Veus Parròquia del 19/3/2014

L'agenda ens acompanya al final de l'informatiu quan passen 24 minuts de l'estet, encara però tenim temps de fer un resum del mes d'estecat antidolars. La seva esdeviat començarà a preparar els actes de celebració dels 50 anys del seu ressorgiment. De fet, l'entitat té previst crear una comissió que treballaran aquest aniversari. Se'n va per la discepta en la seva assemblea general. L'Ajuntament ofereix subvencions a empreses que contractin persones aturades del municipi i és una nova convocatòria del programa d'orientació, formació i inserció per a empreses i entitats en tenim de lucre que contractin aturats de Sant Just. L'Ajuntament en llegarà l'abril, un programa formatiu destinat a l'ocupació juvenil, que és un pla impulsat conjuntament amb l'obra social La Caixa i l'Associació Diomira i s'adreça a joves aturats d'entre 16 i 29 anys o que busquin millorar les seves competències. Ja es pot veure el YouTube, el lip-dap de la dona. El vídeo es va gravar a l'exterior del casal de joves, el 8 de març, en el marc del dia internacional de la dona a Sant Just, i apareixen nenes, noies i dones reivindicant la plena igualtat entre els dos sexes. Com us deia, amb aquest estat, tota la informació del Sant Just notícies d'edició vespre d'avui dimecres 19 de març, la informació local tornarà demà al matí a partir de les 10 al Just a la Fusta i també als Vulletins d'Horaris de ràdio d'Esvern, i a l'una al Sant Just notícies d'edició migdia, mentre tant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com, de moment això és tot, deixem aquí la informació com deia, em torna demà, que acabeu de passar un molt bon dimecres, fins demà. So long, so long living, these heavy clouds following me, I can't go on, I can't go on, to see the dead, with these body roles holding my feet. You want these stones, one of these stones, one of these stones to wash me clean. So long, so long to spend With these heavy colds upon my skin. I stand so long, so long to care These sleepless nights that keep me thin. I need one of these stores, one of these stores. One of these stores to wash those clean. One of these stores, one of these stores. One of these stores to wash those clean. One of these stores to wash those clean. One of these stores, one of these stores. One of these stores to wash those clean. I need one of these stores, one of these stores. One of these stores to wash those clean. One of these stores to wash those clean. I need one of these stores, one of these stores. El Magasín fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe els dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènion safàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra il·legció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faci el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Ràdio TASPÈN 48.1 Veus de la parròquia? Aquesta és l'audició de la parròquia dels sants Justi Pastor a la sintonia de Radio Desvern, en el 98.1 de la Freqüència Modulada. Us oferim espai sobre temes de caire religiós, humà i social dintre d'aquest programa, que és en vosaltres als dimecres a dos quarts d'avui del vespre, i en segona audició als dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Avui podeu escoltar notícies d'església i finestra de Justícia i Pau. A l'església de la sintonia de la sintonia de Radio Desvern. Iniciem l'audició d'avui amb la lectura de l'Avengelli del proper diumenge. Més que la lectura sencera, no, perquè és un avengelli molt llarg, farem un fragment. Diu Sant Joan. En aquell temps, Jesús arriba a una població samaritana que s'anomena Sicar, prop dels terrenys que Jacob havia donat al seu fill Josep. Allà hi ha el Pau de Jacob. Era cap al migdia quan Jesús, cansat de caminar, s'estava assegut bonament a la vora del Pau. Els de Xebles havien anat al poble a comprar provicions, arribar a una dona samaritana que venia a treure a aigua. Jesús li diu, dona'm aigua. Li diu la samaritana. Com? Vos, un joeu, em demaneu aigua a mi. Que sóc una dona samaritana. Cal saber que els joeus no es fan amb els samaritans. Però Jesús li respongue. Si sabessis què vol dir donar-te aigua i qui és el qui et demana que li donis aigua, ets tu qui li hauries demanat aigua a viva i ell t'hauria donat a l'aigua. Ella