Veus Parròquia del 2/4/2014

Vull dimecres 2 d'abril. La informació local tornarà demà al matí a partir de les 10 al just a la fusta, als vulletins horaris de ràdio d'Esvern i també a partir de l'1 al Sant Jos Noticias Edició, mig dia amb la informació més ampliada. Mentre estan, us recordem que també podeu seguir l'actualitat de Sant Just, al web de la ràdio radiodesvern.com i també a les nostres xarxes socials, al Twitter i al Facebook. Ho deixem aquí, que tingueu una molt bona tarda, fins demà. La espalda volveré a pensar en todo lo que nunca me gustó ebeder en mis besadillas arreglando el mundo y no. Pasaré a l'acción, no hará falta no pensar en la próxima jugada y aunque no llevo de nada jugaré en mis cartas y yo. Aunque no resulte, aunque sea inútil, ya no necesito Dios y me falta amor. Nunca vida esta que me tocó. No sé, ahora necesito un cambio. Que juro que no puedo más, pero me da igual. Solo me duran segundos, luego vuelves a atacar y me pides paz. Yo me creo el rey del mundo, el rey del mundo. O de que ya no puedo más, déjame ya en paz o quiereme tanto parcellar. Necesito gas, reina de mis miedos. Y la verdad, y me quedi ahora. Ya no necesito un cambio. Que juro que no puedo más, pero me da igual. Solo me duran segundos, luego vuelves a atacar y me pides paz. Yo me creo el rey del mundo, el rey del mundo. O de que ya no puedo más, déjame ya en paz. O de que ya no puedo más, déjame ya en paz. O de que ya no puedo más, déjame ya en paz. O de que ya no puedo más, déjame ya en paz. Subians. El Magasín fet per gent gran, per a tothom, que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, xeixanta i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Bé, de la perroquia. Com cada dimecres, a dos quarts de 8 del vespre som aquí, a la sintonia de Radio Desvern en el 98.1 de la freqüència modulada, per oferir-vos la informació de la perroquia dels sants just i pastor. I també d'altres temes de caire humà, social i religiós. Sempre a veus de la perroquia. Arqueça met, en segona audició, els dissabtes a dos quarts d'11 del matí. Avui us oferim els espais, notícies d'església i fe i actualitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. La lectura d'uns fragments de l'Avengelli del proper diumenge obre la nostra audició. L'actura de l'Avengelli segon Sant Joan. En aquell temps, caigué malalt un home que es deia Llàxar. Era de Batània, el poble de Maria i de la seva germana Marta. Maria era l'aquí més endavant, on giri el senyor en perfum i li ia jugar als peus amb els cabells. Llàxar, el malalt, era el seu germà. Les dues germanes enviaran a dies Jesús. Senyor, aquell que estimeu està malalt. Jesús en sentia això, digue. Aquesta malaltia no és mortal, és per donar glòria a Déu. El fill de Déu en serà glorificat. Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàxar. Després de rebre la notícia de la malaltia es queden encara dos dies al lloc on era. Després, passats aquests dies, digue els deixefles. Tornem a ajudar-hi. Marta, quan va saber que Jesús arribava, sortia a rebre'l. Maria es quedà a casa. Marta, digue Jesús, senyor, si haguéssiu estat aquí, el meu germà no s'hauria mort. Però fins i tot ara jo sé que Déu us cansadirà tot el que li demaneu. Jesús li diu. El teu germà ressuscitarà. Marta li respond. Ja sé que ressuscitarà quan tothom ressusciti el darreria. Li diu Jesús. Jo sóc la ressurrecció i la vida. Els que creuen en mi encara que morin viuran. I tots els que viuen i creuen en mi no moriran mai més. Ho creus, això? Ella li diu, sí senyor, jo crec que vos sou el Macías, el fill de Déu que havia de venir al món. Jesús convogut arribar. On era el sepulcre? Era una cova tancada amb una llosa. Jesús digue. Treieu la llosa. Marta, la germana del difunt diu a Jesús. Senyor, ja es descompon fa quatre dies que és mort. Li respond Jesús. No t'he dit que si creus veuràs la glòria de Déu. Llavors van treure la llosa. Després Jesús el sal s'ullsa el cel i digue. Para, us dono gràcies perquè m'heu escoltat. Ja sé que sempre m'esculteu. Però dic això perquè us sàpiga la gent que em rodeja i creguin que sou vos qui m'heu enviat. Ha ben dit això, cridar fort. L'Àxar vine a fora. I la mort, i el mort van sortir. Tenia els peus i les mans lligades