Veus Parròquia del 9/4/2014

La gent ens acompanya al final de l'informatiu, però encara tenim temps de fer un resum del més destacat en titulars són les 7 i 25 minuts. Un centenar de persones han solicitat la subvenció per pagar l'IVI de 2013 que torga l'Ajuntament de Sant Just. Fins demà hi ha temps per demanar aquesta juta econòmic a l'oficina de gestió integrada. Aquest any la convocatòria s'ha ampliat amb més col·lectius. Fins dilluns es pot consultar al Senz Electoral per les eleccions del Parlament Europeu del 25 de maig. Durant unes setmanes s'exposa per consultar-lo i fer reclamacions. En total s'està pliran 11 col·legis electorals al dia de les eleccions, del 25 de maig. La mineria com a fond d'energia és el tema principal de la propera conferència de les seves. Serà divendres de la mà de l'historiador i divulgador científic Sergi Felguera, que parlarà dels recursos miners energètics més importants de Catalunya. I prop d'una vintena de joves belgas visitant Sant Just aquesta setmana és un intercàmbi amb el grup de teatre social del Casal de Joves. Divendres representaran una obra de teatre social que estan treballant conjuntament. Com us deia amb aquest estat, tota la informació del Sant Just notícies Edició Vespre d'avui dimecres 9 d'abril. La informació local tornarà demà al matí a partir de les 10, al Just a la Fusta i també als Vulletins d'Holaris de ràdio d'Esvern. I a l'una als Sant Just notícies Edició migdia. Mentre està no recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just, al web de la ràdio radiodesvern.com i també a les nostres xarxes socials, al Twitter i al Facebook. Ho deixem aquí, que acabeu de passar un molt bon dimecre. M'agradaria que tinguéssim l'actualitat de Sant Just i que tinguéssim l'actualitat de Sant Just i que tinguéssim l'actualitat de Sant Just. Bona nit. I don't wanna let you down, but I am hellbound, oh, this is all for you, don't wanna hide the truth, no matter what we breathe, we still are made of greed, this is my kingdom come, this is my kingdom come. When you pull my feet, look and pull my eyes, it's where my demons hide, it's where my demons hide, don't get too close, it's dark inside, it's where my demons hide, it's where my demons hide. They say it's what you make, I say it's love to fate, it's woven in my soul, I need to let you go, your eyes they shine so bright, I wanna save that light, I can't escape this now, unless you show me how. When you pull my feet, look and pull my eyes, it's where my demons hide, it's where my demons hide, don't get too close, it's dark inside, it's where my demons hide, it's where my demons hide. Ràdio El just de la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. Quatre cets pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, tinc olivotiva. Busco sempre aquella crida de notícia, una mica positiva. Estant d'èxit de públic, que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un munt d'aquests breus més de casa, hi ha moltes oportunitats molt festivals. Tu t'equivoques en un penal, no vas a Madrid, pots quedar crucificada per vida. Tot se soluciona, vol temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a una. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Bona tarda, amics suïdors de Ràdio Desllet. En tots vostès, veus de la perròquia. Com cada dimecres i a nosaltres ens toca un cop al mes, bona tarda, Montserrat. Presentem el programa paraula viscuda. I si recorden, sempre tenim una persona amiga, en aquest cas molt, molt amiga, que ens parlarà d'un llibre que li ha agradat i ens dirà el parquet. Bona tarda, Carme. Ara la Montser ens explicarà... Si dirà una mica, que és molt coneguda de tots vostès, qui és la Carme? Bé, o si la Carme és Carme Padrosa i Selma, és una Sant Justenca de Sant Carrel, potser el fet que tingui la estiguita narralada Sant Just, serà el desllurigador del llibre que ella escollit. Ella va ser alumna de l'Escola Núria. Per tant, ha viscut moltes pàgines d'infància a moltes persones que encara avui la coneixen i