li diu, senyor, aquest Pau és fondo i no teniu res per treure aigua. Doncs la traureu a l'aigua viva. Jacob, el nostre pare, ens va donar aquest Pau i em bevia tant ell com els seus fills com el seu bestià. Sou-vos més gran que no pas ell? Jesús li respongue. Els qui beveu aigua d'aquesta tornen a tenir set, però el que vegi de la que jo li donaré mai més no tindrà set. L'aigua que jo li donaré es convertirà en una font que brullarà sempre dintre d'ell per donar-li la vida eterna. Li diu la dona, senyor, doneu-me aigua d'aquesta que no tingui mai més set, ni hagi de tornar mai més aquí a treure aigua del Pau. Gràcies. Gràcies. Brooks. Les pràctiques quarers mal. Aquestes que proposem que ens poden ajudar en el camí cuaresmal, que és essencialment de conversió a més fidelitat a l'Evangeli. Aquí es manté la pràctica del dia crucis, que comunitariament farem el monestir de Montsió a Esplugues, el diumenge dia 6 d'abril a les 18 hores, 6 de la tarda. El 3 d'abril a les 6 de la tarda, a la residencia Nostra Senyora de l'Urdes a Sant Just, i el divendres Sant a les 17 hores, 5 de la tarda, per al redor de la Nostra Iglesia Perroquial. Hem de fer pressent els dies de vejuni i abstinència, el dimecres de cendra i el divendres Sant, que són dies d'estinència tots els divendres d'aquaresma. Reunions, aquesta nit, a les 21 a 15, un quart de deu de la nit, el grup de Justícia i Pau a la Perroquia, i el divendres, dia 21, a les 12 hores, els preveres de l'Arci Prestat a la Casa de l'Església a Sant Feliu. Ordenació Diaconal. El diumenge vinent, dia 23, a les 19 hores, i a la Catedral de Sant Llorenç a Sant Feliu, serà ordenat de Diaca en Sergi Sicília Sanci, del nostre poble, de mans del Visba Agustí. Fins aquí, notícies d'Església. Obrim, ara, la finestra de Justícia i Pau. Molt bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Gràcies. Bona nit. I R kerio, va opensos sense promptes? Sembla que corren uns aires una mica especials. Mira, nosaltres, Joana, quan molt bé has anunciat, sempre comencem les reunions fent uns repàs de notícies que ens afecten des d'aquest caire, des d'aquest punt de vista de justícia i pau. Hi ha hagut una notícia molt important per nosaltres, que és que a nivell de parlaments ha parlat de la pobresa Catalunya. I s'ha fet només a nivell de partits així. L'ideal hauria sigut que hagués hagut aquest tercer sector, que són totes aquestes entitats que estan organitzades a fer un servei davant de qualsevol necessitat. Tenim un ICEF que tracta els nanos per dir-los en algunes. A àrites que agafa un caire més de família, tenim, jo que sé, sense sostre, també hi ha alguna entitat que es dediquen a tota aquesta gent que viu ja sense aquest tipus de diner i viu en el carrer. Llavors ha sigut molt interessant aquesta proposta, que el Parlament agafés aquest tema, a pesar de que faltaven les entitats que ha de ser una part d'elles, les entitats, que li havien d'exposar els problemes i les necessitats que tenia cadascú del seu grup. El que passa és que a nivell de partit és molt fàcil discutir, parlar, tot és utòpic i tot és eufemístic. La realitat és l'altra. Clar, que expressen realment les persones que saben el problema per on va. Que estan a peu de carrer, no? Naturalment. Ja fa bastants anys les entitats, no sé, a començament de la crisi, totes aquestes entitats al tercer sector, van presentar també... Elles demanaven... Van fer una sèrie de propostes als partits prioritzant la inversió social. Això va ser com va ser les últimes eleccions. Elles ja d'alguna manera van fer arribar a tots els partits una sèrie de propostes, sobretot prioritzant el tema aquest de coses socials per evitar aquesta pobresa que fa molt temps que està per aquí, vull dir que està fluctuant, va a carrer a explotar. Llavors, les entitats en el seu moment, en aquell moment, van demanar una sèrie de canvis estructurals que passava per una sèrie de punts. Primer, combatre el frau fiscal. És a dir, si no tenim diners a Catalunya, hem fet les retallades amb les coses que són socials, l'educació, el tercer sector... Pràcticament el que teníem... O sigui, el que ens havia transferit a la Llober. Si no tenim els cèntims d'això, no és un lloc. Doncs en aquest moment ja ho demanen les diferents entitats, això del parlant de fa dos