amb les benes de mortallar. I la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu. Desligueu-lo i deixeu-lo caminar. Molts dels joveus que havien vingut a casa de Maria i veien el que va fer Jesús, cregueren en ell. El dia 12 d'abril es farà una trobada als peus de la Moraneta. Volontaris, tècnics contractats com a treballadors, responsables de direcció i de tots els acompanyants de càrites diosesana de Sant Feliu de Llobregat per demanar la intercessió de la mare de Déu amb l'advocació de Montserrat. Ara que iniciem la nostra etapa d'acció de càrites en la nostra diòsisi, com a entitat autònoma dins de l'organograma pastoral del Visva Agostí. Celebrarem tots plegats la Eucharistia que serà presidida pel nostre Visva. En acabar, tothom pot participar en la xerrada que el senyor Visva ens oferirà i en acabar compartirem un temps de bona acompanyonia en un dinar de germenó tot gaudint d'un lloc que sempre ens suspira uns sentiments de profund espiritualitat com és la Montanya Santa de Montserrat. Diu menys avinent, dia 6 d'abril, farem el viacrucis al monestir de Montsió desplugues a la 6 de la tarda. Recordem que demà passat, divendres a les 8 del vespre, a les Escoles, l'espai públic de les antigues Escoles Montserrat, l'actriu Clara Segura parlarà de les seves vivències quan va participar en el rodatge de la pel·lícula d'Escans sobre la Terra Vermella. La producció cinematogràfica que narra les experiències i la difícil tasca que va portar terme al Visva Casaldàliga en un lloc profund del Brasil i qui ha estat projectada en dos capítols a la televisió de Catalunya amb molt d'èxit d'audiència. Podrem escoltar la Clara Segura, que amb la seva senzillesa i la manera oberta de la seva expressió ens oferirà un recull de tot allò que va experimentar, a l'haber pogut tractar amb algun cert tan excepcional i d'un esperit tan profundament cristià com és el Visva Casaldàliga. El Mato Grossa és el lloc on està rodada la pel·lícula en el Brasil Profunt i a més les paraules són impactants. Hi ha algunes que et deixen ben bé colpits, com una que recordo molt important, que el contrari de la fe no és el dubte, sinó la por. O sigui, aleshores... És Jesús, ho diu. No tingueu por. Però és que és una gran veritat, cadascú, quan fem examen de consciència, que teme que s'ha de parlar tant aquests dies, que és ser conscient del que passa per dintre i que en parlarem, és que tenim por. Quines són les fòbies que tenim cadascú i cadascuna? Això és molt difícil de poder controlar. Cadascú s'ho veu? Sí que sí, esclar. 50 anys del taller de ceràmica de les Benetes de Montserrat. Per celebrar aquest aniversari, s'ha organitzat una exposició titulada Art i Pregària del 28 de març, el 6 d'abril, al Teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca. En el mar de l'exposició, quan tindràs 4 d'abril a les 8 del vespre, tindrà lloc una conferència sobre art i transcendència. Fins aquí, notícies d'Església. Presentem ara fer i actualitat. Estem en temps d'aquaresma. Poc a poc ens anem endinsant pel camí que ens portarà a la joia de la Pasqua de Resorrecció després de travessar els dies dolorosos de la passió i mort de la nostra senyor Jesucrist. Escoltarem les diferents versions que d'aquests temps de meditació ens ofereixen diversos mitjans de comunicació i les reflexions que aquesta espera inspira a tothom qui volia aturar-se a pensar sobre aquest tema. En primer lloc, us oferim la introducció que fa a l'aquaresma el misal festiu de publicacions de la Badia de Montserrat, d'editorial Balnis de Barcelona. Anem per l'Itinarari Cuaresmal, guiats per l'exemple i la paraula de Jesucrist, que en l'Avenge li ens indica el camí d'una autenticitat que ha d'estimular a la conversió, perquè l'aquaresma és abans que tot temps de retorn a Déu i de retorn als germans. Tot el que pugui afavorir aquest capgirament de la nostra manera de ser egoista o autosuficient ha de ser benvingut, sempre, però, esclar, que els mitjans afavoreixin l'objectiu que pretenem, que els mitjans no es converteixin en objectiu, o bé, cosa pitjor, que produeixin, per culpa nostra, efectes contraris a aquest objectiu. Que per la nostra humil confessió obtinguem la remissió dels pecats, demana l'església. La relació