Veus Parròquia del 23/4/2014

L'acte d'allorament dels premis tendrà allò que a l'espai de formació de les escoles. Aquest cap de setmana, tornen les caramelles a Sant Jordi, dissabte començaran a dos quarts d'onze del matí, pels carrers del municipi i diumenge a l'auna. I dues activitats més relacionades amb Sant Jordi, en aquest cas, per dissabte, d'una banda, la INC prepara una conferència amb Jaume Marfany, vicepresident del secretariat Nacional de la INC, titulada Caminem cap al futur. També intervindrà l'actor Toni Alba, un actor que presenta el seu llibre C o no C catalans. Aquest acte tindrà lloc dissabte les 12 del migdia a la sala del cinquantenari de la Teneu. I acabem recordant-vos que dissabte a la tarda tindrem recital de poesia amb tas de vins, amb el poeta Francesc Garriga, a tres quarts de set de la tarda a la Teneu. I el taller d'escriptura i el taller de Can Mata. La agenda, com cada dia, ens acompanya al final de l'informatiu, però encara tenim temps de fer un breu resum del més destacat en titulars. I avui hem parlat ampliament de Sant Jordi, perquè un Sant Jordi més la rosa vermella segueix sent l'estrella Sant Just. És la rosa que més estan venent les floristeries del municipi avui, i també les paradetes dels carrers. També hem fet un repàs d'alguna de les activitats que es celebrarem aquesta setmana a Sant Just. La jornada gran serà diumenge amb la Diada als Jardins de Can Ginestar. Aquest Sant Jordi i Sant Just assumen la campanya Recicle Cultura, una iniciativa de la Fundació Servei Solidari que promou allargar la vida dels llibres que ja no utilitzem col·laborant amb l'alfabetització de persones no vingudes. També us hem parlat del parc Antonio Malaret i Amigo, que es va presentar a la ciutadania. Encara no se sap quan es començarà a construir, però s'espera poder inaugurar-lo la primavera que ve. I com us deia amb aquest estat, tota la informació del Sant Just Notícies Edició Véspera d'avui dimecres 23 d'abril. La informació local tornarà de mal matí a les 10 al Just de la Fusta, també als Vulletins Juraris de ràdio d'Esvern i a l'1 al Sant Just Notícies Edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio i també a les nostres xarxes socials, el Twitter i el Facebook. Ho deixem aquí, que acabeu de passar un molt bon dimecres en una diada de Sant Jordi fins demà. I també us recordem que és un èxit de Sant Jordi. Tinc un plat maratíssim i fàcil. Tinc un plat maratíssim i fàcil. És un de les llibres més robats de les biblioteques publices dels Estats Units. Són molt feliços. És una història de mort molt meca. Indudablement la presència d'aficionats d'un cunt i de l'altre era impressionant. i clar si el que vols fer i no? És el temps, no si pot ser res, no ho podem canviar. Just a la fusta. i em sent just en directe, cada matí, de veu a una. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxat amb estils com el chill out, de smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. ...cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. I esperem. ...cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat, tots els dimecres a les 8 del vespre, i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. ...cada dia de dilluns. ...cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. ...cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. ...cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Aquesta és l'audició de la parròquia dels Sants, Just i Pastor, a la sintonia de ràdio d'Esvern en el 98-1 de la Freqüència Modulada. Us oferim espais sobre temes de caire religiós, human i social, dintre d'aquest programa, que és amb vosaltres, els dimecres a dos quarts d'avui del vespre, i, en segona audició, els dissabtes a dos quarts d'11 del matí. Avui podeu escoltar notícies d'església i finestra de