anys, ja ho demanen. També van demanar definir un nou sistema impositiu. És a dir, una nova manera d'entendre la riquesa d'un país cap on ha d'estar repartida el repartiment d'aquests diners. Després també fer una sèrie de formes concretes. És a dir, s'ha de fer unes reformes de base. Que això ens servirà inclús. Si fem una Catalunya que es pot separar d'Espanya, doncs hem de dir molt clar que la cosa social ha de partir des d'un altre punt, perquè, si no, no hi haurà manera. Redisseñar la llei de la renda mínima, aquesta famosa renda, que, en un moment determinada, va desaparèixer, i era una quantitat de diners X, que per la gent que estava tothom, en l'atur, de moment, mentre estava en l'atur, tenia un mínim per poder comprar menjar, un mínim per poder arribar-se a les seves coses bàsiques. També es demanava aprovar la llei catalana de l'autonomia personal, si totes aquelles entitats que estan fent un servei amb aquelles famílies que, des de la Minus València, des de tot qualsevol tipus de cosa que ajudaven a les famílies, davant d'un problema greu a poder tirar endavant. Tot això ha quedat parat perquè no hi són aquests diners. Aquestes entitats que no van poder estar en aquesta trobada al Parlament, hi havia una sèrie de coses que les entitats tenien calares, les propostes que feien en aquest moment, l'údela d'aquesta setmana, i era, sobretot, garantir l'accés a la renda mínima d'inserció, que hi ha tot un col·lectiu de gent que està lluitant i està reivindicant això, crear llocs de treball. Però els més desfavorits és a dir, en el moment que ara perds el treball, tinguis l'edat que tinguis i ja no tens ocasió de poder-te tornar, i no tenir treball és escloure, és estar esclós. I sobretot, cobrir totes aquelles necessitats d'alimentació, d'educació i d'habitatge. Això, tot això, és el que em bloc, totes aquestes entitats d'alguna manera estan alredera. I sort de la resposta social d'aquest país que... En la solidaritat. Exacte, que hi ha una solidaritat... Ha salvat un esclat d'aire i d'enfadament. Sí, sí, sí. Perquè mira, o el veí, o la família, o tothom i... Les famílies procura col·laborar. Els jubilats, els pares, estan ajudant molt. Estan ajudant, moltíssim. A tots aquests nanos que haurien d'estar treballant i que no tenen l'ocasió de poder treballar. Perquè no se'ls presenta treball estable o, pràcticament, ni treball. Això, ni treball. Perquè el que no té treball es conforma a fer 4 hores el preu que sigui. És que ni això. Això portarà, doncs, una... ha de ser prioritària, aquest tema, junt, en paral·lel, el que estem intentant demanar, que ens donin aquests diners que ens fan falta, i sobretot que anar a trobar l'empresari, anar a trobar aquella gent que també estan molt agotats econòmicament, que puguin crear llocs de treball... Sí, sobretot la petita i mitjana empresa. Sí, i jo penso que la llarga serà el treball compartit, perquè tothom tingui aquest mínim garantitzat. De fet, la pobresa que ara es tracta, afortunadament, és de fer aquest pla, desafortunadament, sense les entitats, cosa que no té justificació. No té cap justificació, però, bueno, almenys és de fer el mínim. Ara, el que és evident és que la pobresa, ara la tenim amb un 20% més o menys, en tendència a augmentar i molt generalitzada, 20% de la població, però en tendència a augmentar, hi ha un repartiment de la riquesa cada vegada més curt per la gent de treball. El treballador cada dia se li rebaixen els ingressos, perquè si es venueix el preu del treball. Sí, sí. De fet, fa 30 anys, i abans de 30 anys, ja la pobresa, l'indes de pobresa a Catalunya i Espanya, estava amb un 14%. Després van venir els últims 10 anys abans de la crisi, que hi havia, diguem, una més dinar en circulació, més... Sí, la bombolla de la construcció. ...més activitats especulativa, econòmica, una mica de tot, i la pobresa va pujar d'un 14 a un 16, a un 17. Tot diament, abans de la seva. L'augment de diners, les coses. En aquell temps hi havia institucions com Caritas i altres locals... Aquesta audició parlem amb Caritas de fa molt, moltíssims anys. Però... I de la seva tasca, que és immensa. Però en aquesta societat nostra, sembla que la cultura... de la... del reparto dels vents no ha relat encara. Perquè... no ha relat perquè la pobresa ha anat