Veus Parròquia del 11/6/2014

El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, xeixanta i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Conecta-te el català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora-l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. que té 40 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiu.com.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomarcal.com L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe els dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crènion safàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra il·legció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faci el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun car té i digui la velocitat que tens que anar, aniria la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Serveix Catalana Transit, Generalitat de Catalunya. Bona tarda, amics oïdors de ràdio d'Esber. En tots vostès, veus de la perròquia. Avui, a l'espai de veus de la perròquia, tenim el nostre programa, que és la paraula viscuda. Si es recorden, la Montse Giró, bona tarda, Montse. Molt bona tarda. I un bon avi, que sempre fem venir una persona, com vostès ja saben, que ens donarà el seu parent sobre alguna cosa que han llegit. Aquesta tarda tenim aquí el Salvador. Bona tarda, Salvador. Bona tarda. La Montse ja ens dirà, vostès ja coneixen el Salvador, segur, no és fill del poble, però fa molts anys que viuen aquí, i la Montse ens farà 5 cèntims d'aquí, és el Salvador. El Salvador, Rosés i Orgellès, és nascut a Barcelona, però porta molts anys, molts aquí, s'han just. Tants com les seves filles i el seu fill nascuts aquí, no? 4 noies i un noi. Just. Però fins i tot hi va haver un moment que van ser per ells, que van ser tots noies, no? Sí. A tant, la Montserrat, amb la seva dona, els podeu veure actualment moltes vegades junts, perquè ara el Salvador ja està jubilat i la Montserrat també, i és un senyor ben plantat, fa moltes vegades amb barret. Moltes gràcies. Com deia, jubilat en ara, però la seva professió en deia que és químic, però aquí hi ha un hobby, si us pot dir, hobby, que és el dibuix, que és una cosa que li agrada molt. I les persones que el coneixen diuen que ho fa molt bé. El dibuix, la música, jo era per artista i no per químic, però no estava ben vist en aquella època. I ara em penso que tampoc. No passa. No m'agrada guanyar-se les garrafes d'una altra manera, no? Aquesta és la pega de tots això. Ella costuma venir a la paròquia els diumenges, o si hi ha alguna activitat que participa. Exacte, és l'actor que participa activament. Els que estan escoltant ja veuran que la seva Déu és greu, se podria dedicar-se al doblage de los malos de la pel·lícula. Bueno, el Salvador. Quan li van proposar que vingués, com vostès ja saben, nosaltres fem que la persona ens digui què és el que li ha cridat l'atenció, què és el que l'ha fet pensar, amb alguns textos que s'ha llegit, una novel·la o el que sigui. I en Salvador va triar dos. Després ens dirà ell per què. En ells podríem dir que veiem l'obediència infinita, l'obediència sense canvena de recansa, i dic que sí, quan Déu fa una crida. Vaig bé per aquí, Salvador? Més o menys. En principi sí. Bé, aleshores ara llegirem una mica d'un dels textos. El que primer direm és del genesis, i ara l'escoltarà amb vostès ja sabrà no per què. Diu, lectura del llibre del genesis. En aquells dies Déu va posar prova a Abram i el cridar. Abram, Abram, ell respongueu. A qui em teniu? Déu li digueu. Prens-hi etplau i sac, el teu fill únic, que te n'estimes. Vés-te'n al país de morir, i allà dalt de la muntanya, que jo t'indicaré, sacrifica-l en el holocaust. Arribats a l'indret que Déu havia indicat, Abram, i si aixecar un altar, agafa el ganivet per degullar el seu fill. Però l'Àngel del senyor el cridar des del cel. Abram, Abram, ell li respongueu. A qui em teniu? L'Àngel li digueu. Deixa'l, noi. No li facis res. Ja veig que en revalencies. Déu, tu, que no m'has reforçat el teu fill únic. Llavors, Abram, els salçulls, i veieu molt tu agafat per les banyes amb una verdissa. I anar-hi el prenguer i el sacrificar-ho al holocaust en lloc del seu fill. El text és més llarg, però aquí ara el Salvador ens dirà el per què l'ha agafat. Podria, perdó, Salvador, podria llegir un trosset més, però... No, no, és suficient. Per mi, per mi, que passaig, com tots els llibres sagrats, hi ha una cosa que