la tracten. El temps d'aquells seus fills eren petits, que perquè és mare de dos nois, va ser delegada del club de hockey. O sigui, possiblement fos de les primeres dones que estaven com delegades a un club esportiu. A l'Ebre diria que potser no, eh? Era una mica més gàstima, potser. Quan la sentiu parlar, reconeixereu la seva veu, perquè ella tracta moltes persones de Sant Just a través de la seva feina. I la seva feina va una mica més enllà del que podíem dir físic, perquè el tracte personal hi posa el cort amb el tracte personal. I ara ja posem el llibre que la Carmen no ens ha triat. Carmen, quin llibre has triat? Donde el corazon te lleve. Donde el corazon te lleve, quasi la majoria dels suïdors possiblement l'han llegit. És un llibre molt tendre, o sigui, a grans rasgos, no és un llibre molt tendre en les quals un àvia li escriu a la seva neta i li va fer una recopilació de totes les coses que ha fet durant la seva vida i perquè la criada. L'àvia va tenir la filla, mare d'aquesta neta, i la relació que va haver amb la seva filla no va ser tot lo esplèndida, tot lo efectiva podríem dir, encara que estimava moltíssim, i aleshores això no vol que la neta sàpiga tot el per què. I aleshores el llarg d'aquesta neta s'alienva de casa, i quan és més gran li demana permís i li diu que sí, que la llibertat és una cosa que la té que fer, no li posa cap imposició, però l'enyora, que enyora molt. I li va escribir les seves vivències i li explica també un secret de la família que si vostè és llegirant el llibre ja s'entraran, perquè si no ja els hi traiem tot l'intringuis del llibre. Però al llarg de tota aquesta narració que diríem que són aquestes cartes de l'àvia, doncs té moments que li donen uns consells molt importants i se li veu tot l'amor d'aquesta àvia enversa a la filla. I ara la meva pregunta per la Carmen és per què l'has triat? Doncs perquè aquest llibre el vaig llegir amb molt de carinyo, me'l va regalar la meva tieta, la germana de la meva àvia, i sempre que l'he follegit, l'he mirat i el vaig llegir, sempre l'he recordat amb ella, amb el carinyo, i la tendresa que ella m'explicava que me'l llegís, perquè coneixem com sóc, m'agradaria molt. T'agradaria? A més, jo en el personatge de la novel·la me l'imagino com ella, donant els consells, i no és que la seva vida fos com la d'aquesta senyora, però de la manera que li escriuen a la neta, donant-li els consells, i explicant-li les coses, la ve canviant. Més que la teva àvia, la teva tieta. Va ser ella qui me'l va regalar. Si tindràs un record, aneu sempre, perquè aquest llibre sempre l'he aconsellat, perquè li va agradar molt. És que és una transmissió de sentiments d'una persona adulta, una persona més jove, la qual l'estima, potser no és que vol forçar-li res, no és un llibre que, com si diguéssim, són instruccions precises, perquè segueixi, sinó és d'una manera dolça, planera, una manera que li va dir a la neta totes les coses que ella havia vedat, i que no les faci. Per exemple, una d'elles ho tenim quan li diu, anem llegint petits bucinets, i n'hi ha un d'ells que diu, a l'amor, no això mateix, amb una a la pàgina 58 diu, a l'amor no conviene a los perezosos para existir en plenitud, exige gestos fuertes y precisos, comprendes? Jo havia disfrazat a mi covardia en indolència con los nobles ropajes de la libertad. Esclar, encara que es sembla una cosa petita, però quan li parla d'això, diu que no conviene al amor. Què diria sobre això? Que pensaria sobre que l'amor no conviene a los perezosos? Per se'n descursar molt. Jo diria, què et sembla si diem que l'amor tampoc no és una cosa massa fàcil. No. El pots sentir, el pots experimentar, però en realitat portar l'amor a l'extrem de ser el verdadé amor no és gaire fàcil. I sempre et sorprenen moltes coses. I després quan estàs convençuda encara més. Si pensem que estimes donar, per donar és això, s'ha de ser actiu, no? I tant, no es pot ser mandrós. No és mandrós, ni cosa que s'hi sembla. I això que es li preguntia a una mare, no? Una mare jo