augmentant, tant en un període diquesa com en un període de pobresa. És a dir, jo recordo que fa 10 anys van fer una demanda al cíndic, justici Pau de Sant Just, per demanar que es dunguessin beques a menjador... Sí, me'n d'acordo. ...que faltaven moltes beques, concretament el vaig obregar. Bueno, el cíndic va fer un informe molt ampli i executiu. Sí, sí. També és veritat que es va sumar moltes ampes d'escoles que tenien aquest problema i ajuntaments també que van sumar-la amb aquesta demanda. Bueno, ara, amb aquesta última intervenció del govern en el Parlament, parlant de la pobresa, el que han dit és que complementaran les beques de menjador hasta el 100%, perquè fins ara només els dinaven una part de les beques, només els dinaven una part dels que la demanaven. I ells havien de posar a les famílies la part que faltaven. Doncs ara, al cap de, no sé quants anys, de deu anys d'haver fet aquestes demandes, diuen que donaran totes les beques. No hi ha cultura, no hi ha cultura de solidaritat. Malgrat que el país català sigui solidari... És la gent, eh, la que és? I l'espanyol, m'atreveix a dir que també. Però no hi ha cultura, no hi ha cultura. O sigui, els governs i els partits polítics no han assimilat encara que la solidaritat i la defensa del tercer sector és primordial per a checkar els països i per a evitar altres coses. Per exemple, una cosa que es pot evitar amb una justícia social més clara és que el fracàs escolar no sigui tan elevat que aquí i Catalunya és un dels més elevats a Europa, com l'espanyol. I això per què passa? Doncs si un nano no té un més que un menjar diari i a vegades ni això, un infant, ja m'explicaràs com pot aprendre les matemàtiques o la gramàtica. O pot estar atent, atent a tot allò que ha d'aprendre. Això només és un exemple, però bueno, podien dir-ne més. Sí, sí, aquí es parla... Els diferents diaris vendien res un parell d'estadístiques que et posa la pell de gallina. Un és que 88 catalans cauen cada dia a la pobresa. 88 catalans diaris. Ho vaig sentir a la ràdio i a la televisió, sí. I després també hi ha 200.000 famílies que no tenen feina cap dels seus membres. Quantes? 200.000 famílies catalanes que cap dels seus membres poden treballar. Llavors això et fa pensar moltíssim, perquè... Vull dir, si no hi ha treball... No podem, no podem. M'ha fet molta ràbia que vaig sentir... No me'n recordo quin polític era que al final tots es confon. Però deia, no, no, és que la feina dels aturats és buscar feina. Home, no siguem incongruents. On està la feina? O sigui, promoveu algú? Mira, els nois que comencen que intenten anotar un negoci... tot són paperassa i diners. Encara que tinguin la bona voluntat de fer-ho, tot són entre bancs. És que, de fet... hem tingut sort dintre de tot el que parlem sobre la pobresa i d'altres temes, que els ajuntaments, que són els entitats demòcrates que hi ha en els pobles i en els ciutats... I que estan més a prop del dabaï. Exacte. Aquestos han escoltat molts problemes. I el seu amida han fet coses, han posat fila de la guia. En el cas de les beques de menjador, el Baix d'Obergat... Moltes coses, moltíssimes. Tots els pobles han aportat... Més o menys tota la finançació de les papers. I que ha passat a la seva gent. I ara què? Què passarà? I concretament, a l'Ajuntament de Sant Just, em sembla que en la revista de què més parla, que ells destinen a fons perduts, uns euros, que poden ser de 1.200 o 1.600 segons el temps, a les empreses que acullen un treballador tant per al vent durant 6 anys. Sí, aquesta política l'han tingut. Molts d'aquestos treballadors, després, han quedat fixos. Doncs poques competències, però s'han trencat el cap per treure el resultat. No he hagut ganes de buscar maneres diferents. Aquel que sorprèn davant d'aquesta crisi, per mi, des d'aquest punt de vista, són dos aspectes. És tres aspectes. Un, com ha respost la gent de Baix, la gent del poble, que és el que vam de parlar. En segon lloc, seria la capacitat de buscar recursos sense tenir-los. La capacitat d'entrar en una entesa, aquest cas de l'Ajuntament amb les empreses del poble, una entesa que va donant els seus fruits, són petits, però donant els seus fruits. Per mi, la tercera cosa és, sobretot, no perdre el nord de política socials, sigui de poble, sigui de país, s'han