Justícia i Pau. Iniciem l'audició d'avui en fragments de l'Avengelli del proper diumenge. Diu Sant Joan. El vespre d'aquell mateix diumenge, els degebles eren a casa amb les portes tancades per por dels juegos. Jesús entrar es posava al mig i els digués, Pau, a vosaltres. Després els ensenyà les mans i el costat. Els degebles se le granen de veure el senyor. Ell els torna a dir, Pau, a vosaltres. Com el pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. Llavors, a l'anar damunt d'ells, i els digués, Rebeu l'esperit, Sant. A tots aquells, aquí perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però, mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó. Jesús va fer, en presència dels degebles, molts altres miracles que no trobareu escrits en aquell llibre. Els que ho he llegit aquí han estat escrits, perquè carregueu que Jesús és el Macies, el fill de Déu, i, a ben cregut, tingueu vida en el seu nom. Notícies d'Església Reunions de la Perròquia Demà dijous, dia 24, a les 21 hores, 9 de la nit, preparació pels aptismes. Demà passat divendres, dia 25, a dos quarts de 6 de la tarda, preparació dels infants de comunió que han de ser batejats. Sortida anual del cos de portants del Sant Crist, el dia 1 de maig a Girona, el monestir de Sant Daniel. Se sortirà del paradó a les 8 del matí. Canonitzacions de Joan Pau II i Joan XXIII. El proper diumenge 27 d'abril és, en guany, el segon diumenge de Pasqua o de la Divina Missa d'Icordia. Aquesta està la data triada per a la canonització d'aquests dos papes del segle XX. Tindrà lloc a la plaça de Sant Pere a partir de les 10 hores. Si us interesseu, podeu clicar a internet, a l'adreça www.papisanti.org i trobareu tota la informació sobre aquest esdeveniment eclasial. Heu escoltat notícies d'Església. Aquesta setmana és molt especial per als creients a Catalunya. Aquesta setmana és molt especial per als creients a Catalunya. Celebrem les festivitats dels nostres sants patrons, avui Sant Jordi, Soldat Màrtir i el proper diumenge a la mare de Déu de Montserrat. A part del sentiment profundament religiós que pugui inspirar tota la llegenda que envolta el terrenar del soldat Màrtir i l'esplendor de Sant Jordi. Aquests dies de primavera també va lligat a la marxa de les collites, els camps que aquests dies lluen en tot el seu esplendor. Si fem cas de la dita popular. Si plou per Sant Jordi, la pluja serà tardana si no ploguer abans. Per Sant Jordi vas veure l'ordi. Si l'ordi no fux, fux-t'ho. Per Sant Jordi no treu el cap allunyat del camp, ja que la collita és perduda. En tot no cal que absolutament tot el camp estigui espigat. Per Sant Jordi visita-t'un ordi, si veus un espigansar i un altre allà, torna-te'n a casa que prou n'hi haurà. Però és una veritat força discutible, ja que diu per Sant Jordi espiga l'ordi, tal com també ho és aquesta altra, per Sant Marc espiga el blat. Diumenge celebrarem, en tota l'ànima, la festa més sentida del nostre país. La mare de Déu de Montserrat, que és una de les més venerades de Catalunya, i la seva història és envolcallada de contalles i legendes, tal vegada per trobar-se en una de les muntanyes més poderoses de tot el país. El seu nom és ben lligat a la formació geolòsica que l'acoll, la muntanya santa de Montserrat. Bé, no cal dir que el seu, en el seu santuari, ha de ser el que ha de fer. Quan escoltem el can del Virulai, en les veus entrenyables de l'escolania, els creients ens sentim immersos en un mar de sentiments plens de spiritualitat i de l'escolania. El preve diumenge, el cor lopom de Flors de Sant Just, ens oferiran els seus cans a la sortida de missa XI, o sigui, més o menys, a les 12 del migdia. Antigament les caramelles eren els cans en què en tots els àmbits de Catalunya se solia festejar la resurrecció del senyor, tot just al