La ràdio d'Espèr, la ràdio de Sant Just Durant la buit per tu Ràdio d'Espèr, Durant la buit per tu Ràdio d'Espèr, Durant la buit per tu Ràdio d'Espèr, Durant la buit per tu Ràdio d'Espèr, Durant la buit per tu Ràdio d'Espèr, Durant la buit per tu Ràdio d'Espèr, Durant la buit per tu Recordeu que veus de la paròquia se met tots els dimecres a Castora, o sigui, a dos quarts d'avui del vespre. I en segona audició, els dissabtes, a dos quarts d'onze del matí. Ràdio d'Espèr, Durant la buit per tu Sempre, a la sintonia de ràdio d'Espèr, en el norant de buit, punt 1, de la freqüència modulada. Ràdio d'Espèr, Durant la buit per tu Com sempre, la lectura de l'Evangeli inicia l'audició d'avui. Diu-se en Joan. En aquell temps, Jesús parlarà així. Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dona la vida per les seves ovelles. El que no és pastor, sinó que treballa només a jornal, quan veu venir el llop, fuig i abandona les ovelles perquè no són seves. És que ell només treballa pel jornal, i tant se l'indona de les ovelles. Llavors, el llop les destroça o les dispersa. Jo sóc el bon pastor. Tal com el pare em coneix i jo conec el pare, jo reconec les meves ovelles i elles em reconeixen a mi i dono la vida per elles. Encara tinc altres ovelles que no són d'aquest ramat. També les he de conduir jo i faran cas de la meva veu. Llavors, hi haurà un sol ramat amb un sol pastor. El pare m'estima perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me l'apren. Sóc jo qui la dona lliurement. Tinc poder de donar-la i de recobrar-la. Aquesta és la missió que he rebut del pare. Les notícies d'Església. Aquesta setmana marca en el que nou calendari les dues festivitats més senyalades pel sentiment religiós de Catalunya. El passat dilluns, Sant Jordi, patró del nostre país, i el proper divendres, demà passat, la celebració religiosa més sentida dedicada a la mare de Déu, Santa Maria de Montserrat. Escolta'm el que diu mossèn Joaquim Rius en motiu d'aquestes celebracions religioses. Sant Jordi i la mare de Déu de Montserrat. Dues diades per les festes dels sants patrons de Catalunya. Tan un com l'altre amb la seva particularitat onoren la identitat de la nostra gent i en general del nostre poble. Sant Jordi és el signe de la valentia i el coratge davant la dificultat que suposava viure com a cristià en mig d'una societat totalment adoradora dels ídols romans i personalitzada en l'emperador. En tot va lluitar i defensar la seva condició de seguidor de la doutrina evangèlica, de Jesus, per sobre de les llegendes, que se li han anat afegint al llarg dels segles. Sempre es va ornar el personatge amb el drac i la donzella que lliberava. Sembla que prové de l'antiga tradició persa del Déu Caballet. Sant Jordi és onorat i provenent d'Orient Mijà. Amb els segles s'ha representat el sant amb moltes variations. Per fer-lo més popular i proper en el camp de la podergia imaginativa infantil i raica, s'accentuen les qualitats del Caballet Sant Jordi. Cal dir que el que l'identifica com a sant, resta en general, és la fermesa d'aquest personatge, màrtir cristià oriental, que segons la tradició va ser martiritzat dins l'imperi romà. Se suposa que no volgués retrear el culte a l'emperador, sinó a l'únic Déu veritable. Per aquesta virtut i fermesa de la fe, se'l reconeix en el culte de l'esglècia des del segle IV, la seva festa a tot el principat, o és des del 1456. El culte propi com a patró el concedí el papa Gregori XIII al 1574. És aquesta fermesa de fer davant les proves enmig de la societat, la que l'ha caracteritzat la gent del nostre poble català, especialment si ens considerem cristians. La mare de Déu de Montserrat, com a patrona principal de Catalunya, singularitzant aquesta advocació de la mare de Déu amb la muntanya serrada, identificava la nostra nació, i és advocadora de valors humans i cristians, provats en la lluita partiran davant el país, en tothom que som o estem a Catalunya. La història de la nostra terra ha estat i està marcada per la lluita a favor d'una manera de ser i de viure amb els valors que la marquen. La muntanya de Montserrat n'és el símbol d'aquesta lluita ferma, com la Roca, i aprovada per la serrada que se li fa en el transcurs dels anys en molts aspectes de la vida social i política. Amb les arrels cristianes del nostre poble, hauríem de ballar perquè no les perdéssim a l'hora de viure la nostra identitat i de cercar camins de futur com a cristians. El patronatge de la mare de Déu hauria de favorir virtuts de maria en la nostra