em fa la fec que l'altre dia no sé què li deia, això és que no s'acaba mai. Sí, mira, li deia amb aquell amic nostre, que tu i jo anem, perquè quan tenim el nostre visí ens anem a prendre un talladet, no? I amb el xicot que estan esperant un bebé també li dic, mira, ara comences xiquet, ja veuràs tot el que vindrà després. I tant, i tant. I després també és molt important, perquè aquesta senyora i el llarg d'aquestes cartes li va donant consells, és l'ho he dit abans, no? I un d'ells, com ella, li va dir que jutjar a la seva filla, perquè la seva filla potser hi ha ella mateixa, eh? Aleshores, aquí n'hi ha una cosa, també, que és molt xula, i que diu... perquè no jutgem ningú, no? Diu, antes dijozgar a una persona, això era com un lema que tenien els indis americans, que hi ha moltes coses dels indis americans, o no aquí, sinó amb un altre llibre que es diu los 4 acuerdos. Diu, antes dijozgar a una persona, camina durant 3 lunes, con sus mocasines. Què has vist amb això? Aquestes coses que estic dient, més o menys són les que la Carmen vol dir-me de aquell llibre, no? Doncs que abans de poder jutjar amb una persona, o de jutjar-la, o de menysprear-la, abans de saber res d'una persona, podràs posar-la en el seu paper, o posar-la a les seves sabates, com diu ella, i caminar, de la manera que ha caminat ella, per poder arribar fins on t'ha arribat ella, fins on ha volgut arribar, amb tots els entrebancs. Perquè això segurament portarà a compendre la persona, la situació que viu... Exacte. La seva manera de ser, la seva manera de fer... Moltes coses, perquè a vegades... En canvi, o sigui, t'endim... Ajudjar les persones abans de conèixer-les. Això és que es basa en moltes vegades converses, que són fent judici sobre l'altra persona, sense conèixer-les. Després, una vegada que conèixer-les, penses, ostres. Però no és no conèixer-les, sinó que és que he fet tres lunes, i tres lunes, m'imagino que el significa en tres mesos, perquè seria la luna cada vegada, si és plena, o sigui... I, ojo, i amb les mateixes sabates, que són les moquesines. Vull dir que no és solamente conèixer-la per el que sigui, sinó és a dir, posa't amb la pell de l'altre. D'aquesta persona. Posa't amb la pell, i camina amb les seves sabates, que el millor són les sabates que preten o no preten. Encara que les moquesines no hi ha pret. Ah, això mateix. Però el moquesín també és un calçat que pots trobar tot a les pedres. Sí, però a les pedres es s'adapta el peu. És com una lliçó, no? És com una lliçó, que et fa pensar. I n'hi ha un altre punt, perquè anem buscant, si és el tejant, per al llibre, que també li parla de dir-se desconfia de qui n'és perfecte, o desconfia, m'he sabut, desconfia de qui n'és perfecte, de qui entien, desconfia de qui n'és perfecte, de qui té les solucions llalistes en el bolsillo. Desconfia de tot, salvo lo que te dice tu corazón. Això és una altra de les coses que te diuen aquí en el llibre. I és veritat, perquè a vegades pensem que algú és... Bé, digues tu el que diguis. Que tots tenim les nostres coses i... Aquí tenim un problema? Ah! Aquí, gràcies, que tenim un tècnic, que és magnífic, i a les seres es veu que en els micros tenim un aparell que no acaba de sentir-se prou bé. Bueno, això és la gràcia del directe. Menys va que no ens veuen per televisió, i a les seres no veuen que no portem aquella anxa. Gràcies, Carles. Ah, sí que es veu, diu el Carles. A vegades també pensem que la gent... Que ningú és perfecte. O segona, si és una cosa penso jo, i no sé si estareu d'acord, quan algú te dona la solució, o sigui, te dones solucions, sols consells, a vegades no. Fica-te amb l'altre i fes-lo pensar. Exacte, els pots escoltar, però tens que ser tu, que t'acceptes els consells, però qui ho ha de fer, finalment, és un mateix. Ara has tornat a repassar aquest llibre, feia poc, quan me l'has deixat perquè el volies comentar, i t'has tornat a agradar. Has tornat a mirar totes aquestes coses. Hi ha trossos molt bonics, són poètics. El que estigui una mica deprimit, potser