Veus Parròquia del 21/5/2014

Les 8 del matí estaran oberts fins a les 8 del vespre per votar, com dèiem, a les eleccions del Parlament Europeu. I acabem recordant que diumenge a dos quarts de sis de la tarda a la sala del cinquantanari de la Taneu. I ara veig per la gent gran. Doncs l'agenda ens acompanya avui al final de l'informatiu, però encara tenim temps de fer un resum del mes destacat. Tant titulars són les 7 i gairebé 28 minuts. Són les 7 i gairebé 28 minuts. Són les 7 i gairebé 28 minuts. Són les 8 i gairebé 28 minuts. Sant Justa Cull de Mal, la 25è reúnior de Fede Natur, l'Associació Europea de Parcs Periurbans. A partir d'avui fins a Ivendres, se celebra en unes jornades a Barcelona per debatre sobre la gestió de l'aigua als Parcs Periurbans. I Sant Justa Cull irà una jornada tècnica amb ponències d'experts d'arreu del continent. Sant Just recull més de 7.000 euros per a projectes solidaris. Els diners recaptats es distribuiran en diferents projectes i entitats, d'allassos sense fronteres i la fundació Servei Solidari. La Taneu comta amb un nou grup de música. És un grup de cancoral format per joves del municipi entre els 15 i els 20 anys que s'ha creat recentment a l'entitat i actuar aquest diumenge abans del concert Dolgrim. I en clau política pel que fa les eleccions a l'europeu avolir fronteres socials i econòmiques a Europa és un dels objectius destacat del Partit Popular, de cara a les eleccions. El diputat provincial del Partit, Alberto Villagrasa, ha parlat avui amb Ràdio d'Esvern del futur, que el PP vol per Europa. Com us deia, amb aquest estat, tota la informació del Sant Jos Notícies, edició vespre d'avui dimecres 21 de maig. La informació local tornarà demà al matí, a partir de les 10, el Justa de la Fusta, els vulletins horaris de Ràdio d'Esvern i a l'1, el Sant Jos Notícies, edició migdia. Mentrestant, us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Jos, del web de la ràdio, radiodesvern.com i també a les nostres xarxes socials, el Twitter i el Facebook. Ho deixem aquí, que acabeu de passar el bon dimecres fins demà. El magazine fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena, té ser comentat, tots els dimecres, a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes, a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense piquetes ni dates de caducitat. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. Informatiucomercal.com La tamada. Veus la parròquia? Aquesta és la auditió de la parròquia dels sants Justi Pestó la sintonia de ràdio d'Esber, en el 98.1 de la freqüència modulada. Us oferim espais sobre temes de caire religiós, humà i social dintre d'aquest programa que és, amb nosaltres, els dimecres, a dos quarts d'avui del vespre i en segon audició els dissabtes, a dos quarts d'11 del matí. Avui podeu escoltar notícies d'Església i Finestra de Justícia i Pau. Iniciem l'audició d'avui en la lectura de l'Avangeli del proper diumenge. Diu Sant Joan. En aquell temps, Jesús digue els seus deixebles. Si m'estimeu, guardareu els meus manamentes. Jo pregareu el pare que us donarà un altre defensor, l'esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre. El món no el pot rebre perquè no és capaç de veure'l ni de conèixer'l, però vosaltres sí, sí que el coneixeu, perquè evitar casa vostra i estar dins de vosaltres. No us deixaré orfes, tornaré a venir. D'aquí a poc el món ja no en veurà, però vosaltres sí que en veureu perquè jo visc i vosaltres també viureu. Aquell dia sabreu que jo estic en el meu pare i vosaltres en mi i jo en vosaltres. El qui m'estima és aquell que té els meus manaments i els compleix. El meu pare l'estimarà i jo també l'estimaré i m'ho faré conèixer clarament. Notícies d'Església El proper divendres, dia 23, a partir de les 12 es reuniran els preveres de l'Arxip d'Estat a la casa de l'Església a Sanfaliú. Celebració de les primeres comunions, el proper dissabte a les 11.30 i a les 13 hores i el diumenge a dia 25 a les 13 hores. El proper divendres demà passat a 3.49 de la nit