gent, senzillesa, humilitat, diàleg respectuós, recerca de la veritat i tot amb la farmesa, com ella, si cal, fins al peu de la creu. La participació dels cristians en la vida social de Casanostra, sense caure en provincialismes, hauria de revestir-se de la farmesa i la valentia de Sant Jordi i de la senzillesa d'un servei autèntic amb ulitzons amples, com l'esperit obert de maria, la Moraneta, nostra dona de Montserrat. Signat mossèn Joaquim Rius. Celebració de la mare de Déu de Montserrat a la nostra parròquia. La missa, pel fet de ser dia feiner, la celebrarem a les 8 del cap vespre de divendres. Bé, i ara parlem de la sortida del dia 1 de maig, del portant de Crist, que aniran al monestir de les avallanes a Os de Belguer, i el preu recordeu que és de 60 euros. Autocar, visita el monestir i dinar. Si volem ho venir, encara us podeu apuntar a la parròquia. Venda de les manualitats que ha treballat la gent gran del casal Núria. Es farà als dies 28 abans i després de la missa de les 8 del vespre, i 29 d'abril, després de les misses 11 i de l'1, a la sala terrestre de la parròquia. No va fàcil per l'itinerari diocessar de renovació cristiana. S'enceta sota el lema, vina i veuràs, i amb la qual s'acabarà de fer-ho. I, a més, s'acabarà de fer-ho, i s'acabarà de fer-ho, i s'acabarà de fer-ho, i s'acabarà de fer-ho, i s'acabarà de fer-ho, i s'acabarà de fer-ho. Vina i veuràs, i amb la qual es llança una crida a renovar la trobada amb Jesucrist, o bé escoltar un primer anunci de l'Avengelli en un clima obert de pregària i diàleg. Escolta'm les frases amb les quals ens conviden a participar-hi. Diu. Si tens ganes de parlar-ne, t'oferim la possibilitat de trobar-te amb altres persones inquietes com tu per escoltar la paraula de Jesús de manera viva i nova. Són trobades obertes, de lliure assistència. No hi tens res a perdre. Per què no ho proves? Perquè no vens i en parlem. Potser han passat molts anys des que va sentir parlar de Déu. O potser recordes vagament allò que et van explicar que semblava bonic, però que et queda lluny. O potser et sorprèn que encara hi hagi gent que es manifesta creient en Jesús. O potser has viscut una mala experiència desgràcia. Si sents que la fe que vas a perca fa anys potser ara t'ajudaria a viure. Si passes una mala temporada i voldries trobar una ajuda, un sentit. Si et fas preguntes sobre Déu o si no hi has pensat mai. Si et preguntes, és possible creure en Déu en el segle XXI. Són competibles, ciència i fe. Si la teva vida és molt feliç i dius que més em pot donar la fe. Si has viscut a prop tu la malaltia, el dolor, la mort i et faig moltes preguntes. Si busques una vida més humana per tu i per al món. Si et preocupa la vida i la formació dels teus fills. Si vindries, si voldries que ells visquessin el que tu vas viure de jove. Si has sentit a parlar de nova evangelització, t'agradaria saber de què va. Vine i veuràs. Aquesta és l'ocasió que tenim de s'avantar-nos d'aquestes trobades espirituals. Esplugues d'allobregat, el poble veïnostre, se celebrarà la propera trobada al divendres dia 27 d'abril, a les 21 hores, 9 de la nit, al casal de la plaça Santa Magdalena, número 13. Podeu informar-vos el telèfon 93-371-0-1-38. La trobada dura una hora aproximadament. I aquí, a Sant Just, la trobada serà el proper dia 25 de maig, també a les 9 de la nit, als locals de la parròquia, plaça de l'església número 4. Informació al telèfon 93-371-12-97. Aquesta és l'estat de les notícies d'església. Fe i actualitat. La bat de Montserrat, Josep Maria Soler, relata el cercle del Liceu, la vivència del monestir, en una crònica de Maria Paz López, publicada a la vanguardia Diomenge Passat. No és freqüent que un clerge transiti pels salons del cercle del Liceu. El Club Cultural i Social d'Estil Englès ha creat l'any 1847 per amants de l'òpera a Barcelona. Va passar aquest mateix dimarts quan la bat de Montserrat, Josep Maria Soler, va compartir estoballes amb una cinquantena de socis per explicar-los el dia a dia del monestir benedictí i algunes impressions sobre la vida monàstica. Montserrat és un santuari, un monestir de cultura i té personalitat catalana. És potser únic per això el món benedictí va argoït. És el més nombrós d'Espanya i potser també d'Europa. En l'actualitat hi ha a l'Avadia, una seixantena de monjos amadats que van dels 32 als 94 anys. Des del segle VI, les decisions es prenen en comunitat que s'encarrega d'algir a Vat. Cada monestir és independent i qui ingressa per fer-se monjo si queda no va a cap d'altre monestir. Va recordar