que no se'l llegeixi, i ara perquè a vegades és t'entendre... A vegades també ajuda. És una descarga d'adrenalina, que va molt bé, i aleshores et trobes també molt bé. I tu comentaves molt i et feia molta gràcia, que potser la part que més m'ha agradat del llibre, és el final, quan així acaba el llibre i el llegirem, i aleshores aquí t'he drescat per la karma. Diu que cada vez que te sientes, li diu al final de tot, perquè aquesta senyora també està malalta, i ella està segura que quan arribi la neta, que està a Amèrica, és de New York, em penso, doncs potser ella no trobarà res, només que trobarà aquest acord que li deixi a les cartes, aquestes que li deixi a l'àvia. Hi ha escenes boniques, també hi ha una escena molt bonica, perquè aquesta nena ja de petita demostra molta personalitat. I volia un gos, i quan van a buscar un gos van a la carrera buscant, buscant, i l'àvia s'acusa d'aquella que s'ha agafat el més maco, i en canvi la nena va agafar el que ja estava amb l'autor. I més gos, que havien tirat d'un cotxe. Sí, és a dir, que sabia el que volia, i sabia que volia ajudar, i per tant, doncs és una nena molt corba, una nena que ja és una adolescent, i ha de ser adulta ara, en aquest moment. Ara jo crec que sí. I a l'última part, quan això s'acaba el llibre, diu que cada vez que te sientes extraviada, confusa, piensen los árboles, recorda su manera de crecer, recuerda que un árbol de gran copa i poques raíces és derribado por la primera ràfaga de viento. En tanto que un árbol, con muchas raíces y poca copa, a duras penas deja circular su sàvia. Raíces i copa han de tener la misma medida. Ha de estar en las cosas y sobre ellas, sólo así podrás ofrecer sombra y reparo. Sólo así, al llegar a la estación apropiada, podrás cubrirte de flores y de frutos. Y luego, cuanto ante ti se abran muchos caminos y no sepas cuál recorrer, no te metas en uno cualquiera al azar. Siéntate y aguarda. Respira con la confiada profundidad con que respirastes el día en que venís des al mundo, sin permitir que nada te distraiga. Aguarda y aguarda más aún. Quédate quieta, en silencio, y escucha tu corazón, y cuando te hable, levantate y ve donde él te lleve. Aquí es el título de la llibre. I ara què? Ara tenim la Carme, que també s'ha emocionat una mica, i que pensa que el meu cor no m'aporta. A mi el 1224 de que més em porta el cardiola, que tinc que fer la revisió, però aquest no té. Això és per treure una mica de transcendència a la lectura. Tu te'n recordes d'això? Sí, perquè té raó. No pots prendre les decisions precipitadament. I sempre has de pensar, com diu ella, posar-me el cor o amb el cap moltes vegades. O clar, és que... Intentant no equivocar-te. A tu no t'ha passat també vegades, i tu què faries? I l'altre que et digui el teu cor, dius que ara el cor no em diu res. Potser es diu això. No, però és així. A la vida hi ha molts... Hi ha molts entrebancs, i és veritat. Has de pensar una mica abans de... Jo penso que no ens hem de precipitar, que a poca poca vegada surten millor les coses. Hi ha moments que no, moments que necessiten decidir-te o... O explotar. Però a mi em va agradar molt. Jo me l'he llegit amb molta tendresa i molt de carinyo, perquè em recorda això. Sobretot a les persones grans. I com que estic envoltada. De persones grans. Sí. M'agrada escoltar. Aquest trosset que acaba de llegir la lina, és com una continuació de l'altra. És no constant. Amb aquest reflexionar i aturar-se, va sortint com una constant. Potser una de les coses que a mi m'agrada l'atenció, és que... coses que ella... reflexiona. Reflexiona... La vida. La siúla porta a reflexionar, coses que ella ha fet una determinada. I de coses que se'n fa culpable. Sí. Se'n fa culpable quan, actualment, no... el que trobes en llibres de... de psicologia, és que les persones són responsables, però no culpables. Exacte. I això, aquesta culpabilitat, també és una constant que l'anem trobant. I llavors sento que aquí és on, potser trobaríem la diferència dels anys en què aquest llibre està