pregària de Técer a l'Església Perroquial. Ens complau convidar-vos al sopar solidari en la campanya contra l'afam. El proper 31 de maig del 2014 a les 9 del vespre a la parròquia dels sants Justi Pastor de Sant Just Desvern. Durant l'acte s'explicarà el projecte i els resultats de l'any 2013. L'àpat consisteix en panboli, en guarnició musical. Els diners es destinaran a finançar el projecte de mans unides per les dones camparoles de Cajidio a Colòmbia. El projecte té com un lloc tio enfortir la producció d'aliments per al consum familiar i local, crear l'escola d'economia solidària per capacitar les dones i compartir experiències, construir una xarxa municipal de seguretat alimentària i d'economia solidària. Recordeu, el proper 31 de maig a les 9 del vespre a la sala parròquial dels sants Justi Pastor de Sant Just Desvern. Es calfen motors per l'aplec de l'esperit. Ja falta poc per la cita dels joves cristians de Catalunya, abanyoles, al proper set de juny. Encara esteu a temps d'increubers a... www.aplec2014.cat fins al 30 de maig. Es recomana que l'inscripció es faci per grups, tot i que també permet inscriure's una sola persona. Si esteu interessats en viatjar amb bus abanyoles, poseu bus en contacte amb la delegació de Juventud a www.juventudarrobavisvatsanfaliu.cat Des de l'any 2000 es poden marcar les dues xics, la de l'església i la de finalitats socials. Si només marques la casella de l'església, el 07 dels teus impostos de la cuota íntegra l'estàs destinant a l'església. És com la dita, de mica en mica, s'ompla la pica. En aquests últims anys hem anat veient com el nombre de persones que marcaven la casella a favor de l'església ha anat creixent, fins a arribar a 900.000 persones més des de la declaració de la renda 2006. Per vanys. Però aquí començaven a surgir dubtes. Puc marcar conjuntament també l'aix de l'església i la de finalitats socials? Sí. Es poden marcar les dues caselles, la de l'església i la de finalitats socials. I llavors es reparteixen el presentatge? No. Si es marquen en dues caselles, un 0,7% de la cuota íntegra dels teus impostos es destina a l'església i un altre 0,7% dels teus impostos es destina a les associacions integrades a la plataforma de ONC. Això significa que s'està ajudant amb un 14%, un 0,14% de la cuota íntegra dels teus impostos, perquè si marques les dues, el presentatge s'assuma, no es reparteix entre en dues. Per això, en aquesta campanya del programa, per tants, s'anima a que diguis els teus familiars i els teus amics que es poden marcar les dues cases. Fins aquí, notícies d'Església. Finestra de Justícia i Pau. Molt bona tarda, Jesús, i molt benvinguda a una component nova en aquesta sèrie de programes de Justícia i Pau. Un cop cada mes, Justícia i Pau obre la finestra i s'explica les seves activitats, els seus desitjos, les seves utopies, les seves aspiracions. Avui, saludarem a l'adolós que no ha pogut venir, però tu estàs en el seu lloc i ens parlaràs d'aquestes coses que són tan interessants. Molt bona tarda i endavant. Adéu, Quima, moltes gràcies. Em canta de venir. Avui volia parlar d'un tema que segurament tots hem sentit a parlar moltíssim, d'aquestes escoles de Catalunya s'han mogut, que són les nenes, les 223 nenes... Ah, de Nigèria. Segrestades des del 14 d'abril. I s'han sumat nens petits, nens grans, tothom, a favor de veure si algú entén i deixen que aquestes nenes tornin amb les seves famílies. Perquè en realitat, aquestes nenes no feien res més que anar a l'escola i educar, com nosaltres podem educar els nostres nanos. Per raons de polítics i fins i tot de la persona que governa, ha decidit que l'educació occidental és un pecat i ha decidit endur-se aquestes nenes. Perquè aquestes nenes eren cristianes, no? Estaven revent educació cristiana. Sí, sí. És un islamista al Boko Haram, des de fa anys que sembla el terror a tot el que és l'Àfrica. I fins i tot ens han sumit els nanos. Si hi ha hagut dos explosions en un mercat que ha sigut espantós. Sí, sí. Intentes tenir la pau, però