Josep Maria Soler, que va néixer a Santa Eugènia de Ter. Això fa, va recalcar, que els monestis benedictins estiguin molt arrelats al territori. I això explica que Montserrat estigui tan invuït de cultura catalana així com de la seva promoció i defensa. El 2011 va rebre 2.300.000 visitants. El nostre desig és que els qui pujen com a turistes en baixin com a palagrins. Va dir Soler que va ser elegit a Vat l'any 2000. Montserrat desplega a més al seu museu demà dijous 26 a les 12.30 del matí, que inaugurarà l'exposició Donacions 2012. Un editorial ens costa que el 1499 va arribar al monestir un impressor alemany i es van començar a publicar llibres. I l'esculenia, que amb 52 nens, és de les més antigues d'Europa en exercici. Els uns records de la badia... És l'únic monestir masculí d'Espanya que ha tingut continuïtat fins ara. Només amb dues fractures va explicar la Vat al cercle, ja que va ser suprimit tot just 4 anys al segle XIX per la desamortització de Mendizábal i després durant la Guerra Civil. I en tots dos casos, els monjos que hi van poder tornar eren els mateixos que van haver d'anar-se'n. A la Guerra Civil van morir 25 monjos, dels quals 23 van ser assassinats i els altres dos van caure en combat, cada un en un bàndol i a la mateixa batalla de l'Ebre. El 1947, va avocar alabat, les festes d'antronització de la mare de Déu van suposar un primer intent de reconciliació. Entre els organitzadors hi havia gent dels dos bàndols, que va ser la primera vegada que es va parlar català en públic. La badia crítica amb el règim franquista es va convertir cada cop més en reducció de catalanitat, esperit que segueixen els monjos basats en la regla de Sambanet del segle XVI, del segle VI, molt més abans, condensada en el cèl·lebre Ora etlabora, que apliquen no com un codi, com a pautes de gestió d'una comunitat. La regla és un estil de vida. Fa solamente dos dies que hem celebrat el dia del llibre. També els llibres de temes de fer tenen els seus lectors fidels. Un dels que ha tingut més èxit ha estat el que porta per títol Aliment per al desig infinit que publica editorial Claret. El signe Francesc Grané i els teòlegs Rovira Belloso, Francesc Torralba i Sergi Gordo, avalen el llenguatge secular i místic d'aquell llibre, que en paraules senzilles i antenadores ens parla de la Eucaristia. Oriol Domingo, en el seu espai de religió, que els diumenges publica a la venguàrdia, fa una curada reseña d'aquest interessant llibre, que veus de la parròquia, també us recomana. Partir i repartir el pa. La simbologia de la fe cristiana és difícil de comprendre en una societat occidental indiferent al fet religiós. El laig Francesc Grané, periodista i director del Centre Édit Estein, n'és conscient en el seu llibre, Aliment per al desig infinit, com hem dit abans d'editorial Claret. Francesc Grané explica la Eucaristia en un llenguatge secular, simple i clar, sense perdre el seu sentit profund. Una vella introducció mostra que, cada diumenge, milions de persones arreu del planeta Terra i des de fa dos mil anys, es reuneixen per llicir uns textos per menjar un tros de pa i veure una mica de vi. A l'Havana, a Barcelona, a Roma, a qualsevol ciutat i país, comenta cada diumenge a través d'aquest acte, milions de persones diuen que transformen l'absorditat de la vida en una vida plena de significat. En diuen Eucaristia, que vol dir acció de gràcies. Grané recorda que Jesús explica la vida interior i el contacte amb Déu a través de la metàfora del pa. Partir el pa és la forma com la Eucaristia va ser anomenada inicialment. A l'últim sopar, Jesús falges d'entregar-se ell mateix. Diu... Ell mateix s'entrega. El que es reparteix en aquell sopar és ell mateix. El vi que beveu és la seva sang. A la pèl·lec de la petita obra, grané lliga, desitx infinit, pa i Eucaristia. El desitx infinit es transforma en donació absoluta. La fam. La fam de plenitud humana que es troba únicament en l'entrega amorosa, tendre, quotidiana. Sita l'Evangeli de Joan. Jo sóc el paviu baixat del cel. Qui menja aquest pa viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món. Com hem dit abans, el llenguatge secular i místic emprat per grané en explicar l'Eucaristia disposa de la val de tres prestigiosos teòlegs que n'han recomanat la lectura en presentar llibre a la dinàmica llibreria Claret. El laic francès Torralba deixa clar que el desitx és el cor de l'entropologia cristiana, i és expressat per Sant Agustí. El nostre cor està inquiet i ho estaria indefinidament si tu no maquietessis. Afegeix. Aquell