escrit. No és més els anys, per això. Bueno, però això tampoc no t'ha canviat tant de que la persona era culpable de l'altre... I se sentia culpable. Per tant, jo penso que això és una cosa que va sortint. I també, a mi el que m'ha cridat l'atenció, és que li va dient aquelles coses i que, de paraula, no s'atrevita a dir-li. Bueno, clar, és una manera de... Com que reflexiona... Com que reflexiona, escriu... Perquè, a més a més, com que fa molt de temps que ni es veuen, ni es parlen, ni res, doncs ella amb aquestes lletres vol arribar a ella i que potser també la neta l'entengui a ella, no? Exacte. O sigui, que totes dues arribin a... ella passat el seu i la neta, doncs, també, no? No hi ha hagut una sintonia en plena, doncs, llavors, ella està segura que, quan ho llegeixi, serà capaç d'entendre fins al màxim, no? I això és una de les coses que a mi m'ha cridat l'atenció del de jo, perquè va explicar... són cartes, no? Bueno, com que no cartes. Són narracions o explicacions, no? Com quan li explica... No com un diari, un diari, però... Sí, ella decideix escriure-li, perquè ella té un... com un atac de cor o com algú, i es desmayen el jardí, i els veïns la porten al metge. Ella està uns dies que no sap qui és, ni sap greu, i quan el metge li diu que ella no està per estar sola, que tindria que anar amb una residència, o sigui, ella li diu que no, que ella vol anar a casa seva i quedar-se a casa seva. Llavors, bueno, ho decideixen així i se'n va, i els veïns li diuen que està viva gràcies al gos, i ella prefereix morir-se a casa i estar sola, que no està amb una residència que... Això també és una part bonica del llibre, és bonica, perquè, o sigui, ella fa l'elecció de viure a casa, i també t'ajuda... I sapiguem el que li espera, perquè ella sap que està amagalta. Però també t'ajuda a entendre que la velleja es vulgui viure a casa, i no en un altre lloc, si no, evidentment, perquè... I després hi ha una cosa important, hi ha uns veïns que la cuiden moltíssim. Això del veïnatge i de l'amistat, aquí queda plasmat amb aquella, pot arribar a fer allò que es viure a casa, perquè té un entorn que la cuida. També, abans de llegir... O sigui, just sobre del que hem llegit últimament, n'hi ha també unes línies, que són molt boniques, que li diu, cuida-te. Cada vez que al crecer tengas ganas de convertir las cosas equivocadas en cosas justes, recuerda que la primera revolució que hay que realizar es dentro de uno mismo, la primera y la más importante. Luchar por una idea, sin tener una idea de uno mismo, es una de las cosas más peligrosas que se puede hacer. Tot són petits consens que li donin. Però si dius que parles, ara això no té res a veure, perquè això és un programa que, a dins de tot, té que ser religiós, que veiem també la religiositat que n'hi ha amb algunes d'aquests consells, però seria la caparrementa que tenen ara, en el Senado, i ell li ha llenat tot això, que cada un es da d'aquesta manera. Però és així la cosa. Si un només que mira el seu i el seu, i no sap ben bé, no ha mirat el cor, la trobes que potser el cor... Jo crec que el cor d'aquesta idea en coses, no? Jo crec que sí. Hi ha un tros que també és molt bonic, perquè parla de Déu. El reino de Dios està dentro de nosotros. Repetia, per a mi s'ha d'entrar, el tiempo que caminava per la Casa Vecía. O sigui que, en cap moment, manifesta que vagi l'església a nivell. Però, en canvi, sí que està ple de petites coses espiritualitats. De referències, no? O sigui, hi ha un tros que, fins i tot, parla de la Vangeli. O sigui, l'obresió que fan aquell ocellet que es mora... És aquesta tendreja, i llavors aquesta espiritualitat que veus que tota persona porta dintre i que la manifesta, no? Que te l'escommanifesta com sac o com vol o com... Perquè aquí encara que deia que nosaltres encara que sigui la cosa religiosa, sempre respectem molts demés. I qui ets tu per jutjar els actres? Escolta, perquè un us balla a missa i pesa més, menys senyor, i surtin a fora i furen... T'he de posar els moquesines. Ah, jo