Veus Parròquia del 4/6/2014

60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. El just a la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint, gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests breus més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se soluciona, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a una. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les muts jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. T'hi esperem. per oferir-vos la informació de la parròquia, dels sants just i pastor. I també d'altres temes de caire humà i social i religiós. Sempre a veus de la parròquia. Que se met en segona audició als dissabtes a dos quarts d'11 del matí. Avui us oferim els espais, notícies d'Església, i fer-li actualitat. Iniciem l'audició d'avui amb la lectura de l'Evangeli correspondent a l'ascensió del senyor que vam celebrar el passat diumenge. Diu Sant Mateu. En aquell temps, els uns a Teixepla s'anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. Amb veure'ls, es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s'acostar i els digue. Déu m'ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles. Vatageu-los en el nom del pare, del fill i de l'esperit sant. I ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he menat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món. Notícies d'Església. El passat divendres vam celebrar a la parròquia el sopar solidari dintre de la campanya contra la fam. Tot col·laborant amb mans unides en el seu projecte d'enguany a favor de les dones camparoles de Cajibio, a Colòmbia. Durant l'acte es va expulsar en què consisteix el projecte i també els resultats de les campanyes solidàries realitzades al passat 2013. En properes audicions de veus de la parròquia donarem a conèixer el resultat econòmic d'haver sopat Pambolli i haver destinat l'import d'aquest àpat a l'extraordinari projecte de mans unides en el qual han col·laborat la nostra parròquia i el grup de Justícia i Pau. Fins i tot el projecte de mans unides a la campanya contra la campanya contra la campanya contra la campanya. El bisbe a Agustí va ser entrevistat per Ignacy Miranda a Radio Estel, el programa matinal al primer cafè. En motiu del desembrersari de la diòsisi fent un balanç positiu del camí recorregut. També va ser entrevistat per Àngel Derribe per al programa Les Glècies en la Satura, explicant l'aportació que les Glècies ofereix davant la situació de crisi i d'atur que es viu a la societat. Consell del presbiteri i Consell Pastoral diossassà. El mes de juny tindran lloc les reunions de final de curs d'aquests dos organismes diossassans. Dijous, dia 5 de juny, el Consell del Presbiteri i, dissabte, 14, el Consell Pastoral diossassà. Fins aquí, Notícies d'Església. Fè i actualitat. Celebravem el passat diumenge, l'ascensió del senyor, una de les festes més destacades del Temps Pasqual. Justament, a aquesta solednitat, li dedica un extens comentari al missal festiu que edita Balmes per a publicacions de la Badia de Montserrat. L'ascensió de Jesús està íntimament relacionada amb el misteri pasqual. N'és, per dir-ho així, la seva dimensió de plenitud. El Crist resucitat ha estat glorificat a la dreta del pare, des d'on intercedeix per nosaltres, que és el cel on ell ha anat, que és el cel si no la vida eterna de Déu. Si la presència corporal, encara que glorificada de Jesús entre els seus, podia fer pensar en una restricció de la seva vida al sí del pare, l'ascensió clou a l'etapa que comença amb l'encarnació. Els fets no podien ser més simples. Després de la resurrecció, Jesús es dona conèixer amb una particular intensitat pel tal de confirmar els deixebles en la fe, en la glorificació d'ell, i com a conseqüència, en l'emissió de l'esperit. Però les aparicions pesquals tingueren un límit cronològic. Aviates confongueren en la presència que, en l'esdevenidor, seria l'habitual, presència en la comunitat, en els segrements, en els pobres. Aquesta manifestació més habitual i àduc més prosaica deixaria en la segona generació cristiana i en les successives la nostàlgia de la presència corporal del senyor, una fany de voler retenir-lo en perjudici del deure de fer-lo conèixer, en