entre el reconeixement de les faltes i el perdó per part de Déu és essencial per tal que aquest temps de salvació doni fruit. Déu està sempre disposat a perdonar, a acollir perquè és compassiu i benigna. Però només perdona aquells que es deixa perdonar. Déu ens vol lliures, responsables, conscients. Ens ofereix els seus dons amb generositat. Ens el ofereix. No els imposa ni menys, encara, ens els proporciona sense que ens en adonem. Per això la cuaresma és tan diferent per cada cristià, per cada persona, encara que fem camí junts i vers la mateixa direcció. I no seria lícid de contentar-nos amb el nostre suposat progres espiritual, perquè fàcilment condindria una nota de ferisaisme, d'autocomplensa. Més aviat hem de pregar els uns pels altres, hem de desitjar incorporar-nos junts al misteri de la mort i de la resurrecció de Crist. I encara, aixamplant els nostres horizons, no n'hi ha prou que ens sentim solidaris de tots els qui fem cuaresma. Hi ha molta gent, cristians o no, que per ells tota la vida és cuaresma. Si per cuaresma entenem l'absència de confort, això que considerem indispensable per viure. Però també hi ha persones tan d'òcils a l'acció de Déu, que llorvida és igualment cuaresma, perquè es fureixen continuament un dels seus aspectes positius, l'identificació amb Jesucrist. D'aquí ve que la cuaresma l'hem de veure com la marxa de tota la humanitat vers el destí que el senyor li ha assignat. Ser cristian, ser cuaresma, és prendre consciència d'aquest destí comú que és el qual ens encaminem i que ara ja construïm. Després d'escoltar aquests fragments del missatge festiu, passarem a oferir-vos el missatge cuaresmal del Papa Francesc, uns fragments. Va ser publicat el full informatiu de la parròquia. I diu així, estimats germans i germanes, en ocasió de la cuaresma us proposo algunes reflexions per tal que us serveixin per al camí personal i comunitari de conversió. Començo recordant les paraules de Sant Pau. Coneixeu prou bé la generositat de nostres senyors Jesucrist. Ell, és enric, es va fer pobre per vosaltres perquè us enriquíssiu amb la seva pobreza. L'apòsto s'adreça als cristians de Corín per encolletjar-los a ser generosos i ajudar els fidels de Jerusal·lem que passen necessitats. Què ens diuen els cristians d'avui, aquestes paraules de Sant Pau? Què ens diuen nosaltres avui, la invitació a la pobreza? A una vida pobre en sentit evangèlic. Primer de tot, ens diu quin és l'estil de Déu. Déu no es revela mitjançant el poder i la riquesa del món, sinó mitjançant la debilitat i la pobreza. És enric, es va fer pobre per vosaltres. Crist, el fill etern de Déu, igual al pare, en poder i glòria, es va fer pobre. Va baixant, mig nostre. Es va tensar a cada un de nosaltres. Es va despullar, es va avuidar, per ser en tot semblant a nosaltres. Quin gran misteri, l'encarnació de Déu. La raó de tot això és l'amor diví. Un amor que és gràcia, generositat, desig de proximitat i que no dubta adonar-se i sacrificar-se per les criatures que estima. La caritat, l'amor, és compartir tota circumstància de l'estimat. L'amor ens fa semblants. Crea igualtat, derroca els murs i les distàncies. I Déu va fer això amb nosaltres. Jesús, en efecte, va treballar amb mans d'home. Va pensar amb intel·ligència d'home. Va obrar amb voluntat d'home. Va estimar amb cor d'home. Nascut de la verge Maria, es va fer veritablement un de nosaltres en tot menys en el pecat. La finalitat de Jesús en fer-se pobre no és la pobresa en si mateixa, sinó, dius en pau, perquè ho s'enriquissiu amb la seva pobresa. No es tracta d'un joc de paraules ni d'una expressió sensacionalista. Al contrari, és una síntesi de la lògica de Déu, la lògica de l'amor, la lògica de l'encarnació i la creu. Déu no va fer caure sobre nosaltres la salvació des de dalt, com l'almoina d'aquí dona part d'allò que per ell és superflu, amb a parem pietat filantròpica. L'amor de Crist no és això. Quan Jesús entre les aigües del Jordà i es fa batejar per Joan Baptista, no ho fa perquè necessita penitència o conversió, ho fa per estar en mig de la gent necessitada de perdó entre nosaltres pecadors i carregar-se el pes dels nostres pecats. Aquest és el camí que ha triat per consolar-nos, salvar-nos, alliberar-nos de la nostra