diuen, hi ha una cosa que no diuen. Però hi ha el que vol dir. Un lenguaje críptico que em penso que ho entenem tots. L'important no és el que diu, perquè si agafem els textos al peu de la lletra... No hi ha qui els entedi. Tens tota la raó. Per mi, això, com un principi d'això. Potser desmitifiquereu una mica l'abra. Jo no sé si a causa de Junis o a causa de vés a saber que havia ensumat el que sigui, li va agafar un rampell de fanatisme místic. Va somiar que havia d'oferir-li adeu al seu fill. Jo diria que no era pròpiament inspiració de vida, sinó un rampell, va agafar, va pujar a la muntanya, i quan va arribar dalt, ja tenia el ganivet agafat, seria per allà l'Àngel del Sentit Comú, i li va dir es pujant la muntanya, que és el que et tocava. Però d'eu no demana bestiesa. El qual vols dir, que a l'Antigues també és això el que tindríem, que es desbrinaran una cosa a l'Antigues... La redacció oriental del... És la fara com aquestes pràboles o aquestes coses, o per la gent d'aquí. A les hores de veure el sentit comú li va venir, va fer el que havia de fer, va oferir aquest bé adeu, però d'eu bestieses no demana. Ens posa pelles, ens posa obstacles. Però bestieses no ens demana. Aquest sacrifici que veiem aquí plasmats amb aquesta passatge, no ens demana aquest tipus de sacrifici. Demana que puguis la muntanya. Que hi hagi un esforç. L'esforç de viure. L'esforç de superar proves, que de vegades són molt dures, i que no les entarem, perquè potser ens fem un adeu a la nostra conveniència. Quan adeu no ens agrada, però no ens permet això, és que li estem demanant contes a adeu, i ell és com és, i contes no n'hi podem demanar. O hi creus, o no hi creus. Ara, si acceptes, si l'acceptes tal com és, que adeu és bo, però no és tonto tampoc. Espero que no s'ho fegui sense sent. Eh? Sí. Adeu potser ens perdonarà moltes coses, però no ens el justificarà. El que està malament, està malament. No dirà, bueno, et dono la raó, vinga, noi, no ho tornis a fer. No, et perdonarà, dirà, no ho tornis a fer, però et perdonarà, no et justificarà. I moltes vegades volem un adeu que ens justifiqui, que ens doni la raó. Clar. El que no podem fer. I moltes vegades, aquest adeu que no ens agrada, aquí és on té a la fe. Per acceptar-lo, encara que no ens agradi el que ens trobem, aquells obstacles que ens posa. Potser, potser... Tu m'estàs dient moltes vegades que els humans, per ser humans, es clar, volem trobar la justificació. I aleshores s'actuem d'una manera que diu que això és el que m'ha dit Déu que faci. A més, pensem una cosa i siguem una mica humils. Tenim uns límits... que moltes vegades ens pensem que són molt intel·ligents per que descobrim el que sigui. I som limitats, vull dir, a l'univers. És més enllà del que ens podem imaginar. El temps i l'espai no són res més. Que fragments d'aternitat i d'infinit. Jo penso que hem de tenir en compte que estem parlant de l'Antic Testament. I l'Antic Testament... És que jo, el que anava, és el fet de la fe, de creure en un Déu que no ens el podem fer al nostre gust i al nostre caprici. Aquí és on allò d'on... Per això deia, per mi això és un punt de partida. De partida. De obediència. La fe més aviat, moltes vegades, més que un exercici intel·lectual, és un exercici de voluntat, crec, perquè vull. Perquè última hora crec en allò que no veig. Clar. Que des que la humanitat hi ha hagut un sentiment que més enllà hi ha alguna altra cosa. Des que l'omba va començar a caminar amb dos peus... Jo no t'ho preguntaré, perquè això no queda bé. Perquè hi ha una altra cosa. Que jo no t'ho preguntaré, si tu creus que hi ha una altra cosa. Però això no t'ho preguntaré. No, hi ha de ser. Però, aleshores, entre la fe, com és aquesta altra cosa? Aleshores, deixem-ho... Deixem-ho, a la fe que teniu cada un. A la imaginació també limitada que tenim tots, però... Però a mi em sembla que... A mi, a algú no em va preguntar on estava el seu. Allà on es troben l'infinit i l'eternitat. Va a quedar així. Diu que ets enlloc filòsof. No, matemàtic. També. Químic. Pensem una cosa. Una vegada vaig tenir una pensada d'una esfera sense centre, perquè cada punt és el centre d'una esfera. Aleshores, cada punt, en cada punt, hi ha deu. Que el tenim més a prop del que ens pensem. I si el sabéssim veure i el sabéssim buscar, potser també el trobaríem. A la gent que ens envolta... Jo tinc experiències, diguem, d'Àngel de la Guarda. Que podria ser tu, un