celebrant, quan havia acabat, entonant el glòria i l'excel 610 en la missa del 17 Sant, i les campanes ventaven anunciant la fausta commemoració. Després han deixat de cantar-se precisament el matí per fer-ho el dia següent i a aduc en la Pasqua de Pantacosta. Els cistells penjats d'un pal disposats amb corda i corrioles tenen la seva raó de ser en els pobles i messies, perquè d'aquesta manera podien buidar-se en facilitat els ous, les llunganisses i els altres obsequis en què es premia la tasca dels cantants. Ara això ja no es fa. Però és una cosa molt interessant de saber-ho. Heu escoltat aquesta secció especial de Notícies de la Iglesia? Bona tarda, Dolors. Bona tarda, Joanna. Hola. Quins sols, més! Sí, avui són dos. Les cinc cinc cinc cinc. Sí, obrimarà la finestra de Justícia. Bona tarda, Dolors. Bona tarda, Joanna. Hola, hola. Hola. Quins sols més esplendents. El mes esplendent. Sí, avui sí. Avui sí, ja anem entre l'hora que hem avançat i que ja s'ha acabat l'albert. S'ha acabat l'albert a la nit, s'ha acabat l'albert. Sí, afortunadament. A l'hivern em fa molta ràbia per això, perquè aquestes nits tan llargues. Doncs ara que et sentia explicant les tradicions, tot aquest fondo espiritual que portem des de la parròquia, que és la setmana que tenim els nostres patrons de Catalunya, pensava, això és poble, això és la manera que es manifesta la gent, la seva identitat com a poble. Quants tradicions ens lliguen? Exacte, quan al començament deia, vull us agafar una mica d'espai, doncs, no, no. Forma part de Justici Pau, penso que s'ha n'havia de parlar avui. S'ha n'havia de parlar, emocionalment. Jo crec que era un dia, a més, la casualitat que avui és Sant Jordi i diumenge serà la mare de Montserrat. Doncs, Jesús, si et sembla, comencem a la finestra oberta de Justici Pau. Bàsicament, nosaltres, aquest mes de maig, tenim dos actes que és de compromís que forma part de la nostra manera de ser dins de Justici Pau. Hi ha un acte que és la festa de la Pau, que ha quedat molt consolidada aquí, Sant Just, que va començar el grup Esplai, però que s'ha anat implicant moltes entitats i que forma part d'un apartat del poble, d'una de les festes del nostre... D'una tradició. Doncs aquesta, la festa de la Pau d'aquest any, es farà... El dia 10. El dia 10 de maig, es farà que a dos quarts de sis de la tarda es farà... Com altres anys era de matí tard, aquest any es farà només a partir de quarts de sis de la tarda i, sobretot, el lema important, o la figura que m'ha agafat com a model, és la figura de Mandela. És a dir, que Justici Pau té el compromís d'aquest any com entitat de fer l'acte fregó sobre la Pau i agafarà res, aquesta gran figura de Mandela, que va ara aquest any. I, sobretot, es vol treballar una mica, totes des de la festa de la Pau d'aquest any, sobretot d'aquestes guerres que són molt oblidades, però que són aquestes violències dintre d'Àfrica, es vol tenir molt present. D'alguna manera... A l'últimament, el sud d'Àfrica és horrorós. Exacte, vull dir que són aquestes guerres, potser no hi ha... D'entre ells mateixos, la Zenia, però sembla mentida que els éssers humans tinguem tampoc cap. Som així, i es va repetint. Sí, sí, sí. I no sé, nosaltres amb molt de carinyó estem preparant la reunió que tenim aquesta nit, doncs mirarem... El Jesús ja ha fet una entrada... No, ja ho faran molt bé. Ja ho faran molt bé. Tinc tota aquesta història, no? Però sobretot justícia i pau, si afegirem la festa de la pau, o se la fa molt seva, perquè nosaltres estem per la cultura de la pau. Vull dir... Per què no passa això que deia, Joan? Per què passen aquestes coses? L'home continuament ha d'anar preparant-se i ha d'anar nodrin-se d'aquests valors, d'actituds, de comportament, que rebutgin la violència. Aquesta cosa que hem d'anar sempre està preparat, perquè