misèria. Ens sorprèn que l'apòstol digui que no vam ser alliberats per mitjà de la riquesa de Crist, sinó per mitjà de la seva pobresa. I no obstant això, en pau coneix bé les insondables riqueses de Crist. A imitació del nostre mestre, els cristians són cridats a mirar les missèries dels germans, a tocar-les, a fer-nos encàrrec i a realitzar obres concretes per alleujar-les. La missèria no coincideix amb la pobreza. La missèria és la pobreza sense confiança, sense solidaritat, sense esperança. Podem distingir tres tipus de missèria. La missèria material, la missèria moral i la missèria espiritual. La missèria material és aquella que habitualment anomenem pobreza i toca als que viuen en una condició que no és digna de la persona humana, privats dels drets fonamentals i dels vents de primera necessitat, com el menjar, l'aigua, les condicions higèniques, la feina, la possibilitat de desenvolupament i de creixement cultural. Davant aquesta missèria, l'església ofereix el seu servei, la seva diaconia, per respondre a les necessitats i curar aquestes ferides que desfiguren la cara de la humanitat. En els pobres i en els últims veiem el rostre de Crist, estimant i ajudant els pobres, estimem i servim Crist. Els nostres esforços s'orienten també a trobar la manera que acessin al món les violacions de la dignitat humana, les discriminacions i els abusos, que en tants casos són l'origen de la missèria. Quan el poder, el luxe i els diners es converteixen en ídols, es posen per davant l'exigència d'una distribució justa de les riqueses. Per tant, cal que les consciències es converteixin a la justícia, a la igualtat, a la sobrietat i en compartir. Estimar germans i germanes, que aquest temps d'aquaresma trobi a totes les iglesies disposada i sol·lícita a l'hora de testimoniar els qui viuen en la missèria material, moral i espiritual, el missatge evangèlic, que es resumeix en l'anunci de l'amor del pare misericordiós llest per abraçar en el Crist a cada persona. Podrem fer-ho en la mesura que ens conformem el Crist, que es va fer pobre i es va enriquir amb la seva pobreza. L'aquaresma és un temps adequat per desposeir-se, i ens farà bé demanar-nos de quines coses podem privar-nos per ajudar i enriquir els altres amb la nostra pobreza. No oblidem que la veritable pobreza fa mal. No seria vàlid desposeir-se sense aquesta dimensió penitencial. Desconfio de l'almoina que no costa i no fa mal. Us hem llegit uns fragments del missatge Quaresmal del Papa Francesc, que va publicar el full informatiu de la parròquia de fa dos diumenges. Després d'escoltar aquests fragments del missatge Quaresmal del Sant Pare, passem a divulgar les reflexions de mossèn Joaquim Rios, publicades al full informatiu de la parròquia, del pares de fa dos diumenges. Després d'escoltar aquests fragments del missatge Quaresmal del Sant Pare, passem a divulgar les reflexions de mossèn Joaquim Rios, publicades al full informatiu de la parròquia, del passat diumenge. Celebració del segrament de la reconciliació. Potser ara que és el temps de Quaresmal i la preparació per la celebració del misteri central de la nostra fe cristiana, que és la Pasqua, és el temps més adequat per celebrar el segrament de la confessió, amb el que ens reconciliem amb Déu i amb els germans. Davant de Déu, i tenint en compte les paraules de Jesús, sigueu bons del tot, com ho és el vostre pare del cel, sempre ens hem de considerar pecadors. Ho som, no perquè siguem causa de mal en el món que ens envolta, sinó perquè deixem de fer, per culpa de la nostra manera, del com decidim viure i que pequem de omició. Diu mossèn Joaquim. Us ofereixo un petit examen de consciència en forma de constatacions que cadascú es pot formular com preguntes a respondre i que us pot servir de preparació pel segrament de la confessió que serà bo celebrar els que ho vulguin i puguin el proper dia 11 d'abril a dos quarts de nou de la nit a la nostra església perroquiada. Aquí us oferim l'examen de consciència proposat per mossèn Joaquim. Visc una vida pràcticament sense Déu. El tinc oblidat. No el prego gaire. No escolto, en prou atenció, la seva paraula ni la llegeixo. No aprofito massa la celebració de la Eucaristia. No cerco o no accepto la voluntat de