sí. Doncs ha estat un plaer, eh? Tens que dir alguna cosa? Ara no sé per què tenim que plagar aviat. De fet, l'amistat és com una escola de la democràcia. De ser de... Sí, no? Aquí també parla d'això que deia abans, que sigui el rei, que sigui la República, que sigui la democràcia, la democràcia i tot això de fer, no? I sí. Bueno, com... Em parlo, sí. Escolta, aquí ajuda, aquí ajuda. L'amistat ajuda el respecte motiu. Això, sí. I la democràcia es respecta a l'altre. Per això. Per a tots. Respecta a tothom. Això és democràcia. Hem seguit camins diferents, pensem en coses diferents, però l'amistat pot més que les diferències, diguéssim. No? Sí. El ser persona, no? Sí. I si pot, és que ja havia estat... Si no, comencem a dubtar, no? Sí, sí. Bueno, com vostès ja saben, sempre llegim l'Avengelli, que se sentirà el diumenge o el dissabte al vespre quan vagin amb la missa que ens ve. Aleshores, és l'Avengelli de dos del ciclavè, perquè és el segon d'aquaresma. I aquest Avengelli també parla d'un amistat. Ja veureu, parla no d'un amistat, no diríem l'amistat, però diria que sí. I diu, lectura de l'Avengelli segons el mateix. En aquells temps, Jesus prengués Pera i Jaume i Joan, el germà de Jaume, els duguè dalt d'una muntanya alta, i ens transfigurà davant d'ells. La seva cara és tornar resplenent com el sol, i els seus vestits blancs com la llum. També se'ls separarien moïcets i alies que conservaven, conversaven amb ell. Pera va dir a Jesús, senyor, què n'estem d'haver aquí dalt? Si voleu, hi faré tres cabanes, una per boix, una per molses, i una altra per alies. Encara no havia acabat de dir això quan el cobriu un núvol lluminós, i del núvol estant, una veu diguer. Aquest és el meu fill, el meu estimat, en qui m'he complegut, escoteu-lo. Ens en tiro els deixebles esgrellats, es prosternaran de front a terra. Jesús s'acostarà, els tocau si digués. Aixequeu-vos, no tingueu por. Ells els saren els ulls, i no veien a ningú més, sinó just, sinó a Jesús tot sol. Mentre es baixaven de la muntanya, Jesús els penar que no diguessin a ningú res d'aquella visió, fins que el fill de l'home no hagués ressuscitat d'entre els porcs. A la sort que és l'amistat, seria de Jesús amb els deixebles, i moïcès i alies. Vols fer algun comentari de l'Avenjali? No? No, em penso que no és massa oportun. No ho sé. No. No, no, no. Penso que m'ho preguntaves. Penso que és l'Avenjali, una miqueta conflictiu. Sí. Com pots fer-ho al comentari? Bueno, no podem fer aquí una de allò de l'Avenjali, però sempre en els evangelis nosaltres hem pensat que hi ha un cert paral·lelisme en què es diu Jesús, era mig dels seus amics. Bé, era per anar volent. Evidentment. I volia a tothom. Evidentment. Em sembla que tot el que hem parlat avui està en plena concordància amb el missatge evangel·lic. Tens alguna cosa per dir als ullens? Em pensava que volia comentar això. No, no, no. Si no ho comentem, no ho sé, no. Vosaltres no ho comentem mai, a l'Avenjali. Només que el llegim, perquè... Dilles. Val, no, home. Ara sí que hem canviat de fil. Sí. A veure, només recordar el que... el que sortia del propi llibre, penso en jo. És a dir, la finalitat de l'home és la felicitat. És el ser plenament, home. Trobar la felicitat ser plenament, home. És a dir, visquen la nostra vida aquí a la Terra. Com ens correspon viure-la d'una manera plena? I aquesta vida plena no es pot aconseguir, sinó hi ha una molt bona relació amb els altres, bàsicament a través de la vista. A veure, la motivació pot ser per triar el tema i per triar el llibre. Molt bé. Moltes gràcies. Penseu que també és molt adient de parlar-ne, perquè també