la violència... No cansar-se amb ell. El l'ambient hi és. I és molt fàcil. Això, ginerent, no l'ésser humà. És que no deixem de ser una esfera, s'escoltem amb una mica de societat... O fer-se, per exemple, les pericoles que fa... Però, realment, les guerres ho demostren. Vull dir, és una cosa que nosaltres creiem que hem d'estar per la cultura de la pau, per treballar aquests valors, les actituds, per veure els conflictes, intentar tractar-los o analitzar-los des del nostre grup. A veure, si és possible... Ja sé que som un granet de sorra. Sempre el diàleg, buscar aquell diàleg, la negociació entre persones, entre països, abans d'arribar a un esclat de guerra, que no porta res. Ultimament hem vist moltes guerres que s'han començat. Amb un patiment humà... Extraordinari. I al final es retiren i se'n van cap a un altre. Però és que no hi ha... amb una guerra, per molt que... No hi ha cap vencedor. Perquè fins i tot el que guanya, què té a sobre de la seva càrrega? No té res, perquè has de reconstruir un país que està molt ferit humanament i que costa molt. Hi ha aquells odis que sempre queden latents. Sí, sí, sí. Perquè per molt que diguem, el perdó és molt difícil. Sí, costa molt, costa molt. I és molt difícil. Llavors només voldríem recordar als ullens que el dia 10 de maig, el 17, allà a la plaça de la Pau, a veure el Walden. Doncs a partir de l'esquadra 6 hi haurà aquesta activitat i hi haurà 18 entitats, crec que vaig sentir, 18 entitats que estan preparant coses amb aquesta finalitat. Hi haurà una botifarrada, i els diners que es recollin ho donen amb una ONG, que aquest any, si no ho recordo malament, es tracta de l'associació Arrels, i serà pels indigents, per la gent que viu al carrer. Sense sostre. Tingueu present, perquè són d'aquelles coses que el poble se les ha fet seves, i el jovent ens hi va regent. No, el jovent, sí, el jovent respon molt. Doncs aquestes festes, i amb aquests actes, respon. I, a més a més, l'altre acte que deies, que tenies... Si l'altre acte segurament en algun moment s'ha anunciat el treball de mans unides, l'organització de mans unides, doncs que d'alguna manera és aquesta organització cristiana, que cada any... Tenen projectes, no? El projecte general, el general és un projecte que... A veure si me'n recordaré. La campanya és un món nou. El general que agruparà tots els projectes és un món nou. I es basa en el vuitè objectiu del desenvolupament del milení. Si us en recordeu, dies enrere, vam explicar que volia dir això, els objectius del milení. A més, que el 1915 hi havia un compromís de les potències mundials per, d'alguna manera, que fa un compromís d'educació a tot el món. En comptes d'anar cap armament, buscar la pau del món, l'educació, repartir més els aliments... I s'intentava anar amb aquesta línia. Doncs, mans unides... estan en aquest grup. D'alguna més, una de les associacions en què hi participa en aquest objectiu. D'un món nou. Llavors, ja hem parlat que té molts projectes. Nosaltres ens adherim a tot el Baix Llobregat, al Bisbat de Sant Feliu, que està format per diferents archiprestats. Cada archiprestat regroupa doncs un grup de parròquies, doncs tots els archiprestats del Baix Llobregat, del Bisbat de Sant Feliu, tenen un projecte comú. I aquest projecte comú ha estat destinat al municipi de Cajibio, i el que pretén... I havíem parlat d'aquest projecte. Té un nom molt llarg. Sí, sí. Qui és, enfortiment organitzatiu per la defensa i la permanència en el territori de les dones camparoles. És un objectiu en què es preté recollir els diners i poder fer tot un projecte amb 40 dones de moment, més una associació local, una ONG local, per intentar preparar unes dones per poder... En varios aspectes, per exemple, que es pretén enfortir la seva pròpia producció d'aliments pel