dia, que m'ajudes... Que m'ajudes a xacar-me de terra, que m'hi he fumat de cap. No, jo crec també que l'Àngel de la Guarda sempre el tenim a costat i a través dels altres persones, perquè és la manera evident. I avui té la cara d'en Papet i demà té la cara d'això, que en aquell moment està. De totes les generes, fixeu-se, que quan... Això és el que penso, que cada un dels textos, cada personal, hi dirà una cosa diferent. Jo, quan vaig proposar això, vaig pensar al Salvador, el que vol amb això, és que la confiança en Déu ha de ser tan gran, que si Déu et diu fer-se això, ho fas. Però tu ara m'has donat una visió molt bona. La cosa està amb l'esforç de pujar a la muntanya, amb l'esforç de creure el que li han dit. I arriba fins allà on puguis. I a les hores, doncs, és clar, es troba que sí, amb el seny. Amb el seny, que és aquesta. En realitat, en realitat, moltes coses, que si les pensessin bé, té que ser el problema de fet que tu dius, però si pensessin bé, el seny és poca de les coses que es fa servir. I podríem veure moltes vegades la mà de Déu o l'actuació de Déu a través del seny. És que Déu... Hem de fer una certa distància per veure les coses, per veure les clares. No podem buscar ni amb un microscopi ni amb un telescopi, que a més tenen un cap limitat de visió. Escolta, com els gossos. Agafant aquella mica de distància còmode per veure les coses ben enfocades. I a Déu se'l pot veure així, eh? I tant. A través d'aquest sentit comú i d'aquesta reflexió i d'aquesta voluntat de voler-lo veure. I també a través del pròxim que tenim davant. Sí. De la manera d'actuar moltes vegades és el que estitua abans. Mira, aquí estem a la ràdio. La Montse no sé si vol fer un petit comentari, però hem de llegir l'altra part, que també tu estaves interessat i que també la volies posar com exemple de lo que volies expressar. No, jo només volia ressaltar que aquests sacrificis també eren propis de l'època. No els sacrificis dels fills, eh? Els animals eren propis d'aquella època, també, no? I hi ha una frase de les que es llegeixen, que a mi em crida, perquè li diu, prens si et plau. No li diu, si et plau, li diu. La redacció és una mica el que diu, el que no diu, el que està entre línies. Però és aquest si et plau, o sigui llavors, és aquesta que s'ha de pujar a la muntanya d'aquest esforç, però vull que no és d'una manera impositiva, impositiva, diria jo. Però d'altres maneres, torno a dir el que he dit jo, és l'Antic Testament, que nosaltres ens serveix per introduint-se amb aquesta fe que després ens porta a la fe del nou Testament, per dir-ho així, no? Que és la que fem servir més perquè és la vida de cada dia, en definitiva, a l'Evangeli, no? Bé, doncs ara passem a l'altra tròs, que tu també has llegit, molt que tu m'has recomanat perquè t'agradaria, que era la lectura de l'Evangeli segons l'UQ. En aquell temps deu enviar l'Àngel Gabriel amb un poble de la Galilea, anomenat Naceret, per dur un missatge amb una noia promesa, amb un descendent d'Edrit, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L'Àngel entra a casa d'ella i li digueu, Déu-te guar, plena de gràcia. El senyor és amb tu. Ell es turbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així. Però l'Àngel li digueu, no tinguis por, Maria. Déu-te aconseguir-te el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran, i l'anomerarà fill de l'autíssim. El senyor Déu li donarà el tro de David. El seu pare serà rei del poble d'Israel per sempre. El seu reina no tindrà fi. Maria preguntarà a l'Àngel. Com pot ser això si jo no tinc marit? L'Àngel li respongui. L'esperit sant vindrà sobre teu, i el poder de l'autíssim es cobrirà amb la seva ombra. Per això, el fruit sant, que neixerà, l'anomerarà fill de Déu. Maria accepta, perquè diu que es faci més segons la teva paraula. També, en aquest passatge... El Salvador també li diu que la seva cocina, Isabel, que ja és molt gran, que ja no té temps d'infantar, també tindrà un fill. Aleshores, a la verga, la Maria li diu, sóc l'esclava del senyor, que es compleixi més les teves paraules. I l'Àngel va desaparèixer. L'ensenyança més important és, precisament, aquesta última. Facis amb mi la teva voluntat. O sigui, s'entén a Déu, ho veig, que no li demana cap bestiesa, però li planteja un misteri que no l'entén. O sigui, ja estem davant d'un Déu, que no l'acabes d'entendre, però que l'acceptes. Que no l'acabis d'entendre. Ja no està un Déu que el