res, és a dir. O vull que em faci la pau per un cantor i per un altre lloc t'estan entrant un altre foc. Però en aquest cas, suposo que tots estem una mica més... més sensibles, perquè són nenes. És que no fan res més que són nanos que, si estiguessin aquí, jugarien, anirien a l'escola i seria tot tan tranquil, no? No, però, clar, si segur que amb una altra religió que no sigui la seva, aleshores, clar, són contestatàries. Exacte, llavors, bé, doncs és un tema que, bueno, hem cregut que... Tothom el sap, però, bueno, creiem... No, no, és que s'ha d'insistir, perquè això és injust. Totalment, jo crec que, bueno, la llibertat dels nanos i de les persones adultes, però en aquest cas, nenes, dius, ja em diràs tu, 223 nenes, quin me'l fan, no?, perquè siguin educades, d'una altra manera. Ens hem de respectar tots, no?, uns i altres, no?, i, bueno, és un tema que, realment, tothom s'hi ha posat, però la veritat és que vaig pensar, ostres, que hem hagut fins i tot nens petits que han sortit als patis de les escoles, ja n'ha hagut imatges i tal, i vaig pensar... Ha passat temps, des del moment dels sagrés, fins que el món s'ha començat a moure. Jo suposo que devien pensar que potser era una cosa molt puntual, i que amb dos, tres dies s'arreglaria, no?, i si jo crec que això se'ls ha anat a les mans, suposo que, bueno, anar o lluitar contra una persona d'aquesta embargadura i que fins i tot diuen que... el ser una persona bastant influèdia en temes terroristes, i, a més, suposo que també hi ha una mica de por, com t'hi posis, com pots afectar-nos a tots plegats. Si per això és una mica de egoisme, no? Sí, bueno, vols dir que no estem una mica egoistes. Una mica. I a vegades penso que, oi, hem passat una mica... És el que està lliure de pecà, no? Sí, sí, no, i a veure, estic cola a cola, i si no em toquen a mi, doncs miro... faig la vista enrere i no miro, no?, però, clar, arribament que dius, home, no pot ser, no? Ja et dic que des d'aquí segurament nosaltres poc podem fer, no?, però com a mínim... No, però és allò petit, petit. O, per exemple, si hi ha organitzacions que es mouen, doncs intentar posar el que es pugui, no?, que sàpiguen que poden comptar amb els nostres recolzaments. Sí, no?, i almenys que dius, ostres, a veure què es podria fer, no?, perquè, clar, dius... Perquè, en principi, deia que unes eren per casar-les, amb no sé qui, les altres, per vendre-les com es claves, però el que impenora més aquest, digue-m'ho, amb quin dret? Sí, jo he decidit, se les agafa i me les endurgui, les venc al mercat. I el que fa gent al meu lloc també li dona igual, no?, que no té cap problema si són... I és una llàstima, perquè en Nigeria, precisament, és el país d'Àfrica que és més... és més potent econòmicament, és molt ric. Perquè, per exemple, a mans unides, no hi treballa per aquests conflictes, perquè ja no s'hi vol ni posar, intenta, es treballen altres zones, però, precisament, al nord de Nigeria, que és una passada això, no hi pot entrar, simplement per aquests conflictes, perquè suposo que les... les garrilles i demés ho deuen tenir bastant controlat. Molt controlat, sí. De fet, el... una miqueta és el problema de l'esclavatge, que sempre ha hagut el llarg de la història. I, a vegades, un pensa a Europa, pensem que aquest problema es va acabar, i resulta que actualment tenim moltes mostres i que continuen vigent. I, en certa manera, és un esclavatge, les zones que treballen a Bangladesh, amb les fàbriques tèxtil, que cobrin una misèria, i estan treballant 12 hores diàries, o bé les maquiles de Mèxic... També, també, és una salvatjada. Però, a més a més, és que, en aquest cas, a l'Àfrica i altres llocs del planeta, també, l'esclavatge continua existint, es continua comprant... Sí, és una altra mena d'esclavatge, però no sé quin és el millor, si l'antic o el modern. També hi existeix aquest primitiu, eh, del que volien fer amb aquestes nenes, precisament de Nigeria, inicialment, revent de les. Sí. El centre d'Àfrica, totes les nacions que trafiquen. O