mateix. T'he de posar els moquesines. I, sobretot, i també aquella cosa de l'alegria. No l'hem llegida. Li diu que una cosa és buscar la felicitat, i l'altra, ara això me'n recordo, i l'altra és l'alegria. L'alegria és una cosa que es posta. És innata. És innata. I que et surt en moments... Sí, aleshores jo diria, alguna vegada ho hem comentat aquí, que l'alegria potser és aquesta mica de tranquil·litat i pau que ho hem pot tenir dintre pensant que el que fa és el millor que sap. Exactament. O sigui que la Carmen té no els ulls l'alegria, perquè ella fa el millor que sap. Avui sí. Ara ens queda, només que ens queda... I és que són els ulls, l'austres parenzes. Sí, aquests són els que pots disculpar, mirar per dintre. Estàs fent posar vermella. No, bueno, no et ve, no et ve. A nosaltres, com vostès ja saben, llegim l'Evangelii, que aquest diumenge es llegirà a la parròquia. Però si recorden, l'Evangelii que estic a llegir aquest diumenge, l'Evangelii que estic a llegir aquest diumenge, que és diumenge de rams, és el que abans li deien la passió. Li deia que jo feia gràcia per dir la passió. I són aquells personatges que surten tot el procés en el moment de la crucificció. És tan llarg que no el llegirem. Virem que la Carmen ens expliqui, o que doni un consell, doni un consell als suïdors, perquè els diria que compreixin el llibre, o compreixen el que necessita buscar la biblioteca. Per què el recomanaries? Perquè el recomanaries. Te'l va regalar una tieta. Va regalar una tieta, i és el seu. Jo t'he dit perquè estic intentant que diguis el que em vas dir. És un llibre que parla de l'amor de la família. Sí. Això no és greu. I vull que ho diguis. Perquè si t'escoltes els de la família, ho sàpigues. Sí, és veritat. Un dels valors més importants és la família. L'amor, o els valors que ens transmeten des dels nostres antepassats, fins nosaltres eren els nostres fills. Per nosaltres és molt important la família. Hem estat unida. Espero que sigui sempre. Sí. Té el test a tots que hi ha de la rebeldia dels joves. Per mirar el Carlos. A mi sí. A més, per els valors que aquesta senyora li ensenya o li vol ensenyar en la seva neta, que a pesar de tot, l'estima moltíssim, no se n'entén mai, però l'estima molt i l'enyora. Tot el llibre és per referència... Com un crid. I també jo m'imagino que li agradaria veure-la, abans de que... De que se n'anés. Si la gent no li ha de dir en un temps els últims parres, li diu això, que quan t'anigui, potser hi hagi un cel·lèdic. I després, encara que hi hagi distància, encara que això que no s'entengui, hi ha aquest núcle. Sí, total. Quan un lligam, es diu que a vegades no es pot trencar el cordon umbilical. Exacte. El cordon umbilical no es trenca, jo era gran, però es va morir la meva mare i em vaig sentir orfa. És aquesta i no és que, especialment, jo no estava com aquesta havia, jo tenia bona relació i tal, mateix que tu i la teva mare, i totes aquestes coses. Però sí que és veritat que n'hi ha alguna cosa que... A llavors sí que ja és realment... I dius, ara tota la responsabilitat és per tu. Parlem-ne, perquè sempre tenies aquí el post un puguena. Bueno, senyors, això s'està acabant i no volem passar del temps, perquè ens renyaran. Hi ha coses importants a fer. Si vostès volen escoltar aquest programa, el tornarem a repetir, si de vol, d'una manera diferida, el dissabte, a dos quarts d'onze, si supone que sí, que no hi haurà cap tormenta que no. Ara aquí tenim el tècnic, vol, que diu que sí, que això està gravat i tot. Carme, ha estat un plaer tenir-te aquí. També m'ha agradat molt. Ja estic més tranquil·la. Moltes gràcies per haver vingut, Carme. Donem moltes gràcies per haver vingut, per haver-te... Gràcies a vosaltres per haver-me convidat. Per haver-me convençut. És una mica... No, però la Carmen era molt bona alumna i, per tant, segur que ho feia i a més ho feia bé. I ho he fet amb carinyo, eh? Sí, oi, ja ens ho imaginem, eh? Ara, després, si vostès veuen els sucessos a algun cop de pedra, no sàpiguen de... Tot