de fer... I els pobles ho tenen molt assimilats. Els pressupostos generals de l'Ajuntament, prioritari les coses socials. En alguns hi ha bones ganes de donar prioritat a resoldre aquestes coses. Va ser que, clar, tenim un problema greu. Si el diner que aquí se recull se'n va tot, i no ens retornen pràcticament res, és el que la tèdia pensava. És veritat que aquests últims anys hem vist les retallades que ha afectat molts funcionaris i ha afectat... Això, vull dir, és gravíssim. Però, per exemple, el món industrial, des de l'any 92, vull dir, la gran COE, no ha parat fins que aconseguir el que volia. I tant, que ho ha aconseguit. És a dir, uns salaris peixíssims, que estan destruits aquells llocs de treball, que tenien tot un valor que alrederirien els drets d'aquell treballador, el respecte a l'assegurari... Tot això ha quedat destruït. Estem estant al servei, que és el que volien, del producte, del producte, i molt barat. Jo accepto que l'empresa petita necessiti un tracte diferent. Jo ho accepto, perquè doncs costa més. Però les grans empreses que fan molt diner, a mi això ha impressionat, perquè s'ha d'estruir quantitat de llocs de treball, que ens tornaran a formar amb aquelles característiques que han tingut nosaltres. Sí, sí, de fet. De drets, de justícia, que havíem aconseguit coses, tot això ha desaparegut. De fet, nosaltres ja fa temps que hem denunciat, a través del ràdio i altres medis, que la política bancària, la política de l'estat, dels ministres de l'indústia, de comerç, de cultura, tots aquests, han estat fent una política favorint l'especulació del diner. I fins i tot, en aquests últims 10 anys, d'una manera vergonsosa. I com l'han fet aquesta? L'han fet no donant diners al mercat dels bancs, a les empreses petites, mitjanes i autònomes, per poder tirar endavant les seves empreses i crear-ne de nous. Això és la base... És que la petita i la mitjana empreses, la nostra. No hi ha de Catalunya, de la resta del país. Les petites i mitjanes, perquè venen les grans multinacionals, sí, sí, Fran, fan un gran dispendi. El dia que no raja tal com elles, el si va bé, tanquen, se'n van, i ahir te quedes. Llavors, amb aquesta política, diguem-ne, del govern, perquè és el govern en el que no ha estat posant els punts sobre les xis i demanant els bancs que facin la seva funció social, perquè els bancs també tenen una funció social, no només la tenen econòmica, no? També la tenen social. Bueno, és que com guanyen els diners als bancs avui en dia? Doncs mira, especulant. Ara, amb la crisis, també especulant. Sí, si et deixen un petit préstec, compta que és el 20%. Com especulen la banca? A veure, tots aquests beneficis... Si no, mireu la lletra petita, si teniu un préstec del que sigui, mireu la lletra petita, el que pagueu, i el que reberteix aquest 10% sobre el que t'han deixat. Com obtenen els beneficis aquests anys? La banca que en tenen, hi ha molts. Doncs la tenen a base de recollir els diners de la banca europea. La banca europea ofereix diners de la banca espanyola als 0,5%, i la banca espanyola, en lloc de repercutir aquests diners, sobre la necessitat social de la indústria, la química i la tèxtil, que són les bases de riquesa d'aquest país, el que fan és comprar bonos a l'estat... Que els hi renten molt més. Que els hi renten un 5%. Però, allavors, això... Per què ho permeten? La única explicació o una de les explicacions... I el governador del banc d'Espanya per què serveix? La única explicació que hi trobem, o algunes de les explicacions, és que, en realitat, el govern no mana. Els que manen són els empreses i entitats i banques populatius. O sigui, totes. Estan sequestrats el govern. I això és algo que sembla que sigui molt fort, però és la impressió que dona. Aquest és el gran problema que es viu. Jo penso que, a nivell de Parlament, està bé que s'hagi parlat, en algun moment s'ha vist una mica de política d'aquesta... Sí, perquè ara s'acosten les eleccions de la Unió Europea. Sí, però està bé que s'enparli i... Però aquí no es tracta de parlar, Dolors. No, no, no. Es tracta de fer. A la persona que li falta l'aliment per al seu fill en aquest moment, no li parlis. No, però d'abans només queda una acció. Però, allavors, què és? Caritat? És una vergonya. De caritat, re, eh? Per què