una paraula, la fany de mirar el cel en comptes de transformar la terra. Sant Lluc, l'abangelista de la infantesa de Jesús, ho feu també dels inicis de l'església. La invitació dels àngels ha de no quedar-se bocavedats en el Jesús corporal i copçar-lo en l'acció de l'esperit, li proporciona el punt de rancada d'una fase que durarà fins a la fi dels temps. És la que troba la seva senificació reveladora en els fets que la liturgia de l'ascensió i de la penta costa concreten. Admesa la messianitat de Jesús que el títol de senyor expressa els atributs de realesa i d'exalçament amb què l'Antic Testament honorava J.B., ara es trasfereixen com espontàniament a Jesús. El senyor és rei, deu pujar en mig declamacions. L'església cristifica els salms i assumeix tota la revelació antiga que, de sobte, queda il·luminada pel folgor de la resurrecció. I de la Bíblia passa les professions de fer, pel contingut de les quals els màrtirs donen la vida i a les quals tot creient troba l'explicació de la pròpia identitat cristiana. El concili batica segon, que es volia més pastoral que no pas dogmàtic, no s'estiguer tant mateix de professar la fe que nostre senyor és el centre del cosmos i de la història. D'aquí deriva una conseqüència important. La creença que Jesús és al cel augmenta l'amor de l'home a la terra. Primer, perquè el Crist no hi seria de la manera que hi és si no hagués conegut els camins pulsosos de la nostra humanitat. Després, perquè Jesús no és un cas aïllat, sinó el primogènic de molts germans i el destí dels homes està lligat al d'ell. El cel no és cap eventualitat de signolitista. En s'ha resucitat amb ell, s'atreveix a dir-se en pau. Rere d'ell, l'esperança de la glòria forma part integrant del missatge cristià. Una vegada més, les realitats dogmàtiques estan plenes de vessants pràctiques, perquè les virtuts teologals són inseparables i essencials a la vida cristiana. No és possible de pensar cristianament en el més enllà sense viure el present, ni construir la ciutat terrenal, sense oblidar que no hi tenim un estat de permanent. Sentir-se estirat entre l'assí i el més enllà forma part de la situació volguda per Déu per l'home. És la sagrada tensió que, al mateix temps, que humanitza les persones, en promou l'identificació amb Jesucrist. Un fet extraordinari ha estat el que ha protagonitzat el sant pare francès arran del seu viatge a Jordània i a terra. Un fet extraordinari ha estat el que ha protagonitzat el sant pare francès arrand del seu viatge a Jordània i a terra santa. Aquest viatge apostòlic ha estat programat tot com memorant els 50 anys de la palagrinació del papa Pau Sisè a Israel i Palestina, el gener de l'any 1964 durant la celebració del concili Batica II. De tots els actes realitzats pel papa Pau Sisè en aquell memorable viatge, el més històric feu l'abraçada entre el sant pare i el venerable i ancià patriarca Atenágores de Constantinople a la delegació baticana de Jerusal·lem, un moment realment memorable pel seu extraordinari sentit acomeni. Des de les hores, gairebé totes les confessions cristianes s'han sentit més a germanades, més obertes al diàleg i a la col·laboració, més respectuoses unes amb les altres, sobretot d'agut el fet de ser aixecades a rand d'aquell acte, les escomunions mútues que s'havien fet Roma i Constantinople. De fet, des de la perspectiva religiosa, la trobada a dies d'avui entre Francesc i el patriarca acomenic Bartomeu I ha estat una fita de viatge perquè consolida la reconciliació entre catòlegs i ortodoxes, mutuament excomunicats, des de l'any 1054. Ells defensen aferrisadament la llibertat religiosa i el dret d'aquests cristians a ser ciutadans de primera classe en els països en els quals han viscut des de fa 2.000 anys. Us oferim ara uns fragments de les cròniques fetes per Eusebio Vall enviat especial a Badlén i Amant del diari La Vanguardia, que va cobrir el viatge del Papa Francesc a Jordània i Terra Santa. El Papa Francesc mostra un estil gairebé revolucionari com a guia de l'església catòlica, però va més enllà amb una intervenció molt agusarada dintre de l'escena internacional. Va anunciar, per sorpresa, en acabar la missa a Badlén, que havia invitat al baticar els presidents