està bé, tot està bé. Moltes gràcies i tornarem... No ho sabem si la setmana que ve es fa el programa? Carles, no. La setmana que ve com és setmana santa i nosaltres seguim un programa, podríem dir, com un curs de col·legit, doncs la setmana que ve tenim la física... Tancat per vacances. I ell suposo que treballaran una mica nosaltres ja, no? Així és que els nostres companys dintre de dues setmanes. I ara la Montser... O sigui, per nosaltres, és la setmana santa, que és aquest punalgi de la nostra religió, de la nostra fe i del nostre compromís, que també ens porta a reflexionar, com vivim i què fem, no? I que tenim uns model... que ens presenta un model de vida per poder estimar moltíssim. Molt bé. O sigui que estimem a tots els uïdors i uïdores, com diu la Montser. I n'hi ha una cosa que, si vostès em permeten, és que demà hi ha una cursa per a totes les persones que surt del cap. I van dir, si vas a la ràdio, digueu, digueu, perquè les senyores que vulguin que s'apundin al senyors, per fer una caminata. Ah, va, demà. Bona tarda. I fins la propera. Gràcies, Carme. Bona tarda. Parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir res. Busco sempre aquella, ha cridat notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests breus més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. Tu t'equivoques en un penal, en un basse a Madrid. Pots quedar crucificada per vida. Tot se soluciona. Vols temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí de 10 a una. Oh, no, de 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxats amb estils com el chill out, les muts jazz, el funk, el sol o la música electrònica. És més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Oh, no, de 14 a 5 de la tarda. A l'escoltes, ràdio d'esper, si tu n'hi t'has ràdio d'esper, la ràdio de sang just, l'horant d'avui, tu i el u. I tant, que sí. Seixanta i més. Bé, tornem a ser aquí com cada dimecres. Per saludar-vos i per donar-vos la benvinguda en el nostre programa. I tant, que sí. Avui no us podem dir que ens truqueu, perquè n'hem diferit. Són coses de la tècnica i del dia a dia. El que sí és cert és que avui és 9 d'abril, és el 99 dia de l'any del calendari Gregorià, i els s'entén els anys de traspàs, però com que no és de traspàs, a nosaltres només ens queden 266 dies d'eunidó. Els podem viure poc a poc, sossegadament, perquè si ens atabarem... Sossegadament. Perquè encara que tenim una edat fem totes moltes coses i molt de pressa. Más de pressa. O sigui, preneu-vos la vida amb calma. El que deia amb la setmana passada, allò del bombó, mirar-se'l poc a poc, m'obriam les arrestes que tenia, fer una llapadeta... I amb totes aquestes coses ha passat tranquil·lament 10 minuts i el cervell s'ha avuïdat i realment tornem a ser capaços de reprendre les activitats. Moltes gràcies pel consell, perquè a mi el cervell no s'envull de mai. Quan em mengi un bombó, quan em mengi un bombó... No, no, perquè tu enganyaràs. No, no, em ve una codi sobre bombons i de vegades em poso a dibuixar. Has d'avui del cervell i serà la manera que entres d'una manera l'àxa i tranquil·la a la vida. Que bonita, pues vaciem els nostres neurones i parlem una mica dels esdeveniments que van tenir lloc tal dia com avui. El 1413, Enric Cinquè, és coronat rei d'Anglaterra. Que bé. I el 1767, Espanya es publica a Málaga un banc ordenant l'expulsió immediata de tots els jesuïtes. Els jesuïtes...Pobres, han rebut per tot arreu. Han rebut moltes vegades, eh?Moltes vegades, eh? Moltes vegades. Jo recomano que aneu a l'Oiola, si podeu, aquests dies de setmana Santa, i voleu el reculliment i les propostes dels nous membres de la companyia de Jesús. La companyia de Jesús està més viva que mai. El 1865, als Estats Units, després de la victòria del general Ulisses Gran, davant del general Robert Lee, a Potomac, a Potomatocs. Desalveu aquest moment... És ben complicat. És ben complicat.Més que res, que és indígena. És que és indígena, no és anglès, no és anglès. Jo et porto els noms amb anglès, però és que... No té traducció.No t'has parat a traduir-ho, no? No, no en sé, no sóc traductor. Es rendeixen els exèrcits confederats. És el final de la guerra de cessació dels Estats Units. I el 1940, d'això, molts de vostès, persones grans també, ja ho vam viure i em van sentir parlar, perquè en la nostra memòria de nens, d'això, se'n parlava, el 1940, a la Segona Guerra Mundial, a Alemanya, en veia Dinamarca i Noruega. Bé, en 1945, a Alemanya, el pastor i teòleg Lutera Dietrich Bonhoffer, membre de la resistència a Alemanya, contra el nazisme, és penjat al camp de concentració de Florsenburg. 