caritat? Persones que fins ara treballaven i viuen. Jo penso que la societat ha parlat. Fins que acabada hi ha més grups. Grups que han lluitat pel dret a la vivenda. Grups que estan... Quan de temps ha trigat un any i mig, eh? La plataforma. Una tasca que era impensable fa tres anys enrere, perquè el gran poder dels bancs ho ensorrava tot i s'ho menjaven. Incluso estaven il·legals. Han lograt, com a mínim, que allò no ho poden fer tant a la Tuntum. No, hi ha ajuntaments que multen a les entitats bancàries, que tenen pisos, i que no els llogen o no els venen a un preu adequat. O sigui que ja s'està fent una mica de feina, però... Nosaltres el voldria m'invitar als oients, tots els oients que esteu a casa, aquesta nit, a les 9 i 4, fins a les 11, a la reunió que fem a la parròquia justicipada. Llavors, una mica us direm els temes per si algun us interessa, lliurement, podeu venir a escoltar. Tenim un company que està malalt i llavors parlarem de la seva situació. Un altre tema. Mans Unides, projecte de colòmbia i anàlisi d'execució d'activitat. Això és un projecte que hi ha de Mans Unides a Colòmbia per ajudar a les dones que viuen allà. Serveix municipals en perill per la reforma del govern central. Aquí venia jo. Aquest és un tema que ens interessa tots molt, perquè el govern central ha fet una llei, la va fer el desembre, i ara l'aplicarà, que vol entreure els ajuntaments, de menys de 20.000 habitants, aproximadament el 100% de l'atenció social del tercer sector que fan i moltes altes. Després, parlarem del debat al Parlament català sobre el tema de la pobresa. Després, hi haurà informacions generals. Després, una altra cosa que parlarem serà la manera d'intentar que vinguin a ampliar el grup amb més persones, els que som. Això serà difícil, em sembla molt. Això és el que hi ha. Ja acabem, perquè hem arribat a la fi de l'audició de bebes de la parròquia d'aquesta nit. Avui, en les veus, de la Dolors, del... Jesús. I qui us parla, la Joana. Bé, ens ha posat les músiques, el Carles Hernández Ríos. I bé, us esperem el proper dimecres, i si ens voleu tornar a sentir, el proper dissabte hi serem a dos quarts d'onze. Fins a les hores, a tothom, molt bona nit, i molt bones gràcies per haver-nos escoltat. Moltes gràcies. Ara, bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. El just de la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, la pujada de la Idà. Tothom està menjant pel costat de feina i veus que són gent més o menys prata. La única solució jo veig és que ha de ser alguna cosa rebonsiva com el que va passar a Islàndia. El jutge n'estava al costat d'ells perquè he de trobar alguna solució. Sí, i sí, i estigui davant. Si em falten els interessos de Sant Just. Sempre ha estat a costa algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, si es fa bé. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de veu a una. Smooth, yes. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el xilalt, les motges, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth, yes. Smooth, yes. I esperem. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda, de 5 a 7, parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterradi, es poden descomorar el suficient de notícies positives. Cada setmana, connectem amb el casal de Joves de Sant Just. Fem un caràcter amb la de segon d'Eso. I parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres, i ajuts de concerts al cinema. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe els dos anys. Els seus pares van morir, i ell va patir un traumatisme crènion safàl·lic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra il·legció. Faig fer una adaptada de primària, perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun car té i digui la velocitat que tens que anar, aniré a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei català de trànsit. Generalitat de Catalunya. Ràdio Tassbèl, Durant avui tu en un. 60 i més. Doncs sí, ja som a les portes de la primadera. Avui, diada de Sant Josep, festa del Fathers Day o un dia del pare. I, demà, quan faltin només 3 minuts per les 6 de la tarda, ens atarem l'estació més bonica de l'any. Avui és tradició menjar crema catalana, que també s'anomena crema de Sant Josep. I si teniu ocasió de visitar la ciutat de València, veus