discuteixis, un Déu que per això els deu. Per mi, l'important és el fi en mi i sé condomber-ho amb tu. Allà sóc de lletit. Molt adient, també. Es coneix que som d'una altra època. Però molt bé, molt bé, molt bé, no. Aleshores, però fixem-se bé que això, encara que així ara, no m'ho agafem així, perquè jo crec que amb Déu també està l'humor, i al veure les coses amb aquesta esperança i amb aquesta receptació. Un Déu que no tingui sentit de l'humor, no hi crec. Bueno, perquè és clar, a vegades, si llegíssim algun passatge, també pensaríem, doncs està de broma, no? Ja tens raó, ja tens raó. No constre l'Evangeli que expliqués acudits, alguna cosa et havia explicat, també, no? No, no. El meu pare sempre deia que una sonrisa és com si diguéssim una cosa relacionada amb Déu, que el local vol dir que sí. És un objectiu molt digne de ser-hi. Ah, això mateix. Però fixem-se i torno a insistir en el mateix. Has agafat dos parts de l'antic i del nou testament, que aquí encara, com deien abans amb la Montser, no s'ha manifestat el que Jesucris, que és aquest fill que Maria va tenir, doncs les recomanacions que va fer, el missatge que va fer, perquè a l'espai del nou testament, Jesucris té moltes... Bueno, parlat per als seus deixebles, té menaments, té observacions, coses que ja s'han dit, que ho va resumir en dues coses, que és el que més m'agrada a mi. Estimeu els altres, com a vosaltres mateixos, estimeu a Déu, sobretot a les coses. I per què s'estima Déu? Perquè Déu no t'enviarà un mandat, una volguer... Una bestiesa. O sigui que això jo crec que podia quedar resumit aquí. Que podria ser difícil. Jo penso, i he pensat alguna vegada, que és més difícil, estimar els amics que els enemics. Perquè per estimar l'enemic n'hi ha prou en què els respectis. Clar, si és un enemic, si és una persona que no acabes d'estimar-lo, però respectar-lo, hi has prou estimació. En canvi, estimar els amics és un esforç de cada dia. Sí. Molt més gran, eh? I això podíem traslladar també amb la família? Sí. Bé, no diré que no. T'estic posant a prova, eh? No. Però tu, bé, et fes, fins ara, una miqueta, com els profes, una mica de resum per què has agafat aquests dos textos? Que ho has dit molt bé, però volem... Per això, pel tema de la fe. Sí. Que la fe és obediència. I és no qüestionar Déu quan Déu de vegades no t'agrada. Jo quan sento allò que diu, és que, i Déu per què ho permet, això? Volia trobar les paraules per l'espondre-ho. A mi m'ha passat, també, alguna vegada, però... No, no, Déu... Hi ha coses, o sigui, penso que... És que no és que Déu permeti. Són aquells obstacles que ja estan fixats i que per uns seran més durs i per uns altres no en seran tant, i un tindrà una vida més planera i l'altra a la muntanya serà més pendent. Per què, això? Aquí ja està, si li hem de demanar explicacions, que un dia ens les donarà. Des de qui no els hi podem demanar. Si nosaltres pensem que Déu és pare i Déu ens estima, li hem carregat moltes coses a Déu. Això que dius, per què ho permet? És que ell no ho permet. Ell no ho permet les coses. El que passa és que la societat, en la forma que tenim de viure, ho fem nosaltres d'aquesta manera. Llavors li carreguem els naules amb bé. És el que dic jo. Un Déu que quan no ens agrada... Possiblement una mica des de l'història. No ho sabem acceptar, encara que no ens agradi. Ens elagin fet veure d'aquesta manera, un Déu més castigador, més temorós, i en canvi, quan descobreixes a través de la fe, veus que Déu és una persona que estima, que ens estima i que ens vol que nosaltres estiguem bé. Perquè si anem a parar una miqueta, si anem a parar el pare nostre, quan nosaltres sabem que es faci la seva voluntat, la seva voluntat no és passar penúries ni passar desgràcies ni... La seva voluntat és que visquem d'acord amb l'Avengelli. Aquesta és la seva voluntat. Aquí és el jo, és el vaig. Aquí els teòlogs de la taula és el que diuen. Perquè és que si no dius... Per mi hi ha una cosa. Els Evangelis, sense entrar ara en detalls, però es resumeixen en el pare nostre i les venurances. El cermó de la muntanya i les obres de misaricòria. El cermó de la muntanya i el pare nostre. I després, sí, hi ha més coses i més exemples i més enseñances. Si no cal, amb això n'hi ha prou. Entre les venurances i aquest teu castigador que ens... És com... També en l'antigtestament el dius que saben un cervell atiu, que si no feies això... Quan va venir a Jesucrís, això