sigui que això està viu. És una trista llàstima, eh, que a ple segle XXI tinguem aquests problemes. Semblava que ja estava solventant, no? No, no, que va. Ha sigut la manera en què la gent s'ha fet rica durant tota la història de la monitoria. Tota la història, esclar, esclar. Perquè continua, continua, que tu tens coses que explica. No, Arrel de... Arrel, vaig intentar lligar aquests temes, i amb el tema que ara comentava el Jesús del treball, és que, per exemple, l'Àfrica, com tots sabeu, intentem, entre tots, o fins i tot, molts, diuen que ha de sortir de la properesa, no? Doncs bé, la Unió Europea ha decidit, doncs, que el mes d'octubre, s'assimina el que ells diuen als Acords d'Associació Econòmica, que amb això... Mare de Déu. S'assuposa que Àfrica ha de sortir de la... Tramul·lem. Total, que els africans, els milistes de comers, de l'Unió Africana, la van buicotejar altra dia, les van reunir, i van dir que no. Que no estaven d'acord. Clar, tothom diuen, doncs, si la Unió Europea diu que són tan bons, perquè els africans es diuen que no, es neguen a assignar-los, molt senzill. És a dir, hem creat el dia internacional del comerç just, i és perquè les normes de comerç no són bones. Llavors, si no s'assignen o no estan d'acord, és perquè aquests acords no són favorables per ells. Ara guirem beneficiant els països rics d'aquests acords, i deixarem una altra vegada els països pobres amb la seva pobresa. Amb la seva pobresa, no? Perquè, doncs, les lleis del vescambisme i tot això, ells no els hi sura a compte. Avui comentàvem al Jesús que ell ho deia, que als Estats Units, per exemple, com ho deies, que venien... Sí, els Estats Units s'han subvencionat als seus agricultors el preu de l'arròs per exportació, amb el qual posen l'arròs amb els països del tercer món a un preu més baix que els hi costa d'obtenir, en els països africans o sud-americans, o centre-americans, en el cas d'Aití, és claríssim. Hi ha ningú cultivar ròs. Per què? Perquè més barat que un ho racon. Importar-lo dels Estats Units. Consequència, no es fa ròs al país. I llavors la gent se'n va de la terra perquè no té cap valor, s'agrupen ambarraques a les ciutats, després veuen terratrèmol, que aquestes cases estan fetes amb cartró i en coses així, i se'n sorra tota la ciutat. Però això no molesta ningú, perquè són pobres, i aquí hi interessa. Per l'organització mundial de comerç, és la que aplica... diu que ens espereu s'han de pagar de madèries primes i aliments. I això és el que els africans veuen, els països africans, veuen que si els seus productes no els donen el valor just que tenien el mercat, no se'n sortiran. Clar, però sempre hi ha el gigante del norte, que, escolta'm, segueixen els seus interessos, com ha fet amb el patroli, ha fet amb tot. Això és el que se'n diu el capitalisme salvatge. Oi tant, salvatge. Avui hi poso dos i demà vull recollir deu. No, demà avui ja vols. Sí, a l'hora de tancar, no? Les bortes? Sí, és veritat que la globalització, si no ha anat com s'està parlant. La globalització, ben pensada, és bona. No està ben aplicada. Això és el que em deia, ja de bon principi ja li comentava el Jesús quan es començava a parlar. És que és molt difícil que el que està a dos pugui, encara que sigui a cinc, perquè el que està a deu no voldrà baixar. I ja està? Sí, no deixes que és una empresa però no en guanyaré avui per dir-li que serà l'altre. És clar que estic mai en el dia d'avui. Si ho posem en el dia a dia nostre, veurem que les empreses a no, no, jo prefereixo més fer fora a cinc persones mentre jo mantingui els meus beneficis de deu. Per què passar-los avui i mantenir tota la plantilla? Diferent manera. Sí, però al principi és aquest. El problema d'això d'aquests acords és que, clar, tenen molta por que part dels països africans al final s'adeixin i a veure on els porta. Ho haurem de seguir la trajectòria d'aquesta, de l'octubre, a veure per on van els... Què proposen? Per on van els tiros, perquè si se deixen els països es veuran que tots els altres, si la gran