1945, quina edat tenies, tu, Joana? Doncs una cosa així, com 7 enietts. Exacte. I d'aquesta edat dels 5 i 6 anys, en tenim memòria del diari de Barcelona, aquelles cobertes d'en Florit, i els records primers, els primers impactes que teníem de nens, de la Segona Guerra Mundial. Jo, del 45, me'n recordo l'alegria de la meva mare quan va sentir el comunicat que s'havia acabat la Guerra Mundial. Va sentir com era una forofa de la ràdio, portava els seus auriculars posats, i diu, gràcies a Déu, els japonesos s'han rendit, s'ha acabat la guerra. El meu pare m'ho va llegir des del diari de Barcelona. I ara passem al 1973, perquè si ens entretenim molt amb l'Efemèrit és aquí. Ja, per Estona, sí. Israel llença l'operació primavera de Juventud en l'Ivan amb la finalitat d'assassinar a importants dirigents de la OLP, l'Organització per la Lliberament de Palestina, com a reacció a la massacra de Moní. El 1977, Espanya, per sorpresa, era dissabte Sant, el govern legalitza el Paretit Comunista d'Espanya. Cosa que ara torna a estar ben vigent, ja que han sortit... I a rell de la mort de dones del president Suárez. A rell de la mort del president Suárez no cal que repetim tota la quantitat de llibres que estan anunciant cada dia per televisió. És que s'acosta Sant Jordi, eh? I tothom, arrimal l'espasso sardina. No hi ha dia que en qualsevol canal de televisió anuncin un llibre en diversos programes, com els àgims de comprar tots... Oh, no tenim pressupost, per tant, eh? La gent gran no tenim pressupost. Mira, anirem a la biblioteca. Això anava a dir, tenim biblioteca. Tenim la biblioteca, Joan Marguerit, on tenim a l'abast totes les novetats o gairebé. Bé, i ara, quina any som? El 1989, no? Sí. A la tragèdia del 9 d'abril, a l'aplici a Georgia, una manifestació anti-soviètica és esclafada per l'exèrcit d'Roch. Com veieu, la humanitat, la pau, aquesta, que... No, no, no. És pura fantasia. No, no és pura fantasia. Que sí, que és fantasia. La pau. No, més que una fantasia, una utopia. Una utopia? No sé si la aconseguirem mai. En parlarem, en parlarem, perquè, precisament, a la xerrada que vam anar sobre Pere Casaldàliga per Clara Segura, es va parlar que aquesta utopia, precisament només es pot aconseguir, sent molt honestos amb nosaltres mateixos, i aconseguint cadascuna pau dins de nosaltres. Però sí... És una preciosa utopia, però, bueno, recordem que a utopia la va escriure Tomás Moro, amb aquella il·lusió de que algun dia fos certa. Sí, però imagina't si fa anys hi ha plogut. I encara no s'ha aconseguit. I plorar, i plorar. I el 2003 ha abagdat l'Iraq, i els propers dels Estats Units prenen el control de la ciutat i inciten el poble a abatre, amb la seva ajuda, una colossal estàtua de Saddam Hussein. I semblava que amb l'estatua d'arribada de Saddam Hussein s'havien acabat els problemes. Ah, la televisió va ser una gran festa, l'estatua per terra, i jo ho estava mirant i pensava, em fa l'efecte, que molta il·lusió, però no sé, sembla que han sortit del foc, i ens hem posat a les braços. Aquí és del gran teatre del món, un cop acabada la celebració, hi ha un relax, no? Ja hem fet... Ja hem fet l'acte. Ara continuem la vida. És com una gran tragèdia de teatre grec, o de qualsevol acte en el que participen les masses, i on protagonistes, antagonistes i deuteragonistes fan la gran celebració davant de la massa. I com hem parlat moltíssim, passa una mica de música, Carles, sisplau.