hi ha... S'està vivint una època que també hi ha molta solitud. I, llavors, treballar a l'amistat és important, no? De cultivar-la. Absolutament, d'acord? Entraríem un altre debat. Ara podríem tenir una altra sessió, però no podem, perquè només queda un minut. Només recordar-se que aquest programa, si vostès el volen escoltar, es tornarà a repetir el 17 de 2014, si ho vol. I fins la propera, bona tarda, no? Perquè encara és tarda. Sí, és tarda. Bon vespre. Bon vespre. Bon vespre seria la paraula? Fins la propera. Gràcies a tots per escoltar-nos. I moltes gràcies per haver vingut. Gràcies per estar aquí. Molt bé. A més, hem tingut el plaer de escoltar-te. Moltes gràcies. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música il·legal Música il·legal Música liloge Músicarang 살아 Música liloge Música llibertat Música irreversible Músicaers i llibertat Avança el mes de març, que en Yetí es deia Martius, nom que derivava del 10 març en temps del calendari roma, quan era el primer mes de l'any. En el calendari Gregoria, que és el vigent, va passar a ser el tercer mes. En alguns indrets de la muntanya del nostre país també en diuen més de la Terra, perquè és quan es deixa veure la Terra sota la neu. Arriba també la temporada del xator, el fred dona gust a l'escarola, base d'aquesta manida que també porta en xova, tuyina o bacallà. Recordeu que el vino vell serà la beguda ideal per acompanyar aquest plat. El xator també li posen les tres coses plegades, o sigui que no exclusivament una. També, també. També l'endívia és molt bona aquest temps. I del tot recomanable, ja que va molt carregada de fibra i és ideal per regular el trànsit intestinal. Protegeix les mocoses dels models contra les inflamacions i evita els gassos i l'estidesa. El que no és tan bo d'aquest temps són les galipàndries i els refredats, com el que tinc avui. Mira, escolta'm, tu tothom té alguna cosa, tu. Que dispenseu a aquesta veu de casalla, però no és que m'hagi pres. No, no, sí que s'ha pres casalla, sí, ja es nota. Ah, sí? He pres el tallat aquest matí amb un bon platge cunyat. Que bo, no? Sí, sí. Doncs molt més consells de com cuidar-vos aquest mes i tots els de l'any els trobareu al llibre Menjar bé una qüestió d'intel·ligència de la doctora Pilar Sampau, encara disponible, recenya, i en moltes altres llibreries d'arreu del país. Benvinguts, ullens desvernians. Ens trobem a la sintonia de ràdio desvern, en el 98.0 de la freqüència modulada, fent el programa 60 i més. Dedicat, com sempre, a la gent gran i a tothom qui ens vulgui escoltar, sempre oberts a les vostres propostes. En moltes ganes de compartir aquesta hora amb vosaltres, tot i que avui, per qüestions tècniques, sortim amb diferit. Com sempre, amb la cal i de veu de Joan Algarra, el saber fer i millor dir d'en Carles Hernández i Rius, que, si vol, pot entrar al programa que en vulgui, i ella avui sí que està amb una veu esplèndida, i també qui us parla per oliver, sempre a punt de navegar per les ones. Avui dimecres, dia 12 de març, és el 71è dia de l'any del calendari Gregorià, i ens queden encara 294 dies per finalitzar l'any. És el moment de felicitar a tots els qui celebreu, com cal, el vostre sant aniversari, avui, festivitat de Sant Innocentci i Sant Maximilià, de Madigols Sant Roderic, divendres Santa Matilda, reina, i dissabte, que sortim en segona audició, Santa Madrona i Santa Lluísa de Marllac. Recordem que Innocentci és un nom que ve de lletit, i com la paraula indica, vol dir candit, portador d'innocència. Que és gran i superior de tots és el que vol dir Maximilià, que també ve de lletit. En canvi, el nom