majoria dels països s'adeixen per provar que són aquests acords, haurà de seguir tothom. Per molt que hi hagi el tio Pia i alguns altres que no estiguin d'acord al final, l'haurien de seguir. Però no pintar-me a saber aquests acords d'això i d'allò, però s'ha de tremular. Sí, perquè ja veiem els nostres acords que també han fet pel·legrícies, com en Joan no, a tota l'Unió Europea. Favolós, favolós. Esperem que el sistema econòmic faci un to. Ha de fer un to, necessari. Això fa 10 anys. No, pensem que el 35% de les gent que viuen al món, el planeta, tenen un euro diari de renta, de producte, o sigui que no tenen dret a la sanitat, no tenen dret a la... Si no li costa, sèntims el seu país. El que es fa, pràcticament, és quedar-se amb el producte dels aliments i els minerals que tenen aquests països i no donar cap contraprestació que es produeixin. I això és una cosa que provoca la pobresa. I això està passant una mica a Europa, també. Això comença a passar. A més, jo crec que estan bastant equivocats, perquè si la gent de baix, que és la que consume, no té sèntims, ell s'arribarà un moment que tampoc no vendran. És que el sistema capitalista, per dir, és el sistema que hi ha, que no per ser ha de ser dolent. El que és dolent és que sigui salvatge, però pot haver un sistema capitalista amb unes limitacions que sigui la de no empobrir... Una mica més equitatiu. I aquestes... Canvia d'anar per aquí. S'ha de canviar amb el repartiment de la riquesa. Si no, cada vegada els rics seran més rics. Ja, ja està passant. Les pores més pores. Aquella classe mitjana, que més o menys anava fent rics als països, està desapareixent. I és el que jo crec que van. Perquè la classe mitjana és aquella que dius, mira, aquest més, o per dir-te alguna cosa. O em canvio una nevera. Doncs vinga, tu hi adones. Per treballar a la fàbrica de les neveres. Llavors vas a exbutiga, li compres, vas fent una roda que ara dius, per favor, que no se m'espatlla la caldera, perquè com estem anant, com que no m'han augmentat el sou, i estic com el sou congelat o me l'han abaixat, millor que no se'l tingui la caldera. Que no se'l tingui la caldera, perquè no puc fer com abans, que veies, posar la paga extra per dir-te alguna cosa, si és que la tens, canvio la caldera. Ojo, que això ja no està fent. Llavors, clar, jo no compro, l'altre no produeix, l'altre no compra materia. Clar, i l'altre no treballa, perquè la fàbrica ha de tancar. Ha de tancar, llavors és una roda, que bueno, sí, estem parlant d'Àfrica, però bueno, és que la roda que tenim aquí muntada... Ojo, eh, em porta un camí una mica... Una mica dolent, eh. I a més altra dia senties la quantitat d'associacions, en aquest cas, que el Roger, que estava donant aliments pels nanos, per assegurar que els nens menjaven, perquè això està passant aquí, a Barcelona, no estem parlant ja del tercer món, estem parlant d'aquí, és a dir, nens? Sí, o sigui, aquest any, l'Empera Terrés, que porta els nanos de colònies, ho han fet i està demanant ajut, perquè, almenys aquests mesos, els nanos puguin tenir un menjar en condicions, perquè, clar, el que fan, el fan a l'escola. Més o menys, està equilibrat i està bé. Però, esclar, ara aquests mesos distiu, a casa seva, què li podran donar a molts i molts? Doncs, si van de colònies, allà també tenen una alimentació adequada. Sí, saps que es morzen, diuen, s'ho obren i s'ho apren. Sí, com a mínim el central, és bo. Sí, sí, clar, hem arribat aquests extrems, cosa que no... I no som àfrica, que és l'Otrest. Sí, exacte, estem parlant de països... I, mentre tant, estem salvant bancs, els seus dirigents s'emporten unes... recompenses extraordinàries i milionàries. Una jubilació, escolti. Això és una mica injust, no? Home, jo considero que, clar, salvar els bancs i deixar morir les persones és que, clar, oi, jo no, que no entenc. No, no, no. Quan aquell banc té beneficis, molt bé, aquells beneficis que has tingut, no t'esquewis. Em portes els diners que jo t'he deixat, que en aquest cas l'he deixat al poble. El