ho va esbair. I va dir, no, així no és això. No, que veus d'entendre. És com aquell que li diu, ai, desgraciat, si encara no ho entens. I la gent no... Jo crec que, de vegades, tenim aquests prejuicis, que els tenim ja no tant per la persona que dona totes les... No sé, les directrius que podríem dir, si és que li podia aquesta paraula que Jesucrís ens va ensenyar, sinó que, a la millor, la persona que ens dona, com som així de crítics, la millor aquella persona ha fet les coses així, i una altra cosa, la llei de la gravetat té tanta força, que estem tan enganxats en aquest món... Que no sabem fer les habitacions. No. Però és que hi ha una cosa que tothom es preocupa de totes aquelles coses que es paguen amb diners. Es preocupen de les coses que es quedaran aquí, que no ens en portem res. I de les coses que no es paguen amb diners... No sé si ens en emportarem moltes, també. I jo, ja és una preocupació que ja la tinc païda, ja no em treu la son, però penso que el dia que s'empera m'obri la porta de dir que hi portes aquí, la maleta serà més grossa que el contingut. Però mira, si agafa, jo li diré que hi portes. Home, mira, els que els subten són una mica vells, però estan ben plegats, una samarreta, un raspall... Va, canta, mañana es passa. Vull dir, va, canta, mañana es passa. I estàs salvat. Home, dintre de les meves limitacions li he fet el que he pogut. Podria, potser he fet més puig, sí, però mira, si n'hi ha prou. Ja n'hi ha prou. A vegades també ens proposem i sobretot en l'èpoques, quan una és més jove, que pensa que té que fer verdaderes erocitats per poder fer, i a les seves llintres, com un esprimís, que mira que et vas fent gran, no sé si s'ha passat, però mira que et vas fer gran, i vas fent servir una mica el seny, com si diguéssim, te n'adones que són limitats. I quan tu te n'adones que ets limitat, que llavors ja ho has dit tu, dius, estic aquí senyor, no ribo més, acceptem. La fan que té la gent de que li posin medalles. Senyors, jo crec que ha estat això bastant... no sé, alegre, no hi ha... és una cosa de tipus esperançador, com amb aquesta maleteta que el Salvador se'n portarà, i que nosaltres també ens en portarem, però falta 3 minuts, això dos ja. Estem aquí controlats, això mira, el temps el millor després serà l'infinitor, EON, que diuen aquests que... EON ja saps el que és, no? Doncs vale, en aquest espai infinit, seria bo que ens trobessin, en aquest espai infinit, n'és endavant. No podem llegir a l'avangèlic, que correspondrà, que l'havíem de fer, pel dimetre que ve, però, recordis, se celebrarà la sentíssima trinitat. L'avangèlic serà a segon Sant Joan, i només llegiré la primera oració que diu, i en aquell temps, Jesús digui a Nicodem, Déu estima tant el món que ha donat el seu fill unit, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tingui vida eterna. O sigui, que això penso que, normalment, salvedor això no ho saps, però nosaltres llegim a l'avangèlic, que el diumenge es fa a l'església. El que passa és que avui ja hem parlat molt d'avangèlics i de lectures, i et donem les gràcies, i que accediràs als uents que falta... Això poden tornar a sentir, el dissabte, a dos quarts d'onça. A dos quarts d'onça, amb diferit. Algú el consell per als uents? Que els hi diries, ara, imagina't. I el seu voltant i trobaran que Déu és més a prop del que ens pensem. Amb els ulls oberts i les surelles també, eh? Que a vegades ens parlen i no escoltem. El cor i el seny. Molt bé. Montse? Bé, doncs jo penso que tota la conversa que hem tingut ha sigut molt interessant, i és molt vàlida també, perquè és l'últim dia de la temporada. Això, ara la Montse m'ho estava dient aquí, a vosaltres, hasta el setembre, que tornarem a començar, doncs el nostre curs s'ha acabat. Però sí, també podíem aconsellar que llegissin, que tinguessin, a la mà, els tits dels sagrats. Diuen que la Bíblia és el llibre més llegit del món, ho diuen. Estadísticament diuen què és el... Que ho posi la pràctica. Viem moltes gràcies al Carlos, que és aquí el controlador. El que no es poden fer són interpretacions, el peu de la llengua. Que són interessades, que són fan. I que des que es va escriure la primera fins ara, hi ha hagut versions interessades, també. Senyors, moltes gràcies per tot, i fins la propera, i en aquest cas, una mica més lluny, perquè això serà fins el setembre. Que tinguin un bon estiu i que Déu els acompanyi. Bon estiu a tots i a totes.