Roderic és d'origen germànic i significa governador important. També és d'origen germànic, el nom de Matilda, que vol dir poderosa en la batalla. I, finalment, tenim Madrona, que també ve de lletit i significa dona casada. Molt bé. Després d'aquesta explicació, posem una mica de música. I ara es deveniments que van tenir lloc un dia 12 de març. Tal dia com avui, de l'any 1622, a la ciutat del Batica, el cavaller Íñigo López de Recalde, fundador de la companyia de Jesús, és canonitzat sant per l'església catòlica amb el nom d'Ignasi de Loyola. Endat amb molt més propera el 12 de març de l'any 1894, a Vic Bull, en un indret tan estatonidenc com el Simicisipí, es venen per primera vegada amb polles de Coca-Cola. Des de les hores, aquest popular refresc, inventat pel farmacèutic, John Pemberton, i produït per de Coca-Cola Company, és el més venut d'arreu del món. Molt bé, no? Quina publicitat li has fet de la Coca-Cola? La Coca-Cola no cal fer-ho ni gaire publicitat. No, no, per què? Ens hi em vaig, de tot arreu. Sí, sí, sí. Fórmula secreta de Sarça Parrilla i... Qui deia en Sarça Parrilla, la meva iaia, en feia de Sarça Parrilla. Però mira, Coca-Cola és Coca-Cola. Un altre 12 de març de l'any 1918, a Rússia, Moscú esdevé la capital de l'imperi. Després que Sant Petersburg ho hagi estat durant 215 anys. Un fet ben destacat va tenir lloc aquell 12 de març de 1930 a la Índia, quan Madhama Gandhi conduix la marxa de l'assal a llarg de més de 300 quilòmetres, per donar exemple d'insubmissió al monopoli de l'assal que s'havia otorgat al govern britànic. Important va ser també el 12 de març de 1941 a la Guerra d'hivern, quan Finlandia i la Unió Soviètica signen armistici que els va enfrontar entre l'any 1939 i el 1940. Des de les hores, Finlandia és un país independent. I bona memòria en tenim d'aquell 12 de març de 1965, el nostre país, quan arran de les declaracions que feu al diari El Monde en defensa de la identitat nacional catalana, les autoritats franquistes expulsen l'abat de Montserrat, Aurell i Maria Esquerrer, de l'Estat espanyol, els religios s'exiliar a mirar. Seguim amb els fets de caire polític, i a que el 12 de març de l'any 1968, l'illa Maurici s'independitza de l'imperi britani. I a veure la gent que s'independitza al llarg dels anys. I tant, és que no tota la vida poden estar sota la bota del que mana. Del país més poderós, clar. Bé, una altra qüestió política encara més propera va tenir lloc Espanya, el 12 de març de l'any 1986. Quan s'hi celebra, el referèndum sobre la permanència a l'OTAN amb Victòria Dalci. Tot una sorpresa va ser la ordenació sacerdotal d'una dona, dins l'església englicana, eh? Això sí, a la ciutat de Londres, el 12 de març de 1994. Sorpresa perquè va ser la primera de la història, avui ja fins i tot n'hi ha, que són visbes, i va provocar, aleshores, un gran enrenou i molt disgust entre el clargat masculí. Una cosa rara, no tan sorprenent va ser aquell 12 de març de l'any 2000, quan Espanya va guanyar les seleccions per majoria absoluta el Partit Popular. Al cap de poc temps, membres d'aquest partit, ja vam fer campanya al país Valencià per desconnectar TV3 a tota la comunitat, i anys més tard ho van aconseguir. I precisament hem sentit unes informacions que, de totes maneres, s'està acostant un real hero perquè els pobres que estaven treballant no tenen la culpa que hagin desconectat. Ara parlem del canal 9. Han desconectat, o sigui que, amb els mitjans de comunicació, el país Valencià, o els que manden el país Valencià, els tenen una fòbia extraordinària. Una fòbia que no sigui de la seva idea. Sí, i, a més, perquè, clar...