llibre tracta l'Eucaristia en un llenguatge secular i fronterer. Si hagués de regalar un llibre sobre l'Eucaristia i l'Eucarisme i que agnòstic li regalaria aquest. mossèn Josep Maria Rovira Viloso amb la seva reconeguda sabiesa confessa que calia que s'escrivís el llibre tal com s'ha escrit. Diu, el misteri és el rei de fons de la vida quotidiana. Ens cal un llenguatge el més secular possible. Llenguatge quotidia, però trofat per un sentit místic extraordinari. Aquell llibre ho fan. mossèn Sergi Gordo, secretari general de l'Arquivisbat de Barcelona, sosté que el llibre de Granè convida a tastar Déu i a solir-ne una experiència profunda. Comenta. Quan ens referim a tastar i tenir experiència de Déu, parlem de l'experiència raonable pròpia d'aquell qui troba Déu en la quotidianitat d'una Eucaristia freqüent ben viscuda, d'una reconciliació que ens refa el camí, d'un fecun servei als més necessitats, d'un contacte familiar amb la paraula de Déu i d'una pregària assídua. Parlem ara de la buitena entrega històrica que sobre la presència i radiació dels caputxins a Catalunya ha escrit Fra Valentí de Manresa. És una recenya de l'historiador Albert Menent publicada al diari La Vanguardia del passat diumenge. Fra Valentí de Manresa, resident al Convent de Serria, acaba de publicar la buitena peça sobre la presència E i radiació dels caputxins de Catalunya. Es titula La predicació dels fremenors caputxins des de l'arribada a Catalunya al Concil Ibatica segon 1578-1965. Aquesta és una obra mestra que és fruit d'un investigador excepcional de la història de la nostra societat catalana i de la nostra església. Amb una bundosa documentació inèdita i amb la seva coneguda meticulositat, l'autor analitza les fonts, els sermons, i estudia el fonament de les devocions populars d'inspiració franciscana. Ens ofereix una visió geogràfica de la irradiació pastoral dels caputxins des de la seva arribada al segle XVI a Catalunya. El 1996, Fra Valentí, comença amb la publicació del primer volum dedicat a la seva tècia doctoral, dirigida pel sacerdot Joan Boada, professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya. Rigolós esper de la història de l'Església Barcelonina, catalana i universal. Tots els volums de Fra Valentí han aparegut a la col·lectània de San Pacià que ha dit la Facultat de Teologia de Catalunya. Fra Valentí de Manresa ha sabut situar la seva investigació en el camp de la història de les mentalitats. Val la pena tenir en compte les èpoques estudiades i recordar que les prèdiques eren la única formació religiosa del poble, atès la força que tenia les hores l'analfabetisme. Precisament per aquest motiu, l'oralitat constituir una veritable escola de evangelització. L'autor de la predicació dels Fra Menors caputxins des de la arribada a Catalunya, el concili Baticà-Sagón, 1578-1965, com hem dit abans, també fa anàlisi de la predicació sobre moral, social i política. A més, destaca l' anticlericalisme d'alguns moviments obrés i les dificultats amb la jerarquia catòlica per la seva relació amb les classes dirigents. Fra Valentí de Manresa analitza el contingut dels sermons, les temàtiques de caire reaccionari, la progressiva politització en el context de la guerra gran i el caràcter patriòtic durant l'ocupació naparriònica. L'acte de presentació d'aquest volum sent de la col·lectània Sampacia va ser el 17 d'aquest mes d'abril a la Facultat de Teologia de Catalunya, signat al permanent historiador. El propè dia 29 d'abril, diumenge del Bon Pastor, se celebra la jornada mundial de pregària per les vocacions. A iniciativa de les delegacions de pastoral vocacional, joventut i vida consegrada, a les 17 hores hi haurà una trobada a la Casa de les Iglesias de Sant Feliu per a totes aquelles persones que treballen com a voluntaris en els diversos àmbits de les iglesias. El germà Miguel Martín iniciarà el diàleg amb els assistents al voltant de la vocació com a servei. La trobada acabarà amb la participació a l'Eucaristia de la 7 de la tarda, presidida pel bisbe Agostí a la Catedral de Sant Llorenç, que serà animada litúrgicament per l'Orfeo Vicentí de Sant Vicent dels Ols. Hem arribat als moments finals de Beus de la Parròquia. Avui amb les Beus de Joana Algarra ha controlat el so i les músiques en Marc Perarnau. Us esperem en aquesta sintonia Radio Desvern, el proper dimecres a dos quarts de vuit del vespre. Recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins a les hores, a tothom. Adeu-siau. Adeu-siau i rebeu. Fins a les hores. Fins ara.