Déu sobre la meva persona. La meva vida, com a cristià, s'ha tornat dèbil, rutinària, sense vigor. No cultivo la meva vida espiritual. No dedico temps a formar-me cristianament, a fer més sòlida la meva fe. Evidentment, això és perquè cada un pot ser aquests i pot ser unes altres, perquè em va dir el mossèn, això és perquè cada un s'ho precontem interiorment. Però aquest és un programa que ha fet una proposta. Sí, sí, llavors és aquesta proposta que poden ser pecans d'humidió, d'acció, que cadascú s'ho posen. Aquí l'altra proposta que fa diu, em costa saber veure la part bona del que passa o els aspectes positius que totes les persones tenen i s'obrarà allumar-se a la part negativa. Això és una cosa bastant habitual. Tenim la tendència a dir, ostres, el que m'ha dit aquest o com es queda, o l'altre. No m'esforço en crear pau, reconciliació, diàleg, tolerància. Sovint, en les relacions amb els altres poso nerviosisme, discrepància, agressivitat, tensió... Això real, com a la vida misma, se'n s'esfora a fer la pell, no? Creix la meva insensibilitat, això no tant, perquè a vegades la sensibilitat també, una creix de sensibilitat també és... També és perniciós. També és tremenda. O pot creixer la meva indiferència davant el sofriment dels altres. Això seria gravíssim. Fàcilment em justifico de no fer res o no gaire per ells. Visc molt pendent de la meva comoditat, del meu benestar material, només em preocupa el meu futur material i no gaire l'espiritual i molt menys el dels altres. Visc molt pendent del que a mi m'interessa i em convé, intento que els altres estiguin al meu servei. No qüestiono el meu comportament en tots els aspectes de la vida ni les meves idees. Ho considero intocable. No accepto les indicacions que els altres em fan pel meu bé. No em deixo ajudar ni estimar quan això em demana una resposta més generosa, envers els que me'n volten. Soc orgullós i tancat a mi mateix. Creig en mi una certa desesperança i tristesa interior. No m'adono del molt que he rebut de Déu i dels altres i no ho agraeixo. Soc venitós i estic molt pendent de la consideració dels altres. Aquestes són unes de les moltes propostes per fer examen de consciència. Una consciència. Que es proposa mossènjo Quim Rius. Evidentment, com a l'Aix, n'hi ha moltes més que també ens podem fer, perquè una de vegades pot caure cap avall a les pitjors males inclinacions i a vegades pot caure cap avall. Les al·lucinacions, aquestes que ens fan sentir coses que no són les que toquen. O sigui, és la paraula i és l'Avengelli en el que ens ha de guiar. Tot es pot centrar en un moment donat que dius tranquil, seguis i facis aquest examen de consciència. Has de ser prou equillistant per saber el que realment està bé o el que consideres que està malament. Evidentment que sí. O sigui, les visites el sentíssim, si són molt de tard en tard, es difuminen. Si són properes, hi ha més sensació de pau a dins de cada cristià, de cada creient. Bé, doncs posem una miqueta de sintonia. L'interior de l'Illa Baller a l'Eixample portarà el nom de Rosa de l'Ofeu, informació publicada a l'Avenguàrdia al passat i omenja. Rosa de l'Ofeu, que va ser delegada de pastoral de joventut, de d'Arciriós i de Barcelona, i que va morir l'any 2004, donarà nom a un interior de l'illa de l'esquerra de l'Eixample de Barcelona, concretament la que es coneix popularment com l'illa Baller, perill, calàbria, biladomat i còrcega. La decisió de dedicar aquest espai a Rosa de l'Ofeu, la causa de veatificació de la qual està en marxa, es va prendre a l'últim ple del districte de l'Eixample. A partir d'aquesta iniciativa, la comissió de nomenclàtors de l'Ajuntament de Barcelona serà la que tindrà la última paraula i validerà el pas que ha fet el districte, per bé que tot sembla indicar que com que es tracta d'un espai que actualment no té cap nom no hi haurà problemes perquè Rosa de l'Ofeu i González donin nom a l'interior d'aquesta illa. La memòria de Rosa de l'Ofeu és molt percent en l'arquivisbat i en els àmbits laics i religiosos on va treballar com a seglar en tasques socials i apostolat. Aquesta dona nascuda a Barcelona l'any 1959 es va dedicar sobretot a la joventut i va treballar en la integració de joves discapacitats, així com amb