tu, tu pensaves que jo podia no parlar de València avui? No, ja m'ho he pensat, ja m'ho he pensat. Però jo li he dit al Carles que preparés musiqueta de València. Descendis de Valencians i avui en molt de goig parlo de València. Podeu gaudir de les falles autèntics monuments satírics que reflexen l'actualitat. En llibre dels fets trobem que la paraula falla ve de les torxes enceses que dullen les tropes del rei Jaume, el Conqueridor, aquella llunyana nit de 1213, quan creuaven el país valencià. O sigui, mira tu si tenen anys les falles. Oi tant. Oi, si l'altre dia vaig sentir un senyor que parla de llatí i no sé quantes explicacions va dir sobre la paraula de falla. Primitivament eren simplement unes fogueres que feien amb trastos vells, com aquí, a la nit de Sant Joan. Però després la cosa es va anar refinant. València té una gran tradició de ninotaires, d'artistes, de dibuixants, de pintors, i aleshores van dir, en un moment determinat, i per què no fem escoltures. I aleshores la falla, d'alguna manera, conté l'ofímera que és la vida. I la crítica, en el seu moment, va ser una crítica política, que s'atrevien a fer-ho, i ningú no s'atrevia a dir que no, a la postguerra. Jo me'n recordo, el primer llibre de falles estava la publicitat que fa de les falles, uns amics nostros, eren valenciants, i cada any ens ho ensenyaven. I, escolta, dibuixat, però molt ben dibuixat, o sigui, simplement un paper molt bas, perquè, llavors, no gaudíem de gaire paper maco, però, escolta'm, no sé quantíssimes falles hi estaven, llavors. Actualment hi ha molts il·lustradors i dibuixants de còmics que fan també disenys per les falles, i escultors que, després, amb paper macer i amb altres materials, fan la falla. O sigui, els orígens són molts remots de la nit de la crema, i avui, com cada any, omplirà de llum i foc els carrers i places de la ciutat d'Altúria, en mig de la Gatzara, el Xivarri, el Soroll i el Short d'Idol... Ah, això ja me'n viva més, eh? Ah, això ja me'n viva més, perquè allà m'esclateix per tot arreu, i queden les orelles fets pols. Però va servir-te amb la manera de ser i sentir de la real valenciana. No, no, no, si no m'ho dic res, perquè a casa meva, el jefe, escolta'm, li agraden els patars i els cuets com més que els pastissos que no es pot menjar. I, en canvi, per nosaltres avui és un dia feiner, un dia que vivim amb tota tranquil·litat. Fa uns anys, abans també era molta festa, el dia de Sant Josep. I tant, i tant. Bé, benvinguts, ullens desverniants. Ens trobem a la sintonia de ràdio d'Esber, en el 98.1 de la freqüència modulada. Fent el programa 60 i més, dedicat, com sempre, a la gent gran, i a tothom qui ens vulgui escoltar, sempre oberts a les vostres propostes. Ja sabeu que fins a les 9 del vespre es podeu trucar al 93, 372, 3661, i també seguir-nos per internet, on, cercant ràdio d'Esber, i clicant ràdio a la carta, trobareu tots els programes d'aquesta missora. Però això sí, si truqueu ara, sentireu la veu del Carles, i el Carles ens posarà amb nosaltres, o ell mateix us contestarà, que també s'explica molt bé. I tant. I com que l'Auecan funciona a la mar de bé, ens podeu veure a més d'escoltar-nos. Com que de setmana, una servidora, la Joan Algarra, amb els meus companys, Carles Hernández Ríos, i Pere Oliver, sempre a punt per navegar per les zones. Passen 8 minuts de les 8 del vespre, que gairebé és un col·lindre amb això, no?, un capicua. Com se m'estès, xorran, moro de Déu. Un capicua, avui dimecres, com hem dit, dia 19 de març, és el 78è dia de l'any del calendari Gregorià. Ens queden encara 287 dies per finalitzar l'any. Ara és el moment de felicitar a tots els qui celebreu com cal, el vostre sant o aniversari. Avui, festivitat, com hem dit, de Sant Josep. Demà dijous, Sant Víctor i Sant Ambrós. Divendres Santa Fabiola i dissabte, que sortim en segona audició, Sant Sacaries. És, a més a més, el dia mundial de l'aigua. Recordem només que el nom de Josep ve de l'abreu. O sigui, no ve del Valencià, eh, Josep? No, no. Lo Tio Pep sí que ve del Valencià. Ah, lo Tio Pep, sí. Però el nom Josep ve de l'abreu i significa Déu afegirà. Nom idoni per al fuster de Nazaret, espós de Maria i pare de Jesús. I ara, en honor a aquesta festa ara sí, del Tio Pep, podríem posar música de València. Gràcies.