d'Israel, Simon Pérez, i de Palestina, Muhammad Abbas, per fer una intensa pregària per la pau. Molt poca gent sabia, ni tan sols, en les altes esferes baticanes que Jorge María Vergoyo estava organitzant un pla destinat, òbviament, a sobrepassar la senzilla fotografia del bonic gest d'una pregària. El seu ambició subjectiu és canviar el clima entre israelians i palestins, aplanar-los el diàleg, actuar com un anfitrior respectat i impartial amb l'esperança de l'inici d'un procés que posi punt i final a un dels conflictes més complexos de la història contemporània. Les paraules de Francesc sobre la invitació a Pérez i Abbas no figuraven en el programa. Aquestes van ser les seves paraules. En aquell lloc on va néixer el príncep de la pau, desitjo dirigir-me a vostè, senyor president, per oferir-li casa meva el baticar per acollir aquesta trobada de pregària. Tots desitgem la pau. Moltes persones la intenten fer dia a dia amb petites accions. La pau és difícil, però viure sense pau és un torment. A la missa de Belém hi havia un ambient de festa. Es presentia que Francesc portaria una nova esperança. Va ser un bon senyal que baixés del vehicle que el portava i es dirigís al mur divisori que havien aixecat els israelians. Recorrer el cap i, en silenci, pregués uns minuts. A la missa hi era present Ibrafim Boulos, un diaca maronita de Haifa, que va dir del sant pare el següent. La seva presència és profètica. Quan tots els homes fracassen tot queda en mans de Déu. I Francesc és el seu representant entre nosaltres. Hem de creure que potser ell pugui portar-nos la pau. I per acabar aquesta petita recenya sobre les activitats del Sant Pare a Terra Santa, us oferim els fragments de l'exortació Evangeli Gaudium, que va publicar el full informatiu de la parròquia sota el títol Motivacions per un renovat impulse missioner. Avangeliadors amb l'esperit vol dir evangelitzadors que preguen i treballen. Des del punt de vista de la evangelització no serveixen ni les propostes místiques sense un fort compromís social i missioner, ni els discursos i praxis socials o pastorals sense una espiritualitat que transformi el cor. Aquestes propostes parcials i desintegradores sols arriben a grups reduïts i no tenen força d'amplia penetració perquè mutilen l'Avangeli. Sempre és necessari cultivar un espai interior que torni sentit cristià al compromís i a l'activitat. Sense moments calmats de duració, de trobament de duració entre la paraula, de diàleg sincer amb el senyor, el treball apostòlic, i l'església necessita imperiosament el pulmó de l'oració i m'alegra, normament, que es multipliquen en totes les institucions eclasials els grups d'oració entre d'altres. El mateix temps s'ha de rebutjar la tentació d'una espiritualitat oculta i individualista que poc té a veure amb el que fa a l'Avangeli. Existeix el risc que alguns moments d'adoració es converteixin en excusa per no lliurar la vida en l'emissió perquè les privatitzacions de l'estil de vida pot conduir els cristians a refugiar-se en alguna falsa espiritualitat. Us proposo que ens detuerem i que ens donem la feina de la vida. La primera motivació per vengilitzar és l'amor de Jesús que hem rebut, l'experiència de ser salvat per ell que ens mou estimar-lo sempre més. Però, quin és l'amor que no sent necessitat de parlar del ser estimat, demostrar-lo i de donar-lo conèixer? Si no sentim l'intens desitjament de comunicar-lo, necessitem aturar-nos en oració per suplicar-li a ell que de nou ens captivi. Necessitem cada dia clamar, demanar a la seva gràcia perquè ens obri el cor fred i s'exegi la nostra tèvia vida superficial. Posats de bandell amb el cor obert deixant que ell ens contempli. Quan de bé ens fa deixar que ell torni a tocar la nostra existència i ens empenyi a comunicar la seva nova vida. La millor motivació per a decidir-se a comunicar l'abangeli és contemplar-lo amb amor, és aturar-se en les seves pàgines i llegir-lo amb el cor. Si ho fem així, la seva bellesa ens sorprèn. Per això Orgeix recobrà un esperit contemplatiu que ens permeti rediscoverar cada dia que som dipositaris d'un bé que humanitza, que ajuda a portar una vida nova. No hi ha res millor per a transmetre als altres. De l'ajurtació