consum familiar i pel consum local. Crear una escola d'economia solidària per capacitar les dones a compartir experiències. Construir una xarxa municipal de seguretat alimentària i economia solidària. És un objectiu en què s'ha de fer fer una xarxa municipal de seguretat a les dones. Perquè, majoritàriament, aquests de zones, els homes, o estan morts, o estan militaritzats, o no ho sé... I sentar les dones. Encant de tirar endavant les famílies. Sí, potser perquè també les dones són mistanasses. No, i a més a més hi ha un problema. Ara dels aliments que s'estan apoderant de terrenys creant monocultius d'interèsos per ells. Per expulsar-los, per exportar-los. En canvi, no tenen l'aliment proper. És a dir, abans podien alimentar, eren pobres, tenien l'aliment a taula. Ara no. Se'ls ha pres el seu espai. I llavors, per això, aquest projecte, per què l'expliquem? Perquè el dia 31 de maig a la perroquia farem el sopar de la fam. Ah, el sopar de la fam. Sí, perquè el primer trimestre que nosaltres considerem de l'any seria de gener, en març és quan el fèiem. Hi ha hagut moltes activitats, i no trobàvem el lloc per fer-ho. Però sí que el farem el 31 de maig. Aquest sopar de la fam consisteix com fem cada any per a un sopar de panboli, explicarem quin és el projecte, situarem on és aquesta població, quines són les causes que provoquen aquesta pobresa, i aquest desplaçament de la gent o l'altra, en aquest cas, d'aquí a Colòmbia. I una vegada tinguem explicat això, tindrem l'actuació d'un petit pianista, no tan petit, és un nano que... que n'ha pres moltíssim, i que ens farà un concert de piano, que és el net de la Josefina Módolet. Ah, molt bé, sí. I és molt a l'espada llat, aquell nen. Sí, sí, i penso que el que nosaltres farem un panboli com a sopar invertiríem el que invertiríem. Doncs deixarà'm una capsa i que la geni col·labori. I aquest diner serà per formar part d'aquest projecte, junta amb totes les parròquies del Baig Llobregat. Molt bé. I aquest és la crida, és que el 31 de maig esteu convocats tothom. En aquest... en aquest esdeveniment també aprofitarem per mostrar el que es va fer a l'any passat amb fotografies del projecte de l'any passat i amb l'estat de comptes del que es va fer amb... No, no, sí, és molt, molt net. Cada any l'estat de comptes és correctíssim i, a més, a més, està controlat, molt controlat. Sempre hi ha responsables i sempre ha sigut molt satisfactòric al resum. De fet, aquest país colòmbia és un país que porta més de 50 anys sofrint una guerra civil, que podrien dir incivil, amb la qual els que surten per dents són el poble, com sempre, però qui pot en la carga més forta són les dones i els fills. De fet, una de les respostes que han donat les dones a colòmbia davant de la guerra aquesta que hi ha entre el govern i els insurrectes ha sigut protestar amb manifestacions massives al carrer agrupades en diferents entitats. Moltes n'han fet de manifestacions, moltes n'han anat al davant i han oblidat, a través d'aquestes manifestacions, que el govern i la guerrilla que es interessin en converses... En converses. Aquestes converses fa molt temps que duren i mai s'arribarà a tancar, però, evidentment, la influència de les dones ha donat un bon lliçó a la humanitat, en quant a la lluita pels drets civils i la supervivència. Per tant, és una bona feina aquesta i, també, des d'aquí desitgem que s'arribi amb un acord de pau de veritat i, sobretot, que la riquesa estigui repartida d'una manera més justa. Més equitativa. Perquè si hi ha una guerra, és perquè hi ha uns que es volen fruit de tots els vents i la majoria... I la majoria, la subsistència pura, no? Per tant, això és algú que no pot... El meu pare i em deixem fer una mica d'homenatge, perquè ell va patir la nostra guerra, que va ser espantosa. Sempre deia, si les