rescat l'estem pagant nosaltres, que podríem anar a qualsevol entitat bancària, que ha sigut rescatada i és una miqueta de nostre, no? Perquè, realment, l'estem pagant nosaltres amb els nostres impostos, no? Doncs es diu, molt bé, has tingut beneficis, doncs veus-los tornant, i això no està passant. De moment, els beneficis... No, no, no, no. Estan sortint, estan posant-se en una línia de superar aquesta crisi. I la crisi del poble, qui la supera? Ningú. Doncs... No necessàriament s'ha d'arribar a uns canvis. És una llei natural, és clar. Sí, sí, però em temo moltes coses. Les crisi a vegades s'assolucionen per bé, i a vegades ocasionen grans desgràcies. Ja està passant. Fixa-t'hi que altra vegada parlàvem del Néstor Mandela, aquí al dia de la pau. Aquest home ho tenia tot en compte. Tot en compte? Sí, sí. No tenia cap cadena per pètl. Va estar 27 anys tancat. Sí, sí. No tenia poder econòmic ni poder de cap vena. I m'agrad tot aconseguir canviar la cosa a través d'un sistema que sigui just i d'un estatus que tot el poble té els mateixos drets. Una altra cosa és el repartiment del riquesa que s'està fent, que no s'ha acabat encara. La igualtat entre races, drets i obligacions... Semblava impensable. Semblava impensable que les persones de color poguéssim menar. Això era... Quan veiem les escenes de Sogüeto, allò era espantós. I la Constitució actual és una Constitució de les més avançades del món. Sí, sí. Però un Mandela surt de quant en quant. Fixa-t'hi que aconseguit. És el país marric de Sudàfrica. És que allà ho era. I el Gandhi, també amb sense mitjans, va derrotar l'imperi britani, que era el que se'n portaven les plusvàloes de tot el comerç, i la mercaderia, i els minerals de la Índia. Que va costar, eh, això de la Índia. Però ho ha estat molt bé. Un poble home, no va costar molt, ho va fer pel sistema de la no violència, el Gandhi. Ja, la no violència, de los seus cap a el poder, però el poder es va forçar allà 1.500 de cop en un lloc, eh. Bueno, això va ser els inglesos. Els inglesos, clar. Ho va fer els inglesos. Cada vegada que feia una cosa d'aquestes, el poble encara s'empregnava. I les robes, també, que resulta que les compraven els inglesos, que també les venien més barates que les seves. Exacte. Que també era un comerç de lo més enlloc. És la mateixa història. La mateixa que passa a Ithí. Sí, sí, sí. El suc, el cacao, els minerals, tot. I ara espera, el cacao dintre de poc, com hi ha tanta demanda, costarà com el de això, com allò, tampoc, tampoc, a mi no m'agrada, el caviar. Doncs, escolta'm, allò, sí que... Què passarà? Bueno, mira, que no menjarem. Et direu com? Quan jo era petita, sí, molien les d'això, les... Les garrofes. Les garrofes, i que van sortir amb terra i tot. Però tu et calaves el... la xocolata que et donaven de reaccionament. Si el cacao, el preu del cacao, el controlessin els països productors, a mi ja m'està bé. Clar, perquè es podrien guanyar... Clar, és una fonda de riquesa per ells, que seria el just. Jo ja estaria d'acord amb pagar un escar. A canvi, que ells tinguessin el seu just valor, que això els trauria de la pobreza, i els donaria poder que es diu per comprar vents que fabriquen a Europa. O sigui que tothom s'ho tindria beneficiat. Sí, però ja no li expliquis el capital. Això és molt trist, eh? Mira, hi ha una cosa que és curiosa. En el currículum dels ensenyaments a l'universitat de tipus econòmics o empresarials, sobretot econòmic, el que pràcticament s'estudia molt és, diguem-ne, el benefici de l'empresa com a primera magnitud, com a la primera cosa. Però el codifici de l'empresa es suporta tenir a curt termini i a llarg termini. A llarg termini pot ser més benefici per a l'empresa. Que no d'immediat. Exacte. Bé, doncs, escolta'm, ens queda un minutet escàs. O sigui que sembla que això que tenies preparat aquí de la història del treball la deixarem per un altre dia. Mentre estinguem aquests temes tan cadents que són dignes de posar a la base de tothom. Aquí manté un parell més de temes que preparar-se el pròxim dia. En Juny en parlem. Sí, i tant. I repassarem també l'èxit del sopar a la fam. Això, sí, també. Perquè com serà passat el 31 de maig, doncs ja sabrem com ha anat la cosa. Quima Jiménez, molt contenta de tenir-te aquí. Moltes gràcies. També moltes gràcies per les teves utopies que són tan maques. I bé, moltes gràcies al Carles, que també ens ha posat la música, i fins la propera audició. Fins a tothom. Adiós. El just de la fusta parlem de tot el que passa s'enjust. Sóc una urbanita, ho reconeix. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Compenat d'una bona manida, i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Són molt felicitats. És una història de mort molt meca. Indudablement la presència d'aficionats d'un culte de l'altre, era impressionant. I clar, què vols ser, no? És el temps, no si pot ser res, no ho podem canviar. Justa la fusta. Vivim s'enjust en directe. Cada matí, de 10 a una. Smooth jazz. De 11 divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les muts jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de 11 divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. I esperem. La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda, de 5 a 7, parlant de les coses que passen a s'enjust. La seva història o el que passa a l'exterradi, també parlem de televisió, esports, el que s'adreça a la setmana de connecte amb el que és el de Joves de Sant Jordi. Fem un cara a cara amb nous de segon d'això, i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. Hi tenim la vostra tecnologia, els vídeos, jocs, els llibres, i així de concerts o cinem. Now it's on. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes, ni dades de caducitat. dècates, ni dades de caducitat. Connecte-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial, fins al nivell d... A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. Seixanta i més. Bé, ja hem gaudit de la nit dels museus. El dia mundial d'internet, el saló del còmic, la divertida actuació de Carlos Látre a la Teneu i ja tenim a les portes una posada en escena plena d'alegria i bona música. Serà el proper diumenge, dia 25, a les 7 de la tarda. A la sala gran de la Teneu de Sant Just, que reviurem el bo i millor de dipyaf o dels Beatles, al costat dels rips poderns de l'Ei de Gaga, Beyoncé o Shakira. Ens visitarà per primera vegada la coral All Green Life, l'if que va popularitzar el programa O Happy Day a televisió de Catalunya. Amb la direcció de Michel Alderete i Tato Mariscal, els nois i noies de All Green ens ho faran passar d'allò més bé cantant i ballant. A tot això, la xarxa social s'obre en camí i els seus avantatges són molt superiors als seus inconvenients. Per a les xarxes ens veuen i escolten més enllà de Sant Just. Per exemple, des de la biblioteca Tec la sala de l'Hospitalet ens envien salutacions i una guia de lectura. Perfecte! Benvinguts, oients desverniants. Ens trobem a la sintonia de ràdio desvern, en el 98.1 de la freqüència modulada, fent el programa 60 i més, dedicat com sempre a la gent gran i a la gent jove en futur, perquè seran grans de ma pesat. O l'altra, ja sabeu que fins a les 9 del vespre ens podeu trucar al 93-372-3661 i en Carles Hernández de Rius us passarà el locutori per parlar amb nosaltres, amb la Joan Algarra i amb mi. Des d'aquest portal infinit, que és Facebook, ens han parlat persones de l'Àmical de Matàucen, del grup de recreació històrica de l'Xèrcit de l'Ebre, de rapporter sense fronteres i de l'Associació Cultural Helios Gómez. També en Jordi Coll, editor, que està recuperant historietes dels grans autors del TVO, ens ha vist per Facebook i diu que trucarà o vindrà en persona. A veure si és veritat. A veure, a veure. Bé, doncs, esperem que vinguin o ens fem una trucada, que la ràdio, per sobre de tot, és veu i per mitjà de la veu, que podreu fer possible, allò tan bonic, que de les persones parlant s'entenen. Bé, posem música. Mentre aneu trucant a 93, 372, 36, 61. Avui, dia 21 de maig, és el 141 dia de l'any del...