del bisbe de Roma francès, Evangeli Gaudium. Encara continua la campanya de la declaració de la renda. Si teniu dubtes sobre si és convenient marcar la creueta a les dues caselles del 0,7%, us podem dir. Sí, es poden marcar les dues caselles, la de l'Església i la de finalitats socials? I llavors es reparteixen el presentatge? No? Si es marquen amb dues caselles, un 0,7 de la cuota íntegra dels teus impostos, es destina a l'Església i un altre 0,7 dels teus impostos, es destina a les associacions integrades a la plataforma de ONG. Això significa que s'està ajudant amb un 0,14% de la cuota íntegra dels teus impostos, perquè si marques les dues, el presentatge s'assuma, no es reparteix entre dues. Per això, en aquesta campanya, del programa, per tants, s'anima que diguis els teus familiars i els teus amics que es poden marcar les dues X. Bé, doncs, estem a l'audició, veus, de la parròquia. Ara farem una glossa d'aquelles que ens agrada tant Icasina, Enric Puigxiofre, seny Jesuita. L'estitula és la seva paga, i diu així. Un matrimoni que ja té els fills grans, casats i amb família pròpia, retira cada mes de la seva exigua pensió, des que va arribar a l'edat de la jubilació laboral, els diners per les despeses personals i les previsions necessàries, i la resta, que no és gaire i que anomenen la paga dels necessitats, la destinen ajudar persones i famílies en situacions difícils. Mai no en sobren diners, més aviat ens en falten. Són moltes les persones en problemes diversos i puyents, afirmen. Aquest matrimoni té molt assumit que el que comparteixen no és seu, és la paga, la dels qui ho necessiten i passen dificultats, conclouen. Fa uns anys que més... rera més segueixen aquesta pràctica, a la qual es consideren cridats des de la fe i la justícia. Amb un profund respecte, pels qui practiquen altres formes de solidaritats amb els més petits, amb els necessitats crònics o amb els qui ho són temporalment. Se saben administradors d'uns vents que deu aposar el seu abast? No se'n senten amos, saben que en són administradors temporals i com a tal s'actuen, perquè on tens el tresor i tindràs el cor. La gestió dels vents materials es pot administrar des d'un amor desmesurat a la riquesa que ens porta a fer-ne ús, només en benefici propi dels meus. O bé, des del convenciment que són un do de Déu que es fa i que ha de ser gestionat amb justícia, atenent les pròpies necessitats i la dels meus, però oberts a compartir-los amb els menys favorits, amb els pobres. En aquesta acció que dona vida a la caritat i que a prop a la pobresa espiritual i a la pobresa evangèlica, que no oblidem, passa sempre per compartir, per desprendiment personal, per descobrir el germà a l'altre, per aprendre que la felicitat no és en l'abundó dels vents. Les formes de compartir poden ser diverses, com diverses són les situacions des de les quals es comparteix. Tenim ben present que ja us convida el desprendiment per entrar al regne. Així doncs, el qui de vosaltres no renuncia a tots els seus vents no pot ser de xeble meu. Som a les derredies de la coresma d'Enguany, temps de revisió personal i de renovar el nostre cor preparant la pàscua. Una manera de fer-ho és l'almoina, l'esforç per compartir des de l'amor. Parem esment avui en aquesta possibilitat que teu pare ha posat el nostre bast. Signat per Enric Puig i Jofre, com veieu, en uns estaven encara en plena coresma, però això val per tot l'any, perquè la caritat és necessària i la justícia encara més tot l'any. Aquestes grosses sempre toquen temes d'actualitat i realment val la pena que les llegim, perquè tant abans que hi havia l'altra en Jesuita, que també les feia molt profundes, l'ha seguit l'enric Puig i Jofre, que realment tenen una espiritualitat que ens fa entendre el Evangel·li. Molt bé. Hem arribat als moments finals de veus de la Barroquia. Avui, amb les veus de Joan Alcarra i Pere Oliver, ja controlat el so i les músiques, Carles Hernández de Rius. Us esperem en aquesta sintonia, ràdio d'Esvern, el proper dimecres a dos quarts d'avui del vespre. I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins i a les hores, a tothom. Adéu-siau. A rebeure. Fins i a les hores, a tothom. Fins i a les hores, a tothom.