mares del món si possessin d'acord, a no deixar anar els seus fills a la guerra, no hi haurien guerres. Però em deia ser les mares del món, de perquè elles han posat els homes al món. Jo ho deia, això. Qui s'atreveix? Sempre hem parlat sobre el tema de les guerres i han dit moltes coses. Però, en aquí, quan s'arriba el punt d'equilibri, el punt just per poder, diguem, eliminar-ho... Sempre hi topem amb una paret. Sempre hi ha interessos criats. Per davant dels interessos dels fàbriques d'armament, o sigui, el lòbia armamentístic, que mou una quantitat de diners impressionant i que té poder al món. Hem de pensar que el pentàgon americà, a dintre del pentàgon americà, que són els que organitzen, i per veure-ho en les guerres, al món hi ha un fàbric en d'armament. I tant! I tant! Llavors, aquest és una qüestió, i l'altra qüestió és la verícia. Aquesta verícia que tots podem tenir, o un menjó, o mena o grau... Depèn del poder que tingui cadascú, fa de mes o de menys. Quan agafa aspectes gigantesques, és una veritat. Bueno, ja anirem dient coses sobre això. Sí, a mica en mica. Sí, és allò de la goteta, no? O del gra que deien l'altre dia. Un gran nono ha fet granero per l'ajuda al companye. Sí, sí. O sigui que, almenys, tu que sempre ha sigut el utòpic d'aquest programa, diu que les utopies són per a què es compleixin, a la llarga. Bueno, mira, sobre les utopies, et diré que el... Quan serà el dia que parlem el dia de la pau, parlarem... No se'ls ha ben demanat si podem nombrar també el Gandhi de la Índia, o el Martí i l'Oter King, els Estats Units, i perquè no el Pere Casaldàliga, és el fèric d'Aragüella. Aquest encara és riu. Aquest, el que fa és plantar cara als facendeiros, o sigui, els latifonistes i defensals, com per allò dels indis. Tots aquests són utòpics. Tots aquests eren utòpics. Però han aconseguit l'un lliberar la Índia, l'altre a lliberar el seu poble negre, el Martí i l'Oter King, pobre, també el van matar violentament, però també va aconseguir que la gent... No, no, les persones no neixin arredera dels autobusos. Però penso una cosa, que mai van emplear armes. Mai. No van ser clients de les fàbriques armes. No, no, no. S'hi van sortir amb la teoria de la passivitat, del pacifisme, i no violència. No van sortir, oi, tots eren utòpics. Sí, tant, i tant que sí. Bé, ja estem que gairebé arribant a la fi d'aquest programa d'avui. O sigui, entre tots hem fet una mica de informació. És per por ret. Sí, sí, sí. Ja que estem aquesta setmana tan especial nostre, de Sant Jordi i la mare de Déu de Montserrat, acabem bé aquesta setmana, que som la de joia, perquè tot el que celebra bé doncs ens omple el cor i va bé per la pal. I esperem que tots aquests actes doncs estiguin... Tinguin molta assistència. Avui, a les 9 i quart, us invitem els oïdors, els que esteu... Tinc ganes de participar amb la història de Nelson Mandela, podem parlar sobre aquell tema. Molt bé. A les 9 i quart, a la paròquia. Ah, estupendo. Bé, doncs fins la propera setmana, el proper dimecres, i recordeu que el proper dissabte, i no el retrasmitim o què? O sí? Sí? El proper dissabte, a dos quarts d'11 del matí. Durant de 8.1. I la nova tràdida es veu. Durant de 8.1. Ara, bé. Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes, ni dades de caducitat. El just a la fusta parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anava amb ell, que, fins ara, mutis. 100 pisos per vendre. Si s'ho ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir-ho. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Està en d'èxit de públic, que està omplint gairebé cada dia. Sí, volem veure un munt d'aquests drogues més de casa, i amb moltes oportunitats molt festivals. T'equivoques en un penal, en un basse en Madrid. Pots que l'ha crucificat de perrida. Tot se soluciona, vol temps tot se soluciona. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. De 10 a una. Smooth Just. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les muts Just, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Bona tarda. Smooth Just Club. I esperant. I tot se soluciona. De dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. I tant. I a tu anem a seguir un dimecres més. A tu et diuen tarda perquè encara hi ha una miqueta de sol. Déu n'hi do, el sol encara que es reflexi aquí les finestres. I com que hem fet una setmana de vacances, hem carregat les piles. I ara és tot un goig tornar a veure el Carles Hernández Ríos tan sonrient i amb tan bona disposició. I a tu, Joana, que véns d'aquí amb una pila de coses que necessitarem 3 hores avui a lloc d'una. No tenim més cuna, em sembla. Doncs com que no tenim més cuna, endavant. Endavant. Bé, doncs, què fem primer? La femèrides. Perquè avui sí que no ens podem equivocar en el dia. No és com aquell dia que tenim posada una edat en sort una altra. Avui tothom sap que és 23 d'abril, el 130 dia de l'any del calendari Gregoria, i que ens en queden quants n'has comptat, Joana. Em sembla que 252 dies, no? 252 dies per finalitzar l'any. Déu n'hi do. Espero que els podem viure intensament. I amb salut, això us desitgem a tots. Salut per a tots. Esteu a la sintonia de Radio Desvern, en el 98.1 de la freqüència modulada. Passen el veixí com... 8 minuts, no? Ara no. Esperaves que em fessin 5. Andaves a dir 4 minuts, però era... Però no he vist que faltava uns segons. Dic, esperem. Doncs 5 minuts. Sí, sí. De les 8 del vespre i de nou estem amb vosaltres, ja ho hem dit. I com... Aviam, com hem viscut la setmana Santa i la Diada de Sant Jordi. Ens ho podeu explicar trucant al 93. 3, 7, 2, 3, 6, 6, 1. Aquí, a 60 i més. Fins a les 9 del vespre. No tingueu vergonya si el micro serà per vosaltres. Ja sé que us agrada més escriure a Facebook, però escolta, que la ràdio és la ràdio i la veu, escoltar la veu, que està sempre molt bé. Bé, doncs ara recordem els deveniments que van tenir lloc, tal dia com avui, als països catalans. Bé, el 1853, Fundació de l'Urfeo Barcelonès, primer urfeo de l'Estat espanyol. I el 1925, Francesc Macià, emet l'emprèstit Pau Claris per afinançar la invasió des de Prats de Molló. Bé, anem al 1976, a Barcelona. Si publica el número del diari avui. Que va ser tot un aconteixement perquè va ser el primer diari publicat íntegrament en català. El brússi no havia estat o va estar després? No, íntegrament no. El brússi jo hi vaig treballar 3 anys, i era bilingüe, però no és que fes una erició en català i una en castellà. No, això no. És que qui volia escrivia en català i qui volia feia en castellà. Sí, perquè jo crec que els últims números que va ser una temporada corteta, que va durar, també es llegia en català. Sí, l'etapa de salvem el brússi. Quan hi vam treballar voluntàriament, molts professionals del món del disseny, dels gràfics, del periodisme, que vam intentar salvar el diari, vulgues que no. Però va quedar demostrat una vegada més com va passar amb salvem telestel, salvem el patofet i tots els plans de salvament que sense diners al darrere no hi ha res a salvar. No hi ha res. Es va fer molt bona voluntat. I a més va servir perquè es desfoguessin molta gent, que aleshores començava i que feia uns articles preciosos, entre ells Carmele Marchante i tants altres periodistes, que després han tirat per uns altres capits. I bé, doncs es deveniments a la resta del món. Aviam, el 1521, els comuners són derrotats a Villalart de los Comuneros per les tropes de Carles I durant la Guerra de les Comunitats de Castella. I tal dia com avui, de l'any 1909, l'Arequeta Orduço arriba a Istanbul per reprimir l'aixecament del primer cos de l'exèrcit turc aconseguint-ho l'any 1909.