l'organització de grans trobades, com la de TZ, que es va celebrar a la capital catalana l'any 2000. En paraules del regidor popular Xavier Molleres, que va impulsar la iniciativa perquè Rosa de l'Ofeu tingués un espai públic a la ciutat, la delegada pastoral va ser durant tota la vida una cristiana exemplar i una referència per tothom. Una figura que segons Molleres és necessària en moments com ara en què els valors fan tanta falta. Bé, hem arribat als moments finals d'aquesta audició d'avui de veus de la parròquia. Hem estat amb vosaltres en Pere Oliver i que us parla la Joana Algarra. Ha controlat els soiles músiques en Carles Hernández Rius. Us esperem aquesta sintonia ràdio d'Esvern, a les 12 h. I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a 12 h del matí. Fins en les hores, a tothom. Moltes gràcies i adeu-siau. A rebeure. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. El just de la fusta, parlem de tot el que passa s'enjust. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si s'ho ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Està en d'èxit de públic. Està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests drogues més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. Tu et equivoques en un penal, en un Barça Madrid. Pots quedar crucificada per vida. Tot se soluciona, molt temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim s'enjust en directe. Cada matí de veu a una. La ràdio d'Esvern. Sintonitzes. La ràdio d'Esvern. La ràdio de Sant Just. Sintonitzes. La ràdio d'Esvern. La ràdio d'Esvern. Fins a 70 d'abril no et llevis el fil. Fins a 70 d'abril no et llevis un fil. Fins a 70 d'abril no et llevis el fil. Fins a 72 d'abril no et llevis el fil. que es digui alguna cosa. No, a veure, li port parlar del servei meteorològic, no? I tant que sí, és una experta en meteorologia, el Carles, per tant, tranquil·litat i bons aliments. Això, que el bon temps sempre torna, com les paraules amables de totes i tots, els que creiem en la llibertat i en la vida. Benvinguts, oients desverniants. Ens trobem a la sintonia de Radio Desvern, el 98.1 de la freqüència modulada fent el programa 60 i més. Dedicat, com sempre, a la gent gran i a tothom qui ens vulgui escoltar sempre oberts a les vostres propostes. Ja sabeu que fins a les 9 del vespre ens podeu trucar al 93 372 3661. Sempre us repetim aquest número. A veure si us l'apunteu i ens truca algun ciutadà o ciutadana que ens truca una gran desanjust i fem el programa entre tots. Perquè diu que no és que et xerreu molt vosaltres, coi, truqueu, truqueu-hi, i fem una mica de debat sobre els temes que tractem. Doncs ja sé que ens seguiu molt per internet. El que veig és que cada vegada hi ha més gent que ens diu coses per la xarxa, contestem per la xarxa, però la ràdio és ràdio. Per tant, clicant Radio Desvern i ràdio a la carta sabem que trobeu tots els programes d'aquesta misora, però que volem sentir la vostra veu també. Fem una xarxa de setmana qui us parla la Joan Algarra junts amb els meus companys Carles Hernández Ríos i Pere Oliver. Compartim aquesta hora de ràdio que passa volant en companyia vostra. I passen també 5 minuts de les 8 del vespre. 8 de vecres, dia 2 d'abril, és la festivitat de Sant Francesc de Paula, Armità i Santa Maria Egipcia, que entre d'altres. I dissabte, dia 5, que sortim en segona audició, festivitat de Sant Vicenç Ferrer Dominic, patró de València, un dels patrós de València. Només recordar que Francesc de Paula era un Armità que va néixer l'any 1416 i va morir el 1507. I que Santa Maria Egipciaca sempre ha estat venerada com una autèntica peniten. El nom de Maria ve de l'abreu i significa estimada de Déu, en llengües pretèrites, gota d'aigua, de mar, Maria. Vicen ve del lletí i significa guanyador. Vencedor. Això de la gota d'aigua de mar m'agraden molt, perquè jo no sabia aquest origen. En religions primitives, en religions pretèrites, o sigui, anteriors al cristianisme, nosaltres tenim com a història, ja també molta mitologia, no?, en el nostre... Hi ha una part d'ubtrinal i una part que és mitològica, que té origens des d'altres religions. Clar, pagants, o sigui que el cristianisme va aprofitar moltes festes paganes per adaptar-les al cristianisme.